Descarregar en format PDF - Jordi Pujol

EDITORIAL
ÀNGEL CASTIÑEIRA
ANÀLISIS
La revolució iraniana, trenta anys després
FRED HALLIDAY
Lévi-Strauss: l’antropologia del pensament salvatge o el pensament salvatge
de l’antropologia
MANFRED DÍEZ
Una aproximació sinòptica al bicentenari de Darwin
RAMON PARÉS
DEBAT: PENSAR LES FAMÍLIES
Les polítiques familiars a França
BRUNO LE MAIRE
Les polítiques familiars a Alemanya
IRIS BETHGE
Les polítiques familiars a Dinamarca
JESPER BRASK FISCHER
Les polítiques familiars a Catalunya
LLUÍS FLAQUER
Les polítiques locals de suport a les famílies
CRISTINA BRULLET
L’emergència de nous models familiars
LLUÍS SÁEZ
Família i religió avui: cap a una socialització invisible?
JORDI COLLET I JOAN ESTRUCH
APUNTS
ANTONI PUIGVERD
LLIBRES
ABSTRACTS
013-Coberta VIA09 Negro PANTONE 143 U
ISSN 1886-6662
00009
9 771886 666000
VIA 09
EDITORIAL
ÀNGEL CASTIÑEIRA
ANÀLISIS
FRED HALLIDAY
MANFRED DÍEZ
RAMON PARÉS
VIA 09
DEBAT: PENSAR LES FAMÍLIES
BRUNO LE MAIRE
IRIS BETHGE
JESPER BRASK FISCHER
LLUÍS FLAQUER
CRISTINA BRULLET
LLUÍS SÁEZ
JORDI COLLET I JOAN ESTRUCH
Valors, Idees, Actituds
Revista del Centre d’Estudis Jordi Pujol
Abril del 2009 / 10 €

VIA
Tipografia Optima Bold dissenyada per Hermann Zapf
President
Jordi Pujol
Director
Miquel Calsina
Consell Editorial
Àngel Castiñeira, Vicenç Villatoro, Salvador Cardús,
Ferran Sáez, Joan Guitart i Manel Prat
Secretaria
Cristina Soler i Lídia Juanmartí
Transcripcions, traduccions i assessorament lingüístic:
EMC Transcripcions i Traduccions
Núria Rica
Disseny:
Eumogràfic
Impressió:
Gràfiques 92, S. A.
D.L.: B. 19.215-2009
ISSN: 1886-6662
Informació i subscripcions:
Centre d’Estudis Jordi Pujol
Passeig de Gràcia, 8-10, 2n 1a A
08007 Barcelona
www.jordipujol.cat
via@jordipujol.cat
El contingut dels articles és responsabilitat dels seus autors
i VIA no s’hi identifica necessàriament.
013-Coberta VIA09 Negro PANTONE 143 U
DE LL’’EEDDAATT NNEEGGRRAA (inèdit)
Hèl·lade
No recordo el nom del vaixell
que va dur-me a la teva illa
ni els salts alegres dels dofins abans d’entrar a port.
No recordo el nom del carrer
de casa teva, ni tampoc estic segur del teu.
No recordo quin mes era d’estiu,
ni quants dies vaig quedar-me,
l’horitzó del mar grec i tu
als meus ulls.
Potser
només va ser un sol dia.
Però el recordo cada dia.
Manuel Forcano
2009

013-VIA09-1 12/5/09 18:47 Página 1
VIA 09
Valors, Idees, Actituds
Revista del Centre d’Estudis Jordi Pujol
Abril del 2009

013-VIA09-1 12/5/09 18:47 Página 2

013-VIA09-1 12/5/09 18:47 Página 3
ÍNDEX
EDITORIAL
ÀNGEL CASTIÑEIRA 4
ANÀLISIS
La revolució iraniana, trenta anys
després
FRED HALLIDAY 7
Lévi-Strauss: l’antropologia del
pensament salvatge o el pensament
salvatge de l’antropologia
MANFRED DÍEZ 15
Una aproximació sinòptica
al bicentenari de Darwin
RAMON PARÉS 35
DEBAT: PENSAR LES FAMÍLIES
Les polítiques familiars a França
BRUNO LE MAIRE 43
Les polítiques familiars a Alemanya
IRIS BETHGE 57
Les polítiques familiars a Dinamarca
JESPER BRASK FISCHER 67
Les polítiques familiars
a Catalunya
LLUÍS FLAQUER 76
Les polítiques locals de suport
a les famílies
CRISTINA BRULLET 102
L’emergència de nous models
familiars
LLUÍS SÁEZ 122
Família i religió avui: cap a una
socialització invisible?
JORDI COLLET
I JOAN ESTRUCH 184
APUNTS
ANTONI PUIGVERD 197
LLIBRES
211
ABSTRACTS
217

013-VIA09-1 12/5/09 18:47 Página 4
EDITORIAL
El moviment anti-Bolonya i després: què hem après?
La mini crisi viscuda a Catalunya com a conseqüència dels moviments estudiantils
contraris als acords marc de Bolonya podria servir de cas d’estudi
per il . lustrar el conjunt d’errors que un país seriós no es pot permetre.
En ple procés de construcció de la societat del coneixement i quan tots
els països europeus i els seus respectius experts estan discutint les millors
estratègies de reforma de l’educació per a fer front als reptes de les properes
dècades, una minoria d’estudiants catalans autoconstituïda en assemblea
van decidir fer la seva particular revolta ocupant durant quatre mesos
el rectorat d’una universitat i impedint o boicotejant a la resta
d’estudiants que desitjaven continuar els seus estudis. Mentrestant, els òrgans
de govern universitaris –per por a semblar autoritaris– practicaven
la pitjor versió del laissez-faire o bé es decantaven per practicar una mena
de diàleg tant paternalista com ineficient. Quan la situació ja arribava al
límit, l’enfrontament amb les forces dels mossos d’esquadra i la dura repressió
d’aquests va provocar una crisi política que es va saldar amb la destitució
del responsable principal de la policia catalana, el qüestionament
del conseller Joan Saura, l’enfrontament dialèctic entre les diferents forces
del tripartit, i l’erosió del govern i el seu President.
De visita a Barcelona, les declaracions de Guy Haug, màxima autoritat
europea en avaluació i desenvolupament d’universitats i sistemes d’educació
superior, eren ben eloqüents: «Els anti-Bolonya no saben exactament
en contra de què estan. Em sembla impossible que estiguin en contra d’un
sistema que dóna més llibertat a l’estudiant, que vagin en contra d’un sistema
que intenta millorar la seva formació, donar accés a més possibili-
4

013-VIA09-1 12/5/09 18:47 Página 5
VIA 09 04/2009 REVISTA DEL CENTRE D’ESTUDIS JORDI PUJOL
tats. Sense verificar-ho, diuen que s’imposa la mercantilització de la universitat.
És ridícul que Bolonya ataqui la universitat pública, perquè els
països que més han avançat en els canvis proposats són els que tenen
els sistemes d’universitat pública més forts: els nòrdics i Alemanya».
Tenim, doncs, en primer lloc un profund error d’apreciació derivat alhora
d’una profunda ignorància; Bolonya és la nostra gran oportunitat
malgrat que alguns indocumentats la presentin com una nefasta amenaça.
Tenim, a continuació, un esclat estudiantil, incompresible per la resta
d’Europa, que gairebé paralitza les activitats acadèmiques normals de la
universitat. I el que és pitjor, tenim alguns responsables institucionals
(des de rectors fins a polítics) que permeten, justifiquen i, de vegades, fins
i tot recolzen aquesta mena de jocs anti-sistema.
Si Catalunya aspira tant en l’àmbit universitari com en l’àmbit social,
polític i institucional a ser valorada com un actor respectable i digne, ha de
començar a fer bé els deures. Governar implica assumir decisions i gestionar-les
bé, a més d’assegurar l’ordre i la normalitat de la vida democràtica.
Ni la passivitat ni l’omissió –per part d’alguns rectors– ni l’acció repressiva
desproporcionada i mal controlada –per part del conseller d’Interior– poden
ser catalogades de bones formes de govern. En ambdós casos, la imatge
de Catalunya pateix una greu erosió. Un país normal no ho toleraria. Un govern
normal, tampoc. El moviment anti- Bolonya i després: què hem après?
Àngel Castiñeira
Professor d’ESADE
5

013-VIA09-1 12/5/09 18:47 Página 6
ANÀLISIS

013-VIA09-1 12/5/09 18:47 Página 7
VIA 09 04/2009 REVISTA DEL CENTRE D’ESTUDIS JORDI PUJOL
Expert en relacions internacionals i en el Pròxim Orient.
Professor de recerca ICREA a l’IBEI.
Fred Halliday*
La revolució iraniana,
trenta anys després
La revolució islàmica de l’Iran, que va culminar a principis de l’any 1979 amb la
presa de poder de l’aiatol·là Khomeynî i els seus aliats, va ser un dels esdeveniments
més dramàtics, inesperats i, en les seves conseqüències, importants de la
segona meitat del segle XX. La revolució va marcar un punt d’inflexió en la història
de tota la regió, ja que va derrocar un dels aliats més propers i poderosos
d’Occident, va provocar un gir de cent vuitanta graus en el mapa geoestratègic
de l’Orient Mitjà i va posar fi a gairebé dos mil·lennis de monarquia al país. També
va significar un punt d’inflexió en relació amb la política exterior dels Estats
Units, i va actuar com a presagi del llarg conflicte amb el món islàmic –tant amb
l’Iran com amb l’Afganistan, l’Iraq o el Líban– que durant les tres dècades següents
preocuparia els presidents nord-americans –danyant-ne greument la reputació–,
des de Carter i Reagan fins a Clinton i George W. Bush. A la vegada, i
en fort contrast amb les revolucions i els conflictes ètnics d’altres parts del món,
va distanciar-se de la polaritat de la Guerra Freda: l’eslògan polític de l’aiatol·là
va ser Ni Oest, ni Est, 1 i en un país que havia estat ocupat, tot i que sense provocacions,
per Rússia i el Regne Unit en les dues guerres mundials, el rebuig nacionalista
a alinear-se amb un bàndol o l’altre de la Guerra Freda va suposar un altre
gir notable a la regió.
* Assessor autònom del director del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona i columnista
mensual a La Vanguardia. La seva obra d’anàlisi crítica del règim del xa, Iran: Dictatorship
and Development, es va publicar en anglès a Penguin Books a finals de 1978 i posteriorment
ha estat traduïda a nou llengües, entre les quals hi ha el castellà, el persa i l’àrab.
7

013-VIA09-1 12/5/09 18:47 Página 8
La revolució iraniana, trenta anys després
En alguns aspectes importants, la revolució iraniana és comparable a les
grans revolucions de la història moderna, com les de França i Rússia, la
Xina, Cuba i Etiòpia. Si ens guiem pels criteris que se segueixen per definir
el que implica una gran revolució –és a dir, un canvi social i econòmic
de gran envergadura i un canvi de sistema polític–, podem afirmar que
l’aixecament iranià va ser una revolució en tota regla. També va ser-ho en
la manera com va mobilitzar milions de persones en senyal de protesta i
oposició. En aquest sentit, les manifestacions contra el xa que es van celebrar
a les grans ciutats iranianes a finals de 1978 van ser, probablement,
els moviments d’oposició més multitudinaris de la història de la humanitat.
L’aixecament islàmic també va ser revolucionari en les seves conseqüències,
tant a l’Iran com a l’estranger. A escala nacional, el nou règim
va fer el que han fet totes les revolucions modernes: sota la promesa d’atorgar
més llibertat, va crear un nou estat molt més brutal i autoritari, i
va perseguir no només els partidaris de l’antic règim sinó també alguns
dels que havien donat suport a l’aiatol . là Khomeynî. La revolució iraniana
va prometre igualtat social i l’inici d’una nova era de jus-
Sota la promesa de tícia –aspectes que es plantejaven parcialment en ter-
llibertat, la revolució va mes religiosos–, i tot i que va estendre la riquesa deriva-
exalçar una nova da del petroli a un segment més gran de població, al
austeritat i un mateix temps va donar poder i accés a la riquesa dels in-
puritanisme que entrava gressos generats pel petroli a una nova elit postrevolu-
en contradicció amb cionària, una «nomenklatura islàmica» que, malgrat les
bona part de la seves diferències polítiques i d’opinió, avui dia encara
literatura i la cultura controla i explota l’Iran. Sota la promesa de llibertat, la
popular persa. revolució va exalçar una nova austeritat i un puritanisme
que entrava en contradicció amb bona part de la literatura
i la cultura popular persa –no només amb la celebració del vi i l’amor–,
i va crear nous patrons de control social més intrusius, sobretot
envers les dones.
Pel que fa a les conseqüències internacionals, la revolució iraniana
també va ser semblant a les anteriors: d’una banda, va mirar de donar suport
a moviments revolucionaris a l’estranger –tant a l’Iraq com a l’Afganistan,
el Líban o Palestina–, en nom de la «solidaritat islàmica», mentre
8

013-VIA09-1 12/5/09 18:47 Página 9
VIA 09 04/2009 REVISTA DEL CENTRE D’ESTUDIS JORDI PUJOL
que, de l’altra, va intentar mantenir alguns acords diplomàtics, com
els que tenia amb Síria, Turquia, Rússia, l’Índia, la Xina i –en més mesura
i a pesar dels conflictes retòrics– l’Aràbia Saudita. Tal com va succeir amb
les revolucions precedents, l’èxit a l’hora d’exportar-la no va ser total, ja
que l’Iran va guanyar aliats al Líban i a Palestina, però no a Turquia ni a
Egipte. Tanmateix, encara que les esperances inicials d’aconseguir una revolució
islàmica van quedar frustrades, els esdeveniments posteriors, el
més important dels quals va ser la caiguda de l’opositor més important de
l’Iran, Saddam Hussein, l’any 2003, han deixat entreveure noves possibilitats
que l’Iran augmenti el seu poder.
Una altra dimensió en què la revolució iraniana és comparable a altres
és la del paper dels grups ètnics i lingüístics diferents dels perses dins del
país, que conformen, en una població d’aproximadament trenta milions
de persones el 1979, gairebé la meitat del total. Qualsevol lector veurà,
sens dubte, el paral . lelisme que s’estableix amb la història moderna d’altres
estats multiètnics, inclòs Espanya. Fa un segle, durant la Revolució
Constitucional de 1906-1908, i en part per l’impacte dels canvis radicals
que s’havien produït a Rússia i sobretot a la regió del Caucas que fa frontera
amb l’Iran, el centre de l’activitat revolucionària es trobava entre la
minoria àzeri, a la província d’Azerbaidjan. Igualment, als anys quaranta
del segle XX van ser els àzeris i els kurds, amb el suport de l’URSS, els que
van afavorir l’obtenció d’una major autonomia. Als anys setanta, la relació
es va invertir i el focus radical va passar al centre.
En el cas de la revolució iraniana de 1978-1979, hi ha múltiples precedents
en què una revolució social al centre, i entre el grup ètnic dominant,
ha provocat reaccions contradictòries i a vegades extremadament
hostils entre altres grups nacionals i lingüístics més reduïts del país. En
general, qualsevol proclamació inicial de fraternitat i solidaritat entre
tots els pobles, si està pronunciada per representants dels nous estats centrals
revolucionaris, sol anar seguida de violència, resultat de la centralització
i de les noves tendències autoritàries cap al centre, de la trampa
retòrica que genera la fraternitat mateixa i de la tendència –menys adequada
però igualment universal– dels règims revolucionaris de titllar els
líders d’altres grups ètnics de «separatistes», «reaccionaris» i «agents» dels
poders estrangers.
9

013-VIA09-1 12/5/09 18:47 Página 10
La revolució iraniana, trenta anys després
Aquest és el patró que es va seguir en la primera revolució moderna de
l’Orient Mitjà, la dels Joves Turcs, que, després de l’optimisme inicial pels
esdeveniments de 1908, va començar, en diferents graus, a oposar-se i enfrontar-se
als ciutadans dels Balcans, als àrabs, als kurds, als grecs anatòlics
i, amb conseqüències humanes terribles, als armenis. Una dècada més
tard, a Rússia es va seguir un patró semblant: els estats bolxevics, després
de proclamar respecte cap a les nacionalitats que convivien
al seu territori, i fins i tot de concedir la independència
a una d’elles (Finlàndia), van començar a enfrontar-se
als nacionalistes d’Ucraïna, de Transcaucàsia i de
l’Àsia Central. Uns anys abans de la revolució iraniana, el
1974, el món havia estat testimoni de l’enderrocament
revolucionari d’un altre antic monarca, a Etiòpia, també
un país multiètnic: al cap de dos anys, el nou règim militar
del coronel Mengistu estava en guerra amb els somalis,
els àfars, els tigre i els eritreus. Qualsevol esperança
de reconciliar la revolució eritrea, que s’havia iniciat
el 1961, amb la d’Etiòpia va quedar frustrada molt aviat, i va estar seguida
del patró familiar i funest de la recriminació i la guerra.
L’Iran va demostrar ser només una excepció parcial a aquest patró. En
certa mesura, l’Iran s’assembla més a l’Índia que no pas a Rússia o Etiòpia.
Si tenim en compte que gairebé la meitat de la població iraniana té el persa
com a primera llengua, constatem que durant bona part de la seva història
–també durant els anys de la República Islàmica– l’Iran ha estat un
país multiètnic relativament reeixit i cohesiu, amb diverses comunitats
que han participat del poder polític, militar i econòmic, tant sota el monarca
com amb l’imam. No obstant això, els aixecaments més notables al
centre –la Revolució Constitucional de 1906-1908; la crisi dels anys quaranta,
quan Azerbaidjan, amb el suport soviètic, va exigir autonomia del
centre, o la Revolució Islàmica– han provocat conflictes amb les minories
ètniques. La gran sorpresa de la revolució iraniana de 1978-1979 va ser
que, a diferència de 1945-1946, els àzeris no hi van donar suport per raons
d’autonomia o independència, i no es van enfrontar violentament al nou
règim: de fet, quan es van rebel . lar, a finals de 1979, va ser com a mostra
de suport al seu líder, l’aiatol . Uns anys abans de la
revolució iraniana, el
1974, el món havia estat
testimoni de
l’enderrocament
revolucionari d’un altre
antic monarca, a Etiòpia,
també un país
multiètnic.
là Shariat-Madari, no per motius d’autono-
10

013-VIA09-1 12/5/09 18:47 Página 11
VIA 09 04/2009 REVISTA DEL CENTRE D’ESTUDIS JORDI PUJOL
mia o secessionisme. Les relacions amb dues altres nacionalitats, els
kurds i els àrabs, van ser força més controvertides, ja que ambdues són
predominantment sunnites, havien mantingut vincles polítics amb el règim
de Bagdad i aviat van ser acusades d’«agents» dels
poders estrangers comparables a l’«Exèrcit del Sud del Les relacions amb dues
Líban», i exposades a mesures de repressió severa.
altres nacionalitats, els
De tots els líders d’aquest període que he tingut l’ho- kurds i els àrabs, van ser
nor de conèixer, el més impactant va ser el del Partit força més
Democràtic Kurd, Abdel-Rahman Qassemlu, un antic controvertides, ja que
marxista i després socialista democràtic, que va ser as- ambdues són
sassinat pel règim de Teheran a Viena l’any 1989. Em va predominantment
explicar com, en va, havia intentat convèncer Khomeynî sunnites.
de la justícia de l’autonomia, i sempre va insistir que
l’objectiu del moviment kurd era l’autonomia dins d’un Iran democràtic.
Demokrasi barayi Iran, khodmokhtari barayi Kurdistan. Tal com indica l’ordre
de les paraules d’aquest eslògan, Qassemlu era molt conscient que per assolir
un veritable sistema autonòmic –o, per emprar un altre llenguatge,
«federal»– a l’Iran hi havia una condició prèvia de democràcia al centre. Si
no se seguia aquesta fórmula, les lleis d’autonomia més liberals no significarien
res, com posava de manifest l’exemple dels dos veïns de l’Iran,
l’Iraq i la Unió Soviètica. De la mateixa manera que en altres països multiètnics,
inclòs Espanya, la revolució social i l’autonomia regional no sempre
són socis fàcils.
Els aspectes esmentats de la revolució iraniana de 1978-1979 comparables
a altres solen ser menys rellevants que tots els aspectes en què l’aixecament
islàmic va destacar per la seva unicitat. El lloc principal l’ocupa el
paper de la religió i el clero. Ningú no pot negar que, en aquest sentit, la
revolució iraniana va ser diferent, perquè va tenir una ideologia legitimada
en termes religiosos i de les escriptures, amb un líder que reivindicava
el càstig diví, amb un vocabulari polític extret de l’Alcorà i amb un model
del nou estat justificat com un retorn al del profeta Mahoma a la Meca i a
Medina durant el segle VII. També és innegable que aquesta orientació religiosa
va donar resultats molt específics: d’una banda, la resubordinació
de les dones i la imposició de normes discriminatòries en els codis del vestir,
en la llei i en la vida pública en general, i, de l’altra, una nova política,
11

013-VIA09-1 12/5/09 18:47 Página 12
La revolució iraniana, trenta anys després
inclosa en la constitució de la nova República, de suport als musulmans
«en lluita» d’altres estats, i, en concret, el rebuig a la fins aleshores forta
aliança entre l’Iran i Israel.
Per més importants que fossin la forma i la ideologia
de la revolució islàmica, seria un error prendre’s al peu
de la lletra l’aparença de «retorn» a la tradició i als textos
sagrats, ja que totes les revolucions han incorporat alguna
mena de legitimació retrospectiva en la seva ideologia.
A la vegada, si analitzem atentament el llenguatge
de la retòrica de Khomeynî, i identifiquem els seus temes
polítics principals, esdevé clar que en general són
molt semblants als temes i a la visió global associada als
populismes radicals de qualsevol lloc del món –tant l’Amèrica
Llatina (per exemple, l’Argentina o el Brasil) com
l’Europa de l’Est després de la Primera Guerra Mundial–;
una visió a través de la qual la innocent massa de la
població, amb un líder carismàtic i gairebé infal . La revolució iraniana va
ser diferent, perquè va
tenir una ideologia
legitimada en termes
religiosos i de les
escriptures, amb un líder
que reivindicava el
càstig diví, amb un
vocabulari polític extret
de l’Alcorà i amb un
model del nou estat
justificat com un retorn
al del profeta Mahoma a
lible,
la Meca i a Medina és exhortada a sublevar-se contra una elit corrupta
durant el segle VII. i instaurada per l’estranger. Així doncs, encara que el vocabulari
de Khomeynî fos extret i reciclat de l’Alcorà, entre
els termes aparentment religiosos i arcaics que utilitzava hi podem
discernir la barreja de radicalisme social, aspiració igualitària i ultratge
nacionalista que caracteritza la majoria de moviments populistes seculars.
Aquesta «modernitat» –independentment de com l’anomenem– resulta
evident en un altre tret únic de la revolució iraniana, aquell segons el
qual, malgrat la seva crueltat, tots els assassinats discriminatoris i tota la
repressió que va practicar el règim han permès un grau de llibertat política,
de pluralisme i d’obertura al món desconegut en qualsevol altra gran
revolució. A l’Iran, els partits polítics estan prohibits, i la nomenklatura
exerceix el poder amb secretisme i sense donar compte de la seva gestió,
però en la vida pública –al Majlis, a la premsa, al debat públic i en les
expressions diàries d’opinió– se sent un ventall d’opinions ampli i molt
representatiu. L’accés al món exterior i els viatges personals mai no han
estat sota un control excessiu –excepte per a les persones sospitoses polí-
12

013-VIA09-1 12/5/09 18:47 Página 13
VIA 09 04/2009 REVISTA DEL CENTRE D’ESTUDIS JORDI PUJOL
ticament–, com ha succeït en altres règims revolucionaris. Certament, la
por, la intimidació, el tancament arbitrari d’expedients i l’arrest estan a
l’ordre del dia en l’Iran actual, però la varietat d’opinions que s’hi expressen,
trenta anys després de la revolució, es diferencia
molt de Cuba o de la Unió Soviètica en moments semblants
o posteriors del seu avenç postrevolucionari.
L’originalitat de la revolució iraniana també és evident
en un altre aspecte: el context internacional en què
va tenir lloc. Totes les revolucions anteriors es devien, en
part, a pressions del sistema internacional que havien
debilitat o destruït un règim fins aleshores dominant: la invasió i la guerra,
en el cas de Rússia el 1917 i la Xina el 1949; la desfeta en la guerra, seguida
de la necessitat d’incrementar la càrrega fiscal, en el cas de França
el 1789, o l’abandó del règim pel seu cap protector, els EUA, en el cas de
Cuba el 1959. Sense aquest debilitament de l’estat, tant des de fora com
des de dins, ni tan sols l’oposició més forta i amb més suport no pot provocar
una revolució. Aquesta és la raó principal per la qual el règim baazista
de Saddam Hussein, que era rebutjat i odiat per la majoria d’iraquians, va
sobreviure tant de temps. L’existència d’algun tipus de desafiament extern
a l’estat sembla que gairebé és un prerequisit de les revolucions: tot i
això, en el cas iranià no es va produir. El gran exèrcit de 400.000 homes
del xa no havia perdut cap guerra. Cap estat estranger no havia desafiat
l’Iran. El suport dels EUA es va mantenir constant. Cap estat exterior no va
donar suport, ni finançar, ni armar el moviment islàmic d’oposició. Podríem
afirmar que l’impacte i la falta de fiabilitat del preu del petroli, en què
es basava l’intent del xa de modernitzar i transformar la societat iraniana,
va ser prou fort com per desestabilitzar l’economia i la societat de l’Iran,
però el factor internacional va ser molt més indirecte que els cops militars
a què anteriors estats havien sucumbit.
Tanmateix, no hi ha dubte que els factors internacionals han acabat tenint
un paper en el període iniciat el 1979, un paper brutal en el cas de la
invasió de l’Iraq de 1980, de llarg termini en forma de sancions dels EUA
i els aliats –que han inhibit el creixement i el canvi econòmic–, i preocupant
per als mul . làs en el cas de la influència cultural d’Occident, del
consumisme i d’Internet. Els mul . La por, la intimidació,
el tancament arbitrari
d’expedients i l’arrest
estan a l’ordre del dia
en l’Iran actual.
làs tenen molts motius per mostrar-se
13

013-VIA09-1 12/5/09 18:47 Página 14
La revolució iraniana, trenta anys després
contraris a la tahajum i farhangi, l’«agressió cultural», i, òbviament amb l’ajut
de les tecnologies de seguretat xineses, intenten controlar els blocaires,
les converses de xat i Internet. Tanmateix, dins del país l’opinió pública
és variada i no es pot controlar, i la majoria de
La propera retirada ciutadans tenen interès a reconciliar-se amb Occident,
nord-americana de sobretot amb els EUA. En aquest sentit, la propera retira-
l’Iraq, en un procés que da nord-americana de l’Iraq, en un procés que compta
compta amb el suport amb el suport tàcit iranià, i l’arribada al poder del presi-
tàcit iranià, i l’arribada dent Obama indiquen clarament que és possible iniciar
al poder del president una nova era en les relacions entre els EUA i l’Iran. Ara
Obama indiquen bé, tenint en compte que aquesta revolució encara man-
clarament que és té elements radicals de suport popular intern, i tenint
possible iniciar una nova en compte les aspiracions de l’Iran, per motius naciona-
era en les relacions listes i revolucionaris, de tenir un paper més notori a l’O-
entre els EUA i l’Iran. rient Mitjà, no serà possible arribar a la resolució total o
ràpida dels problemes amb els EUA. De la mateixa manera
que les revolucions històriques que la van precedir, la revolució islàmica
de l’Iran no ha aconseguit molts dels seus objectius, i ha imposat més
restriccions, més ineficiència i més dificultats a la població. Però encara
no ha acabat el seu camí, per tant, ara que inicia la quarta dècada, és segur
que en els propers anys seguirà desafiant, sorprenent i, com a mínim
en certa mesura, contrariant el món exterior.
NOTES
1. L’eslògan persa Nah gharb, nah sharq resultarà desxifrable per a qualsevol catalanoparlant,
ja que els mots que designen l’oest i l’est en català –garbí, xaloc– provenen de les paraules àrabs
gharb («oest») i sharq («est»). La llengua persa va originar algunes paraules que van arribar al
català a través del llatí o durant els regnes musulmans d’Espanya, com ara festuc, odèon, paradís,
sucre, taronja i xacal.
14

013-VIA09-1 12/5/09 18:47 Página 15
VIA 09 04/2009 REVISTA DEL CENTRE D’ESTUDIS JORDI PUJOL
Professor d’Història. Col·laborador del Grup de Recerca EIDOS
(Hermenèutica, platonisme i modernitat) de la Universitat de Barcelona
Manfred Díez
Lévi-Strauss:
l’antropologia del
pensament salvatge
o el pensament salvatge
de l’antropologia
El 28 de novembre passat, Claude Lévi-Strauss –un dels referents intel·lectuals
més importants del segle XX– va fer cent anys. Amb motiu de tan assenyalada
efemèride, la Bibliothèque de la Pléiade, una de les col·leccions de llibres més
prestigioses del món en llengua francesa, va decidir publicar les principals obres
de l’antropòleg més reconegut de la contemporaneïtat. Tristes tropiques (1955),
Le totémisme aujourd’hui (1962), La pensée sauvage (1962), La Voie des masques
(1975), La Potière jalouse (1985) i Histoire de Lynx (1991) són alguns dels
textos de Lévi-Strauss que Pléiade va reunir en un sol volum de dues mil pàgines.
Aquest fet editorial és un indicador de la importància cabdal que revesteix el
centenari del pare de l’estructuralisme etnogràfic, ja que Pléiade molt rarament
publica obres d’autors vius. Aquest article s’endinsa magistralment en la seva
vida i obra.
1. Introducció
A mode d’obertura
Abans d’entrar en el debat de les qüestions que ens proposem de tractar
en aquest escrit, cal que fem una breu consideració per tal que el lector
disposi d’una mesura de l’abast del treball. El seu objectiu és oferir una vi-
15

013-VIA09-1 12/5/09 18:47 Página 16
Lévi-Strauss: l’antropologia del pensament salvatge [...]
sió sinòptica de les qüestions fonamentals en què s’ha ocupat el pensament
de l’antropòleg francès Claude Lévi-Strauss de qui, el passat mes de
novembre, es va celebrar el centenari del naixement. Ara bé, a més a més
de la fita esmentada, ens en proposem una altra. Pretenem que aquesta visió,
centrada, lògicament, en l’activitat teòrica o d’estudi, tingui un contrapunt,
fins i tot un complement, amb la referència a l’experiència viscuda.
Així, l’ordre de les qüestions el desplegarem d’acord amb el dels fets
que han marcat especialment la vida de Lévi-Strauss. Concretament
aquells que, al nostre entendre, més han influït en la conformació del que
anomenarem un estil, una manera pròpia, en la manera de valorar i considerar
el món. Amb aquesta incursió al terreny personal, cuitarem per tal
que les nostres explicacions, més generals i abstractes, guanyin en comprensió,
mirant de desvetllar el sentit en virtut del qual s’ha desenvolupat
i s’ha caracteritzat la recerca de l’antropòleg. Som del parer que la separació
del moment dedicat a l’estudi del de la resta de l’experiència viscuda
suposa introduir un tall en la realitat. Tall, segurament, necessari quan
allò que es busca és assolir un coneixement d’aquesta realitat per mitjà
d’un mètode objectiu, però que, tanmateix, manca a la veritat quan el
propòsit és comprendre el mètode, i definir el sentit dels coneixements
que resulten de la seva aplicació. Certament, Lévi-Strauss s’ha referit en algunes
ocasions –no gaires– a aquesta dimensió més personal o subjectiva.
1 Quan ho ha fet, però, ha estat per recalcar la necessitat de mantenir
separats els dos àmbits, el de l’experiència personal i el de la recerca, i no
pas per a posar de manifest el seu lligam, com nosaltres pretenem. Al seu
entendre, fer-se càrrec de tal lligam l’obligaria a entrar en un tipus de reflexió
que ja no és el propi d’un científic. Introdueix una
dimensió històrica, fenomenològica, de la qual cal que
la filosofia es faci càrrec. Si al científic, li escau d’investigar
els fenòmens, allò extern, al filòsof, en canvi, li pertoquen
els dominis de la subjectivitat, l’esfera incontrastable
de les intencions o motivacions que guien les
accions del subjecte, i que obren un horitzó d’historicitat.
2 Mentre que al científic
li escau d’investigar els
fenòmens, allò extern, al
filòsof, en canvi, li
pertoquen els dominis
de la subjectivitat.
En certa manera, amb aquest article violentarem la
tesi de l’antropòleg, ja que, com hem dit, ens proposem fer compatibles el
treball científic, objectiu, amb la reflexió filosòfica, subjectiva. És clar
16

013-VIA09-1 12/5/09 18:47 Página 17
VIA 09 04/2009 REVISTA DEL CENTRE D’ESTUDIS JORDI PUJOL
que en cap moment hem declarat tenir una pretensió científica. Senzillament,
ens mou l’ànim d’il . luminar i aclarir tant com puguem el sentit
sota el qual s’ha desplegat l’aventura antropològica de Lévi-Strauss. I diem
aventura perquè la lectura de la seva obra pot agradar o desagradar, però,
sens dubte, no deixa indiferent. Un descobreix parts de si mateix llegint
les obres i realitzacions del pensament salvatge.
Apunt biogràfic
En relació amb els fets de la història personal de l’antropòleg, cal que esmentem
la família. Lévi-Strauss nasqué a Brusel . les, l’any 1908. Fill d’una
família jueva, el pare i dos dels seus oncles eren pintors. El besavi violinista.
La seva infantesa, com ell mateix explica en una entrevista que oferí a
Didier Eribon, transcorregué immersa en un medi d’artistes. El gust, la
cura per les formes i l’apreciació estètica deurien ser elements característics
del tarannà de la família, i deurien ser motiu de debat habitual en les
converses que el minyó escoltava. Constituirien una part important de la
seva experiència.
Un segon aspecte ens sembla ressenyable: el 1926, a divuit anys, ingressa
a la facultat de dret, després d’haver passat per un prestigiós institut de
París, el Janson-de-Sailly. Hi ingressà sense que en tingués un interès especial,
una mica per inèrcia. Al cap d’un any, el trobem matriculat a la facultat
de filosofia. Seran cinc anys d’estudi que li serviran per a una cosa: per
tenir clar que no està cridat per a la reflexió filosòfica. Més val això que
res. Rellegint les primeres planes de Tristos Tròpics, un d’aquells moments
en què la mirada de l’antropòleg se centra més en si mateix, o en la que el
món esdevé un motiu per a comprendre’s, explica com va ser la seva experiència
amb la filosofia: «Se’ns convidava», diu, «a practicar una síntesi dinàmica
prenent com a punt de partença les teories menys adequades i enlairar-nos
fins a les més subtils; però al mateix temps (i en raó de la
preocupació històrica que obsedia tots els nostres mestres) calia explicar
com les segones havien gradualment nascut de les primeres. En el fons, es
tractava menys de descobrir el ver i el fals que de comprendre com els homes
havien a poc a poc superat tot de contradiccions. La filosofia no era
ancilla scientarum, la servent i l’auxiliar de l’exploració científica ans una
mena de contemplació estètica de la consciència de si mateixa. Se la veia
17

013-VIA09-1 12/5/09 18:47 Página 18
Lévi-Strauss: l’antropologia del pensament salvatge [...]
elaborar, a través dels segles, construccions cada vegada més lleugeres i
audaces, resoldre problemes d’equilibri o d’abast, inventar refinaments
lògics, i tot això era tant més meritori quant més gran era la perfecció tècnica
o la coherència interna; l’ensenyament filosòfic esdevenia comparable
al d’una història de l’art que proclamés el gòtic necessàriament superior
al romànic, i, en l’ordre del primer, el flamíger més perfecte que el
primitiu, però en què ningú no es preguntés què és bonic i que no ho és.
El significant no concordava amb cap significat, no hi havia referent. La
destresa reemplaçava el gust per la veritat». 3 «L’ensenyament filosòfic ensinistrava
la intel . ligència alhora que ressecava l’esperit», 4 sentencia l’antropòleg.
Ens sembla important destacar la decepció que Lévi-Strauss va
patir amb els estudis de filosofia. Al seu entendre, i, almenys pel que fa a
la facultat on ell estudià, aquells constituïen una mena de saber sobre la
història de la humanitat, on la coneixença dels fets reposava en la possibilitat
de definir-los d’acord amb un ordre lògic, sense que aquest gaudís del
contrast amb la realitat. De fet, la crítica que adreça a la filosofia és la
d’escolasticisme. El domini dels conceptes, considerats com a definicions
de coses, suplanta el del seu ús per a conèixer-les. Aquesta decepció explica
que, després de llicenciar-se per la universitat de la Sorbona, el 1931, i
de donar classes de filosofia durant dos anys, decidís emprendre un viatge
cap a Brasil. «Vaig començar a avorrir-me [de l’ensenyament],
i a més, sobretot, tenia ganes de moure’m, de
veure món.» Ganes de veure món, que es van veure atiades
amb la lectura del llibre d’etnologia de Robert
Lowie. «El Traité de sociologie primitive de Robert Lowie»,
comenta l’antropòleg, «em va captivar perquè s’hi confonia
el teòric amb el treballador sobre el terreny. Entreveia
el mitjà de conciliar la meva formació professional
i el meu gust per l’aventura. Car, essent infant i adolescent,
quantes “expedicions” no vaig muntar al camp
francès i àdhuc als afores de París.» 5 El començament de la
seva carrera com a
antropòleg es troba
vinculada a la decepció
amb l’ensenyament de
filosofia i al que ell
anomena gust per
l’aventura, al desig de
descobrir món.
Al Brasil, on es va estar
fins el 1939, emprengué els seus primers treballs d’etnologia, dedicats
a l’estudi de diversos pobles de la selva Amazònica (caduveo, bororo
i nambikwara). El començament de la seva carrera com a antropòleg,
doncs, es troba vinculada a la decepció amb l’ensenyament de filo-
18

013-VIA09-1 12/5/09 18:47 Página 19
VIA 09 04/2009 REVISTA DEL CENTRE D’ESTUDIS JORDI PUJOL
sofia i al que ell anomena gust per l’aventura, al desig de descobrir
món.
Una darrera dada ens sembla interessant de destacar en aquest breu
apunt biogràfic. Poc després de la seva experiència al Brasil, el 1940, el trobarem
a la New School de Nova York, donant classes sota la protecció de la
Fundació Rockefeller. En aquesta ciutat tindrà l’oportunitat d’entrar en
contacte amb alguns dels artistes més importants de l’avantguarda francesa,
sobretot surrealistes. Així, coneixerà André Breton, Yves Tanguy i
Marcel Duchamp, dels quals dirà que l’uneix «una mateixa
tradició intel . lectual que remunta a la segona meitat
del segle XIX. Breton sentia passió per Gustav Moreau,
per tot aquest període del simbolisme i del neosimbolisme.
Els surrealistes han estat atents a l’irracional, i
han cercat d’explotar-ho, des del punt de vista estètic.» 6
Es repeteix aquí l’al . L’elecció de
l’antropologia per part
de Lévi-Strauss com a
mètode d’estudi de
l’home, es produeix
lusió a la capacitat que els homes te- des d’una actitud vital
nim de gaudir de la bellesa dels objectes, l’estètica, as- caracteritzada pel
pecte al que ja ens hem referit en parlar de l’ambient fa- rebuig del sistema
miliar en què transcorregué la infància de l’antropòleg, escolàstic de la filosofia,
i que ara apareix relacionat amb aquella forma de crea- el gust per l’aventura i
ció que actua sense poder donar raó de les operacions una inclinació cap el
realitzades –l’irracional dels artistes surrealistes–. En re- gaudi estètic de la
sum, l’elecció de l’antropologia per part de Lévi-Strauss realitat.
com a mètode d’estudi de l’home es produeix des d’una
actitud vital caracteritzada pel rebuig del sistema escolàstic de la filosofia,
el gust per l’aventura i una inclinació cap el gaudi estètic de la realitat.
2. El mètode: la lingüística estructural
El Tema
Serà la coneixença amb el lingüista Roman Jakobson, establert, com ell, a
Nova York, la que descobrirà a Lévi-Strauss l’obra de Ferdinand de Saussure.
Aquesta descoberta esdevé clau en la definició que l’antropòleg fa
del seu mètode de recerca: l’estructuralisme. Aquest es fonamenta en la
idea segons la qual els fenòmens culturals, que són objecte d’estudi de
l’antropologia, constitueixen sistemes de signes. Conjunts estructurats
19

013-VIA09-1 12/5/09 18:47 Página 20
Lévi-Strauss: l’antropologia del pensament salvatge [...]
d’elements, compostos d’una part material, la imatge, allò que Saussure
anomena significant, i una altra part conceptual, corresponent al significat
del lingüista ginebrí. Aquesta segona part compliria dues funcions.
D’una banda determinaria l’operació intel . lectual a partir de la qual es
composaria la imatge a què acompanya, és a dir, establiria com cal organitzar
els elements materials per tal que es constitueixi quelcom amb
sentit; i, d’una altra banda, remetria a l’objecte a què es refereix el signe.
D’acord amb això, els conjunts de signes, en la mesura que responen
a una llei de composició poden ser tractats com si formessin un sol signe:
la llei de composició es referiria al concepte, donaria lloc a una determinada
imatge o configuració, i, al mateix temps, es trobaria vinculada
a un objecte. Entenent els fenòmens culturals d’aquesta manera,
el mètode en què es recolza l’antropologia estructural de Lévi-Strauss no
es proposa altra cosa que descobrir les regles, o les lleis, d’operació que
els són subjacents. Es tracta de posar de manifest els elements constitutius
del fenomen estudiat, per després trobar la llei sota la qual s’organitzen.
3. L’aplicació del mètode: el parentesc, el totemisme i els mites. El tema
i les variacions
3.1. El parentesc
Els vincles entre els grups familiars, els clans, i entre els individus que els
formen, poden ser considerats com un cas de sistema de signes. Amb l’establiment
del parentesc es produeix la doble conjuntura que caracteritza
la naturalesa del signe. Al mateix temps que amb ell se satisfà una necessitat
natural en l’home, d’índole sexual, tal satisfacció té lloc d’acord amb
una regla: la de la prohibició de l’incest. Prohibició que es troba a la base
de tot sistema de parentesc, i que obliga a establir una distinció fonamental
entre els membres que formen part d’un grup i els que pertanyen a un
altre. Si, per un costat, l’aplicació de la regla esmentada obliga a definir
aquells amb els quals no es poden mantenir relacions sexuals, ja que es
troben compresos al si del mateix grup, simultàniament, introdueix la
necessitat del lligam amb els altres grups així determinats, mitjançant
l’obligació de cercar-hi la parella, és a dir, instituint l’aliança del matri-
20

013-VIA09-1 12/5/09 18:47 Página 21
VIA 09 04/2009 REVISTA DEL CENTRE D’ESTUDIS JORDI PUJOL
moni. El seguiment de la regla separa i uneix els individus, però ho fa en
un nivell superior al de la individualitat animal.
Mentre un mateix grup, sincrònicament, es defineix per una relació
de consanguinitat –els seus membres, són parents de sang–, diacrònicament,
en canvi, ho fa a través de la relació de filiació, tots descendeixen
del mateix pare o mare –segons filiació patrilineal o matrilineal–. Ara,
aquest grup, per assegurar-se la seva reproducció i la
seva perdurabilitat al llarg del temps precisa d’una tercera
relació: la del matrimoni, l’aliança amb altres grups.
El parentesc, doncs, comportant aquesta prohibició bàsica,
constitueix un depassament de l’ordre merament
natural o espontani. Amb la seva observança, els individus
s’organitzen formant conjunts ordenats. Per a Lévi-
Strauss, en la interdicció que pesa sobre les relacions sexuals
cal veure-hi la regla que opera la fundació de la
societat. I ho fa a la manera d’un sistema de signes, on
els individus són els elements constitutius, en lingüística, les unitats mínimes
de significat, els fonemes, i els grups o clans les imatges o configuracions
sensibles conformades per mitjà d’aquells i d’acord amb la llei de
la prohibició de l’incest.
Ara bé, aquest ordre així fundat és un ordre buit. Es troba mancat de
l’objecte d’acord amb el qual les configuracions de clans, formades amb
l’aplicació de la llei esmentada, adquiririen un significat. Des d’aquest
punt de vista, el parentesc constitueix un ordre formal, sense contingut.
Se situaria, per tant, al nivell del significant de Saussure. El sistema apunta
a un objecte, a una imatge mental, una idea, però ell mateix no n’aporta
cap. 7
El parentesc constitueix
un depassament de
l’ordre merament natural
o espontani. Amb la
seva observança, els
individus s’organitzen
formant conjunts
ordenats.
3.2. El totemisme
L’objecte o la idea perquè els clans, en tant que configuracions sensibles,
comprenguin un significat és quelcom ofert des del pensament. No es
tracta d’una realitat empírica. I tal oferiment té lloc per mitjà de la imaginació,
la capacitat d’exposar en imatges concretes els continguts, els objectes
o les idees, de la ment. Tal capacitat opera un lligam entre les unitats
familiars, que conformen el parentesc, amb les espècies animals i
21

013-VIA09-1 12/5/09 18:47 Página 22
Lévi-Strauss: l’antropologia del pensament salvatge [...]
vegetals de la naturalesa. Fenomen que dóna lloc al que es coneix com a
societat totèmica. En aquesta, a més a més, de trobar-nos amb un sistema
de significants, constituït de clans, grups o famílies, també es comprèn
un sistema de significats: els animals i plantes adoptats com a tòtems o
emblemes de cadascun.
Aquest segon element introdueix una major complexitat en les relacions
humanes. Amb ell, el sistema ja no només comportarà les aliances
matrimonials com a mecanisme a partir del qual s’assoleix una unitat
dins la diversitat dels grups. Allà on un grup s’identifica amb un animal,
aquest es diferencia dels altres grups. I ho fa en un nivell superior al de la
prohibició de l’incest –en un nivell intel . lectual. Tanmateix, a l’hora que el
totemisme implica la divisió dels grups en espècies naturals, com en el cas
d’aquella prohibició, introdueix un principi de reunió. Per al grup que s’identifica
amb una espècie animal o vegetal, aquesta es veu sotmesa a
tabú. Sovint no se la pot consumir. Acte que fora considerat com una
mena de canibalisme, ja que l’espècie en qüestió és allò que els dota d’una
identitat. No podent-la consumir, o fent-ho només en dates assenyalades,
els membres del grup s’ocupen de la seva producció o caça. Són perfectes
coneixedors de la seva naturalesa, hàbitat i costums i estan obligats
a procurar-lo com a font d’aliment per als altres grups. La imatge és bella:
donen la seva carn als altres. Els clans es distingeixen bé perquè tenen
prohibit el consum de l’animal totèmic, bé perquè se’ls atribueixen certes
habilitats o propietats relacionades amb l’animal o planta amb què s’identifiquen.
Aquestes habilitats o propietats, però, les
Si, d’una banda, posseeixen perquè els altres en puguin gaudir, de mane-
la societat totèmica ra que entre els grups s’estableix, com en el cas del ma-
culturalitza una relació trimoni, una relació de reciprocitat que els uneix.
natural, d’una altra, El mateix passa quan els grups familiars adopten
en el sistema de castes com a emblemes els productes del seu treball, és a dir,
es naturalitza una objectes culturals. Tal seria el sentit, segons Lévi-Strauss,
identitat cultural. del sistema de castes. En aquest, la divisió social ve determinada
pel tipus d’activitat que es desenvolupa al si
de la societat. A diferència, però, de la societat totèmica, les castes obliguen
a cercar la parella del matrimoni dins el propi grup, són endogàmiques,
mentre que aquella és exogàmica. Això és així per una relació d’in-
22

013-VIA09-1 12/5/09 18:47 Página 23
VIA 09 04/2009 REVISTA DEL CENTRE D’ESTUDIS JORDI PUJOL
versió. Si, d’una banda, la societat totèmica culturalitza una relació natural
(entre espècies naturals diferents no hi ha intercanvi de parella, i, en
canvi, entre els grups totèmics sí que n’hi ha, malgrat que actuïn com si
fossin espècies concretes), d’una altra banda, en el sistema de castes es naturalitza
una identitat cultural: cada casta es comporta com si talment
constituís una espècie natural, observant el matrimoni només entre els
individus compresos en la mateixa. Les castes foren, doncs, un segon sistema
de dotar de significat a les distincions socials, propi, en aquest cas,
de l’Índia.
Tornant al totemisme, cal destacar que amb la seva referència al món
animal i vegetal, el tot social afegeix, com dèiem abans, un segon sistema
de diferències a l’establert per la prohibició de l’incest. Es tracta d’un conjunt
ordenat de grups distingits que mantenen entre si unes relacions
d’intercanvi. Ara, però, les diferències estan dotades d’un contingut. Els
animals i plantes totèmics actuen com a idees. Constitueixen el «suport
conceptual de la diferenciació social». 8 Per tant, amb ells, la societat esdevé
un sistema de signes, ara, però, amb significant i significat, és a dir,
amb una base material, proporcionada pel parentesc, i una referència
conceptual, aportada pels animals i plantes. 9
3.3. Els mites
Tanmateix, encara falta una cosa per tal que parentesc i totemisme formin
un conjunt complet i esdevinguin un sistema tancat. Cal recordar
que Lévi-Strauss té vocació de científic i no concep que els fets puguin quedar
lògicament indeterminats. Per a assolir la plena determinació, convé
donar resposta a la següent qüestió: ¿d’on treu la imaginació la selecció
d’imatges naturals amb què dota de contingut, és a dir, de significat, els
clans familiars?
Aquí es fa precisa l’activitat del pensament desenvolupant-se segons el
seu lliure arbitri. Per contrast amb els fenòmens del parentesc i el totemisme,
en aquesta tercera forma d’operació ja no s’està condicionat a la satisfacció
d’una necessitat de naturalesa sensible, la pulsió sexual o la identificació
d’uns grups socials concrets. És l’intel . lecte que, lliurat a la tasca de
crear un sistema ideal de significats, transforma la natura en una mena
d’univers social integrat d’animals i de plantes.
23

