Informe final Joves i Nit

Joves i Nit. Annexos
Gener de 2006
que els joves identifiquin aspectes de la política molt concrets, lluny d’espais
formals de participació política.
En un altre ordre de coses, cada vegada més alguns autors parlen dels dèficits de
la democràcia actual, en no poder donar resposta a les noves necessitats i
demandes de les societats complexes. Els paràmetres fonamentals del sistema
actual –representativitat, grans aparells administratius, fortalesa de la idea d’estatnació–
estan topant amb els valors nous que imperen en la nova societat –entesa
com a societat xarxa–, amb dispositius d’identificació nous i valors més efímers i
més fluids. En aquest context, és fàcil que es doni una dissociació entre el món
social i la dinàmica política. La manca de lligam entre la realitat social canviant, les
noves demandes de la societat, els nous valors imperants i les formes de govern
actual marquen una distància entre els ciutadans, la política formal i els seus
actors o protagonistes. Els canals de participació i comunicació han resultat
insuficients i mostren les seves limitacions. El distanciament i l'escepticisme de la
ciutadania envers la política es fa cada vegada més patent (Subirats, 2001).
Què Què Què Què entenem entenem entenem entenem per per per per participació?
participació?
participació?
participació?
La participació es pot definir de moltes maneres però en termes generals entenem
per participació qualsevol activitat adreçada a influir directament o indirecta en les
decisions públiques. Per tant, alguns exemples de participació en el procés polític
anirien des de la forma més tradicional en les democràcies representatives, com
votar, fins a la definició o la priorització de polítiques públiques, passant per
l’acció col·lectiva de grups socials. La participació és, doncs, un aspecte essencial
de les nostres democràcies.
D’una banda es pot entendre la participació com una finalitat en si mateixa, ja que
converteix els individus en veritables ciutadans i ciutadanes, els fa implicar en la
vida pública, en la col·lectivitat. D’altra banda, la participació es pot considerar
com un mitjà per aconseguir un objectiu: donar legitimitat al sistema polític,
identificar problemes i necessitats, prendre decisions, etc. Segons Anduiza (2005),
mentre que el primer aspecte és important en el cas dels joves que s’inicien en el
seu rol de ciutadans i ciutadanes, el segon aspecte considera els joves com un
col·lectiu amb característiques específiques que ha de participar en la presa de
decisions en els àmbits que l’afecten.
Avui dia la democràcia no es pot entendre sense tenir en compte les noves formes
de participació que es veuen reflectides més particularment en la població jove.
Són maneres d’actuar políticament que van deixant enrere formes de participació
més tradicional, vinculades a l’afiliació als partits polítics, als sindicats o a
associacions de tall tradicional i a les formes de participació més indirectes i
passives que definien les democràcies representatives clàssiques.
A la vegada, des de l’Administració, sobretot des de l’àmbit local, cada vegada es
veu més necessari obrir canals de participació a la ciutadania per facilitar la
detecció de necessitats, la priorització d’objectius i el disseny de polítiques
públiques en aquesta societat que ja hem caracteritzat com a complexa i canviant.
30