MEMÒRIA PLA PARCIAL URBANÍSTIC “S - Ajuntament de Llívia

PLA ESPECIAL URBANÍSTIC EQUIPAMENT ESPORTIU PRIVAT 

LLÍVIA MAIG 2009

• PLEC I: MEMÒRIA PLA ESPECIAL 

• MEMÒRIA PLA ESPECIAL URBANISTIC 

• ANNEX: ESTRUCTURA DE LA PROPIETAT 

• PLEC II: MEMÒRIA URBANITZACIÓ XARXA BÀSICA 

• MEMÒRIA DESCRIPTIVA DEL PROJECTE D’URBANITZACIÓ 

• PLEC DE CONDICIONS TÈCNIQUES 

• PRESSUPOST DE LES OBRES: 

AMIDAMENTS 

QUADRES DE PREUS 

QUADRE NÚM. 1 

QUADRE NÚM. 2 

PRESSUPOST 

RESUM DE PRESSUPOST 

• PRESSUPOST ESTIMATIU DEL PROJECTE URBANITZACIÓ DE LA XARXA COMPLEMENTÀRIA 

DOCUMENTACIÓ GRÀFICA: 

00.00 EMPLAÇAMENT. CLASSIFICACIÓ DEL SÒL. 1/5000 

00.01 LÍMITS TOPOGRÀFIC ESTAT ACTUAL. PREEXISTÈNCIES. 1/2000 

00.02 PLÀNOL CADASTRAL. 1/2000 

00.03 ZONIFICACIÓ I CESSIONS. 1/2000 

00.04 ORDENACIÓ. 1/2000 

00.05 EDIFICACIÓ AUXILIAR CAMP DE GOLF. 1/500 – 1/200 

01.00 XARXA CAMINS. PLANTA. SECCIÓ TIPUS. 1/1000 – 1/100 

01.01 XARXA CAMINS. PLANTA. 1/1000 

01.02 XARXA CAMINS. PERFILS. 1/1000 

02.00 INFRASTRUCTURA EXISTENT. 1/2000 

02.01 INFRASTRUCTURA GENERAL. 1/2000 

02.02 XARXA DE REC EQUIPAMENT ESPORTIU PRIVAT. 1/2000 

02.03 PERFILS SANEJAMENT. 1/1000 

03.00 ITINERARIS 1/2000

PLA ESPECIAL URBANÍSTIC EQUIPAMENT ESPORTIU PRIVAT DOCUMENTACIÓ ESCRITA PAG. 2 

PLA ESPECIAL URBANÍSTIC EQUIPAMENT ESPORTIU PRIVAT 

• PLEC I: MEMÒRIA PLA ESPECIAL 

A.- JUSTIFICACIÓ. 

EL PRESENT PLA ESPECIAL URBANÍSTIC ES REDACTA COM A INSTRUMENT PER TAL DE DESENVOLUPAR EL SÒL NO 

URBANITZABLE PER A EQUIPAMENT ESPORTIU PRIVAT DINS EL TERME MUNICIPAL DE LLÍVIA. 

EL DESENVOLUPAMENT D'UN CAMP DE GOLF A LLÍVIA PROPORCIONARÀ UNA SÈRIE DE BENEFICIS ECONÒMICS DERIVATS 

DEL TURISME I LES INDÚSTRIES I SERVEIS AFINS QUE GENERA AQUESTA ACTIVITAT ECONÒMICA. COM BÉ ÉS SABUT, EL 

TURISME ÉS UN SECTOR QUE GENERA MOLTA RIQUESA, I UNA DE LES ALTERNATIVES DE DESENVOLUPAMENT PER A 

ÀREES RURALS ON L'ENVELLIMENT DE LA POBLACIÓ I L'ABANDÓ DE L'ECONOMIA TRADICIONAL AGROPECUÀRIA, FA 

NECESSÀRIES ALTERNATIVES QUE PERMETIN LA QUALITAT DE VIDA DELS RESIDENTS. PERÒ EL TURISME MAL PLANIFICAT 

TAMBÉ POT CREAR EFECTES NEGATIUS. DES DE LA DÈCADA DELS NORANTA, I D'ACORD AMB LA CREIXENT PREOCUPACIÓ 

AMB EL MEDIAMBIENT, EL TURISME HA VINGUT SENT SOTMÈS A REVISIÓ I, EN CONSEQÜÈNCIA, S'HA CREAT EL CONCEPTE 

DE “TURISME SOSTENIBLE” QUE DEFENSA UNES PRÀCTIQUES QUE FAN POSIBLE GAUDIR DEL PATRIMONI CULTURAL I 

NATURAL DE LES DESTINACIONS TURÍSTIQUES SENSE DETERIORAR-LES, I ON ES RESPECTEN LES POBLACIONS LOCALS. 

LA CONSTRUCCIÓ D'UN CAMP DE GOLF SOSTENIBLE, IMPLICA, PER TANT, NO NOMÉS LA CURA I EL RESPECTE DE L'ENTORN 

MEDIAMBIENTAL, SINÓ TAMBÉ L'ÚS SOCIAL DE L'ESPAI AL QUE ESTÀ DESTINAT EL FUTUR EQUIPAMENT ESPORTIU. TOTS 

AQUESTS ASPECTES S'HAN CONSIDERAT TANT EN EL CONCEPTE COM EN EL DISSENY DEL FUTUR CAMP DE GOLF DE 

LLÍVIA. 

SOSTENIBILITAT MEDIAMBIENTAL 

PER A LA MODIFICACIÓ PUNTUAL DEL PICC EN L'ÀMBIT NP2 I NU DE LLÍVIA S'HA REDACTAT UN INFORME DE 

SOSTENIBILITAT AMBIENTAL (ISA) QUE MARCA LES PAUTES DE DISSENY DEL CAMP DE GOLF I QUE BÀSICAMENT SÓN: 

- QUALSEVOL TRANSFORMACIÓ EN EL PAISATGE HAURÀ D'ADAPTAR-SE AL PAISATGE TRADICIONAL CERETÀ. 

- LIMITAR EL CONSUM DELS RECURSOS HÍDRICS SENSE INCREMENTAR LES DOTACIONS EXISTENTS 

- INCLOURE EN L'ORDENACIÓ EL MANTENIMENT DE L'HÀBITAT DEL TORLIT COM A PART DEL PROGRAMA 

- COMPATIBILITZAR L'ÚS ESPORTIU PRIVAT AMB L'ÀMBIT PÚBLIC, DE MANERA QUE ES RESTITUEIXI EL 

FUNCIONALMENT DE LA XARXA DE CAMINS PÚBLICS EXISTENTS, INCREMENTANT-LA AMB ESPAIS NO ESTRICTAMENT 

LINEALS DINTRE DE L'ÀMBIT DE L'EQUIPAMENT ESPORTIU. 

AQUESTES PAUTES COINCIDEIXEN AMB LES QUE MARCA EL MATEIX PLA DIRECTOR AMBIENTAL DELS CAMPS DE GOLF A 

CATALUNYA -L'EINA DISSENYADA PER L'ADMINISTRACIÓ PER PLANIFICAR AQUESTS EQUIPAMENTS ESPORTIUS-, QUAN 

DEFENSA UN MODEL DE CAMP DE GOLF RESPECTUÓS AMB EL MEDI AMBIENT AL VOLTANT DE TRES EIXOS PRINCIPALS: EL 

CORRECTE APROFITAMENT DELS RECURSOS HÍDRICCS, EL RESPECTE A LA VEGETACIÓ I A LES ESPÈCIES AUTÒCTONES I 

LA INTEGRACIÓ DEL CAMP EN EL PATRIMONI PAISATGÍSTIC DE LA ZONA. EL CAMP DE GOLF DE LLÍVIA, RESPECTA 

AQUESTS TRES PARÀMETRES I A MÉS CONTEMPLA, COM VEUREM A CONTINUACIÓ, ALTRES ASPECTES QUE HO FAN MÉS 

SOSTENIBLE. 

1 . APROFITAMENT DELS RECURSOS HÍDRICS. 

EL MUNICIPI DE LLÍVIA DISPOSA D'UNA CONCESSIÓ D'AIGÜES DEL RIU ANGUSTRINA, EN VIRTUT D'UN TRACTAT AMB 

FRANÇA. ACTUALMENT LES FINQUES QUE ES TROBEN DINTRE DE L'ÀMBIT DEL CAMP DE GOLF ES REGUEN PER INUNDACIÓ 

APROFITANT AQUESTA CONCESSIÓ. AMB LA CONSTRUCCIÓ DEL CAMP DE GOLF, NO NOMÉS NO S'INCREMENTARAN LES 

DOTACIONS ACTUALS D'AIGUA, SINÓ QUE S'APLICARAN MILLORES DE GESTIÓ QUE FINS I TOT PERMETRAN EL SEU 

ESTALVI (225.000 M3 D'ESTALVI RESPECTE A LA SITUACIÓ ACTUAL). EL CAMP DE GOLF DE LLÍVIA COMPTA AMB UN 

INFORME FAVORABALE DE’L AGÈNCIA CATALANA DE’L AIGUA (ACA), DATAT EL 12 DE JUNY DE 2008. 

2 . PROTECCIÓ DE LA VEGETACIÓ AUTÒCTONA. 

EL PROJECTE NO NOMÉS RESPECTA LES ESPÈCIES ARBÒRIES TÍPIQUES DE LA ZONA, SINÓ QUE LES POTÈNCIA, JA QUE 

INCORPORA NOUS ESPAIS ARBRATS AMB AQUESTA VEGETACIÓ. AIXÍ HO CORROBORA L'INFORME FAVORABLE DEL 

DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT I HABITATGE, QUE A MÉS DESTACA COM AQUESTS NOUS ESPAIS S'ADEQÜEN A LA 

XARXA DE CAMINS EXISTENT. 

3 . RESPECTE A LES ESPÈCIES AUTÒCTONES. 

EL PROJECTE NO S'EMMARCA EN CAP ESPAI NATURAL PROTEGIT. NO OBSTANT AIXÒ, S’HI TROBEN ZONES DE 

NIDIFICACIÓN DEL TORLIT. PER FER COMPATIBLE EL CAMP DE GOLF AMB L'HÀBITAT D'AQUEST AU S'ADOPTARAN LES 

SEGÜENTS MESURES: NO S'INICIARAN LES OBRES EN PERÍODE DE NIDIFICACIÓN (MARÇ-JULIOL); ABANS D'INICIAR LES 

OBRES S'ESBROSSARÀ EL TERRENY PER EVITAR LA CONSTRUCCIÓ DE NIUS; S'INCLOURAN ZONES DE CEREAL EN EL 

PROJECTE PER FACILITAR LA NIDIFICACIÓ; ES DEIXARAN ZONES SENSE REGAR PER A FACILITAR LA PRESÈNCIA D'AQUEST 

AU. 

4 . INTEGRACIÓ EN EL PAISATGE. 

EL CAMP RESPECTA L'ESTRUCTURA AGRÍCOLA I RAMADERA DE LA ZONA, DE MANERA QUE NO ALTERA EL CARÁCTER 

PROPI DEL TERRITORI, OTORGAT PELS CAMPS DE CONREU. DE FET, ES TRACTA D’UN CAMP TOTALMENT REVERSIBLE, QUE 

EN QUALSEVOL MOMENT POT DESFER-SE. 

5 EDIFICACIONS SOTENIBLES 

TOTES LES EDIFICACONS ANEXES AL CAMP DE GOLF (CASA-CLUB, CASETES DE VIGILANCIA, NAU-MAGATZEM, LAVABOS, 

ETC.) ESTARAN CONSTRUIDES TOT RESPECTANT L’ENTORN, UBICANT-SE D’UNA MANERA INTEGRADA. COM UN ELEMENT 

MÉS DE LA TOPOGRAFIA EXISTENT. 

LES EDIFICACIONS UBICADES EN L’ÀMBIT D’AQUEST EQUIPAMENT NO NOMÉS RESPECTARÀ ELS CRITERIS D’INTEGRACIÓ 

SINO QUE TAMBÉ ADAPTARAN LES SEVES INSTAL•LACIONS PER ACONSEGUIR LA MILLOR SO.LUCIÓ EN L’ESTALVI DE 

ENERGIA I AIGUA. PER TANT LA SEVA COMPOSICIÓ FORMAL ESTÀ BASADA EN ADAPTAR LA NECESSITAT EDIFICATÒRIA 

SOBRE UN TERRENY AMB LA VOLUNTaAT DE QUE S’ADEQÜI XOM UNA AGRUPACIÓ DE LÍNIES DE NIVELL PRÒPIES DEL 

TERRENY.


6 RESPECTE AL PATRIMONI CULTURAL 

L’ISA NO CONTEMPLA CAP AFECTACIÓ EN EL SECTOR DEL GOLF QUE AFECTI AL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUEOLÒGIC I 

PALEOTOLÒGIC. NO HI CAP BCIN NI CAP BCIL DINTRE DE L’ÀMBIT DE LA MODIFICACIÓ PUNTUAL I S’HAN FET 

PROSPECCIONS ARQUOLÔGIQUES SUPERFICIALS QUE NO HAN DONAT RESULTATS. ELS PROMOTORS DEL PROJECTE S’HAN 

COMPROMÉS PER ESCRIT DAVANT ELS SERVEIS TERRITORIALS DE CULTURA DE GIRONA, A REALITZAR QUALSEVOL 

ACTUACIÓ NECESARIA PER A LA PROTECCIÓ I DOCUMENTACIÓ DEL PATRIMONI ARQUEOLÒGIC. 

SOSTENIBILITAT SOCIAL 

1 NOUS ESPAIS PÚBLICS PER A LLÍVIA 

LA PROPOSTA PROPOSA UTILITZAR ELS CAMINS EXISTENTS, PERÒ TAMBÉ PREVEU EL TRAÇAT DE NOUS CAMINS D'ÚS 

PÚBLIC QUE PERMETIN LA MOBILITAT AQUEST-OEST I QUE, AL SEU PAS PEL CAMP DE GOLF, INTERACCIONIN AMB 

AQUEST, CREANT BORSES D'ESPAI VERD PÚBLIC QUE OBRIN LA VISUAL DEL CAMP. L'OBJECTIU ÉS ACONSEGUIR QUE UN 

EQUIPAMENT ESPORTIU PRIVAT ADQUIREIXI UN CARÀCTER PÚBLIC QUE PUGUI SER GAUDIT PEL CIUTADANS DEL MUNICIPI 

DE LLÍVIA. 

AQUESTS SISTEMES INTERACCIONEN AMB EL RESIDENCIAL I BUSQUEN LA CONNEXIÓ DIRECTA AMB EL NUCLI URBÀ. 

PRETENEN SER BRAÇOS QUE ABRACEN EL FUTUR EQUIPAMENT ESPORTIU PRIVAT I PRETENEN GENERAR L’EFECTE DE 

CONNEXIÓ DIRECTE AMB EL NU QUE S’ESTEN MÉS ENLLÀ. 

2 INTERCONEXIÓ DE LLÍVIA AMB L’ÀMBIT NATURAL 

L’EQUIPAMENT ESPORTIU PRIVAT GARANTEIX LA TRANSICIÓ DEL FINAL URBÀ DEL MUNICIPI EN AQUEST ZONA CAP A SÒL 

NO URBANITZABLE. 

3 FOMENT DEL TURISME SOSTENIBLE A LA CERDANYA 

EL PROJECTE OFEREIX UN MODEL ALTERNATIU AL TURISMO DE NEU, QUE FOMENTARÀ L’OCUPACIÓ I EL 

DESENVOLUPAMENTE LOCAL. EL PROJECTE ESTÀ CONSENSUAT AMB LES ADMINISTRACIONS LOCALS. 

EL SECTOR OBJECTE D’AQUEST PLA ESPECIAL ES CORRESPON AMB EL SECTOR UN DELIMITAT PER LA MODIFICACIÓ 

PUNTUAL DEL PLA INTERMUNICIPAL COMARCAL DE LA CERDANYA EN L’ÀMBIT DEL NP-2 I UN DE LLÍVIA APROVADA 

INICIALMENT EL 21 DE DESEMBRE DE 2007. 

AQUESTA UNITAT D’ACTUACIÓ ÉS D’IMPORTANT INTERÉS URBANÍSTIC PER LA SEVA PROXIMITAT AL NUCLI DE LLÍVIA, 

PERMETENT LLIGAR LA TRAMA URBANA EXISTENT I DISGREGANT-LA VERS EL EQUIPAMENT ESPORTIU PRIVAT. 

B.- SITUACIÓ DEL SECTOR E.E.P. 

B.1.- EMPLAÇAMENT 

EL SECTOR OBJECTE D’AQUEST PLA ESPECIAL URBANÍSTIC ES CORRESPON AMB EL SECTOR N.U. DE LLÍVIA DELIMITAT 

PER LA MODIFICACIÓ PUNTUAL DEL PLA INTERMUNICIPAL COMARCAL DE LA CERDANYA EN L’ÀMBIT DEL NP-2 I EL N.U. DE 

LLÍVIA. 

L’ÀMBIT DEL SECTOR ES SITUA A LA ZONA NORD-EST DEL NUCLI URBÀ DE LLÍVIA, AMB UNA SUPERFÍCIE TOTAL 

542.040,04 M². 

B.2.- DESCRIPCIÓ DEL SECTOR 

SECTOR N.U. ZONIFICACIÓ I CESSIONS 

ZONA 

ÚS PÚBLIC 

ZONA VERDA 

V 01 

V 02 

V 03 

V 04 

V 05 

V 06 

ZONA VERDA 

VIALS 

TOTAL ÚS PÚBLIC 

ÚS PRIVAT 

EQUIPAMENT ESPORTIU PRIVAT 

TOTAL SECTOR N.U. 

SUPERFÍCIE 

m2 Ha % 

2.243,97 0,2244 0,41% 

1.852,05 0,1852 0,34% 

1.292,49 0,1292 0,24% 

3.291,34 0,3291 0,61% 

3.606,94 0,3607 0,67% 

3.974,41 0,3974 0,73% 

16.261,20 1,6261 3,00% 

13.952,63 1,3953 2,57% 

30.213,83 3,0214 5,57% 

511.826,21 51,1826 94,43% 

542.040,04 54,2040 100,00% 

L’ÀMBIT DEL P.E.U. ÉS UN TAPÍS DE CAMPS QUE DÓNA CONTINUÏTAT A LA CONFIGURACIÓ PROPOSADA DEL S.U.P.-2. 

LIMITA A SUD-EST AMB EL S.U.P.-2 I VOREJA LA FRANJA NORD-OEST DEL NUCLI DE LA POBLACIÓ FINS LA N-152 ( C. DE 

PUIGCERDÀ) LÍMIT SUD DE L’ÀMBIT; PER L’OEST AMB EL TORRENT CONTIGU ALS CAMPS DE MALASANYA; AL NORD I N-E 

AMB EL NU (SÒL LLIURE PERMANENT (CLAU 13)). 