013-VIA09-1 12/5/09 18:47 Página 24
Lévi-Strauss: l’antropologia del pensament salvatge [...]
Si el totemisme i el parentesc pertanyen a l’ordre de la realitat existent,
objectiva (són fenòmens que es donen dins unes coordenades d’espai
i temps), les relacions entre els éssers naturals humanitzats només es donen
en el pensament, i s’expressen a través dels mites. En les històries que
aquests narren, la naturalesa apareix tractada com si fos una mena de societat,
els membres de la qual, igual que s’esdevé entre els homes, mantenen
unes relacions d’intercanvi. De l’activitat metamorfosejant dels
mites en deriva el fenomen que anomenem animisme. Les narracions mítiques,
sostingudes en una metàfora bàsica, veritable metàbasis eis allo genos,
que equipara l’ordre natural amb l’ordre humà, produeixen un joc d’analogies
entre ambdós, dins el qual els ésser naturals apareixen animats (antropomorfisme)
i els homes naturalitzats (fisioformisme). 10 Amb això, resolen,
tot i que des d’un punt de vista merament intel . lectual, el problema
del perquè de la identitat dels grups clànics amb els seus tòtems.
L’obra magna de Lévi-Strauss, Mythologiques (elaborada de 1968 a 1976)
té per objectiu desxifrar els mites del continent americà. Aquests, a l’igual
que els casos del parentesc i el totemisme, es conceben
com un vast sistema de signes, aquest cop, però, situat al
nivell del pur significat. Les narracions contingudes són
tractades per l’antropòleg com si fossin el resultat d’una
activitat reflexiva del pensament, l’objectiu de la qual és
proporcionar la unitat sota la qual quedarien compresos
tant el sistema de diferències obert amb el parentesc
com el del totemisme. La seva última pretensió és arribar
a determinar el significat amb què es dotaria de sentit totes les distincions
obertes en la realitat.
Es tracta d’una èpica en la qual el mite sucumbeix. Sucumbeix perquè
la unitat cercada, que ha de ser d’ordre intel . L’obra magna de Lévi-
Strauss, Mythologiques
(elaborada de 1968 a
1976), té per objectiu
desxifrar els mites del
continent americà.
lectual, es cerca en la natura.
I en la natura tota cosa és oposable a una altra, es defineix per contrast.
Per assolir tal unitat, els mites haurien de dur a terme un acte per al
qual es mostren incapaços: haurien d’apartar la mirada del món de la natura,
i girar-la envers el subjecte que executa les operacions, és a dir, l’agent
que posa en joc les metàfores i analogies entre la natura i la societat.
Aquest subjecte és el jo pensant. El discerniment del jo sí que permetria
guanyar-se la unitat desitjada, ja que és per mitjà dels seus actes que tal
24

013-VIA09-1 12/5/09 18:47 Página 25
VIA 09 04/2009 REVISTA DEL CENTRE D’ESTUDIS JORDI PUJOL
joc es produeix. Unitat purament abstracta i relacional, el seu descobriment
dóna lloc al número i al coneixement matemàtic. Aquest seria el
descobriment que, a parer de Lévi-Strauss, van fer els grecs i que va comportar
el pas del mite al logos –pas que els pobles primitius encara no haurien
fet.
El pensament mític, com hem dit, no acompleix mai un acte reflexiu
d’aquesta mena. És per aquest motiu que, enfront del pensament que ha donat
lloc a la cultura occidental europea, Lévi-Strauss defineix la forma d’operar
d’aquell sota el qualificatiu de salvatge, objectivada o inconscient.
Simplement, perquè en ell el subjecte, com el pintor surrealista respecte de
les seves creacions, no s’adona de les operacions que ell mateix realitza, i
pren la natura com un gran sistema d’idees o conceptes. Amb el pas del
mite al logos, abans esmentat, es constitueix el propi subjecte, en tant que
forma de consciència sobre la seva activitat; sobre el fet que, tant les imatges
naturals de la societat com les imatges socials de la natura, no són sinó
això, imatges, és a dir, el resultat d’operacions de l’intel . lecte humà.
El pensament salvatge, fogar de mites, de les metàfores i analogies, en
la seva ingenuïtat poètica, pren el que tan sols és una manera d’expressar
el món, la imatge, amb el món mateix. Confon la natura amb la societat,
i la societat amb la natura. Roman incapaç de considerar-los
per separat. Altrament dit, no contempla la distinció
entre subjecte i objecte tan cara a la tradició de
pensament occidental, i que ha fet possible el desenvolupament
de la ciència. Actua considerant com a reals les
imatges que ell mateix elabora. En ell la funció simbòlica
és intercanviable. Tant la natura pot aportar els significats
que la societat necessita per a concebre’s o pensarse
a si mateixa, com la societat ho pot fer respecte de la
natura. Tot pot ser metàfora de tot, qualsevol cosa es pot
significar per mitjà d’una altra. El límit, allò que determina
quines són les metàfores acceptades com a bones,
el proporciona la satisfacció estètica que aquest joc poètic
desperta en els individus. Els mites, amb les seves insòlites i, a vegades,
extravagants relacions, apel . len al sentit del gust per guanyar-se validesa i
acceptació. 11
El pensament salvatge,
fogar de mites, de
metàfores i analogies,
en la seva ingenuïtat
poètica, pren el que
tan sols és una manera
d’expressar el món, la
imatge, pel món mateix.
Confon la natura amb la
societat, i la societat
amb la natura.
25

013-VIA09-1 12/5/09 18:47 Página 26
Lévi-Strauss: l’antropologia del pensament salvatge [...]
Com el poeta, que fa de la naturalesa un temple de l’esperit, el salvatge
destria els elements de la realitat i els posa en relació amb si mateix.
Una bona il . lustració d’aquesta manera de procedir la trobem en l’explicació
que ens dóna Lévi-Strauss en la següent citació. L’antropòleg, parlant
dels coneixements medicinals de certes tribus, nota que «no tots els sucs
tòxics són ardents o amargs», i que, tanmateix, «la recíproca no és pas més
certa; no obstant això», continua dient, «la natura és feta de tal manera
que és més rendible, per al pensament i per a l’acció, de procedir com si
una equivalència que satisfà el sentiment estètic correspongués també a
una realitat objectiva. Sense que correspongui aquí de cercar el perquè, és
probable que espècies dotades d’algun caràcter remarcable: forma, color
o olor, obrin a l’espectador el que hom podria anomenar un “dret de seguiment”:
el de postular que aquests caràcters visibles són el signe de propietats
igualment singulars, però amagades.» 12
La validesa d’aquesta mena de relacions –la de la toxicitat amb el gust
amarg– no es basa en un criteri de veritat, com ho fa la ciència, sinó en un
criteri de bellesa. Una causa es vincula a un efecte, no perquè hi hagi un
llei objectiva que ho determini, sinó perquè satisfà el sentit estètic. Es
tracta, per tant, d’una forma de validesa exclusivament subjectiva, que
ateny als sentiments que experimenta la persona davant
els objectes.
Per assolir un criteri objectiu de veritat, el pensament
salvatge hauria de ser capaç de distingir la imatge
d’allò que amb aquesta es mostra, la representació de
l’objecte de la representació. Només distingint un i altre
aspecte es pot introduir un judici relatiu a la veritat del
que es percep –que sempre és a través d’imatges–, ja que,
en virtut d’aquesta distinció, es fa possible considerar
l’adequació entre l’objecte, el model o la idea, entitat
purament intel . La civilització
occidental europea, que
ha desenvolupat el
mètode científic, ha
sabut separar les
dimensions d’espai i
temps a través de les
quals es donen les
representacions, del
contingut que en
lectual, i la imatge sensible que ens en
aquestes apareix. fem. Ens podem plantejar, per tant, de transformar i corregir
la imatge en funció del model esmentat. La distinció
entre la imatge i allò que la cosa és, no només propicia l’aparició d’una
ciència, sinó també la d’una tècnica. El salvatge sempre es troba en la
veritat, no deixa espai per a l’experiència de l’error.
26

013-VIA09-1 12/5/09 18:47 Página 27
VIA 09 04/2009 REVISTA DEL CENTRE D’ESTUDIS JORDI PUJOL
Per contra, la civilització occidental europea, que ha desenvolupat el
mètode científic, ha sabut separar les dimensions d’espai i temps a través
de les quals es donen les representacions, del contingut que en
aquestes apareix. Sobre aquestes dimensions, la ciència ha arribat a elaborar
models per mitjà dels quals ha pogut transformar la realitat. Sobre
l’espai infinit i abstracte es pot edificar una geometria, i, sobre el
temps, una aritmètica. Coneixements amb els quals els enginyers són capaços
de construir tot d’objectes que modifiquen i transformen l’entorn.
El pensament occidental manté una relació positiva amb el temps. La
ciència moderna produint nous fenòmens i alterant la realitat suposa
una afirmació d’aquesta dimensió. La voluntat d’adequar les imatges, a
través de les quals percebem els objectes, a la realitat d’aquests mateixos
objectes, afavoreix que es tingui una experiència positiva del discórrer
temporal. El pensament salvatge o mític, en canvi, sembla comportar
una negació del temps. Confonent l’objecte amb la imatge, el que hi ha
és el que hi ha d’haver, predisposa a una actitud de preservació envers el
món. Aquest s’ha de mantenir tal com està, perquè ja es troba en la seva
perfecció. Tal és la diferència en la qual es basa l’antropòleg quan fa la
distinció entre les societats, que ell anomena, calentes, com l’occidental,
que contemplen la seva acció en el món com si obeís a un projecte de
transformació encaminat a millorar-lo i acostar-lo al seu ideal; i les societats,
d’altra banda, anomenades fredes, les dels pobles primitius, que
orienten la seva existència a preservar el món en les mateixes condicions
en què els el van llegar les generacions anteriors. «Si les comparem amb
les nostres grans societats modernes», afirma Lévi-Strauss, «les que estudia
l’etnòleg són alguna cosa així com societats «fredes» respecte de les
altres –que serien «calentes»– i funcionarien en conseqüència com a rellotges,
en contrast amb les màquines de vapor. Es tracta de societats que
produeixen un escassíssim desordre, allò que els físics en diuen «entropia»,
i que tenen tendència a mantenir-se indefinidament en el seu estat
inicial, la qual cosa explica, a més a més, que se’ns apareguin com a societats
sense història i sense progrés.» 13 Les unes s’expliquen la seva relació
amb el món com si, amb ella, s’acomplís el desenvolupament d’una
història cap a l’assoliment d’un estat ideal –cristianisme, idealismes i
27

013-VIA09-1 12/5/09 18:47 Página 28
Lévi-Strauss: l’antropologia del pensament salvatge [...]
marxismes. Les altres, en canvi, se l’expliquen com si es formés part d’un
tot acabat i perfecte del qual cal abolir el pas del temps, sempre sinònim
de decadència i corrupció.
4. Conclusió
Finale o ritornello
Havent repassat els diferents objectes d’estudi, els més importants, de què
s’ha ocupat Lévi-Strauss, i havent caracteritzat, encara que de manera succinta,
la manera de procedir del pensament mític o salvatge, l’agent invisible
responsable d’aquells, volem encara abordar una darrera qüestió.
Aquesta es refereix a l’estatut, o, si es prefereix, al punt de vista, des del
qual l’antropòleg desenvolupa les seves investigacions. Si, d’acord amb
l’antropòleg, en l’ésser humà conviuen dues formes de pensament distintes,
la salvatge i la domesticada, ¿des de quina de les dues es desenvolupa
el mètode de recerca de l’antropologia estructural? La qüestió no és pas
supèrflua i, si prenem com a referència els moments en què Lévi-Strauss
l’ha considerada, que ho ha fet, ens podrem adonar que el seu mètode
d’estudi segueix de ben a prop la manera d’operar de la ment salvatge,
amb totes les conseqüències de tipus metafísic i filosòfic que això comporta.
A l’“Ouverture”, del primer volum de Mythologiques (Le cru et le cuit), on
l’antropòleg reflexiona sobre l’abast i els límits del mètode estructural,
trobem la següent declaració: «si el fi de l’antropologia», diu, «és contribuir
a un millor coneixement del pensament objectivat i dels seus mecanismes,
comptat i debatut tant se val que en aquest llibre el pensament
dels indígenes sud-americans prengui forma per l’operació del meu, o el
meu per operació del seu. El que importa és que l’esperit humà, sense tenir
cura de la identitat dels seus missatgers ocasionals, va manifestant
aquí una estructura cada cop més intel . ligible a mesura que segueixen el
seu curs doblement reflexiu: pensaments que actuen l’un sobre l’altre, i
dels quals un aquí l’altre allà pot ser la metxa o la guspira que, en unir-se,
causaran una il . luminació comuna.» 14 D’una altra banda, al capítol IX,
«Histoire et dialectique», de la Pensée sauvage, en resposta a una crítica de
J. P. Sartre, que li retreu la manca de consideració envers la història de la
seva antropologia, Lévi-Strauss es reivindica com a «materialista transcen-
28

013-VIA09-1 12/5/09 18:47 Página 29
VIA 09 04/2009 REVISTA DEL CENTRE D’ESTUDIS JORDI PUJOL
dental i com a esteta.» Materialista transcendental, perquè els sistemes de
signes descoberts amb les seves investigacions no pressuposen la intervenció
d’un subjecte, a l’estil kantià, que, des de la consciència
de si es pugui interrogar pel sentit de tals sistemes. I
esteta, perquè, segons diu ell mateix, «Sartre aplica
aquest terme als qui pretenen estudiar els homes com si
fossin formigues», 15 és a dir, mancats de llibertat. La seva
conducta s’ajustaria a unes esquemes simbòlics que,
perquè són de naturalesa inconscient, escapen a tot control
que des de la raó s’hi vulgui exercir.
Si Lévi-Strauss es manifesta incapaç de dir fins a quin punt els mecanismes
lògics que posa de manifest amb els seus estudis –ja sigui sobre el
parentesc, el totemisme o els mites– formen part del pensament salvatge
o bé de l’exercici del seu; si el punt de partida i d’arribada de la seva empresa
de recerca vénen determinats per l’estètica, pel gaudi que s’és capaç
de sentir davant la bellesa i la diversitat de les creacions humanes,
desinteressant-se per quina pugui ser la naturalesa que les ha creat; en
definitiva, si aquestes consideracions l’antropòleg no les adopta en un
sentit hipotètic, com un mer principi subjectiu regulador de la recerca,
sinó que els concedeix un estatut objectiu, com sembla desprendre’s del
contingut de les anteriors citacions; aleshores, sota tals supòsits, la manera
d’operar del mètode estructural esdevé indiscernible del seu objecte
d’estudi. Es veu afectat del mateix problema que el propi Lévi-Straus
atribueix al pensament salvatge, en el sentit que «no distingeix el moment
de l’observació del de la interpretació», 16 com dèiem abans, el subjecte
de l’objecte, la representació d’allò que en ella és representat. I, sent
així, un es pot preguntar: ¿existeix realment el pensament salvatge? ¿Les estructures
simbòliques subjacents a les institucions i els mites descrits
per l’antropòleg tenen una validesa objectiva que vagi més enllà de la
ment que els ha concebut? Si obviem la resposta a tal qüestió, com impel
. Lévi-Strauss es
reivindica com a
«materialista
transcendental» i com
a esteta.
leix a fer Lévi-Strauss, amb l’argument que, sigui com sigui, no deixa
de ser una manifestació de l’esperit humà, ens situem del costat del pensament
salvatge, i, aleshores, la validesa és merament subjectiva. Com
un poema o, com un mite, prenent la comparació per ell adoptada, les seves
anàlisis es basen en el sentiment de satisfacció que la seva compren-
29

013-VIA09-1 12/5/09 18:47 Página 30
Lévi-Strauss: l’antropologia del pensament salvatge [...]
sió genera en els lectors, però també en un mateix. I és en aquí on retornem
a l’apunt biogràfic de la introducció. Lévi-Strauss es llança a l’etnologia
des d’una molt determinada disposició: desengany amb la filosofia,
gust per l’aventura i l’exòtic, i una especial sensibilitat estètica, cultivada
des de ben menut. El sentiment de desengany, en el fons explica els altres
dos. L’aventura del viatge per a conèixer uns altres móns, i la del gaudi
estètic mitjançant la seva recreació en el joc de la imaginació. En tots
dos casos hi actua com a motiu l’avorriment envers la realitat present.
Avorriment que desencadena el desig de recercar noves i exòtiques realitats,
ja sigui per una via externa, la del viatge, ja interna, la de la imaginació.
Cal destacar que es tracta d’una manera de sentir que, si bé en el
temps d’estudiant universitari, està especialment lligada a la seva experiència
amb la filosofia, més endavant tenyirà el conjunt de la seva obra
convivint, com no podia ser d’altra manera, amb un to elegíac de malenconia
i desconsol.
«L’oposició fonamental, generadora de totes les altres que poblen els
mites i de la qual aquests quatre volums han establert un inventari [es refereix
a Mythológiques], és la mateixa que enuncia Hamlet en forma d’una
alternativa massa crèdula encara: entre l’ésser i el no ésser no toca a l’home
escollir. [...]. I, per a neutralitzar la seva oposició, [l’home] engendra
una sèrie il . limitada d’altres oposicions binàries que, sense resoldre mai
aquesta antinòmia primera, no fan, sinó a escales més reduïdes, més que
reproduir-la i perpetuar-la: realitat de l’ésser, que l’home experimenta en
el més profund de si com a única capaç de donar raó i sentit al seu quefer
quotidià, a la seva vida moral i sentimental, a les seves eleccions polítiques,
a la seva intenció en el món social i natural, a les seves empreses
pràctiques i a les seves conquestes científiques; però, al mateix temps, realitat
del no-ésser la intuïció de la qual acompanya indissolublement l’altra
ja que incumbeix a l’home viure i lluitar, pensar i creure, conservar el
valor per damunt de tot, sense que mai no l’abandoni la certitud adversa
que en altre temps no era present sobre la terra i que no estarà sempre, i
que amb la seva desaparició inevitable de la superfície d’un planeta destinat
a la mort les seves labors, les seves penes, els seus gaudis, les seves esperances
i les seves obres esdevindran com si no haguessin existit, per no
haver-hi ja consciència que preservi el record d’aquells moviments, a no
30

013-VIA09-1 12/5/09 18:47 Página 31
VIA 09 04/2009 REVISTA DEL CENTRE D’ESTUDIS JORDI PUJOL
ser per alguns rastres, aviat esborrats, d’un món de rostre en endavant impassible,
verificació que foren no-res.» 17
Seguint l’estela dels poetes simbolistes del segle XIX francès –Baudelaire,
Rimbaud i Verlaine–, pels qui l’antropòleg sent una sincera admiració,
semblaria que el fonament del seu mètode i, per tant, el de tota la concepció
del món i l’home que resulta de la seva aplicació, reposa en un
estat d’ànim. D’aquí que pugui dir que: «si hagués de buscar mestres del
pensament probablement em trobaria fora de la filosofia, em referiria
a Rousseau, a Chateubriand –per citar-ne alguns–, és a dir, a homes que
s’han ocupat, sí, de problemes filosòfics i sociològics, però que mai no els
han dissociat de certes preocupacions de caràcter estètic; en fi, que mai
no han pretès que fos possible reflexionar sobre l’home a través d’actituds
purament intel . lectuals.» 18 Des d’aquest punt de vista, la seva antropologia
sembla constituir més un mitjà per tal d’escapar d’aquesta realitat
que no pas un mitjà de conèixer veritable o objectivament l’altre, el pretès
primitiu. Amb ella, ens trobaríem amb una reedició, més complexa i
refinada, certament, del mite del bon salvatge, ara,
però, sota la imatge de poeta i melòman del gust. Apreciació
en què coincidiria precisament amb el mestre
dels poetes: Charles Baudelaire. En un petit assaig Baudelaire
fa la següent reflexió. «El dandisme», explica,
«no és sinó la darrera espurna de l’heroisme en les decadències;
i el tipus de dandi trobat pel viatger a Amèrica
del Nord no invalida de cap manera aquesta idea: perquè
res no impedeix suposar que les tribus que anomenem
salvatges siguin les restes de grans civilitzacions desaparegudes.»
19 El «dandisme», explica,
no és sinó la darrera
espurna de l’heroisme
en les decadències; i
el tipus de dandi trobat
pel viatger a Amèrica
del Nord no invalida
de cap manera aquesta
idea: perquè res no
Certament, és aquesta una imatge atractiva i impedeix suposar que
seductora, que desperta l’interès i que resulta xocant per les tribus que
algú que pertany a la civilització occidental, tinguda per anomenem salvatges
una de les més avançades culturalment. I també és cert siguin les restes de
que es tracta d’una imatge, «bona per a pensar» –com al grans civilitzacions
mateix antropòleg li agrada dir dels símbols totèmics–, desaparegudes.
que obliga a reconsiderar les coses i a veure-les sota una
altra perspectiva. Un dels objectius pels quals va néixer la disciplina antropològica.
No hi ha dubte, si aquest és l’objectiu que ha guiat l’empresa,
31

013-VIA09-1 12/5/09 18:47 Página 32
Lévi-Strauss: l’antropologia del pensament salvatge [...]
Lévi-Strauss l’ha assolit plenament. Ara, si, a més a més d’això, hi ha la
pretensió que el retrat del primitiu com a dandi s’ajusti a la realitat, aleshores
es produeix un problema. I és que, a partir dels seus propis postulats,
purament estètics, això no es pot saber. Cosa, per cert, que encara fa
més seductora i fascinant l’aventura de la seva recerca, la qual, d’altra
banda, suposa un repte a l’exercici del pensament. Pujar els cims, endinsar-se
en les valls i seguir els rodeigs i viaranys del pensament salvatge,
ajuda, com ja enunciàvem al començament d’aquest escrit, a comprendre’s
un mateix. Permet posar a la llum els mecanismes a través dels quals
la nostra ment opera, i, així, ens ajuda a conèixer un poc millor la nostra
naturalesa. Cosa que, d’altra banda, no està gens malament.
Bibliografia bàsica de Lévi-Strauss
Les structures élémentaires de la parenté, Paris, PUF, 1949. [traducció castellana
de Marie Thèrese Cevasco, Las estructuras elementales del parentesco.
Buenos Aires, Paidós, 1991]
Tristes tropiques, Paris, Plon, 1955. [traducció catalana de Miquel Martí i
Pol, Tristos tròpics, Barcelona, Anagrama, 1992]
Le Totémisme aujourd’hui, Paris, PUF, 1962. [Traducció castellana de Francisco
González Aramburo, El totemismo en la actualidad, México, Fondo de
Cultura Económica, 1986]
La pensée sauvage, Paris, Plon, 1962. [Traducció catalana de Miquel Martí i
Pol, El pensament salvatge, Barcelona, Edicions 62, 1985].
Mythologiques I: Le cru et le cuit, Paris, Plon 1964. [Traducció castellana de
Juan Almela, Mitológicas I: Lo crudo y lo cocido, México, Fondo de Cultura
Económica, 2005]
Mythologiques II: Du miel aux cendres, Paris, Plon, 1967. [Traducció castellana
de Juan Almela, Mitológicas II: De la miel a las cenizas, México, Fondo de
Cultura Económica, 1987]
L’origine des manières de table, Paris, Plon, 1968. [Traducció castellana de
Juan Almela, Mitológicas III: El origen de las maneras de mesa, México, Siglo
XXI, 1987]
Mythologiques IV: L’Homme nu, Paris, Plon, 1971. [Traducció castellana
de Juan Almela, Mitológicas IV: El hombre desnudo. Madrid, Siglo XXI,
2000]
32

013-VIA09-1 12/5/09 18:47 Página 33
VIA 09 04/2009 REVISTA DEL CENTRE D’ESTUDIS JORDI PUJOL
De prop i de lluny, [amb Didier Eribon] [Traducció catalana de Màrius Garcia
i López; col . laboració de Josep Estruch i Traité, Palafrugell, Orion 93,
1990.]
Raça i història, Barcelona, Edicions 62, 1969.
NOTES
1. Una d’elles va donar lloc a la publicació del llibre Tristos tròpics. Obra que en el moment de
la seva aparició causà un impacte força gran en la comunitat acadèmica pel fet de recollir les
experiències íntimes, diguem-ne subjectives, de l’antropòleg en els seus primers viatges i investigacions
al Brasil. Vegeu, Tristes tropiques, Paris, Plon, 1955 [traducció catalana de Miquel Martí
i Pol, Tristos tròpics, Barcelona, Anagrama, 1992].
2. En una entrevista amb Paolo Caruso, l’antropòleg reconeix que «a pesar nostre, sempre som
filòsofs, des del moment que reflexionem sobre els nostres procediments.» [P. Caruso, Conversaciones
con Lévi-Strauss, Foucault y Lacan, Barcelona, Anagrama, 1969; p. 61-62].
3. A Lévi-Strauss, Tristos tròpics, Barcelona, Anagrama, 1992, p. 46.
4. Ibídem.
5. De prop i de lluny, [amb Didier Eribon] [traducció catalana de Màrius Garcia i López; Palafrugell,
Orion 93, 1990, p. 24.]
6. Ibídem, p.43.
7. Vegeu, per a tot el que s’ha dit en aquest apartat, Lévi-Strauss, Les structures élémentaires
de la parenté, Paris, PUF, 1949 [traducció castellana de Marie Therèse Cevasco, Las estructuras
elementales del parentesco. Buenos Aires, Paidós, 1991].
8. Lévi-Strauss, Le Totémisme aujourd’hui, Paris, PUF, 1962 [traducció castellana de Francisco
González Aramburo, El totemismo en la actualidad, México, Fondo de Cultura Económica, 1986,
p. 147].
9. Vegeu, Le Totémisme aujourd’hui, Paris, PUF, 1962 [traducció castellana de Francisco González
Aramburo, El totemismo en la actualidad, México, Fondo de Cultura Económica, 1986]; i La
pensée sauvage, Paris, Plon, 1962 [traducció catalana de Miquel Martí i Pol, El pensament salvatge,
Barcelona, Edicions 62, 1985].
10. Metàfora o intercanvi de perspectives que, segons l’antropòleg es posa de manifest en la
màgia i la religió primitives. Mentre la primera consisteix a donar a l’home una forma natural (fisiomorfisme),
la segona dóna a la natura una forma humana (antropomorfisme). Així, l’antropòleg
explica que «si en un sentit es pot dir que la religió consisteix en una humanització de les
lleis naturals, i la màgia en una naturalització de les accions humanes –tractament de certes accions
com si fossin una part integrant del determinisme físic–, no es tracta dels termes d’una alternativa
o de les etapes d’una evolució. L’antropomorfisme de la natura –en la qual cosa consisteix
la religió– i el fisiomorfisme de l’home –pel mitjà del qual definim la màgia– formen dos
components sempre donats, dels quals només varia la dosi.» C. Lévi-Strauss, El pensament salvatge,
Barcelona, Edicions 62, 1985; p. 259.
11. Vegeu, «Finale» a Mythologiques IV: L’Homme nu, Paris, Plon, 1971 [traducció castellana de
Juan Almela, Mitológicas IV: El hombre desnudo. Madrid, Siglo XXI, 2000].
33

013-VIA09-1 12/5/09 18:47 Página 34
Lévi-Strauss: l’antropologia del pensament salvatge [...]
12. Le Totémisme aujourd’hui, Paris, PUF, 1962 [traducció castellana de Francisco González
Aramburo, El totemismo en la actualidad, México, Fondo de Cultura Económica, 1986, p. 59].
13. Lévi-Strauss, a Georges Charbonnier, Entrevistas con Claude Lévi-Strauss, Amorrortu,
2006, p. 38.
14. Ibídem, p. 22-23.
15. Lévi-Strauss, El pensament salvatge, Barcelona, Edicions 62, 1985, p. 284-285.
16. Lévi-Strauss, El pensament salvatge, Barcelona, Edicions 62, 1985, p. 260.
17. Lévi-Strauss, Mythologiques IV: L’Homme nu, Paris, Plon, 1971. [Traducció castellana de Juan
Almela, Mitológicas IV: El hombre desnudo. Madrid, Siglo XXI, 2000, p. 627].
18. Lévi-Strauss, a P. Caruso, Conversaciones con Lévi-Strauss, Foucault y Lacan, Barcelona,
Anagrama, 1969, p. 33.
19. Charles Baudelaire, «Le dandy», a Le peintre de la vie moderne.
34

013-VIA09-1 12/5/09 18:47 Página 35
VIA 09 04/2009 REVISTA DEL CENTRE D’ESTUDIS JORDI PUJOL
Catedràtic emèrit de la Universitat de Barcelona. Membre de la Reial
Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona
Ramon Parés
Una aproximació sinòptica
al bicentenari de Darwin
Charles Robert Darwin va néixer l’any 1809 a Shrewsbury –ciutat de l’oest d’Anglaterra–,
motiu pel qual aquest any se’n commemora el bicentenari, efemèride
al voltant de la qual s’han previst, també al nostre país, diversos actes i debats.
L’any 1982 ja es commemorà a Catalunya el centenari de la seva mort, ocasió en
què es parlà i s’escrigué més sobre Darwin que en tot un segle. L’autor d’aquest
article fa un recorregut per les principals aportacions i la influència del darwinisme
en el pensament científic contemporani en general, i en la biologia en particular.
No hi ha cap dubte que Darwin ocupa un lloc preeminent en l’establiment
de la teoria de l’evolució dels éssers vius sobre la Terra, un dels aspectes
fonamentals de tota la biologia contemporània, comparable a la
gravitació universal per a la física.
És ben cert que el Darwinisme ha causat un gran impacte en el pensament
contemporani, sigui en pro o en contra. Així mateix, cap a finals del
segle XIX, a diferència d’avui en dia, el nostre entorn intel . lectual es manifestà
com un veritable bastió antidarwinista. El canvi ha estat radical,
però d’una manera o d’una altra, el poder de convocatòria del nom de
Darwin ha estat sempre gran, fins al punt de poder-se considerar un fenomen
social singular i veritablement remarcable. Deixant a part el pes extraordinari
que tingué en tota la biologia dels darrers segles, el darwinis-
35

013-VIA09-1 12/5/09 18:47 Página 36
Una aproximación sinòptica al bicentenari de Darwin
me pot considerar-se el principal responsable que la idea de l’evolució biològica
sigui avui universalment acceptada.
L’evolució biològica es basa en la comparació dels animals i les plantes
del passat amb els actuals. Els diferents organismes vius poden agrupar-se
en diversos tàxons i aquests, a la vegada, poden ordenar-
Cap a finals del se des de tipus senzills fins a altres cada vegada més
segle XIX, a diferència complexos. D’aquesta manera pot donar-se forma a allò
d’avui en dia, el nostre que s’anomena scala nature, sense prejutjar cap evolució.
entorn intel·lectual es De fet és una concepció molt antiga, vàlida igualment
manifestà com un per a una òptica fixista. La teoria de l’evolució estableix
veritable bastió que la referida scala nature és el resultat històric de la
antidarwinista. transformació dels tàxons.
L’antiguitat clàssica no era evolucionista, i encara al
segle XVII tampoc no ho va ser la revolució científica. És al segle XVIII que
trobem la idea d’evolució dels éssers vius totalment conformada. Foren
els grans progressos de l’astronomia d’aquell temps que suggeriren una
evolució cosmològica que comprenia també la necessitat racional d’una
evolució biològica, com proposa formalment Buffon en la seva Historie Naturelle.
El gran desenvolupament de la geologia al mateix segle va portar a
relacionar les èpoques geològiques i els corresponents fòssils, posant de
manifest la desaparició d’unes espècies i l’aparició d’unes altres de noves.
A inicis del segle XIX, Cuvier va assolir grans avenços en paleontologia i,
sorprenentment, fou un dels fixistes més radicals del seu temps. És qui va
introduir les grans catàstrofes planetàries del passat com a causes de l’extinció
massiva de moltes espècies, de les quals avui només podem tenir
testimonis fòssils. Encertadament, dóna molta importància a la manca de
formes intermèdies, però també sembla que no es va adonar que les espècies
extingides són més diferents i més senzilles que les actuals, i tant més
com més antigues són.
Lamarck va considerar que totes les formes vivents tenien una inclinació
natural a canviar cap a formes més complexes. És qui va establir les
primeres línies filogenètiques o genealogia possible dels diferents tàxons.
És qui va tenir primer la brillant intuïció que les aus i els mamífers procedeixen
dels rèptils. A més, va proposar un mecanisme per a l’evolució. Influït
per Buffon, va suposar que el medi ambient tenia un efecte decisiu,
36

013-VIA09-1 12/5/09 18:47 Página 37
VIA 09 04/2009 REVISTA DEL CENTRE D’ESTUDIS JORDI PUJOL
determinant canvis adaptatius hereditaris. En els animals això es complementaria
amb la llei anomenada de l’ús i el desús.
L’herència és un punt clau per a la teoria de l’evolució, atès que aquesta
només pot obeir a canvis que siguin transmesos a la descendència. No
obstant això, a l’època de Darwin les idees sobre l’herència eren purament
especulatives. En poques paraules, podem considerar que aleshores
corrien quatre hipòtesis sobre les causes de l’evolució:
1) Medi Ambient (Buffon, Saint Hilarie)
2) Força interior, ortogènesi (Nägeli, Bateson)
3) Medi ambient i ús i desús (Lamarck)
4) Selecció natural (Darwin, Wallace)
Darwin va exposar la teoria de la selecció natural en un escrit a la Societat
Linneana de Londres al 1858. Va ser presentat simultàniament i
conjuntament amb un altre escrit que Alfred Russell Wallace havia enviat
des de fora d’Anglaterra al mateix Darwin a fi que el publiqués, i en el
qual proposava la mateixa idea d’evolució per selecció natural que Darwin
justament portava anys madurant. En tot cas, l’obra magistral de
Darwin és The origin of species, publicada el 24 de novembre
de 1859. Hi podem trobar tres generalitzacions fona- És al segle XVIII que
mentals que actualment segueixen essent vàlides i que trobem la idea
permeten establir que la selecció natural pot ser la cau- d’evolució dels éssers
sa principal de l’evolució biològica.
vius totalment
La primera generalització és la de la tendència de conformada.
tots els organismes a multiplicar-se en progressió geomètrica,
amb independència del seu sistema de reproducció. Els descendents
són sempre més abundants que els seus progenitors, com a mínim
en els primers moments de la seva existència. Això no era una idea original
i és probable que a Darwin li passés pel cap com a conseqüència de
la lectura de l’«Assaig sobre el principi de població», publicat per Malthus
el 1789.
La generalització malthusiana sobre l’evolució demogràfica de l’espècie
humana era aplicable a tots els éssers vius i Darwin l’assumeix i, a
més, l’incorpora a una segona generalització: Malgrat l’augment geomè-
37

013-VIA09-1 12/5/09 18:47 Página 38
Una aproximación sinòptica al bicentenari de Darwin
tric, a la naturalesa el nombre d’individus de cada espècie es manté relativament
constant i, en tot cas, sempre és inferior a l’augment potencial.
Les dues generalitzacions esmentades porten inequívocament al concepte
de «la lluita per l’existència». Cada estrip particular tindrà una probabilitat
definida de supervivència, diferent de la que correspon a altres estrips
de la mateixa espècie entre les que conviuen en una mateixa àrea.
Finalment, la tercera generalització fa referència al fet que totes les espècies
estan subjectes a variacions en la seva descendència, que en la majoria
de casos dóna una probabilitat més gran o més petita de supervivència.
La diversificació subseqüent és deguda a l’eliminació preferent dels
individus menys dotats per a la lluita per l’existència, amb un coeficient
de reproducció més petit. Això és precisament el que s’entén per selecció
natural, i Darwin va tractar de posar de manifest que l’evolució biològica
pot ser el resultat històric de la diversificació per efecte de la selecció
natural.
El darwinisme s’estengué ràpidament per tot Europa i Amèrica, amb
els seus defensors i detractors. La principal dificultat amb què ensopegava
era deguda a la flaquesa de les idees de Darwin sobre
Els mateixos avenços l’herència. Al començament, els mateixos avenços de
de la citologia i el la citologia i el desenvolupament de la genètica contri-
desenvolupament de la buïren al fet que el darwinisme fes crisi cap a final del
genètica contribuïren al segle XIX. Sens dubte, també hi influí l’abundància de
fet que el darwinisme manipulacions exagerades des les idees darwinianes per
fes crisi cap a final del part d’ideòlegs i fins i tot de zoòlegs especulatius. La ma-
segle XIX. teixa evolució, mirada des de la paleontologia en expansió
i amb unes magnituds relatives als temps molt diferents
des de la biologia experimental, va contribuir també a distanciar els
respectius punts de vista. Els paleontòlegs tenien propensió al lamarckisme.
L’abús mateix de l’anatomia comparada, que Darwin mai no va utilitzar,
també va ser desfavorable al darwinisme en aquesta època.
Més tard, després del descobriment del treball de Mendel al 1900, gràcies
a Weisman Bateson i a la teoria de les mutacions d’Hugo de Vries, en
els primers 25 anys del segle XX sorgí el fenomen del neodarwinisme, liderat
per Fischer, Haldane, Morgan i altres grans biòlegs, que dominà el pensament
biològic fins a ben entrada la segona meitat del segle. Certament,
38

013-VIA09-1 12/5/09 18:47 Página 39
VIA 09 04/2009 REVISTA DEL CENTRE D’ESTUDIS JORDI PUJOL
constitueix una etapa nova del darwinisme i un procés unificador de la
biologia. És l’època de la drosophila i els cromosomes politènics, i de la citogenètica.
També ho és de l’extraordinària aportació dels microbis a
la biologia i especialment a la genètica, així com dels grans avenços de la
bioquímica. En el neodarwinisme la selecció natural apareix com el mecanisme
motor de l’evolució biològica, basat en la reproducció diferencial
dels individus de cada població. La diferenciació entre cada individu es
deu a les mutacions aleatòries i la selecció natural actua incrementant la
freqüència en la població de les mutacions favorables per a la supervivència
i multiplicació. També per la mateixa selecció natural s’eliminarien
les mutacions desfavorables.
Tots els biòlegs estan d’acord que els organismes vius tenen propietats
funcionals que, finalment, convergeixen favorablement en la supervivència
i la reproducció. Així, per exemple, la visió pot tenir lloc d’un manera
o una altra, però el perquè de la visió és sempre el mateix: supervivència i
reproducció. La manca en el món físic i químic d’un fenomen comparable
és una dificultat important de cara a arribar a un coneixement científic
unificat. El problema rau en el fet que l’explicació immediata de la funció
sempre és teològica, però la teoria de l’evolució per selecció natural explicava
l’origen de les propietats funcionals sense necessitat de tirar mà de
l’efecte de les causes finals. No obstant això, després del neodarwinisme
s’ha donat un canvi d’enfocament molt important amb el desenvolupament
de la genètica molecular i la informàtica. El concepte de selecció natural
ha rebut clarament una nova dimensió, situant-lo en un terreny on
és molt més fàcil d’encaixar dins d’una concepció uniforme
de la naturalesa, basada exclusivament en les causes
eficients.
La genètica molecular i la informàtica han constituït
una nova etapa de la teoria de l’evolució després del neodarwinisme.
Les propietats informacionals dels éssers
vius tenen un suport químic en les macromolècules polímeres,
especialment els àcids nucleics i les proteïnes.
Els primers formen el genoma, el component del sistema que porta la informació
codificada i és el suport del software del sistema. Les proteïnes
tenen una potencialitat i versatilitat informacional pràcticament il . La genètica molecular
i la informàtica han
constituït una nova
etapa de la teoria de
l’evolució després del
neodarwinisme.
limi-
39

013-VIA09-1 12/5/09 18:47 Página 40
Una aproximación sinòptica al bicentenari de Darwin
tada. Són els instruments moleculars essencials per al funcionament de
l’organisme, fins i tot pel que fa a la transmissió, processament i conservació
de la informació codificada en el genoma. La selecció natural dels
canvis aleatoris passa a ser un mecanisme d’adquisició de coneixement,
característic del nivell biològic, que permet explicar científicament les
propietats funcionals dels éssers vius.
La concepció darwinista actual ha rellevat molts conceptes anteriors,
com l’ortogènesi o la macro i micro evolució. Això, no obstant, ben al contrari
de l’expectativa de sortida, l’anàlisi molecular, no tan sols ha portat
a la concepció informacional dels sistemes vivents, que situa el darwinisme
dins d’un marc estrictament científic, sinó que ha posat de manifest
que les estructures que operen a nivell molecular manifesten una organització
funcional més fascinant encara que la que ja es coneixia en els nivells
d’organització superior. És el cas de la duplicació de l’ADN, de la taxa
de mutació i de l’adquisició de la conformació tridimensional de les proteïnes,
entre d’altres. La visió darwinista actual ha obert la comprensió de
la importància de la selecció natural en l’organització interna, on les funcions
específiques de les diferents parts estan integrades
formant un tot eficient. També ens permet entendre la
tendència general a l’aparició de sistemes biològics progressivament
més complexos.
L’impacte de la genètica molecular sobre el concepte
neodarwinià de l’evolució pot considerar-se revolucionari,
però congruent amb un mecanisme d’acumulació del
coneixement per tempteig, aprofitant continus esdeveniments
aleatoris. Actualment s’està desenvolupant una
altra línia d’estudi totalment diferent del mètode analític
de la genètica molecular, però ambdues poden avançar
paral . La visió darwinista
actual ha obert la
comprensió de
la importància de la
selecció natural en
l’organització interna,
on les funcions
específiques de les
diferents parts estan
integrades formant un
tot eficient.
lelament per a la resolució d’un mateix problema.
Em refereixo a la dinàmica dels sistemes complexos
termodinàmicament oberts, allunyats de l’equilibri i que tenen la propietat
d’autoorganitzar-se. Això tal vegada va començar amb Prigogine cap a
la dècada dels 70, però pot ser molt important ateses que les característiques
de les taxes d’evolució, del desenvolupament embrionari, de la morfologia
i fins i tot de l’origen de la vida i dels graus de llibertat amb què
40

013-VIA09-1 12/5/09 18:47 Página 41
VIA 09 04/2009 REVISTA DEL CENTRE D’ESTUDIS JORDI PUJOL
opera l’evolució. S’espera que sigui complementari amb el mètode analític
de la genètica molecular, si bé la seva base teòrica i la metodologia no
tenen cap punt de contacte. Potser arribarem a resoldre o comprendre millor
el problema del determinisme o indeterminisme de l’evolució biològica.
Certament, la selecció natural tendeix a limitar l’indeterminisme,
però no sabem quina fracció representen les formes d’organització conegudes
en relació amb les que són possibles. La dinàmica dels sistemes
complexos pot arribar a integrar l’evolució biològica en una teoria universal
de l’evolució guiada per la tendència cap a la major complexitat.
Darwin fou un representant de la burgesia acomodada a l’Anglaterra
victoriana. Sempre gaudí d’una gran consideració personal, tant per part
dels científics com per part de la seva família i del públic en general. Morí
als 73 anys i fou enterrat amb gran solemnitat a l’abadia de Westminster,
a pocs passos de la tomba de Newton.
41

013-VIA09-1 12/5/09 18:47 Página 42
DEBAT
PENSAR
LES FAMÍLIES
El trànsit d’una societat institucionalitzada a partir de valors sòlids, repetitius
i perennes a una societat més individualitzada, en la que predominen estructures
socials més volubles, flexibles i menys perdurables en el temps, ha
portat a que les institucions socials deixin de ser els marcs de referència que
eren antany per a l’acció humana, o a que es vegin sotmeses a transformacions
i canvis importants. Aquest nou escenari també té com a conseqüència
una major fragmentació de les vides de les persones i exigeix als individus
una major predisposició a la flexibilitat i al canvi en l’assumpció de compromisos
i lleialtats. La família és la institució social que més ha perdurat al llarg
de la història de la humanitat. I continua essent una insitució cabdal i de referència
en la vida i la trajectòria vital de les persones. Els canvis socials esmentats,
però, també estan sotmetent la institució familiar tradicional a canvis
importants que incideixen profundament en les polítiques públiques de
família o en el paper socialitzador que ha jugat històricament. Aquest dossier
especial pretén posar de manifest el debat a l’entorn d’aquesta realitat aportant
diverses perspectives. L’extensa bibliografia que acompanya alguns dels
articles pot esdevenir un recurs i una eina important per al lector que vulgui
aprofundir en un debat de rigorosa actualitat que ha portat a la majoria de
països occidentals a pensar quin futur depara a la família.

