Aigua a les àrees de servei II

2.3. CÀLCUL DE LES NECESSITATS HÍDRIQUES DE LA ZONA ENJARDINADA
Un ús eficient de l’aigua en la jardineria urbana i periurbana implica, entre d’altres,
subministrar amb precisió la quantitat d’aigua necessària per cobrir les necessitats hídriques
de les plantes, l’emmagatzematge d’aigua al sòl i el rentat de sals. Per determinar les
necessitats hídriques de la vegetació molts mètodes basen el seu càlcul en les sortides
d’aigua en les plantes per evapotranspiració. La quantitat d’aigua perduda mitjançant
l’evapotranspiració ens dóna una idea de la quantitat d’aigua que cal reemplaçar mitjançant
la irrigació.
Inicialment, en estudis sobre la matèria es va desenvolupar un mètode per calcular les
necessitats hídriques dels cultius (1). On ETc correspon a la evapotranspiració del cultiu, ETo a
la evapotranspiració de referència i Kc al coeficient de cultiu. El coeficient de cultiu depèn
principalment de l’edat, la humitat de la superfície del sòl i de les característiques de cada
parcel·la (Costello et al, 2000).
ETc = ETo x Kc (1)
ETj = ETo x Kj (2)
Més tard, aquest mètode es va adaptar al càlcul de les necessitats hídriques dels jardins amb
el mètode del coeficient del jardí (2) (Costello et al, 1991). Un punt clau del mètode del
coeficient del jardí és que no està plantejat per obtenir la màxima producció sinó una
qualitat ornamental determinada. D’aquesta manera s’aplica la quantitat d’aigua necessària
per mantenir sobretot el valor estètic de les plantes.
La diversitat d’espècies d’una zona enjardinada amb l’associació d’arbres, arbusts i plantes
herbàcies complica el càlcul de les necessitats de reg. Així, el mètode del coeficient del jardí
té en compte l’heterogeneïtat del jardí amb la utilització de tres coeficients en funció de
l’espècie (Ke), la densitat (kd) i el microclima (km). Mitjançant l’assignació de valors numèrics
a cadascun d’aquests coeficients s’obté el coeficient del jardí (Kj) (3).
Kj= ke · kd · km (3)
A continuació es detallen les característiques de cada coeficient:
- Coeficient d’espècie
En un jardí en una mateixa zona irrigada es poden trobar espècies amb necessitats hídriques
ben diferents. Això dificulta la selecció d’un coeficient de cultiu ja que no és possible obtenir
aquest valor per a cadascuna de les espècies presents. Per simplificar aquest càlcul, el
coeficient de cultiu agrupa les espècies segons diferents grups de plantes i en cada grup
mostra tres valors, baix (b), mitjà (m) i alt (a) segons el consum d’aigua de les plantes (Taula
2.1.).
58