LA PROPOSTA D’ALBERGAR UN EQUIPAMENT ESPORTIU PRIVAT: CAMP DE GOLF ES PRETÉN SENSE ALTERAR EL 

CARÀCTER PROPI DE LA ZONA, OTORGAT PELS CAMPS DE CONREU. 

L’EQUIPAMENT SORGEIX I ES GENERA PARTINT D’AQUEST TAPÍS INICIAL, S’AMOTLLA A LA FISONOMIA ACTUAL 

CARACTERITZADA PER AQUEST ENTRAMAT FRUIT DE L’EXPLOTACIÓ AGRÀRIA I RAMADERA QUE FINS ARA A FET ÚS I A 

GESTIONAT AQUEST SÒL.


LA PROPOSTA PRETÉN FER ÚS DELS CAMINS EXISTENTS, AIXÍ COM DELS TANCATS DELS CAMPS ALHORA DE 

CONFIGURAR-SE. ES PREVEU EL TRAÇAT DE NOUS CAMINS D’ÚS PÚBLIC QUE PERMETIN LA MOBILITAT EST-OEST I, EN EL 

SEU PAS PER EL CAMP DE GOLF INTERACCIONIN AMB AQUEST, GENERANT BOSSES DE VERD PÚBLIC QUE OBRIN LA 

VISUAL DEL CAMP, OTORGANT-LI UN CARÀCTER SEMI-PÚBLIC PER AL MUNICIPI DE LLÍVIA TOT I SER UN EQUIPAMENT 

ESPORTIU PRIVAT. 

LA UBICACIÓ DE LES INFRAESTRUCTURES A LA ZONA CONTIGUA A L’ÀMBIT DEL S.U.P.-2, PRETÉN GENERAR UN VINCLE 

AMB AQUEST SECTOR, I ALHORA ESTABLIR UNA ESTRATÈGIA DE GESTIÓ QUE MINIMITZI EL IMPACTE I CONSUM PREVISTS. 

LA PROPOSTA ÉS UBICAR UN EQUIPAMENT PRIVAT TOTALMENT VINCULAT AL MUNICIPI, DEL QUAL DEPENDRÀ TANT 

ESTRUCTURAL COM MEDIAMBIENTALMENT. 

ALHORA DE GENERAR LA PROPOSTA S’HA ANALITZAT LA XARXA VIÀRIA DIFERENCIANT EN 4 LES NECESSITATS DE 

CONNECTIVITAT EXISTENTS AL MUNICIPI I NECESSÀRIES ALHORA D’AMPLIAR EL LÍMIT URBÀ DE LLÍVIA : ELS CAMINS 

RURALS, ELS CAMINS DE CONNEXIÓ ENTRE NUCLIS URBANS, ELS CARRERS PROPIS DE LA VILA I LA CARRETERA DE 

PUIGCERDÀ. 

B.3.- USOS I INSTAL.LACIONS EXISTENTS 

USOS 

HI HA DUES GRANGES UTILITZADES: UNA PER A L’EXPLOTACIÓ AGRÍCOLA-RAMADERA I L’ALTRE COM A PETIT 

TALLER UBICADES A LA PART NORD-CENTRAL I A L’EXTREM NORD-EST DE L’ÀMBIT. ESTÀ PREVIST 

REALLOTJAR AQUESTA DARRERA AL CAMP DEL CLOS, PROPER A L’ÀMBIT DEL S.U.P.-2 EN LA ZONA QUE ES 

PREVEU DE TALLERS I SERVEIS 

INSTAL·LACIONS 

• S’HAN RESERVAT ÀREES DE SERVEIS TÈCNICS (D’ACORD PLÀNOL 00.04, 01.01) PER TAL DE PREVEURE ELS 

ESPAIS NECESSARIS PER PROPORCIONAR ELS SUBMINISTRES BÀSICS AL FUTUR EQUIPAMENT ESPORTIU PRIVAT. 

• AIGUA I REG: ES PRENDRAN LES MESURES QUE S’EXPOSEN EN L’INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL. 

• SANEJAMENT: S’ADOPTARÀ XARXA SEPARATIVA D’AIGÜES, LES AIGÜES FECALS S’ANIRAN A CONNECTAR A 

LA XARXA DEL MUNICIPI, D’ACORD S’AVANÇA ALS PLÀNOLS, I D’ACORD AMB EL QUE ES DETALLARÀ EN EL 

FUTUR PROJECTE D’URBANITZACIÓ. EN AQUEST CAS TAMBÉ ES PRENEN DE PARTENÇA LES PREMISES QUE 

S’EXPOSEN AL I.S.A. 

B.4.- ESTRUCTURA DE LA PROPIETAT 

DINS DEL SECTOR LA PROPIETAT S’ADAPTA A L’ESTRUCTURA DELS CAMPS EXISTENTS COM QUEDA REFLEXAT AL 

PLÀNOL 00.02 DEL PRESENT PLA ESPECIAL URBANÍSTIC I A LA RELACIÓ INCORPORADA COM A ANNEXE EN AQUESTA 

MEMÒRIA. 

C.- DETERMINACIONS URBANÍSTIQUES 

C.1.- JUSTIFICACIÓ DE L’ACTUACIÓ 

LA PRIMERA JUSTIFICACIÓ ÉS QUE EL SECTOR ESTÀ DEFINIT PER EL PLANEJAMENT VIGENT COM A SÒL NO 

URBANITZABLE I, D’ACORD MODIFICACIÓ PUNTUAL DEL PLA GENERAL INTERMUNICIPAL DE LA CERDANYA DE 

GIRONA, DONANT UN APROFITAMENT I UNES CARACTERÍSTIQUES PER AL SEU DESENVOLUPAMENT URBANÍSTIC. 

C.2.- NORMATIVA URBANÍSTICA D’APLICACIÓ 

LA VILA DE LLÍVIA TÉ COM A PLANEJAMENT VIGENT : 

• EL PLA GENERAL INTERMUNICIPAL DE LA CERDANYA DE GIRONA, APROVAT DEFINITIVAMENT PEL CONSELLER DE 

POLÍTICA TERRITORIAL I OBRES PÚBLIQUES EL 17 DE GENER DEL 1986.( DOGC 12 MARÇ 1986 ). 

• LA MODIFICACIÓ PUNTUAL DEL P.I.C.C. EN L’ÀMBIT DEL NP-2 I NU DE LLIVIA, APROVADA INICIALMENT EN SESSIÓ DE 

DATA 21-12-2007 I PUBLICAT AL BOP DE GIRONA NÚM. 30 DE 12 DE FEBRER DE 2008. 

• EL PLA TERRITORIAL PARCIAL DE L’ALT PIRINEU I ARAN, APROVAT DEFINITIVAMENT EN DATA 25/7/2006 I PUBLICAT 

EN EL DIARI OFICIAL DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA NÚM. 4714 DE 07/09/2006. 

• PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DE LA CERDANYA, APROVAT DEFINITIVAMENT EL 1 D’AGOST DE 2008 

• TEXT REFÓS DE LA LLEI D’URBANISME, DECRET LEGISLATIU 1/2005. 

• DECRET 305/2006, DE 18 DE JULIOL PEL QUÈ S’APROVA EL REGLAMENT DE LA LLEI D’URBANISME. 

EL P.E.U. FA REFERÈNCIA A LA ZONA DEL NU, QUE L’ESMENTADA MODIFICACIÓ PUNTUAL DELIMITA MITJANÇANT FINQUES 

SENCERES. 

D’ACORD PREVEU EL PLA TERRITORIAL PARCIAL DE L’ALT PIRINEU I ARAN, EL NUCLI DE LLÍVIA ESTÀ CONSIDERAT PER 

AQUEST PLA COM UN NUCLI DE CREIXEMENT MITJÀ. EL PRESENT P.E.U. INTERVÉ SOBRE UN TIPUS DE SÒL DE PROTECCIÓ 

PREVENTIVA DINTRE DE SISTEMES D’ESPAIS OBERTS PEL QUÈ FA A L’ÀMBIT DE L’EQUIPAMENT ESPORTIU PRIVAT. 

EL PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DE LA CERDANYA, QUALIFICA EL SÒL DEL PRESENT P.E.U. EN SÒL NO URBANITZABLE DE 

PROTECCIÓ PREVENTIVA (20A). 

D.- DESCRIPCIÓ DE LA PROPOSTA 

AQUEST P.E.U. ES TRAMITA PER DESENVOLUPAR L’EQUIPAMENT ESPORTIU PRIVAT DE MANERA CONJUNTA I VINCULANT 

AL S.U.P.-2. ASSOLINT AMB AIXÒ QUE EL DESENVOLUPAMENT DEL S.U.P.-2 PORTA LA DOTACIÓ AL MUNICIPI D’UN 

EQUIPAMENT ESPORTIU QUE DONARÀ UNA ALTERNATIVA SOCIO-ECONOMICO-COMERCIAL, NO EXISTENT FINS AQUEST 

MOMENT. 

TANT LA PROPOSTA EDIFICATÒRIA COM LA ORDENACIÓ DE L’EQUIPAMENT ESPORTIU PRIVAT ( CAMP DE GOLF ) RESPECTA 

ELS ELEMENTS EXISTENTS ACTUALS QUE CONFIGUREN L’ÀMBIT. LA VEGETACIÓ DE RIBERA ES MANTÉ ALS LÍMITS DELS 

TORRENT D’ANGUSTRINA I DEL REC DE CEREJA, AIXÍ COM TAMBÉ SÓN ELEMENTS INTEGRATS EN LA PROPOSTA ELS 

MARGES ARBRATS EXISTENTS I ELS MURS DE PEDRA, TAL COM JA S’HA AVANÇAVA A LA MODIFICACIÓ PUNTUAL


LA ESTRATÈGIA DE LA PROPOSTA PASSA PER MANTENIR EL CARÀCTER ESPACIAL QUE ACTUALMENT OTORGUEN ELS 

CAMPS D’ÚS AGRÍCOLA I RAMADER I, PRENENT COM A PREMISA LA CONFIGURACIÓ D’AQUEST ENTORN NATURAL 

EXISTENT, BUSCAR UNA PROPOSTA QUE RELACIONI LA TRAMA URBANA DE LLÍVIA AMB L’ENTORN NATURAL. 

EL DESENVOLUPAMENT DEL S.U.P.-2 ES RECOLZA EN LA DEGRADACIÓ DE LA TRAMA URBANA JUGANT AMB AQUESTS 

BRAÇOS QUE CONFIGUREN LES ZONES VERDES I D’EQUIPAMENT QUE ABRACEN LES ILLES URBANES DE MÉS DENSITAT A 

MENYS FINS DEGRADAR-LES PER DONAR PAS A L’EQUIPAMENT ESPORTIU PRIVAT COM A FINAL IMMEDIAT VERS EL SÒL 

NO URBANITZABLE. 

ES UN TERRENY DE SUAU PENDENT DE PONENT A LLEVANT, QUE S’ACCENTUA PROGRESSIVAMENT EN ARRIBAR AL LÍMIT 

FÍSIC DE LA VESSANT NORD. 

HI HA SITUADES EDIFICACIONS AUXILIARS PER A L’EXPLOTACIÓ AGRÍCOLA QUE HAURAN DE SER ENDERROCADES. 

D.1.- DESCRIPCIÓ DE ZONES 

EQIPAMENT ESPORTIU PRIVAT 

ZONA EsP ZONA EQIPAMENT ESPORTIU PRIVAT. 

ABARCA TOTES LES PARCEL·LES QUE ES VAN INCLOURE EN LA MODIFICACIÓ PUNTUAL DEL P.I.C.C., DESTINAT A LA 

INSTAL·LACIÓ D’UN CAMP DE GOLF AMB LES SEVES EDIFICACIONS PRÒPIES. 

D.2.- DESCRIPCIÓ DE SISTEMES 

SISTEMA CAMINS PÚBLICS I APARCAMENTS (C) 

CORRESPON A LES ZONES INDICADES AMB LA CLAU C EN EL PLÀNOL DE ZONIFICACIÓ DEL PLA ESPECIAL URBANÍSTIC QUE 

CORRESPON AL PLÀNOL 00.03. PERMETEN LA CONTINUÏTAT DE LA TRAMA DE CAMINS RURALS EN RELACIÓ AL SEU 

ENTORN PER TAL DE GARANTIR I MILLORAR LES RELACIONS ACTUALS. 

ELS MATERIALS I DETALLS D’ URBANITZACIO ES RESOLEN EN EL PROJECTE D’URBANITZACIÓ ADJUNT 

SISTEMA D’ESPAIS LLIURES (V) 

CORRESPON A LES ZONES INDICADES AMB LA CLAU V EN EL PLÀNOL DE ZONIFICACIÓ DEL PLA PARCIAL URBANÍSTIC QUE 

CORRESPON AL PLÀNOL 00.03. 

AQUESTS SISTEMES INTERACCIONEN AMB EL RESIDENCIAL I BUSQUEN LA CONNEXIÓ DIRECTA AMB EL NUCLI URBÀ. 

PRETENEN SER BRAÇOS QUE ABRACEN EL FUTUR EQUIPAMENT ESPORTIU PRIVAT I PRETENEN GENERAR L’EFECTE DE 

CONNEXIÓ DIRECTE AMB EL NU QUE S’ESTEN MÉS ENLLÀ. D.4.- QUADRE DE SUPERFÍCIES 

PARÀMETRES DE LES EDIFICACIONS DEL EQUIPAMENT ESPORTIU PRIVAT 

SOSTRE PER EDIFICACIONS ANNEXES AL CAMPDE GOLF: 

DE LA MODIFICACIÓ PUNTUAL DEL P.I.C.C. APROVADA INICIALMENT EL 21 DE DESEMBRE DE 2007, ES PREVEIA UN SOSTRE 

EDIFICABLE DE 3.000,00 M² PER A EDIFICACIONS ANNEXES A L’EQUIPAMENT ESPORTIU. PRIVAT: CAMP DE GOLF 

AQUEST SOSTRE QUEDA REPARTIT ENTRE LES SEGÜENTS EDIFICACIONS: 

CASA CLUB 

COBERT PER A CAMP DE PRÀCTIQUES 

NAU DE MANTENIMENT 

STARTER I SERVEIS 

ÀREA BOMBEIG 

EL SEU DESENVOLUPAMENT ES REALITZARÀ EN PB I SEMPRE QUE LA SEVA ALÇADA HO PERMETI LA COBERTA SERÀ 

AJARDINADA, BUSCANT LA INTEGRACIÓ AMB EL TERRENY. 

LA RESTA DE MATERIALS HAURAN DE BUSCAR LA INTEGRACIÓ COLORISTA AMB ELS MATERIALS TRADICIONALS DE LA 

ZONA (BÀSICAMENT COLORS TERROSOS I GRISOS) O DEL PAISATGE. S’ADMET PEDRA, FUSTA, ARREMOLINATS AMB 

COLORS TERROSSOS MAJORITÀRIAMENT PEDRA. 

PARÀMETRES DELS INFORMES MEDIAMBIENTALS 

LA ORDENACIÓ PROPOSADA INTRODUEIX PARAL·LELAMENT LES ESTRATÈGIES AMBIENTALS I LES MESURES DE CORRECCIÓ 

QUE FAN REFERÈNCIA AL CICLE DE L’AIGUA, ENERGIA I RESIDUS QUE ES CONCRETEN EN EL DOCUMENT ADJUNT: INFORME 

AMBIENTAL, ASSEGUREN LA VIABILITAT AMBIENTAL DE LA PROPOSTA I HAN CONDICIONAT EL PROJECTE D’URBANITZACIÓ 

I CONDICIONARAN LES CONSTRUCCIONS FUTURES. S’ESPECIFIQUEN L’ADEQUACIÓ DE LA PROPOSTA A L’INFORME DE L’ACA, 

AL DEPARTAMENT DE MEDIAMBIENT I AL DEPARTAMENT DE PATRIMONI I CULTURA, PREESCRIPCIONS QUE S’HAN 

D’ACOMPLIR EN EL DESENVOLUPAMENT DEL SECTOR COM UNA NORMATIVA MÉS.


D.3.- QUADRE DE SUPERFÍCIES 


ZONA 

ÚS PÚBLIC 

ZONA VERDA 

V 01 

V 02 

V 03 

V 04 

V 05 

V 06 

ZONA VERDA 

VIALS 


ÚS PRIVAT 



SUPERFÍCIE 

m2 Ha % 

2.243,97 0,2244 0,41% 

1.852,05 0,1852 0,34% 

1.292,49 0,1292 0,24% 

3.291,34 0,3291 0,61% 

3.606,94 0,3607 0,67% 

3.974,41 0,3974 0,73% 

16.261,20 1,6261 3,00% 

13.952,63 1,3953 2,57% 

30.213,83 3,0214 5,57% 

511.826,21 51,1826 94,43% 

542.040,04 54,2040 100,00%


EL PRESENT PLA ESPECIAL URBANÍSTIC QUE DESENVOLUPA L’EQUIPAMENT ESPORTIU PRIVAT A LLÍVIA, HA ESTAT 

ENCARREGAT PER LA MERCANTIL CORA INTEGRAL S.L. , GESTIONAT PER LA MERCANTIL PLA DE TERRAFORTS S.L. I 

REDACTAT PER L’ARQUITECTE ILDEFONS OJAOS SIERRA. 

A LLÍVIA MAIG DEL 2009 

GONZALO ASPRON VELA , CORA INTEGRAL S.L. JOSE MIGUEL FÍSICO CABAÑAS , CORA INTEGRAL S.L.. 

JOSEP FERRER MARTÍ, PLA DE TERRAFORTS S.L. 

ILDEFONS OJAOS SIERRA, ARQUITECTE


ANNEX : ESTRUCTURA DE LA PROPIETAT 

L’ÀMBIT TOTAL DEL P.E.U. ÉS DE 54,2040 Ha. TOTA AQUESTA SUPERFÍCIE ENGLOBA UNA 

ESTRUCTURA DE CAMPS EXISTENTS, AMB UNA SUPERFÍCIE TOTAL DE 53,4416 Ha. LA DIFERÈNCIA DE 

SUPERFÍCIES 0,7624 Ha CORRESPON AL SISTEMA DE CAMINS PROPIETAT DE L’AJUNTAMENT QUE ESTAN 

DINS LA CONFIGURACIÓ ACTUAL DE L’ÀMBIT. TAL I COM ES REFLEXA AL PLÀNO 00.02 (PLÀNOL 

CATASTRAL). 