013-VIA09-1 12/5/09 18:47 Página 43
VIA 09 04/2009 REVISTA DEL CENTRE D’ESTUDIS JORDI PUJOL
Diputat per la UMP i membre de la Comissió de Finances de l’Assemblea
Nacional francesa.
Bruno Le Maire
Les polítiques familiars
a França*
El diputat francès Bruno Le Maire, excap de gabinet del primer ministre de França
Dominique de Villepin, assegura en aquesta conferència que la clau de l’èxit
de les polítiques familiars són la unanimitat i el consens de totes de forces polítiques,
tant de dretes com d’esquerres. Aquest factor d’unitat ha permès que
França tingui algunes de les polítiques familiars més sòlides del continent i la
taxa de natalitat més alta d’Europa. L’autor repassa detalladament els diferents
tipus de prestacions i exempcions fiscals que França atorga a les famílies.
No en sóc el millor especialista de França en polítiques familiars, però
tinc dues bones raons per estar-hi interessat: la primera és que sóc membre
de la Comissió de Finances de l’Assemblea Nacional i, ens agradi o no,
les polítiques familiars són una qüestió de diners públics que es donen o
no a les famílies. La segona és que fa dos mesos que he tingut el meu tercer
fill, i això m’obliga a estar interessat d’una manera molt directa en les
polítiques familiars del meu país. D’altra banda, també hi ha una raó política,
una raó de fons, i és que crec profundament que les polítiques familiars
són un objectiu polític nacional i internacional d’absoluta rellevància.
* Conferència realitzada el 18 de setembre de 2008 en el marc del cicle Les polítiques familiars,
organitzat pel Centre d’Estudis Jordi Pujol.
43

013-VIA09-1 12/5/09 18:47 Página 44
Les polítiques familiars a França
Les polítiques familiars no són res que tingui poc pes en la política nacional,
sinó un objectiu clau i de poder. El que dóna poder a un país, més
que no pas la creació de riqueses, les infraestructures o els recursos energètics,
és la mida del seu territori i el seu nombre d’habi-
El que dóna poder a un tants. Els habitants creen l’activitat econòmica, el dina-
país, més que no pas la misme i la vitalitat cultural, i, per tant, són un element
creació de riqueses, les constitutiu del poder dels països. El fet de saber, per
infraestructures o els exemple, que en un període de vint a vint-i-cinc anys la
recursos energètics, és població francesa s’equipararà a la població alemanya
la mida del seu territori i després de la reunificació, tenint en compte que avui en-
el seu nombre cara hi ha una diferència de deu milions de persones,
d’habitants. constitueix un element de reflexió molt important. Ningú
no es pot imaginar ara que França i Alemanya puguin
tenir el mateix nombre d’habitants, però si els índexs de natalitat es mantenen
alts a França i baixos a Alemanya, aquesta serà la realitat d’aquí a
dues o tres dècades. De la mateixa manera, és evident que la disminució
de la població a Rússia, el territori estatal més gran del món, és un motiu
de preocupació real per a les autoritats russes. Recordo una reunió que
vam mantenir fa uns anys Dominique de Villepin i jo mateix amb Vladímir
Putin a Moscou en què les dues qüestions que el preocupaven no eren
l’Iraq o l’Iran, sinó els recursos energètics –el gas, el petroli, les matèries primeres–
i l’evolució de la població russa, juntament amb el fet que la població
xinesa estava superant la russa a l’est del país, a la zona de Vladivostok.
Això exemplifica prou bé fins a quin punt es tracta d’una qüestió clau.
Quant a aquest primer objectiu de poder, vull precisar que a falta d’una
política natalista i d’un índex de renovació de generacions, un país desenvolupat
econòmicament està obligat a recórrer a la immigració, fet que
planteja un nombre considerable de problemes importants d’integració,
d’acceptació per part de la població local, etc. Si no m’equivoco, a Barcelona
la població d’origen immigrat, que representava prop del 3%-4% de la
població total fa deu anys, avui en representa més del 10%. És la mateixa
situació que a França, i evidentment planteja dificultats molt específiques
d’educació i d’integració. Així doncs, s’ha de triar, perquè una economia
desenvolupada no pot prescindir de la mà d’obra, i si la política natalista
no és prou vigorosa els braços que falten han de venir de l’estranger.
44

013-VIA09-1 12/5/09 18:47 Página 45
VIA 09 04/2009 REVISTA DEL CENTRE D’ESTUDIS JORDI PUJOL
El segon objectiu principal de les polítiques familiars és la solidaritat.
La població de les economies desenvolupades europees, la població occidental,
actualment està envellint; i l’envelliment fa aparèixer qüestions
sobre el finançament de les pensions. A més, per tal que
l’envelliment sigui còmode i acceptable s’han de trac- La població de les
tar noves malalties cada vegada més costoses i comple- economies
xes, com l’Alzheimer, que és objecte d’un pla de gran desenvolupades
abast a França per trobar-hi remei. Per finançar aquesta europees, la població
protecció social de la tercera i la quarta edat, que és un occidental, està
element clau de cohesió social, i per fer que les perso- envellint; i l’envelliment
nes grans visquin tant bé com les adultes i les joves fa aparèixer qüestions
–que hauria de ser l’objectiu de qualsevol democràcia– sobre el finançament
cal un finançament que només pot venir d’una pobla- de les pensions.
ció jove i renovada, és a dir, de polítiques familiars dinàmiques.
Us en donaré un exemple de l’estranger: és evident que a la Xina,
la política del fill únic que s’ha dut a terme durant dècades plantejarà, a
llarg termini, dificultats reals de finançament dels ajuts a les persones
grans. Aleshores direm que a la Xina no s’ajuda les persones grans, però
si el país i la seva economia segueixen desenvolupant-se veurem aparèixer
una classe mitjana xinesa molt important que exigirà ajuts per
als més grans i que demanarà finançament. I si els recursos són insuficients
en termes de població jove, hi haurà un veritable problema social
i polític.
El tercer objectiu principal de les polítiques familiars és, diguem-ne,
un objectiu de societat. Unes polítiques familiars dinàmiques són, des del
punt de vista francès, la condició per aconseguir la igualtat entre homes
i dones. Considero que convé fer palès que a França el consens entorn de
les polítiques familiars no es construeix només sobre l’estima que tenim
pels més petits, és a dir, que no tenim polítiques familiars dinàmiques
únicament perquè ens agraden els nens, sinó que les fem en nom d’un determinat
concepte de societat i de la igualtat entre sexes. Disposar de polítiques
familiars atrevides, que ajudin les famílies, és permetre que les
dones escullin lliurement si volen desenvolupar una activitat professional
o cuidar els seus fills. A França, el 85% de les dones en edat de treballar
treballen, mentre que a Alemanya, per exemple, la xifra és infini-
45

013-VIA09-1 12/5/09 18:47 Página 46
Les polítiques familiars a França
tament més baixa. Per què? Perquè a França les polítiques familiars inclouen
dispositius gratuïts o amb un cost molt baix d’atenció i cura dels
infants amb l’objectiu que les dones puguin escollir amb tota llibertat entre
treballar i cuidar els fills.
A continuació voldria comentar-vos una anècdota que exemplifica la
gran importància d’aquesta qüestió a França. Com a tots els països europeus,
estem a la recerca de solucions, i en aquest sentit, fa alguns mesos,
un tecnòcrata mal aconsellat va pensar: «Intentarem eliminar el títol de
família nombrosa de l’SNCF» –un títol que dóna dret a un descompte del
50% sobre totes les tarifes de tren quan es tenen tres fills, i del 75% quan
se’n tenen cinc. Aquesta persona, doncs, va arribar i va fer circular una
nota en què deia: «Eliminem el títol de família nombrosa de l’SNCF per donar
diners a l’Estat». La reacció va ser immediata i unànime: va haver-hi
un rebuig general i el president de la República, Nicolas Sarkozy, va veure’s
obligat a desmentir personalment la informació i a confirmar que
mai no s’aplicaria aquesta mesura. El títol es va crear l’any 1921 per reimpulsar
la política natalista després de la Primera Guerra
A França li agrada Mundial, que va ser una hecatombe per a França, així
canviar molt sovint de que posar en dubte, un segle més tard, un dispositiu tan
política, li agraden les antic per fer guanyar diners a l’Estat no és acceptable ni
disputes polítiques, com socialment ni políticament.
ara passar del Tal com podeu veure amb aquest exemple del títol de
liberalisme al socialisme, família nombrosa, les implicacions de les polítiques fa-
però hi ha un punt sobre miliars estan ancorades molt profundament en la histò-
el qual ha construït ria francesa. Crec que hi ha un element que s’ha d’enten-
una política constant, dre, i és que a França li agrada canviar molt sovint de
regular i sense política, li agraden les disputes polítiques, com ara pas-
batzegades: les sar del liberalisme al socialisme, però hi ha un punt so-
polítiques familiars. bre el qual ha construït una política constant, regular
i sense batzegades: les polítiques familiars. I si actualment
tenim els resultats que tenim en aquest àmbit és perquè es tracta
d’unes polítiques antigues. Ho dic per a tots els països que vulguin inspirar-s’hi:
els resultats no arriben fins al cap de deu, vint o trenta anys. Els
responsables alemanys afirmen que, passi el que passi, les dones sempre
tindran fills, però només quan han passat vint o trenta anys ens adonem
46

013-VIA09-1 12/5/09 18:47 Página 47
VIA 09 04/2009 REVISTA DEL CENTRE D’ESTUDIS JORDI PUJOL
que no és així; quan no hi ha diners per cuidar i ajudar a pujar els fills, no
hi ha fills.
Si ens remuntem als orígens de les polítiques familiars franceses, observem
que els ajuts a la família no van ser una iniciativa de l’Estat sinó
dels grans empresaris de la indústria francesa. Som a finals del segle XIX i
els empresaris, sobretot els del nord i de l’est de França, han d’afrontar un
problema real de mobilitat dels seus treballadors, ja que els obrers arriben
per treballar dos o tres mesos i després se’n van amb la dona i els fills
a buscar un sou més bo. Com que els responsables industrials volen obrers
qualificats, que es comprometin amb l’empresa i que no se’n vagin, pensen,
amb un pretext social i potser carregats de bones intencions: «Aconseguirem
estabilitzar els nostres obrers oferint ajuts a les famílies, a les
dones i als fills». Aquests són els inicis de les polítiques familiars a França,
que, com veieu, provenen dels industrials. En concret, l’empresa Klein, a
l’Isèra, és la primera a instaurar aquest tipus de dispositiu a finals del segle
XIX. Resulta evident que a partir del moment en què són els empresaris
els que posen l’ajut a disposició dels obrers, per definició només arriba a
les famílies més modestes i només ajuda els que no tenen mitjans per subvenir
a les necessitats dels seus fills. Així doncs, la mesura no té caràcter
universal i el sentiment general continua sent el mateix: quan es tenen
fills, un s’ha d’espavilar sol. Hi ha una frase d’un text legislatiu de l’any
1883 que deixa ben clar aquest sentiment i que mostra amb prou claredat
com va començar tot: «Els fills estan a càrrec dels pares imprudents que
els han portat al món».
La segona etapa de les polítiques familiars franceses s’inicia quan es
passa d’un ajut dels grans empresaris industrials a un ajut de l’Estat, amb
intervenció pública. Aleshores les polítiques familiars es desenvolupen
amb tres objectius definits clarament per l’Estat:
1. Afavorir la renovació generacional.
2. Garantir l’equitat entre les famílies i les persones sense fills.
3. Donar valor a un model familiar social basat en el matrimoni, que
garanteix l’estabilitat i el bon ordre del país, per redefinir els termes d’una
llei.
47

013-VIA09-1 12/5/09 18:47 Página 48
Les polítiques familiars a França
A partir de l’endemà de la Primera Guerra Mundial, aquestes polítiques
es porten a terme amb l’objectiu natalista de què us he parlat, és a
dir, la renovació generacional després de l’hecatombe de la guerra, la instauració
d’un model social estable i, sobretot, la garantia d’una forma d’equitat.
Com bé sabeu, si hi ha un poble que valori l’equitat i la igualtat al
món, aquest és el francès, i això també justifica aquestes polítiques familiars.
Les polítiques familiars es duen a terme al llarg de la dècada dels trenta
i l’any 1938 la desenvolupen especialment el Front Popular i Daladier,
el qual havia dissenyat un pla de desplegament que pensava posar en marxa
però que no va poder fer a causa de la guerra. El que resulta interessant
i mostra perfectament el consens polític entorn d’aquesta noció de polítiques
familiars és que les esquerres havien acceptat desenvolupar-les a finals
dels anys trenta, però a la vegada el règim de Vichy –el règim més a
la dreta que ens puguem imaginar– reprèn la idea i converteix la defensa
de la família en un dels seus eixos polítics i morals més importants.
Cenyint-me sempre a la història, vull expressar que les polítiques familiars
de Vichy haurien pogut suposar la partida de defunció d’una política
natalista a França, ja que Vichy representa una taca negra en la història
de la República Francesa, és un dels elements més tèrbols que la memòria
francesa segueix treballant, i el fet que la família s’associï a aquest règim
hauria pogut comportar la fi de les polítiques familiars.
En aquest sentit, crec que el general De Gaulle va fer gala
de tota la seva intel . Les polítiques familiars
han de ser universals, no
ligència l’any 1945 en explicar, de
han d’adreçar-se només manera molt audaç, que el règim de Vichy no havia exis-
als treballadors pobres, tit en la República, que la continuïtat es feia de la Terce-
a les categories ra República al govern del general De Gaulle i a la Quar-
modestes, a una ta República. En conseqüència, no es podia associar
categoria única de la Vichy a la família, perquè les polítiques familiars data-
població, sinó a tothom, ven dels anys trenta del segle XIX i no tenia res a veure
perquè responen a amb aquest règim, per la qual cosa havien de continuar.
l’interès nacional. Aquesta és la tercera etapa de les polítiques familiars
franceses, que comencen el 1945 i que es caracteritzen
per una sola paraula, la del general De Gaulle: universalització. Les polítiques
familiars han de ser universals, no han d’adreçar-se només als treba-
48

013-VIA09-1 12/5/09 18:47 Página 49
VIA 09 04/2009 REVISTA DEL CENTRE D’ESTUDIS JORDI PUJOL
lladors pobres, a les categories modestes, a una categoria única de la població,
sinó a tothom, perquè responen a l’interès nacional. La universalització
és la base de les polítiques familiars franceses i el que les diferencia
de tota la resta –exceptuant-ne potser les d’Irlanda. Som l’únic país desenvolupat
que té unes polítiques familiars universals tan generoses com les
actuals. Quines decisions concretes es prenen, llavors? Des del 1945 tots
els centres de prestacions familiars estan oberts a totes les famílies –sense
condicions pel que fa a recursos–, estan integrats dins del sistema de la Seguretat
Social –és a dir, preveuen la protecció de tots els francesos sense
exclusió– i es basen en un instrument clau de les polítiques de natalitat
–que tractaré més endavant, encara que sigui una mica tècnic: el quocient
familiar. Posteriorment, aquestes prestacions familiars adquireixen autonomia
total i es concedeixen sense tenir en compte els recursos, la situació
personal de les persones o el fet de treballar o no. Per tant, no és un sistema
de seguretat social, perquè no cal haver cotitzat
per ser beneficiari de les polítiques familiars; n’hi ha Tenim l’índex de
prou amb tenir fills.
natalitat més alt
Així doncs, com funciona actualment el nostre siste- d’Europa (2,03 fills per
ma d’ajuts familiars? Permeteu-me que utilitzi un llen- dona, fins i tot per sobre
guatge una mica més tècnic –perquè tots entenguem bé d’Irlanda), una taxa
com funciona i que us sigui al màxim de profitós possi- d’activitat de les dones
ble– i que faci un parell d’observacions que em semblen d’entre 25 i 50 anys del
importants. La primera és que hi ha moltes coses que no 85%, i un sistema de
funcionen a França. És veritat que encara hi ha vagues, prestacions familiars
una mica de lentitud i molta paperassa administrativa, que permet garantir
però el sistema de prestacions familiars funciona molt l’equitat entre les
bé. Els resultats ho demostren: tenim l’índex de natalitat persones que tenen fills
més alt d’Europa (2,03 fills per dona, fins i tot per sobre i les que no en tenen.
d’Irlanda), una taxa d’activitat de les dones d’entre 25 i
50 anys del 85%, i un sistema de prestacions familiars que permet garantir
l’equitat entre les persones que tenen fills i les que no en tenen. La segona
observació és que es tracta d’unes polítiques que, en el seu principi –no
forçosament en les seves modalitats–, desperten un consens molt notable
entre les dretes i les esquerres, cosa que n’ha garantit el llarg recorregut
d’ençà de la posada en marxa el 1945 –i, com us deia, també l’eficàcia.
49

013-VIA09-1 12/5/09 18:47 Página 50
Les polítiques familiars a França
Si ens endinsem una mica en la part tècnica, abans que res hem de saber
que el pressupost de les polítiques familiars suposa una despesa de
80.000 milions d’euros anuals. És una xifra que hem de tenir present, ja
que mostra que les polítiques d’aquest tipus tenen un cost elevat. Si agafem
només aquest pressupost de les polítiques familiars i en restem el finançament
de les guarderies, els ajuts indirectes, els descomptes als museus,
el títol de família nombrosa i tot allò que es finança altrament, són
45.000 milions d’euros per al pressupost de l’Estat cada any. És un volum
realment important i molt més elevat que el pressupost de molts ministeris.
D’aquests 45.000 milions d’euros, i per limitar-nos a la política estatal,
hem de distingir entre dos grans tipus de despesa: d’una banda, les prestacions
familiars, és a dir, els diners que es donen directament a les famílies,
i, de l’altra, les deduccions fiscals.
Quant a la categoria de les prestacions familiars –el que reben cada
mes les famílies per donar una bona educació als seus fills–, és important
distingir entre les prestacions familiars atorgades sense tenir en compte
els recursos i les que sí que els tenen en compte. Ambdues representen
aproximadament el mateix import, és a dir, 16.000 milions d’euros cadascuna,
amb un total de 32.000 milions d’euros. Les prestacions familiars
que no tenen en compte els recursos són principalment el que anomenem
subsidis familiars (allocations familiales en francès, molt conegudes al país i
que col . loquialment reben el nom d’alloc). Es concedeixen a totes les famílies
a partir del segon fill, amb independència del nivell d’ingressos. Per
ser més concrets, a França, tant si cobres 1.200 euros al mes com si en cobres
12.000, el dia que tens el segon fill l’Estat et dóna 118 euros mensuals.
Amb un tercer te’n dóna 269, altra vegada cobris el que cobris. Tant si et
dius Bernard Arnaud i ets una de les primeres fortunes de França com si
ets un modest titular de la renda mínima de reinserció, cobres el mateix.
Pel quart fill són 420 euros mensuals, i més enllà ja ho desconec, perquè
no tinc intenció de tenir-ne. Com veieu, són unes polítiques molt generoses,
i amb més raó perquè aquestes prestacions –a França fem les coses bé–
augmenten quan el fill té onze anys, ja que a partir d’aquesta edat es considera
que surt més car perquè se li ha de comprar material escolar, bambes
de marca, pagar el menjador i les activitats esportives i culturals. Després,
tornen a augmentar als setze anys. En conseqüència, si tens, per
50

013-VIA09-1 12/5/09 18:47 Página 51
VIA 09 04/2009 REVISTA DEL CENTRE D’ESTUDIS JORDI PUJOL
exemple, quatre fills de més de setze anys, cada mes reps uns 700 euros en
prestacions familiars –un import no gens menyspreable.
Dins de les prestacions familiars, doncs, hi ha les que es donen sense
tenir en compte els recursos i les que sí que els tenen en compte. Us dono
tres exemples de prestacions directes i indirectes:
Dins de les prestacions
–El subsidi de tornada a l’escola: per anticipar les des- familiars, doncs, hi ha
peses de tornada a l’escola el 3 de setembre, cap al 25 les que es donen sense
d’agost de cada any totes les famílies amb rendes infe- tenir en compte els
riors a 1.800 euros mensuals reben 269 euros; se’ls dóna recursos i les que sí que
un xec del Tresor Públic per pagar el material escolar. els tenen en compte.
–El subsidi a famílies monoparentals: és un subsidi
creat recentment per adaptar-se a l’evolució de la societat. Tant a França
com a Espanya, a Itàlia o a Alemanya, cada vegada hi ha més dones soles
amb fills, ja que la taxa de divorcis és molt alta; com que es considera que
els suposa una càrrega molt forta, s’ha creat el subsidi a famílies monoparentals
d’uns 400 euros mensuals.
–El subsidi de naixement: es concedeix immediatament en néixer i representa
uns 800 euros mensuals per a les famílies amb rendes baixes.
Ara us voldria parlar de la segona despesa pública, les deduccions fiscals,
que, d’altra banda, són les que generen més polèmica. El seu element
principal és el quocient familiar, un terme que aquí pot semblar esotèric
però que a França tothom coneix, perquè és un mecanisme molt important
de les polítiques familiars. Té un principi ben senzill: l’impost es desgrava
de la renda de les famílies en funció del nombre de fills. Cada fill representa
una mitja part fiscal: quan en tens un, tens una mitja part fiscal;
quan en tens dos, tens una mitja part fiscal complementària, i a partir del
tercer tens una part completa. Amb xifres és més fàcil d’entendre: agafem
una parella casada sense fills, en què ell paga 10.000 euros d’impostos
l’any. Si té un fill, s’aplica el principi de quocient familiar, és a dir, una
mitja part de reducció, de manera que només paga 8.500 euros d’impostos;
si en té dos, no paga més de 7.000 euros, i si en té tres, no en paga més
de 5.000. La parella, doncs, redueix a la meitat els seus impostos. Aquest és
el mecanisme del quocient familiar, que, com veieu, és un sistema redis-
51

013-VIA09-1 12/5/09 18:47 Página 52
Les polítiques familiars a França
tributiu extremadament potent. Les crítiques que s’hi fan són que, per definició,
aquest sistema només afecta les famílies més benestants, ja que
són les que paguen l’impost –a França representen el 50% dels contribuents,
i això significa que el 50% de les persones no es beneficien del
quocient familiar. També se’n critica que el sostre de desfiscalització és
molt alt, encara que com més elevada sigui la renda, més eficaç és el quocient
familiar i més impostos es poden estalviar.
Més enllà de les xifres, quines lliçons generals podem extreure d’aquest
sistema de prestacions? Com a mínim tres: la primera és que totes
responen a un principi polític que, de nou, té unanimitat política; és objecte
d’un consens basat en la creença que és legítim que el cost d’un fill
es compensi a les famílies, ja que representa el futur de la societat. A França
aquest principi no es discuteix, o només de manera molt marginal.
La segona lliçó és que, com que la lògica de conjunt de les prestacions
s’ha acumulat durant força anys, a vegades resulta un xic contradictòria.
Entre unes polítiques familiars orientades a les persones amb menys recursos
–com el subsidi a famílies monoparentals per a mares soles amb ingressos
molt baixos, per exemple les caixeres d’un supermercat, que no
disposen de gaires diners a final de mes i que tenen un, dos o tres fills– i
la del quocient familiar, que objectivament beneficia en principi els més
rics, és evident que hi ha una petita contradicció i a vegades una manca
de coherència. Però alhora això és el que garanteix la universalitat de les
polítiques i la seva eficàcia.
La tercera lliçó és que és absolutament indispensable fer un esforç d’adaptació
per eliminar els efectes perversos del sistema, i encara més per
tenir en compte la realitat econòmica i social del país. En aquest sentit, les
bones intencions de les polítiques familiars tenen a vegades un efecte pervers,
com succeeix amb una prestació de què no us he parlat –n’hi ha més
de cinquanta i només n’he esmentat les més importants–, que és el complement
de tria lliure d’activitat. Quan es té un fill, i dos, i tres, els pares,
l’home o la dona, poden decidir deixar de treballar si creuen que han dedicat
molt de temps a la vida professional i es volen ocupar dels fills. A
França aquest pare o mare té dret a fer-ho i, durant tres anys, l’Estat li garanteix
una renda constant de 522 euros al mes, independentment del nivell
d’ingressos de la família. Això significa que la dona que treballava
52

013-VIA09-1 12/5/09 18:47 Página 53
VIA 09 04/2009 REVISTA DEL CENTRE D’ESTUDIS JORDI PUJOL
com a directiva d’una gran empresa industrial en plena expansió i que cobrava
uns 7.000 o 8.000 euros al mes, rep 522 euros al mes durant el temps
que desitgi amb un límit de tres anys. Al mateix temps, la dona que treballava
de caixera en un gran supermercat i que cobrava 800 o 900 euros al
mes, també rep 522 euros al mes. Aquesta situació comporta un efecte
molt pervers que no hem detectat fins fa poc, i és que al cap de sis mesos
o un any la dona que cobrava 8.000 o 9.000 euros al mes intenta reincorporar-se
a la feina amb rapidesa, perquè no vol que ningú li prengui el lloc
ni vol perdre la qualificació, i perquè la diferència de salaris és tanta que
li interessa tornar a treballar. Ara bé, la dona que és caixera i que cobrava
650 o 700 euros al mes perquè treballava a mitja jornada i no podia aconseguir
una jornada completa, es queda durant tres anys amb els 522 euros
al mes i no té cap mena d’interès a reincorporar-se al supermercat; aleshores
perd el costum de treballar, perd la qualificació i corre el perill de convertir-se
en una aturada de llarga durada. Aquest és un efecte pervers que
cal corregir.
Acabaré amb la quarta etapa, l’actual, que consisteix en la reflexió a
l’entorn dels debats polítics que es desenvolupen a l’Assemblea Nacional sobre
les polítiques familiars que us he presentat. El primer tracta la qüestió
referent al subsidi dels 522 euros, és a dir, a la conciliació de la vida familiar
i laboral. Encara que a França, en comparació amb
tots els altres països europeus, la situació és de les més fa- Encara que a França, en
vorables per als pares, com a bons francesos mai no estem comparació amb tots els
satisfets i creiem que podem fer-hi més, per això tenim di- altres països europeus,
ferents vies de reflexió obertes. La primera és la introduc- la situació és de les més
ció –Nicolas Sarkozy s’ha compromès a complir-la en els favorables per als pares,
propers anys– d’un dret oposable a la cura dels fills, de ma- com a bons francesos
nera que qualsevol dona francesa amb fills tingui dret mai no estem satisfets
que algú altre se’n faci càrrec, sigui una guarderia, una i creiem que podem
mainadera o un centre especialitzat. Tenint en compte fer-hi més.
que a França falten places de guarderia i que a vegades és
difícil trobar un lloc on deixar els fills, es tracta d’un element extremadament
important; aquest és el motiu pel qual volem crear 350.000 places per
als petits en els propers anys. Això permetrà que qualsevol persona a França
pugui fer que s’ocupin dels seus fills en les millors condicions possibles.
53

013-VIA09-1 12/5/09 18:47 Página 54
Les polítiques familiars a França
La segona via de reflexió és la lluita contra la precarietat. És obvi que
es tracta d’una qüestió delicada, però es basa en una constatació que constitueix
una realitat indiscutible: malgrat les nostres polítiques familiars
ambicioses, les famílies modestes amb fills viuen menys bé que les famílies
modestes que no en tenen. En efecte, tenir fills segueix suposant un
cost assequible per a les famílies mitjanes o amb rendes altes, però també
una font d’empobriment per a les famílies amb rendes
Tenir fills segueix molt modestes, ja que com més fills tenen, més s’empo-
suposant un cost breixen. Quan a França tens una renda modesta i tres,
assequible per a les quatre o cinc fills, les perspectives per a tu i per als teus
famílies mitjanes o amb fills són molt negres. Per tant, ens hem compromès a
rendes altes, però treballar en aquesta via de reflexió tot i tenir una difi-
també una font cultat evident, i és que si volem ser més generosos amb
d’empobriment per a les les famílies modestes, tenint en compte que cal solucio-
famílies amb rendes nar la realitat actual, hi haurà un cost econòmic molt
molt modestes, ja que important. D’on sortiran els diners? Aquí és on tot es
com més fills tenen, més complica. Hi ha diferents propostes sobre la taula, però
s’empobreixen. per a la majoria de la qual formo part són antiquades i
constitueixen veritables provocacions. En aquest sentit,
no crec que cap de les propostes es dugui a terme en els propers anys, però
si mai hi ha una alternança amb les esquerres estic segur que es tornaran
a posar sobre la taula i probablement s’aprovaran.
La primera proposta és que els subsidis familiars passin a dependre
dels recursos. Actualment, com he comentat, les prestacions familiars es
concedeixen sense tenir en compte els recursos, i una de les grans idees
del Partit Socialista és que passin a dependre’n, de manera que les persones
amb un nivell d’ingressos elevat no se’n puguin beneficiar. Ara bé, per
a la majoria actual aquesta proposta no és acceptable. La segona proposta,
procedent també del Partit Socialista –crec que és interessant conèixer
tota la varietat de reflexions i no només la de la majoria–, consisteix a fiscalitzar
els subsidis familiars. En altres paraules: avui, si reps 420 euros
pels teus quatre fills, els poses al banc i ningú no te’n treu ni un euro,
però la idea seria fiscalitzar el subsidi afegint-lo a la teva declaració de la
renda. Aquesta proposta també planteja molts problemes, primer perquè
contradiu el quocient familiar, i, segon, perquè si s’afegeixen ingressos a
54

013-VIA09-1 12/5/09 18:47 Página 55
VIA 09 04/2009 REVISTA DEL CENTRE D’ESTUDIS JORDI PUJOL
les persones que se situen als nivells més alts d’imposició –l’últim nivell
és de prop del 50%–, aquestes només rebran 210 euros dels 420, i això representa
una disminució molt forta difícil d’acceptar. La tercera proposta
és l’eliminació d’algunes despeses fiscals que ja fa molt de temps que s’apliquen
a França, com la mesura simbòlica de concedir una mitja part fiscal
a tots els contribuents que viuen sols i que han educat fills que ja no
estan al seu càrrec. Aquesta mesura es va aprovar per a les vídues de guerra,
és a dir, per a les dones que van pujar un fill soles en benefici del país
i que més endavant van deixar de tenir-lo al seu càrrec perquè es va posar
a treballar. Hi ha molta gent que creu que es podria suprimir perquè només
beneficia persones que ja no tenen motius per rebre l’ajut –tot i que
representa 1.500 milions d’euros anuals.
L’última via de reflexió és tenir en compte les noves formes de vida
en societat. Això és el que va justificar la creació del subsidi a famílies
monoparentals fa alguns anys, i és el que va plantejar la possibilitat,
duta a terme molt recentment, de compartir els subsidis familiars en
cas de custòdia compartida després del divorci. Abans, si et divorciaves i
la custòdia dels fills era compartida, el subsidi familiar només es concedia
a un dels pares, però avui es pot dividir entre dos. També és el que
motiva la reflexió actual sobre unes polítiques familiars que no només
s’ocupin dels fills de 0 a 3 anys, sinó també dels fills de 18 a 25 anys. Això
ajudaria les famílies que segueixen tenint els fills a casa, ja que la vida
s’ha encarit i complicat tant que molts joves segueixen vivint amb els pares
i són ells els que paguen l’habitatge, la roba o el menjar. Volem crear
un ajut específic en comptes de concentrar-nos únicament en els més
petits.
Espero no haver-vos avorrit massa amb aquestes consideracions tècniques,
però estan basades en elements polítics importants que al nostre
país ens fan estar molt orgullosos perquè tenim unes polítiques familiars
que han donat bons resultats. Estic convençut que aquestes polítiques són
el que ha permès que França hagi mantingut una natalitat alta i que el
país, fins i tot enmig de les turbulències econòmiques que travessem o de
les preguntes sobre la nostra identitat, conservi una certa confiança en si
mateix. Així doncs, estic segur que la iniciativa de Jordi Pujol de celebrar
intercanvis al voltant de les polítiques familiars entre els països europeus
55

013-VIA09-1 12/5/09 18:47 Página 56
Les polítiques familiars a França
amb vocació de convivència i de formar una comunitat unida són especialment
útils i seran molt de profit, no només per a nosaltres, perquè els
vostres consells i els vostres punts de vista ens seran útils, sinó per a la resta
de països europeus que vulguin inspirar-se en les nostres polítiques familiars.
56

013-VIA09-1 12/5/09 18:47 Página 57
VIA 09 04/2009 REVISTA DEL CENTRE D’ESTUDIS JORDI PUJOL
Portaveu i directora de premsa del Ministeri Federal de Família, Adults,
Gent Gran, Dones i Joventut d’Alemanya
Iris Bethge
Les polítiques familiars
a Alemanya*
Juntament amb el Japó, Alemanya és el país del món que envelleix més ràpidament,
per això –explica Iris Bethge– des del govern federal alemany es promouen
polítiques que afavoreixin la fecunditat i s’articulen mesures per fer més fàcil la
vida a les famílies, siguin del tipus que siguin. En aquest sentit, comenta que s’han
endegat polítiques actives per conciliar la vida familiar i laboral que ja comencen
a donar els primers fruits. Per primer cop des de l’any 2000 –assegura– han augmentat
els índexs de natalitat del país. D’altra banda, contràriament al que succeeix
en molts països europeus, a Alemanya les dones immigrants tenen menys
fills que no pas les autòctones. El motiu, segons l’autora d’aquesta conferència,
és que Alemanya és un país on resulta molt costós, econòmicament, aixecar una
família amb molts fills. Per pal·liar aquesta situació, una de les polítiques que més
ha contribuït al recent increment de la natalitat és la prestació per a pares i mares
que el govern federal alemany va posar en pràctica fa dos anys i que consisteix
que quan una parella té un fill, la mare percebi el 67% del sou net durant catorze
mesos.
Que l’actualitat estigui dominada per la crisi econòmica, és una raó més
per a centrar l’atenció en les polítiques familiars. Les dues coses estan relacionades.
Precisament en un món globalitzat, on hi ha molta insegure-
* Conferència realitzada el 17 de novembre de 2008 en el marc del cicle Les polítiques familiars,
organitzat pel Centre d’Estudis Jordi Pujol.
57

013-VIA09-1 12/5/09 18:47 Página 58
Les polítiques familiars a Alemanya
tat, la gent reflexiona sobre tot allò que li proporcioni responsabilitat i
confiança i que els faci assumir responsabilitats. Els valors de la família,
la cohesió, i també valors com els de l’Església i la religió, adquireixen
cada cop més importància en aquests temps.
A Alemanya hem viscut un canvi en les polítiques familiars que fa pocs
anys resultava impensable. No fa tant de temps que al nostre país, mentre governava
la coalició verdiroja, amb el canceller Schröder al poder –això va ser
fins al 2003–, al Ministeri de Família, Tercera Edat, Dones i Joventut se l’anomenava
sovint el «Ministeri per a Deixalles». Afortunadament, aquesta època
ja ha passat. Mentrestant, tothom parla ara de polítiques familiars, i crec
que en gran mesura la ministra és també responsable que ara se’n parli.
Als anys cinquanta, Konrad Adenauer va dir una vegada que «les persones
tenen nens per elles mateixes». Avui encara en notem les conseqüències.
Això significa que falten nens, que falta mà d’obra especialitzada. Només
en l’economia alemanya es necessiten avui 400.000 especialistes
qualificats, però amb una política familiar orientada és possible almenys
fer front al canvi demogràfic. Nosaltres podem posar els mitjans perquè la
gent que vulgui treballar pugui disposar de temps per tenir fills. I hem de
posar els mitjans perquè des del començament sigui possible l’educació
de tots els nens. Però el més important és que hem d’animar la gent perquè
tingui fills.
A les empreses privades el canvi demogràfic afecta principalment el
departament de recursos humans. Cada cop és més difícil aconseguir gent
qualificada. El 83% de les petites i mitjanes empreses d’Alemanya temen
que la competència per aconseguir especialistes qualifi-
Alemanya i Espanya cats sigui en el futur molt més forta del que ja ho és
tenen problemes avui. Els responsables de recursos humans han vist que,
bastant semblants a quan busca feina, el personal qualificat no pregunta no-
l’hora de conciliar més pel salari i les possibilitats d’ascens. Segons el que
família i feina. ens comenten grans empreses alemanyes –que informen
personalment la ministra–, hi ha estudiants que truquen
i diuen: «El que guanyi és, per descomptat, molt important, però el
més important és el següent: què és el que tenen vostès previst per millorar
la conciliació de la vida familiar i professional? Quins són els seus
plans?».
58

013-VIA09-1 12/5/09 18:47 Página 59
VIA 09 04/2009 REVISTA DEL CENTRE D’ESTUDIS JORDI PUJOL
Sabem que per a nou de cada deu joves empleats amb fills, aquesta política
de personal conscient de la família és tant important com el sou. Una
gran part d’ells, el 80% exactament, estan disposats a canviar de feina, i el
25% ja ho han fet. Això vol dir que, en un futur, les empreses i regions que
apostin per la família tindran amb tota seguretat un enorme avantatge inicial
en comparació amb la resta. I això comporta també projectes de futur.
És possible que us sorprengui que hagi començat parlant de les empreses
i de la conciliació, però crec que és una qüestió que també es dóna a Espanya.
Alemanya i Espanya tenen problemes bastant semblants a l’hora
de conciliar família i feina; problemes en la taxa de població activa de les
mares, en el nombre de fills que neixen: la quota de naixement és aproximadament
igual de baixa i els motius són bastant semblants. Fins i tot
crec que Espanya, de la mateixa manera que passava abans amb Itàlia, és
un país d’aquells que tothom pensava que era ple de nens petits, de grans
famílies en un entorn de gran rebombori, i a mesura que passa el temps
crec que Espanya, Itàlia i Alemanya s’han anat igualant. S’han convertit
en països desacostumats a tenir criatures. Nosaltres tenim una quota de
natalitat que ronda els 1,37 fills per dona. Malauradament és molt, molt
baixa. Però això no és motiu per rendir-se, sinó que hem de treballar perquè
la conciliació de família i feina adquireixi una importància preeminent,
i perquè la gent jove s’animi de nou a tenir fills.
Sabem que a Alemanya les dones joves (un 80% d’elles)
volen conciliar família i professió. Al 10% els agrada- A Alemanya les dones
ria restar només a casa per cuidar dels fills, i un altre joves (un 80% d’elles)
10% voldria només treballar i no tenir cap fill. Quant a volen conciliar família i
l’ocupació de dones sense fills, Alemanya es troba un professió. Al 10% els
80% per sobre de la mitjana europea, i pel que fa a l’ocu- agradaria restar només
pació de dones amb fills menors de cinc anys, es troba a a casa per cuidar dels
la cua d’Europa. Aquí és on s’obre un buit enorme. Ho fills, i un altre 10%
veiem en la situació dels homes, ja que a ells els ho po- només voldria treballar
sem molt més fàcil. No obstant això, les expectatives en i no tenir cap fill.
la vida dels homes joves ha canviat en els últims temps.
Mentre que abans els homes havien estat principalment els sustentadors,
avui no volen ser només sustentadors, sinó també educadors dels seus
fills. Volen experimentar com creixen els seus fills, i no arribar a casa
59

013-VIA09-1 12/5/09 18:47 Página 60
Les polítiques familiars a Alemanya
quan les criatures dormen i llevar-se de matí quan els nens encara són al
llit. Volen ser pares i es prenen seriosament aquesta funció. Però, com és
tot això en la realitat? El 80% dels homes a Alemanya tenen por de sofrir
els desavantatges i la burla de la societat si es fan càrrec dels seus fills. El
70% diu que a la seva empresa no poden reduir la jornada laboral. Per aquí
és per on hem de començar, ja que hem de canviar les condicions de l’entorn
de manera que els homes s’atreveixin a fer realitat els seus desitjos.
La ministra Ursula von der Leyen ha canviat significativament el rumb
de tot això en els últims anys, i veiem que els homes i les dones joves perceben
que s’està fent alguna cosa. A poc a poc, Alemanya s’apropa a les necessitats
de la família. Ho veiem en les quotes de natalitat. Per primera vegada
des del 2000 han tornat a augmentar els naixements a Alemanya.
Potser molt poquet, i gairebé no val la pena ni comentar-ho, però no vull
estar-me de dir-ho. Durant aquest primer semestre del 2008 hem tingut
un 1,2% més de naixements que durant el mateix semestre del 2007. I també
el 2004 els naixements van augmentar respecte del 2006. Probablement,
el que estem veient és només un brot molt fràgil, però és un preludi
de la confiança de la gent jove i un estímul per continuar-hi treballant.
M’agradaria aprofundir en temes més concrets. El tema de la conciliació
de la família i la feina correspon amb tota seguretat, i de forma directa,
a les empreses. Però també hi ha coses que el mateix estat pot proporcionar
amb lleis pròpies. No només forjar aliances amb la indústria, sinó
també plasmar-ho realment en les lleis. Per això hem creat subvencions
destinades als pares, subvencions que pal . lien els ingressos descompensats
de les famílies. És a dir, normalment sempre ha ocorregut que quan
neix un fill, els ingressos es descompensen. La família té com a màxim
una font d’ingressos, i quan els que tenien un fill eren progenitors solters,
llavors havien d’acudir directament als ajuts socials. Les subvencions per
a pares cobreixen durant catorze mesos un màxim del 67% dels ingressos
nets fins a un màxim de 1.800 euros mensuals. La subvenció per a pares
ha tingut una bona acollida. Gairebé el 100% de les famílies la sol . liciten,
i nou de cada deu pares diuen que és una vertadera ajuda econòmica. A
Alemanya, la subvenció per a pares ha causat furor als mitjans de comunicació
i també en la política i la societat, ja que només està vinculada a
una condició: la família rep aquesta ajuda durant catorze mesos només en
60

013-VIA09-1 12/5/09 18:47 Página 61
VIA 09 04/2009 REVISTA DEL CENTRE D’ESTUDIS JORDI PUJOL
el cas que el pare deixi de treballar un mínim de dos mesos. Això significa
que el que normalment ocorre és que la mare es queda a casa dotze
mesos i rep el 67% del seu sou, i que en la majoria dels casos en els mesos
tretzè i catorzè és la parella la que es queda a casa dos
mesos i es fa càrrec del fill.
Recordo perfectament que quan la ministra Von der
Leyen ho va proposar, la gent es va preguntar: «Què vol
dir això? Per què han d’estar els homes obligats a canviar
bolquers, a fer un servei obligatori de bressol o un
servei voluntari de bolquers?» Voldria afegir que els mitjans
de comunicació i els escèptics van tenir molta imaginació.
La subvenció per a pares ja té avui gairebé dos
anys de vida. La vàrem introduir l’1 de gener de 2007 i
hem vist que ha tingut una acollida molt bona. Des d’aleshores
més del 16% dels pares agafen la baixa per paternitat.
Ha estat un model eficaç que hem après dels
països escandinaus. Allà és habitual que entre un 27% i
un 30% dels pares rebin aquesta subvenció durant els
dos primers anys. Hi ha estats federals en què pràcticament tots els pares
la sol . liciten. Però el més important de la subvenció per a pares és que no
només proporciona diners, sinó que també regala temps. Es tracta d’una
glopada d’aire per a la família. Això vol dir que durant els primers catorze
mesos un pot quedar-se a casa sense maldecaps econòmics i es poden cobrir
almenys les despeses fixes amb els diners de la subvenció. La majoria
de les dones agafa dotze mesos, mentre que la major part dels homes n’agafa
dos per complementar-ho. Certament, al darrere d’això s’amaga una
revolució silenciosa. Perquè si ara tenim un 16% de pares que sol . liciten la
subvenció i que, per tant, tenen més temps per als fills i per a la seva educació,
també hem de saber que l’any 2006, abans que existís la subvenció,
teníem un 3,5% de pares que havien sol . A Alemanya, la
subvenció per a pares
ha causat furor als
mitjans de comunicació
i també en la política i
la societat, ja que
només està vinculada a
una condició: la família
rep aquesta ajuda
durant catorze mesos
només en el cas que el
pare deixi de treballar
un mínim de dos mesos.
licitat la baixa de paternitat.
En aquest cas són els pares joves els que han desencadenat aquesta tendència,
la qual es podria traslladar a un altre tema de gran importància
per a la família i que aportaria molts avantatges. M’estic referint al treball
a temps parcial. I parcial, a Alemanya, equival a: dones, matins i cap expectativa
de carrera professional. Gràcies a la subvenció per a pares, el
61

013-VIA09-1 12/5/09 18:47 Página 62
Les polítiques familiars a Alemanya
21% dels homes treballen a temps parcial. Voldria reprendre una mica
el tema del temps, ja que temps equival també a planificació de la vida. El
39% de les dones estan satisfetes amb la seva planificació laboral. Al 34%
li hauria agradat treballar abans, però no en van tenir
l’opció perquè no hi havia cap tipus d’assistència als infants.
Com a govern central ens hem responsabilitzat
del que correspon als governs autonòmics. Sé que a Espanya
la situació és semblant. Hi una responsabilitat federal.
Per primera vegada, el govern federal central ha
agafat diners per crear, amb la col . Per primera vegada,
el govern federal central
ha agafat diners per
crear, amb la
col·laboració de les
regions i els
laboració de les re-
ajuntaments, 500.000 gions i els ajuntaments, 500.000 places d’assistència en
places d’assistència guarderies infantils i mainaderes. I el govern central ha
en guarderies infantils donat quatre milions d’euros per a aquest propòsit. Això
i mainaderes. significa que hem dividit l’import, i el govern central,
les regions i els ajuntaments donen cadascun 4 milions:
això fa un total de 12 milions d’euros fins al 2013. Fins a aquesta data, el
35% dels infants menors de tres anys podran optar a una plaça, i a partir
del 2013 fins i tot disposaran d’aquest dret.
Per tal de garantir una bona assistència, necessitem també les empreses.
Ja he parlat abans en aquest sentit: models de treball a temps parcial
com ara treballar amb portàtil, el teletreball, etc., tot això és possible.
També hi pot haver jardins d’infants a les empreses. Ara per ara només un
3,5% de les empreses posen a disposició dels treballadors assistència infantil
dintre de l’empresa. Per això el govern central ha tornat a tirar de
guardiola i hem posat a disposició dels ciutadans 50 milions d’euros per
promoure jardins d’infants a les empreses. Donem 12.000 euros per plaça
per tal de garantir un finançament inicial i confiem que d’això s’aprofitin
moltes empreses i també moltes universitats. Per vincular encara més el
sector industrial, hem creat una xarxa amb les cambres d’indústria i comerç
i amb moltes empreses. Disposem d’un total de 2.000 empresaris
connectats amb nosaltres que intercanvien idees entre ells: què poden
aprendre els uns dels altres, com és una empresa que dóna suport a les famílies,
quines són les idees fonamentals bàsiques que poden compartir,
etc. Perquè no ha de ser sempre tan exageradament car. Es pot tractar simplement
de jornades flexibles o també d’un ordinador portàtil. També es
62

013-VIA09-1 12/5/09 18:47 Página 63
VIA 09 04/2009 REVISTA DEL CENTRE D’ESTUDIS JORDI PUJOL
pot traduir en el fet que les reunions que s’han programat per a les vuit
del matí o per a les set de la tarda, simplement es traslladin a les onze o a
les dues, de manera que els treballadors puguin recollir els seus fills de
l’escola o de la guarderia. De vegades es tracta de mesures molt simples
que s’han de prendre conscientment.
Fa poc m’he assabentat que aquesta xarxa de 2.000 empresaris és la
més gran del món. Sembla que no hi ha res de semblant en cap altre lloc.
A més a més, hem creat federacions locals per a famílies, que fan un total
de sis-centes federacions locals a Alemanya. Són ajuntaments, en part
molt petits, que s’han aliat amb associacions i amb empresaris per tal de
millorar in situ la situació de les famílies. Creen serveis d’assistència a infants,
ajuden a fer els deures de l’escola, etc., és a dir, s’hi ofereix un ventall
molt ampli de serveis diversos. En aquestes federacions locals per a famílies
hi participen 4.500 mitjanes empreses i també grans empreses.
Com poden veure, la indústria està de la nostra part. Crec que això és una
mesura que potser també es podria anar desenvolupant a Espanya. Es podria
provar d’establir contactes més estrets.
Quan parlem d’assistència infantil, hem de parlar també d’educació,
perquè el fet és que a Alemanya un de cada tres nens menors de sis anys
té un rerefons d’immigració. Principalment, el que més ens preocupa són
els joves que viuen en grans ciutats i provenen d’un entorn migratori.
Mentrestant hem aconseguit que la formació arribi a les dones –gràcies a
Déu! Però també hem de tenir cura que els joves no es quedin penjats. És
sobretot amb els nens que tenen un rerefons d’immigració que ens hem
de preocupar perquè quan arribin a l’escola ja dominin
l’idioma. L’idioma és la porta a la formació, i la formació Ara ja hem arribat a
també aporta possibilitats de tria, possibilitats de tria en la quota espanyola
els temes professionals i de família. Avui les dones tenen de natalitat de l’1,37
el seu primer fill, de mitjana, als trenta anys. He llegit per cada dona.
que a Espanya ocorre el mateix. El 85% de les dones menors
de trenta anys treballen. Aquestes dones tenen una mitjana de cinquanta
anys de vida per davant, la qual cosa significa que quan tinguin
fills se’ls plantejarà la pregunta: «Quines opcions tinc? Tinc un fill per damunt
de tot o em quedo amb la feina?». Durant molt temps a Alemanya
hem comès l’error de polaritzar aquest tema. Això significa que al nostre
63

013-VIA09-1 12/5/09 18:47 Página 64
Les polítiques familiars a Alemanya
país les dones anaven sempre errades fessin el que fessin. D’una banda, teníem
la dona treballadora, que era una dona vàlida. La banda oposada era
la mare que només s’estava a casa i que era la bona mare. Fins i tot hi havia
expressions que es van inventar a propòsit: la mala mare i la mestressa
de casa. Expressions terribles i desagradables que introduïen en la família
sentiments de culpabilitat. El cert és que, independentment del que facis,
sempre ho faràs malament.
Mentrestant, a Alemanya l’atmosfera ha anat canviant una mica, precisament
amb la introducció de la subvenció per a pares i la creació de
l’assistència infantil, i sobretot és el debat públic el que ha començat a
canviar l’atmosfera. Ja he comentat abans que finalment a Alemanya tornen
a néixer més criatures. Ara ja hem arribat a la quota espanyola de natalitat
de l’1,37 per cada dona. Pel que sé, a Espanya tot això és degut a la
immigració. A Alemanya, no tant. A Alemanya, les persones amb rerefons
migratoris tenen menys fills que els mateixos alemanys
A Alemanya, les perquè precisament es volen adaptar a la situació. És a
persones amb rerefons dir, s’han adonat que a Alemanya no és tan fàcil viure
migratoris tenen menys amb fills; l’atmosfera no és propícia per tenir fills i, per
fills que els mateixos tant, prefereixen no tenir-ne cap, o potser tenir-ne només
alemanys perquè un. Ara confiem, per descomptat, que això es vagi anive-
precisament es volen llant i que la taxa de natalitat pugi en totes les famílies
adaptar a la situació. alemanyes.
És a dir, s’han adonat Quan un es pregunta per què les dones no poden tre-
que a Alemanya no és ballar, hi ha sobretot dos motius que ho expliquen: no
tan fàcil viure amb fills. s’ofereix cap tipus de possibilitat d’assistència als infants,
és a dir, no es troba cap plaça en guarderies o serveis
de mainaderes; o bé els serveis d’assistència són massa cars. Tenim
una gran demanda, patim unes llistes d’espera llarguíssimes i confiem a
poder anar escurçant-les de mica en mica. Ara tenim un percentatge d’assistència
que es tradueix en places per a un 14% de nens menors de tres
anys; el 2013, com he dit abans, volem augmentar aquest percentatge fins
al 35%.
M’agradaria tocar un tema com és el del desenvolupament demogràfic.
Ja sé que van tenir una xerrada específica sobre això, però igualment
voldria parlar-ne, perquè una s’espanta quan sent a dir que Alemanya és,
64

013-VIA09-1 12/5/09 18:47 Página 65
VIA 09 04/2009 REVISTA DEL CENTRE D’ESTUDIS JORDI PUJOL
juntament amb el Japó, el país que més de pressa envelleix. Tenim una piràmide
d’edat extremadament insana, i tot aquell que avui tingui al voltant
de cinquanta anys ha de saber que d’aquí a trenta hi haurà tres vegades
més persones de vuitanta anys que avui dia. Bé, pot semblar una
bogeria, però no s’ha de convertir en un problema o en un risc, ja que també
pot suposar una oportunitat perquè a poc a poc ens convertim en un
país amb una llarga esperança de vida. I un país amb una llarga esperança
de vida pot també significar que prenem cura els uns dels altres, i que
ja no parlem més de tres generacions, sinó que en parlem fins i tot de quatre.
I cadascú no ha d’anar pel seu compte, sinó que entre tots ens podem
ajudar i fer-nos més forts. En definitiva, no hem de cometre l’error de rivalitzar
entre joves i gent gran, sinó que més aviat hauríem d’intentar
aplegar totes les generacions per tal d’obtenir una nova imatge de la vellesa.
La ministra Von der Leyen ja va tocar aquest tema quan encara érem a
Hannover –vull dir, quan treballàvem en el govern autonòmic i no a Berlín.
En aquella ocasió se li va acudir que hi hauria d’haver un punt de trobada,
un punt de trobada de dia, una casa multigeneracional on puguin
anar joves i gent gran, on hi hagi gent que potser no té fills però a la qual
li agrada fer-se’n càrrec; persones que ajudin a fer els deures de l’escola, a
les quals els agradi jugar a cartes o fer una passejada, o senzillament els
agradi ajudar; gent jove que potser expliqui a la gent gran com funcionen
els mòbils o els ordinadors. Mentrestant, hem aconseguit difondre aquest
programa a nivell nacional i ja tenim més de cinc-centes cases multigeneracionals
arreu del país. Si tinguéssim més diners podríem subvencionar
encara més cases. Com a finançament inicial, donem 40.000 euros anuals
durant cinc anys. I en aquests punts de trobada de dia –que, per cert, són
com abellers–, un hi entra i tot és ple de vida que t’envolta i ja no en vols
sortir; independentment de si tens fills o vius sol, sempre hi ha alguna activitat.
Aquesta ha de ser precisament la recepta. Que d’alguna manera la gent
es trobi, que els joves i els vells es coneguin de veritat. Abans teníem les
grans famílies; avui, senzillament, aquestes grans famílies han desaparegut.
Avui estem tots sempre saturats, hem de ser flexibles a la feina, ens
hem de mudar de casa mil vegades... Els pares viuen potser a cinc-cents
65

013-VIA09-1 12/5/09 18:47 Página 66
Les polítiques familiars a Alemanya
quilòmetres de distància. Quan neix un fill, en la majoria dels casos els
avis ja no viuen a prop. Això significa que hem de crear altres estructures
i mirar de construir una altra imatge de la gran família, aquella que va
existir durant molt anys, dècades i fins i tot segles. I això crec que és una
de les tasques més grans a què fa front la nostra societat, una tasca que només
podrem aconseguir si ho fem tots junts.
66

