Create successful ePaper yourself
Turn your PDF publications into a flip-book with our unique Google optimized e-Paper software.
2.3. CÀLCUL DE LES NECESSITATS HÍDRIQUES DE LA ZONA ENJARDINADA<br />
Un ús eficient <strong>de</strong> l’aigua en la jardineria urbana i periurbana implica, entre d’altres,<br />
subministrar amb precisió la quantitat d’aigua necessària per cobrir <strong>les</strong> necessitats hídriques<br />
<strong>de</strong> <strong>les</strong> plantes, l’emmagatzematge d’aigua al sòl i el rentat <strong>de</strong> sals. Per <strong>de</strong>terminar <strong>les</strong><br />
necessitats hídriques <strong>de</strong> la vegetació molts mèto<strong>de</strong>s basen el seu càlcul en <strong>les</strong> sorti<strong>de</strong>s<br />
d’aigua en <strong>les</strong> plantes per evapotranspiració. La quantitat d’aigua perduda mitjançant<br />
l’evapotranspiració ens dóna una i<strong>de</strong>a <strong>de</strong> la quantitat d’aigua que cal reemplaçar mitjançant<br />
la irrigació.<br />
Inicialment, en estudis sobre la matèria es va <strong>de</strong>senvolupar un mèto<strong>de</strong> per calcular <strong>les</strong><br />
necessitats hídriques <strong>de</strong>ls cultius (1). On ETc correspon a la evapotranspiració <strong>de</strong>l cultiu, ETo a<br />
la evapotranspiració <strong>de</strong> referència i Kc al coeficient <strong>de</strong> cultiu. El coeficient <strong>de</strong> cultiu <strong>de</strong>pèn<br />
principalment <strong>de</strong> l’edat, la humitat <strong>de</strong> la superfície <strong>de</strong>l sòl i <strong>de</strong> <strong>les</strong> característiques <strong>de</strong> cada<br />
parcel·la (Costello et al, 2000).<br />
ETc = ETo x Kc (1)<br />
ETj = ETo x Kj (2)<br />
Més tard, aquest mèto<strong>de</strong> es va adaptar al càlcul <strong>de</strong> <strong>les</strong> necessitats hídriques <strong>de</strong>ls jardins amb<br />
el mèto<strong>de</strong> <strong>de</strong>l coeficient <strong>de</strong>l jardí (2) (Costello et al, 1991). Un punt clau <strong>de</strong>l mèto<strong>de</strong> <strong>de</strong>l<br />
coeficient <strong>de</strong>l jardí és que no està plantejat per obtenir la màxima producció sinó una<br />
qualitat ornamental <strong>de</strong>terminada. D’aquesta manera s’aplica la quantitat d’aigua necessària<br />
per mantenir sobretot el valor estètic <strong>de</strong> <strong>les</strong> plantes.<br />
La diversitat d’espècies d’una zona enjardinada amb l’associació d’arbres, arbusts i plantes<br />
herbàcies complica el càlcul <strong>de</strong> <strong>les</strong> necessitats <strong>de</strong> reg. Així, el mèto<strong>de</strong> <strong>de</strong>l coeficient <strong>de</strong>l jardí<br />
té en compte l’heterogeneïtat <strong>de</strong>l jardí amb la utilització <strong>de</strong> tres coeficients en funció <strong>de</strong><br />
l’espècie (Ke), la <strong>de</strong>nsitat (kd) i el microclima (km). Mitjançant l’assignació <strong>de</strong> valors numèrics<br />
a cadascun d’aquests coeficients s’obté el coeficient <strong>de</strong>l jardí (Kj) (3).<br />
Kj= ke · kd · km (3)<br />
A continuació es <strong>de</strong>tallen <strong>les</strong> característiques <strong>de</strong> cada coeficient:<br />
- Coeficient d’espècie<br />
En un jardí en una mateixa zona irrigada es po<strong>de</strong>n trobar espècies amb necessitats hídriques<br />
ben diferents. Això dificulta la selecció d’un coeficient <strong>de</strong> cultiu ja que no és possible obtenir<br />
aquest valor per a cadascuna <strong>de</strong> <strong>les</strong> espècies presents. Per simplificar aquest càlcul, el<br />
coeficient <strong>de</strong> cultiu agrupa <strong>les</strong> espècies segons diferents grups <strong>de</strong> plantes i en cada grup<br />
mostra tres valors, baix (b), mitjà (m) i alt (a) segons el consum d’aigua <strong>de</strong> <strong>les</strong> plantes (Taula<br />
2.1.).<br />
58