Equipament Esportiu Privat 

PROPIETARI parcel·les- ha 

AGUSTÍ RAMADA, VICENÇ 1,8895 

SOLÉ SUBIELA, JOAN 

TORRENT PORULL, JOAQUIM 

ALBERNI SOLER, LIDIA 

BRAGULAT, MARIA Y ANGELA 1,2190 

BARRIER LLUISA 3,1885 

BUÑUEL PUIG, JULIO 

BUÑUEL PUIG, ESPERANZA 

0,2791 

CABOT MILLARUELO, FRANCISCO 

NAUDÍ GONZÁLEZ, MARGARITA 

8,1579 

CANTÓ BERTRAN, RAMÓN 

RAUL IZAGUIRRE, Mª LOURDES 

0,9085 

COLL CASU ROSARIO 0,5924 

DALMAU VILALDACH, MIQUEL 1,8370 

DELCOR MEYA, MANUELA 0,5246 

DE MONTELLA COMAS, JOSÉ 5,5987 

ESPAÑO PIGUILLEM, JOSEP 

ESPAÑÓ ARCE, ROSA MARIA 

ARCE PEIRIS, DOLORS 

0,5287 

IMBERN CERDÀ, PILAR 

ROURA SÁNCHEZ, FCO. 

0,4439 

MARTÍ, JOSEP 0,2847 

MARTÍ DELCOR, PERE 0,0918 

MONTANÉ CASANOVAS, JOSÉ 

DELCOR MEYA, TERESA 

0,5438 

OLIU MIR, FRANCISCO 8,0253 

OLIVA FORT, NÚRIA 0,3836 

PALAU RIBOT, JOAN 1,3859 

PARERAS BARDIA, ROSA 

PARERAS BARDIA, SALVADOR 

0,1992 

RAMONATXO FABRER, PAUL 

RAMONATXO FABRER, JEAN 

1,3840 

RAYMOND MARTÍNEZ, ANNY FRANCE 0,7644 

RESPECTE AGUSTÍ, FRANCISCA 1,7251 

RESPECTE AGUTÍ, RAFAEL 0,8462 

RESPECTE AGUSTÍ, ROSER 0,5021 

RIBOT BARRERA, JOSEP 1,5543 

SINDREU SALVADOR 1,7595 

ARBOS MARANGES, JOSÉ 

NAUDÓ ARBOS, SEBASTIÀ 

SOLDEVILA BRAGULAT, ANGELINA 0,6127 

TOR GO SA RAMONA 0,8971 

GRUPO E+A 1,7512 

DE VILALTA MONET, ANNA 

DE VILALTA MONET, ENRIC 

GRUPO S+ B 

BARRIO CONDE, 

ISABEL 0,8128 

DELGADO, SIXTO 

0,8129 

GRUPO S+ B+T+T 

BARRIO CONDE, ISABEL 0,4654 

TESOURO BARRIO, FERNANDO 

TESOURO BARRIO, Mª CARMEN 

DELGADO, SIXTO 0,4654 

GRUPO VECIANA1 0,6966 

VECIANA CAPELLADES, FCO. ANTÓN 

VECIANA CAPELLADES, RAMON 




CAPELLADES MAÑERO, Mª TERESA 


DALMAU VILALDACH, MIQUEL 



CAPELLADES MAÑERO, Mª TERESA 

GRUPO VVV 0,9555 

DALMAU VILALDACH, MIQUEL 



VILALDACH RUBIO, JAIME 

MORERA VILALDACH, Mª CRISTINA 

DE VILALTA MONET, ANNA 

DE VILALTA MONET, ENRIC 

TOTAL 53,4416 

camins- ha 

AYUNTAMIENTO LLÍVIA 0,7624 

TOTAL 54,2040


• PLEC II: MEMÒRIA URBANITZACIÓ XARXA BÀSICA 

• MEMÒRIA DESCRIPTIVA DEL PROJECTE D’URBANITZACIÓ 

EXECUCIÓ DEL SECTOR SUP-2 EN EL TERME MUNICIPAL DE LLÍVIA (LA CERDANYA) 

1. MEMÒRIA DESCRIPTIVA 

1.1. ESTAT ACTUAL DEL TERRENY, SITUACIÓ I SUPERFÍCIE DE L’ÀMBIT 

1.2. OBJECTE DE L’ESTUDI 

1.3. DESCRIPCIÓ DE LA SOLUCIÓ ADOPTADA 

1.1. ANTECEDENTS 

LA PRESENT MEMÒRIA DESCRIPTIVA CONTEMPLA LA URBANITZACIÓ DE L’EQUIPAMENT ESPORTIU PRIVAT. DE LLÍVIA. 

L’ÀMBIT DEL SECTOR ES SITUA A LA ZONA NORD-OEST DEL NUCLI URBÀ DE LLÍVIA, AMB UNA SUPERFÍCIE TOTAL 

542.040,04 M². 

LA QUALITAT DEL DESENVOLUPAMENT DE L’ÀMBIT ES CARACTERITZA PER LA SEVA SITUACIÓ DE PROXIMITAT AL NUCLI 

URBÀ I LA PRÒPIA TOPOGRAFIA DELS TERRENYS NO DIFICULTA CAP TIPUS DE DESNIVELL EN EL PROCÉS 

D’URBANITZACIÓ. 

L’ÀMBIT DEL PRESENT P.E.U. LLINDA A SUD I I SUD-EST AMB EL CAMÍ D’UR; PER L’EST AMB L’ÀMBIT DEL SUP-2 DE 

LLÍVIA; A NORD QUEDA DELIMITAT PER ELS CAMPS RÚSTICS QUE CONFIGUREN ELS PARATGES DEL PRAT LLARG, LES 

ESPLANES I ROCA CANAL; I PER L’OEST AMB ELS CAMPS DELS OSSOS CONTIGUS AL REC DE CEREJA. 

1.2 OBJECTE DE L’ESTUDI 

L’OBJECTE D’AQUEST ESTUDI ÉS LA DEFINICIÓ DE LES OBRES D’URBANITZACIÓ DELS TERRENYS DELIMITATS PER 

L’EQUIPAMENT ESPORTIU PRIVAT. 

AQUESTES OBRES SÓN: 

• DEMOLICIÓ I/O DESVIAMENT DE TOTES LES UNITATS PREEXISTENTS NO ADEQUADES A LES NOVES 

DETERMINACIONS 

• EXPLANACIÓ, MOVIMENT DE TERRES I PAVIMENTACIÓ DELS NOUS CAMINS. 

• XARXES DE SERVEIS RELATIVES AL SANEJAMENT D’AIGÜES RESIDUALS I AIGÜES PLUVIALS, ABASTAMENT 

D’AIGUA POTABLE, ELECTRICITAT DE MITJA I BAIXA TENSIÓ, ENLLUMENAT PÚBLIC, XARXA DE GAS, XARXA DE 

TELECOMUNICACIONS I XARXA DE REG. 

• CREACIÓ DE ZONES VERDES. 

• DESPESES RELATIVES A LA DEPURACIÓ D’AIGÜES RESIDUALS PREVEIENT DOS POSSIBLES ESCENARIS: 

CONSTRUCCIÓ D’UNA DEPURADORA D’AIGÜES RESIDUALS O CONSTRUCCIÓ, CONNEXIÓ I POSADA EN FUNCIONAMENT D’UNA 

DEPURADORA PROVISIONAL I POSTERIOR CONSTRUCCIÓ DE LA DEFINITIVA. 

• INTEGRACIÓ PAISATGÍSTICA DELS ELEMENTS PREEXISTENTS (MURETS DE PEDRA, VEGETACIÓ DE RIBERA ...) 

1.3 DESCRIPCIÓ DE LA SOLUCIÓ ADOPTADA 

1.3.1 ENDERROCS 

ES CONTEMPLA L’ENDERROC D’AQUELLES UNITATS PREEXISTENTS QUE NO ES PUGUIN ADEQUAR ALS NOUS USOS DEL 

SECTOR, INDEPENDENTMENT D’AQUELLS NECESSARIS PER TAL D’ADAPTAR LES NOVES CONSTRUCCIONS AMB LA VIALITAT 

EXISTENT I LA CONNEXIÓ DELS SERVEIS DE LES ÀREES AMB ELS PREEXISTENTS AL MUNICIPI. 

1.3.2 MOVIMENT DE TERRES I TOPOGRAFIA 

ES REALITZARÀ L’ESBROSSADA DEL TERRENY, L’EXCAVACIÓ DE LA CAPA VEGETAL, LA QUAL S’ACOPIARÀ EN UNES 

CONDICIONS ÒPTIMES PER TAL DE REAPROFITAR-LA EN LES ZONES VERDES DEL SECTOR EN CAS QUE SIGUI NECESSARI. 

ES PROCEDIRÀ A LA REALITZACIÓ DELS DESMUNTS I TERRAPLENS I ES PODRAN COMPENSAR LES ÀREES EN FUNCIÓ DE 

LA QUALITAT DEL TERRENY ANALITZADA PRÈVIAMENT, EN AQUEST CAS, PERÒ NO ES CONTEMPLEN GRANS 

TRANSFORMACIONS DEL TERRENY, DEGUT A LA PLANIMETRIA DE LES ÀREES AFECTADES. 

1.3.3 PAVIMENTACIÓ I VIALITAT 

LA VIALITAT ES DESENVOLUPA EN DUES TIPOLOGIES: CAMINS PÚBLICS PER A TRÀNSIT RODATS I ELS CAMINS PROPIS DE 

L’EQUIPAMENT ESPORTIU PRIVAT. 

1.3.4 XARXES DE SERVEIS 

• CLAVEGUERAM 

LA XARXA DE CLAVEGUERAM ES PREVEU SEPARATIVA, UNA DE RECOLLIDA D’AIGÜES PLUVIALS I UNA ALTRA DE 

RESIDUALS. 

LA RECOLLIDA D’AIGUA PLUVIAL ES RECULL MITJANÇANT UNA XARXA D’IMBORNALS QUE ANIRIEN CONNECTATS A UNA 

XARXA INDEPENDENT QUE DESEMBOCARIA A UNA XARXA DE CANALS DE REG EXISTENTS AL MUNICIPI QUE AL MATEIX 

TEMPS DESEMBOQUEN AL RIU. 

LA XARXA DE CLAVEGUERAM ES PREVEU PER LA RECOLLIDA DE TOTES LES ESCOMESES DE RESIDUALS DE 

L’EQUIPAMENT. L’ESQUEMA DE RAMIFICACIÓ DE LES XARXES ÉS EL QUE ES DEFINEIX ALS PLÀNOLS CORRESPONENTS 

D’AQUEST PLA ESPECIAL. 

L’ESQUEMA DE LES XARXES TRANSCORRERÀ MAJORITÀRIAMENT PER L’EIX DELS CAMINS. 

EL DIMENSIONAT DE CANONADES I LA DEFINICIÓ DE LA RESTA D’ELEMENTS DE LA XARXA SÓN OBJECTE DEL PRESENT 

PROJECTE D’URBANITZACIÓ DEL SECTOR.


• DEPURADORA 

EL PROJECTE D’URBANITZACIÓ INCLOU UN APARTAT RELATIU AL SANEJAMENT DE LES AIGÜES RESIDUALS DEL SECTOR. 

- CONSTRUCCIÓ, CONNEXIÓ I POSADA EN FUNCIONAMENT DE LA NOVA ESTACIÓ DEPURADORA D’AIGÜES RESIDUALS 

(EDAR) O AMPLIACIÓ DE L’ACTUAL EDAR DE PUIGCERDÀ SEGONS PSARU 2005. 

- CONSTRUCCIÓ, CONNEXIÓ I POSADA EN FUNCIONAMENT D’UNA O DIVERSES DEPURADORES PROVISIONALS I 

POSTERIOR CONSTRUCCIÓ, CONNEXIÓ I POSADA EN FUNCIONAMENT DE LA NOVA EDAR I AMPLIACIÓ DE L’ACTUAL EDAR DE 

PUIGCERDÀ SEGONS PSARU 2005. 

• XARXA D’AIGUA POTABLE 

EL SISTEMA PER A LA XARXA D’AIGUA QUE ES PREVEU EN AQUEST PLA ESPECIAL S’AJUSTA EN FUNCIÓ DE L’ACTIVITAT 

QUE ES DESENVOLUPARÀ EN EL SECTOR. 

LA PROPOSTA CONTEMPLA LA CONNEXIÓ ENTRE LA XARXA EXISTENT I LA FUTURA, EN ELS LLOCS ON SIGUI POSSIBLE I 

UNA DISPOSICIÓ DE VÀLVULES DE SECCIONAMENT EN ELS DIVERSOS NUSOS GARANTINT L’AÏLLAMENT INDIVIDUAL DE LES 

DIFERENTS CANONADES DE DISTRIBUCIÓ PELS CAMINS. ES DISPOSARAN BOQUES DE REG I BOQUES D’INCENDI SEGONS 

DISPOSICIONS DE LA COMPANYIA. 

EN LES ZONES VERDES ES DISPOSARÀ UNA XARXA D’ABASTAMENT D’AIGUA POTABLE PER A LES FONTS PÚBLIQUES I 

UNA XARXA DE REG PER A LES PLANTACIONS. 

• XARXA DE TELECOMUNICACIONS 

ES PREVEU L’ESTESA D’UNA XARXA SOTERRADA DESTINADA AL SERVEI DE LES TELECOMUNICACIONS (TELEFONIA, TV 

CABLE, ETC.). LA DEFINICIÓ DE LA XARXA DE SERVIES ESTARÀ PROJECTADA PER LA COMPANYIA CORRESPONENT. 

LA XARXA TRANSCORRERÀ PER SOTA DELS CAMINS, DINS DE LA MATEIXA RASA DESTINADA A LA RESTA DE SERVEIS. 

• XARXA DE GAS 

EL MUNICIPI DE LLÍVIA DISPOSA DE XARXA DE GAS DE LA COMPANYIA REPSOL-GAS, ES DURAN A TERME ELS ESTUDIS 

CORRESPONENTS PER TAL D’ENLLAÇAR LA XARXA DE GAS EXISTENT AMB LA DEL NOU EQUIPAMENT, SOTA DIRECTRIUS 

DE LA COMPANYIA. 

ES PREVEU LA XARXA PELS CAMINS DINS DE LA MATEIXA RASA DE LA RESTA DEL SECTOR. 

• XARXA DE REG 

ES CONTEMPLEN BOQUES DE REG PER A L’ARBRAT DELS ESCOSSELLS. 

EN LA ZONA VERDA, LA XARXA DISPOSARÀ DE CAPÇALS DE REG, CADASCÚ D’ELLS AMB LA SEVA PRÒPIA ESCOMESA A 

LA XARXA D’ABASTAMENT D’AIGUA I AQUESTS GESTIONARAN ELS SISTEMA DE REG PER GOTEIG MITJANÇANT SISTEMA 

DE CONTROL, ELECTROVÀLULES, VÀLVULES, FILTRES I REGULADOR DE PRESSIÓ. 

• CONNEXIONS EXTERIORS 

TOTES LES CONNEXIONS ES REALITZARAN EN LES PUNTS INDICATS PER LES DIFERENTS COMPANYIES 

SUBMINISTRADORES. 

1.3.5 ZONA VERDA 

EL PLA ESPECIAL, DESTINA UNA PART DE L’ÀMBIT DEL SECTOR A ESPAIS PER A ZONES VERDES, GRAFIADES ALS 

PLÀNOLS, 

ES PREVEU MANTENIR L’ARBRAT DE LA ZONA I REALITZAR EL MÍNIM DE MOVIMENT DE TERRES PER TAL D’ADAPTAR-LO 

AL MÀXIM AL TERRENY I LA ZONA EXISTENT. A MÉS, ES REALITZARAN NOVES PLANTACIONS D’ARBRAT I PLANTES 

ARBUSTIVES AUTÒCTONES DE LA ZONA PER TAL DE MINIMITZAR AL MÀXIM L’IMPACTE AMBIENTAL. 

ES DISPOSARAN DELS SERVEIS DE XARXA D’AIGUA POTABLE, XARXA DE RECOLLIDA D’AIGÜES PLUVIALS I XARXA DE 

REG PER TAL DE PODER GARANTIR ELS SERVEIS NECESSARIS PER LA CORRECTA FUNCIONALITAT DE LA ZONA VERDA.


• PLEC DE CONDICIONS TÈCNIQUES


ÍNDEX 

1 OBJECTE DEL PRESENT PLEC: RELACIÓ AMB ELS DOCUMENTS DE PROJECTE 

2 PROCEDIMENT CONSTRUCTIU I FASES DE TREBALL 

3 REPLANTEIG DEFINITIU 

3.1 ABAST 

3.2 PLÀNOLS 

3.3 PUNTS CARACTERÍSTICS 

3.4 PROCEDIMENT 

3.4.1 REPLANTEIG DE PUNTS PRINCIPALS E INTERMEDIS 

3.4.2 REPLANTEIG DE LA ZONA DE TALA I ESBROSSADA 

4 MOVIMENT DE TERRES, DRENATGES I MODELAT 

4.1 ABAST 

4.2 PLÀNOLS 

4.3 SEQÜÈNCIA DE TREBALLS 

4.4 EXTRACCIÓ DE TERRA VEGETAL 

4.5 EXCAVACIONS I TERRAPLENATS 

4.6 DRENATGES PRINCIPALS 

4.7 MODELAT 

4.8 CONSERVACIÓ DE TERRES I PROTECCIÓ CONTRA LA EROSIÓ 

4.9 ALTRES OBRES CIVILS 

4.10 RECOL·LOCACIÓ DE TERRA VEGETAL 

4.11 EXCAVACIÓ DE BUNKERS DE CARRER 

5 GREENS 

5.1 ABAST 

5.2 PLÀNOLS I DETALLS CONSTRUCTIUS 

5.3 ESPECIFICACIONS PER ALS MATERIALS 

5.3.1 GRAVES 

5.3.2 SORRES 

5.3.3 CANONADES DE DRENATGE 

5.3.4 TURBA 

5.3.5 FERTILITZANTS INORGANICS 

5.4 PREPARACIÓ DE LA SUBBASE 

5.5 DRENATGE DE LA SUBBASE 

5.5.1 ESPAIAT 

5.5.2 DRENATGE PERIMETRAL 

5.5.3 UNIONS 

5.5.4 RASES 

5.5.5 INSTAL·LACIÓ DE LES CANONADES DE DRENATGE 

5.5.6 DRENATGE DE DESCÀRREGA 

5.6 ASBUILT DE LÍNIES DE DRENATGE 

5.7 INSTAL·LACIÓ DE LA CAPA FILTRE DE GRAVA 

5.8 PREPARACIÓ DE LA CAPA DE SORRA BASE PER A SEMBRA... 

5.9 COL·LOCACIÓ DE LES SORRES 

5.10 FUMIGACIÓ. 

5.11 FERTILITZACIÓ 

5.12 REFINAT FINAL 

5.13 SUPERVISIÓ I APROBACIÓ FINAL 

6 TEES 

6.1 ABAST 

6.2 PLÀNOLS 



6.5 DRENATGE 

6.6 PREPARACIÓ DE LA BARREJA PER A SEMBRA 


6.8 FUMIGACIÓ 


6.10 REPERFILAT FINAL 

6.11 SUPERVISIÓ I APROVACIÓ FINAL 

7 BUNKERS 

7.1 ABAST 



7.4 MODELAT I PREPARACIÓ DE LA SUBBASE 

7.5 COL·LOCACIÓ DE MURS DE TEPES O “PANES” 



8 CARRERS, ANTEGREENS I ROUGHS 

8.1 MILLORA DEL SUBSTRAT DE SEMBRA 

8.2 DESPEDREGAT 

8.3 REPLANTEIG DE LÍNIES D’INFRAESTRUCTURES 

8.4 PREPARACIÓ PER A LA SEMBRA 

9 OUT – ROUGH 

10 CAMINS PER A COTXETS I MAQUINÀRIA 

11 MURS I ELEMENTS DE CONTENCIÓ


1 OBJECTE DEL PRESENT PLEC: RELACIÓ AMB ELS DOCUMENTS DE 

PROJECTE 

L’OBJECTE DEL PRESENT PLEC DE PRESCRIPCIONS TECNIQUES PARTICULARS CONSISTEIX EN 

MARCAR UNES DIRECTRIUS BÀSIQUES PER A LA REALITZACIÓ D’UNA OBRA DE CAMP DE GOLF, 

QUE POSSEEIX UNA GRAN ESPECIFICAT TÈCNICA. 