013-VIA09-1 12/5/09 18:47 Página 67
VIA 09 04/2009 REVISTA DEL CENTRE D’ESTUDIS JORDI PUJOL
Cap del Departament de Família i Benestar del Ministeri de Benestar
Social danès
Jesper Brask Fischer
Les polítiques familiars
a Dinamarca*
El desenvolupament d’una important xarxa de llars d’infants finançada parcialment
amb fons públics ha estat un dels factors clau que ha incentivat la natalitat
a Dinamarca durant els darrers anys. En el decurs d’aquesta conferència transcrita
per a VIA, el cap del Departament de Família i Benestar del Ministeri de Benestar
Social danès assegura que aquesta xarxa garanteix una plaça de guarderia al
95% dels infants danesos d’entre un i sis anys, fet que permet que les dones puguin
treballar mentre altri s’ocupa adequadament dels seus fills. Les dones daneses
–afirma– tenen més fills perquè el govern els ha assegurat unes bones condicions
socials. Per assolir l’índex de natalitat actual d’1,9 fills per dona (molt
proper al millor d’Europa que tenen les franceses amb 2,1 fills de mitjana), Fischer
indica que a Dinamarca, a més d’invertir molts diners en llars d’infants, també
s’han implementat diverses polítiques públiques que han contribuït igualment
a estimular la natalitat. A més, a part d’una aposta molt forta per la
conciliació de la vida laboral i familiar, en aquest petit país del nord d’Europa
també s’han afrontat altres reptes, com ara les necessitats derivades dels nous
models familiars en un país on cada cop hi ha més llars monoparentals fruit de la
fragmentació de l’estructura familiar tradicional.
Alguns estudis demostren que els danesos són les persones més felices del
món. La veritat és que no sé com es realitzen aquests estudis, perquè
* Conferència realitzada l’1 de desembre de 2008 en el marc del cicle Les polítiques familiars,
organitzat pel Centre d’Estudis Jordi Pujol.
67

013-VIA09-1 12/5/09 18:47 Página 68
Les polítiques familiars a Dinamarca
aquest no és el sentiment que es té quan es viu a Dinamarca, però és el
que diuen les investigacions. No sabem si som les persones més felices del
món, però segons un estudi recent del Baròmetre Europeu som les persones
d’Europa que estem més satisfetes amb la nostra vida familiar –els danesos
som al primer lloc de la llista, i Espanya se situa prop de la mitjana
europea–. Així doncs, potser sí que fem alguna cosa bé.
Dinamarca és un país petit –sense comptar Groenlàndia i les illes Fèroe–
del nord d’Europa amb una població de 5,5 milions d’habitants. La
nostra taxa d’ocupació és molt alta, entre altres coses, gràcies al model de
flexiseguretat. Entre els homes, la taxa d’ocupació és del 90%, però l’aspecte
més important és que entre les dones és del 84% –la més alta d’Europa.
Més endavant reprendré aquest punt perquè és molt important.
D’altra banda, la nostra despesa pública social és molt alta, un 27,6% del
nostre PIB. El que vostès haurien de tenir present és que paguem uns impostos
molt alts, encara que el nostre govern estigui intentant abaixar-los.
Jo he tingut l’oportunitat de visitar els Estats Units, i quan dius a un nordamericà
quin és el nivell impositiu de Dinamarca, no et creu, per més que
t’estiguis hores i hores intentant explicar com funciona. A tall d’exemple,
la mitjana d’impostos que jo pago és de prop del 50% –és una escala d’impostos
progressiva, de manera que es paga en funció de la renda. A més
dels impostos sobre la renda, el nostre IVA és del 25%.
Aquest nivell impositiu tan alt serveix per finançar un sector públic
molt ampli. El sector públic danès té gairebé el mateix nombre de treballadors
que el sector privat, però hem aconseguit ser molt competitius. El
Fòrum Econòmic Mundial ha dut a terme estudis al llarg dels anys comparant
diferents països, i Dinamarca sempre s’ha situat al capdavant com el
país més competitiu, malgrat el nivell impositiu i la mida del sector públic
–també he intentat explicar als nord-americans que podem ser competitius,
però segueixen sense creure’m. Per tant, pel que fa a Dinamarca
és important subratllar que tenim una taxa d’ocupació molt alta i que el
nostre cas és la constatació que es pot ser competitiu amb una despesa social
molt alta. Això fa que es compari la història de Dinamarca amb la del
borinot: es diu que el borinot, en teoria, no pot volar, però vola, i la raó
que ho faci és que potser no sap que no ho pot fer. Així és com veiem la situació
danesa.
68

013-VIA09-1 12/5/09 18:47 Página 69
VIA 09 04/2009 REVISTA DEL CENTRE D’ESTUDIS JORDI PUJOL
M’interessa puntualitzar que a Dinamarca el sector públic té un grau
molt elevat de descentralització, ja que hi ha un govern, un parlament
–que es troba a Copenhaguen– i noranta-vuit municipalitats, que són les
encarregades de distribuir els serveis del sistema social.
És en aquestes noranta-vuit municipalitats on es desen- A Dinamarca el sector
volupa diàriament la major part de les polítiques fami- públic té un grau molt
liars.
elevat de
Quant a l’estructura familiar, el nombre mitjà de descentralització, ja
fills per família és d’1,77, per tant, no tenim molts fills que hi ha un govern,
per família.
un parlament –que es
Els objectius generals de les polítiques familiars da- troba a Copenhaguen–
neses són garantir unes condicions socials adequades i noranta-vuit
per a les famílies i disposar d’un marc en què puguin municipalitats, que són
créixer i viure bé, amb la condició de respectar la seva lli- les encarregades de
bertat i responsabilitat. Més endavant reprendré la qües- distribuir els serveis
tió de la responsabilitat, perquè les famílies funcionen del sistema social.
com una entitat autònoma i necessiten tenir espai per
actuar lliurement. En els darrers anys cada vegada ha estat més important
donar llibertat d’elecció, perquè les famílies haurien de poder escollir la
guarderia que volen i la baixa per maternitat que més els convé. D’altra
banda, utilitzem les nostres polítiques familiars per resoldre els problemes
socials que se’ns presenten, intentant donar suport a totes les famílies
vulnerables.
A Dinamarca les polítiques familiars –com moltes altres– són una responsabilitat
compartida entre l’Estat, el lloc de treball, el mercat de treball,
els treballadors, els empresaris i, òbviament, la societat civil. L’Estat
és qui defineix el marc general, i els agents socials, a través de la negociació,
són els encarregats de regular les condicions generals entre treballadors
i empresaris. És obvi que aquestes relacions són molt importants per
a les famílies, ja que es tracta de les condicions en què les persones treballen
i viuen la vida cada dia. També ho és el lloc de treball, ja que pot tenir
polítiques de conciliació familiar o polítiques que facin molt difícil que
les famílies visquin bé. Nosaltres creiem que és precisament al lloc de treball
on hem de desenvolupar nous instruments que acompanyin les polítiques
familiars. Finalment, la societat civil té un paper clau, perquè quan
69

013-VIA09-1 12/5/09 18:47 Página 70
Les polítiques familiars a Dinamarca
no som a la feina o els nostres fills no són a l’escola, estem en contacte
amb la societat civil, de la qual la família forma part.
Com són, doncs, les polítiques familiars a Dinamarca? Fins ara he esmentat
algunes de les característiques més rellevants de les nostres polítiques
familiars, i en aquest sentit els serveis de guarderia en són un element
fonamental. Tal com he comentat al principi,
tenim una taxa d’ocupació femenina molt alta (84%), i
allò que ho fa possible és que disposem d’un sistema de
guarderies molt adaptable. Avui dia aproximadament el
95% dels nens danesos d’un a sis anys va a la guarderia,
i això és el que permet que les dones puguin introduir-se
al mercat de treball. Si recorden la història del borinot,
una de les raons més importants perquè aquest borinot
–anomenat Dinamarca– voli és que tenim una taxa d’ocupació
femenina molt alta, i això també és gràcies al
fet que també tenim un nivell molt alt de guarderies.
Així doncs, podríem dir que els diners que invertim en
guarderies representen una inversió en l’economia general del país.
A Dinamarca la cobertura dels serveis socials és molt àmplia, de manera
que totes les famílies daneses tenen garantit l’accés a una guarderia (en
algunes àrees a partir dels sis mesos de vida, i en altres a partir d’un any).
L’Estat en cobreix com a mínim 2/3 parts del cost, i la resta és a càrrec de
les famílies. També hi ha la baixa per maternitat, que no és igual a tots els
sectors econòmics perquè depèn de l’acord col . A Dinamarca les
polítiques familiars
–com moltes altres–
són una responsabilitat
compartida entre l’Estat,
el lloc de treball,
el mercat de treball,
els treballadors, els
empresaris i, òbviament,
la societat civil.
lectiu que s’hagi signat a
cada lloc de treball. Ara bé, en general es té dret per llei a cinquanta-dues
setmanes de baixa després del part, que poden tenir diferents escales econòmiques
segons la relació contractual establerta. En el disseny de la baixa
per maternitat a Dinamarca va ser molt important la flexibilitat, per
tant, avui els pares poden adaptar-la al seu gust –evidentment, han de posar-se
d’acord amb el seu cap per trobar la manera que els convingui a
ambdós, però flexibilitat significa que poden combinar-la entre el pare i la
mare– i també tenen l’opció d’agafar part de la baixa i reincorporar-se a la
feina parcialment per no desvincular-se del mercat de treball.
D’altra banda, a Dinamarca disposem d’una prestació universal per als
fills –molt alta per als fills petits i menys per als grans– que s’atorga a
70

013-VIA09-1 12/5/09 18:47 Página 71
VIA 09 04/2009 REVISTA DEL CENTRE D’ESTUDIS JORDI PUJOL
totes les famílies amb independència del nivell de renda. També tenim altres
beneficis complementaris i extraordinaris per als grups amb problemes
específics, com les famílies monoparentals, les persones amb discapacitat,
els estudiants amb infants al seu càrrec, etc.
Alhora, a través de les polítiques d’habitatge concedim Disposem d’una
ajuts per al lloguer.
prestació universal per
Com es poden imaginar, totes les mesures que he co- als fills –molt alta per als
mentat no són barates, i evidentment no són gratuïtes. fills petits i menys per
Aquí és on entra en escena el nostre nivell impositiu, per als grans– que s’atorga
això Dinamarca se situa al capdavant en despesa social. a totes les famílies amb
En relació amb els debats i les qüestions que estan a independència del nivell
l’ordre del dia a Dinamarca, una de les més debatudes és de renda.
l’equilibri entre la vida familiar i laboral. És a dir, com es
combina tenir una família amb tenir una feina? Convé recordar que a la
majoria de llars daneses tant el pare com la mare treballen, i segons un estudi
recent sis de cada deu nens creuen que els seus pares treballen massa,
i tres de cada deu consideren que estan estressats. Tot i els dubtes que
pugui despertar la formulació d’aquestes preguntes, és evident que a Dinamarca
hem de tractar l’estrès laboral i hem de veure si les persones dediquen
la major part de la seva vida a treballar. Això és important tant per
als pares com per als fills.
A Dinamarca la mitjana de treball setmanal és de trenta-set hores, i si
es tenen fills petits se n’han d’afegir vint de feines domèstiques –no tenim
au pairs o ajuda per a les tasques de casa–. És per aquest motiu que ara ens
estem centrant molt a trobar un equilibri correcte entre treballar i tenir
una família, i poder gaudir de la vida familiar, perquè les famílies són necessàries
per al desenvolupament de la societat.
Les famílies que afronten aquests problemes són les que estan formades
per un pare i una mare que treballen a jornada completa en feines molt absorbents.
Per a aquestes famílies, com jo, que treballo a Copenhaguen, a
Barcelona, diumenges i dilluns, perquè tan sols necessito un ordinador, és
molt difícil separar la vida laboral de la vida familiar. Per això hi ha moltes
famílies que tenen poca flexibilitat, i que depenen molt de l’hora d’anar a
buscar els fills a la guarderia, per exemple. A banda, també hi ha les famílies
monoparentals, que són un fenomen en augment a Dinamarca.
71

013-VIA09-1 12/5/09 18:47 Página 72
Les polítiques familiars a Dinamarca
Un dels reptes que es comenta a tot Europa és el de la tendència demogràfica
i el descens de la mà d’obra. Si observem un gràfic sobre la situació
demogràfica als països europeus, veiem que Dinamarca torna a situarse
al primer lloc i Espanya al voltant de la mitjana. La
La taxa de fertilitat taxa de fertilitat danesa és a un bon nivell, amb 1,83,
danesa és a un bon però segueix havent-hi una distància respecte de la taxa
nivell, amb 1,83, però de reproducció simple establerta en 2,1 a les societats
segueix havent-hi una europees; per tant, encara que estiguem a un bon nivell
distància respecte de la hem de recuperar aquesta distància. Al llarg dels darrers
taxa de reproducció anys, la qüestió demogràfica ha tingut molta importàn-
simple establerta en 2,1 cia en els debats sobre polítiques familiars, i potser per
a les societats europees. això ara estem començant a debatre les polítiques familiars
a escala europea. Tots ens trobem davant el mateix
problema demogràfic, ja que segons la Comissió Europea d’aquí a trenta
o quaranta anys ens faltaran aproximadament cinquanta milions de persones
al mercat de treball. Podria passar una bona estona parlant de les mesures
que hem aprovat a Dinamarca per resoldre el fet demogràfic, però
no m’hi endinsaré perquè no estan orientades a les polítiques familiars.
Un altre repte important pel que fa a les polítiques familiars és la
igualtat de gènere. He comentat un parell de vegades que a Dinamarca tenim
la taxa d’ocupació femenina més alta, però malgrat això encara no
tenim un sistema igualitari en matèria de gènere. Quant a la baixa per
maternitat que he esmentat, per exemple, a Dinamarca són majoritàriament
les dones qui l’agafen, i els homes s’hi afegeixen després, és a dir,
que van equiparant-se però amb molta lentitud. Encara hem de trobar-hi
una solució.
Com he dit abans, a Dinamarca estem registrant un augment de les famílies
monoparentals, ja que han augmentat un 37% d’ençà del 1980. I en
un àmbit més filosòfic, estem experimentant una mena de trencament o
canvi en l’estructura familiar tradicional, perquè estem passant a una societat
més individualista: antigament la família no eren només el nucli familiar
de pares i fills, sinó que era un vincle que es mantenia durant generacions
que vivien juntes, però avui dia ja no és així. Potser es tracta més
aviat d’una opinió personal i no una política de govern, però crec que actualment
les generacions s’estan allunyant.
72

013-VIA09-1 12/5/09 18:47 Página 73
VIA 09 04/2009 REVISTA DEL CENTRE D’ESTUDIS JORDI PUJOL
Què hem fet a Dinamarca per combatre alguns d’aquests problemes?
Doncs hem creat una comissió específica per tractar l’equilibri entre la
vida familiar i laboral, que ha definit una sèrie de solucions no només per
a les polítiques del govern sinó també per als agents socials,
el mercat de treball i les empreses, entre altres. Ara A Dinamarca estem
estem posant en pràctica algunes de les propostes de registrant un augment
l’informe final de la comissió, centrant-nos a introduir de les famílies
canvis per flexibilitzar el món del treball. ¿Podem treba- monoparentals, ja que
llar amb més flexibilitat i fer que la vida diària d’una fa- han augmentat un 37%
mília sigui més flexible permetent-li decidir quan treba- d’ençà del 1980.
lla i quan vol ser més lliure? I no només a través de la
quotidianitat, sinó també a través de la vida laboral, perquè veiem que les
famílies amb fills petits són les que treballen més. De fet, en general es tenen
fills quan se surt del sistema educatiu, i això coincideix amb l’època
en què ens hem de fer un lloc en el mercat de treball, per això molts pares
estan molt concentrats en la seva carrera quan tenen fills petits. Hem
aglutinat tots els grans reptes en molt pocs anys, i potser si ampliéssim la
vida laboral podríem ser capaços de treballar més en una època en què haguéssim
de passar menys temps amb els nostres fills.
A Dinamarca intentem constantment millorar el servei de guarderies
a través, per exemple, de programes alimentaris i de serveis flexibles.
També hem introduït un programa per a avis, per possibilitar que els ciutadans
d’edat avançada que estan fora del mercat de treball es dediquin a
cuidar nens malalts que no poden anar a la guarderia. Amb aquest programa
intentem utilitzar els recursos que tenim en el grup de ciutadans d’edat
avançada que no treballen. D’altra banda, hem creat un premi, perquè
ens agradaria premiar el millor lloc de treball. Hi ha algun lloc de treball
a Dinamarca que faci quelcom realment extraordinari per a les famílies?
Creiem que la competició entre diferents llocs de treball és un bon motor
per trobar noves solucions per a les famílies. I també estem intentant
–com avui– generar debat i donar molta informació sobre les possibilitats
de les famílies.
Aquesta ha estat la meva introducció a les polítiques familiars de Dinamarca
i a algunes qüestions que podríem debatre. Què fa que les persones
tinguin fills en la societat moderna occidental? Quins incentius tenen?
73

013-VIA09-1 12/5/09 18:47 Página 74
Les polítiques familiars a Dinamarca
Per què volen tenir una família? Per què a França tenen una taxa de fertilitat
tan alta i a Espanya, tan baixa? És evident que hi ha molts factors en
joc, i no hi ha cap resposta específica, però totes aquestes preguntes són al
centre del nostre debat. Com podem dissenyar polítiques familiars sense
interferir en les responsabilitats de la família? Com podem mantenir la
responsabilitat privada, la responsabilitat personal dels pares? Hem de tenir
present que hi ha límits, i en la societat danesa els límits es refereixen
a quant volem gastar en serveis i solucions per ajudar les famílies.
Vostès es poden preguntar si la nostra legislació està actualitzada d’acord
amb l’estructura familiar moderna. Recordo que una vegada vaig
sentir una persona danesa parlant amb un pare immigrant sobre polítiques
familiars; el danès el va mirar i li volia preguntar una cosa, però no
sabia com formular-ho, així que va dir: «Quin és el motiu perquè les famílies
d’immigrants tingueu tants fills?»; i aleshores el pare immigrant va
mirar el danès i va respondre: «Potser penses que la meva estructura familiar
és una mica peculiar, però jo crec que l’estructu-
Per a un nen danès és ra familiar danesa també és una mica peculiar, perquè,
molt normal tenir si no, com és que els nens danesos tenen tants pares?»
diferents pares, perquè Aquesta és una manera de descriure els canvis en l’es-
potser va néixer en un tructura familiar. Tot i que està disminuint, per a un
primer matrimoni, nen danès és molt normal tenir diferents pares, perquè
després els seus pares potser va néixer en un primer matrimoni, després els
es van divorciar, ara és seus pares es van divorciar, ara és en un segon matrimo-
en un segon matrimoni ni dels seus pares, o en un tercer, i té diferents germans
dels seus pares, o en un de sang i diferents pares i mares, etc. És per això que a
tercer, i té diferents vegades hi ha més pares que fills i que les coses estan
germans de canviant.
sang i diferents pares En relació amb la política danesa, un tema molt inte-
i mares, etc. ressant és que encara no hem aconseguit ser prou bons
a l’hora de generar mobilitat social, de manera que les
persones amb un nivell d’estudis baix segueixen tenint fills que acaben
amb un nivell d’estudis baix, i en les persones que tenen bons salaris és
habitual que els seus pares també en tinguessin. Això significa que tenim
un nivell de mobilitat molt baix. També tenim un mercat de treball molt
dividit per sexes, fet que a Espanya no succeeix, perquè aquí és més fàcil
74

013-VIA09-1 12/5/09 18:47 Página 75
VIA 09 04/2009 REVISTA DEL CENTRE D’ESTUDIS JORDI PUJOL
que una feina la pugui desenvolupar tant un home com una dona. Potser
en aquest sentit som més aviat conservadors.
Per acabar, m’agradaria plantejar una pregunta: quina influència té la
immigració? En què afecta la nostra estructura familiar? Es tracta d’una
cultura familiar diferent, però moltes persones també consideren que és
una solució a la demografia, perquè si no podem tenir fills per nosaltres
mateixos ni augmentar la mà d’obra a Europa, haurem d’importar mà
d’obra d’altres països.
75

013-VIA09-1 12/5/09 18:47 Página 76
VIA 09 04/2009 REVISTA DEL CENTRE D’ESTUDIS JORDI PUJOL
Sociòleg. Universitat Autònoma de Barcelona
Lluís Flaquer
Les polítiques familiars
a Catalunya*
L’accés a l’habitatge i l’estructura del mercat de treball són, segons indica Flaquer
en aquesta conferència, els principals obstacles que dificulten actualment
la maternitat i la formació de noves famílies. L’autor, un dels principals experts
del país en teoria sociològica de la família, noves formes de convivència i polítiques
familiars, afirma que si aquests obstacles no s’eliminen, per moltes polítiques
familiars que es desenvolupin no es resoldrà el problema de la baixa fecunditat
a Catalunya, que es resumeix en un índex de natalitat inferior al de la
majoria de països europeus. El sociòleg també constata que tot i el repunt demogràfic
propiciat per la immigració durant els darrers anys al nostre país, les
pràctiques reproductives de les dones immigrants s’adapten ràpidament a les de
les autòctones i també disminueix el nombre de fills que tenen. Flaquer també
assegura que el sistema espanyol de beneficis a les famílies no tan sols resulta insuficient
i inadequat, sinó que està greument mancat d’equitat en termes territorials
i de classe.
Potser és diferent parlar de polítiques familiars des de Catalunya que des
d’altres països, perquè, és clar, si ve un senyor danès a explicar les peculiaritats
del sistema danès del benestar es veu obligat no tan sols a presentar
les seves línies mestres sinó també a detallar el conjunt de programes i
* Conferència realitzada el 14 de gener de 2009 en el marc del cicle Les polítiques familiars,
organitzat pel Centre d’Estudis Jordi Pujol.
76

013-VIA09-1 12/5/09 18:47 Página 77
VIA 09 04/2009 REVISTA DEL CENTRE D’ESTUDIS JORDI PUJOL
prestacions familiars de què gaudeixen els ciutadans d’aquell país. Parlar
des de Catalunya té l’avantatge de poder prescindir de moltes d’aquestes
particularitats, que al capdavall es poden trobar al web del Departament
d’Acció Social i Ciutadania, i centrar-me en allò que més m’interessa. És
per això que tractaré més aviat de fer un balanç, de reflexionar, de comparar,
de mostrar quines són les peculiaritats, les virtuts –també els defectes–
del nostre sistema en relació amb altres països europeus, o moltes vegades,
amb la resta d’Espanya.
En la presentació apareixeran algunes estadístiques; sempre que ha estat
possible, he inclòs dades sobre Catalunya i he intentat comparar quina
és la nostra situació amb la d’altres països europeus o amb la resta d’Espanya.
Això no sempre ha estat fàcil, perquè tot i que tenim actualment un
Institut d’Estadística de Catalunya que produeix regularment dades sobre
Catalunya i que procura sempre, al màxim, que aquestes dades estiguin
homologades –per exemple, que siguin indicadors que es facin servir també
en altres països o que siguin indicadors d’Eurostat, Agència Estadística
de la Unió Europea–, a vegades és complicat fer les comparacions. Tot i
això, sempre que he pogut, que he trobat aquestes estadístiques, les he
presentat conjuntament.
La meva aportació tindrà quatre parts. En primer lloc, faré unes observacions
preliminars sobre el concepte i l’abast de les polítiques familiars,
almenys tal com jo les entenc. Després, a continuació, faré un resum de
quins són els instruments, quines són les eines, quins són els tipus de mesures,
de polítiques, que tenim a Catalunya, comparant-les, sempre que
pugui, amb la resta d’Espanya, o amb d’altres països europeus. I, després,
parlaré dels resultats de les polítiques familiars. Potser aquesta serà la
part més original de la meva conferència, perquè el que ens interessa no
és únicament quines són les bones intencions o les declaracions, dir: «Bé,
això ens agradaria que fos així o aixà», sinó: «Això funciona o no funciona».
És a dir, en aquesta part de la conferència, en què parlaré dels resultats,
tractaré d’avaluar si aquestes polítiques familiars tenen el resultat
que haurien de tenir, per exemple, en termes de fecunditat, en termes de
millorar la situació de la població, en termes del benestar dels infants, en
termes de reducció de la pobresa, en termes de disminució del fracàs escolar,
etc.
77

013-VIA09-1 12/5/09 18:47 Página 78
Les polítiques familiars a Catalunya
I, finalment, presentaré unes conclusions i faré unes recomanacions
polítiques per si volen ser recollides en alguna proposta que es pugui fer
sobre la qüestió.
Recordo que vaig sentir a parlar per primer cop de polítiques familiars
a Alemanya, a la meitat dels anys noranta. Em varen convidar a participar
en un projecte europeu on parlaven d’una sèrie de coses de les quals jo no
tenia ni idea, i em deia a mi mateix: «Escolti, jo em pen-
Encara hi ha molts sava que en sabia bastant, de família, i d’això no en sé
desacords i res». Bé, a partir d’aquell moment hi ha hagut molts al-
desavinences sobre allò tres projectes europeus en alguns dels quals he partici-
que haurien de ser o no pat, o fins i tot coordinat, i també els governs dels estats
les polítiques familiars; membres i la mateixa Comissió Europea han fet avenços
què és allò que cal considerables en aquest sentit.
esperar o el que no de Malgrat tot, encara hi ha molts desacords i desavi-
les polítiques familiars. nences sobre allò que haurien de ser o no les polítiques
familiars; què és allò que cal esperar o el que no de les
polítiques familiars. Jo els en voldria donar una definició provisional, que
he fet servir també en altres ocasions, però vull dir que és una definició
potser millorable. Les polítiques familiars consisteixen a aportar recursos
a les famílies perquè puguin acomplir, en les millors condicions possibles
i sense penalitzacions, sense costos, les seves responsabilitats de criança i
d’educació dels fills.
Però, en un sentit més ampli, jo també crec que les polítiques familiars
haurien d’incloure mesures que permetessin el naixement de fills –que és
el tema de la fecunditat al qual dedicaré una part de la conferència. No sempre
les polítiques de fecunditat es consideren dins de l’apartat de família,
perquè hom diu que això, més aviat, són polítiques de població. Però jo penso
que convé, almenys en un país com el nostre en què la fecunditat ha estat
tradicionalment baixa, dedicar-li un apartat. I crec que, si considerem
les polítiques familiars en un sentit ampli, han d’incloure les mesures relacionades
amb la fecunditat o amb el naixement dels fills.
I, finalment, voldria fer també una darrera observació. Les polítiques
familiars són polítiques socials, i en tant que tals haurien d’estar regides
per una sèrie de criteris propis de totes les polítiques socials. Per exemple,
l’equitat, la igualtat d’accés, el mateix tractament de totes les situacions
78

013-VIA09-1 12/5/09 18:47 Página 79
VIA 09 04/2009 REVISTA DEL CENTRE D’ESTUDIS JORDI PUJOL
equiparables –encara que, a vegades, aquesta igualtat signifiqui l’existència
de certes discriminacions positives, perquè en alguns supòsits convé incentivar
determinades situacions amb la finalitat de millorar la igualtat
d’oportunitats i la cohesió social. No es tracta d’ajudar
tothom independentment de la seva condició social, sinó No sempre les polítiques
de fer-ho amb l’ànim de reduir determinades desigual- de fecunditat es
tats, i això vol dir preveure l’aplicació de transferències consideren dins de
en termes de redistribució generacional o de classe. l’apartat de família,
Quins són els substrats de les polítiques familiars? perquè hom diu que
Per mi, aquest apartat és molt important, perquè, a vega- això, més aviat, són
des, podem començar a parlar de polítiques familiars, polítiques de població.
però sense tenir present en quin país estem. Estem parlant,
per exemple, de Mèxic, d’Alemanya o de Dinamarca? Hi ha una sèrie
d’infraestructures econòmiques i socials des de les quals es fan les polítiques
familiars, que al seu torn hi incideixen. Cal no oblidar mai aquest
substrat, car sovint podem ser excessivament optimistes i pensar que les
polítiques familiars poden resoldre molts temes que no necessàriament
provenen de l’àmbit de la família sinó de l’estructura del model productiu.
Per exemple, pel que fa a la fecunditat –un tema sobre el qual insistiré
més endavant–, el problema no rau únicament en una manca de polítiques
familiars, sinó en la necessitat de fer certes reformes socials relacionades
amb el mercat de treball o amb el de l’habitatge.
Quines són aquestes bases des de les quals i sobre les quals operen les
polítiques familiars? En primer lloc, hi ha el model socioeconòmic de desenvolupament.
Per exemple, si estem parlant d’un país avançat o no tan
avançat, amb o sense un important sector d’economia submergida. Pensem,
per exemple, en l’existència en el nostre país d’un pes excessiu de la
construcció o d’un mercat de treball dual. Tot això és molt important tenir-ho
present quan s’estan dissenyant polítiques familiars.
En segon lloc, el règim de benestar. Quan els experts parlen de règim de
benestar es refereixen al relatiu protagonisme de l’estat, del mercat o de la
família com a proveïdors de serveis, a la qualitat dels drets socials i al grau
de desigualtat social, que al capdavall són els criteris que ens permeten
afirmar si un país té un estat del benestar avançat o no. És clar, tot això
són temes molt importants quan estem parlant de polítiques familiars,
79

013-VIA09-1 12/5/09 18:47 Página 80
Les polítiques familiars a Catalunya
perquè unes polítiques familiars que potser són apropiades en un tipus de
règim de benestar, potser no ho són en un altre.
I, finalment també, cal no oblidar els models culturals de família, és a
dir, els valors que inspiren les relacions familiars, o sia, les preferències
dels individus, les tradicions de gènere, les jerarquies a l’interior de la família
o les pautes de composició i organització de les llars. Cal analitzar,
per exemple, si en un país hi ha una tradició de no de família extensa, la
qual cosa porta els ciutadans a valorar positivament els intercanvis intergeneracionals
monetaris o de serveis. Això és molt important, també,
quan estem parlant de polítiques familiars, perquè altrament ens podem
trobar amb els mateixos problemes dels sociòlegs anglesos que estaven estudiant
l’atur a la Gran Bretanya. Efectivament, aquí tenim, amb gran fortuna,
un sistema de família complex que fa que hi hagi un escàs nombre
de llars amb tots els seus membres adults sense feina. Mentre que al Regne
Unit n’hi ha moltes, al nostre país n’hi ha ben poques.
Encara que m’agradaria detenir-me en aquest punt dels models familiars,
perquè tractant-se del meu tema en podria parlar durant moltes hores,
entenc que aquí la finalitat d’aquesta conferència és parlar de polítiques
familiars, i no pas de família en un sentit estricte. Per tant, hi passaré
molt ràpidament. Però no voldria seguir endavant sense al . ludir al creixement
de la diversitat familiar, ja que les polítiques familiars poden ser
molt diferents segons si ens trobem o no amb un sistema homogeni de família.
Cal tenir present que, aquí, a Catalunya, està creixent molt la diversitat
familiar, i això no tan sols a causa de l’augment de
En aquests moments l’heterogeneïtat ètnica, sinó també del canvi de molts al-
tenim les taxes de tres paràmetres.
divorci més altes Per exemple, voldria detenir-me en un d’aquests can-
d’Europa. vis, l’augment del divorci, encara que només sigui cinc
minuts. Aquest augment està propiciant en el nostre
país una intensificació del pluralisme familiar sobretot a partir de l’increment
de les famílies monoparentals. No sé fins a quin punt això és prou
conegut a nivell públic, però des de la reforma de la Llei del divorci del
2005 s’han disparat les taxes de divorci. Aquest fet està creant una situació
canviant ja que la diversitat familiar requereix extremar les precaucions
per evitar que creixi desmesuradament la desigualtat (d’oportunitats) en-
80

013-VIA09-1 12/5/09 18:47 Página 81
VIA 09 04/2009 REVISTA DEL CENTRE D’ESTUDIS JORDI PUJOL
tre els infants. No és admissible, en un país modern i avançat, que uns infants
tinguin unes condicions pitjors que d’altres a causa de la mala fortuna
de la separació dels seus pares. Cal arbitrar unes polítiques correctores
d’aquesta situació, i el creixement del divorci hauria de comportar
també la millora d’aquestes mesures.
La meitat dels divorcis afecten menors, encara que la custòdia compartida
només s’atorga en un 10% dels casos de divorci en què hi ha fills a càrrec.
Aquest percentatge és molt baix tenint en compte que justament la
Llei regulava favorablement aquesta opció. Cal no oblidar que el divorci té
unes conseqüències molt adverses: el creixement de la monoparentalitat,
que moltes vegades va associat amb la pobresa infantil, amb un dèficit d’atenció
als fills, i que pot redundar en una minva dels nivells de benestar de
la infància, i això requereix dedicar més recursos a aquestes famílies.
De què estem parlant quan fem referència al creixement del divorci?
Ens estem referint al fet que, aquí a Catalunya, en aquests moments tenim
les taxes de divorci més altes d’Europa, i això la veritat és que és poc conegut.
A Catalunya cada any hi ha unes 25.000 ruptures –són 23.000 divorcis
i gairebé 2.000 separacions, que és una xifra molt elevada
per a les dimensions del país–. I això significa tenir Amb l’excepció de la
una taxa bruta de divorcialitat de 3,3 divorcis per cada Federació Russa,
mil habitants, una de les més altes del món occidental. Ucraïna i altres nacions
Amb l’excepció de la Federació Russa, Ucraïna i altres de l’antic bloc soviètic,
nacions de l’antic bloc soviètic, països excomunistes països excomunistes
amb una dilatada tradició divorcista, no hi ha cap altre amb una dilatada
país europeu que presenti aquests nivells tan alts.
tradició divorcista, no hi
Per tant, aquí tenim un problema greu, i a mi em ha cap altre país
sembla que si això ho tingués qualsevol altre país els dia- europeu que presenti
ris n’estarien parlant cada dia, i aquí ningú ho sap. I si aquests nivells tan alts.
algú en parla, diuen: «Ah, és que aquest és de l’Opus».
No, és veritat. La qüestió és que si volem enfrontar-nos adequadament a
aquest problema, caldrà destinar-hi molts recursos.
Ja no parlem, en relació amb aquest problema, del pagament de les
pensions d’aliments: el 39% de les mares divorciades soles amb fills no
perceben cap mena de pensió d’aliments dels pares no residents; una
quarta part de les mares que cobren la pensió diuen que es produeixen re-
81

013-VIA09-1 12/5/09 18:47 Página 82
Les polítiques familiars a Catalunya
Percentatge
tards; dos terços d’aquestes mares reconeixen que aquests retards els perjudica.
Aquestes dades procedeixen del Panel de Famílies i Infància, una
enquesta feta per l’Institut d’Infància i Món Urbà de Barcelona entre els
nois i noies que cursen l’ESO.
El fons de garantia per tal de fer front a l’impagament de les pensions
d’aliments que va crear el govern de Rodríguez Zapatero –de caràcter
molt modest, restrictiu– no s’establí fins dos anys i mig més tard de l’aprovació
de la Llei del divorci. Considero que aquest retard fou realment irresponsable,
tenint en compte que un dels resultats de la Llei fou un creixement
exponencial de la divorcialitat.
Passem a la segona part de la conferència: els instruments de les polítiques
familiars. Què tenim en el nostre país pel que fa a polítiques familiars?
Començarem comparant, a nivell europeu, els diners que dediquen
els governs a família i fills. En això sí que hi ha uns indicadors molt ben
homologats a nivell europeu, tant per Eurostat com per l’OCDE, que els
calculen de la mateixa manera, i l’Institut d’Estadística de Catalunya també
els fa servir. Per tant, podem comparar amb totes les garanties la situació
de Catalunya amb la d’altres països del nostre entorn.
82
90,00
80,00
70,00
60,00
50,00
40,00
30,00
20,00
10,00
0,00
Proporció de divorcis respecte dels matrimonis de l’any en una
selecció de països de la Unió Europea i Catalunya, 1998-2007
1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007
Font: Elaboració pròpia amb dades d’Eurostat, INE i IDESCAT.
EU-27
Dinamarca
Alemanya
Grècia
França
Itàlia
Portugal
Suècia
Regne Unit
Catalunya
Espanya

013-VIA09-1 12/5/09 18:47 Página 83
VIA 09 04/2009 REVISTA DEL CENTRE D’ESTUDIS JORDI PUJOL
Percentatge respecte del PIB
Dinamarca
Luxemburg
Alemanya
Suècia
Finlàndia
Àustria
Hongria
França
Irlanda
UE-27
Bèlgica
Eslovènia
Xipre
R. Unit
Holanda
Grècia
Estònia
R. Txeca
Eslovàquia
Romania
Portugal
Letònia
Itàlia
Espanya
Malta
Lituània
Bulgària
Polònia
Catalunya
Despesa social en família i fills
Unió Europea i Catalunya, 2006
0,8
0,8
1,2
1,2
1,2
1,2
1,2
1,2
1,1
1,1
1,1
1,6
1,6
1,5
1,5
1,4
2
1,9
1,9
0 0,5 1 1,5 2 2,5 3 3,5 4
Si Catalunya fos un país independent, en aquest moment seria l’últim
de la Unió Europea. Catalunya només dedica un 0,8% del producte interior
brut a família. Per exemple, els danesos, representats per aquell senyor
que va estar aquí ara fa un parell de mesos per parlar-nos del seu sistema,
dediquen quatre vegades més a família. Això cal tenir-ho molt
present, perquè si no s’hi dediquen diners, es poden fer
polítiques ben magres. I això no és una crítica als go- Si Catalunya fos un país
verns de la Generalitat, perquè potser si no s’hi han de- independent, en aquest
dicat és perquè el finançament de la Generalitat és insu- moment seria l’últim de
ficient.
la Unió Europea.
Podem comprovar que després de Catalunya hi ha Po- Catalunya només dedica
lònia, Bulgària, Lituània, Malta i Espanya. O sigui, Es- un 0,8% del producte
panya, el conjunt d’Espanya, està millor que Catalunya. interior brut a família.
I podríem dir: «A veure, com pot ser això? Si justament a
Catalunya hem estat pioners amb les polítiques familiars». Doncs bé, tot i
que és veritat que Catalunya ha estat capdavantera en aquest apartat, el
seu PIB per capita és més gran que la mitjana espanyola i, per tant, també
la seva despesa social hauria de ser més elevada. Si ens comparem amb la
2,1
2,5
2,5
2,9
2,9
2,9
2,8
Font: Elaboració pròpia amb dades d’Eurostat i de l’Idescat
La dada sobre Catalunya correspon al 2005
3,1
3,4
3,7
83

013-VIA09-1 12/5/09 18:47 Página 84
Les polítiques familiars a Catalunya
mitjana europea dels vint-i-cinc, ells estan entorn del 2% mentre que nosaltres
tot just passem del mig per cent, de fet estem al 0,8%, que és molt
poc. Per tant, ens falta fer un gran esforç, o sigui, caldria multiplicar per
dos o per tres la nostra despesa en família si volem equi-
Catalunya va ser pionera parar-nos als països del nostre entorn.
en l’impuls de les Com deia abans, Catalunya va ser pionera en l’impuls
polítiques familiars, de les polítiques familiars, perquè amb l’aprovació del
perquè amb l’aprovació Pla integral de suport a les famílies del 1993, el Govern de
del Pla integral la Generalitat va començar a plantejar un tema del qual
de suport a les famílies es parlava ben poc en aquella època. Encara que aquest
del 1993, el Govern pla a l’hora de la veritat va tenir problemes d’implemen-
de la Generalitat tació, representà una fita simbòlica molt important.
va començar a plantejar El molló següent fou l’aprovació de la Llei 18/2003, de
un tema del qual es suport a les famílies. Aquesta llei també suposà un avenç
parlava ben poc en molt considerable, perquè s’hi varen establir unes pres-
aquella època. tacions universals per a infants a càrrec menors de tres
anys. Com deia la Llei, la intenció del Govern de la Generalitat
era d’anar estenent aquesta prestació –que, a més a més, cal assenyalar
que no solament era universal sinó que no estava subjecta a disponibilitats
pressupostàries, per tant, era un dret subjectiu que tenien els
infants i les famílies de rebre aquesta prestació–, doncs la idea era d’anar
estenent aquest dret a altres franges d’edat fins arribar als divuit anys,
que és el que tenen la majoria de països europeus: una prestació familiar
per a tots els infants menors de setze o divuit anys. Bé, això no s’ha fet, segurament
per dificultats pressupostàries o per manca de voluntat política.
La qüestió és que, en aquests moments, el Govern central sí que ha
anat arbitrant altres mesures i aquí ens hem quedat una mica en segon
terme.
De totes maneres, és veritat que com a resultat d’aquesta Llei de suport
a les famílies ara tenim unes prestacions que no estan malament, tenint
en compte que no són incompatibles amb les que dóna el Govern espanyol
sota condició de recursos. Les seves quanties les podem trobar fàcilment a
Internet, només cal anar al Departament d’Acció Social i Ciutadania, i en
l’apartat de «Prestacions familiars» obtindran aquestes quantitats: per als
menors de tres anys són 638 euros anuals i per als infants de tres a sis
84

013-VIA09-1 12/5/09 18:47 Página 85
VIA 09 04/2009 REVISTA DEL CENTRE D’ESTUDIS JORDI PUJOL
anys, si són famílies nombroses o monoparentals, cobren unes assignacions
anuals de 745 euros. Però, tenint en compte que la prestació bàsica
del Govern central és de 291 euros, realment estem parlant d’una quantitat
important; sent una prestació complementària representa
més del doble de la prestació bàsica de la Segu- El gran problema que
retat Social, que només és, a més a més, per a famílies tenim a Espanya, en
amb nivells d’ingressos molt baixos, mentre que la pres- relació amb el suport
tació catalana per a menors de tres anys és per a famílies econòmic a les famílies,
de tots els nivells econòmics.
és que no solament
El gran problema que tenim a Espanya, en relació resulta insuficient,
amb el suport econòmic a les famílies, és que no sola- sinó que està greument
ment resulta insuficient, sinó que està greument man- mancat d’equitat,
cat d’equitat, i això tant en termes territorials com de i això tant en termes
classe. En termes territorials, què vull dir? Que si mirem territorials com
el sistema de prestacions per fill a càrrec, aquest sistema de classe.
de prestacions de la Seguretat Social, que es donen a
aquelles famílies que tenen un nivell baix d’ingressos, qui les percep? Les
regions pobres. Per exemple, a Extremadura perceben la prestació un terç
dels menors, i aquí no arriba ni al 10%. És clar, un sistema que es reparteix
tan desigualment per territoris de l’Estat, per comunitats autònomes, té
una utilitat molt limitada.
Però també és desigual en termes de classe, perquè hi ha dues menes
d’ajut: hi ha les prestacions per als pobres i els avantatges per als rics. Les
prestacions per als pobres són les prestacions de la Seguretat Social que
requereixen tenir un nivell molt baix d’ingressos. I les prestacions per als
rics –entre cometes– són els ajuts que van dedicats als declarants de
l’IRPF, o sigui, són bàsicament desgravacions fiscals per a descendents solters,
de les quals es poden beneficiar els declarants de classe mitjana.
Però quin és el problema? En primer lloc, una manca de transparència,
ja que hi ha buits en el sistema. Però, sobretot, que aquests declarants de
classe mitjana, a mesura que augmenta el seu nivell d’ingressos, també
perceben una desgravació més gran. Per tant, una família més rica té una
desgravació més alta. Això també és difícil d’acceptar. Ho és perquè, en tot
cas, si hi hagués d’haver alguna discriminació seria a l’inrevés, que potser
als pobres els donessin una prestació més gran, però no que a mesura que
85

013-VIA09-1 12/5/09 18:47 Página 86
Les polítiques familiars a Catalunya
augmenti la base imposable s’incrementi la desgravació. Es tracta d’un
sistema que fou dissenyat a l’època del govern Aznar en consonància amb
els seus valors, però resulta difícil d’entendre que el govern socialista ho
hagi mantingut. I, a més a més, també hi ha disparitats entre nivells d’ingressos,
no solament en les quanties, sinó en els requisits d’accés, pel que
fa a les edats i altres característiques dels fills dependents. Això sí que és
difícilment presentable en termes internacionals i s’hauria de poder reformar.
Però, és clar, això depèn en part del Ministeri d’Hisenda del Govern
central i en part de la Seguretat Social. Una de les recomanacions
que faré al final és que ens hauríem de preocupar no solament de revisar
l’estat de les nostres balances fiscal generals, sinó també de les balances
fiscals de la Seguretat Social.
Pel que fa a l’atenció pública a la infància, en particular l’educació infantil,
hem de reconèixer que Catalunya ha fet progressos molt notables:
tenim tots els infants de més de tres anys escolaritzats al cent per cent i, a
més a més, l’escolarització és gratuïta, perquè el sistema està finançat públicament.
El problema que tenim a Catalunya –bé, a la resta d’Espanya
encara més– és la franja d’edat dels zero als tres anys. Aquí sí que encara
hi ha moltes disparitats, depèn molt del municipi i de la part del territori.
Aquí jo crec que es podria millorar molt.
I, després, en segon lloc, també caldria fer una propos-
Pràcticament els pares ta agosarada a favor d’unes llicències parentals retribuï-
de tots els països des, que això és la peça que ens manca, bàsicament, en re-
europeus gaudeixen de lació amb d’altres països europeus. Pràcticament els
llicències parentals pares de tots els països europeus gaudeixen de llicències
retribuïdes, que són uns parentals retribuïdes, que són uns permisos o llicències
permisos o llicències laborals que es poden demanar quan s’acaba el permís de
laborals que es poden maternitat. A Espanya tenim des de fa poc un permís de
demanar quan s’acaba el paternitat de quinze dies a favor del pare, però en canvi
permís de maternitat. encara ens manquen unes llicències laborals pagades a
càrrec de la Seguretat Social que permetin als pares i a les
mares tenir els seus fills a casa durant uns mesos. Després mostraré dades
que demostren que, efectivament, aquí hi ha més nens escolaritzats, fins i
tot menors de tres anys, que en altres països europeus, que estan més avançats
pel que fa a les llars d’infants, però en els quals hi ha molts nens a casa.
86

013-VIA09-1 12/5/09 18:47 Página 87
VIA 09 04/2009 REVISTA DEL CENTRE D’ESTUDIS JORDI PUJOL
Qui cuida els nens? Bé, bàsicament són les mares. Són les mares, això
sempre ha estat així a nivell tradicional, però en aquests moments que treballen
pares i mares convindria que els pares també s’involucressin més
en la cura dels seus fills. Ho dic perquè les mares continuen sent una peça
molt important dins de la família, dins de l’equilibri familiar, però també
estaria molt bé que els pares potser no treballessin tantes hores i que es
fessin més càrrec dels nens. En aquest punt les diferències de gènere són
encara molt grans.
Pel que fa a les taxes d’escolarització dels infants de més de tres anys,
estem molt bé a nivell internacional, perquè la nostra escolarització és del
cent per cent. Però amb els menors de tres anys encara falta molt a fer. Encara
que no tenim dades comparatives sobre Catalunya calculades amb els
criteris de l’OCDE, Catalunya estaria més aviat a la banda mitjana, una
mica millor que el conjunt d’Espanya. Hi ha països, com Polònia, un país
excomunista, que estan molt pitjor que nosaltres. Itàlia està molt pitjor, i
també Grècia. Tot i que estem lluny de Dinamarca i d’altres països nòrdics,
la nostra posició no és pas dolenta, i crec que cal reconèixer els esforços
que s’han fet en aquest sentit.
A més a més, en l’escolarització per a menors de tres anys Catalunya
ha estat pionera dins el conjunt de l’Estat. Si comparem les dades de Catalunya
amb les d’Espanya, podem observar que, en aquests moments, el
conjunt d’Espanya està arribant al mateix nivell que nosaltres vàrem assolir
gairebé a principis dels anys noranta. Pel que fa als menors de dos
anys, també Catalunya està molt més avançada, però, en aquests moments,
també el conjunt d’Espanya ens està gairebé atrapant. Com he dit
ara fa un moment, si comparem la situació d’Europa amb la d’Espanya,
ens adonem que a la mitjana europea dels vint-i-cinc hi ha més nens que
no estan atesos en una escola bressol. Per què passa això? Perquè molts
d’aquests nens estan a casa seva cuidats pel seu pare o per la seva mare,
que tenen una llicència parental retribuïda per la Seguretat Social. I això
ho tenen gairebé tots els països. Llavors, aquest és un debat que caldria
obrir com més aviat millor. Però, sobretot, caldria obrir-lo en relació amb
la Seguretat Social, perquè és allà on hi ha diners. I és la Seguretat Social
que hauria de fer-se’n càrrec, perquè altrament ho haurem de pagar dues
vegades.
87

013-VIA09-1 12/5/09 18:47 Página 88
Les polítiques familiars a Catalunya
Aquestes llicències parentals que jo proposaria –de fet, és una proposta
del nostre grup de recerca Iphigenia, en què tenim una investigadora,
l’Anna Escobedo, que és una de les que més en sap a nivell europeu, i que
ara justament presenta la seva tesi doctoral– haurien de ser remunerades,
com un dret, amb una compensació del 90% o el 100% del salari durant
uns mesos. Sobretot aquests mesos en què el nen encara no té plaça a l’escola
bressol. O sigui, quan s’acaba el permís de maternitat, amb una duració
de quatre mesos, qui s’ha de fer càrrec d’aquest nen que és gairebé un
nadó? Ha d’anar a una escola bressol quan és tan petit? O l’ha de cuidar
una àvia? Aquí ens falta encara una peça clau en el nostre sistema públic
d’atenció a la infància. Per això cal obrir un debat que, en aquests moments,
sembla inexistent. Hauria de ser una llicència neutral en termes
de gènere, oberta als pares que volguessin agafar-la i, sobretot, dissenyada
com un dret individual no transferible, que és com ho fan els països europeus
més avançats. Una altra raó és econòmica, perquè el cost de les places
de lactants és molt elevat. La presència d’un lactant en una escola
bressol no és indicada, sinó que hauria d’estar a casa seva. Així és com passa
a tots els països, menys al nostre.
En el nostre país, la cobertura dels permisos de maternitat ha anat fent
avenços molt considerables. És clar, aquesta cobertura ha anat progressant
gràcies a la participació femenina en el mercat de treball, que ha
anat creixent en els darrers anys. A Catalunya s’ha creat
A Catalunya s’ha creat molta més ocupació femenina que a la resta d’Espanya,
molta més ocupació per tant, hi ha més dones treballant. Com es calcula
femenina que a la resta aquest indicador? Bé, bàsicament és el percentatge de
d’Espanya. mares que han gaudit del permís de maternitat respecte
dels nascuts en aquell l’any. Podem veure que Catalunya,
que l’any 2000 tenia una cobertura aproximada de gairebé dos terços, està
ja assolint una cobertura de tres quarts al final del període. O sigui, en
cinc anys hem guanyat uns deu punts de percentatge, que és molt. I veiem
que la resta d’Espanya també ens va seguint però molt per sota, o sigui,
que en això també som capdavanters.
Passem a la tercera part de la meva conferència. Com ja he indicat al
principi, convé parlar dels resultats de les polítiques familiars. Fins ara
hem dit quines prestacions i quins instruments tenim, quines mesures hi
88

