Informe final Joves i Nit

Joves i Nit. Annexos
Gener de 2006
processos que puguin existir hi ha una mobilització plural i representativa del
col·lectiu juvenil? Quin perfil de joves i en quins contextos participa en el diàleg
amb les administracions públiques per tal d’orientar o dissenyar les polítiques
públiques que els afecten?
Els primers estudis sobre participació ja mostraven que no tots els ciutadans
participen de la mateixa manera. Variables com el gènere, l’edat, el país d’origen o
la classe social influeixen notablement en la participació. En el cas dels joves, i
segons l’Informe sobre la joventut al 2005 (Observatori Català de la Joventut,
2006), també es reprodueixen aquestes diferències.
D’aquesta manera, les dades demostren que les dones joves participen menys que
els homes joves. Mentre que el 25% de les joves diu que s’interessa força o molt
per la política, aquest percentatge augmenta nou punts en el cas dels homes. Les
dones joves estan menys inclinades a participar d’una manera tradicional i per
mitjà de l’acció directa, però s’impliquen més que els seus companys en els nous
tipus d’organitzacions (Anduiza, 2005). Els joves amb una situació social
desfavorable tendeixen a participar menys en la vida política. Estar en una situació
econòmica precària, pertànyer a una cultura o ètnia minoritària, té efectes en la
participació política. Una altra variable que cal tenir en compte és
l’associacionisme. Els joves que participen en associacions o plataformes
tendeixen a participar més en la vida política que la resta.
En aquest context i des del camp acadèmic i polític creix la preocupació per la
desvinculació i el distanciament dels joves respecte de l'àmbit públic i sorgeixen
intents diferents per fer que els joves se sentin responsables del que passa al seu
voltant. Sense anar més lluny, a Barcelona existeixen espais formals de
participació que permeten un diàleg amb l’Administració. El Consell de la Joventut
de Barcelona i les plataformes territorials de joventut –com a espais de participació
permanent i estrictament juvenil–, les comissions de joventut dels districtes –com
a espais d’interlocució amb l’Administració local–, el Consell de Cent Joves de
Barcelona –com a mecanisme consultiu–, o processos participatius puntuals com
ara el Projecte Jove Bcn són alguns exemples d'organismes i mecanismes que
faciliten la participació dels joves de la ciutat en l'elaboració de polítiques de
joventut o en la gestió d'espais i equipaments juvenils.
Joves i Nit és un procés que s’insereix en aquesta línia. Concretament permet
projectar un espai polític de relació diferent dels mecanismes habituals, i ho fa
amb la intencionalitat d’oferir un procés de qualitat democràtica, que intenta
garantir un treball deliberatiu fort i facilitar la participació de joves de tots els
sectors socials.
2. 2. 2. Fases Fases del del procés
procés
Les metodologies utilitzades en el procés de Joves i Nit tenien com a objectius
principals:
32