EL PRESENT PLEC MARCA LA SEQÜÈNCIA ESPERADA DE TREBALLS PER A L’ADEQUADA 

EXECUCIÓ DE LES OBRES DEL CAMP DE GOLF I DEFINEIX ELS CRITERIS D’EXECUCIÓ ESPERATS 

PER A CADASCUNA DE LAS ACTIVITATS D’OBRA PREVISTES. 

ES TRACTA D’UN DOCUMENT DE CAIRE GENERALISTA, COMPLEMENTAT ADEQUADAMENT PELS 

PLECS DE PRESCRIPCIONS TÈCNIQUES: 

- GENERAL: QUE S’EN OCUPA DE LES QÜESTIONS GENERALS D’OBRA, MATERIALS, 

EXECUCIÓ I AMIDAMENT 

- DE REG: QUE DESCRIU EN DETALL LES ESPECIFICACIONS DEMANADES AL PROJECTE I INSTAL·LACIÓ DE REG. 

LES POSSIBLES INDEFINICIONS QUE NO ES RESOLGUIN ALS PLECS O PLÀNOLS DEL PROJECTE 

SERAN RESOLTES PER LA DIRECCIÓ D’OBRA, TOT SEGUINT L’ESPERIT DESCRIT AL PRESENT PLEC 

DE PRESCRIPCIONS TÈCNIQUES PARTICULARS. 

2 PROCEDIMENT CONSTRUCTIU I FASES DE TREBALL 

ES DESCRIUEN A CONTINUACIÓ LES FEINES A REALITZAR I LA SEVA PROGRAMACIÓ ESTIMADA 

PER ORDRE DE EXECUCIÓ, PER A PODER COMPLETAR LA CONSTRUCCIÓ D’ELS CAMPS DE GOLF. 

ESTAQUILLAT 

PUNTS CARACTERÍSTICS I EIXOS PRINCIPALS 

LLACS I ZONES HUMIDES 

PARCEL·LES I PROPIETATS 

SERVEIS EXISTENTS I AFECTATS 

RASANTS DELS MOVIMENTS DE TERRES 

MOVIMENTS DE TERRA : EXCAVACIONS, TERRAPLENATS I MODELAT 

EXTRACCIO DE TERRA VEGETAL (SI EXISTEIX) 

EXCAVACIONS I TERRAPLENATS GENERALS 

MODELAT INICIAL DE TEES, GREENS I CALLES 

DRENATGES 

DRENATGE DE CONQUES EXTERIORS 

DRENATGE DE CONQUES INTERIORS 

CONNEXIONS ENTRE LLACS I SOBREEIXIDORS 

DRENATGES SECUNDARIS 

CONSTRUCCIO DE GREENS 

REPLANTEIG, ESTAQUILLAT I GRADEJAT INICIAL 

EXCAVACIO I ESTABILITZACIO DE LA CAIXA 

INSTAL·LACIÓ DEL DRENATGE DE BASE 

INSTAL·LACIÓ DE LA CAPA DE GRAVES 

COL·LOCACIÓ DE LA SORRA DE GREENS 

CONSTRUCCIÓ DE BUNKERS 

EXCAVACIÓ DE CAIXA 

INSTAL·LACIÓ DE DRENATGE DE BASE 

COL·LOCACIÓ DE SORRA 

PONTS, MURS DE CONTENCIÓ I ALTRA OBRA CIVIL 

REALITZACIO D’OBRA CIVIL: 

- PONTS 

- CONNEXIONS DE GRANS DRENATGES I LLACS 

- MURS 

- POUS 

- D’ALTRES 

REG 

EXECUCIÓ DE PRESA D’AIGUA 

EXECUCIÓ D’ESTACIÓ DE BOMBEIG 

EXECUCIÓ DE PRESA DE CORRENT ELÈCTRICA 

REPLANTEIG D’ASPERSORS 

REPLANTEIG I EXECUCIÓ DE CANONADES 

INSTAL·LACIÓ D’ASPERSORS, VÀLVULES, CABLEJAT DE CONTROL I SISTEMES DE CONTROL 

POSADA EN MARXA: COMPROVACIÓ DE POSADA EN CÀRREGA I FUNCIONAMENT 

CAMINS DE COTXETS I MAQUINÀRIA 

REPLANTEIG DEL TRAÇAT 

ESTACADA, EXCAVACIÓ DE CAIXA I COMPACTACIÓ DE BASE 

EXECUCIÓ DE PAVIMENTACIÓ 

RECOL·LOCACIÓ DE TERRA VEGETAL 

COL·LOCACIÓ DE LA TERRA VEGETAL 

MODELAT DE DETALL I AFINAT DE SUPERFÍCIES 

PREPARACIÓ PER A SEMBRA 

LLAURADA/APLICACIÓ DE ROTOVATOR 

TRITURAT/HINCA DE PEDRES I RECOLLIDA SELECTIVA MANUAL DE LES RESTANTS 

PREPARACIÓ FINAL (RASCLEJAT) 

SEMBRA 

FERTILITZACIÓ 

TRACTAMENT DEL SÒL 

FUMIGAT 

PLANTACIÓ AMB TEPES DE SECTORS MARCATS 

SEMBRA 

REVEGETACIÓ I INTEGRACIÓ AMBIENTAL 

REPLANTEIG DE REVEGETACIÓ 

PLANTACIÓ D’ARBRAT I ARBUSTOS 

MANTENIMENT FINS A L’APERTURA 

APERTURA 

3 REPLANTEIG DEFINITIU 

3.1 ABAST 

L’ABAST DEL PRESENT APARTAT ÉS DEFINIR EL PROCEDIMENT PER A LA REALITZACIÓ DEL 

REPLANTEIG DEFINITIU, I LES OPERACIONS DE TALA I ESTACADA DEL PROJECTE. 

3.2 PLÀNOLS 

EL REPLANTEIG DELS PUNTS PRINCIPALS I AUXILIARS S’INDICA ALS PLÀNOLS DEL PROJECTE 

CORRESPONENTS. 

3.3 PUNTS CARACTERÍSTICS 

EL PROCEDIMENT REQUEREIX LA IMPLANTACIÓ, REVISIÓ I MANTENIMENT AL TERRENY DURANT 

TOTA L’OBRA DELS PUNTS CARACTERÍSTICS DEFINITS PER A LA REALITZACIÓ DEL REPLANTEIG, 

CORRESPONENTS A L’ESQUEMA DE TRAÇAT DEL RECORREGUT, I QUE DEFINEIXEN EIXOS, PUNTS 

DE REFERÈNCIA PRINCIPALS (TEES, GIRS I GREENS) I LLACS: 

PUNT CONCEPTE DEFINICIÓ


TCI TEE DE COMPETICIÓ CAVALLERS DEL FORAT Nº I PAR DE COORDENADES X,Y 

FWAI PRIMER GIR EN CARRER/FAIRWAY DEL FORAT I PAR DE COORDENADES X,Y 

FWBI SEGON GIR EN CARRER/FAIRWAY DEL FORAT I PAR DE COORDENADES X,Y 

GI GREEN DEL FORAT I PAR DE COORDENADES X,Y 

3.4 PROCEDIMENT 

3.4.1 REPLANTEIG DE PUNTS PRINCIPALS E INTERMEDIS 

UNA VEGADA EFECTUAT EL REPLANTEIG INDICAT AL PROJECTE PER PART DEL CONTRACTISTA, 

L’EQUIP DE DIRECCIÓ D’OBRA PROCEDIRÀ A LA COMPROVACIÓ DEL MATEIX INDICANT 

L’EXISTÈNCIA O NO D’ASPECTES A RESOLDRE. 

LA COMPROVACIÓ S’EFECTUARÀ PER GRUPS D’UN MÍNIM DE 9 FORATS COMPLERTS, PER TAL 

D’OPTIMITZAR ELS TEMPS D’EXECUCIÓ. 

EN CAS D’EXISTÈNCIA D’ALGUN TIPUS DE PROBLEMA, LA DIRECCIÓ D’OBRA ENTREGARÀ AL 

CONTRACTISTA NOVA DEFINICIÓ DEL REPLANTEIG ALS PUNTS EN CONFLICTE EN EL TERMINI 

MÀXIM D’UNA SETMANA, LLIURANT EL CORRESPONENT JOC DE PLÀNOLS I LLISTAT REVISATS DE 

COORDENADES DE REFERÈNCIA DELS PUNTS PRINCIPALS, CONFORME A LA DESCRIPCIÓ JA 

ESMENTADA, I QUE ES RECULL I AMPLIA PER A EVITAR CONFUSIONS: 

PUNT MARCA IDENTIFICACIÓ 

TAI 

ESTACA COLOR BLANC, 1,80 M D’ALÇADA VISIBLE, AMB DRAP/BANDERA BLANCA 

LLETRES TA (VEURE NOTA 1) E I (Nº DE FORAT) MARCATS ALS LATERALS 

FWAI 

ESTACA COLOR GROC, 1,80 M D’ALÇADA VISIBLE AMB DRAP/BANDERA GROGA 

LLETRES FWA I Nº DE FORAT MARCATS ALS LATERALS 

FWBI 

ESTACA COLOR GROC, 1,80 M D’ALÇADA VISIBLE AMB DRAP/BANDERA GROGA 

LLETRES FWB I Nº DE FORAT MARCATS ALS LATERALS 

GI 

ESTACA COLOR BLAU CELEST, 1,80 M D’ALÇADA VISIBLE AMB DRAP/BANDERA BLAU CELEST 

LLETRES G I Nº DE FORAT MARCATS ALS LATERALS 

PUNTS INTERMEDIS 

A L’EIX 

ESTAQUES DE COLOR TARONJA, 30 CM D’ALÇADA VISIBLE, COL·LOCADES CADA 

30 METRES A PARTIR DEL CORRESPONENT PUNT PRINCIPAL (TC,FWA,FWB O G) 

Nº FORAT I PK EN LATERAL; EJ: 

1/ +30, 1/+60, 1/+90 …., ETC. 

NOTA 1: LA LLETRA “A” POT TENIR ELS SEGUENTS VALORS: 

TC: COMPETICIÓ CAVALLERS (BLANC) 

TN: DIARI CAVALLERS (CINTA GROGA) 

TS: SENIORS I PRINCIPIANTS CAVALLERS (CINTA TARONJA) 

TWC: COMPETICIÓ SENYORES (CINTA BLAVA) 

TWN: DIARI SENYORES (CINTA VERMELLA) 

TWS: SENIORS I PRINCIPIANTS SENYORES (CINTA ROSA) 

AQUESTS PUNTS HAURAN DE SER MATERIALITZATS I IMPLANTATS AL TERRENY DE FORMA QUE 

ES GARANTEIXI LA SEVA PERMANÈNCIA DURANT TOTA LA OBRA, DONCS CONSTITUIRAN ELS 

PUNTS DE REFERÈNCIA FONAMENTALS PER A TOT EL PROJECTE. 

LES MARQUES INTERMÈDIES SÓN PER A DONAR REFERÈNCIES D’ASPECTES SINGULARS DEL 

TERRENY DURANT LA VISITA DE COMPROVACIÓ DE REPLANTEIG, PER A PERMETRE EL REPLANTEIG 

DE LES ZONES DE ESBROSSADA I TALA, I PER ANALITZAR ZONES ON NO EXISTEIX VISIBILITAT 

ENTRE PUNTS PRINCIPALS (EX.: ZONES AMB BOSC). S’INDICA ALS PLÀNOLS CORRESPONENTS 

AL REPLANTEIG, LES COORDENADES DELS DIFERENTS PUNTS PRINCIPALS A REPLANTEJAR 

MITJANÇANT SISTEMES TOPOGRÀFICS DE PRECISIÓ. 

LES MARQUES INTERMÈDIES S’OBTINDRAN A PARTIR DE LES MARQUES PRINCIPALS 

ESTABLERTES AL TERRENY. 

3.4.2 REPLANTEIG DE LA ZONA DE TALA I ESBROSSADA 

A PARTIR DE LA IMPLANTACIÓ AL TERRENY DELS PUNTS PRINCIPALS I INTERMEDIS, ES 

PROCEDIRÀ A REPLANTEJAR LES ÀREES DE TALA I ESBROSSADA. 

PER AIXÒ, I CONFORME ALS PLÀNOLS DE TALA I ESBROSSADA, ES PROCEDIRÀ DE FORMA 

PRÈVIA A ESBROSSAR I TALAR DE FORMA COMPLETA I TOTAL AL LLARG DE L’EIX DE JOC UNA 

FRANJA DE 5 METRES D’AMPLE (2,5 METRES A CADA COSTAT DE L’EIX) AMB L’OBJECTIU DE: 

- PERMETRE LA VISUALITZACIÓ COMPLETA DELS PUNTS PRINCIPALS I INTERMEDIS DEL FORAT 

- PERMETRE L’ADEQUAT REPLANTEIG DE LES ZONES DE TALA I ESBROSSADA A PARTIR 

DELS ANTERIORS 

AQUESTA TALA ANIRÀ ACOMPANYADA DE LA ELIMINACIÓ DE LES SEVES RESTES (ARRELS, 

SOQUES, BRANQUES, ETC) DE FORMA QUE ELS EIXOS PRINCIPALS QUEDIN TOTALMENT 

EXPEDITS. ELS ELEMENTS VEGETALS RESULTANTS SERAN TRITURATS I ACOPIATS PER AL SEU 

APROFITAMENT COM A SUBSTRAT EN ZONES DE BOSC, A INDICAR PER LA DIRECCIÓ D’OBRA. 

AQUESTES ZONES ES MARCARAN CONFORME A LA DEFINICIÓ EFECTUADA ALS PLÀNOLS, I 

CONSISTIRAN ENS ELS LÍMITS DE TALA I ESBROSSADA INDICATS COM UNA ACOTACIÓ EN 

METRES A PARTIR DE L’EIX PRINCIPAL. 

LES MARQUES A IMPLANTAR SERAN PREFERIBLEMENT VARILLES O ESTAQUES CLAVADES AL 

TERRENY (I SOBRESURTINT 30 CM D’AQUEST) PINTADES DE COLOR VERD. 

LES MARQUES S’UNIRAN MITJANÇANT CINTA, CORDA O ALTRE SISTEMA (A SER POSSIBLE DE 

COLOR VERD), QUE PERMETRÀ DELIMITAR DE FORMA INEQUÍVOCA EL PERÍMETRE DE LA ZONA 

PROPOSADA PER A TALA I ESBROSSADA. 

UNA VEGADA COMPLETAT AQUEST PROCÉS, LA DIRECCIÓ D’OBRA PROCEDIRÀ A COMPROVAR 

SOBRE EL TERRENY AQUEST PERÍMETRE, MARCANT AQUELLS ARBRES, ARBUSTS O ZONES DE 

VEGETACIÓ D’INTERÈS, QUE, MALGRAT TROBAR-SE AL PERÍMETRE INDICAT, NO S’HAURAN D’ 

ELIMINAR. 

RESULTA D’ESPECIAL INTERÈS PER AL PROJECTE, DISSENY I CARACTERITZACIÓ DEL CAMP, EL 

MANTENIMENT DE LES ZONES INDICADES PEL PROJECTE. PER TANT, NO ES PODRÀ PROCEDIR 

A LA TALA O ELIMINACIÓ DE ZONES VEGETALS A LA ZONA INTERIOR DEL PERÍMETRE DELIMITAT 

PER A TALA I ESBROSSADA (A EXCEPCIÓ DE LA FRANJA DE 5 METRES NECESSÀRIA PER AL 

REPLANTEIG DEFINITIU) SENSE LA EXPRESSA AUTORITZACIÓ DE LA DIRECCIÓ D’OBRA. AQUESTA 

AUTORITZACIÓ ES PRODUIRÀ A LA FINALITZACIÓ DE LA INSPECCIÓ I COMPROVACIÓ AL TERRENY 

DE LES ZONES DE TALA I ESBROSSADA INDICADES ALS PLÀNOLS I TRASLLADADES AL TERRENY. 

UNA VEGADA PRODUÏDA LA AUTORITZACIÓ, LA PROPIETAT O BÉ LA PERSONA O EMPRESA 

ENCARREGADA PER LA MATEIXA, PROCEDIRÀ A L’ESBROSSADA I TALA DE LES ZONES 

ACORDADES, GARANTINT QUE LES ZONES EXTERIORS AL PERÍMETRE DE TALA NO PATEIXIN CAP 

DANY. LA PRESERVACIÓ NATURAL DE LES ZONES SELECCIONADES PER LA DIRECCIÓ D’OBRA 

SÓN DE VITAL IMPORTÀNCIA PER A L’EQUILIBRI MEDIAMBIENTAL I FUNCIONAL DEL PROJECTE. 

S’HAURAN D’ESTABLIR MULTES PER INCOMPLIMENT D’AQUEST ASPECTE. 

4 MOVIMENT DE TERRES, DRENATGES I MODELAT 

4.1 ABAST 

AQUESTA SECCIO DEFINEIX ELS ASPECTES RELATIUS ALS TREBALLS DE MOVIMENTS DE TERRES, 

DRENATGES I MODELAT INICIAL PREVISTOS AL PROJECTE. 

AQUESTS TREBALLS SÓN POSTERIORS ALS DE TALA I ESBROSSADA, I ABASTEN FINS A LA RECOLOCACIÓ


DE LA TERRA VEGETAL EXTRETA 

4.2 PLÀNOLS 

ELS PLÀNOLS BASE PER A LA DEFINICIÓ D’AQUESTS TREBALLS CORRESPONEN ALS DE 

TOPOGRAFIA MODIFICADA I MOVIMENT DE TERRES. 

PER A LA EXECUCIÓ DEL MODELAT ES LLIURARAN PER PART DE LA DIRECCIÓ D’OBRA 

PERSPECTIVES DETALLADES I CROQUIS INDICATIUS, PER A SIMPLIFICAR I DEFINIR 

ADEQUADAMENT EL TREBALL DE SHAPING (MODELAT) A REALITZAR PER EL CONTRACTISTA. 