013-VIA09-1 12/5/09 18:47 Página 89
VIA 09 04/2009 REVISTA DEL CENTRE D’ESTUDIS JORDI PUJOL
ha, però el que ens interessa de cara a l’avaluació, de cara a veure si això
serveix per al que hauria de servir, és saber quin rendiment té, quins efectes
té, quin impacte té. Això és el que tractaré de fer en el que em resta de
conferència.
Crec que, almenys per mi, aquesta part és la més interessant, perquè és
també la més valorativa, i la més crítica, evidentment. Són tres apartats
els que tractaré: en primer lloc, la fecunditat, a la qual ja m’he referit al
principi; en segon lloc, la pobresa infantil; i, en tercer lloc, el fracàs escolar.
Són tres indicadors que ens permeten esbrinar si funcionen bé les famílies.
Si una família funciona bé, en primer lloc, hauria de poder tenir
fills, si aquests fills són desitjats; en segon lloc, ha de tenir uns nivells econòmics
dignes i adequats; i, en tercer lloc, els seus fills no haurien de tenir
fracàs escolar, perquè sovint el baix rendiment escolar és un símptoma
del mal funcionament d’una família. Potser hi ha altres àmbits que
podríem estudiar, però no existeixen les dades comparatives que voldríem.
Per tant, m’he limitat a aquests tres aspectes.
Comencem per la fecunditat. A Catalunya tenim ara un indicador conjuntural
de fecunditat d’1,46 fills per dona. Aquest indicador ens permet
mesurar la nostra fecunditat en relació amb la d’altres
països i determinar si millora o empitjora al llarg dels A Catalunya tenim ara
anys.
un indicador conjuntural
De fet, en els darrers anys ha millorat molt la nostra de fecunditat d’1,46 fills
fecunditat, però malauradament ho ha fet sobretot grà- per dona.
cies a l’influx de la immigració. No és que hagi millorat
a causa de l’avenç de les condicions de les famílies i de les dones, sinó que
ha millorat a causa de la presència entre nosaltres de dones immigrants
amb uns valors i unes pautes reproductives diferents i que, per tant, tenen
fills tant si les condicions són les adequades com si no.
En primer lloc, podríem intentar contrastar aquest indicador d’1,46
fills per dona amb el nivell ideal, que seria el nivell de renovació de les generacions,
que es considera que és 2,1. I en aquest sentit ens falten gairebé
0,64 fills, o sia, dos terços de fill.
Però hi ha una manera molt més interessant de mesurar els nostres dèficits,
és a dir, ho podem fer no pas respecte d’un ideal o d’allò que voldríem,
sinó respecte dels fills que són desitjats per les dones. Això ho sa-
89

013-VIA09-1 12/5/09 18:47 Página 90
Les polítiques familiars a Catalunya
bem molt bé, perquè en les enquestes normalment es pregunta a tota la
població femenina: «Vostè quants fills desitjaria tenir?». I després, a continuació,
ve la pregunta: «I vostè quants fills té?». Bé, doncs, sistemàticament,
a tots els països sempre hi ha un diferencial entre els fills que les
dones desitgen tenir i els fills que tenen en realitat. És molt interessant
comprovar si aquest diferencial és més gran en uns països que en altres.
Doncs bé, el resultat no és que sigui molt bo, perquè justament al nostre
país –i, en general, a Espanya, però també als altres països del sud d’Europa,
a Grècia o Itàlia–, hi ha una diferència entre els fills que es tenen i els
fills que es desitgen molt més gran que en d’altres països europeus, la
qual cosa indica que hi ha unes barreres o uns condicionants que impedeixen
que els desitjos de les dones es converteixin en realitat. Concretament,
aquest diferencial a Catalunya és de 0,8, o sigui, només es tenen
uns dos terços dels fills desitjats i, per tant, si les condicions fossin òptimes,
podria néixer també un altre terç dels fills desitjats.
Quins són els obstacles a la formació de famílies? Això és ben sabut i,
per tant, aquí no diré cap novetat. En primer lloc, les dificultats d’accés a
l’habitatge, no solament pel seu encariment sinó sobretot pel fet que, en
el nostre país, l’alternativa a la compra –el mercat de lloguer– és molt escassa.
En segon lloc, l’estructura del mercat de treball: tenim molta precarietat
laboral, atur juvenil, temporalitat. A més a més, aquest atur juvenil
afecta sobretot les dones, que són les que han de tenir fills, i això és el que
fa que s’endarrereixi la fecunditat. Actualment, la mitja-
Espanya és el país de la na d’edat en el naixement dels fills és a partir dels tren-
Unió Europea amb una ta anys. Si es comencen a tenir els fills a partir dels trenta
taxa de temporalitat anys, una part dels fills que es voldrien haver tingut no
laboral més alta: un terç s’acaben de tenir a causa de diversos avatars o condicio-
dels assalariats nants. Aquells països en què els fills es tenen més aviat
espanyols tenen un són aquells amb una fecunditat més alta.
contracte temporal. Espanya és el país de la Unió Europea amb una taxa
de temporalitat laboral més alta: un terç dels assalariats
espanyols tenen un contracte temporal. Polònia és un altre país que també
es troba en aquesta situació. Catalunya està una mica millor que el conjunt
d’Espanya, però la temporalitat també és molt elevada.
90

013-VIA09-1 12/5/09 18:47 Página 91
VIA 09 04/2009 REVISTA DEL CENTRE D’ESTUDIS JORDI PUJOL
Si volem fer progressar la fecunditat, caldria millorar la situació del
mercat laboral i del mercat de l’habitatge. En absència d’aquestes reformes,
les polítiques familiars serveixen de ben poc. Les prestacions i les
llars d’infants tenen un valor molt limitat si la gent no
pot tenir els fills quan consideren que és el moment adequat.
Cal tenir present que la temporalitat és semblant
per a homes i dones en el sector privat, però no així en el
sector públic. Justament aquí sí que es poden fer coses,
encara que el sector públic a Catalunya només representa
el 12,5% del conjunt dels assalariats, que potser no és
molt. Però, de totes maneres, jo crec que el Govern de la Generalitat podria
millorar la temporalitat en el sector públic, que afecta el doble a les
dones que als homes. Si volem millorar la situació de les dones en el mercat
laboral comencem donant exemple –i això ho dic també pel Govern de
Madrid– i després potser el sector privat també ens imitarà. Però sembla
que és a l’inrevés.
Ara us vull mostrar unes dades que encara no han estat publicades, i
que, en aquest sentit, són una primícia. Estan extretes de l’informe de
l’enquesta metropolitana: l’enquesta que en un primer moment era l’enquesta
de la ciutat de Barcelona, que després va ser de la regió metropolitana
i que actualment ja abasta tot Catalunya, i que és gestionada, en
part, per l’Institut d’Estadística de Catalunya. Aquí podem veure una cosa
molt important, i és: qui té els fills en aquest país? Qui té més fills respecte
dels desitjats? Doncs les dones que no tenen estudis.
O sigui, les dones que no tenen estudis, una part molt important de les
quals segurament són immigrants, tenen gairebé el cent per cent dels fills
que desitgen. Però a mesura que va augmentant el nivell d’estudis es tenen
menys fills dels desitjats. I quan arribem als estudis superiors veiem
que hi ha una diferència molt important, fins al punt que només estan tenint
el 43% d’aquells que desitgen.
En aquest sentit, crec que hauríem d’obrir un debat sobre què ens interessa.
Ens interessa la quantitat o la qualitat de la infància? Potser això els
xocarà una mica, parlar de la qualitat de la infància, perquè per als seus
pares tots els nens tenen un gran valor, però des d’un punt de vista col . Si volem fer progressar
la fecunditat, caldria
millorar la situació del
mercat laboral i del
mercat de l’habitatge.
lectiu
ens interessaria que nasquessin fills amb una intensitat semblant a
91

013-VIA09-1 12/5/09 18:47 Página 92
Les polítiques familiars a Catalunya
tots els sectors socials i no especialment en els més baixos des del punt de
vista educatiu. Ens convé que en una societat del coneixement com Catalunya
les dones més fèrtils siguin les de classe baixa amb escasses credencials
educatives? Ho dubto, i la manera de canviar-ho seria fent polítiques
familiars que compensessin els costos (sobretot indirectes) més elevats de
la maternitat per a les dones més orientades professionalment, que són
les que tenen nivells educatius més alts.
Els explicaré una anècdota extreta de la meva pràctica professional
que reflecteix aquesta situació: en els congressos internacionals s’estableix
un clar contrast entre les investigadores joves dels països del sud
d’Europa, que tenen entre trenta i trenta-cinc anys, i que estan intentant
consolidar el seu espai laboral amb greus dificultats, i les investigadores
de la mateixa edat dels països nòrdics, les quals no solament estan ben
col . locades, sinó que ja han pogut accedir a la maternitat. Al nostre país és
habitual que les noies d’aquests cercles acadèmics tinguin fills a partir
dels trenta-cinc, i això en el millor dels casos. Per què la fecunditat és més
92
3,00
2,50
2,00
1,50
1,00
0,50
0
Nombre mitjà de fills tinguts i desitjats per la població femenina
segons el nivell d’estudis acabats de l’entrevistada
Catalunya, 2006
Total Catalunya Sense estudis Estudis primaris Estudis secundaris Estudis superiors
Nivell d’estudis acabats de l’entrevistada
Tinguts Desitjats Diferencial
Font: ECVHPC 2006

013-VIA09-1 12/5/09 18:47 Página 93
VIA 09 04/2009 REVISTA DEL CENTRE D’ESTUDIS JORDI PUJOL
alta a Suècia? Perquè una noia pot començar a tenir els fills a partir dels
vint-i-cinc anys, perquè les parelles no tenen problemes d’accés a l’habitatge
ni de precarietat laboral. Això és bàsic, perquè les prestacions serveixen
de ben poc si no es fan primer aquestes reformes tan necessàries.
Hi ha un segon debat que caldria obrir. Fins ara ens hem refiat que la
immigració faci pujar la fecunditat, però és que les dones immigrants
també s’adapten ràpidament a les pautes reproductives de les autòctones.
Per bé que la fecunditat augmenti en un primer moment, el problema
continua persistint.
Crec que –això és una idea personal, però potser vostès la poden compartir–
en el moment en què s’iniciï el nou cicle econòmic, no sé si ens convé
tenir més immigració. I això no solament per raons identitàries –que segur
que aquí, en aquesta sala, hi ha persones molt més preparades que jo
per parlar-ne–, sinó també per altres motius. Donaré dues raons que no tenen
a veure amb la identitat nacional: l’una és la inversió en capital humà,
perquè com més immigració tenim, també tenim més possibilitats de fracàs
escolar, tenim més dificultats d’integració d’aquestes poblacions i tot
es converteix en una mena de cicle de peix que es mossega la cua.
De la inversió en el capital humà parlarem a continuació, però, a més
a més, hi ha una altra raó, un segon aspecte en el qual voldria insistir. I és
que, des del punt de vista de les perspectives de manteniment i desenvolupament
de l’estat del benestar, si ve més immigració deixarà de ser sostenible.
Això està ben estudiat a nivell internacional. En països com els Estats
Units, en què hi ha una gran heterogeneïtat ètnica i, sobretot, una
gran fragmentació social, l’estat del benestar té dificultats de creixement
davant la diversitat de valors dels diferents col . lectius ètnics. Si hi ha una
gran heterogeneïtat ètnica, tindrem greus dificultats per mantenir l’estat
del benestar que tenim i que és molt apreciat per gran part de la població.
Com que les causes de la immigració són, d’una banda, la baixa fecunditat,
però també el model socioeconòmic vigent, excessivament basat en el
turisme i en la construcció, que atreu aquesta mà d’obra barata i estacional,
valdria la pena plantejar, sobretot en l’inici d’un nou cicle econòmic, la reorientació
de les nostres polítiques productives, incentivant allò que ens interessa
més, no allò que ens cau al damunt o allò que és un mal menor i que
hem d’acceptar sense tenir possibilitats de plantejar-hi una alternativa.
93

013-VIA09-1 12/5/09 18:47 Página 94
Les polítiques familiars a Catalunya
94
Taxes de risc a la pobresa dels infants i dels adults i ràtio entre elles.
Països europeus escollits, 2006
Menors de 16 anys 16 anys i més Ràtio infants-adults
Finlàndia 9 13 0,69
Noruega 9 12 0,75
Dinamarca 10 12 0,83
Xipre 11 17 0,65
Alemanya 12 13 0,92
Eslovènia 12 12 1,00
Islàndia 12 9 1,33
França 13 13 1,00
Suècia 14 12 1,17
Holanda 14 9 1,56
Bèlgica 15 15 1,00
Bulgària 15 14 1,07
Àustria 15 12 1,25
Eslovàquia 17 11 1,55
República Txeca 17 8 2,13
UE-25 19 16 1,19
Luxemburg 19 13 1,46
Malta 19 13 1,46
Estònia 20 18 1,11
Portugal 20 18 1,11
Irlanda 21 18 1,17
Grècia 22 20 1,10
Catalunya 22 18 1,21
Romania 23 17 1,35
Espanya 24 19 1,26
Itàlia 24 19 1,26
Lituània 24 19 1,26
Regne Unit 24 18 1,33
Letònia 25 23 1,09
Hongria 25 14 1,79
Polònia 26 18 1,44
Font: Elaboració pròpia amb dades d’Eurostat i de l’Idescat.
Les taxes de risc a la pobresa per a infants i adults es calculen com la part de menor de 16 anys,
i dels 16 anys i més, amb una renda disponible equivalent inferior al llindar de la pobresa, que es
defineix com el 60% de la mitjana de la renda disponible equivalent de cada país (després de
transferències socials).

013-VIA09-1 12/5/09 18:47 Página 95
VIA 09 04/2009 REVISTA DEL CENTRE D’ESTUDIS JORDI PUJOL
El segon aspecte dels resultats de les polítiques familiars són els nivells
de pobresa infantil. En el nostre país tenim uns nivells molt alts de pobresa
infantil. A nivell internacional les taxes de pobresa dels infants catalans
són superiors a les de la gran majoria de països europeus. Espanya té
un 24% de menors de setze anys i un 19% d’adults en situació de risc de pobresa;
a Catalunya, els percentatges són una mica més baixos, 22% i 18%,
respectivament; i la mitjana de la Unió Europea, 19% i 16%.
Per què es produeix això? Perquè la majoria d’estats del benestar estan
pensats, encara, per a la població gran, per fer front a les pensions de jubilació,
i és en aquesta àrea en què la despesa social és més gran. En canvi,
la despesa social en infància és molt minsa. No sembla que aquest
arranjament ens convingui gaire, perquè si volem pagar les pensions de
jubilació del futur caldrà tenir uns joves que siguin competitius, amb uns
bons nivells educatius, que trobin feina i que siguin capaços de generar riquesa.
Si aquests joves són pobres i estan al carrer sense feina, qui pagarà
les pensions de jubilació? Seria un plantejament suïcida.
Els alts nivells de pobresa infantil es troben associats amb nivells també
molt alts de fracàs escolar, perquè un component molt important del
fracàs escolar és justament la pobresa a les famílies. Per exemple, als països
nòrdics, quin és el país que té menys pobresa infantil persistent? Finlàndia.
Quin és el país que té un millor rendiment escolar? Finlàndia també.
Per què passa això? Bé, Finlàndia no té únicament un bon sistema
educatiu, sinó que, primer, ha eliminat la pobresa infantil i, per això,
aquest sistema educatiu pot tenir els resultats que té. Mentre tinguem
aquests nivells tan alts de pobresa infantil, el nostre sistema educatiu no
tindrà el rendiment esperat.
Hi ha, a més a més, diferències molt substancials segons el tipus de llar
en què viuen els infants. Això també és ben sabut, que els nens que viuen
en famílies monoparentals tenen taxes de pobresa infantil molt altes. Per
exemple, a Catalunya les llars formades per un adult amb un o més fills
dependents tenen un 42% de risc de pobresa. Passa el mateix amb les famílies
nombroses. Per exemple, les llars formades per dos adults amb tres
o més fills dependents tenen una taxa de pobresa del 25,5%.
És admissible que en un país modern hi hagi aquestes disparitats pel
sol fet de viure en un tipus diferent de llar? No hauríem de corregir aques-
95

013-VIA09-1 12/5/09 18:47 Página 96
Les polítiques familiars a Catalunya
tes desigualtats a través de les polítiques socials? Si la nostra despesa en
polítiques familiars fos superior, segurament el nivell de correcció d’aquestes
desigualtats seria més gran.
L’eficàcia de les polítiques socials es pot calcular amb una metodologia,
molt acreditada a nivell internacional, que es basa a establir les taxes
de pobresa per a diversos col . lectius de la població abans i després de les
transferències socials i observar la diferència existent entre elles. Els països
més avançats són aquells que redueixen més els nivells de pobresa dels infants
en relació amb els d’altres categories de la població. En el cas de Catalunya
i Espanya, la reducció de la pobresa infantil és molt menor que la
mitjana europea, tot i que a Catalunya estem una mica millor que al conjunt
d’Espanya.
Això què vol dir? Els estats del benestar encara estan massa pensats de
cara a la gent gran i que caldria repartir millor les prestacions socials, perquè
això seria beneficiós per a tots. No es tracta de treure diners d’aquí i
posar-los allà sinó d’aconseguir un efecte amb què tothom surti guanyant.
Tercer aspecte: el fracàs escolar. El fracàs escolar, com he dit, va lligat
amb alguns aspectes de la política familiar en la mesura en què s’associa
amb les modalitats i la intensitat de la pobresa infantil. El fracàs escolar
es relaciona sobretot amb la pobresa infantil persistent o estructural i
també amb les baixes credencials educatives de les mares: si les mares tenen
un nivell educatiu baix, probablement els nens també el tindran. I,
sobretot, també està relacionat amb l’oferta de treball de baixa qualificació.
Hi ha molts joves que no acaben l’ESO perquè tenen una oferta de feina
per treballar a la construcció com a manobres. Això, que pot ser una
bona notícia perquè es creen molts llocs de treball, també pot esdevenir
una maledicció per al país perquè resulta que baixen els nostres nivells
educatius.
Hi ha un indicador, que és la taxa d’abandonament prematur dels estudis,
que mostra una diferència molt gran entre nois i noies. Aquí trobem
un dels pocs aspectes en què no hi ha una discriminació de les noies, com
de costum; són els nois, en aquest cas, els qui tenen els resultats pitjors.
L’abandonament prematur dels estudis mesura el percentatge de joves
de divuit a vint-i-quatre anys que, sense haver acabat l’ensenyament secundari
obligatori, no estan cursant estudis. I, és clar, si tenen ja de divuit
96

013-VIA09-1 12/5/09 18:47 Página 97
VIA 09 04/2009 REVISTA DEL CENTRE D’ESTUDIS JORDI PUJOL
Abandonament prematur dels estudis
(Percentatge de joves e 18 a 24 anys sense haver acabat
l’ensenyament secundari obligatori i sense cursar altres estudis)
Unió Europea i Catalunya, 2007
Eslovènia
Polònia
República Txeca
Eslovàquia
Finlàndia
Suècia
Lituània
Hongria
Àustria
Irlanda
Holanda
Bèlgica
Dinamarca
Xipre
Alemanya
França
Grècia
Luxemburg
UE-27
Letònia
Bulgària
Regne Unit
Romania
Itàlia
Espanya
Catalunya
Portugal
Malta
0 5 10 15 20 25 30 35 40
Font: Elaboració pròpia amb dades d’Eurostat i de l’Idescat
a vint-i-quatre anys, hem d’esperar que ja no en cursaran, que ja ho han
deixat córrer. Si Catalunya fos un país que formés part de la Unió Europea
ocuparia el tercer lloc, després de Malta i Portugal, en abandonament prematur
dels estudis. Llevat d’aquests dos països extrems, amb una taxa d’abandonament
superior al 35%, Espanya i Catalunya exhibeixen les taxes
més altes, ja que aproximadament un terç dels nostres joves no han acabat
l’ESO. Tenint en compte que la mitjana de la Unió Europea dels vint-iset
se situa entorn del 15%, la nostra taxa la duplica amb escreix.
Malauradament, les nostres polítiques familiars no han aconseguit eliminar
la pobresa infantil, no han aconseguit corregir
aquestes disparitats i, sobretot, aquest diferencial entre Les nostres polítiques
homes i dones, entre nois i noies, que és molt gran, sobre- familiars no han
tot en els països en què les taxes d’abandonament també aconseguit eliminar la
són molt elevades. A Xipre, Portugal, Catalunya i Espa- pobresa infantil.
nya, amb una diferència d’entre deu i dotze punts de percentatge,
aquest diferencial de gènere és certament molt elevat. Catalunya,
a més a més, ha perdut punts respecte del conjunt d’Espanya en
matèria educativa, i això també hauria de ser objecte de preocupació. Per-
97

013-VIA09-1 12/5/09 18:47 Página 98
Les polítiques familiars a Catalunya
què en aquests moments –bé, són dades del cens del 2001 i, per tant, no estan
actualitzades– podem veure que els homes del conjunt de l’Estat espanyol
tenen uns nivells educatius i unes taxes d’escolarització postobligatòria
superiors a les de Catalunya. Si a Catalunya la taxa d’escolarització en
la franja d’edat dels quinze als dinou anys se situa al 67,5%, al conjunt d’Espanya
ja assoleix el 75,6%. O sigui, que aquest abandonament escolar perjudica
més Catalunya que d’altres indrets. En el cas de les dones també hi
ha diferències significatives; també les dones del conjunt d’Espanya estan
millor situades que les dones catalanes. I això passa també en la franja d’edat
de vint a vint-i-quatre anys. A partir dels vint-i-cinc i fins als vint-i-nou
les posicions relatives de Catalunya i Espanya estan més igualades.
Si anéssim enrere a veure què passava a principis dels anys noranta
constataríem que era a l’inrevés. Catalunya, el 1991, estava més avançada
que Espanya, mentre que el 2001 Catalunya està pitjor que Espanya. Diríem
que durant aquests deu anys Catalunya ha fet un pas enrere. I això
també crec que hauria de ser objecte de reflexió.
Per acabar, si volem tenir un bon sistema educatiu cal destinar més diners
a polítiques familiars en un sentit general d’inversió en infància. Inversió
en infància vol dir més recursos destinats a família més educació,
en suma, a capital humà. Doncs bé, Catalunya està dedicant una proporció
molt baixa del seu producte interior brut a educació, tot just un 3,4%
del seu PIB, mentre que Espanya ja hi dedica el 4,2%, i la mitjana de la
Unió Europea dels vint-i-set és del 5%. Altrament dit, en despesa educativa
estem 0,8 punts per sota d’Espanya i 1,6 punts respecte de la mitjana de la
Unió Europea. Hauríem de fer un gran esforç per poder equiparar els nostres
nivells als de la mitjana europea, no dic de Finlàndia, però almenys
als de la mitjana europea.
Finalment, he intentat distribuir les meves conclusions en dos blocs diferents.
Les primeres són unes conclusions més tècniques; les segones són
més aviat recomanacions, encara que potser és difícil de distingir entre
les dues coses.
Jo crec que Catalunya hauria de tenir una exigència més gran en polítiques
familiars, perquè a causa de les característiques de la seva estructura
social i econòmica és un país més avançat que el conjunt d’Espanya.
Més avançat, no estem parlant a nivell de valors, sinó en termes de moder-
98

013-VIA09-1 12/5/09 18:47 Página 99
VIA 09 04/2009 REVISTA DEL CENTRE D’ESTUDIS JORDI PUJOL
nització, en termes de mercat de treball, és un país més desenvolupat que
el conjunt d’Espanya.
Però si som un país més desenvolupat, també caldria que tinguéssim
polítiques més avançades, i ens trobem al contrari, que les nostres polítiques
són més o menys les mateixes que les del conjunt d’Espanya. Perquè
si resulta que Catalunya té un mercat de treball més dinàmic, té més ocupació
femenina –per tant, més dificultats de conciliació entre la vida laboral
i familiar– i té més divorcialitat, hauria de dedicar més recursos públics
a les polítiques familiars que no pas el conjunt d’Espanya. En
realitat, però, podem veure que passa el contrari, que n’hi dedica menys.
Potser en termes monetaris hi dedica el mateix, però com que Catalunya
és més rica, tots aquest indicadors internacionals ens mostren per sota de
la mitjana espanyola.
No es tracta de desvestir un sant per vestir-ne un altre, com ja he dit.
Però en una societat del coneixement com la nostra, la inversió en infància
és una inversió rendible, és una inversió productiva, i hauria de conduir
a un escenari on tothom sortís guanyant. Invertir en infància és invertir
en futur, és invertir en país, és invertir en el destí del nostre país. Si
no hi ha polítiques familiars, el nostre futur pot ser molt negre.
I, finalment, un tema al qual m’he referit en més d’una ocasió, però
que aquí volia ressaltar: les polítiques familiars s’haurien de finançar
prioritàriament a través de la Seguretat Social, que és la caixa on hi ha
més recursos, una part important dels quals són aportats pels empresaris
i treballadors catalans. Per exemple, els francesos tenen la Caisse Nationale
des Allocations Familiales, finançada a través de la branca de família
de la Seguretat Social francesa. És des d’aquesta caixa que es financen les
prestacions familiars (i també, val a dir-ho, gran part de la recerca que es
fa sobre família a França). Convindria que la Seguretat Social espanyola
disposés també d’una branca de família, finançada a partir d’unes cotitzacions
laborals i empresarials especials, i això permetria fer polítiques familiars
molt més ambicioses i avançades en comptes d’anar posant pegats
o afegint complements.
Pel que fa a les recomanacions, fóra molt important d’iniciar un debat
i una reflexió sobre les polítiques familiars, ja que, fins ara, aquest debat
ha estat, si no absent, molt escàs. Sobretot perquè, a vegades, s’han apro-
99

013-VIA09-1 12/5/09 18:47 Página 100
Les polítiques familiars a Catalunya
vat algunes mesures ben intencionades però amb una gran desorientació
i amb grans contradiccions internes en el conjunt del sistema. Contradiccions,
també, entre el que fa el Govern central i el que fan els governs autonòmics.
En absència d’un pla rector i d’una visió de
conjunt, correm el risc de malbaratar els diners.
Potser el que falta és un pacte d’estat que determinés
els mínims i, a partir d’aquests llindars, les comunitats
autònomes podrien millorar les prestacions o els serveis.
Malauradament, els governs actuen sovint per motius
electoralistes en una mena de subhasta per veure qui
dóna més, però sense cap estratègia ni visió de futur.
Aquesta situació és molt desfavorable, perquè a vegades
es fan coses que són contradictòries; com he dit abans, per exemple, s’apliquen
unes desgravacions fiscals per descendents solters que són incoherents
amb la lògica que presideix les prestacions a fills a càrrec de la Seguretat
Social.
En darrer lloc, per acabar, cal una millor coordinació entre les polítiques
que es fan a les diverses administracions. Tanmateix, cal ser conscients
que les polítiques familiars poden tenir una eficàcia molt relativa
si, paral . lelament, no modifiquem alguns aspectes del nostre model de societat.
Un aspecte al qual no he al . Fóra molt important
d’iniciar un debat i una
reflexió sobre les
polítiques familiars, ja
que, fins ara, aquest
debat ha estat, si no
absent, molt escàs.
ludit i que també seria molt important
és tot allò que fa referència als horaris i a la gestió del temps. En aquest aspecte
seria molt fàcil posar-nos d’acord. Per exemple, segons diuen les enquestes,
les dones pleguen de la feina més aviat que els homes, els quals
solen arribar a casa seva a l’hora de sopar. Aquesta circumstància els impedeix,
llevat dels caps de setmana, de prestar als seus fills tota l’atenció
que segurament desitjarien. Hi ha altres països en què els homes i les dones
pleguen a les cinc de la tarda, i a partir d’aquell moment poden gaudir
de la companyia dels seus fills, la qual cosa sens dubte redunda en la
seva educació.
Però hi ha molts altres problemes. Tot el nostre creixement econòmic
l’hem basat en la construcció, en el turisme, en els serveis personals. És
aquest model productiu, a més de la nostra baixa fecunditat, allò que ha
atret bona part de la immigració. Ara que s’obre un nou cicle econòmic
potser ens hauríem de plantejar la reorientació de les polítiques econòmi-
100

013-VIA09-1 12/5/09 18:47 Página 101
VIA 09 04/2009 REVISTA DEL CENTRE D’ESTUDIS JORDI PUJOL
ques per tal d’incentivar aquelles activitats que podrien configurar un
model alternatiu.
Afrontar amb èxit aquest repte suposaria la creació d’un substrat social
sobre el qual podrien incidir eficaçment les polítiques familiars. Ja
ens hem referit als efectes adversos de la temporalitat, de la precarietat laboral
i de les dificultats d’accés a l’habitatge. En aquest sentit, per exemple,
a Alemanya gairebé la meitat de les llars viuen en habitatges de lloguer.
Aquí, en canvi, som un dels països del món amb més habitatge de
propietat i encara s’està incentivant a través de les desgravacions fiscals i,
indirectament, d’un tractament molt favorable de les plusvàlues immobiliàries,
amb la idea que aquestes mesures són requisits necessaris per dinamitzar
el mercat de la construcció. Mentre no modifiquem aquests
aspectes de la nostra legislació, les polítiques familiars tindran un rendiment
força limitat, i cal ser-ne molt conscients.
Altrament dit, no tot és culpa de les polítiques familiars, sinó que hi ha
molts altres aspectes de la nostra societat que hauríem d’estar disposats a
canviar, entre tots, si volem realment avançar en la resolució favorable
dels problemes apressants que he plantejat, de la qual depèn el destí del
nostre país.
101

013-VIA09-1 12/5/09 18:47 Página 102
VIA 09 04/2009 REVISTA DEL CENTRE D’ESTUDIS JORDI PUJOL
Sociòloga i pedagoga. Universitat Autònoma de Barcelona (UAB)
Directora de recerca a l’Institut d’Infància i Món Urbà (CIIMU)
Cristina Brullet
Les polítiques locals
de suport a les famílies*
El paper clau de les polítiques locals
en la cooperació entre famílies, escoles
i comunitat a favor de la cohesió social
Diversos estudis sociològics demostren que malgrat els canvis i transformacions
als quals estan sotmeses les relacions personals en la societat postindustrial globalitzada,
la família segueix sent una de les principals estructures d’acollida i es
manté com a primer marc de relació social al llarg de la vida dels individus, tot i
que el seu sistema de relacions i obligacions internes s’està modificant profundament.
La família, en tant que una de les institucions més centrals en la generació
i consolidació de cohesió social, requereix l’atenció dels experts i el suport
efectiu de totes les administracions. També els ajuntaments i els ens locals poden
tenir un paper important en aquest sentit. Les anomenades polítiques del
temps a les quals fa referència l’autora en són un exemple.
1. Estem vivint un canvi d’Època
1.1. El marc polític, econòmic i social
A les societats occidentals ens trobem en una etapa de transició social que
els científics socials anomenen –i interpreten– de manera diversa: societat
post-industrial, segona modernitat, modernitat líquida, hipermodernitat, postmo-
* Text de la conferència pronunciada en el marc del Fòrum Local d’Educació «El suport
local a l’acció educativa de les famílies». Diputació de Barcelona. Castelldefels, 22 d’octubre
de 2008. Publicada a la Revista digital DEPROP. Revista de Política Educativa Local,
de la Diputació de Barcelona (2008). L’autora ha actualitzat el text per a la seva publicació
a VIA09.
102

013-VIA09-1 12/5/09 18:47 Página 103
VIA 09 04/2009 REVISTA DEL CENTRE D’ESTUDIS JORDI PUJOL
dernitat, societat xarxa, societat de la informació, societat del coneixement, societat
del risc, etc. En tot cas comparteixen la idea que a Occident estem transitant
cap a una societat capitalista postindustrial en què la globalització
econòmica, les noves tecnologies de la comunicació, la
informació i el coneixement, les noves migracions i els
processos d’individualització dels drets de ciutadania
estan generant noves xarxes econòmiques, polítiques i
culturals, així com noves formes de relació interpersonal,
intercultural, i transnacional molt més complexes
que en el passat.
Els processos de canvi i democratització s’estenen al
conjunt social i afecten, a ritmes i intensitat diferents,
totes les institucions socials construïdes durant la primera
modernitat: famílies, escoles, partits polítics, sindicats,
empreses, universitats, models de gobernança, moviments
socials. Ens trobem, per tant, en una etapa de
transició i reconstrucció de l’organització social i de la
nostra vida quotidiana que ens situa davant de noves
oportunitats, drets i llibertats, però també davant de noves incerteses,
nous riscos, malestars i profundes desigualtats socials.
Des del punt de vista de la individualització dels drets democràtics a Espanya
i a Catalunya fruïm avui d’un grau elevat de drets i llibertats equivalent
al d’altres democràcies europees avançades. Tanmateix, les dinàmiques
globals del sistema econòmic i els interessos dels seus poders fàctics
no s’orienten a reduir la pobresa i l’exclusió social. Ans el contrari són fenòmens
que augmenten a escala local i planetària. De manera que cal una
forta voluntat ètica, política i col . lectiva, des de la societat civil i des de
l’Estat de benestar –a tots els nivells de gobernança política– per aconseguir
una societat no només més lliure i moderna sinó també més equitativa.
L’experiència quotidiana en pobles i ciutats ens confronta diàriament
amb problemàtiques individuals i col . La globalització
econòmica, les noves
tecnologies de la
comunicació, la
informació i el
coneixement, les noves
migracions i els
processos
d’individualització dels
drets de ciutadania
estan generant noves
xarxes econòmiques,
polítiques i culturals.
lectives que també cal afrontar des
de la política i des de la societat civil: la inestabilitat en el treball, la pressió
incessant al consum, la manca d’habilitats relacionals i suports per
afrontar les fragilitats i transicions familiars, la pèrdua de confiança en
103

013-VIA09-1 12/5/09 18:47 Página 104
Les polítiques locals de supor a les famílies
l’escola com ascensor social, el desajust entre la formació assolida i el que
el mercat laboral ofereix, les dificultats per accedir a un habitatge propi o
per trobar temps per la cura de sí mateix, dels fills i filles, o de la gent
gran. Són malestars que cadascú viu des de la seva pròpia pell però que
afecten amb major intensitat a qui per raó de classe social, gènere, origen,
o discapacitat disposa de menys recursos per afrontar-los.
1.2. Es manté la importància dels vincles primaris i familiars però ens cal una nova
organització social de la cura dels infants, joves, adults i gent gran a la vida diària
Pel que fa a les relacions familiars les tendències de canvi s’han fet molt
evidents a Espanya i a Catalunya en els darrers quinze anys. Les actuals
pràctiques familiars s’allunyen dels models normatius imposats en el
passat –ja fos per l’Estat o per l’Església– i tendeixen a ser, o a voler ser,
més electives, més negociades i més democràtiques. D’aquí que les famílies
siguin més diverses i les seves dinàmiques més fràgils que en el
passat.
Però la família es manté com a primer marc de relació social on té lloc
la reproducció, l’acolliment i la cura de la vida humana al llarg de la vida,
tot i que s’estigui modificant en profunditat el seu sis-
La família es manté com tema de relacions i obligacions, entre sexes i entre gene-
a primer marc de relació racions.
social on té lloc la En tot cas cal dir que, tot i la seva major fragilitat, els
reproducció, vincles familiars, d’amistat i d’intimitat són avui molt
l’acolliment i la cura de valorats, tal com constaten tots els estudis d’opinió arreu
la vida humana al llarg d’Europa. Les persones adultes proven de mantenir, mal-
de la vida. grat les ruptures de parella, les transicions familiars i les
dificultats d’ordre divers, els seus compromisos i responsabilitats
de cura als fills i filles, als ascendents, i també a les amistats més
íntimes. Ara bé, una de les conseqüències socials més importants d’aquest
procés de canvi i transició (que es pot orientar cap a possibles nous models
no patriarcals de vida personal i familiar) és que la cura diària de les
persones ja no es vertebra únicament entorn de la xarxa familiar —i de les
dones—, sinó que també cal comptar amb la xarxa de relacions d’amistat
i d’intimitat, i cada vegada més amb la xarxa de recursos i serveis públics
i comunitaris de proximitat.
104

013-VIA09-1 12/5/09 18:47 Página 105
VIA 09 04/2009 REVISTA DEL CENTRE D’ESTUDIS JORDI PUJOL
És a dir, si la família i les dones han estat fins ara –especialment als
països mediterranis– les principals fonts de provisió de benestar a la vida
quotidiana –a costa dels seus propis drets a l’autonomia personal–, ara cal
començar a redistribuir aquesta responsabilitat entre individus (incorporant-hi
els homes) i entre institucions. No només perquè és una qüestió de
justícia i coherència democràtica sinó perquè les dones, simplement, estan
assumint moltes altres responsabilitats i activitats creatives.
Cal, per tant, repensar des de la política una nova organització social
de la cura de les persones a la vida quotidiana en la que, des de les xarxes
familiars i d’amistat i des dels serveis públics comunitaris es pugui assegurar
al benestar de les persones a la vida de cada dia i en qualsevol moment
del cicle de vida. I en una relació de reciprocitat: donar i rebre cura.
En aquest sentit, cal també dinamitzar noves polítiques d’organització i
repartiment dels temps laborals que permetin uns usos més equitatius
dels temps laborals, familiars i personals entre dones i homes i entre el
conjunt de la ciutadania.
1.3. S’ha intensificat la complexitat del context educatiu d’infants i joves, i ens cal més
temps parental per dedicar als fills i un millor ajustament entre famílies i escola
Els rols parentals i filials es desenvolupen avui en un marc social, dins i
fora les famílies, cada vegada més complex i divers. Hi ha més mares i pares
que fan treball remunerat fora de la llar, amb horaris laborals que topen
sovint amb els temps que reclamen les responsabilitats familiars; hi
ha més infants que s’escolaritzen a edats molt primerenques; més fills
únics o amb molt pocs germans o germanes; una major mobilitat residencial
que dificulta les relacions quotidianes amb la família extensa malgrat
que els vincles es mantenen; s’han creat nous espais educatius comunitaris
formals i informals; i s’incrementa dia a dia la interacció dels
infants i joves amb les noves tecnologies de la informació i la comunicació.
També cal comptar amb què en els darrers anys s’ha intensificat l’arribada
de persones, famílies i infants de nacionalitat estrangera. Tot plegat
ha resituat el lloc de les famílies en els processos de socialització a la vida
quotidiana i s’han incrementat les incerteses sobre com afrontar una
bona criança i educació des de les famílies, des de l’escola i des de la comunitat.
105

013-VIA09-1 12/5/09 18:47 Página 106
Les polítiques locals de supor a les famílies
En un marc de freqüents transicions familiars, de freqüents reformes escolars
i de creixent diversitat en les formes i estils de vida, un dels reptes
educatius més importants, al meu parer, és aconseguir que les famílies i les
escoles –unes i altres diverses entre sí– comparteixin i
Invertir temps i diners practiquin uns valors cívics comuns (quins?) respectin va-
públics en el suport a lors i pràctiques opcionals (quins?) i es reconeguin mútua-
infants, famílies i ment els seus dubtes però sobretot les seves capacitats, au-
escoles, és invertir en toritat i confiança per educar els infants i joves (com?).
cohesió social per al No és fàcil al meu entendre consensuar valors i bones
present i per al futur. pràctiques, però sabem que la manca de comunicació o
la fractura entre escola i família té conseqüències molt
negatives pels infants, tant en els seus resultats escolars i les seves expectatives
vitals, com en la seva formació com a ciutadans.
En tot cas, invertir temps i diners públics en el suport a infants, famílies
i escoles és invertir en cohesió social per al present i per al futur.
2. Algunes evidències recents sobre la importància del paper de les
famílies en els processos educatius i escolars
2.1. Sobre els temps compartits entre infants i família
Segons el Panel de famílies i Infància del Departament d’Acció Social i
Ciutadania de la Generalitat de Catalunya –realitzat pel CIIMU– la gran
majoria dels infants d’entre 12 i 16 anys continuen considerant mare i
pare com a punts de referència i models a seguir. Malgrat la idea tan estesa
que infants i adolescents es relacionen poc amb mare i pare perquè prefereixen
estar més temps amb l’ordinador, la videoconsola, la televisió o
amb el seu grup d’iguals, la recerca ens diu que la seva comunicació és
fluida i que voldrien compartir més temps amb pare, mare o avis. Vegem
algunes dades del Panel sobre la qüestió.
Davant de les dades anteriors ens podem fer la pregunta següent: ¿com
podem afavorir i reforçar, des de l’acció local, aquesta disposició dels infants
que voldrien més temps compartit amb les persones adultes de la
seva família?
Els Ajuntaments poden negociar i decidir les condicions laborals dels
seus propis treballadors i treballadores amb mesures que els puguin faci-
106

013-VIA09-1 12/5/09 18:47 Página 107
VIA 09 04/2009 REVISTA DEL CENTRE D’ESTUDIS JORDI PUJOL
70
60
50
40
30
20
10
0
80
70
60
50
40
30
20
10
0
5
Menys de 20 hores
setmana
74
1
18
Jornada laboral segons sexe del progenitor/a
23
3
20-34
hores setmana
60
56
35-45
hores setmana
Mare Pare
Valoració del temps compartit amb mare, pare, avis
Valoració del temps que passa
amb la MARE
8
63
32
Valoració del temps que passa
amb el PARE
12
40
Més de 45 hores
setmana
Valoració del temps que passa
amb els AVIS
Hi passa temps suficient Voldria passar-hi més temps Hi passa massa temps
5
46
50
4
107

013-VIA09-1 12/5/09 18:47 Página 108
Les polítiques locals de supor a les famílies
litar una millor gestió o coordinació dels seus temps laborals, familiars i
personals. Però no tenen competències generals per regular els temps laborals
de mares i pares. Tanmateix, sí que poden incentivar, promoure i donar
suport a polítiques locals a favor de nous usos dels temps a la ciutat.
En aquest sentit, val la pena tenir en compte les propostes –de les anomenades
polítiques dels temps– per fer ciutats més amigues de les persones
en general, i molt especialment dels infants, de les
Els Ajuntaments poden dones, de les famílies, de les xarxes socials. Es tracta de
incentivar, promoure i repensar la ciutat en termes de les necessitats de les per-
donar suport a sones a la seva vida diària i de donar suport a les seves
polítiques locals a favor xarxes i relacions, superant un model de ciutat –propi
de nous usos dels temps de l’etapa industrial– que només es va construir entorn
a la ciutat. de les necessitats de la producció i del treball remunerat
(pensant que les relacions familiars eren un espai privat
que ja organitzaven i sostenien les dones). Per exemple: cal tenir en compte
que la mobilitat de les persones ve motivada no només per la feina remunerada,
o per estudis, sinó també per la feina de cura dels altres. Repensar
els horaris i els itineraris d’accés als serveis –ja siguin transports, mercats,
108
40
35
30
25
20
15
10
5
0
Proporció de nois/es que voldrien passar més temps amb el pare o la mare
segons les jornades laborals d’aquests/es
13
29
Menys de 20 hores
setmana
12
19
20-34
hores setmana
21
26
35-45
hores setmana
Mare Pare
28
36
Més de 45 hores
setmana

013-VIA09-1 12/5/09 18:47 Página 109
VIA 09 04/2009 REVISTA DEL CENTRE D’ESTUDIS JORDI PUJOL
escoles, serveis de salut, etc.– pot conduir a mesures locals que permetin optimitzar
els temps compartits entre persones reduint temps d’esperes,
temps morts, temps de cotxe privat, etc. o a mesures que facilitin l’articulació
dels diferents horaris laborals i escolars (acolliments matinals a les escoles;
oferta d’activitats formatives compartides, de lleure, esportives, etc.), o
mesures que permetin desplaçaments agradables a peu que facilitin la conversa
sense obstacles constants als carrers.
2.2. Sobre l’associació entre les activitats i temps parentals de control i incentivació
a l’estudi i el rendiment acadèmic dels fills i filles
Una altra evidència que apareix en el Panel de Famílies i Infància del Departament
d’Acció Social i Ciutadania de la Generalitat de Catalunya –realitzat
pel CIIMU– 1 és que hi ha una associació molt forta entre les activitats
parentals de control i d’incentivació de l’estudi, i el rendiment
acadèmic dels fills i filles; també hi ha relació entre estils educatius molt
permissius i una major proclivitat dels infants als comportaments vandàlics
o de risc; o hi ha una influència beneficiosa de la implicació del pare
o de la mare no resident a la llar, sobre el benestar i els resultats escolars
dels fills o filles que viuen en una llar monoparental. Vegem també algunes
dades al respecte.
45
40
35
30
25
20
15
10
5
0
Proporció de nois/es amb nota mitjana de «suspès», segons nivell d’ingressos
i de seguiment familiar de l’activitat escolar
39
28
27
25
16
Seguiment baix Seguiment mig Seguiment alt
Ingressos baixos Ingressos mitjos Ingressos alts
10
20
16
7
109

013-VIA09-1 12/5/09 18:47 Página 110
Les polítiques locals de supor a les famílies
110
70
60
50
40
30
20
10
0
90
80
70
60
50
40
30
20
10
0
Proporció de nois/es amb nota mitja «notable-excel·lent», segons nivell d’ingressos
i de seguiment familiar de l’activitat escolar
25
Proporció de nois/es que creuen que faran una carrera universitària, segons nivells
d’ingressos i de seguiment familiar de l’activitat escolar
48
31
54
56
75
36
Seguiment baix Seguiment mig Seguiment alt
58
50
Ingressos baixos Ingressos mitjos Ingressos alts
74
Seguiment baix Seguiment mig Seguiment alt
Ingressos baixos Ingressos mitjos Ingressos alts
57
79
51
54
74 73
65
88

013-VIA09-1 12/5/09 18:47 Página 111
VIA 09 04/2009 REVISTA DEL CENTRE D’ESTUDIS JORDI PUJOL
Tot plegat ens suggereix que cal reconèixer, tant de manera formal
com informal, les contribucions educatives que fan les famílies. Cal pensar
com es poden orientar, reforçar i estendre les bones pràctiques familiars
des de l’escola i des de la comunitat. Ja hi ha algunes experiències locals
en aquest sentit. Hi ha Ajuntaments que estan treballant per un nou
model de ciutat, un nou model de gobernança en què hi tinguin cabuda
aquest i altres plantejaments relacionats amb la vida quotidiana de la ciutadania.
Vida quotidiana en el sentit de contemplar de manera articulada
els diferents àmbits o espais en què es desenvolupa la nostra vida social.
En el focus d’atenció que avui ens ocupa cal avançar, per exemple, creant
espais formals de trobada i coordinació entre famílies, escoles, comunitat
(associacions), i serveis públics; crear taules de treball conjunt que permetin
reconèixer el paper de cadascú en el suport als infants i definir necessitats
de les persones i famílies, i imaginar respostes d’acció de manera
cooperativa i coresponsable (valors i accions a compartir, respectar, i promocionar).
2.3. Sobre benestar relacional, resultats acadèmics i pobresa
En una perspectiva ben diferent, val la pena comentar també algunes dades
d’un informe d’Unicef 2 on es comparen diversos indicadors de benestar
infantil entre 21 països rics de la OCDE. Els infants espanyols es troben
en la segona posició en qualitat de les seves relacions familiars, darrera
dels menors holandesos; i en el cinquè lloc de major benestar relacional
subjectiu. Això sembla indicar que moltes mares i àvies, i també forces pares
i avis, s’esforcen per tenir cura dels infants i adolescents. Però el mateix
informe situa Espanya en el lloc 16 pel que fa a educació formal. Com molt
bé sabeu, els índex d’abandonament escolar prematur són molt alts, i el nivell
de coneixements i capacitats en proves estandarditzades a 15 anys és
baix (PISA). La pregunta és ¿perquè el major benestar relacional subjectiu
dels infants no es projecta en els seus resultats escolars? La resposta és
complexa perquè són molts els factors que segurament intervenen. Però no
puc estar-me d’apuntar una línia d’hipòtesi que vagi més enllà de buscar la
causa dels baixos resultats comparatius en les dinàmiques escolars.
Segurament, una part important de la resposta la podem trobar en les
nostres taxes de pobresa infantil relativa i en els baixos capitals escolars
111

013-VIA09-1 12/5/09 18:47 Página 112
Les polítiques locals de supor a les famílies
dels nostres mares i pares, en relació a d’altres països europeus. Les taxes
de pobresa infantil relativa situen Espanya en el lloc 17 sobre 21. I en la recerca
recent sobre Inclusió Social de la Caixa de Catalunya 3 –realitzada
pel CIIMU– s’hi mostra que el 22% d’infants de Catalunya es troben en situació
de pobresa relativa, quan l’any 1996 el percentatge era del 11%.
Per tant, lluitar contra els mals resultats escolars des de dins de l’escola,
sense lluitar de cara, també, contra la pobresa o privació relativa (en recursos
materials o temporals) de tantes famílies és una empresa probablement
poc efectiva i poc eficient.
Educació i Benestar han de treballar en projectes conjunts. De fet, a
l’informe d’Unicef, Finlàndia apareix al mateix temps com el país amb
menys pobresa infantil –quasi bé eradicada–, i amb els millors rendiments
escolars.
En tot cas sembla força clar que la millora dels resultats escolars també
pot dependre, de manera important, de la millora de les condicions de
vida de les famílies, del seu capital econòmic i/o social, i dels recursos
temporals que els adults poden dedicar a la criança i educació dels fills i
filles. La gran majoria de famílies no defuig de les seves responsabilitats,
fins i tot en situacions de dificultats materials o de difícil gestió dels
temps de la vida quotidiana del grup. Però cal activar les responsabilitats
col . lectives i públiques perquè totes les famílies puguin complir les seves
funcions bàsiques de cura, criança i educació dels infants.
Els suports a les famílies, en general, poden ser de naturalesa i formes
molt diverses. Us proposo que vegem ara, de manera descriptiva, sistemàtica
i ràpida –perquè el temps s’escapa– els canvis familiars que estem experimentant
a Catalunya, les problemàtiques o riscos que presenten, i les
polítiques i accions que es podrien implementar o estendre (moltes ja han
estat inventades i s’apliquen) a favor d’una major equitat i cohesió social.
3. Canvis familiars a catalunya: nous riscos, noves necessitats i noves
polítiques socials
Sobre la base de la recerca que s’ha desenvolupat en el CIIMU en els darrers
anys, i que es pot consultar en les seves diverses publicacions, 4 presentaré
set dimensions de les tendències de canvi familiar, amb alguns
indicadors que permeten concretar els riscos que els canvis poden com-
112

013-VIA09-1 12/5/09 18:47 Página 113
VIA 09 04/2009 REVISTA DEL CENTRE D’ESTUDIS JORDI PUJOL
portar a mig o llarg termini. I que justifiquen el desenvolupament de noves
polítiques de suport a les persones i a les seves xarxes socials. El meu
punt de partida és considerar les famílies –qualsevol que sigui la seva forma
i origen– com una de les xarxes socials bàsiques de les persones, no només
dels infants.
1. Canvis sociodemogràfics bàsics
• Pocs infants; mares més grans. Més infants de mares estrangeres.
• Menys menors d’edat. Més gent d’edat molt avançada.
• Notable immigració de persones, infants i famílies estrangeres.
• Més llars unipersonals, i monoparentals. Més fills únics o dos com a
norma.
Aquest conjunt de fenòmens sociodemogràfics suggereixen que caldria
compensar la tendència cap a un increment de persones amb més
probabilitats de desvinculació intergeneracional o amb pèrdua de suports
de la xarxa familiar i comunitària. En conseqüència, necessitem més i nous
espais de sociabilitat per a infants, joves i adults, que permetin reforçar el sentit
de pertinença a una comunitat i el vincle social. Entre d’altres accions
possibles, cal promoure des del lideratge públic o en partenariat amb la
societat civil:
• Escoles bressol de qualitat per a tots els infants i famílies demandants.
• Espais familiars formals/informals per compartir els sabers de la bona
criança entre mares, pares, avis i àvies, dins o fora de les escoles bressol.
• Activitats formals i regulars de sociabilitat (jocs familiars, esports,
titelles, petits concerts, excursions a l’aire lliure, etc.) en espais informals
(parcs, places, espais esportius oberts, patis escolars, etc.) a partir d’aportacions
de persones –petites, joves i grans– de la mateixa localitat.
• Esplais / Ludoteques / espais per infants, pares, avis a biblioteques,
etc.
113

013-VIA09-1 12/5/09 18:47 Página 114
Les polítiques locals de supor a les famílies
2. Canvis en les dinàmiques de formació de parelles i famílies
• Menys matrimonis, més parelles de fet.
• Més separacions i divorcis.
• Més llars monoparentals amb menors (8 de cada 10 amb mare).
• Més llars de famílies reconstituïdes amb menors.
• Més infants adoptats.
• Llars de menors 12-16: 12% monoparentals; 6% reconstituïdes (Panel
Famílies i Infància, 2007).
Per tant, les llars són més petites però les famílies tendeixen a ser més
complexes. Avui, molts trajectes biogràfics i familiars no són lineals i els
moments de major vulnerabilitat es donen durant les transicions d’unes
a altres formes de vida. Per tant, necessitem mesures diversificades per
donar suport a infants i adults durant les transicions familiars. Per exemple:
• Punts d’informació de Serveis i drets a prestacions personals i familiars.
• Habitatge social accessible per després d’una ruptura.
• Suport econòmic i/o accés preferent als serveis en cas de llars monoparentals
amb baixos ingressos.
• Serveis de mediació familiar.
• Punts de trobada pare/infant o mare/infant després de la ruptura.
• Espais d’ajuda mútua i suport psicològic per pare, mare i infants.
• Bancs del temps per afavorir l’ajuda mútua entre veïns/es, entre famílies,
etc.
3. Més diversitat de les formes i cultures familiars dels menors
• Més menors en formes familiars ‘no convencionals’. A Barcelona ciutat,
l’any 1996 el 15% dels menors vivien en llars familiars no convencionals.
A Catalunya, l’any 2006, hi viuen el 22% de menors de 12-16 anys (Panel
CIIMU 2006).
• Més menors en famílies procedents d’altres països / cultures.
114

013-VIA09-1 12/5/09 18:47 Página 115
VIA 09 04/2009 REVISTA DEL CENTRE D’ESTUDIS JORDI PUJOL
Quins són els riscos? Es tendeix a associar la diferencia familiar amb
desestructuració personal i familiar; o a considerar les famílies no occidentals
com a «poc modernes». Què ens cal? No estigmatitzar les famílies
«diferents» perquè la diferència no és igual a família desestructurada.
Hem de reconèixer i legitimar la diversitat familiar reconeixent les capacitats
i estratègies positives que en general despleguen mares i pares per
tenir cura dels fills i filles, en qualsevol cultura.
En aquest sentit, una idea és fonamental: amb excepcions, les famílies
–sobre tot les dones, però no només – comparteixen l’Ètica de la cura. I l’Ètica
de la cura pot unir a famílies, escoles, comunitat, i gobernança local.
Davant la diversitat i els canvis familiars, reivindicar l’ètica política de la
cura –privada i pública– hauria de ser un principi orientador de la convivència
i la cohesió social.
4. Canvis en les relacions de poder i autoritat dins les famílies
• La deslegitimació i crisi del poder de tipus patriarcal entre sexes i
generacions ha portat a una generalitzada confusió entre poder patriarcal
i autoritat parental; entre autoritat i autoritarisme.
• Necessitem d’una autoritat parental democràtica, però tenim dificultats
per construir-la per causa de que:
–Manquen habilitats de negociació, entre adults, i entre adults i infants.
–Manca temps per la interacció quotidiana.
–Fràgil transmissió de les pràctiques de bona criança.
–Increment de la influència dels mitjans de comunicació i les informacions
que sovint contradiuen valors i pràctiques familiars i escolars.
Quins són els riscos? Hi ha més infants sense límits; hi ha malestar i
desajustaments psicosocials; hi ha insatisfaccions i expectatives incomplertes,
etc. D’aquí que sigui important oferir TEMPS per la criança dels
fills/es i ESPAIS / SERVEIS de proximitat on compartir amb altres adults els
sabers de la bona criança i on definir necessitats i demandes. Per exemple:
• Permisos i excedències laborals remunerades per la criança fins als
12 anys.
115

013-VIA09-1 12/5/09 18:47 Página 116
Les polítiques locals de supor a les famílies
• Horaris laborals més racionals i flexibles.
• Espais de trobada i autoajuda per mares i pares.
• Promoció de l’associacionisme familiar.
• Programes contra la violència domèstica.
• Formació de mares i pares, d’infants i joves en habilitats de negociació
i gestió dels conflictes.
5. Canvis en les relacions intergeneracionals
• Cal matisar la idea, generalitzada al món anglosaxó, que la família
occidental es redueix a la família nuclear.
• A Catalunya es mantenen solidaritats molt actives entre generacions.
• Avui la família extensa és més ‘llarga’ (coexisteixen fins a 4 i 5 generacions)
però més ‘estreta’ (pocs fills = pocs germans, pocs cosins, pocs oncles,
pocs nebots, etc...). Es mantenen els vincles familiars encara que siguin
menys presencials i quotidians.
A Catalunya es mantenen solidaritats molt actives entre generacions.
Des del meu punt de vista aquesta realitat té molts elements positius en
els processos de construcció de les actituds de solidaritat i de les relacions
de reciprocitat, que són a la base de la cohesió social. Però cal evitar i eradicar
les relacions d’explotació i subordinació que s’hi puguin donar.
Sabem que una part molt important dels dèficits en serveis de cura a
la vida diària i de mesures de suport a les famílies són compensats per
l’activació de la xarxa familiar, bàsicament sostinguda per les dones. Però
aquesta xarxa pot esgotar els seus recursos en la mesura que les dones amplien
les seves responsabilitats laborals i les seves activitats creatives,
mentre que els homes no modifiquen la seva presència a la llar. Per tant,
per una banda, necessitem més, i més diversificats, serveis de cura comunitaris
i de proximitat, i, per una altra, cal incrementar les responsabilitats
i dedicació dels homes –a totes les edats– dins la llar. Tot plegat en el
marc d’una nova organització social dels temps a la vida quotidiana, tal
com he argumentat més amunt. Donar suport públic perquè es mantinguin
bones pràctiques de solidaritat intergeneracional vol dir desenvolupar:
116

013-VIA09-1 12/5/09 18:47 Página 117
VIA 09 04/2009 REVISTA DEL CENTRE D’ESTUDIS JORDI PUJOL
• Serveis d’atenció / cura diària a domicili.
• Serveis d’atenció / cura comunitària fora de la llar.
• Residències de qualitat per la gent gran amb graus elevats de dependència.
• Residències de qualitat per infants en situació de risc social.
• Programes de suport i respir a qui té cura d’altres dins la llar.
• Promoció del suport i ajuda mútua entre familiars i voluntariat.
• Promoció de la responsabilitat masculina en la cura de la vida diària
a totes les edats de la vida.
• Bancs dels temps per promoure el suport i les relacions entre el veïnatge,
etc.
6. Desigualtats familiars en les condicions de vida dels menors
• Increment general dels estudis de pare / mare joves però importants
desigualtats formatives entre famílies, i dèficits històrics de capital escolar.
• Increment de l’activitat laboral de les mares i disminució de mestresses
de casa en exclusiva, que afavoreix la reducció de la pobresa, però...
• Es manté una forta divisió sexual del treball dins les llars que carrega
les dones de més hores de treball global (remunerat i no remunerat) a
costa del seu temps personal (perquè la seva dedicació als fills és molt més
elevada).
Per tant, es necessiten mesures per compensar les desigualtats que mares,
pares i infants experimenten dins i fora les famílies. Tant mesures formatives
convencionals (educació formal per adults; educació no sexista
pels infants i joves); com mesures no convencionals (serveis puntuals de
‘respir’; formació dels homes en la cura dels altres; extensió de bones
pràctiques de corresponsabilitat de les feines de la vida diària, entre dones
i homes, entre grans i petits; etc.)
7. Augmenten les famílies i els infants pobres
• En les darreres dècades la pobresa infantil s’ha incrementat en 17
dels 22 països de la OCDE (Unicef 2005). La composició de la llar i la vincu-
117

013-VIA09-1 12/5/09 18:47 Página 118
Les polítiques locals de supor a les famílies
lació dels progenitors amb el mercat de treball són dos factors determinants
del risc a la pobresa. Espanya, Regne Unit i Irlanda presenten les taxes
més altes d’infants pobres de la UE.
• A Catalunya la pobresa infantil és més probable en llars nombroses,
en llars de famílies immigrades i en llars monoparentals. O bé, quan hi ha
un o ambdós progenitors sense estudis i situacions laborals precàries o inactivitat.
• Catalunya 1996: 11% dels menors de 16 anys són pobres (105.000 menors
que pertanyen a unes 60.000 llars amb 260.000 persones). I la meitat
d’aquests (50.000) pateix una pobresa extrema (llars amb una despesa
equivalent inferior a 40.000 pessetes mensuals) (Informe sobre Pobresa a
Catalunya. Caixa de Catalunya-Oliver).
• Catalunya 2007: 22 % dels menors de 16 anys són pobres (Informe de
la Inclusió Social. Caixa de Catalunya-CIIMU).
Aquestes dades són molt preocupants. Per poder sortir de la zona de
vulnerabilitat i risc d’exclusió social aquests infants i famílies necessiten
en molts casos suport econòmic urgent, i en molts altres casos suports
formatius, laborals, relacionals, comunitaris, de conciliació de la vida familiar
i laboral, etc. És a dir, programes integrals de lluita contra la pobresa.
4. Conclusions
Tres idees de fons han travessat tota l’exposició.
La primera és que al mateix temps que les nostres societats avancen en
els processos d’individualització i universalització dels drets de ciutadania,
també han d’avançar –i és important insistir-hi– en les polítiques de
suport a la construcció i reforçament de vincles de naturalesa democràtica
entre individus adults i joves, en les xarxes familiars, d’amistat, i comunitàries.
Perquè aquestes xarxes són el fonament més primari d’inclusió i
cohesió social; sense desestimar la importància d’altres dimensions de la
vida social.
La segona idea és que cal desenvolupar una nova ètica política de la
cura que orienti una nova organització social de la cura a la vida quotidiana
sobre la base de la corresponsabilitat i reciprocitat entre dones i ho-
118

013-VIA09-1 12/5/09 18:47 Página 119
VIA 09 04/2009 REVISTA DEL CENTRE D’ESTUDIS JORDI PUJOL
mes, i entre famílies, societat civil, i institucions públiques. L’ètica de la
cura és el fonament de les relacions familiars i socials positives, a qualsevol
cultura. Les dones n’han estat i encara en són les principals difusores
i protagonistes, a costa de la seva autonomia personal i de la seva pròpia
cura. Però ja és hora de redistribuir i estendre aquesta responsabilitat en
el conjunt social.
La tercera idea és que les polítiques locals a favor dels nous usos dels
temps són el marc necessari on inserir les polítiques en suport a la vida
quotidiana de les persones i totes les seves xarxes socials.
A Catalunya cal anar desenvolupant les propostes a favor de la cooperació
i la corresponsabilitat educativa entre famílies, escoles i serveis comunitaris,
tal com es reflecteix en el Pacte Nacional per l’Educació, en els
Projectes Educatius de Ciutat, en els Plans Educatius d’Entorn, o tantes altres
accions a favor de l’acompanyament familiar i escolar. Iniciatives a escala
autonòmica, local, i fins i tot de barri, perquè és en les relacions de
proximitat on les xarxes educatives comunitàries poden actuar amb més
efectivitat. També cal reconèixer les bones pràctiques i experiències novedoses
que s’estan desenvolupant a diferents municipis, però que sovint
són iniciatives personals que encara no tenen un suport polític suficient
ni possibilitats de projecció a mig termini.
Bibliografia
Brullet , Cristina. (1998) Relacions de gènere i dinàmiques familiars a Catalunya
A: S. Giner et al., La Societat Catalana. Barcelona: Generalitat de Catalunya
i Institut Català d’Estadística, pp. 443-465.
Brullet C. i Parella, S. (2001) Polítiques de serveis a les famílies: residualitat
pública en un context Cultural ‘familiarista’. A: R. Gomà i J. Subirats i
(coord.) Govern i Polítiques Públiques a Catalunya (1980-2000). Vol. 1: Autonomia
i Benestar. Barcelona: Universitat de Barcelona i Universitat Autònoma
de Barcelona, pp. 221-243.
Brullet, C. (2002) Les polítiques de conciliació de la vida familiar i la vida professional:
el cas dels serveis en suport a les famílies. A: Ll. Flaquer (coord) Informe
sobre la situació de la familia a Catalunya. Un intent de diagnòstic.
Barcelona: Generalitat de Catalunya-Dep. de Benestar Social. pp 271-
300.
119

013-VIA09-1 12/5/09 18:47 Página 120
Les polítiques locals de supor a les famílies
Brullet, C. (dir.); Ballestín, M.; Moreno, R.; Fernández, M. (2003) Polítiques
d’Infància i Família a escala local a 22 ciutats europees. Vol. I Informe per
països; Vol 2. Informe per ciutats. Barcelona: CIIMU-Diputació de Barcelona.
http://www.diba.cat/innovacio/fitxers/0007cat.pdf
http://www.ciimu.org/uploads/20071214/monografic_9_volum_1_1.pdf
http://www.ciimu.org/uploads/20071214/monografic_9_vol_2_1.pdf
Diputació de Barcelona; Brullet, C. [Assessora] (2003) Polítiques de suport
a les famílies: una proposta des del món local. Barcelona: Diputació de Barcelona.
http://www.diba.cat/innovacio/fitxers/llibre_catala.pdf
http://www.diba.cat/innovacio/index_estudis.asp
http://www.diba.cat/innovacio/families_metodologia.asp
Brullet, C. (2006) Cap a un sistema familiar postpatriarcal? A: Encarna Bodelón
i Pilar Giménez, Construint els drets de les dones: dels conceptes a les polítiques
locals. Barcelona: Diputació de Barcelona. Col. Estudis; Sèrie
Igualtat i Ciutadania, 1, pp. 217-236.
Brullet, C. (2007) Vida quotidiana i cura dels altres: afrontant el canvi i la complexitat
familiar. A: Borja de Riquer (direcció) Història, Política, Societat
i Cultura dels Països Catalans. Barcelona: Enciclopedia Catalana-Edicions
62.
Brullet, C.; Roca, C. (2008) Tener y cuidar hijos. Estrategias, redes sociales y políticas
de apoyo a la crianza. En: Brullet, C.; Gómez-Granell, C. et alt. Malestares.
Infancia, adolescencia, familias. Barcelona: Graó-CIIMU, pp. 21-86.
www.ciimu.org
Brullet, C.; Gómez-Granell, C. et alt ( 2008). Malestares. Infancia, adolescencia,
familias. Barcelona: Graó-CIIMU.
Brullet, C. (ed); Cardús, S.; Carrasco, C.; Prats, M.; Torns, T. (2009, en
premsa) Temps i Cura: La corresponsabilitat social de la cura a la vida quotidiana.
Generalitat de Catalunya-Departament d’Acció Social i Ciutadania.
CIIMU, Informe 2002. La infància i les famílies als inicis del segle XXI. Vol.1. Barcelona:
Institut d’Infància i Món Urbà-Observatori de la infància i la família.
Consultable a http://www.ciiimu.org
CIIMU, Informe 2004. Infància, Famílies i Canvi Social a Catalunya. Barcelona:
Institut d’Infància i Món Urbà-Observatori de la infància i la família.
Consultable a http://www.ciiimu.org
120

013-VIA09-1 12/5/09 18:47 Página 121
VIA 09 04/2009 REVISTA DEL CENTRE D’ESTUDIS JORDI PUJOL
CIIMU, Informe 2008. Volum 1. Malestars. Infància, infància, adolescència, famílies.
Barcelona: Institut d’Infància i Món Urbà. Versió digital a
http://www.ciiimu.org
CIIMU, Informe 2008. Volum 2. Infància en xifres a Catalunya. Barcelona: Institut
d’Infància i Món Urbà. Versió digital a http://www.ciiimu.org
CIIMU, Informe de resultats de la primera onada del Panel d’Infància i Famílies.
Barcelona: Institut d’Infància i Món Urbà, 2007.
Mari-Klose, P.; Gómez-Granell, C.; Brullet, C.; Escapa, S. (2008) Els Temps
de les famílies: Anàlisi sociològica dels usos del temps dins de les llars catalanes
a partir de les dades del Panel de Famílies i Infància del CIIMU. Barcelona: Departament
d’Acció Social i Ciutadania-Generalitat de Catalunya.
http://www.gencat.cat/benestar/secretariafamilia/TempsFamilia.pdf
OBSERVATORI DE LA INCLUSIÓ SOCIAL i CIIMU, Informe de la Inclusió Social
a Espanya 2008. Barcelona: Caixa Catalunya-Obra Social.
OBSERVATORI DE LA POBRESA, La pobresa a Catalunya. Informe 2001. Barcelona:
Caixa Catalunya-Fundació un sol món.
UNICEF, Un panorama de la pobreza infantil en los países ricos. Análisis de la vida
y el bienestar de niños, niñas y adolescentes en las naciones económicamente
avanzadas. Florencia: Innocenti Repport Card 7, 2007, Centro de investigaciones
Innocenti de UNICEF de Florencia.
NOTES
1 Vegeu per més informació sobre usos dels temps familiars: Marí-Klose, P; Gómez-Granell, C.;
Brullet, C; Escapa, S. (2008) Temps de les famílies: anàlisis sociològica dels usos dels temps dins
de les llars catalanes a partir de les dades del Panel de Famílies i Infància. Barcelona: Generalitat
de Catalunya-Departament d’Acció Social i Ciutadania.
2 UNICEF, Un panorama de la pobreza infantil en los países ricos. Análisis de la vida y el bienestar
de niños, niñas y adolescentes en las naciones económicamente avanzadas. Florencia: Innocenti
Repport Card 7, 2007, Centro de investigaciones Innocenti de UNICEF de Florencia.
3 OBSERVATORI DE LA INCLUSIÓ SOCIAL, Informe de la Inclusió Social a Espanya 2008. Barcelona:
Caixa Catalunya Obra Social-CIIMU.
4 Vegeu: Informes de l’Institut d’Infància i Món Urbà (CIIMU) 2002, 2004, 2008; Informe de resultats
de la primera onada del Panel d’Infància i Famílies, CIIMU 2006; Temps de les Famílies.
Anàlisi sociològica..., CIIMU i Departament d’Acció Social i Ciutadania de la Generalitat de Catalunya,
2008; Informe sobre la Inclusió social 2008, La Caixa-CIIMU; Infància en xifres, CIIMU
2008; Malestares. Infancia, adolescencia y familias CIIMU-Editorial Graó, 2008. Els podeu consultar
a www.ciimu.org
121

013-VIA09-1 12/5/09 18:47 Página 122
VIA 09 04/2009 REVISTA DEL CENTRE D’ESTUDIS JORDI PUJOL
Sociòleg. Autor de Família i Valors. La institució familiar en temps
de canvi (2008)
Lluís Sáez
L’emergència de nous
models familiars*
El procés d’individualització és a la base de les grans transformacions socials
que han tingut lloc a Occident i que defineixen el pas de les societats modernes
a les societats postmodernes. Algunes de les principals institucions socials
–entre elles, la família– s’han vist en la necessitat de cercar models adaptats a les
noves realitats i necessitats. Vivim en una societat on tot canvia ràpidament. Les
persones també canvien, i canvien les seves necessitats. En un context així poques
coses són per a tota la vida, i el subjecte cerca una acomodació successiva
a la seva circumstància. La plasticitat de la família actual comporta, segons
l’autor, una diversitat formal i relacional que pretén donar resposta a aquesta
pluralitat de situacions i necessitats de l’individu.
A Catalunya, l’aparició i la difusió dels models familiars no convencionals
es produeix a uns ritmes més propers a les mitjanes europees que no a la
mitjana espanyola (Brullet, 2006). Quan parlem de nous models familiars,
abastem un conjunt de tipus familiars que inclou les famílies biparentals
de fet, les famílies homoparentals (de fet o en matrimoni), les famílies
monoparentals (i dins d’aquestes famílies, les gineparentals –formades
per dones que han triat ser mares soles, i en les quals no consta el pare del
fill o la filla–) i les famílies reconstituïdes.
* A Família i valors. La institució familiar en temps de canvi. Col. lecció Observatori dels
Valors (7). Fundació Lluís Carulla i ESADE (2008). Publicat amb permís de l’autor.
122

013-VIA09-1 12/5/09 18:47 Página 123
VIA 09 04/2009 REVISTA DEL CENTRE D’ESTUDIS JORDI PUJOL
D’altra banda, fins i tot les formes de vida en família han canviat, i no
solament la tipologia dels membres fundadors de les famílies. Així, hi ha
parelles que poden decidir no viure juntes, o no fer-ho permanentment.
En aquests casos, cada un dels membres té el seu propi habitatge individual,
i viuen sota el mateix sostre a estones més o menys dilatades en el
temps, però tenint com a base el fet de viure sols. És el cas del fenomen ja
esmentat conegut amb el nom de semicohabitació o de living apart together
(LAT), que es podria traduir per «vida en parella sense conviure» (Bertram,
1994).
Com diuen Beck i Beck-Gernsheim (1998), la família unitària per a tota
la vida ja no és la norma, sinó que esdevé un cas límit dins del ventall de
possibilitats. En el fons, el procés d’individualització és
el rerefons de la diversificació de models familiars, com
ho és també la democratització de les societats occidentals
i de les relacions entre els individus.
Les parelles de fet es donen en dos cicles de vida diferents.
D’una banda, en parelles joves i, de l’altra, en parelles
on algun dels membres (si són heterosexuals, normalment
la dona) està separat. En el cas de les parelles
joves, algunes es fan parelles de fet per convicció, i hi romanen
mentre dura la relació. D’altres mantenen aquest estatus de forma
transitòria i acaben per casar-se normalment quan arriben els fills, per tal
d’obtenir els avantatges de caire econòmic que els atorga el fet de disposar
d’un contracte matrimonial. En el cas de les parelles en què un dels
membres o tots dos provenen d’una ruptura d’un vincle anterior, les dones
separades tendeixen més a no reincidir en un nou contracte matrimonial,
mentre que els homes són més proclius a demanar el divorci i, després,
casar-se novament.
Quan és una qüestió de convicció, s’al . lega que no han de ser els documents
els que mantinguin la parella, sinó la presència continuada del
sentiment que l’ha originada. D’alguna manera, la parella s’instal . Com diuen Beck i
Beck-Gernsheim (1998),
la família unitària per a
tota la vida ja no és la
norma, sinó que esdevé
un cas límit dins del
ventall de possibilitats.
la en
una provisionalitat permanent, que també es pot llegir com una prevenció
davant l’acomodament en l’estatus de parella, ja que ni que sigui de
forma subliminal hom sobreentén que caldrà sempre renovar l’interès
dels dos membres per continuar com a parella. En aquest sentit, es pot in-
123

013-VIA09-1 12/5/09 18:47 Página 124
L’emergència de nous models familiars
terpretar com una estratègia afavoridora d’actituds en pro de la perdurabilitat
del vincle, precisament perquè aquest vincle no descansa en cap
document formal que el garanteixi.
No sembla que hi hagi gaire raons clares per entendre com a substancialment
diferent una unió de fet d’una de dret si en ambdós casos hi ha
dues persones que estableixen una relació afectiva i consoliden un format
de convivència (del tipus que sigui). De la mateixa manera, tampoc no és
substancialment diferent, quant al seu significat i les seves funcions inherents,
una unió de fet o matrimoni format per un home i una dona de la
formada per dos homes o dues dones. Alguns fins i tot s’aventuren a dir
que, si en la relació afectiva intervenen més de dues persones de forma
consentida i constitueixen un nucli de convivència, tampoc no canviaria
res substancialment en el significat i les funcions, tot i que el format
–això és obvi– esdevé més complex, i amb ell l’entramat de relacions que
s’hi donen. I, si la relació afectiva s’estableix entre un pare o una mare i
els seus fills i filles per falta de parella, aleshores la dinàmica canvia, però
en essència continua tractant-se d’una família. En tot
Molta gent considera cas, voler instituir i sancionar per llei una discriminació
que ha de ser tractat de facto entre qualsevol d’aquestes modalitats, tot privile-
legalment com a família giant-ne (i, per tant, oficialitzant-ne) una d’elles, és avui
tot allò que hom entén motiu de polèmica. Molta gent considera que ha de ser
subjectivament com tractat legalment com a família tot allò que hom entén
a família i funciona subjectivament com a família i funciona com a tal. D’a-
com a tal. quí l’augment de les demandes ciutadanes per equiparar
en drets i deures cadascun dels diferents models que
es vagin presentant, en la mesura que siguin models familiars (és a dir, associacions
de convivència consolidades, ja sigui mitjançant una aliança,
ja sigui per afinitat o filiació).
Alguns proposen que el que seria desitjable fóra que, per damunt del
suport a les formes familiars, hi hagués un ampli suport als individus, de
manera que aquests mateixos individus no haguessin de recórrer a les
unions formals per tal de poder accedir a determinats drets. Des d’aquesta
perspectiva, la protecció a les famílies s’hauria de vehicular fonamentalment
a través de la protecció als individus, i en tot cas es justificarien
actuacions específiques per esguard dels menors o de les persones depen-
124

013-VIA09-1 12/5/09 18:47 Página 125
VIA 09 04/2009 REVISTA DEL CENTRE D’ESTUDIS JORDI PUJOL
dents. En cas contrari, si es continués tendint a dotar de suport a les famílies
més que als individus, s’hauria de començar a considerar la possibilitat
d’afavorir les llars més que no els matrimonis o les famílies. Semblaria,
si més no, que aquesta concepció seria menys equívoca i donaria lloc
a escenaris legals de major igualtat i equitat que els que tenim ara.
Al capdavall, però, la família no deixa de ser un fenomen social que els
membres que hi pertanyen identifiquen força fàcilment. Semblaria,
doncs, irracional que des del punt de vista jurídic es procedís a crear un
buit legal sobre una realitat com la d’una parella de dones amb un fill, on
tots ells es reconeixen com a família. Per tant, si al final hi ha una composició
de grup domèstic que tots els seus membres identifiquen com a família,
i on s’atribueixen rols i s’executen funcions propis de la resta dels
models familiars, quin sentit tindria negar-li l’etiqueta de família? Així
com de vegades el nom no fa la cosa, aquí la cosa sí que fa el nom. I, com
ens diu el teorema de W. I. Thomas a The Child in America: Behavior Problems
and Programs (1928): allò que és definit com a real esdevé real en les seves
conseqüències. Parafrasejant-lo, allò que tots els implicats considerin una
família actuarà, sens dubte, com a família i tindrà el mateix
efecte que l’exercici dels altres models familiars té La Carta de Drets
en els seus integrants.
Humans de l’ONU
I, de fet, la Carta de Drets Humans de l’ONU permet advoca per considerar
anar en aquesta direcció quan diu que «l’infant, per al que els elements
ple i harmoniós desenvolupament de la seva personali- essencials d’una família
tat, ha de créixer en el si de la família, en un ambient de són els afectes, la
felicitat, amor i comprensió». Així doncs, sembla que la comunicació i la
Carta de l’ONU advoqui per considerar que els elements solidaritat entre els seus
essencials d’una família són els afectes, la comunicació i membres, i en especial
la solidaritat entre els seus membres, i en especial vers vers els infants.
els infants. I ni els afectes, ni la comunicació, ni la solidaritat
no depenen de la major o menor «juridicització» dels vincles, ni
del sexe de la parella fundadora de la llar, ni de l’estructura d’aquesta llar
en general. Per tant, cal tenir clar que l’infant pot trobar (o no trobar...) un
ambient propici per créixer en tota mena de famílies.
Aristòtil ja atribuïa a la institució familiar un caràcter de philia, terme
que denota llaços d’amistat i solidaritat, i que deixa en suspens l’interès
125

013-VIA09-1 12/5/09 18:47 Página 126
L’emergència de nous models familiars
econòmic (Bourdieu, 1997), a diferència del que passa en les relacions de
mercat. Com diu Bourdieu, la família com a categoria social objectiva fonamenta
la família com a categoria social subjectiva, i així aquesta darrera
contribueix a la reproducció de la primera. Per crear en els membres de
la família l’actitud adequada en termes de solidaritat es posen en marxa
tota una sèrie d’accions i rituals d’intercanvi (serveis, regals, celebracions,
etc.) que li donen la cohesió necessària. Val a dir que la creació contínua
d’aquest sentiment familiar i la cohesió afectiva que comporta són imprescindibles
per al manteniment de la realitat familiar, de la mateixa
manera que ho és la intervenció estatal oficialitzadora. Perquè, com diu
l’autor, encara que la família sigui una «il . lusió», en veure’s produïda i reproduïda
per l’estat, aquest mateix estat li confereix una solidesa i una
oficialitat determinant, alhora que afavoreix una forma determinada (o
formes determinades) d’organització familiar.
Es pot adduir, això no obstant, que formar part d’una família que no
segueix la norma habitual d’un lloc concret comportarà en l’infant una
sensació d’estigma, que li pot crear una certa desestabilització. Com a possibilitat,
no hi ha dubte que és ben certa, i hi ha estudis que demostren
que, per exemple, ser fill o filla d’una parella homoparental en un entorn
hostil a aquest fet es fa difícil (Troiden, 1988). Però no es tracta d’un fenomen
inherent a l’estructura familiar, sinó que té més a veure amb l’estructura
mental i cultural de l’entorn en què l’infant s’ha de desenvolupar. Si
la societat de referència entengués el fet familiar com un fet plural i no
llastat per judicis de valors basats en la seva estructura formal, no hi hauria
cap perill. Almenys, hi ha una profusió d’estudis que demostren que el
desenvolupament personal, social i sexual de l’infant en el si d’una família
homoparental és similar al dels infants que es troben en el si d’una parella
biparental (Patterson, 1992; Kurdek, 1994). De la mateixa manera, les
recerques sobre relacions entre pares i fills, quan aquests fills han estat
concebuts mitjançant tècniques de reproducció assistida, tampoc no observen
cap variació significativa en comparació dels altres infants (Golombok
1999, citat a Ubieto, 2001).
Aleshores, en una societat tolerant i oberta, cal pensar que, malgrat
que predominin determinats models familiars, formar part d’una estructura
familiar o d’una altra seria una cosa tan normalitzada com el fet que
126

013-VIA09-1 12/5/09 18:47 Página 127
VIA 09 04/2009 REVISTA DEL CENTRE D’ESTUDIS JORDI PUJOL
els pares o les mares de cadascú tinguin professions diferents. Si no hi ha
cap valoració jeràrquica de les professions, no hi fa res que el pare o la
mare d’un infant tingui una professió que no té cap altre dels pares o les
mares de la seva classe, és a dir, no és res que comporti cap estigma, perquè
ningú no ho llegeix en clau pejorativa. Si apostem per una societat
oberta i plural, i volem transmetre valors com el respecte a la diversitat i
al pluralisme, el repte consistiria a assolir una estructura mental tan tolerant
i respectuosa envers aquesta qüestió com sigui possible.
Com diu Cadoret (2003), el fet físic de la concepció i el part no són suficients
per instituir la figura del pare o de la mare, més enllà del seu reconeixement
com a progenitors biològics. Cal la institució d’un fet que és
de caràcter social, la filiació. Perquè el fet de ser pare o mare implica funcions
que van molt més enllà d’aquest fet puntual i que inclouen la transformació
de l’ésser naixent en un adult mitjançant la
criança, la socialització i l’aprenentatge d’una identitat.
En el cas de les societats occidentals, la filiació s’ha basat
històricament en l’assignació d’un fill o una filla a
un pare, a una mare o a una parella formada per un
home i una dona. Però això no és més que una de les possibles
regles de filiació. En altres cultures, hi ha sistemes
de filiació que no segueixen aquests patrons, i tot i amb
això, des d’un punt de vista social, funcionen amb total
normalitat. 1 En el cas de les
societats occidentals,
la filiació s’ha basat
històricament en
l’assignació d’un fill
o una filla a un pare,
a una mare o a una
parella formada per un
I, de fet, a la Roma clàssica es feia una clara home i una dona.
distinció entre el genitor (pare biològic) i el pater (que seria,
si fa no fa, el pare social), i era a aquest darrer a qui es reconeixia la
filiació, atès que es feia càrrec del fill o la filla i l’inseria a la seva saga familiar.
Encara més, el mateix procés d’adopció de fills i filles se centra en l’anàlisi
de la idoneïtat dels que han de ser pares i/o mares adoptius per respondre
a les necessitats de cura, afecte i socialització de l’infant, és a dir,
a les funcions primordials de la família. I òbviament, en aquests casos, es
bandeja el fet que entre el fill o la filla i els pares adoptius no hi hagi cap
relació de filiació biològica. Un altre cas similar el trobem amb les famílies
d’acollida, on la realitat dels fills i les filles –que saben que tenen uns
pares d’origen i uns pares d’acollida, i discerneixen la família d’origen de
127

013-VIA09-1 12/5/09 18:47 Página 128
L’emergència de nous models familiars
la família d’acollida– no té cap mena de reconeixement legal, ja que les
nostres societats no admeten el multiparentesc (Cadoret, 2003).
La plasticitat de les relacions socials comporta una dinàmica de transformació
incessant. Per tant, ens esperen fenòmens inèdits per als quals
no tenim encara resposta, com les paternitats i les ma-
La plasticitat de les ternitats dobles i altres exemples. A més, les noves tecno-
relacions socials logies d’inseminació artificial han fet que la figura del
comporta una dinàmica pare biològic, i àdhuc la de la mare biològica, es difumi-
de transformació nin i canviïn entre mares de lloguer, pares anònims in-
incessant. seminadors, implants d’òvuls i similars. Les noves tècniques
permeten combinacions diverses i noves formes de
paternitat i maternitat, tant biològica com social, i a la pràctica porten a
una redefinició tàcita dels termes (Beck & Beck-Gernsheim, 2003). Valgui,
com a exemple, el de l’Elisabetta, una nena italiana que, dos anys després
de la mort de la seva mare, va néixer d’una germana del seu pare a la qual
es van aplicar tècniques de reproducció assistida. O també el de la mare
que es va oferir per ser fecundada amb el semen del marit de la filla, la
qual era estèril.
El cert és que les bases conceptuals de la família, que incloïen l’heterosexualitat
i la reproducció, estan canviant. Ara bé, dels estudis antropològics
podem treure la conclusió que conceptes com llar, família, reproducció,
pare, mare, etc., són força relatius en la història i no sempre són
concomitants. De la mateixa manera, Elzo parla d’una dissociació entre la
sexualitat i la reproducció (la qual Giddens [1992] veu com l’origen d’una
nova sexualitat, que anomena la «sexualitat plàstica»), dissociació sobre la
qual, segons la seva opinió, encara no s’ha reflexionat prou.
Cap a la família plàstica
Alberdi (1999) pensa que assistim a la fase inicial d’un procés, encara incipient,
de desinstitucionalització de la família, que es consolidarà en el
futur donant lloc a canvis de legislació, com a resposta als canvis de conductes
de les persones. De fet, s’associen a les noves pràctiques les reivindicacions
dels col . lectius implicats amb vista a gaudir dels mateixos drets
que les famílies tradicionals, i les legislacions progressivament es fan ressò
d’aquestes reclamacions i hi van donant resposta.
128

013-VIA09-1 12/5/09 18:47 Página 129
VIA 09 04/2009 REVISTA DEL CENTRE D’ESTUDIS JORDI PUJOL
Que la institució familiar en la societat occidental postmoderna sigui
un fet divers i plural no és més, doncs, que una conseqüència de l’evolució
de la institució. Geogràficament, la coexistència de diferents tipus de
família ja s’ha donat en altres indrets del món (Zonabend, 1986), i no sembla
que hagi estat cap experiència conflictiva. Ans al contrari, representava
un element funcional a les diferents societats que els implementaven.
En els nostres dies, quan coincideix l’eclosió de les
formes familiars amb la seva progressiva desinstitucionalització
(i en aquest tret sí que podem veure una singularitat
dels nostres temps en les societats occidentals),
assistim al naixement d’una nova concepció del que ha
de ser la família. Es tracta d’una família plàstica, que coneix
diverses formulacions i que s’estructura instrumentalment
al servei dels individus que la formen.
La família plàstica representa una expressió i, per a
alguns, un triomf més de la llibertat individual, i per
aquesta raó s’entén com a essencialment positiva. Això
no vol dir que no comporti una certa problemàtica, com veurem més endavant,
però no és una problemàtica associada a la seva diversitat. La institució
familiar tal com la veiem ara és concebuda com un instrument
configurat al servei dels individus per a la seva projecció personal. Per
contra, el model clàssic de família és vist avui com un instrument demogràfic
de les societats, però també com una forma de dominació de les
persones. Com sabem per molts autors, la idíl . Dels estudis
antropològics podem
treure la conclusió que
conceptes com llar,
família, reproducció,
pare, mare, etc. són
força relatius en la
història i no sempre són
concomitants.
lica família tradicional no
era tan perfecta, i els ambients harmònics en els quals suposadament va
transcórrer no eren tan freqüents com segons qui dóna a entendre i responen
més a la mitificació de la institució que no pas a la seva existència
real.
La plasticitat de la família actual comporta, doncs, una diversitat formal
i relacional, així com la possibilitat de tenir diferents famílies al llarg
de la vida de cadascú. És el que es coneix com a monogàmia successiva,
però en alguns casos fins i tot pot anar més enllà. La plasticitat dels vincles
en permet, consegüentment, la modelació segons les necessitats de
cadascú, i també de vegades la substitució. Vivim en una societat on tot
canvia ràpidament. Les persones també canvien, i canvien les seves neces-
129

013-VIA09-1 12/5/09 18:47 Página 130
L’emergència de nous models familiars
sitats. En un context així, poques coses són per a tota la vida, i el subjecte
cerca una acomodació successiva a la seva circumstància.
Avui es considera normal que una parella decideixi deixar de conviure
si l’estima entre ambdós membres ha desaparegut, o si
La plasticitat dels el projecte de vida compartit entra en crisi per les trans-
vincles en permet, formacions operades en algun dels membres o en tots
consegüentment, la dos. En aquests casos, ja són molt poques les persones
modelació segons les que no entenen que un vincle així ja no és viable. De fet,
necessitats de cadascú, cap vincle basat en una imposició externa no és viable.
i també de vegades la En la postmodernitat, els individus s’alliberen de les im-
substitució. posicions a què els sotmetien les institucions tradicionals,
molt invasives de la llibertat individual.
Les relacions i els vincles, en aquest context, guanyen en sinceritat,
però també en fragilitat. És cert que les ruptures familiars avui dia són
més freqüents, però el que no sabem és quantes ruptures van inhibir els
règims d’opressió institucional del passat, i quantes persones van portar
existències desgraciades tota la vida a causa d’aquesta inflexibilitat dels
vincles. Podem sospitar que van ser moltes i que la seva distribució no va
ser equitativa entre els diferents segments de la població. La subjugació a
vincles i estructures familiars rígids va fer sens dubte desgraciades a moltes
més dones que no pas homes; a moltes més filles que no pas fills; molt
més a pobres que no a rics; etc.
La família, com d’altres institucions de la vida quotidiana, esdevé una
eina de realització personal dels individus, un suport en la seva cerca de
la felicitat. Com veurem més endavant, en determinades circumstàncies
no està exempta de compromisos, però fins i tot aquests compromisos han
de poder ser triats pels mateixos individus, tot i que la tria també comporti
aprenentatge i negociació. Com hem vist en el seu procés històric, la família
ha deixat de ser una unitat productiva, i el vincle de la parella s’ha
concentrat més i més en un projecte de vida compartit basat en els sentiments
(en l’amor, sobretot) i en la capacitat de convivència. Doncs bé, en
una societat com l’actual, tant la construcció social de l’amor com la convivència
són elements molt més plàstics que no ho eren pas abans. En
aquest punt, cal destacar que la percepció social d’allò que hom anomena
amor s’ha diversificat, i s’allunya, per tant, de la concepció essencial de
130

013-VIA09-1 12/5/09 18:47 Página 131
VIA 09 04/2009 REVISTA DEL CENTRE D’ESTUDIS JORDI PUJOL
l’amor. Avui dia, hom designa amb el nom d’amor coses molt diferents,
fruit també de la individualització i de la tendència a redefinir els fenòmens
d’acord amb l’escala individual de cadascú. L’estima, per tant, és diversa,
i dóna lloc a formes de convivència també diverses.
Aquesta és una realitat prèvia a la formació de cap
vincle familiar. Per què, aleshores, la seva plasticitat no
hauria de quedar reflectida quan la seva lògica evoluciona
cap al vincle?, sobretot quan la tolerància social envers
la diversitat de projectes de vida, i envers la seva variabilitat
morfològica, es troba en màxims històrics i
afavoreix com mai fins ara el respecte o l’acceptació per
les modalitats que cadascú tria fent ús de la seva autonomia
individual.
L’aposta, doncs, pel respecte de l’autonomia individual,
per la llibertat de les persones i, per tant, també per la família plàstica,
dúctil, fins i tot creativa, guanya simpatitzants. No és, com veurem
més endavant, cap radicalisme postmodern ingenu, perquè a partir d’ara
comencen els matisos. Però tampoc no sembla que hi hagi cap mena de
nostàlgia per uns models anteriors que sovint eren opressius, asimètrics i
profundament injustos, tant en el seu vessant patriarcal com en el seu
vessant uniformista i exageradament col . lectivista. En tot cas, la família
(tal com l’hem definida en el seu moment –vegeu més amunt–) és avui
percebuda per damunt de tot com un dret individual que cal respectar.
Com tot dret, en certs supòsits també implica deures, però aquests deures
han de conciliar-se amb els primers. És a dir, la família no pot esdevenir
un conjunt ingent de deures sense quasi cap dret (com en el passat), com
tampoc no ha de ser un conjunt de drets sense cap deure. Però cap dels
deures que comporta el fet familiar no depèn, al nostre entendre, de les
formes que aquest fet adopta, i és per això que augmenta el reconeixement
de la família plàstica com a paradigma actual de la institució, que
aplega tots els nous models emergents que la formen actualment i potser
d’altres que encara han de venir.
Ara bé, tot i que la família plàstica permet majors graus de llibertat i
dóna una millor resposta a les tendències individualistes de la societat actual,
no s’ha de caure en la ingenuïtat de veure-la com un format idíl . Avui dia, hom designa
amb el nom d’amor
coses molt diferents,
fruit també de la
individualització i de la
tendència a redefinir els
fenòmens d’acord amb
l’escala individual de
cadascú.
lic
131

013-VIA09-1 12/5/09 18:47 Página 132
L’emergència de nous models familiars
de convivència familiar. Sens dubte, conté un potencial alliberador d’antigues
formes opressives, però no és un model perfecte. Entre d’altres coses,
perquè per definició tot model de convivència entre grups humans
està exposat als conflictes que sorgeixen habitualment en tota relació humana
portada a un cert grau d’intensitat. Lleialtats i deslleialtats, simetries
i asimetries, sentiments confrontats i no sempre harmònics, acords i
desacords, rivalitats i gelosies, dominacions i submissions... Tant materialment
com simbòlica, la família com a grup humà es veu travessat per
tots els fenòmens esmentats anteriorment i, per tant, és
La família plàstica pot un microcosmos amb les seves pròpies tensions i disten-
originar tensions sions, moltes de les quals no desapareixen per la simple
derivades de la mutació del model, i d’altres s’originen en la mateixa es-
incomunicació motivada tructura del model. En particular, la família plàstica pot
per la individualització originar tensions derivades de la incomunicació motiva-
inherent a les seves da per la individualització inherent a les seves formes
formes. (que requereix molt més diàleg entre els membres per
tal d’entendre’s l’un a l’altre, poder entrar en sintonia i
evitar discrepàncies), i de la soledat típica de tot model fonamentat en bases
individualistes. De bell nou, i com sol passar en tots els processos socials,
l’evolució de la família també és dialèctica, i les noves solucions als
vells problemes acostumen a portar, al seu torn, a nous problemes.
Individualització i nova família associativa
La teoria social ens parla del procés d’invididualització com el fenomen
central que caracteritza el trànsit de les societats modernes a les societats
postmodernes (Beck & Beck-Gernsheim, 2003). L’individu es desincrusta
de les institucions tradicionals i reforça la seva autonomia, de manera
que ha de prendre més decisions sobre si mateix amb menys referents
que abans. Ha de construir-se una «biografia d’elecció» (o biografia reflexiva,
en termes de Giddens, tot i que aquest és un concepte que ja va un
pas més endavant). La societat postmoderna, a més, instal . lada en ple procés
d’individualització, atorga més importància que mai als valors individuals,
de llibertat i plena realització personal, mentre que bandeja en
certa manera els valors socials i col . lectius que en altre temps l’havien
guiada.
132

013-VIA09-1 12/5/09 18:47 Página 133
VIA 09 04/2009 REVISTA DEL CENTRE D’ESTUDIS JORDI PUJOL
L’individu, doncs, més autònom i autoreflexiu que mai, s’encamina a la
cerca i la consecució d’un ideal de projecció de la seva vida. Idealment, institucions
com la família, el treball i fins i tot el temps lliure formen part
d’aquest projecte, però ara ja en la mesura que li siguin útils per assolir les
seves fites. La relació és, per tant, instrumental, almenys en principi.
La parella, primer, i la família, després, ja no són una obligació dels individus
envers la col . lectivitat o envers l’ordre social. Ara responen als
seus impulsos, als seus desitjos i a actes plenament lliures i particulars. La
parella no ocasional, la parella que hom pot considerar «seriosa» (hi ha relacions
de parella també instrumentals, però en un altre
sentit més lúdic i menys afectiu), la que es pretén poten- Decidir iniciar un
cialment duradora –almenys al començament–, és tria- projecte de vida
da d’acord amb els sentiments individuals. Decidir ini- compartit –en major o
ciar un projecte de vida compartit –en major o menor menor grau– entre dues
grau– entre dues persones ara ja només depèn dels sen- persones, ara ja només
timents i els desitjos d’aquestes dues persones. L’afectivi- depèn dels sentiments i
tat i l’afinitat personal seran, en conseqüència, els ele- els desitjos d’aquestes
ments clau en aquesta mena de relacions, si més no dues persones.
quan aquestes relacions corresponen a persones que han L’afectivitat i l’afinitat
madurat suficientment.
personal seran,
El vincle de parella es constitueix, doncs, mitjançant en conseqüència,
una unió entre dues persones que senten un afecte els elements clau en
mutu, se senten atretes sexualment i decideixen cons- aquesta mena de
truir un projecte de vida compartit. A partir d’aquí, hau- relacions
ran de gestionar un projecte de convivència, el qual s’encara
vers el futur i esdevé susceptible de complir altres funcions com, per
exemple, la reproducció. Però inicialment és un projecte solidari de dues
persones: suposa una relació afectivo-sexual, però, en la mesura que s’institueix
i es consolida, també pressuposa una relació de reciprocitats i de
solidaritats. Aquesta darrera és la part del compromís, que també forma
part de la relació.
En aquest compromís se sobreentén que entre els membres de la parella
no hi ha només demostració d’afecte i pràctica del sexe, sinó també un
acord d’ajuda i assistència mútua, de no fer-se mal, de lleialtat, normalment
originat per l’afecte i incardinat en el marc del projecte de vida com-
133