4.3 SEQÜÈNCIA DE TREBALLS 

LA SEQÜÈNCIA DE TREBALLS A REALITZAR SERÀ LA SEGÜENT: 

(A) EXTRACCIÓ, RETIRADA I APLEC DE TERRA VEGETAL 

(B) TREBALLS D’EXCAVACIÓ I TERRAPLENAT 

(C) INSTAL·LACIONS DE DRENATGES PRINCIPALS 

(D) MODELAT 

(E) EXECUCIÓ D’INSTAL·LACIONS 

(F) AFINAT 

(G) RECTIFICACIÓ/MILLORA DE TERRES 

(H) RECOL·LOCACIÓ DE TERRA VEGETAL O SUBSTRAT PER A SEMBRA 

(I) MILLORA DE LA TERRA VEGETAL COL·LOCADA 

(J) ELIMINACIÓ D’HERBES NO DESITJADES 

4.4 EXTRACCIÓ DE TERRA VEGETAL 

COM A PAS PREVI AL MOVIMENT GENERAL DE TERRES, ES PROCEDEIX A RETIRAR I GUARDAR LA 

TERRA VEGETAL EXISTENT (TERRA DE CONREU), PER APILAR-LA EN ZONES PROPERES. 

S’EXTRAURÀ TOTA LA TERRA VEGETAL EXISTENT. 

AQUESTA TERRA S’UTILITZARÀ COM A BASE DE CONREU PER A ZONES DE CARRERS, 

ANTEGREEN, SEMICARRER I OUT-ROUGH. 

AQUESTA OPERACIÓ ES REALITZA AMB L’OBJECTIU MINIMITZAR LA IMPORTACIÓ DE TERRA 

VEGETAL DE L’EXTERIOR. 

LA TERRA VEGETAL A RECOL·LOCAR SERÀ DISTRIBUÏDA EN CAPES DE 30 A 40 CENTÍMETRES A 

LES ZONES DE CARRER I SEMICARRER DE 20 A 25 CENTÍMETRES A LES ZONES DE OUT-ROUGH. 

EN QUALSEVOL CAS, PODRAN REALITZAR-SE INDICACIONS AL RESPECTE PER PART DE L’EXPERT 

AGRONÒMIC DE LA DIRECCIÓ D’OBRA. 

LA TERRA VEGETAL SERÀ EXTRETA EN PRESÈNCIA DEL REPRESENTANT DE LA DIRECCIÓ D’OBRA. 

LA TERRA VEGETAL SERÀ COMPLETAMENT EXTRETA ABANS DE L’INICI DE LES FEINES DE 

MOVIMENT DE TERRES. 

LA TERRA VEGETAL EXTRETA SERÀ ACOPIADA EN LLOCS NO MOLESTOS PER A LA EXECUCIÓ DE 

LES OBRES, EL MÉS A PROP POSSIBLE AL LLOC DE LA SEVA FUTURA COL·LOCACIÓ, HAVENT DE 

SER APROVADES AQUESTES UBICACIONS PER EL REPRESENTANT DE LA DIRECCIÓ D’OBRA. 

EL REPRESENTANT DE LA DIRECCIÓ DE OBRA INDICARÀ: 

- LA PROFUNDITAT D’EXTRACCIÓ DE LA TERRA VEGETAL 

- ELS PROCEDIMENTS D’EXTRACCIÓ I LA MILLORA A EFECTUAR A LA SUBBASE DEL TERRENY 

- LES PROFUNDITATS I PROCEDIMENTS DE RECOL·LOCACIÓ 

- ELS SISTEMES DE NETEJA DE LA TERRA VEGETAL 

4.5 EXCAVACIONS I TERRAPLENATS 

LES TOLERÀNCIES ADMISSIBLES AMB RESPECTE AL QUE S’INDICA AL PROJECTE, I EN 

REFERÈNCIA AL MOVIMENT DE TERRES, SERAN LES SEGÜENTS: 

(A) EN CAS DE RECOL·LOCACIÓ DE TERRA VEGETAL, LA SUBBASE RESULTANT S’EFECTUARÀ 

20 CM PER SOTA DELS NIVELLS DE DISSENY, AMB UNA TOLERÀNCIA DE DE ±5 

CENTÍMETRES, PER ALS TERRENYS NO ROCOSOS, I DE 60 CM PER SOTA DELS NIVELLS 

DE DISSENY (I MATEIXA TOLERÀNCIA) EN CAS DE TERRENYS ROCOSOS, PER TAL DE 

PERMETRE QUE LA RECOL-LOCACIÓ ESMENTADA PERMETI RECUPERAR LES COTES DE 

DISSENY DEFINIDES ALS PLÀNOLS. 

(B) EN CAS DE NO RECOL·LOCACIÓ DE TERRA VEGETAL: ±5 CENTÍMETRES 

PER AL CAS DE SUBSÒL ROCÓS, S’HAURÀ DE COL·LOCAR UNA CAPA DE 60 CM DE SUBBASE 

MILLORADA, CONSTITUÏDA PER TERRES ADEQUADES-TOLERABLES FIABLES, AMB UNA 

APROVACIÓ PRÈVIA REALITZADA PER EL REPRESENTANT DE LA DIRECCIÓ D’OBRA. 

LES ZONES DE CONTACTE EXTERIOR DELS MOVIMENTS DE TERRA HAURAN DE INTEGRAR-SE AL 

TERRENY NATURAL DE FORMA SUAU, SENSE DISCONTINUÏTATS NI PRESÈNCIA D’ESCALONS, 

DESNIVELLS, FORATS O MONTICLES. 

ELS TERRAPLENATS ES REALITZARAN EN TONGADES NO SUPERIORS A 50 CENTÍMETRES. EL 

REPRESENTANT DE LA DIRECCIÓ D’OBRA (A MÉS DEL QUE S’INDICA AL PROJECTE) 

PROPORCIONARÀ, EN CAS DE DUBTE O DISCUSSIÓ LES CARACTERÍSTIQUES I ESPECIFICACIONS 

A EXECUTAR ALS TERRAPLENATS: NIVELLS DE COMPACTACIÓ, DENSITATS, HUMITATS 

ADMISSIBLES, ETC. 

ELS 25 CENTÍMETRES SUPERIORS DEL TERRENY, UNA VEGADA ARRIBATS ALS NIVELLS DE 

DISSENY/PROJECTE, HAURAN DE NETEJAR-SE DE PEDRES SUPERIORS A 2 CENTÍMETRES. 

EL DISSENYADOR I DIRECTOR DE LA OBRA O EL SEU REPRESENTANT A LA MATEIXA PODRAN 

REALITZAR MODIFICACIONS DE CARÀCTER NO SUBSTANCIAL EN REFERÈNCIA ALS LLOCS 

D’EXCAVACIÓ, APILAMENT, DIMENSIONS O CONFIGURACIONS DE PROJECTE, ENTENENT-SE 

QUE AQUESTES ES REALITZEN PER A LA MILLORA DEL PROJECTE EN EL SEU CONJUNT. 

4.6 DRENATGES PRINCIPALS 

EL SISTEMA DE DRENATGES PRINCIPALS ES DESCRIU AMB DETALL AL PROJECTE I ELS SEUS 

PLÀNOLS. 

ELS ELEMENTS DEL SISTEMA DE DRENATGE SERAN IDENTIFICATS I AIXECATS 

TOPOGRÀFICAMENT PER EL CONTRACTISTA PER A PODER DISPOSAR DE LA SEVA LOCALITZACIÓ 

EXACTA EN TOT MOMENT. 

4.7 MODELAT 

EL MODELAT CONSTITUEIX UN DELS ELEMENTS PRINCIPALS DE LA CONSTRUCCIÓ D’UN CAMP 

DE GOLF DONAT QUE LI DONA EL CARÀCTER I PAISATGE QUE EL DISSENYADOR HA IDEAT PER A 

LA LOCALITZACIÓ DEL PROJECTE. 

ELS TREBALLS DE MODELAT ES TROBEN ÍNTIMAMENT LLIGATS ALS DE MOVIMENT GENERAL DE 

TERRES. ELS GRADINGS I CORBES DE NIVELL INDICATS ALS PLÀNOLS PRETENEN SER LA SOLUCIÓ 

FINAL DE DISSENY, PODENT ÉSSER LLEUGERAMENT MODIFICADA PER EL DIRECTOR DE LA OBRA 

O EL SEU REPRESENTANT AMB LA FINALITAT D’UNA MILLORA QUALITATIVA DEL DISSENY. 

EL MODELAT TÉ DOS FASES: 

(A) UNA PRIMERA FASE ON L’OBJECTIU ÉS ACONSEGUIR DE FORMA DETALLADA ELS 

NIVELLS INDICATS ALS PLÀNOLS 

(B) UNA SEGONA FASE DE REFINAT, ON EL DIRECTOR D’OBRA O EL SEU REPRESENTANT, 

INDIQUEN LES MODIFICACIONS O AJUSTAMENTS A REALITZAR PER ACONSEGUIR EL 

RESULTAT ESTRATÈGIC I PAISATJISTIC DESITJAT. 

DURANT LA REALITZACIÓ DEL MODELAT, ELS DETALLS, PERSPECTIVES I CROQUIS, LLIURATS AMB 

POSTERIORITAT I DURANT LA EXECUCIÓ DE LES OBRES AL CONTRACTISTA, PREVALDRAN AMB 

RESPECTE ALS CONTORNS I NIVELLS DE GREENS, TEES I BUNKERS INDICATS ALS PLÀNOLS DE 

PROJECTE. 

4.8 CONSERVACIÓ DE TERRES I PROTECCIÓ CONTRA LA EROSIÓ 

DONAT QUE LES PLUGES A LA ZONA PODER SER D’IMPORTÀNCIA, S’HAURAN DE TENIR EN


COMPTE TOTES AQUELLES ACTUACIONS ENCAMINADES A LA PROTECCIÓ DE L’EROSIÓ, I QUE 

PODRAN INCLOURE A MÉS DE LES JA PREVISTES A LA XARXA: 

• COL·LOCACIÓ D’IMBORNALS A LES ZONES BAIXES O DEPRIMIDES 

• POUS DE GRAVA 

• ESTABILITZACIÓ DE TALUSSOS 

• BARRERES D’EROSIÓ A BASE DE BARRES D’ACER DE DIÀMETRE 8 MM, CADA METRE, 

AMB 50 CM DE GEOTEXTIL DE 100 GR/M2 COL.LOCAT DE FORMA QUE IMPEDEIX EL 

PAS DE FINS. 

4.9 ALTRES OBRES CIVILS 

ELS TREBALLS QUE INCLOUEN AQUEST APARTAT ES REFEREIXEN A LA CONSTRUCCIO DE PONTS I 

PASSAREL·LES, CAMINS DE CARRETS I MAQUINARIA, INSTAL·LACIONS, ETC. 

AQUESTS TREBALLS S’HAN DE COMPLETAR ABANS DE LA PREPARACIÓ FINAL DE LA SUPERFÍCIE I 

LA SEMBRA, I S’HAURAN D’INICIAR A PARTIR DEL MOMENT EN EL QUAL S’APROVI EL MODELAT 

PER PART DEL DIRECTOR D’OBRA O EL SEU REPRESENTANT A LA MATEIXA. 

4.10 RECOL·LOCACIÓ DE TERRA VEGETAL 

DE FORMA PRÈVIA A LA RECOL·LOCACIÓ DE LA TERRA VEGETAL, EL SUBSOL O SUBBASE SERÀ 

LLAURADA/RIPADA EN UNA PROFUNDITAT MÍNIMA DE 15 CENTÍMETRES, DE FORMA QUE 

PERMETI UNA INTEGRACIÓ ENTRE AQUEST NIVELL I LA TERRA VEGETAL DE FORMA ÒPTIMA. 

LA TERRA VEGETAL A RECOL·LOCAR SERÀ DISTRIBUÏDA EN CAPES DE 30 A 40 CENTÍMETRES A 

LES ZONES DE CARRER I SEMICARRER DE 20 A 25 CENTÍMETRES A LES ZONES DE OUT-ROUGH. 

EN QUALSEVOL CAS, PODRAN REALITZAR-SE INDICACIONS AL RESPECTE PER PART DE L’EXPERT 


EL TRACTAMENT A EFECTUAR PER A LA MILLORA DE LA TERRA VEGETAL S’INDICA A L’APARTAT DE 

SEMBRA. 

4.11 EXCAVACIÓ DE BUNKERS DE CARRER 

ELS BUNKERS DEL CARRER SERAN EXCAVATS DURANT LA FASE INICIAL DELS TREBALLS DE 

MOVIMENT DE TERRES. 

SERAN REPLANTEJATS I ESTAQUILLATS AL TERRENY D’ACORD AL QUE S’INDICA ALS PLÀNOLS DE 

PROJECTE I HAURAN DE SER APROVATS PER LA DIRECCIÓ D’OBRA O EL SEU REPRESENTANT. 

EL MATERIAL EXCAVAT DELS BUNKERS SERÀ UTILITZAT PER A MILLORAR L’ASPECTE I MODELAT DE 

LES ZONES CONTIGÜES ALS MATEIXOS. 

5 GREENS 

5.1 ABAST 

AQUEST APARTAT REALITZA L’ESPECIFICACIÓ DE MATERIALS I SISTEMES DE CONSTRUCCIÓ DELS 

GREENS DEL DISSENY. 


ELS DETALLS CONSTRUCTIUS DELS GREENS ES TROBEN INDICATS ALS PLANOLS DE PROJECTE. EN 

QUANT A LES FORMES, I TAL COM S’INDICA A L’APARTAT DEL MODELAT, LA DIRECCIÓ D’OBRA O 

EL SEU REPRESENTANT, PROPORCIONARAN ESQUEMES, CROQUIS I PERSPECTIVES SUFICIENTS 

PER ACLARIR I DETALLAR LA INFORMACIÓ CONTINGUDA ALS PLÀNOLS DE PROJECTE. 


5.3.1 GRAVES 

HAURAN DE SER DURES, QUE NO ES PUGUIN DESCOMPOSAR, NETES I AMB LA SEGÜENT 

CARACTERITZACIÓ GRANULOMÉTRICA: 

MIDA DE LA PARTÍCULA PERCENTATGE RETINGUT (EN 

PES) 

> 12 MM 0 

10 MM < X < 12 MM RECOMANABLE < 8% 

5 MM < X < 10 MM RECOMANABLE >87% 

2 MM < X < 5 MM RECOMANABLE SG) 

SORRA FINA (AF) 0,25-0,15


TOTES LES JUNTES S’EFECTUARAN AMB MATERIAL ADS N-12 O EQUIVALENT. LA PART FINAL 

SUPERIOR DE LES CANONADES I LÍNIES DE DRENATGE S’EQUIPARAN AMB CAPÇALS 

REMOVIBLES PER A FACILITAR EL RENTAT I NETEJA. 

LES CANONADES DE DESCÀRREGA DEL SISTEMA DE DRENATGE DE GREENS SERAN DE 

DIÀMETRE 110 MM ADS N-12 SÒLIDES-NO RANURADES- O EQUIVALENT APROVAT. 

S’INSTAL·LARA FILFERRO/CABLE CALIBRE 14 AMB CONNEXIONS A PROVA D’AIGUA A CADA 

TERMINAL AL LLARG DE LA LÍNIA DE DESCÀRREGA AIXÍ COM A L’EIX PRINCIPAL DEL SECTOR 

INTERN DEL GREEN, PER A PODER COMPROVAR EN TOT MOMENT LA SEVA LOCALITZACIÓ. 

5.3.4 TURBA 

ELS ANÀLISI EFECTUATS EN SEGONA FASE PER A LES SORRES DETERMINARAN LA NECESSITAT 

DE MILLORA DE LA CAPACITAT DE RETENCIÓ D’AIGUA. 

EN CAS NECESSARI, S’HAURAN D’AFEGIR MATERIALS QUE TINGUIN UNA GRAN CAPACITAT DE 

RETENCIÓ D’AIGUA A MÉS D’UNA DURABILITAT IMPORTANT. EL MILLOR MATERIAL QUE 

ACOMPLEIX AQUESTES CONDICIONS ÉS LA TURBA, SI BÉ ALTRES FONTS DE MATERIAL DE TIPUS 

LOCAL (SEMPRE QUE ESTIGUIN BEN DESCOMPOSTES) SERAN ACCEPTABLES PER LA DIRECCIÓ 

D’OBRA. 

LA TURBA A SUBMINISTRAR PODRÀ SER FIBROSA SEMPRE QUE SIGUI SUFICIENTMENT PRIMA 

COM PER A PODER SER BARREJADA AMB FACILITAT. EL CONTINGUT ORGÀNIC DE LA MATEIXA 

HAURÀ DE SER SUPERIOR AL 90%. LA FONT HAURA DE SER DE CARACTERISTIQUES 

HOMOGÈNIES. 

DE FORMA INICIAL S’ESTIMA LA NECESSITAT D’APORTACIÓ D’UN 15% DE TURBA, RESPECTE 

DEL VOLÚM TOTAL DE SORRA. 

5.3.5 FERTILITZANTS INORGÀNICS 

S’APLICARAN CONFORME A LES ESPECIFICACIONS PARTICULARS INDICADES PER L’ESPECIALISTA 



UNA VEGADA FINALITZATS ELS TREBALLS DE MOVIMENT DE TERRES I DE FORMA PRÈVIA AL 

MODELAT FINAL, LA SUBBASE ES COMPACTARÀ PER MITJANS MECÀNICS PER ASSEGURAR 

ASSENTAMENTS DIFERENCIALS FUTURS MÍNIMS. 

LA SUBBASE DE CADA GREEN ES CONSTRUIRÀ EN PARAL·LEL (PROFUNDITAT CONSTANT) AMB 

RESPECTE AL NIVELL DE ACABAT FINAL DEL GREEN. 

EL SECTOR OCUPAT PER EL GREEN I ELS VOLTANTS ES CONSTRUIRÀ COM UNA FORMA FLUIDA I 

CONTINUA, AMB LA SUBBASE DEL GREEN 40 CENTÍMETRES PER SOTA DELS NIVELLS DE 

FINALITZACIÓ DEL GREEN (SUBJECTES A AJUSTAMENTS PER LA DIRECCIÓ D’OBRA), I ELS 

VOLTANTS 15 CM SOTA EL NIVELL DE ACABAT FINAL. ES IMPORTANT RESSALTAR LA NECESSITAT 

DE MANTENIR FORMES I MOLDEIGS CONTINUS, INTEGRATS I D’ASPECTE NATURAL, QUE PUGUIN 

ACORDAR-SE DE FORMA SATISFACTÒRIA AMB EL DISSENY PREVIST. AQUEST PROCÉS PERMET 

EFECTUAR AJUSTAMENTS PREVIS A LA COL·LOCACIÓ DE LES DIFERENTS CAPES DEL GREEN I ELS 

SEUS VOLTANTS. 

PREVI A LA APROVACIÓ DE LA SUBBASE PER EXECUCIÓ DEL DRENATGE, EL CONTRACTISTA 

PROPORCIONARÀ UNA ANIVELLACIÓ DE LA MATEIXA EN UNA XARXA DE 200 X 200 

CENTÍMETRES QUE COBREIXI TOTA LA SUPERFÍCIE DEL GREEN. ES REFLEXARA EN UN PLÀNOL A 

ESCALA QUE HAURÀ DE SER APROVAT PER LA DIRECCIÓ D’OBRA. AQUESTES ELEVACIONS 

INDIQUEN ELS GRADIENTS DELS PENDENTS, I PER TANT LES POSSIBLES ZONES PER A 

COL·LOCACIÓ DE BANDERES. 

UNA ZONA APTA PER A COL·LOCACIÓ DE BANDERES TINDRÀ UN PENDENT ENTRE 1% I 3%. 

LES ONDULACIONS DEL GREEN TINDRAN UN MÍNIM D’UN 3% I UN MÀXIM D’UN 6%. 

LA SUBBASE SERÀ REFINADA I COMPACTADA, PERÒ S’EVITARÀ L’ÚS DE CORRONS VIBRANTS. 

ES FONAMENTAL GARANTIR LA ESTABILITAT DE LA SUBBASE PER ELS SEGÜENTS MOTIUS: 

• EVITAR LA CONTAMINACIÓ DELS DRENATGES PER ARROSSEGAMENT DE FINS 

• EVITAR LA HINCA O ENFONSAMENT DEL SISTEMA DE DRENATGE EN FLONJALLS 

• EVITAR LA CIRCULACIÓ D’AIGUA PER FISSURES DEL TERRENY QUE GENEREN POSSIBLES 

PROBLEMES DE ASSENTAMENTS I ENTOLLAMENTS A LES ZONES CONTIGÜES. 

LA SUBBASE ES COMPACTARÀ AL 90% DEL PROCTOR MODIFICAT. ES REQUERIRÀ MAQUINÀRIA 

DE COMPACTACIÓ ESPECÍFICA. 

ABANS DE LA INSTAL·LACIÓ DEL DRENATGE DE SUBBASE, LA DIRECCIÓ D’OBRA HAURÀ DE 

DONAR EL SEU VIST I PLAU A L’EXCAVACIÓ I PREPARACIÓ FETA DE LA CAIXA. 


LA UBICACIÓ DE LES DIFERENTS CANONADES I PUNTS DE SORTIDA S’INDICA ALS PLÀNOLS DEL 

PROJECTE. 

5.5.1 ESPAIAT 

SERÀ REVISAT PER LA DIRECCIÓ DE OBRA. EN GENERAL, ES COL·LOCARÀ FORMANT UNA 

“ESPINA DE PEIX” ON LA MÀXIMA DISTÀNCIA QUE PUGUI RECORRE L’AIGUA FINS ARRIBAR A UN 

CONDUCTE DE DRENATGE SIGUI DE 5 METRES. 

5.5.2 DRENATGE PERIMETRAL 

ES COL·LOCARÀ UN DRENATGE PERIMETRAL A LA ZONA “BAIXA” DE LA SUBBASE, 

GENERALMENT COINCIDENT AMB LA ZONA DE SORTIDA DEL CONDUCTE PRINCIPAL, UTILITZANT 

CANONADA DE PVC RANURAT ∅110 MM D’ACORDS ALS ESQUEMES ESMENTATS. 

L’OBJECTIU D’AQUEST DRENATGE ÉS: 

- RECOLLIR LA DESCÀRREGA DE LES LÍNIES PRINCIPALS DE DRENATGE DEL GREEN 

- EVITAR LA ENTRADA D’AIGUA AL GREEN DE ZONES EXTERIORS AL MATEIX 

- PREVEURE LA SORTIDA D’AIGUA DEL DRENATGE DE SUBBASE A ZONES INFERIORS AL 

VOLTANT DEL GREEN 

5.5.3 UNIONS 

LES UNIONS ES REALITZARAN AMB MATERIAL ESTÀNDARD AJUSTAT DE FORMA QUE ES VEGI 

OBSTACULITZADA LA ENTRADA DE CONTAMINANTS AL CONDUCTE. SOTA CAP CONCEPTE ES 

PERMETRÀ LA UNIÓ D’UNA CANONADA AMB ALTRE SENSE L’ELEMENT D’UNIÓ CORRESPONENT. 

ELS DRENATGES LATERALS (XARXA SECUNDÀRIA) CONNECTARAN AMB ELS DE LA XARXA 

PRINCIPAL UTILITZANT COLZES DE 45º COL·LOCATS EN LA DIRECCIÓ D’AVANÇAMENT DE L’AIGUA. 

LA PART INICIAL DE CADA DRENATGE ES DOTARÀ D’UNA TAPA DE TANCA REMOVIBLE PER A 

FACILITAR POSTERIORS NETEGES PER DESCÀRREGA D'AIGUA. 

5.5.4 RASES 

LES RASES PER COL·LOCACIÓ DE CANONADES S’EXCAVARAN AL NIVELL DE SUBBASE. EL 

SISTEMA DE DRENATGE S’HA IDEAT DE FORMA QUE SEMPRE ES PRODUEIXI UN PENDENT 

FINS AL PUNT DE DESCÀRREGA, FACILITANT EL FLUX D’AIGUA. EN MOLTS CASOS, SERÀ SUFICIENT 

ANIVELLAR EL FONS DE LES RASES DE FORMA PARAL·LELA A LA SUPERFÍCIE DE LA SUBBASE. EN 

ALTRES CASOS, HAURÀ DE COMPROVAR-SE LA SEVA ANIVELLACIÓ, GARANTINT UN MÍNIM D’UN 

1% DE PENDENT. 

LES RASES S’EXECUTARAN DE FORMA QUE LES PARETS QUEDIN EL MÉS VERTICAL POSSIBLE, 

SENSE CANTELLS QUE PUGUIN EVITAR LA ENTRADA DE L’AIGUA CAP AL SEU INTERIOR. ES 

MANTINDRAN NETES, LLIURES DE BRUTÍCIA O RESTES D’OBRA I SERAN REFINADES I 

COMPACTADES AL 85% DEL PROCTOR MODIFICAT. 

LES RASES TINDRAN UNA SECCIÓ MÍNIMA DE 15 X 20 CENTÍMETRES. 

TOT EL MATERIAL RESULTANT DE LA EXCAVACIÓ D’AQUESTES RASES SERÀ RETIRAT DE LA ZONA


DE LA SUBBASE DEL GREEN I SERÀ TRANSPORTAT I UTILITZAT CONFORME A LES INDICACIONS DE 

LA DIRECCIÓ D’OBRA. 

5.5.5 INSTAL·LACIÓ DE LES CANONADES DE DRENATGE 

EN BASE A LA CONSISTÈNCIA I CARACTERÍSTIQUES DEL MATERIAL CONFORMANT DE LA 

SUBBASE, LA DIRECCIÓ DE OBRA DECIDIRÀ SI S’HA DE COL·LOCAR UNA CAPA DE MATERIAL 

GEOTEXTIL PER A EVITAR LA CONTAMINACIÓ DELS DRENS. 

EN CAS DE COL·LOCAR UN GEOTEXTIL, S’HAURÀ DE FER A L’INTERIOR DE LA RASA, EN TOT EL SEU 

PERÍMETRE, I DEIXARÀ 10 CENTÍMETRES EXTRA A CADA COSTAT. DESPRÉS D’AIXÒ, ES 

COL·LOCARÀ LA CANONADA DE DRENATGE AL CENTRE DE LA RASA. 

EN CAS DE NO NECESSITAT D’UN GEOTEXTIL, ES COL·LOCARAN 5 CENTÍMETRES DE GRAVETA 

(D’ACORD A LA ESPECIFICACIÓ EN ANNEX) AL FONS DE LA RASA. DESPRÉS D’AIXÒ, ES 

COL·LOCARÀ LA CANONADA DE DRENATGE AL CENTRE DE LA RASA. 

EN TOTS DOS CASOS, LA RASA SERÀ EMPLENADA DESPRÉS DE LA COL·LOCACIÓ DE LA 

CANONADA, AMB EL MATEIX TIPUS DE GRAVETA ESPECIFICADA, GARANTINT QUE LA 

CANONADA ES MANTINGUI SEMPRE BEN CENTRADA A LA RASA. 

5.5.6 DRENATGE DE DESCÀRREGA 

LA CANONADA DE DESCÀRREGA DES DEL GREEN SERÀ ∅110 PVC SÒLIDA AMB UN CABLE 

CALIBRE 14 CONFORME A LO ESPECIFICAT EN 4.3. 

EL FONS DE LES RASES PER AQUEST TIPUS DE CANONADA ESTARÀ NET I COMPACTAT. LES 

RASES TINDRAN UNA PROFUNDITAT QUE PERMETI COL·LOCAR 25 CM DE TERRA COMPACTADA, 

ABANS DE RECOL·LOCAR LA TERRA VEGETAL EXTRETA. EL REPLÈ D’AQUESTA CANONADA ES 

REALITZARÀ AMB MATERIAL NET EXTRET DE LA EXCAVACIÓ EFECTUADA PER LES RASES. 

LES SORTIDES DE LA DESCÀRREGA HAURAN D’ÉSSER APROVADES PER LA DIRECCIÓ DE 

L’OBRA, I HAURAN D’ESTAR COL·LOCADES PER NORMA GENERAL FORA DE LES ZONES DE JOC AL 

ROUGH. HAURÀ DE ANALITZAR-SE LA NECESSITAT DE PROTEGIR AQUESTA SORTIDA AMB TAPES 

ANTI-RETORN PER A EVITAR LA ENTRADA D’ANIMALS (GRANOTES, ETC.). 

LA CONNEXIÓ ENTRE LES LÍNIES DE DRENATGE I LA SORTIDA S’EFECTUARÀ MITJANÇANT UNA 

PEÇA ESPECIAL QUE GARANTEIXI L’ADEQUAT FUNCIONAMENT DEL SISTEMA. 

5.6 ASBUILT DE LÍNIES DE DRENATGE 

EL CONTRACTISTA PROVEIRÀ A LA DIRECCIÓ D’OBRA DE PLÀNOL “ASBUILT” DE LOCALITZACIÓ DELS 

DRENATGES INSTAL·LATS, REFERENCIAT AL LLIURAT PER A LA APROVACIÓ DELS NIVELLS DE LA 

SUBBASE. 

HAURÀ DE PODER REFERENCIAR-SE AMB FACILITAT AL TERRENY. 

5.7 INSTAL·LACIÓ DE LA CAPA FILTRE DE GRAVA 

EL MATERIAL A UTILITZAR SERÀ L’INDICAT A LES ESPECIFICACIONS ANNEXES, I HAURÀ DE CREAR 

UNA CAPA DE COM A MÍNIM 10 CENTÍMETRES DE GRUIX SOBRE TOTA LA SUBBASE DEL 

GREEN. ES RECOMANA LA SEVA EXECUCIÓ DE FORMA IMMEDIATA A LA COL·LOCACIÓ I 

SECCIÓ DEL DRENATGE DE SUBBASE. 

S’ESTAQUILLARÀ UNA MALLA DE CONTROL DE NIVELLS QUE PERMETRÀ COMPROVAR LA 

IDONEÏTAT DE LA EXECUCIÓ REALITZADA. 

NO ES PERMETRÀ LA COL·LOCACIÓ DE LA CAPA DE GRAVA SI PLOU O SI LA SUBBASE ES 

MANTÉ HUMIDA DEGUT A PLUGES PRÈVIES. 

DURANT LA EXTENSIÓ DE LA GRAVA S’HAURÀ DE TENIR COMPTE DE NO FER MAL BÉ ELS DRENS 

QUE JA ESTIGUIN COL·LOCATS. 

LA EXECUCIO S’INICIARA PER UN EXTREM PROGRESSANT CAP A L’OPOSAT I MANTENINT 

SEMPRE LA MAQUINARIA D’ESTESA RECOLÇADA SOBRE UNA CAPA UNIFORME DE GRAVA. 

S’UTILITZARÀ UN PETIT BULLDOZER (ZETCAT O SIMILAR) PER A EMPÈNYER LA GRAVA SOBRE LA 

SUBBASE. DURANT L’ABSÈNCIA D’AQUEST MITJANS ES REQUERIRÀ TREBALL MANUAL. 

S’HAURÀ D’EXTREMAR LA VIGILÀNCIA PER A EVITAR POSSIBLES CONTAMINACIONS DE LA 

CÀRREGA DE GRAVES PER CONTACTE AMB MATERIAL ADHERIT A LES RODES. EN CAS DE 

PRODUIR-SE, ES SANEJARÀ EL TRAM AFECTAT I ES TORNARÀ A RECOL·LOCAR DE MANERA 

ADEQUADA. 

LA APARENÇA DE LA CAPA MENYS VERMELLA SERÀ UNIFORME I SUAU, I ESTARÀ LLIURE DE 

DEPRESSIONS O MARQUES DE RODES. 

5.8 PREPARACIÓ DE LA CAPA DE SORRA BASE PER A SEMBRA 

SI ES REQUEREIX UNA MILLORA DE LA SORRA QUE ES COL·LOCARÀ, LA MATEIXA HAURÀ 

D’EFECTUAR-SE BÉ A LA FONT DE SUBMINISTRAMENT O A LA PRÒPIA OBRA, DE FORMA QUE ES 

PRODUEIXI UNA BARREJA COMPLETAMENT HOMOGÈNIA, PERÒ EN CAP CAS A SOBRE DEL 

GREEN. 

EL PERCENTATGE D’APLICACIÓ DE TURBA O ESMENA ORGÀNICA SERÀ DEFINIT PER EL 

CONSULTOR AGRONÒMIC. 

S’EFECTUARÀ UN CONTROL DE QUALITAT DE LA SORRA REBUDA, CONFORME A LES INDICACIONS 

QUE FORMULI LA DIRECCIÓ D’OBRA. LES MOSTRES SELECCIONADES S’ANALITZARAN DE FORMA 

PRÈVIA A LA SEVA COL·LOCACIÓ A OBRA, CONFORME A LES ESPECIFICACIONS INDICADES. 

EN CAS D’ENTRADA DE MATERIAL NO ADEQUAT A LES ESPECIFICACIONS INDICADES, ES 

NOTIFICARÀ DEGUDAMENT, ATURANT D’IMMEDIAT AQUESTA ENTRADA PER PART DEL 

CONTRACTISTA. AQUESTA SITUACIÓ ES RECTIFICARÀ SOTA LES INDICACIONS DE LA DIRECCIÓ 

D’OBRA. 


DESPRÉS DE LA COL·LOCACIÓ DELS NIVELLS DE GRAVES, ES COL·LOCARÀ UN MÍNIM DE 30 

CENTÍMETRES DE SORRA PER A GREENS, D’ACORD A LES ESPECIFICACIONS INDICADES A 

L’ANNEX AGRONÒMIC DEL PROJECTE, O A LES INDICACIONS EFECTUADES PER LA DIRECCIÓ 

D’OBRA SOBRE EL MATERIAL DE DRENATGE PRÈVIAMENT COL·LOCAT, PER A REFLEXAR EL NIVELL 

FINAL DE ACABAT DE DISSENY. 

S’UTILITZARÀ MAQUINÀRIA ADEQUADA (UN TRACTOR PETIT AMB PALA PER A EMPÈNYER I SOTA 

PRESSIÓ D’INFLAMENT DE PNEUMÀTICS) PER A LA COL·LOCACIÓ I EXTENSIÓ DE LA SORRA 

SOBRE LES CAPES DE DRENATGE. LA EXTENSIÓ S’EFECTUARÀ DE FORMA QUE SEMPRE 

EXISTEIXI UNA CAPA DE SORRA ENTRE EL CONTACTE DE LA MAQUINÀRIA I LA CAPA DE 

DRENATGE, PER A EVITAR EL RECOLÇAMENT DIRECTE I LAS CONSEGÜENTS DEFORMACIONS DELS 

NIVELLS INFERIORS. 

S’HAURÀ D’EXTREMAR LA PRECAUCIÓ PER A NO CONTAMINAR LA CAPA DE SORRA DEGUT AL 

MOVIMENT DE VEHICLES DURANT EL PROCÉS DE CONSTRUCCIÓ. EN CAS DE CONTAMINACIÓ, 

S’HAURÀ DE SANEJAR LA PART AFECTADA I TORNAR A COL·LOCAR EL MATERIAL ADEQUAT A LES 

ESPECIFICACIONS TÈCNIQUES. 

SEGUINT EL SISTEMA INDICAT PER A LES CAPES DE DRENATGE, S’HAURÀ D’UTILITZAR UNA 

MALLA D’ESTAQUES DE REFERÈNCIA PER A LA EXECUCIÓ DELS NIVELLS DE PROJECTE. LA 

TOLERÀNCIA ADMISIBLE DE COL·LOCACIÓ DE LA SORRA DE GREEN AMB RELACIÓ ALS NIVELLS DE 

PROJECTE ÉS DE ± 1 CENTÍMETRE. 

LA CAPA DE SORRA COL·LOCADA SERÀ COMPACTADA MITJANÇANT RODETS D’AIGUA MANUALS 

I REG. DURANT AQUEST PROCÉS ES TINDRÀ ESPECIAL CURA DE NO APLANAR O ALTERAR LES 

SUPERFÍCIES PREVISTES PER AL GREEN. 

TREBALLS COM EL RASCLEJAT MANUAL, LLAURADA AMB TAULA O AMB MANTELL METÀL·LIC 

PODEN SER NECESSARIS PER A DESENVOLUPAR LA SUPERFÍCIE DE FORMA CONFORME A LA 

DESITJADA, AMB LA SUAVITAT I UNIFORMITAT DESITJADES. 

EL GREEN SERÀ REGAT DE FORMA INTENSA PREVI A LA REALITZACIÓ DE LA SEMBRA, PER 

ASSEGURAR L’ASSENTAMENT DEL MATEIX I DETECTAR POSSIBLES ERRADES A LA ANIVELLACIÓ.



LA FUMIGACIÓ S’EFECTUARÀ PER INJECCIÓ O ADDICIÓ DE MATERIAL GRANULAR A LA SORRA 

DURANT EL PROCÉS DE BARREJA, D’ACORD A LES ESPECIFICACIONS INDICADES A L’ANNEX 

AGRONÒMIC, ON S’ESPECIFIQUEN LES CARACTERÍSTIQUES I DOSIFICACIONS DELS PRODUCTES A 

UTILITZAR. ES UNA OPCIÓ DRÀSTICA QUE S’EFECTUARÀ EN CASOS EXTREMS. 


EL FERTILITZANT ORGÀNIC O INORGÀNIC S’AFEGIRÀ D’ACORD A LES ESPECIFICACIONS DE L’ANNEX 

AGRONÒMIC I LA DIRECCIÓ D’OBRA. EL PRODUCTE SERÀ APLICAT DE FORMA UNIFORME PER A 

GARANTIR UNA COBERTURA UNIFORME. 