013-VIA09-1 12/5/09 18:47 Página 134
L’emergència de nous models familiars
partit. De fet, el compromís és la projecció de l’afecte. Si no hi fos, si només
fos una relació sexual i relativament afectiva sense anar més enllà,
aleshores podríem parlar d’una relació esporàdica o ocasional, orientada
a finalitats molt puntuals. No hi hauria projecte de vida
El compromís és la compartit, sinó interaccions o interdependències seg-
projecció de l’afecte. mentàries, gairebé més semblants a relacions d’amistat
o professionals que no a relacions familiars.
Cal fer notar que la parella pot ser molt diversa: podria ser entre dues
persones de sexe diferent o entre dues persones del mateix sexe; podria
ser entre dues persones que decideixen viure sota el mateix sostre, o entre
dues persones que viuen en llars diferents; podria ser entre dues persones
que decideixen formalitzar la seva relació, o bé que la mantenen en un estadi
informal. Cap d’aquests elements formals no desvirtua els components
que haurien de ser presents en aquest vincle. En canvi, sí que podria
passar a l’inrevés: que tot i haver instituït una família, per exemple casant-se,
la parella entri en un procés d’entropia i acabi per no compartir
cap dels sentiments afectivo-sexuals que se li suposen ni cap dels compromisos,
i que tot i habitar potser una mateixa llar, en el fons ja no hi hagi
cap projecte de vida compartit. Estaríem, doncs, davant d’una espècie de
família fantasma, oficialitzada als ulls públics, però inexistent en la realitat.
Per això creiem que el més important és centrar-se en el fons del fet familiar
i no en la forma.
Per descomptat, si la parella es consolida i conviuen anys i anys, encara
que no tinguin fills ni n’adoptin, res no hauria de portar-nos a pensar
que no són família. És cert que hauran fundat una família curta, però al
capdavall serà una família, tant família com les altres encara que no incorpori
el fet reproductiu i de criança dels fills i les filles.
L’element cohesionador de la parella és principalment la permanència
dels sentiments afectius i del projecte de vida compartit. Aleshores la continuïtat
futura de la parella depèn exclusivament de la perdurabilitat d’allò
que uneix els dos membres. En cas de deteriorament dels sentiments,
o quan els projectes de vida comencen a dissociar-se en un grau massa elevat
per tenir un projecte en comú, ben aviat el vincle deixarà de tenir sentit,
i, amb ell, el compromís. En aquest cas, doncs, el compromís acaba
quan acaba el projecte de vida compartit de la parella; la ruptura del vin-
134

013-VIA09-1 12/5/09 18:47 Página 135
VIA 09 04/2009 REVISTA DEL CENTRE D’ESTUDIS JORDI PUJOL
cle segella l’esvaïment del compromís. Els individus deixen de projectarse
a si mateixos en la parella i continuen els seus itineraris vitals, cadascun
pel seu cantó.
L’escenari, però, canvia substancialment quan hi ha fills pel mig, en especial
si aquests fills o filles són menors d’edat o d’alguna manera són encara
dependents dels pares. Quan la parella té fills (és a dir, els té biològicament,
o bé els adopta), es redimensionen tant els afectes com els
compromisos, com el mateix projecte de vida compartit. El compromís de
reciprocitat i solidaritat s’estén cap al fill o la filla, i, de fet, la reciprocitat
incorpora nous elements en el pare i la mare: caldrà socialitzar i educar
els fills, a més de protegir-los i procurar-ne el sosteniment en plenes condicions
físiques i psíquiques. En definitiva, la reciprocitat adquirida envers
el fill o la filla inclou tasques inherents a la seva criança efectiva.
Si la parella es trenca, el compromís envers els fills continua perllongant-se,
com a mínim fins a una edat en què ja siguin independents del
pare i la mare. De fet, la ruptura amb la parella no té per què associar-se a
cap deteriorament de la relació afectiva entre pare i fill o mare i fill. Ans
al contrari, el més habitual és que aquesta relació continuï per a tota la
vida, igual que el seu projecte de vida compartit (el de pares i fills), que
quedarà, això sí, redimensionat per la deslocalització d’algun dels membres
de la parella. Potser la intensitat de la presència d’un dels progenitors
es veurà reduïda, i, en tot cas, segur que desapareixeran els moments
de vida compartida entre els pares i el fill o la filla. Tot i
amb això, el projecte de vida compartit pot continuar Com diu Sennett (1998),
d’una forma relativament normalitzada en el període evolucionem cap a una
intens que va des de la infància fins a l’emancipació del societat on les persones
fill, per acabar de normalitzar-se definitivament quan el no tenen –i no volen–
fill o la filla funda la seva pròpia llar.
lligams, cosa que és
Ara bé, on s’accentuen els símptomes d’una veritable tant com dir que els
crisi és precisament en el compromís. Com diu Sennett compromisos són
(1998), evolucionem cap a una societat on les persones en fals.
no tenen –i no volen– lligams, cosa que és tant com dir
que els compromisos són en fals, tot i que amb matisos. El compromís, per
definició, sempre implica un lligam. Una altra cosa és que el lligam sigui
indissoluble, però de vegades no es pot dissoldre sense més ni més segons
135

013-VIA09-1 12/5/09 18:47 Página 136
L’emergència de nous models familiars
l’autonomia d’una de les parts. El compromís que hom adquireix amb els
fills, per exemple, perdura –es vulgui o no– mentre aquests fills no tinguin
desenvolupades les capacitats per valer-se per si mateixos. És, per als
pares i les mares, un deure moral, i ha de ser un deure legal, ja que és alhora
un dret dels fills i les filles.
Malauradament, però, és un dret poc definit, atès que sovint són els
fills en edat infantil o adolescent els que pateixen de retruc la immaduresa
dels pares i llur percepció del compromís. Sovint els fills es veuen immersos
en una particular guerra oberta entre els dos membres de la parella
trencada, on se’ls fan explícites les desavinences entre totes dues parts,
i de vegades fins i tot són objecte de xantatge moral continuat perquè han
de dir –explícitament o implícita– de part de qui estan. En altres casos,
són objecte d’instrumentalització per part d’una de les parts (o d’ambdues)
per tal que desenvolupin aversió a l’altra part –ara ja es comença a
parlar de la SAP (Síndrome d’Alienació Parental)–. Un tercer escenari es
dóna quan un dels dos progenitors (normalment el pare) es desentén gairebé
per complet de la criança del fill i es limita a ser-ne el sustentador
material, quan el que aquest fill necessita més no són tant els diners com
l’afecte d’ambdós pares. Finalment, també es donen situacions on la ruptura
de la parella comporta una competició latent per
La principal víctima de atraure’s l’estima del fill, competició que, en ser perce-
la ruptura de la parella buda pel fill, pot desembocar en una instrumentalitza-
serà, precisament, ció dels pares per part d’ell, que els empra per subhastar
l’infant, tant per tots els seus desitjos i capricis, i els fa xantatge moral en
la inseguretat i els el rol que té cadascun d’ells. Evidentment, en qualsevol
desequilibris emocionals dels supòsits aquí exposats, la principal víctima de la
que aquestes situacions ruptura de la parella serà, precisament, l’infant, tant
li generaran com pel per la inseguretat i els desequilibris emocionals que
model de criança aquestes situacions li generaran com pel model de crian-
inadequada en el qual ça inadequada en el qual creixerà. Cal, doncs, conscien-
creixerà. ciar els pares i les mares que tenir un fill comporta un
compromís, però que no és un compromís que hom pugui
adquirir a la lleugera, perquè reporta unes responsabilitats molt concretes.
Malauradament, en massa ocasions la manera que tenen alguns
pares i mares de complir aquest compromís és a partir d’una actitud irres-
136

013-VIA09-1 12/5/09 18:47 Página 137
VIA 09 04/2009 REVISTA DEL CENTRE D’ESTUDIS JORDI PUJOL
ponsable envers les necessitats del fill, irresponsabilitat que d’altra banda
sol derivar sovint de la mateixa immaduresa i la mateixa irreflexió que algunes
parelles ja havien manifestat a l’hora de formar-se.
En realitat, quan parlem de compromís, parlem d’assumpció de responsabilitats,
i és això justament el que està entrant en crisi. Hi ha un
creixent individualisme irresponsable (en termes de Lipovetsky) en moltes
persones, però no sols pel fet de defugir responsabilitats,
sinó fins i tot perquè les accions que hom fa no Quan parlem de
pressuposen aquestes responsabilitats. Se sol actuar per compromís, parlem
impuls, emocionalment i irreflexivament, i en les con- d’assumpció de
ductes se sol obviar la responsabilitat que es deriva d’a- responsabilitats, i és
questes mateixes conductes. Així doncs, la presumpció això justament el que
que hom pot fer i desfer al seu gust sense comprometre’s, està entrant en crisi.
i sense responsabilitzar-se dels resultats de les seves accions,
és la veritable crisi del compromís.
Fragilitat de la parella associativa i suposada mort de la família
En l’actualitat, en determinats sectors hi ha una crítica de fons a la fragilitat
dels vincles de parella. Beck i Beck-Gernsheim (1998) subratllen que el fet
que la parella actual se centri en l’amor mutu la fa especialment fràgil i poc
duradora. I hi ha qui considera que aquesta fragilitat inherent als vincles
d’avui dia és l’avantsala de la mort de la família, i en tot cas, una pèrdua.
D’altres autors posen en relleu que avui la parella s’ha convertit sovint
en una coincidència de dues persones que cerquen el seu propi interès i la
seva pròpia felicitat, i es mostren bastant indiferents respecte de la felicitat
de l’altre membre (Elzo, 2005). Lipovetsky (1994) considera, aleshores,
que la família ha esdevingut una pròtesi individualista on els individus
vehiculen drets i desitjos sense voler assumir cap obligació.
Altres veus apunten a la societat de consum. Per a Bauman (2005), en
la societat líquida actual els individus tenen por d’establir relacions perdurables
com a conseqüència de la síndrome consumista, pensada per
anar satisfent nous desitjos, l’un darrere l’altre, i substituint allò que és
vell per allò que és nou. Canviem, doncs, qualitat per quantitat, però, en
la mesura que les relacions són relacions d’ús i rebuig, hi ha menys voluntat
per lluitar pel manteniment de la parella.
137

013-VIA09-1 12/5/09 18:47 Página 138
L’emergència de nous models familiars
Marina (2006) veu en la cerca de la felicitat a través de l’altre membre
de la parella un perill potencial que porta fàcilment a la seva instrumentalització.
I dipositar en l’essència de la parella la felicitat individual és
quelcom que l’afebleix, perquè, quan aquesta sensació desaparegui, costarà
poc trencar el vincle i cercar-ne un altre. Tot i que adverteix que això no
és tan fàcil, ja que tota separació i tot divorci solen ser
La metàfora de la fusió fets traumàtics. D’altra banda, Marina diu que la taxa de
de dos individus en una divorcis dels segons matrimonis als Estats Units és un
parella pot ser 10% més elevada que la taxa de divorcis dels primers ma-
interpretada –en el nou trimonis.
context sociocultural– Algunes d’aquestes importants crítiques, però, po-
com una captura de den caure en el parany de la nostàlgia d’un model alter-
l’individu o una natiu que va ser més l’excepció que no pas la regla. S’as-
despersonalització pira a una parella que ha de ser una mena de nou ésser
d’aquest mateix conjunt, que va més enllà de la suma de dos individus.
individu. Sembla una derivació de la metàfora fusional: es considera
que l’aspecte distintiu de la parella és la fusió, el
fet de ser dos en un, amb tota la càrrega de valors que això comporta, des
del lliurament a l’altre fins a la fidelitat. En cas contrari, diuen, només hi
ha una coexistència d’individus en un projecte de vida individual i instrumental,
i aquesta mena de parella està cridada a no perdurar. S’evoca
l’ideal del sacrifici per l’altre, sacrifici que, a més, ha de ser realitzat amb
joia. I es contraposa aquesta actitud d’abnegació i altruisme a una societat
actual, líquida i egoista, que té por del compromís que duri i que
lligui.
El compromís
És molt possible que existeixi aquesta por al compromís que assenyalen
Bauman i altres autors. Però, en una societat paradoxalment força incomunicada
com la nostra, hi ha també qui té por a la soledat i, per tant, s’aferra
a les relacions pretesament perennes. No sabríem dir quin dels dos
casos és mes freqüent a la societat actual (estaria bé fer una recerca sobre
aquesta qüestió), però és probable que encara hi hagi més casos en què es
prefereixi la seguretat que dóna l’estabilitat d’un lligam fort. Una altra
cosa, però, és que aquesta sigui una posició en regressió.
138

013-VIA09-1 12/5/09 18:47 Página 139
VIA 09 04/2009 REVISTA DEL CENTRE D’ESTUDIS JORDI PUJOL
Caldria tenir en compte que les argumentacions que defensen el compromís
en el vincle són susceptibles de fer més por que el mateix compromís.
En primer lloc, perquè es parla de «lliurar-se a l’altre», del fet de «ser
dos en un» i d’altres valors fusionalistes que només tenen sentit des d’unes
cosmovisions determinades, però que no poden pretendre ser universals.
La metàfora de la fusió de dos individus en una parella pot ser interpretada
–en el nou context sociocultural– com una captura de l’individu
o una despersonalització d’aquest mateix individu. Com si entrar en una
parella suposés, per definició, una renúncia a la pròpia individualitat;
com si s’entrés en una institució-parany que t’atrapa i ja no et deixa sortir.
Això pot fer més por que el mateix compromís.
Aquesta visió fusionalista és vista també com una crítica al desig de felicitat
individual. Però... quin és realment el problema de fons? Potser ho
podríem formular així: una relació de parella ha de ser la projecció de l’individu
en l’altre, en qui reconeix i troba un referent central per al seu projecte
de vida. I això no vol dir que l’altre sigui merament un objecte de
consum. Ho seria si la relació fos de conveniència, amb finalitats materialistes,
o de simple atracció sexual; aleshores sí que podríem dir que la relació
és superficial o, si es vol, que és una relació en fals.
Una relació «autèntica» de parella està sempre vehi- Una relació «autèntica»
culada per un sentiment d’amor compartit entre tots de parella està sempre
dos membres. I aquest sentiment, de manera automàti- vehiculada per un
ca, genera una solidaritat entre ambdós que és el verita- sentiment d’amor
ble ciment de la relació. Quan hom estima, la solidaritat compartit entre tots dos
envers l’altre és immediata, i aquesta solidaritat ja com- membres. I aquest
porta un compromís també immediat. És un compromís sentiment, de manera
de «donar-se a l’altre», en el sentit que l’altre pot comp- automàtica, genera una
tar amb nosaltres. Per anar bé, però, no ha de ser un solidaritat entre ambdós
compromís despersonalitzador: diluir la pròpia indivi- que és el veritable
dualitat en l’altre –o en la parella– seria fins i tot un ciment de la relació.
símptoma de dependència psicològica o d’alguna altra
malaltia. El compromís ha de sorgir lliurement del mateix individu, dels
seus sentiments, i ha de projectar-se en l’altre sense perjudici de preservar
la pròpia individualitat. De fet, una parella com cal hauria de ser un compromís
recíproc basat en l’afecte i la solidaritat d’ambdós membres, però
139

013-VIA09-1 12/5/09 18:47 Página 140
L’emergència de nous models familiars
que inclogui el respecte cap a la personalitat de cadascun d’ells. El compromís
(amb tot el que té de lloable i de desitjable) ja no pot ser imposat
per decret, però pot formar part del conjunt de valors que cal transmetre
des de les diferents instàncies socialitzadores i ha de formar-ne part.
Cal insistir en aquest punt: el compromís ha de ser lliure. No sols ha de
ser lliure en un moment inicial, sinó lliure sempre, que és tant com dir
que sempre ha de ser potencialment revisable. Precisament aquesta és la
clàusula que garanteix com cap altra la puresa del vincle: el fet de saber
que el compromís no hipoteca la llibertat de ningú. Simplement s’ha de
poder desterrar la vella imatge segons la qual un dels membres de la parella
caça l’altre, i l’altre es veu pres en un parany del qual no pot sortir. Ara
el vincle reclama més autenticitat en la conducta dels dos membres de la
parella, perquè l’altre ja no es guanya una vegada per totes, sinó que s’ha
de guanyar cada dia. De fet, ni tan sols aquest verb no seria vàlid, perquè
ja no es tracta de «guanyar-se» ningú, sinó que ara la pa-
Elzo anomena rella només té sentit en la mesura que projecta de mane-
«egotisme a dos» la ra compartida la realització dels dos membres que la for-
parella on cadascú cerca men, i ho fa dia rere dia.
únicament en l’altre el Elzo anomena «egotisme a dos» la parella on cadascú
seu interès individual. cerca únicament en l’altre el seu interès individual. En
canvi, quan cerquen l’interès d’ambdós i tenen un projecte
de vida compartida ja els considera parella amb possibilitats de perdurar.
Elzo parla d’un projecte de vida compartida que pot ser marcadament
flexible en les seves formes, i que inclou el manteniment d’espais de
privacitat i d’intimitat que quedin fora d’allò que es comparteix.
El projecte compartit
Creiem que la clau està en el projecte compartit. Efectivament, per poder
considerar que hi ha una parella, cal suposar diverses coses: en primer
lloc, aquest sentiment afectivo-sexual que en diem amor i que origina
com a epifenòmens la solidaritat i la reciprocitat envers l’altre; i després,
l’existència d’un projecte compartit, factible a partir de la combinació de
les dues individualitats, i la constatació que comparteixen fites i interessos
existencials comuns. És, doncs, una parella que es construeix des de la
llibertat de cada un dels membres, no contra la seva llibertat, ni tampoc
140

013-VIA09-1 12/5/09 18:47 Página 141
VIA 09 04/2009 REVISTA DEL CENTRE D’ESTUDIS JORDI PUJOL
malgrat la seva llibertat. Encara més, des de les posicions de l’amor romàntic,
és aquesta llibertat individual l’única cosa que dóna sentit a l’acte
fundacional de la parella, i el mateix lliurament a l’altre no deixa de
ser, en darrer terme, un acte de llibertat individual.
El projecte compartit es fonamenta en el compromís voluntàriament
acceptat per dos éssers que fan ús de la seva llibertat, la qual supediten
parcialment a la parella en virtut dels seus sentiments. Ara bé, el matís
postmodern –però també modern– és la conciliació del fet d’estar en parella
amb el respecte a la individualitat de cadascun dels seus integrants.
Hom veu sovint en el projecte compartit de la parella la seva pròpia projecció
individual, però el cert és que, alhora que són els individus els qui
defineixen la parella com a projecte compartit, la dinàmica d’aquest projecte
compartit els defineix a ells com a individus, de manera que la parella
i el projecte compartit esdevenen més que la simple
suma de dos individus. Aquesta circumstància fa del El manteniment de la
projecte compartit un valor en si mateix i, per tant, en parella requereix no sols
justifica el compromís, però ja no ho fa de forma irrever- la construcció comuna
sible. El manteniment de la parella requereix no sols la dels membres que li és
construcció comuna dels membres que li és inherent, inherent, sinó també el
sinó també el manteniment –en tots dos individus– dels manteniment –en tots
sentiments que la van fer possible. Si els sentiments es dos individus– dels
marceixen, el projecte compartit esdevindrà inviable sentiments que la van
més tard o més d’hora. I, si les prioritats individuals can- fer possible.
vien i es fan incompatibles amb el projecte compartit, la
reacció més habitual serà procedir a la ruptura de la parella. Ara, la construcció
de la parella ha de mantenir un cert equilibri entre la projecció i
la satisfacció dels dos individus –per separat– que la conformen i les necessitats
de la seva pròpia dinàmica.
Més enllà de la ruptura motivada per la desaparició del sentiment en
algun dels seus integrants, l’element crític en els temps postmoderns és la
disjunció freqüent entre la parella i l’individu subsumit en ella. Sovint,
l’individu postmodern posa la plena autorealització del jo com a valor
prioritari per damunt de molts altres valors i es recrea en el mite de la
vida plena. Quan els vells estímuls es desgasten, la sensació de plenitud
disminueix, i és fàcil deixar-se portar per nous estímuls, sempre amb un
141

013-VIA09-1 12/5/09 18:47 Página 142
L’emergència de nous models familiars
alt potencial suggeridor. La combinació, com a valors emergents, de la
realització individual i del mite de la plenitud –entès sovint com el desig
o el sentiment intens– afavoreix el canvi permanent i fa del compromís
quelcom líquid, inestable. Ja no és l’individu el qui se su-
Sovint, l’individu pedita al compromís pel compromís en si, sinó que ara
postmodern posa la el compromís se supedita a satisfer les ànsies de pleni-
plena autorealització del tud de l’individu. Però el nucli de la qüestió està en el
jo com a valor prioritari que hom entén per plenitud: si hom entén per plenitud
per damunt de molts la necessitat constant d’estímuls intensos, és difícil que
altres valors i es recrea res pugui esdevenir perdurable. Per això els projectes
en el mite de la vida compartits que fonamenten la parella són ara més frà-
plena. gils que mai.
Cal no oblidar que, malgrat que la parella pot ser una
finalitat en si mateixa, també ho són els individus que la formen. Potser
alguns consideraran això instrumentalitzar la parella, però és que el cas
contrari, demanar el sacrifici continuat dels individus en pro de la parella,
fins i tot quan ja no hi ha cap sentiment o quan manifestament s’adonen
que hi ha més coses que els separen que no que els uneixen, és pitjor,
és instrumentalitzar les persones per un concepte fetitxe i, a més, en virtut
d’un acte originari, gairebé com si fos una mena de maledicció (en la
qual es convertirà, sens dubte, amb el pas del temps). Si el compromís és
sempre lliure, no té sentit que hi hagi por al compromís; si el compromís
és un lligam que asfixia i que aliena, aleshores sí que estem davant d’un
compromís que fa por.
Certament, la ruptura d’un vincle afectiu no és pas motiu de celebració.
De fet, sovint els individus que havien conformat aquest vincle la llegeixen
com un fracàs personal. En realitat, sí que és un cert fracàs d’un
projecte de vida que se sol pressuposar durador. Però potser es pugui entendre
com un element de normalitat en les biografies personals, sempre
que entenguem que tots i totes ens equivoquem i tenim dret a rectificar;
o bé sempre que entenguem que les persones evolucionen i canvien al
llarg de la seva vida (una vida que, tot sigui dit de passada, és ara molt més
llarga i densa en vivències personals que no pas abans), i que de vegades
allò que ens omplia en una etapa vital pot no fer-ho en una altra. El problema,
si de cas, està en l’excés postmodern que cerca sempre una sensa-
142

013-VIA09-1 12/5/09 18:47 Página 143
VIA 09 04/2009 REVISTA DEL CENTRE D’ESTUDIS JORDI PUJOL
ció d’intensitat continuada, quan la plenitud pot ser discontínua (amb
alts i baixos) i alhora quelcom més que la intensitat dels sentits.
En tot cas, cal insistir en el fet que el vincle familiar esdevé un mitjà,
un instrument perquè les dues persones que conformen
la parella cerquin plegades el seu benestar emocional i En definitiva, la família
la seva projecció personal conjunta, i això no és pas do- és un mitjà d’obtenció
lent. En definitiva, la família és un mitjà d’obtenció de de felicitat individual,
felicitat individual, per bé que sigui un mitjà compartit per bé que sigui un
i un valor en ella mateixa. Per a molts, això és considerat mitjà compartit i un
avui una magnífica notícia, perquè s’adequa molt més valor en ella mateixa.
al mite romàntic que mostrava què havia de ser una parella
i, després, una família. Els valors de l’afecte mutu i de la solidaritat
quedarien, en principi, realçats enfront dels valors de l’interès econòmic,
polític o social (els quals també farien de la família quelcom merament
instrumental i, a més, emocionalment distant). A canvi, però, cal admetre
que la solidesa i la permanència dels sentiments sol ser menor que la dels
interessos econòmics o socials. Però en el fons la ruptura postmoderna del
dogma de la perennitat del vincle supedita la institució familiar a la llibertat
individual (un altre valor que cal defensar), i no deixa de ser congruent
amb el que avui representa la família. I és que, si la família ha de
ser un mitjà de realització personal dels membres a través dels afectes,
quin sentit tindria mantenir el vincle quan aquests afectes desapareixen i
quan d’això es deriva que la família ja no pot ser un instrument d’autorealització
personal i projecció personal conjunta? De fet, encara més, el
manteniment d’un vincle en aquestes condicions desvirtua allò que és –i
entenem que ha de ser– la família en l’actualitat atacant-la en la seva mateixa
essència.
Se sol dir que avui dia hom exigeix molt més a la família, no pas a nivell
de seguretat econòmica o d’estatus, sinó a nivell emocional. Certament,
i és aquesta major exigència la que la fa més fràgil, sobretot perquè
és una exigència individual: la família ha d’intentar procurar el benestar
emocional i la felicitat dels individus que la formen. Però cal fer notar que
la fragilitat familiar no té l’epicentre en la família en si, sinó en la parella.
En el fons, i com hem vist, el que és veritablement fràgil avui dia és la parella,
i el que costa mantenir és la relació de parella o, més aviat, el projec-
143

013-VIA09-1 12/5/09 18:47 Página 144
L’emergència de nous models familiars
te compartit que al seu dia va donar lloc a la fundació d’una família. A
efectes pràctics, trobem,, per tant, que la família plàstica i associativa es
caracteritza també per la freqüència amb què trobem una diversificació
entre les biografies individuals i les trajectòries fami-
La ruptura postmoderna liars (Brullet, 2006), ja que cada cop trobem més perso-
del dogma de la nes que funden diverses famílies al llarg del seu cicle de
perennitat del vincle vida.
supedita la institució Ara bé, tot i que són dos fenòmens correlatius en el
familiar a la llibertat temps, la diversificació dels models familiars i la fragili-
individual (un altre valor tat dels vincles conjugals o de parella no s’han d’asso-
que cal defensar), i no ciar amb tanta facilitat. Que hagi entrat en crisi la idea
deixa de ser congruent que el matrimoni (o una unió conjugal) és per a tota la
amb el que avui vida no té tant a veure amb el fet que una parella homo-
representa la família. sexual vulgui ser un matrimoni com amb una reorientació
d’allò que avui dia motiva la formació d’una família.
És cert, tanmateix, que en el rerefons d’ambdós fenòmens hi ha tingut
una influència cabdal el procés de democratització de les societats i l’adveniment
d’una cultura individualista, que ha afavorit el desenvolupament
dels drets de l’individu i, al seu torn, la seva autonomia vital. Però
en l’augment de les ruptures ha estat clau principalment el procés d’individualització,
i el fet que la família esdevingui un producte més de la voluntat
d’autorealització dels individus que no de l’interès econòmic o
d’estatus (Beck & Beck-Gernsheim, 1998). En aquest cas, el fet que la voluntat
d’autorealització dels individus passi per davant de la parella no és
sempre una manifestació d’egoisme individual, com des d’algunes posicions
es tendeix a pensar. Cal saber diferenciar l’individualisme de l’egoisme,
i en aquests casos es tendeix a confondre. La cerca de la plena realització
individual ha de ser matisada pel compromís, però aquest compromís no
pot consistir en la subjecció imposada de l’individu a algú en contra de la
seva voluntat. Això sí que suposaria un exercici d’egoisme per part d’aquell
dels dos qui retingués l’altre, si fos conscient que la permanència de
l’altre es fa a despit seu. El vincle de parella no pot ofegar les llibertats individuals.
En el fons, el veritable nucli axiològic de les conductes individuals es
troba en l’escala de valors de cadascú. Sovint hom posarà el seu projecte
144

013-VIA09-1 12/5/09 18:47 Página 145
VIA 09 04/2009 REVISTA DEL CENTRE D’ESTUDIS JORDI PUJOL
compartit en parella per damunt d’altres interessos individuals, i en altres
ocasions no serà així. En tot cas, ara l’escala de valors ha guanyat en
individualitat, i això fa que, en determinades circumstàncies, hom anteposi
d’altres coses –erigides en valor– a la relació de parella. Així, hom pot
anteposar la pròpia projecció professional a la parella, i la destinació a un
lloc remot pot fer trencar el projecte compartit. És clar que també pot passar
justament el contrari. Ara bé, si haguéssim de comparar les escales de
valors dels éssers humans moderns amb les dels postmoderns, probablement
el que veuríem és una devaluació de l’amor compartit (en la parella
o en la família) en la prelació de valors de l’individu en favor de nous valors
més vinculats als seus interessos i a la seva projecció individual en diversos
àmbits. És, novament, una altra conseqüència del procés d’individualització
quan aquest procés té lloc en una societat progressivament
allunyada dels valors socials i col . lectius.
Potser per la contundència d’aquesta lògica de funcionament, hi ha diversos
autors que creuen albirar en l’esdevenidor una futura desaparició
de la família com a institució social. Parlen de la fi de la família i de l’adveniment
d’una societat d’individus isolats, d’una single-society (Hradil, 1995).
Però, en la línia del que opinen Beck i Beck-Gernsheim (2003), aquesta pot
ser considerada una postura extrema que no té en compte diversos factors
que apunten justament al cas contrari. No és que la família desaparegui,
sinó que el que declina és la família tradicional. La plasticitat
que avui dia té la institució familiar, socialment Els afectes i les
flexibilitzada en una diversitat de formes constitutives, solidaritats relacionals
denota més aviat la capacitat d’adaptació de la família a gairebé enlloc no es
l’individu, com també deixa clar que l’individu conti- donen amb tanta
nua requerint uns instruments de projecció pròpia que intensitat com en la
només pot trobar en alguna mena de família. Els afectes família, i la criança dels
i les solidaritats relacionals gairebé enlloc no es donen fills i les filles continua
amb tanta intensitat com en la família, i la criança dels requerint alguna mena
fills i les filles continua requerint alguna mena de marc de marc familiar.
familiar. Si de cas, un escenari futurista d’acord amb la
idea de la single-society necessitaria la renúncia a l’exercici de la paternitat/maternitat
dels individus, i ni tan sols això no ens asseguraria la mort
de la família (perquè una parella amb una relació afectivo-sexual intensa
145

013-VIA09-1 12/5/09 18:47 Página 146
L’emergència de nous models familiars
ja pot ser considerada família, si més no embrionària), sinó una nova reconfiguració
de les seves funcions.
Ara bé, tot i que la família com a institució no es mor, la família concreta
sí que ha vist com disminueix la seva esperança de vida o, en altres
paraules, la seva durada mitjana. Si abans en les biografies individuals hi
havia dues famílies, la d’origen i la que hom fundava (i que es pressuposava
que era per a la resta dels seus dies), ara poden haver-n’hi algunes més
i de caire divers, en un ordre successiu. Aquest és, potser, un dels canvis fonamentals,
i el fet que cada cop hi hagi parelles que es trenquen més ràpidament
ens ha de fer pensar. Però cal pensar en la direcció correcta: no
tant en els mecanismes jurídics que institucionalitzen la ruptura d’una
parella (de fet, la sanció jurídica només és un acte de reconeixement d’un
fenomen que s’ha produït molt abans), sinó en les causes socioculturals
del fet que es produeixin tantes ruptures. I entenem que anar en aquesta
direcció ens porta a parlar dels valors que regeixen la formació i el desenvolupament
de les parelles d’avui dia.
La crisi del compromís i la irreflexió electiva
És aquí on enfocarem el que considerem el veritable nucli d’una de les crisis
més importants per les quals passa la institució familiar, però també la
societat en el seu conjunt. No és una crisi derivada del fet que les persones
puguin modelar plàsticament els seus formats de relació, de parella o de
família; no és tampoc una crisi de perdurabilitat del vincle de parella; és
quelcom més profund. És una crisi dels valors que hom projecta en la relació
de parella, començant pel valor del compromís, el qual resta banalitzat.
No és tant que als individus els faci cada cop més por adquirir un compromís
o un lligam. De fet, això no tindria per què ser tan negatiu. Si algú
no es vol comprometre, no ho fa, i ja està. El compromís inherent a la parella
és assumit com a voluntari. Si algú no vol cap compromís en aquest
àmbit, pot optar per no tenir parella, o per fer i desfer d’altres maneres
–sempre que siguin legítimes– sense gaires problemes.
Però el problema és un altre. Més aviat es tracta de l’efecte contrari: de
no tenir cap mena de por –ni de respecte– pel compromís i pel que aquest
compromís comporta. Així, veiem sovint que dues persones es coneixen
avui, són parella la setmana vinent, se’n van a viure juntes al cap d’un
146

013-VIA09-1 12/5/09 18:47 Página 147
VIA 09 04/2009 REVISTA DEL CENTRE D’ESTUDIS JORDI PUJOL
mes i s’acaben casant després de sis mesos d’haver-se conegut. I encara cal
esperar que no tinguin descendència en cosa de sis mesos més. O sigui, un
monument a la irreflexió.
Moltes persones confonen amb una facilitat vertiginosa l’atracció amb
l’amor, o el sexe amb la relació, o la passió amb el compromís. El fet de tenir
una parella sí que sembla per a molts, a hores d’ara, un acte de consum,
impulsiu i irreflexiu, guiat per les emocions del
moment i poca cosa més. Això es constata especialment El fet de tenir una
en parelles d’adolescents o de joves, que van per la vida parella sí que sembla
fent proves i assajos, malgrat que no els aniria mala- per a molts, a hores
ment tenir en compte els coneixements i l’experiència d’ara, un acte de
dels altres en aquest camp per tal de reduir el nombre de consum.
fracassos i els traumes personals que comporten, tant
pel que fa a l’autopercepció com al risc de pèrdua del valor simbòlic de determinats
gestos, amb la consegüent banalització d’aquests mateixos gestos.
Però, en tot cas, a partir d’un cert grau de maduració, caldria suposar
un mínim de reflexió sobre què (i qui) és el que hom vol com a parella. És
per això que en línies anteriors hem parlat de parelles «serioses», perquè
el cert és que el que hi ha són moltes parelles en fals. Potser per l’isolament
comunicatiu en el qual vivim –que fa que idolatrem la parella com
un refugi daurat d’un món hostil– o potser per urgències històriques, no
és tan clar que hom cerqui en la parella un projecte de vida compartit a
partir del qual pugui autorealitzar-se i adquirir un compromís de lleialtat
envers l’altre. De fet, més aviat moltes persones no tenen gaire clar què volen
ser ni com volen projectar-se; de vegades, potser ni tan sols no tenen
projecte per a si mateixes. I això sí que és una crisi, una autèntica crisi de
sentit. Moltes persones semblen individus perduts, anòmics, que no han
sabut trobar un sentit a la seva existència, i resten a la deriva de les circumstàncies,
només orientats per les seves emocions o per l’exposició a
les consignes del mercat i de la publicitat, consignes que, d’altra banda,
són sempre canviants i acaben modelant en l’individu que les segueix una
personalitat líquida (en termes de Bauman), basada també en desitjos canviants.
En efecte, actualment no és tant important la por al compromís (ans al
contrari, de vegades el vincle es pot veure com una fusta salvadora per als
147

013-VIA09-1 12/5/09 18:47 Página 148
L’emergència de nous models familiars
individus en aquesta situació) com la por a trobar-se amb un mateix. És,
en el fons, una por a assumir les pròpies responsabilitats. Beck ens parla
de «biografies d’elecció», fenomen que pot ser llegit en clau positiva; però,
perquè sigui positiu, cal que hom faci l’elecció sobre la base de criteris sòlids,
criteris que hagin conformat el seu caràcter. D’altra banda, l’elecció
no pot ser una elecció compulsiva, ni aleatòria, ni superficial... Les grans
decisions han de ser reflexives, pensades i repensades, i confrontades
amb l’experiència dels altres, especialment amb la dels qui poden fer un
paper de referents. Per això preferim el terme que empra Giddens quan
ens parla de «biografia reflexiva» (i per això creiem que el terme va un pas
més enllà, perquè incorpora l’element crucial de la reflexió).
Podem postular, doncs, que la veritable crisi és una crisi de sentit.
Aquesta crisi s’acaba projectant en el compromís, perquè hom no sap ben
bé en què consisteix aquest compromís i quines responsabilitats implica.
El fet és que la qüestió ni es planteja. Les decisions es prenen de forma
irreflexiva, i en la mateixa irreflexió trobem l’origen de la irresponsabilitat,
perquè són moltes les persones que no es deturen a pensar quines responsabilitats
adquirim en cadascuna de les nostres conductes. La inconsciència,
però, mai no ha estat capaç de deturar els esdeveniments, i
després aquests esdeveniments es presenten de forma inexorable. Quan
això passa, no és estrany que molts d’aquests individus irreflexius, en
comptes d’assumir la situació (mal que els pesi), emprenguin la fugida.
El viratge cap a una elecció emocional, que bandeja el racionalisme reflexiu,
és un dels trets característics de la deriva postmoderna, com ho
han assenyalat diversos teòrics. I els ritmes que es propaguen des dels mitjans
de comunicació de masses el reforcen: tot són impactes, ràpids, immediats,
sense deixar pauses per a la reflexió (reflexió és avorriment,
diuen alguns); tot s’accelera, els ritmes es fan frenètics, i impacte, impacte,
impacte... que el ritme no es deturi. Vivim instal . lats en una cultura audiovisual
i icònica de la immediatesa, de l’acceleració. Es defuig tot allò
que és lent, que requereix pensar, que ha de ser elaborat, que ha de ser
contemplat. Sabem que aquesta dinàmica fa estralls a l’ensenyament, on
tant als infants com als joves els costa fer lectures reflexives o emetre un
discurs elaborat o tenir capacitat d’atenció, d’observació. Però en els infants
i els joves advertim aquests símptomes, mentre que en els adults no
148

013-VIA09-1 12/5/09 18:47 Página 149
VIA 09 04/2009 REVISTA DEL CENTRE D’ESTUDIS JORDI PUJOL
és tan fàcil fer-ho, perquè no tenim tantes maneres de contrastar el fenomen
com tenim amb les noves generacions. Probablement les servituds
rítmiques dels mass media i de la societat de consum també acaben per
modelar bona part de les actituds dels adults.
L’elecció irreflexiva és, doncs, un dels trets més postmoderns i més en
auge en l’actualitat, des de la compra emocional al casament per impuls.
L’imperi de les emocions s’imposa a la reflexió racional i a la ponderació
de les coses i dels actes. I així trobem una quantitat ingent de «parelles en
fals», parelles en què ni els mateixos subjectes cofundadors no poden explicar
el perquè d’un projecte compartit amb l’altra persona. Si hom els
ho pregunta, diuen «perquè l’estimo», però no saben definir aquest amor
més enllà de l’emoció –intensa, però superficial– del moment. De vegades,
alguns acaben descobrint que ha estat l’atracció sexual i la intensitat
de les relacions viscudes el que els ha unit; d’altres ho van fer simplement
perquè no es van plantejar res més, quasi com si hagués estat per inèrcia;
d’altres diuen fins i tot que «és que ja tenien una certa edat»; d’altres, que
els van venir ganes de tenir un fill; d’altres, que l’altre és físicament molt
atractiu, o que riuen molt amb ell. No es percep gens de por a establir-se
en parella, ni tan sols por al compromís, perquè tampoc no es dóna una
gran transcendència a aquest acte i a les conseqüències que pot tenir.
Tanmateix, l’elecció emocional pot tenir, al capdavall, conseqüències
que en són ben poc, d’emocionals. Hom vol tenir un fill perquè li ve de
gust, ho fa sense triar a fons la parella, ni sense saber ben bé què implica
tenir un fill, i es troba ben aviat amb una parella que no l’omple (o que
l’omple superficialment) i amb uns fills dels quals algú s’ha de responsabilitzar.
I aquest compromís ja no és negociable ni defugible (en teoria, és
clar), perquè el vincle de filiació no es pot trencar com es fa amb el vincle
de parella.
Les emocions, de vegades, «salven els mobles», en aquest cas. Quan
hom té un fill desitjat, l’amor al fill és difícil de trencar, i això fa que hom
se’n responsabilitzi en major o menor mesura. Una altra cosa és que ho sàpiguen
fer, que estiguin preparats per exercir de pares o de mares, o la manera
com entenguin el compromís i les responsabilitats en una societat
on –aquí sí que crec que tenen raó autors com Bauman o Lipovetsky– els
individus s’afanyen a reclamar els seus drets, però es mostren indolents
149

013-VIA09-1 12/5/09 18:47 Página 150
L’emergència de nous models familiars
pel que fa als seus deures. Però, tot i que el sentit del deure certament va
de baixa, al capdavall l’abandonament de fills i filles per pares i mares
continua essent un fenomen poc freqüent. A més, per a la majoria dels
progenitors, veure crèixer el fill o la filla és una experiència emocionalment
molt satisfactòria, fins i tot quan els requereix un esforç. Una altra
cosa és, però, el fet d’educar-los en uns valors i dur a terme la seva socialització
efectiva.
Els efectes de la irreflexió electiva en la parella són prou evidents. En
una societat on l’individu ha guanyat pes específic, i on la pluralitat fa
que cadascú sigui ben diferent de qualsevol altre individu, fins i tot encara
que hom visqui en el mateix barri, vagi a la mateixa escola o treballi en
el mateix ofici, la irreflexió porta a obviar molts dels aspectes divergents.
En realitat, la reflexió seria molt àrdua i laboriosa, perquè conciliar caràcters
tan heterogenis com tenim avui dia és prou difícil, i trobar persones
adients amb la pròpia personalitat, i amb les quals es pugui conviure, costa
ara més que mai (això explica, segurament, que moltes dones joves decideixin
ser mares solteres voluntàries, arribat un cert moment de la seva
vida). Per tant, és fàcil entendre que la tria emocional de la parella de vegades
pot ser percebuda com una loteria.
De vegades, també, la intuïció fa que hom no triï emocionalment qualsevol
parella, i, per tant, hi pot haver una certa orientació en la tria, d’acord
amb les característiques que la persona deixa entreveure i d’altres
que es poden entrellucar. És a dir que, sense que la tria sigui idònia, almenys
hi podria haver espais de confluència i fins a cert punt es podria
bastir un projecte compartit, encara que sigui de forma
Dos dels pitjors perills sobrevinguda. Ara bé, creiem que la proporció de fracas-
de l’individualisme sos en les parelles triades per intuïció serà més alta que
postmodern són el mite no en el cas de les parelles triades guiant-se pels senti-
de l’autoconstrucció ments, però alhora també pel pensament.
personal i el mite de la Dos dels pitjors perills de l’individualisme postmo-
guia emocional. dern són el mite de l’autoconstrucció personal i el mite
de la guia emocional. Pel que fa al primer, és veritat que
l’individu aprèn per mitjà de l’assaig i l’error, i que l’experiment (i, de vegades,
fins i tot el fracàs) són importants en l’itinerari d’aprenentatge dels
individus. Ara bé, pensar que hom es pot fer a si mateix d’aquesta manera
150

013-VIA09-1 12/5/09 18:47 Página 151
VIA 09 04/2009 REVISTA DEL CENTRE D’ESTUDIS JORDI PUJOL
és, en canvi, un reduccionisme de conseqüències extremament negatives.
Dels fracassos personals, se n’aprèn, certament, però determinats fracassos
ens marquen i ens traumatitzen per sempre o bé tenen conseqüències
irreversibles. Si no hi hagués cap més manera d’aprendre, això seria inevitable.
Però aquest no és el cas: hom disposa de tots els coneixements i les
experiències de tants i tants homes i dones que ens han precedit, que han
viscut, han pensat i han teoritzat sobre cada fenomen, i que ens han llegat
les seves conclusions o els seus consells. El conjunt de coneixements
existents al voltant de cada cosa mai no s’haurien de menysprear, per
molt que hom vulgui fer-se a si mateix. En realitat, és a l’inrevés: la millor
manera de fer-se a si mateix és fer-se a partir del camí que altres ja han fet
i de l’ensenyament que en puguem treure.
Pel que fa al segon, el mite de la guia emocional, cal dir que deixar-se
portar només per les emocions –que no són exactament el mateix que els
sentiments– no suposa orientar-se sàviament, sinó que fa que hom sigui
esclau dels seus desitjos, àdhuc dels més irracionals. Ser excessivament
emocional, doncs, pot portar fàcilment al desastre personal en molts aspectes
de la vida i, en particular, en la formació d’una parella.
De fet, ni tan sols la mateixa reflexió no és cap garantia d’èxit en la
tria. En el fons, el bon criteri rau en el conreu d’una certa «saviesa», a la
qual hom no arriba només per mitjà de les emocions ni per mitjà de la reflexió.
Aquesta «saviesa» requereix el fet de comprendre
els sentiments i les emocions propis, i pressuposa una
reflexió qualificada, a partir dels coneixements existents
i de les experiències llegades pels altres. Més que la
construcció d’un mateix, el que és important és la construcció
del criteri. Però en l’actualitat el criteri es lliura
sovint acríticament a les vel . Aprendre a conviure
en una parella actual és,
sens dubte, més difícil
que fer-ho en el si de la
família tradicional,
leïtats de les emocions i del apuntalada per una
desig no sols en la tria de parella, sinó fins i tot en les perennitat reconeguda
formes de conviure-hi.
oficialment i sancionada
Aprendre a conviure en una parella actual és, sens legalment i socialment.
dubte, més difícil que fer-ho en el si de la família tradicional,
apuntalada per una perennitat reconeguda oficialment i sancionada
legalment i socialment. Ara, però, les relacions han canviat i requereixen
altres habilitats per mantenir-les. Giddens (1990 o 1992) parla
151

013-VIA09-1 12/5/09 18:47 Página 152
L’emergència de nous models familiars
d’elles com de «relacions pures», i afirma que les habilitats comunicatives
són l’instrument essencial que cal per desenvolupar-se en elles. Aquestes
relacions es basarien, doncs, en la comunicació emocional, una comunicació
que pressuposaria la igualtat de les parts i aprofundiria en el respecte
i la reciprocitat. Per tal d’assolir això, cal conrear les habilitats expressives
i alhora la capacitat empàtica envers l’altre. A la confiança, finalment,
s’hi arribaria mitjançant el diàleg i la comprensió mutus.
Un altre dels aspectes que cal contemplar és el dèficit de diàleg en les
parelles actuals. Segurament en les parelles d’avui hi ha més diàleg que
no en les parelles tradicionals, però no n’hi ha tant com caldria, i això no
és únicament un dels problemes actuals en la relació de parella, sinó que
ho tornarem a trobar en la relació entre pares (i mares) i fills. Alguns autors
han argumentat que les orientacions comunicatives de l’home i la
dona, en una parella heterosexual, són diferents (Marina, 2000). Mentre
que la dona, quan explica els problemes a la seva parella, sembla que cerca
suport emocional, l’home li sol oferir solucions pràctiques, normalment
no acompanyades d’expressions de suport. El desconeixement de
l’altre i dels seus codis pot portar tant a la incapacitat empàtica com a la
incomunicació; i la relació es dificulta encara més si tenim en compte que
homes i dones poden cercar coses diferents en la vida de parella (Bernard,
1982), i que res ni ningú no ens ha ensenyat a saber reconèixer en nosaltres
mateixos i en l’altre aquestes necessitats.
I de bell nou la irreflexió, la cultura de l’impuls i de l’impacte, tampoc
no ens ajuda. La pèrdua de capacitat reflexiva i d’elaboració cognitiva i
verbal d’algunes persones i d’alguns dels nostres joves fa difícil pensar
que en les seves relacions de parella hi pugui haver un diàleg profund. De
vegades, n’hi ha prou de sentir-ne les converses per adonar-se que moltes
parelles potser mai no aconseguiran creuar la frontera de la superficialitat.
La incomunicació, doncs, es perpetua.
La parella associativa
La parella associativa, pel seu interès humanista, és el model de parella
més evolucionat que hem pogut generar al llarg de la història. Permet
com mai abans la conciliació de la llibertat dels individus i del seu potencial
de realització personal amb la construcció d’un projecte compartit
152

013-VIA09-1 12/5/09 18:47 Página 153
VIA 09 04/2009 REVISTA DEL CENTRE D’ESTUDIS JORDI PUJOL
i l’establiment de llaços de solidaritat i reciprocitat basats en els afectes, i
que alhora preserven la llibertat dels membres i en respecten la individualitat.
És en l’actualitat quan hom pot continuar essent individu i parella
alhora, sense haver de sacrificar per complet l’una dimensió
a l’altra, sinó fent de la confluència d’ambdues En l’actualitat hom pot
dimensions un projecte factible, tot i que no incombus- continuar essent
tible ni tampoc exempt de tensions.
individu i parella
Dit això, cal especificar que la parella associativa no alhora, sense haver de
és una aliança fàcil. És, també, el tipus de parella més sacrificar per complet
complexa que hem tingut. Requereix moltes més habili- una dimensió a l’altra,
tats personals en els dos membres que la componen. Cal sinó fent de la
una especial reflexió en la tria de l’altre com a company confluència d’ambdues
o companya de projecte compartit, perquè el desenvo- dimensions un projecte
lupament de l’individu avui dia fa que cadascú tingui factible.
particularitats molt pròpies que l’allunyen de l’homogeneïtat
en diversos aspectes. Cal, també, tenir un projecte compartit on
ambdues persones hi puguin tenir un bon encaix. Cal respectar escrupolosament
la individualitat de l’altre i els espais íntims i privats que vulgui
tenir, i conciliar al mateix temps les dinàmiques dels espais que s’han de
compartir, tot assumint el principi d’igualtat en les relacions. Cal saber
comunicar-se i cal ser emocionalment expressiu, tot promovent el diàleg
en el si de la relació. I cal, a més, tenir un projecte comú de qualitat, on es
comparteixin valors i cosmovisions, a més d’una visió de futur prou àmplia.
També cal saber estimar, des d’un amor no escadusser en mostres
d’afecte ni en solidaritat i reciprocitat envers l’altre. I l’amor ha de portar
a un compromís en la defensa del projecte compartit i en la confiança i la
lleialtat envers l’altre, així com en l’assumpció de les responsabilitats que
tot això comporti.
Realment, complir amb èxit totes aquestes condicions no és fàcil. I en
l’actualitat els «valors» en alça no afavoreixen que hom pugui aprendre
tot això. D’una banda, tenim l’individualisme solipsista de què tant parlen
Lipovetsky i altres teòrics de la postmodernitat. És cert que hi ha gent
que no sap estimar i que només mira per ella en una relació. Però creiem
que són una minoria; la majoria encara és receptiva emocionalment a l’amor,
i fins i tot l’entenen com un acte de lliurar-se a l’altre. El que passa és
153