5.12 REFINAT FINAL 

DESPRÉS DE LES OPERACIONS DE FUMIGACIÓ I REPOSICIÓ DE TERRA VEGETAL ALS VOLTANTS 

DELS GREENS, LA SUPERFÍCIE DEL GREEN SERÀ MOLDEJADA DE FORMA FINAL. ES FONAMENTAL 

EL FET D’ACONSEGUIR UNA SUPERFÍCIE REGULAR I QUE PERMETI UNA ENTREGA SUAU DEL 

GREEN AMB ELS SEUS VOLTANTS. 

5.13 SUPERVISIÓ I APROBACIÓ FINAL 

EL DIRECTOR DE OBRA, DE FORMA PERSONAL, SUPERVISARÀ I HAURÀ D’APROVAR LA EXECUCIÓ 

DELS GREENS: 

• DESPRÉS DE LA EXECUCIÓ DEL MODELAT DE LA SUBBASE I ABANS DE LA 

CONSTRUCCIÓ DELS DRENATGES 

• DESPRÉS DEL MODELAT FINAL DE LES SUPERFÍCIES DE FORMA PRÈVIA A LA SEMBRA 

NOMÉS EN ALGUNS CASOS EXCEPCIONALS PODRÀ EL DIRECTOR D’OBRA DELEGAR AQUESTA 

APROVACIÓ EN ALGUNS DELS SEUS REPRESENTANTS A LA OBRA. 

6 TEES 

6.1 ABAST 

AQUEST APARTAT EFECTUA LA ESPECIFICACIÓ DE MATERIALS I SISTEMES DE CONSTRUCCIÓ 

DELS TEES DEL PROJECTE. 

6.2 PLÀNOLS 

ELS DETALLS CONSTRUCTIUS DELS TEES ES TROBEN INDICATS AL PLANOLS DE PROJECTE. EN 

QUANT A LES FORMES, I TAL I COM S’INDICA A L’APARTAT DE MODELAT, LA DIRECCIO D’OBRA O 

EL SEU REPRESENTANT, PROPORCIONARAN ESQUEMES, CROQUIS I PERSPECTIVES SUFICIENTS 

PER ACLARIR I DETALLAR LA INFORMACIÓ CONTINGUDA ALS PLÀNOLS DE PROJECTE. 


GRAVETA: D’ACORD A 5.3.1 

CAPA DE SORRA: D’ACORD A 5.3.2 

CANONADA DE DRENATGE: D’ACORD A 5.3.3. 

TURBA O ENMIENDA ORGÀNICA: D’ACORD A 5.3.4. 

FERTILITZANTS: D’ACORD A ANNEX AGRONÒMIC O INDICACIONS DE LA DIRECCIÓ D’OBRA 


DESPRÉS DE LA FINALITZACIÓ DELS TREBALLS DE MOVIMENT DE TERRES I DE FORMA PRÈVIA AL 

MODELAT FINAL, LA SUBBASE ES COMPACTARÀ PER MITJANS MECÀNICS PER ASSEGURAR 

ASSENTAMENTS DIFERENCIALS FUTURS MÍNIMS DE LA SUPERFÍCIE DEL TEE. 

QUALSEVOL IRREGULARITAT A LA SUPERFÍCIE QUE ES DETECTI HAURÀ DE SER RESOLTA DE 

FORMA QUE ES GARANTEIXI LA ANIVELLACIÓ I SORTIDA D’AIGUA INDICADES AL PROJECTE U 

ORDENADES PER LA DIRECCIÓ DE LES OBRES. 

EN QUALSEVOL CAS, LA SUBBASE DEL TEE PRESENTARÀ UN ÚNIC PENDENT D’UN 1% EN UNA 

ÚNICA DIRECCIÓ, QUE SERÀ LA INDICADA ALS PLÀNOLS O ORDENADA PER LA DIRECCIÓ 

D’OBRA. 

EN AQUELLS PUNTS ON EL TEE QUEDI PER SOTA DEL TERRENY CIRCUMDANT, DE FORMA QUE ES 

PREVEU L’ENTRADA D’AIGUA SUPERFICIAL AL MATEIX, S’HAURÀ D’EXCAVAR UNA RASA/CUNETA 

CIRCUMDANT AL TEE DE FORMA QUE 

- S’EVITI LA ENTRADA DIRECTA D’AIGUA AL TEE 

- ES GARANTEIXI LA SORTIDA D’AIGUA PER AQUESTES CUNETES FINS A LAS ZONES 

D’ABOCAMENT 

UNA VEGADA COMPLETADA LA SUBBASE I LA SEVA COMPACTACIÓ, AQUESTA HAURÀ DE 

APROVAR-SE PER LA DIRECCIÓ D’OBRA DE FORMA PRÈVIA A LA INSTAL·LACIÓ DEL DRENATGE. 

LA SUBBASE DE CADA TEE ES CONSTRUIRÀ EN PARAL·LEL (PROFUNDITAT CONSTANT) AMB 

RESPECTE AL NIVELL DE FINALITZACIÓ FINAL DEL TEE. 

6.5 DRENATGE 

D’ACORD A L’ESMENTAT A LES FIGURES DE DETALL. 

6.6 PREPARACIÓ DE LA BARREJA PER A SEMBRA 

LA BARREJA PER A LA SEMBRA (SORRA PER A GREENS) SERÀ SIMILAR A LA UTILITZADA PER ALS 

GREENS, ESSENT LES ESPECIFICACIONS AGRONOMIQUES A UTILITZAR LES MATEIXES QUE LES 

INDICADES A L’APARTAT 5.7. 


ES COL·LOCARÀ UN MÍNIM DE 15 CENTÍMETRES DE SORRA (TIPUS GREEN), COMPACTADA, 

CONFORME A LES ESPECIFICACIONS INDICADES A L’ANNEX AGRONÒMIC DEL PROJECTE, O A 

LES INDICACIONS EFECTUADES PER LA DIRECCIÓ D’OBRA, SOBRE EL MATERIAL DE DRENATGE 

PRÈVIAMENT COL·LOCAT, PER A REFLEXAR EL NIVELL FINAL D’ACABAT DE DISSENY. 

LA COL·LOCACIÓ ES REALITZARÀ SEGUINT EL PROCEDIMENT QUE S’INDICA PER A GREENS, I 

MANTENINT LES MATEIXES PRECAUCIONS AL RESPECTE EN QUANT A PERDUA DE NIVELLS DE 

PROJECTE, CONTAMINACIONS, SISTEMA DE ESTAQUILLAT DE REFERÈNCIA, COMPACTACIÓ 

MANUAL O MECÀNICA, ETC.. 

L’ANIVELLACIÓ DEL MATEIX S’EFECTUARÀ MITJANÇANT LASER, DE FORMA QUE ES GARANTEIXI 

L’EXACTITUD DE L’ACOMPLIMENT D’ALLÒ INDICAT PER LA DIRECCIÓ D’OBRA. 


CONFORME A L’ESPECIFICAT A L’APARTAT 5.10. 


CONFORME A L’ESPECIFICAT A L’APARTAT 5.11. 

6.10 REPERFILAT FINAL 

S’UTILITZARÀ MAQUINÀRIA QUE PUGUI GARANTIR UNA ANIVELLACIÓ PRECISA DEL TEE, PER 

ASSOLIR LES PREVISIONS DEL DISSENY I QUE NO S’EFECTUARÀ FINS QUE S’HAGIN COMPLETAT 

ELS TREBALLS DE CONSOLIDACIÓ DELS TERRENYS COLINDANTS PER TAL D’EVITAR L’ASSENTAMENT 

DELS CANTELLS DELS TEES. 

6.11 SUPERVISIÓ I APROVACIÓ FINAL 

EL DIRECTOR DE OBRA, DE FORMA PERSONAL, SUPERVISARÀ I HAURÀ D’APROVAR LA EXECUCIÓ 

DELS TEES:


• DESPRÉS DE LA EXECUCIÓ DEL MODELAT DE LA SUBBASE 

• DESPRÉS DE LA ANIVELLACIÓ FINAL DE LES SUPERFÍCIES DE FORMA PRÈVIA A LA 

SEMBRA 

7 BUNKERS 

7.1 ABAST 

AQUEST APARTAT EFECTUA LA ESPECIFICACIÓ DE MATERIALS I SISTEMES DE CONSTRUCCIÓ 

DELS BUNKERS DEL PROJECTE. 


ELS DETALLS CONSTRUCTIUS DELS BUNKERS ES TROBEN INDICATS ALS PLÀNOLS DE PROJECTE. 

EN QUANT A LES FORMES, I TAL COM S’ESPECIFICA A L’APARTAT DE MODELAT, LA DIRECCIÓ 

D’OBRA O EL SEU REPRESENTANT, PROPORCIONARAN ESQUEMES, CROQUIS I PERSPECTIVES 

SUFICIENTS PER ACLARIR I DETALLAR LA INFORMACIÓ CONTINGUDA ALS PLÀNOLS DE PROJECTE. 


GRAVETA: CONFORME A 5.3.1 

CAPA DE SORRA: S’HAURÀ D’AJUSTAR A LES ESPECIFICACIONS INDICADES PER ALS GREENS, 

AFEGINT ELS SEGÜENTS ASPECTES: 

• EN CAS D’EXISTÈNCIA D’UN PROBLEMA DERIVAT DE LA INTENSITAT DEL VENT A LA 

ZONA, S’HAURÀ D’INTENTAR LOCALITZAR I UTILITZAR SORRA DE DIÀMETRE EN L’INTERVAL DE 

1 A 1,5 MM. 

• EL CONTRACTISTA HAURÀ DE SUBMINISTRAR A LA DIRECCIÓ D’OBRA MOSTRES DE LA 

SORRA PROPOSADA AMB LA SUFICIENT ANTELACIÓ PER A QUE AQUESTA PUGUI SER 

ANALITZADA I APROVADA. 

• LES SORRES AMB FORMES IRREGULARS (ANGULARS) SÓN PREFERIBLES A LES 

ARRODONIDES PER MOTIUS DE MILLOR ASSENTAMENT I FERMESA COM A SUPERFÍCIE 

DE JOC. 

EL COLOR DE LES MATEIXES NO SERÀ BLANC PUR. ES PREFEREIXEN COLORS TRENCATS 

QUE VAGIN DEL BLANC AL BEIGE O GRIS, QUE EN TOT CAS SELECCIONARÀ LA DIRECCIÓ 

D’OBRA DE LES MOSTRES APORTADES PELS CONTRACTISTES. 

• LA SORRA FINALMENT SELECCIONADA HAURÀ D’ESTAR LLIURE D’IMPURESES. 

CANONADA DE DRENATGE: CONFORME A 5.3.3. 

GEOTEXTIL: EN FUNCIÓ DE LA QUALITAT DEL TERRENY DE BASE PODRÀ RESULTAR ACONSELLABLE 

LA COL·LOCACIÓ D’UN GEOTEXTIL PER A EVITAR LA CONTAMINACIÓ DE LA SORRA DE BUNKERS 

AMB AQUEST MATERIAL. EL MATERIAL A UTILITZAR SERÀ DETERMINAT A L’ANNEX AGRONÒMIC 

O PER LA DIRECCIÓ D’OBRA DURANT L’EXECUCIÓ DE LA MATEIXA. 

LA SEVA COL·LOCACIÓ S’HAURÀ D’EFECTUAR D’ACORD AL QUE S’INDICA A LA SECCIÓ DE 

BUNKERS I LES FIGURES DE DETALL. 

7.4 MODELAT I PREPARACIÓ DE LA SUBBASE 

L’OBJECTIU DEL MODELAT DE DETALL CONSISTEIX EN ACONSEGUIR LES FORMES, ASPECTE I 

ESTRATÈGIA DE CARA AL JOC IDEATS PER EL DISSENYADOR DEL PROJECTE. ES REQUERIRÀ, PER 

TANT, UNA ELABORACIÓ D’AQUESTS TREBALLS EN PERFECTA CONSONÀNCIA AMB LES 

INDICACIONS DE LA DIRECCIÓ D’OBRA, QUE ANIRAN AJUSTANT LA CONFIGURACIÓ FINAL DELS 

BUNKERS. 

EL MODELAT GENERAL DE CADA BUNKER ES MOSTRA ALS PLÀNOLS DEL PROJECTE, EN 

REFERÈNCIA A NIVELLS D’ACABAT DE LES SUPERFÍCIES. ELS DETALLS D’APARENÇA SERAN 

PROPORCIONATS PER LA DIRECCIÓ D’OBRA DURANT LA EXECUCIÓ DE LA MATEIXA. S’HAURA DE 

TENIR EN COMPTE DURANT LA EXECUCIO LA NECESSITAT DE PREVEURE LES DIFERENTS CAPES 

DE DRENATGE, SORRA I REPOSICIÓ DE TERRA VEGETAL. 

ELS VOLTANTS DE CADA BUNKER SERAN MOLDEJATS DE FORMA QUE ES MINIMITZIN LES 

ESCORRENTIES SUPERFICIALS I ES PREVINGUI LA SEVA ENTRADA ALS MATEIXOS. AIXÒ RESULTA 

FONAMENTAL ALS BUNKERS ON LES PENDENTS CONTIGÜES PRODUEIXIN LA ENTRADA DIRECTA 

D’AIGUA AL MATEIX. AQUEST MODELAT S’HAURÀ DE REALITZAR DE FORMA QUE APARENTI 

NATURALITAT I S’INTEGRI AL TERRENY EXISTENT PER TAL D’EVITAR LA ENTRADA D’AIGUA. 

ELS BUNKERS HAURAN D’APARÈIXER COM A FORMES INTEGRADES A LA ESTRUCTURA DEL 

PAISATGE I NO COM UNA SÈRIE DE FORMES INDEPENDENTS. 

LES BASES DELS BUNKERS SERAN CORBADES. UNA VEGADA EXECUTADES, SERAN 

COMPACTADES FINS A PRODUIR UNA BASE FERMA, ON PODRÀ IMPLANTAR-SE EL DRENATGE. 

ES REMOURÀ TOT EL MATERIAL QUE ROMANGUI A LA ZONA DEL BUNKER, PODENT DISPOSAR 

D’ELL O BÉ A LES ZONES DE REBLIMENT O BÉ A LA PRÒPIA EXECUCIÓ DEL MODELAT DEL 

BUNKER. 

DESPRÉS DE LA FINALITZACIÓ DEL MODELAT I DE FORMA PRÈVIA A LA EXECUCIÓ DEL 

DRENATGE, LA DIRECCIÓ D’OBRA HAURÀ D’APROVAR CADA BUNKER. 

7.5 COL·LOCACIÓ DE MURS DE TEPES O “PANES” 

ELS MURS DE TEPES SÓN UNA TIPOLOGIA DE RETENCIÓ DE PARETS DE BUNKERS 

CARACTERÍSTICA DELS “LINKS” ESCOCESOS. 

S’EXECUTARAN EN AQUELLS BUNKERS ON HO INDIQUI LA DIRECCIÓ D’OBRA. 

ELS MURS DE TEPES ESTABILITZEN ELS CANTELLS DELS BUNKERS I PREVENEN LA DECOLORACIÓ 

DE LES SORRES DEL MATEIX, ASPECTE QUE ES PRODUEIX QUAN AQUESTES ESTAN 

EXPOSADES A TALUSSOS ARGILOSOS. TENEN L’AVANTATGE ADDICIONAL DE PRODUIR UN 

CANTELL DE LLARGA DURACIÓ I QUE NO ES MODIFICARÀ DESPRÉS DELS TREBALLS CONTINUATS 

DE SEGA. 

ELS TEPES ESTARAN FORMATS PER PANS DE BASE ARGILOSA SOBRE ELS QUE S’HAURAN 

SEMBRAT LES LLAVORS INDICADES PER L’ESPECIALISTA AGRONÒMIC. L’HERBA SERÀ SEGADA A 

RAS ABANS DE LA EXTRACCIÓ DEL TEPE, DEBENT ESTAR TALLAT A MÉS DE 7,5 CENTÍMETRES 

DE GRUIX PER A GARANTIR LA CONSISTÈNCIA I ESTABILITAT NECESSÀRIA. 

ELS MURS DE TEPES PRESENTARAN UN LLEUGER PENDENT DE FORMA QUE ES PREVINGUI EL 

SEU DESPLOM O ASSENTAMENT PER EXCESSIVA VERTICALITAT. 


LA UBICACIÓ DE LES SORTIDES DE DRENATGE, MALGRAT ESTAR INDICADES ALS PLÀNOLS DE 

PROJECTE, SERAN CONFIRMADES SOBRE EL TERRENY PER LA DIRECCIÓ D’OBRA, I SEMPRE ES 

LOCALITZARÀ FORA DE LES ZONES DE JOC. HAURAN D’ESTAR DOTADES DE TAPA ANTIRETORN, 

PER A EVITAR LA ENTRADA DE FERAM QUE PUGUIN BLOQUEJAR EL CONDUCTE. 

LES RASES SERAN D’UNES DIMENSIONS MÍNIMES DE 15 X 20 CENTÍMETRES, I ES TALLARAN 

DE FORMA COMPLETA SOTA LA SUBBASE DEL BUNKER. LES PARETS DE LES MATEIXES SERAN 

VERTICALS I SENSE CANTELLS QUE IMPEDEIXEN LA ENTRADA D’AIGUA EN AQUESTES. EL 

MATERIAL EXCAVAT SERÀ RETIRAT I UTILITZAT EN MOLDEIGS I REBLIMENTS PROPERS. 

EL FONS DE LA RASA SERÀ NETEJAT I COMPACTAT, ESSENT EL SEU PENDENT MÍNIMA DEL 

0,5%. 

EN CAS DE QUE LA QUALITAT DEL TERRENY DE SUBBASE ACONSELLI LA NECESSITAT D’UTILITZAR 

UN GEOTEXTIL PER A PREVENIR LA CONTAMINACIÓ AMB FINS DE LES SORRES DE BASE, EL 

MATEIX ES COL·LOCARÀ DE FORMA PRÈVIA A LA REALITZACIÓ DEL DRENATGE. 

ES COL·LOCARÀ UN MÍNIM DE 5 CENTÍMETRES DE GRAVA AL FONS DE LA RASA PER 

ASSENTAMENT DE LA CANONADA DE DRENATGE. DESPRÉS DE LA COL·LOCACIÓ DE LA 

CANONADA, DE FORMA CENTRADA, ES PROTEGIRAN ELS EXTREMS DE LA MATEIXA MITJANÇANT 

TOPS ESTANCS, I S’UBICARAN DE FORMA VERTICAL, PER AFAVORIR POSSIBLES NETEGES DEL


CONDUCTE PER DESCÀRREGUES D’AIGUA. AMB POSTERIORITAT ES REBLIRANT AMB LA MATEIXA 

GRAVILLA ESPECIFICADA PER ALS GREENS. 


LA SORRA ES COL·LOCARÀ PREFERIBLEMENT DESPRÈS DE LA SEMBRA I ESTABILITZACIÓ DE LA 

GESPA. 

PRÈVIA A LA COL·LOCACIÓ DE LES SORRES S’EFECTUARAN LES SEGÜENTS FEINES: 

- MARCATGE PER LA DIRECCIÓ D’OBRA DEL TALL A EFECTUAR PER A ELIMINAR LA CAPA 

VEGETAL IMPLANTADA 

- TALL I RETIRADA DE LES RESTES VEGETALS INCLOSES A L’INTERIOR DE L’ÀREA 

MARCADA 

- REFINAT DE LA SUBBASE I COMPACTACIÓ DE LA MATEIXA 

- S’EFECTUARÀ LA COMPROVACIÓ DE LA ESTABILITZACIÓ DE LA SUBBASE I LA 

COL·LOCACIÓ EN EL SEU CAS DEL GEOTEXTIL. 

LA QUANTITAT DE SORRA A COL·LOCAR ES POT ESTIMAR EN UNS 20-25 CENTÍMETRES DE 

SORRA COMPACTA. 

EN CAS DE QUE EL CONTRACTISTA SOL.LICITI LA COL·LOCACIÓ DE SORRA ABANS DE LA SEMBRA 

CALDRÀ EFECTUAR ELS SEGÜENTS TREBALLS ADDICIONALS: 

- ES COL·LOCARÀ I ESTENDRÀ EN UNA PRIMERA FASE DEIXANT UN METRE DE MARGE 

ALS CANTELLS PER AJUSTAR EN DETALL ELS MATEIXOS AMB POSTERIORITAT I EVITAR LA 

CONTAMINACIÓ AMB FINS. 

- ES PROTEGIRÀ AMB LÀMINA PLÀSTICA IMPERMEABLE, I DE FORMA QUE NO ES 

PUGUI MULLAR 

- DESPRÉS DE LA COL·LOCACIÓ DE LA SORRA ES COL·LOCARÀ LA TERRA VEGETAL ALS 

CANTELLS I ES COL·LOCARAN ELS TEPES A LES ZONES DE TALUSSOS A SEMBRAR 

QUE AIXÍ S’HAGI PREVIST REALITZAR. EL CANTELLS DELS BUNKERS SERAN AFINATS 

NOMÉS UN COP S’HAGI CONSOLIDAT LA SEMBRA EFECTUADA. 

- AMB POSTERIORITAT, I UNA VEGADA ESTABILITZADA LA SEMBRA, ES PROCEDIRÀ TAL 

I COM S’HA INDICAT (MARCATGE DE TALL, RETIRADA DE RESTES VEGETALS, ETC). 

DESPRÉS DEL TALL DELS CANTELLS LA SORRA S’ESTENDRÀ I COMPACTARÀ DE FORMA GENERAL 

MITJANÇANT L’ÚS DE MAQUINÀRIA ADEQUADA (TIPUS “SANDPRO” O SIMILAR). 

8 CARRERS, ANTEGREENS I ROUGHS 

8.1 MILLORA DEL SUBSTRAT DE SEMBRA 

EL SUBSTRAT PER A SEMBRA A AQUESTES ZONES ES DEFINEIX DE LA SEGÜENT FORMA: 

- CAMP NORD: 

O COL·LOCACIÓ DE 9 CM DE GRAVES 2/13 

O CARRER I ANTEGREENS: COL·LOCACIÓ DE 34 CM DE SORRA SEGONS LES 

ESPECIFICACIONS INDICADES A 5.3.2.( EXCEPTE EN ELS FORATS 8, 10, 11 I 

12 ON LA CAPA DE TERRA ES DE 25 CM), AMB LES SEGÜENTS SALVETATS: 

- NO ES REQUERIRÀ QUE SIGUI SÍLICE 

- LA GRANULOMETRÍA A ACOMPLIR ES LA SEGÜENT 

O SEMICARRER:: 2 CM DE SORRA EN LES MATEIXES CONDICIONS QUE EL UGFCTYCTYCCAMP CENTRE I SUD 

MIDA DE LA PARTÍCULA RANG DE DIÀMETRES (MM) % EN PES RETINGUT 

GRAVA FINA (G) 2 -3.4 

SORRA MOLT GRUIXUDA (SMG) 1 - 2 

< 10 % I 

GRAVA < 3 % 

SORRA GRUIXUDA (SG) 1-0,5 

SORRA MITJA (SM) 0,5-0,25 

SORRA FINA (AF) 0,25-0,15 

MÍNIM DEL 80 % DE LES 

PARTÍCULES 

SORRA MOLT FINA (SMF) 0,15- 0,05 SMF


AQUESTA ZONA QUEDI NETA DE PEDRES SUPERIORS A 2 CENTÍMETRES, ARRELS, BRANQUES, 

RESTES D’OBRA I QUALSEVOL ELEMENT QUE POGUÉS INTERFERIR A LES TASQUES DE SEMBRA. 

8.3 REPLANTEIG DE LÍNIES D’INFRAESTRUCTURES 

TOTS ELS ASPERSORS, VÀLVULES, ARQUETES, EMBORNALS DE DESGÜÀS I APERTURES 

D’INSPECCIÓ DE DRENATGE SUBTERRANI HAURAN D’ESTAR MARCATS DE FORMA CLARA I 

IDENTIFICABLE ABANS DE LA EXECUCIÓ DEL TREBALLS DE PREPARACIÓ PER A LA SEMBRA. 

8.4 PREPARACIÓ PER A LA SEMBRA 

AQUEST APARTAT ABARCA TOTS ELS SECTORS A SER SEMBRATS, A EXCEPCIÓ DE TEES, 

GREENS I BUNKERS. LES ÀREES DE ROUGH ES TRACTARAN COM A CARRERS O FAIRWAYS, A NO 

SER DE QUE EXISTEIX UNA INDICACIÓ EN CONTRA AL PROJECTE O PER PART DE LA DIRECCIÓ 

D’OBRA. 

LES ÀREES A SEMBRAR SERAN GRADEJADES, “FLOTADES”, TRACTADES AMB HERBICIDA 

SELECTIU, FERTILITZADES, I PREPARADES SUPERFICIALMENT PER A SER SEMBRADES. 

9 OUT – ROUGH 

EN LA SUPERFÍCIE D’OUT ROUGH ES REALITZARÀ UNA ACTUACIÓ MÍNIMA QUE BÀSICAMENT 

CONSISTIRÀ EN LA IMPLANTACIÓ DE VEGETACIÓ HERBÀCIA I ARBUSTIVA PER TAL D'EVITAR 

FENÒMENS EROSIUS. 

D’ACORD AMB CRITERIS PAISATGÍSTICS I DE PROTECCIÓ DE LA ZONA ES PROPOSA UNA 

PLANTACIÓ D’ARBRAT I70 ARBUSTATGE AUTÒCTON O NATURALITZAT DE LA ZONA, I UNA 

HIDROSEMBRA. 

EN GENERAL ES PROPOSA QUE L’ARBRAT TINGUI UNA DIMENSIÓ MÍNIMA 18 - 25 CM DE 

PERÍMETRE DE TRONC, MESURAT A 1 METRE D’ALÇADA, I QUE LES CONÍFERES TINGUIN UN 

INTERVAL D’ALÇADA TOTAL DE 3,5 A 5 METRES. 

LES ZONES D’OUT-ROUGH AFECTADES PER L’OBRA, SERAN RECOBERTES AMB 20 CM. DE 

TERRA VEGETAL. 

10 CAMINS PER A COTXETS I MAQUINÀRIA 

ELS CAMINS PER A CARRETS I MAQUINÀRIA S’INDIQUEN ALS PLÀNOLS DE PROJECTE. LA 

DIRECCIÓ D’OBRA PODRÀ MODIFICAR O AJUSTAR EL SEU TRAÇAT ATENENT A CRITERIS D’UNA 

MILLOR FUNCIONALITAT, PAISSATGISME O ESTRATÈGIA DE JOC. 

EL DISSENY INTENTA MANTENIR TOTS ELS CAMINS FORA DE VISIÓ DE LES ZONES DE JOC, 

ESPECIALMENT A LES ZONES DE CAIGUDA DE BOLA I AL VOLTANT DELS GREENS. COM A 

NORMA ORIENTATIVA, ELS CAMINS HAURAN DE MANTENIR-SE A UN MÍNIM DE 10 METRES DE LA 

SUPERFÍCIE DELS TEES I A 20 METRES DE LA SUPERFÍCIE DELS GREENS. EL PENDENT 

LONGITUDINAL MÀXIM SERÀ D’UN 18%, ESSENT EL PENDENT MÀXIM LATERAL D’UN 5%. EN CAS 

DE NECESSITAT DE PENDENTS SUPERIORS, AQUESTES HAURAN DE SER APROVADES PER LA 

DIRECCIÓ D’OBRA. S’UTILITZARAN CORBES I TRAÇATS ONDULANTS PER A EVITAR L’INCREMENT 

EXCESSIU DE VELOCITAT DELS VEHICLES A LES BAIXADES. LA DIMENSIÓ SERÀ DE 2,5 METRES 

D’AMPLADA I LA SEVA ESTRUCTURA SERÀ DEFINIDA PER EL PROJECTE, PODENT SER MODIFICADA 

PER LA DIRECCIÓ D’OBRA CONFORME A LESNECESSITATS QUE S’IDENTIFIQUIN AL TERRENY. 

INICIALMENT, ES PODRAN PLANTEJAR CAMINS AMB SUPERFÍCIE DE TOT-Ú NATURAL, GRAVA DE 

MACHAQUEIG, FORMIGÓ RASPALLAT, LLAMBORDINS NATURALS O PREFABRICATS DE FORMIGÓ, I 

ASFALT (NEGRE O SLURRY COLOREJAT). LA SEVA SECCIÓ CONSTRUCTIVA SERÀ DEFINIDA AL 

PROJECTE O PER LA DIRECCIÓ DE LES OBRES. 

11 MURS I ELEMENTS DE CONTENCIÓ 

EN AQUELLS PUNTS D’ESPECIAL NECESSITAT PODRAN PLANTEJAR-SE MURS DE CONTENCIÓ DE 

TERRES, QUE INICIALMENT PODRAN PRESENTAR LES SEGÜENTS TIPOLOGIES: MURS DE ESCOLLERA 

O ROCALLA. 

EN QUALSEVOL CAS, HAURAN DE PRESENTAR ASPECTE NATURAL I D’ACORD AMB EL PAISATGE DEL CAMP DE GOLF. LA 

SEVA LOCALITZACIÓ ES DEFINEIX ALS PLÀNOLS DE PROJECTE, PODENT LA DIRECCIÓ DE L’OBRA MODIFICAR EL SEU 

ABAST, UBICACIÓ O TIPOLOGIA PER ACONSEGUIR UNA MILLORA DEL DISSENY I ECONOMIA DEL PROJECTE. 

A LLÍVIA MAIG DEL 2009 

ILDEFONS OJAOS SIERRA, ARQ.


• PRESSUPOST DE LES OBRES: RESUM PRESSUPOST


01# MOVIMENTS DE TERRA 45.426,02 € 

02# PAVIMENTS 902.861,28 € 

08# ELEMENTS URBANS 37.645,35 € 

09# SENYALITZACIÓ 1.825,04 € 

10# JARDINERIA 55.775,23 € 

11# PLA DE SEGURETAT I SALUT 20.000,00 € 

12# CONSTRUCCIÓ CAMP DE GOLF 3.547.676,50 € 

TOTAL EXECUCIÓ MATERIAL 4.611.209,42 € 

13% DESPESES GENERALS 599.457,22 € 

6% BENEFICI INDUSTRIAL 276.672,57 € 

SUBTOTAL 5.487.339,21 € 

16% I.V.A. 877.974,27 € 

TOTAL 6.365.313,48 € 

SON SIS MILIONS TRES-CENTS SEIXANTA-CINC MIL TRES-CENTS TRETZE EUROS 

AMB QUARANTA - VUIT CÈNTIMS. 

A LLÍVIA MAIG 2009 

ILDEFONS OJAOS SIERRA, ARQ.

PLA ESPECIAL urbanistic equipament esportiu privat 

130 

17527 llivia 

cif: b 83728253 

cora integral, s.l.

CLASSE 

DE SÒL 

POLÍGON 

HA m2 

NU 5 75 0,5287 5.287,00 0,98 % ESPAÑÓ PIGUILLEM, JOSEP 

NU 5 76 0,4879 4.879,00 0,90 % AGUSTÍ RAMADA, VICENÇ 

NU 5 77 0,1992 1.992,00 0,37 % PARERAS BARDIA, ROSA i SALVADOR 


NU 5 80A 0,5967 5.966,78 1,10 % PALAU RIBOT, JOAN 

NU 5 81 1,4724 14.724,00 2,72 % CABOT MILLARUELO, FRANCISCO 

NU 5 82A 0,3602 3.602,03 0,66 % DELGADO, SIXTO / BARRIO, ISABEL 

NU 6 12 0,5099 5.099,00 0,94 % DALMAU VILALDACH, MIQUEL 

NU 6 13 0,5021 5.021,19 0,93 % RESPECTE AGUSTÍ, ROSER 



NU 6 16 0,3265 3.265,00 0,60 % RAMONATXO FABRER, PAUL i JEAN 

NU 6 20 0,6174 6.174,00 1,14 % OLIU MIR, FRANCISCO 

NU 6 21 1,0575 10.575,00 1,95 % RAMONATXO FABRER, PAUL i JEAN 


NU 6 25 0,9434 9.434,00 1,74 % DE MONTELLA COMAS, JOSÉ 


NU 6 37 0,0535 535,00 0,10 % CABOT MILLARUELO, FRANCISCO 

NU 6 38 0,2774 2.774,00 0,51 % DALMAU / VECIANA / VILALDACH / MORERA / DE VILALTA 



NU 6 44 0,8805 8.805,00 1,62 % DE VILALTA, ANNA / ENRIC 



NU 6 47 0,8803 8.803,00 1,62 % RESPECTE AGUSTÍ, FRANCISCA 





NU 6 52 0,9085 9.085,00 1,68 % CANTÓ BERTRAN, RAMON 






NU 6 65 0,3836 3.836,00 0,71 % OLIVA FORT, NÚRIA 

NU 6 67 0,5924 5.924,00 1,09 % COLL CASU, ROSARIO 

NU 6 69 0,2791 2.791,00 0,51 % BUÑUEL PUIG, JULIO 

NU 6 71 0,6824 6.824,00 1,26 % VECIANA CAPELLADES / CAPELLADES MAÑERO 

NU 6 72 0,5590 5.590,00 1,03 % DELGADO, SIXTO / BARRIO, ISABEL 


NU 6 75 0,5246 5.246,00 0,97 % DELCOR MEYA, MANUELA 



NU 6 78 0,3738 3.738,00 0,69 % VECIANA CAPELLADES, FCO ANTON / RAMON 

NU 6 79 0,3606 3.606,00 0,67 % PALAU RIBOT, JOAN 


NU 6 81 1,5730 15.729,56 2,90 % BARRIER, LUISA 

NU 6 82 0,6127 6.127,00 1,13 % SOLDEVILA BRAGULAT, ANGELINA 

NU 6 83 0,4439 4.439,00 0,82 % IMBERN CERDÀ, PILAR 



NU 6 86 0,3765 3.765,00 0,69 % DELGADO / BARRIO / TESOURO 

NU 6 87 0,5544 5.544,00 1,02 % DELGADO / BARRIO / TESOURO 


NU 6 90 0,4286 4.286,00 0,79 % PALAU RIBOT, JOAN 


NU 6 113A 0,0918 917,50 0,17 % MARTÍ DELCOR, PERE 

NU 6 119 0,3588 3.588,00 0,66 % MONTANÉ CASANOVAS, JOSÉ 

NU 6 120 0,1850 1.850,00 0,34 % MONTANÉ CASANOVAS, JOSÉ 

NU 6 122 0,7644 7.644,00 1,41 % RAYMOND MARTÍNEZ, ANNY-FRANCE 

NU 6 123 0,6719 6.719,00 1,24 % DALMAU / VECIANA / MAÑERO 




NU 6 132 1,5543 15.543,16 2,87 % RIBOT BARRERA, JOSEP 

NU 6 136 0,0738 737,68 0,14 % TOR GOSA, RAMONA 



NU 6 141 0,7184 7.184,00 1,33 % RESPECTE AGUSTÍ, RAFAEL 

NU 6 142 0,1278 1.278,00 0,24 % RESPECTE AGUSTÍ, RAFAEL 


NU 6 146 1,7595 17.595,00 3,25 % SINDREU, SALVADOR 


NU 6 149 0,8233 8.233,00 1,52 % TOR GOSA, RAMONA 


NU 6 151 0,2847 2.846,68 0,53 % MARTÍ, JOSEP 


NU 6 158 1,2190 12.189,81 2,25 % ANGELA i MARIA BRAGULAT BERTRAN 


NU 6 164 0,3228 3.227,96 0,60 % VECIANA CAPELLADES, FCO ANTON / RAMON 



NU - VIALS 0,7624 7.624,26 1,41 % AJUNTAMENT DE LLÍVIA 

TOTAL NU 

NUM 

PARCEL.LA 

RELACIÓ DE PARCEL.LES SECTOR NU 

SUPERFÍCIE 

54,2040 542.040,04 100,00 % 

% NU P RO PIETARI


ZONA 

ÚS PÚBLIC 

ZONA VERDA 

V 01 

V 02 

V 03 

V 04 

V 05 

V 06 

ZONA VERDA 

VIALS 


ÚS PRIVAT 



SUPERFÍCIE 

m2 Ha % 

2.243,97 0,2244 0,41% 

1.852,05 0,1852 0,34% 

1.292,49 0,1292 0,24% 

3.291,34 0,3291 0,61% 

3.606,94 0,3607 0,67% 

3.974,41 0,3974 0,73% 

16.261,20 1,6261 3,00% 

13.952,63 1,3953 2,57% 

30.213,83 3,0214 5,57% 

511.826,21 51,1826 94,43% 

542.040,04 54,2040 100,00% 


130 

17527 llivia 

cif: b 83728253 

cora integral, s.l.


130 

17527 llivia 

cif: b 83728253 

cora integral, s.l.


130 

17527 llivia 

cif: b 83728253 

cora integral, s.l.


130 

17527 llivia 

cif: b 83728253 

cora integral, s.l.


130 

17527 llivia 

cif: b 83728253 

cora integral, s.l.


130 

17527 llivia 

cif: b 83728253 

cora integral, s.l.


130 

17527 llivia 

cif: b 83728253 

cora integral, s.l.


130 

17527 llivia 

cif: b 83728253 

cora integral, s.l.

MEMÒRIA PLA PARCIAL URBANÍSTIC “S - Ajuntament de Llívia

You also want an ePaper? Increase the reach of your titles

Delete template?

Save as template?