013-VIA09-1 12/5/09 18:47 Página 154
L’emergència de nous models familiars
que falla quelcom previ: hom no reflexiona, no construeix un projecte de
vida per a si mateix, i tampoc no elabora un projecte compartit. D’altra
banda, les habilitats comunicatives i dialògiques són força deficitàries, i
fins i tot la forma de relacionar-se sovint no transita adequadament pel
respecte mutu. En resum, poques persones han après a desenvolupar-se
correctament en el si d’una parella associativa.
Determinades concepcions de l’amor en tenen bona part de culpa. I és
que sovint oscil . lem entre l’amor narcisista, que és l’amor egoista i solipsista,
i l’amor possessiu, que també és un altre tipus d’egoisme. Els subjectes
acostumen a sentir, en una relació de parella, que l’altre membre
és propietat seva, i el posseeixen més que no se l’estimen. Entendre l’amor
com un sentiment que hom aporta i dóna a l’altre, sense demanar a
canvi ni pressuposar res més que una certa reciprocitat, no és quelcom
que estigui gaire estès. Fins i tot la construcció de la fidelitat s’ha fet com
un acte de possessió, com una limitació del subjecte (limitació que, de fet,
només ha posat límits a aquells –sobretot a aquelles– que tenien posicions
socialment subordinades, perquè, vistos els resultats, no ha estat
gaire eficaç).
L’amor no pot ser un acte limitador de ningú. L’amor és quelcom que
hom dóna (ofereix) tot aspirant a ser correspost i, per tant, aspirant que al
seu torn li ofereixin. Més enllà de la reciprocitat, no hi pot haver cap més
regla, al marge dels pactes als quals arribi la parella de comú acord. L’amor
a l’altre demana ser estimat i alhora estimar en un
Tot apunta que avancem marc de confiança i lleialtat mútues de la parella. En
cap a un format de canvi, el sentiment de traïció que hom percep quan l’al-
parella que és el més tre s’enamora –o simplement es fixa– en algú altre, i la
lliure i igualitari de tots ràpida transició que de vegades s’opera de l’amor a l’odi
els que hem tingut fins per despit, pot denotar que la socialització en l’amor
ara i que relativitza el que s’ha rebut és bàsicament egoista i possessiva. Allò
mite o el dogma de la que diuen de la gelosia, que denota estima, és un gran
seva perennitat. equívoc: la gelosia denota «amor», certament, però
«amor» possessiu. És a dir, denota que el subjecte no ha
après a estimar correctament. La qüestió clau seria preguntar-nos fins a
quin punt l’amor pot ser amor si no és desinteressat. I, alhora, aquesta
mateixa qüestió ens portaria a preguntar-nos fins a quin punt la construc-
154

013-VIA09-1 12/5/09 18:47 Página 155
VIA 09 04/2009 REVISTA DEL CENTRE D’ESTUDIS JORDI PUJOL
ció social de l’amor s’ha fet des d’una lògica de possessió monopolista
i com ha repercutit aquest aspecte en les dinàmiques relacionals de la
parella. 2
En resum, doncs, són molts els equívocs i els interrogants que encara
arrosseguem en les relacions de parella. Tot apunta que avancem cap a un
format de parella que és el més lliure i igualitari de tots els que hem tingut
fins ara i que relativitza el mite o el dogma de la seva perennitat. Però
això no vol dir que aquest model sigui fàcil, i hi ha massa coses que desconeixem
encara del seu funcionament.
De totes maneres, una cosa és que la parella es pugui trencar i reconstituir
i l’altra és que anem de «parella exprés» en «parella exprés» cercant
no sabem ben bé què. A la parella estable (la que es consolida i inclou un
projecte compartit), hom li ha de donar la transcendència que té, sobretot
perquè amb el temps suposa l’adquisició de responsabilitats (en especial
quan hi ha descendència). Triar una parella amb vista al futur és, doncs,
una de les decisions més transcendents a les quals ens podem veure abocats
en la nostra biografia. En conseqüència, cal ser reflexius i equilibrar
tant els sentiments com la racionalitat. El problema actual
no és solament que la parella sigui massa fràgil, El problema actual no és
sinó que l’entrada a la parella sol ser poc reflexiva, i és solament que la parella
un pas en què solen predominar les emocions superfi- sigui massa fràgil, sinó
cials més que no la gravetat de la reflexió. Hom sol fer que l’entrada a la parella
més cas al fet de deixar-se portar per les emocions que sol ser poc reflexiva.
no a la raó (pròpia de la modernitat, i valor que va de baixa
en els nostres temps), i, a més, molts d’aquests sentiments es basen en
«valors» molt superficials en comptes de valors profunds. Potser convindria
que recuperéssim el sentit de la lentitud, del fet de conèixer-se a poc
a poc i de conèixer-se prou l’un a l’altre abans de consolidar res. Mai com
ara la parella no ha tingut tantes possibilitats per assajar-se sense gairebé
cap límit abans d’establir-se. No deixa de ser una llàstima que la impulsivitat
i la despreocupació inconscient portin a la precipitació. Segurament,
una bona part de les ruptures de la parella es deuen a la constitució de
«parelles en fals», parelles superficials, buides, sense projecte compartit ni
compromís, però també sense sentit de parella. És per tot això que la crisi
actual de la parella és més aviat una crisi de sentit, causada no tant per
155

013-VIA09-1 12/5/09 18:47 Página 156
L’emergència de nous models familiars
una estructura que en permet una fàcil dissolució, sinó per unes actituds
que no aporten un ciment prou sòlid a les relacions que s’estableixen.
Vigència de la família
Però això no vol pas dir que la família es mori. De fet, la família és encara
la institució social que més ha perdurat al llarg de la història de la humanitat.
Els éssers humans, fins i tot aquells que viuen instal . lats en l’individualisme
solipsista i exacerbat, continuen essent éssers
La família és encara la eminentment socials. En el fons, som en tant que ens re-
institució social que més lacionem amb els altres. Sense els altres, res no seríem.
ha perdurat al llarg de la És veritat que en la societat occidental postmoderna es
història de la humanitat. donen cada cop més relacions en el si de microgrups on
hom cerca una comunió d’interessos, i que aquestes formes
de grup desplacen la presència omnímoda de la família, però no la
substitueixen pas. En realitat, encara no es coneix cap format de grup que
assoleixi la intensitat afectiva de la institució familiar, i, en cas de donarse,
cal suposar que el format s’acostaria ràpidament a les essències familiars,
tot i la plasticitat formal. Doncs bé, la immensa majoria dels individus
necessiten encara la intensitat afectiva de l’àmbit familiar, i en
especial els infants, com veurem més endavant.
La família no es mor, entre d’altres coses perquè encara no ha perdut totes
les seves funcionalitats i perquè la funció que roman no troba una ubicació
més favorable en cap altra institució social. Com ens han fet saber diversos
antropòlegs i sociòlegs al llarg dels temps, les funcions històriques
de la família han estat procurar la supervivència econòmica del grup familiar
en erigir-se en unitat de producció i de consum, legitimar la descendència,
educar i socialitzar les noves generacions, i dotar d’estabilitat afectiva
els seus membres (Marina, 2000). D’un quant temps ençà, però, les
institucions estatals han permès un relaxament de la funció de supervivència
i han deixat sense sentit la funció de legitimar la descendència.
Amb institucions com l’escola, han complementat la funció d’educació i
socialització (però més la primera que no la segona, que continua necessitant
l’àmbit familiar). Tanmateix, la funció de dotar d’estabilitat afectiva
els individus que la formen no ha trobat, al capdavall, cap substitut, i no
sols s’ha mantingut com a funció únicament vehiculable mitjançant la fa-
156

013-VIA09-1 12/5/09 18:47 Página 157
VIA 09 04/2009 REVISTA DEL CENTRE D’ESTUDIS JORDI PUJOL
mília, sinó que se n’ha potenciat la importància en un món competitiu
i inhòspit per a l’individu.
De fet, entre els joves catalans, la valoració social de Entre els joves catalans,
la família es manté força alta. Malgrat ser les genera- la valoració social de
cions més postmodernes que tenim, això no treu que la família es manté
pràcticament tots pensin que la família és quelcom molt força alta.
o bastant important en les seves vides i que el grau d’acord
assolit en aquest punt sigui fins i tot més alt que el que fa referència
als amics i els coneguts. És el que reflecteix el gràfic següent.
Respostes com a molt+bastant important
120,00%
100,00%
80,00%
60,00%
40,00%
20,00%
0,00%
Grau d’importància en la vida dels joves enquestats de diferents aspectes (2000)
98,80%
96,50%
Família Amics
i coneguts
91,50%
85,40%
14,60%
10,40%
Temps lliure Treball Política Religió
Aspectes
Font: Generalitat de Catalunya (2002):
Joves i valors. Els joves catalans en l’Enquesta Europea de Valors.
Pel que fa a la població adulta, la valoració social que es fa de la família
és també alta, però es posa especialment en relleu en dades com les
que mostra el següent gràfic, que reflecteixen en quin grau hom té al pensament
la família com quelcom a què es pot recórrer en determinades adversitats.
L’objecte de la pregunta que dóna origen al gràfic és indagar en quines
persones o institucions cercarien suport els individus enquestats en casos
de necessitat (es desglossa per tipus de necessitat concreta). Com es des-
157

013-VIA09-1 12/5/09 18:47 Página 158
L’emergència de nous models familiars
prèn de les dades, en cas de malaltia, un 60% dels enquestats recorreria
als pares o a la parella (és a dir, a la família més propera), mentre que un
16% recorreria a d’altres familiars. En resum, doncs, més de tres quartes
parts dels enquestats recorreria a la família en cas de caure malalt. En cas
de tenir problemes personals o afectius, es recorreria a la família en quasi
un 42% dels casos (en un 30%, als pares o a la parella). I finalment, en
cas de tenir problemes econòmics, també un 43% recorreria a la família
(quasi un 30% als pares o a la parella).
% d’enquestats/des
D’aquí la perdurabilitat de la institució familiar (però no de les famílies
concretes, i encara menys de les parelles): el monopoli de les relacions
d’alta intensitat afectivo-sexual (que inclouen la cura de persones), d’una
banda, i el manteniment de la funció socialitzadora de la prole, de l’altra,
més el suport econòmic als seus membres, del qual ja no depèn, però sí
que ajuda, la supervivència dels individus que en formen part. En conclusió,
creiem que no admet cap mena de dubte que la institució familiar no
solament no es mor, sinó que gaudeix de bona salut.
158
70,00%
60,00%
50,00%
40,00%
30,00%
20,00%
10,00%
0,00%
Persones en qui se cercaria suport en casos de necessitat, a Catalunya (2006)
60,51%
16,14%
30,54%
11,25%
29,70%
Malaltia Problemes personals i/o afectius Manca de recursos econòmics
Tipus de problema
Pares o parella Altres familiars
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’Idescat.
13,30%

013-VIA09-1 12/5/09 18:47 Página 159
VIA 09 04/2009 REVISTA DEL CENTRE D’ESTUDIS JORDI PUJOL
La democratització de la família: un projecte inacabat
Efectivament, la família no es mor, però això no vol dir que no canviï, com
ja hem vist. El canvi fonamental vinculat a la família associativa és l’emergència
i la consolidació de la llibertat individual com un nou valor compartit
pels membres de la parella. Però el valor de la llibertat individual
no sols es plasma en l’autonomia dels fundadors del vincle, sinó que es
projecta en l’autonomia per a la vida que adquireixen els dos membres de
la parella. Sovint, tots dos són independents econòmicament, i així la parella
es fonamenta en una relació d’igualtat i sense cap
dependència material de l’un envers l’altre. En les pare- Ara el que és habitual
lles heterosexuals, aquesta lògica igualitària parteix de és que els dos membres
l’equiparació dels rols productius dels seus membres, i de la parella treballin
és una novetat relativa en la història. Ara el que és habi- inserits en el mercat
tual és que els dos membres de la parella treballin inse- laboral.
rits en el mercat laboral. Aquesta circumstància ha estat
cabdal a l’hora de democratitzar la parella i la família per mitjà de la democratització
de les relacions entre l’home i la dona en les parelles heterosexuals.
La democràcia de la parella
En la majoria de les famílies actuals, el treball dels dos membres que conformen
la parella es veu com una necessitat econòmica, ja que l’entrada
de dos ingressos en una llar suposa un increment substancial del poder
adquisitiu de la unitat familiar i de la seva capacitat de consum, alhora
que dóna una major cobertura preventiva en el cas que algun d’ells perdi
transitòriament la feina. Si tenim en compte els estils de vida i les pautes
de consum de la societat catalana actual, és lògic que el treball dual en
una parella es vegi com quelcom pràcticament inevitable.
Al seu torn, però, també s’ha produït un interessant canvi en els valors
i en les percepcions sobre el treball (Obeso, 2008). En les dones que poden
seguir una carrera laboral vocacional, el treball no és només una qüestió
instrumental econòmica, sinó que es percep positivament com un lloc on
es pot cercar la pròpia autorealització, com quelcom que les fa més autònomes
i les enriqueix. Al mateix temps, per al col . lectiu de dones treballadores,
el treball productiu atorga una independència envers la parella i la
159

013-VIA09-1 12/5/09 18:47 Página 160
L’emergència de nous models familiars
família que mai no havien tingut moltes de les seves mares o les seves
àvies en el passat.
D’altra banda, encara que d’una manera més matisada, continuem vivint
en una societat productivista, i la valoració que es fa del treball és essencialment
positiva, mentre que una dona que no treballi i es dediqui
únicament a fer de mestressa de casa es valora avui dia
Si tenim en compte els negativament, no sols en termes d’empobriment del
estils de vida i les projecte vital, sinó en termes de poca solidaritat fami-
pautes de consum de la liar pel fet que no aporta ingressos a la llar. La figura de
societat catalana actual, la «dona mantinguda» econòmicament pel marit, en l’i-
és lògic que el treball maginari social, cada cop es vincula més a actituds indo-
dual en una parella es lents i aprofitades de la mateixa dona. Per descomptat,
vegi com quelcom el mateix cas invertit, el d’un «marit mantingut» econò-
pràcticament inevitable. micament per la muller, encara comporta una sanció social
més dura.
L’entrada de les dones al mercat laboral de forma no secundària i com
a subjecte propi amb els mateixos drets que els homes ha contribuït,
doncs, a fer que les famílies es democratitzin. Però la batalla de la democratització
integral, que implicaria la pressuposició dels mateixos drets i
deures per als dos membres de la parella i el consegüent repartiment simètric
de tasques i funcions, dista molt d’estar guanyada. No cal dir que
s’ha guanyat en el discurs, i comença a ser un valor final donat per descomptat
que homes i dones han de compartir les tasques de la llar i les tasques
de criança dels fills i de cura dels familiars dependents. Però aquest
discurs no acaba de traduir-se en actituds i actuacions reals, és a dir, no
acaba d’esdevenir un valor instrumental per a molts homes.
El gràfic següent reflecteix clarament aquesta situació en exposar la
relació existent entre les hores que els homes i les dones dediquen a diferents
activitats. Com veiem, a l’escassa distància (només una hora i vint
minuts) que hi ha entre ells quant al temps diari dedicat al treball productiu
–remunerat–, es contraposa marcadament la profunda asimetria que
es dóna en la realització de les tasques domèstico-familiars, activitat a la
qual les dones dediquen 4 hores i 37 minuts, més del doble de temps que
els homes (en concret, 2 hores i 23 minuts més), i això els suposa un afegit
de més de la meitat de la seva jornada laboral. En total, les dones dedi-
160

013-VIA09-1 12/5/09 18:47 Página 161
VIA 09 04/2009 REVISTA DEL CENTRE D’ESTUDIS JORDI PUJOL
quen una mitjana d’11 hores i 43 minuts al temps de treball global, mentre
que els homes en dediquen 10 hores i 40 minuts. El contrast es fa també
evident en el còmput del que podríem anomenar temps destinat a les
activitats lúdiques o d’oci. En el cas dels homes s’hi destinen 4 hores i 17
minuts de mitjana diària, mentre que en el cas de les dones s’hi destinen
3 hores i 21 minuts.
Hores i minuts
9
8
7
6
5
4
3
2
1
0
Temps destinat a diferents activitats per gènere, a Catalunya (2003)
8,26
7,06
2,14
4,37
Treball remunerat Llar i família Esport i activitats
Activitats
a l’aire lliure
Homes Dones
Aficions i jocs
Brullet (2006) al . lega que una de les raons d’aquestes resistències culturals
dels homes a compartir el treball domèstic és que aquest és un camp
que dominen menys, com també que és una mena de treball no remunerat,
quan ells han estat educats per ser, fonamentalment, els qui fessin les
activitats remunerades. Per això molts homes es «refugien» en les jornades
laborals extenses, i d’altres simplement s’absenten de la llar. En altres
casos, procuren «ajudar» en les tasques domèstiques, però no acaben de
corresponsabilitzar-se’n, atès que aquestes tasques són pensades i gestionades
bàsicament per les dones. Són pocs, realment, els casos en què es
dóna un repartiment efectiu del treball domèstico-familiar. La conseqüèn-
2,18
1,53 1,59
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’Idescat.
1,28
161

013-VIA09-1 12/5/09 18:47 Página 162
L’emergència de nous models familiars
cia d’això és que són les dones les qui assumeixen una doble presència
(Balbo, 1979), que les sobrecarrega de feina, en especial quan les càrregues
familiars s’intensifiquen, és a dir, quan vénen els fills i mentre aquests
fills són menors, o quan els familiars de més edat emmalalteixen o es fan
dependents de tercers.
Perquè fins i tot la realització del treball domèstico-familiar es veu sotmesa
a una especialització interna segons les tasques, de tal manera que,
de les tasques que corresponen a la cura dels fills, se n’encarrega sovint la
mare, mentre que els homes s’especialitzen en les reparacions de la llar.
Aquesta asimetria qualitativa, que també es dóna en les tasques corresponents
a la cura de la gent gran o en altres tasques de la llar, com cuinar,
netejar, fer la bugada, planxar, etc., se’ns mostra parcialment en aquest
gràfic.
En realitat, el treball domèstic és desvalorat per tots dos gèneres. Les
activitats que en deriven són profundament insatisfactòries pel fet de ser
rutinàries, no remunerades, i pel baix valor social que hom els atribueix
(Alberdi, 1999). No és, per tant, res de vocacional, i el seu repartiment efec-
162
% Llars
70
60
50
40
30
20
10
0
11
Distribució del treball domèstico-familiar a les llars catalanes (2007)
61
7
Fer reparacions
a casa
43
29
25
Fer tràmits
administratius
55
Cura d’infants
malalts
Tasques
Portar infants
a l’escola
Font: Elaboración pròpia a partir de les dades de l’Idescat.
5
Reunions amb
professorat
Mare o parella del pare Pare o parella de la mare Ambdós conjuntament
33
30
7
17
51
6
41

013-VIA09-1 12/5/09 18:47 Página 163
VIA 09 04/2009 REVISTA DEL CENTRE D’ESTUDIS JORDI PUJOL
tiu, a nivell de corresponsabilitat, forma part del compromís de reciprocitat
que els dos membres de la parella haurien d’observar. A l’hora de la veritat,
però, són les dones les que l’assumeixen, mentre que els homes, majoritàriament,
refusen implicar-s’hi.
Això fa que l’ideal de democratització de la família associativa resti encara
molt lluny de ser realitat. Òbviament, les relacions entre els membres
de la parella són més democràtiques que en els temps pretèrits, però
els rols continuen essent asimètrics, i ho continuen essent en detriment
de la part femenina. Les evidències empíriques són múltiples: les enquestes
i les recerques realitzades continuen reflectint la major dedicació dels
homes al treball productiu, la major dedicació de les dones al treball domèstico-familiar
i la major disposició de temps lliure per part dels homes
(Ramos, 1990).
Curiosament, la asimetria dels rols assumits entre els membres de la
parella, en la família associativa, no es vincula tan fàcilment com l’individualisme
a la fragilitat del vincle. En canvi, podria tenir importància en
les derivacions entròpiques d’aquest tipus de família. Alguns
estudis mostren com les dones actuals viuen l’ab- Les dones actuals viuen
sentisme de les seves parelles de les tasques de la llar l’absentisme de les
com una injustícia flagrant i una ruptura del compro- seves parelles de les
mís per part d’ells, sobretot perquè en el discurs sí que tasques de la llar com
accepten una igualtat de rols que després no practiquen. una injustícia flagrant
Segons l’Enquesta de Condicions de Treball del 2007, i una ruptura del
el 45,8% de les dones catalanes assalariades responien compromís per part
que tenien dificultats per tal de conciliar la seva vida labo- d’ells, sobretot perquè
ral amb la seva vida familiar. En el cas dels homes, els qui en el discurs sí que
manifesten tenir aquest mateix problema són el 29,7%. accepten una igualtat
Al seu torn, mentre que el 21,9% dels homes diuen que és de rols que després
la seva dona qui s’encarrega principalment de la criança no practiquen.
dels seus fills menors de 15 anys, només el 2,5% de les dones
diu que és el seu marit qui compleix aquest rol. Una altra distància espectacular,
dins la mateixa enquesta, és que, mentre que els homes diuen
en un 57,8% que la criança dels fills es fa de manera compartida, en la percepció
de les dones aquest percentatge baixa fins al 24,1% (menys de la meitat),
senyal que les percepcions tampoc no són simètriques.
163

013-VIA09-1 12/5/09 18:47 Página 164
L’emergència de nous models familiars
Percentatge
Tenint en compte aquesta panoràmica, caldria poder esbrinar fins a
quin punt en el deteriorament dels sentiments que enforteixen la relació
de parella no hi té un paper important el sentiment de decepció de les dones
en veure que l’altre membre no s’implica tant com convindria en les
feines de la llar i en la cura i l’atenció als fills i altres possibles persones
dependents.
Cal pensar que, en els temps que vivim, no sols cal dur a terme les tasques
de la llar i la criança dels fills. L’augment de l’esperança de vida de la
població fa que les persones visquin més anys, però també fa que la prevalença
de malalties neurodegeneratives (com ara l’Alzheimer) sigui molt
més alta. Els nostres ancians viuen més temps, però sovint es fan dependents
de tercers en els darrers anys de la seva vida, en la senectud avançada.
Quan això passa, torna a ser la família la que n’assumeix la cura, atès
que l’Estat espanyol és un estat del benestar força més subdesenvolupat
que no el dels països nòrdics, per exemple. A l’economista i politòleg Vicenç
Navarro li agrada explicar que, quan la seva sogra (sueca) va caure i
es va trencar el fèmur, l’estat suec li va proporcionar persones tècnica-
164
60,00%
50,00%
40,00%
30,00%
20,00%
10,00%
0,00%
Percepció de les dificultats de conciliar vida laboral i familiar, i de la
responsabilitat en la criança dels fills/es, per homes i dones a Catalunya (2007)
29,70%
45,80%
21,90%
2,50%
Tenen dificultats en conciliar Declaren criança fills/es
per l’altre membre
Percepcions
Homes Dones
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’Enquesta
de Condicions de Treball a Catalunya (2007)
57,10%
24,10%
Declaren criança fills/es
compartida

013-VIA09-1 12/5/09 18:47 Página 165
VIA 09 04/2009 REVISTA DEL CENTRE D’ESTUDIS JORDI PUJOL
ment qualificades perquè en tinguessin cura, que li feien cinc visites al
dia (al matí, al migdia, a la tarda, al vespre i a la matinada) per cobrir les
seves necessitats i independentment que tingués altres familiars que l’acompanyessin.
En canvi, quan va ser la mare d’en Vicenç Navarro (catalana)
la que va caure i es va trencar el fèmur, les opcions d’assistència es reduïen
a pagar algú perquè fes aquestes funcions, o bé havia de ser la
mateixa família qui les assumís. El pagament de personal altament qualificat,
que seria l’opció desitjable, és, malgrat tot, inassolible per a moltes
famílies de rendes humils. En conseqüència, el resultat és que qui acaba
tenint cura de la persona malalta és la família (això vol dir, les dones), o
bé, en els casos en què es pot permetre un sacrifici econòmic, es contracta
personal d’acompanyament i/o de cura que normalment són també dones,
immigrants extracomunitàries, sense cap mena de títol, credencial
ni coneixement tècnic sobre les tasques que s’han de dur a terme.
Doncs bé, si l’estat del benestar no es desenvolupa suficientment a l’Estat
espanyol, cal pensar que caminem cap a una societat on cada cop hi
haurà més gent gran dependent, i les tasques de cura requerides les hauran
d’assumir les famílies, algunes de les quals no podran exterioritzar les
funcions ni en la mà d’obra immigrant extracomunitària. En aquest context,
una parella poc cooperadora, que no faci res o faci poc per descarregar
la dona de la sobrecàrrega de treball productiu i domèstico-familiar,
no és una parella gaire desitjable per a un projecte de família o de vida
compartida. Ja és una altra història si les dones de les generacions venidores
actuaran en conseqüència o es resignaran a trobar almenys
una parella que de tant en tant «les ajudi». Però la En les parelles actuals
nostra hipòtesi és que en les parelles actuals –i potser en- –i potser encara més en
cara més en les del futur– la manca de compromís dels les del futur– la manca
homes a la llar serà un dels elements clau de la fragilitat de compromís dels
de les parelles.
homes a la llar serà un
Hi ha, però, un camí alternatiu, no menys llunyà pel dels elements clau de la
fet que sigui obvi: la resocialització dels homes per tal fragilitat de les parelles.
que assumeixin una vegada per totes els rols expressius
d’una família: la cura i la criança dels fills (possiblement aquest serà l’aspecte
on hi haurà menys resistències), però també l’atenció als adults dependents
i les tasques de la llar. En aquests dos camps és on segurament
165

013-VIA09-1 12/5/09 18:47 Página 166
L’emergència de nous models familiars
costarà més assolir els objectius. Però fins que la família associativa no sigui
plenament simètrica no podrem parlar d’una família associativa completa.
Fins al moment en què això arribi, com a màxim podrem parlar d’una
família associativa imperfecta o inacabada.
La democratització de la descendència i de l’entorn social
La democratització de la família associativa té, a més, altres dimensions
que cal contemplar. Així, trobem que la democratització no s’ha produït
només entre els membres de la parella, sinó que també es trasllada a la
descendència i a les relacions entre pares, mares i fills. Hi ha, doncs, una
horitzontalització de les relacions familiars, que afecta
En una família decisivament les relacions d’autoritat internes. En una
democràtica, les família democràtica, les jerarquies minven: desaparei-
jerarquies minven: xen en la parella i tendeixen a esdevenir jerarquies dia-
desapareixen en la lògiques envers els fills i les filles, la qual cosa no està
parella i tendeixen a exempta de dificultats. Però, de la democratització inhe-
esdevenir jerarquies rent a les relacions entre pares, mares i fills, en parlem
dialògiques envers els a bastament més endavant, de manera que ara ens cen-
fills i les filles, la qual trarem en una altra dimensió de la democratització de
cosa no està exempta la família. Aquesta dimensió és ara externa i té a veure
de dificultats. amb el medi social i no amb l’àmbit familiar.
En capítols anteriors hem parlat de la plasticitat formal
de la família, això és, de la família plàstica. Doncs bé, una condició necessària
perquè aquest fenomen pugui existir és l’obertura i la tolerància
del medi social, d’allò que serà l’entorn de la família (o les famílies). És a
dir, cal democratitzar l’entorn social per tal que accepti i toleri amb normalitat
la família plàstica i, per tant, qualsevol tipus de model familiar,
sempre que pugui entrar en la definició de família que hem fet prèviament.
La societat ha de ser, doncs, una societat inclusiva del fet familiar,
no discriminadora. És un repte important, perquè en cas contrari el fet familiar
pot ser estigmatitzat, amb conseqüències extremament negatives
per a tothom, però sobretot per als infants que creixin en els models no
habituals.
En aquest punt podem trobar motius per a l’optimisme. Fora de sectors
minoritaris, el gros del cos social és força tolerant amb aquestes situa-
166

013-VIA09-1 12/5/09 18:47 Página 167
VIA 09 04/2009 REVISTA DEL CENTRE D’ESTUDIS JORDI PUJOL
cions. Avui dia ja no és cap estigma ser fill o filla de pares separats o divorciats,
o d’una parella de fet, o d’una mare sola o un pare sol. Fins i tot sabem
que els fills de famílies homoparentals –fins ara les formades per
una parella de dues dones– no pateixen gairebé cap situació estigmàtica
ni a l’escola ni enlloc. En el futur, veurem fills i filles de famílies homoparentals
formades per una parella d’homes, i potser algun altre cas innovador.
Cal esperar que des d’institucions com l’escola s’incideixi especialment
a mostrar que la diversitat no ha de ser percebuda com un
problema, sinó que pot ser un enriquiment. És l’altra democratització
pendent: que tothom entengui que els models familiars també poden ser
plurals i que la formació d’una família és quelcom inherent a la llibertat
dels subjectes que decideixen fundar-la voluntàriament. Anem en aquesta
direcció, en la de normalitzar el fet de la diversitat familiar, de la família
plàstica.
Bibliografia
Abbott, M.: Family affairs: a history of the family in 20th century Britain. Londres:
Routledge, 2003.
Agger, B.; Shelton, B. A.: Fast families, virtual children: a critical sociology of families
and schooling. Boulder: Paradigm Publishers, 2007.
Airhart, P. D.; Bendroth, M. L.: Faith traditions and the family. Louisville
(Kentucky): Westminster John Knox, 1996.
Alabart, A.: La cohabitación en España: un estudio en Madrid y Barcelona. Madrid:
Centro de Investigaciones Sociológicas, 1988.
Alberdi, I.: ¿El fin de la familia?. Barcelona: Bruguera, 1977.
Alberdi, I.: Familia. Madrid: Cáritas Española, 1995.
Alberdi, I.: La nueva familia española. Madrid: Taurus, 1999.
Alberdi, I.; Alberdi, C.: Informe sobre la situación de la familia en España. Madrid:
Ministerio de Asuntos Sociales, Centro de Publicaciones, 1995.
Aldous, J.: Family careers: rethinking the developmental perspective. Thousand
Oaks, Califòrnia: Sage, 1996.
Alexander, J. C.; Thompson, K.: A contemporary introduction to sociology: culture
and society in transition. Boulder: Paradigm Publishers, 2008.
Alfaro, M. E.; Linares, E.; Aparicio, M.: Trabajo social con familias. Madrid:
Cáritas Española, Dirección General de Acción Social, 1991.
167

013-VIA09-1 12/5/09 18:47 Página 168
L’emergència de nous models familiars
Allan, G. A.: The sociology of the family: a reader. Oxford: Blackwell, 1999.
Almeda, E.; Flaquer, L.: Las familias monoparentales en España: un enfoque crítico.
Córdoba: Instituto de Estudios Sociales Avanzados de Andalucía,
1995.
Alvira, R.: El lugar al que se vuelve: reflexiones sobre la familia. Pamplona: EUN-
SA, 2004.
Amorós, C.: Hacia una crítica de la razón patriarcal. Barcelona: Anthropos, 1991.
Anderson, M.; Suárez, E. L.; Pineda, M.: Sociología de la familia. Ciutat de
Mèxic: Fondo de Cultura Económica, 1980.
Andrés-Gallego, J.; Pérez Adán, J.: Pensar la familia. Madrid: Ediciones Internacionales
Universitarias, 2001.
Andrés Orizo, F.; Roque, M. A.: Els catalans a l’enquesta europea de valors: Catalunya
2001. Barcelona: Institut Català de la Mediterrània d’Estudis i
Cooperació, Proa, 2001.
Antier, E.; Gross, M.: Deux papas, deux mamans, qu’en penser: débat sur l’homoparentalité.
París: Calmann-Lévy, 2007.
Arbós, X.; Castiñeira, A.: Perspectives de la modernitat avançada. Barcelona:
Enciclopèdia Catalana, 1994.
Archambault, P.; Segalen, M.: Les enfants des familles desunies en France: leurs
trajectoires, leur devenir. París: Institut National d’Études Démographiques,
2007.
Ariès, P.: Centuries of childhood. Londres: Cape, 1960.
Ariès, P.: L’enfant et la vie familiale sous l’Ancient Régime. París: Seuil, 1973.
Ariès, P.; Duby, G.: Historia de la vida privada. Madrid: Taurus, 1991.
Arribas González, L.: Familia como institución represora. Madrid: Universidad
Complutense de Madrid, Servicio de Publicaciones, 2002.
Arroyo, A.; Del Campo, S.: Las familias monoparentales en España: ¿una desviación
u otra forma de organización social? Madrid: Universidad Complutense
de Madrid, 2002.
Artola, A.; Piezzi, R. S.: La familia en la sociedad pluralista. Buenos Aires: Espacio,
2000.
ASEP: Enquesta Mundial de Valors, 1999-2000. Microdades disponibles a
www.jdsurvey.com, 2004.
Asociación pro-derechos humanos: La violencia familiar: Actitudes y representaciones
sociales. Madrid: Fundamentos, 1999.
168

013-VIA09-1 12/5/09 18:47 Página 169
VIA 09 04/2009 REVISTA DEL CENTRE D’ESTUDIS JORDI PUJOL
Attias-Donfut, C.; Segalen, M.: Grands-parents. La famille à travers les générations.
París: O. Jacob, 2007.
Ayala, L.; Martínez, R.; Sastre, M.: Familia, infancia y privación social: estudio
de las situaciones de pobreza en la infancia. Madrid: Fundación Foessa, Cáritas
Española, 2006.
Baca, M.; Eitzen, S. D.: Diversity in families. Nova York: Longman, 1999.
Baker, M.: Choices and constraints in family life. Nova York: Oxford University
Press, 2007.
Balbo, L.: «La doppia presenza». Inchiesta, 32 (1979).
Ballester, L.: Estratègies familiars i socials dels joves front a les necessitats: el cas
de Mallorca. Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona, 2006.
Barbagli, M.: Famiglia e mutamento sociale. Bolonya: Società Editrice Il Mulino,
1977.
Barbeau, C. C.: Future of the family. Londres: Collier-Macmillan, 1971.
Barraca, J.: Hijos que no se van: la dificultad de abandonar el hogar. Bilbao: Desclée
De Brouwer, 2000.
Barbère, M. A.: La division familiale du travail: la vie en double. París: Presses
Universitaires de France, 1992.
Bateson, G.: La nueva comunicación. Barcelona: Kairós, 1994.
Bauman, Z.: La globalización: consecuencias humanas. Buenos Aires: Fondo de
Cultura de Argentina, 1999.
Bauman, Z.: La sociedad individualizada. Madrid: Cátedra, 2001.
Bauman, Z.: Modernidad líquida. Ciutat de Mèxic: Fondo de Cultura Económica,
2005.
Beck, U.: «La reinvención de la política: hacia una teoría de la teoría de la
modernización reflexiva». A Beck, U.; Giddens, A.; Lash, S.: Modernización
reflexiva: política, tradición y estética en el orden social moderno. Madrid:
Alianza, 1997.
Beck, U.; Beck-Gernsheim, E.: El normal caos del amor. Barcelona: El Roure, 1998.
Beck, U.; Beck-Gernsheim, E.: La individualización. Barcelona: Paidós, 2002.
Beck-Gernsheim, E.: La reinvención de la familia. Barcelona, Paidós, 2003.
Becker, G. S.; Peraita, C.: Tratado sobre la familia. Madrid: Alianza, 1987.
Bell, D.: La sociedad post-industrial. Barcelona: Ariel, 1973.
Beltrán, J.: Familia, juventud y nuestros mayores: la actitud proactiva. La Corunya:
Fundación Caixa Galicia, 2001.
169

013-VIA09-1 12/5/09 18:47 Página 170
L’emergència de nous models familiars
Beltrán, J.; Pérez Sánchez, L. F.: Educar para el siglo XXI: crecer, pensar y convivir
en familia. Madrid: CCS, 2000.
Berger, S. K.; Thompson, R. A.: Psicología del desarrollo: Infancia y adolescencia.
Madrid: Médica Hispanoamericana, 1997.
Bernard, J.: The future of marriage. New Haven: Yale University Press, 1982.
Bernstein, R.: La madre soltera frente a la sociedad. Buenos Aires: Marymar,
1974.
Bertaux, D.; Thompson, P. R.: Between generations: family models, myths & memories.
Londres: Transaction, 2005.
Bertram, W. B.: The House of Percy. Nova York: Oxford University Press, 1994.
Bestard, J.: Parentesco y modernidad. Barcelona: Paidós, 1998.
Besson, J.; Galtier, M.: Mes papas, mes mamans, et moi: la place de l’enfant dans
les nouvelles parentalités. Ramonville Saint-Agne: Éditions Erès, 2007.
Bianchi, S. M.; Robinson, J. P.; Milkie, M. A.: Changing rhythms of American
family life. Nova York: Russell Sage Foundation, 2006.
Bimbi, F.: Le Madri sole: metafore della famiglia ed esclusione sociale. Roma: Carocci,
2000.
Bindé, J. (ed.): Cap on van els valors?: 51 intel·lectuals reflexionen sobre el civisme,
l’educació i els valors en el llindar del segle XXI. Barcelona: Centre Unesco
de Catalunya, 2005.
Borobio, D.: Familia i cultura: la familia en el umbral del año 2000. Salamanca:
Publicaciones de la Universidad Pontificia de Salamanca, 1998.
Bourdieu, P.: Sobre la televisión. Barcelona: Anagrama, 1997.
Bourdieu, P.: Razones prácticas. Barcelona: Anagrama, 1998.
Bradshaw, J.: Absent fathers?. Londres: Routledge, 1999.
Braun, S.: Father courage: what happens when men put family first. Nova York:
Harcourt, 2000.
Bresard, S.: La pareja sin hijos. Bilbao: Mensajero, 1975.
Bronfenbrenner, U.: La ecología del desarrollo humano. Buenos Aires: Paidós,
1979.
Bronfenbrenner, U.: American research on the development of children in their
environment. París: UNESCO, 1979.
Brullet, C.: «Cap a un sistema postpatriarcal?». A Diversos autors: Construint
els drets de les dones: dels conceptes generals a les polítiques locals. Barcelona:
Servei de Promoció de Polítiques d’Igualtat Dona-Home, 2006.
170

013-VIA09-1 12/5/09 18:47 Página 171
VIA 09 04/2009 REVISTA DEL CENTRE D’ESTUDIS JORDI PUJOL
Brullet, C.; Torrabadella, L.: «Infants i famílies: situacions i condicions
de vida». A Gómez-Granell, C. et al. (eds.): La infància i les famílies a inicis
del segle XXI. Barcelona: Institut d’Infància i Món Urbà, 2002.
Brullet, C.; Torrabadella, L.: «La infancia en las dinámicas de transformación
familiar». A Gómez-Granell, C. et al. (eds.): Infancia y familias: realidades
y tendencias. Barcelona: Ariel, 2004.
Burguière, A.: Histoire de la famille. París: Armand Colin, 1986.
Burton-Jeangros, C.: Cultures familiales du risque. París: Anthropos, 2004.
Buxarrais, R. M.; Zeledón, M. P.: Las familias y la educación en valores democráticos.
Barcelona: Claret, 2007.
Cadoret, A.: Padres como los demás: homosexualidad y parentesco. Barcelona:
Gedisa, 2003.
Cardús, S.: El desconcert de l’educació: les claus per entendre el paper de la família,
l’escola, els adolescents, els valors, la televisió... i la incertesa del futur. Barcelona:
La Campana, 2000.
Cardús, S.: Ben educats. Barcelona: La Campana, 2003.
Cáritas Española: La familia. Madrid: Cáritas Española, 1995.
Carli, S.: De la familia a la escuela: infancia, socialización y subjetividad. Buenos
Aires: Santillana, 1999.
Carrillo, I.: És possible educar en valors en família?. Barcelona: Graó, 2007.
Carrington, V.: New times: new families. Dordrecht: Kluwer Academic, 2002.
Casado, D.: ¿Hacia dónde va la familia española?. Madrid: Fundación FOES-
SA, 1971.
Castiñeira, A.: Catalunya com a projecte. Barcelona, Proa, 2001.
Castiñeira, A.: Ens fan o ens fem? La transmissió de valors, avui. Barcelona, Pòrtic,
2004.
Castiñeira, A.; Calsina, M. (coords.): Catalunya, reptes ètics. Barcelona, Proa,
2006.
Cebrián, I.; Moreno, G.: Tipos de hogares y su incidencia en las decisiones laborales.
Madrid: Ministerio de Trabajo y Seguridad Social, 1993.
Centro de Investigaciones Sociológicas: Permanencia y cambio en la familia
española. Madrid: Centro de Investigaciones Sociológicas, 1990.
Cerdà, M.; Esteve, G.; Losa, B.; Pérez, M.; Sempere, M.: Estudi qualitatiu de menors
i joves amb mesures d’internament per delictes de violència intrafamiliar.
Barcelona: Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada, 2006.
171

013-VIA09-1 12/5/09 18:47 Página 172
L’emergència de nous models familiars
Chacón, F.: La historia de la familia: debates metodológicos y problemas conceptuales.
Còrdova: Instituto de Estudios Sociales Avanzados de Andalucía,
1995.
Charton, L.: Familles contemporaines et temporalités. París: L’Harmattan, 2006.
Chibucos, T. R.; Leite, R. W.; Weis, D. L.: Readings in family theory. Thousand
Oaks, Califòrnia: Sage, 2005.
Cheal, D.: Family and the state of theory. Hemel Hempstead: Harvester
Whetsheaf, 1991.
Cicchelli-Pugeault, C.; Cicchelli, V.: Las teorías sociológicas de la familia.
Buenos Aires: Nueva Visión, 1999.
Cooper, D.; Alfaya, J.: La muerte de la familia. Barcelona: Ariel, 1976.
Cortina, A.: Hasta un pueblo de demonios. Madrid: Taurus, 1998.
Cruz, P.: Percepción social de la familia en España. Madrid: Centro de Investigaciones
Sociológicas, 1995.
Déchaux, J.-H.: Sociologie de la famille. París: La Decouverte, 2007.
Daly, K. J.: Families and time: keeping pace in a hurried culture. Thousand
Oaks, Califòrnia: Sage, 1996.
Dallera, O. A.: Límites difusos: la flexibilización de las instituciones: familia y escuela.
Buenos Aires: Magisterio del Río de la Plata, 2006.
Davis, K.: «Reproductive Institutions and the Pressure for Population». Sociological
Review, 29 (1937).
Del Campo Urbano, S.: Familias: sociología y política. Madrid: Editorial Complutense,
1995.
Delaisi, G.: Famille à tout prix. París: Seuil, 2008.
Dennis, N.; Erdos, G.: Families without fatherhood. Londres: IEA Health and
Welfare Unit, 1993.
Develay, M.; Amo, T. D.: Padres, escuela e hijos. Sevilla: Díada, 2001.
Diversos autors: Joves i valors: els joves catalans en l’enquesta europea de valors.
Barcelona: Generalitat de Catalunya, 2002.
Diversos autors: Informe sobre la joventut al 2005. Barcelona: Observatori
Català de la Joventut, 2005.
Diversos autors: Violència dels joves en la família. Barcelona: Centre d’Estudis
Jurídics i Formació Especialitzada, 2007.
Domínguez-Alcón, C.: Conciliación y empleabilidad: informe final. Barcelona:
Universitat de Barcelona, 2004.
172

013-VIA09-1 12/5/09 18:47 Página 173
VIA 09 04/2009 REVISTA DEL CENTRE D’ESTUDIS JORDI PUJOL
Donald, M.: La familia marginal: las otras familias. Madrid: Instituto de Sociología
Aplicada de Madrid, 1994.
Donati, P.: Manual de sociología de la familia. Pamplona: Instituto de Ciencias
para la Familia, 1998.
Donzelot, J.: La policía de las familias. València: Pre-Textos, 1998.
Dortier, J. F.: Familles. Permanence et metamorphoses: histoire, recomposition,
parenté, transmission. Auxerre: Sciences humaines, 2002.
Elías, N.: La sociedad de los individuos. Barcelona: Península, 1990.
Elzo, J.: «Para una sociología del estudio de los valores». A C. I. S. (ed.): La
Sociedad: teoría e investigación empírica. Libro homenaje a José Jiménez Blanco.
Madrid: Centro de Investigaciones Sociológicas, 2002, p. 819-840.
Elzo, J.: «Familia y religión: ¿libertad religiosa o confrontación?». A Borobio,
D. (ed.): Familia e interculturalidad. Salamanca: Publicaciones de la
Universidad Pontificia de Salamanca, 2003.
Elzo, J.: «Un contrato social para una familia educadora». Educación y futuro,
12 (2005), p. 151-160.
Elzo, J.: «La educación familiar en un mundo en cambio». A Álvarez, M. I.;
Berástegui, A. (coords.): Educación y familia. Madrid: Universidad Pontificia
de Comillas, 2006, p. 1-21.
Engels, F.: El origen de la familia, de la propiedad privada y del Estado. Madrid:
Fundamentos, 1970.
Engelstad, F.: Family change: practices, policies, and values. Stamford: JAI
Press, 1999.
Erikson, E. H.: Children and Society. Londres: Penguin Books, 1967.
Escámez, J.; Gil, R.: La educación en la responsabilidad. Barcelona: Paidós, 2001.
Esping-Andersen, G.: Los tres mundos del Estado del Bienestar. València: Alfons
el Magnànim, 1993.
Esping-Andersen, G.: Fundamentos sociales de las economías post-industriales.
Barcelona: Ariel, 1999.
Evans, J.; Shah, P. M.: Child care programmes as an entry point for maternal and
child health components of primary health care. Ginebra: WHO, 1993.
Feinstein, L.; Duckworth, K.; Sabates, R.: Education and the family: passing
success across the generations. Londres-Nova York: Routledge, 2008.
Ferguson, S. J.: Shifting the center: understanding contemporary families.
Mountain View: Mayfield, 2001.
173

013-VIA09-1 12/5/09 18:47 Página 174
L’emergència de nous models familiars
Fernández Cordón, J. A.; Tobío, C.: Las familias monoparentales en España.
Madrid: Ministerio de Trabajo y Asuntos Sociales, 1999.
Flaquer, L.: De la vida privada. Barcelona: Edicions 62, 1982.
Flaquer, L.: El destino de la familia. Barcelona: Ariel, 1998.
Flaquer, L.: La estrella menguante del padre. Barcelona: Ariel, 1999.
Flaquer, L.: Les polítiques familiars en una perspectiva comparada. Barcelona:
Fundació La Caixa, 2000.
Flaquer, L.: Políticas familiares en la Unión Europea. Barcelona: Institut de
Ciències Polítiques i Socials, 2002.
Fox, B.: Family patterns, gender relations. Nova York: Oxford University Press,
2001.
Fromm, E.: La familia. Barcelona: Península, 1972.
Frydman, R.; Flis-Trèves, M.: Familles bousculées, inventées, magnifiées. París:
Jacob, 2007.
Fukuyama, F.: El fin de la Historia. Barcelona: Planeta, 1997.
Gaborit, P.: Les hommes entre travail et famille. París: L’Harmattan, 2007.
Garrido, V.: Los hijos tiranos: el síndrome del emperador. Barcelona: Ariel, 2005.
Gaviria, S.: Juventud y familia en Francia y España. Madrid: Centro de Investigaciones
Sociológicas, 2007.
Gelles, R. J.; Gelles, J. S.: Contemporary families: a sociological view. Thousand
Oaks, Califòrnia: Sage, 1995.
Ghazal, M.: Niño, ¡come y calla!: un modelo eficaz para mejorar las relaciones entre
padres e hijo. Madrid: Pirámide, 1993.
Ghysels, J.: Work, family and childcare: an empirical analysis of European households.
Cheltenham: Edward Elgar, 2004.
Giddens, A.: Consecuencias de la modernidad. Madrid: Alianza, 1990.
Giddens, A.: La transformación de la intimidad. Madrid: Cátedra, 1992.
Giddens, A.: La constitución de la sociedad. Buenos Aires: Amorrortu, 1995.
Gil Calvo, E.: «Los hijos son de la mujer». A Castaño, C.; Palacios, S.: Salud,
dinero y amor: cómo viven las mujeres españolas de hoy. Madrid: Alianza,
1996.
Gil Calvo, E.: El nuevo sexo débil: los dilemas del varón posmoderno. Madrid: Temas
de Hoy, 1997.
Gil Calvo, E.: Nacidos para cambiar. Cómo construimos nuestras biografías. Madrid:
Taurus, 2001.
174

013-VIA09-1 12/5/09 18:47 Página 175
VIA 09 04/2009 REVISTA DEL CENTRE D’ESTUDIS JORDI PUJOL
Gillies, V.; Ribbens McCarthy, J.; Holland, J.: Young people and family life:
analysing and comparing disciplinary discourses. Oxford: Centre for Family
and Household Research, Oxford Brookes University, 1999.
Gimeno, A.: La familia: el desafío de la diversidad. Barcelona: Ariel, 1999.
Golombok, S.: «Children Raised in Fatherless Families from Infancy: Family
Relationships and the Socioemotional Development of Children
of Lesbian and Single Heterosexual Mothers». Journal Child Psychology
and Psychiatry, 38 (1997), p. 783-791.
Golombok, S.: «Lesbian Mother Families». A Bainhan, S.; Sclater, D.; Richards,
M. (eds.): What is a Parent? A socio-legal analysis. Oxford: Hart Publishing,
1999.
Golombok, S.; Tasker, F.: «Do parents influence the sexual orientation of
their children: findings from a longitudinal study of lesbian families».
Developmental Psychology, 32 (1996), p. 3-11.
Golombok, S. et al.: «Children with Lesbian Parents: A Community Study».
Developmental Psychology, 39 (2003), p. 20-33.
Gómez-Granell, C. et al.: La infància i les famílies a inicis del segle XXI. Barcelona:
Ariel, 2002.
Gómez-Granell, C. et al.: Infancia y familias: realidades y tendencias. Barcelona:
Ariel, 2004.
González González, E.: Padres, hijos y amigos: la educación de los adolescentes.
Madrid: CCS, 2005.
Goode, W. J.: The family. Englewood Cliffs, Nova Jersey: Prentice-Hall, 1964.
Gorz, A.: Miserias del presente, riqueza de lo posible. Buenos Aires: Paidós,
1998.
Gracia Fuster, E.; Musitu, G.: Psicología social de la familia. Barcelona: Paidós,
2000.
Gubrium, J. F. ; Holstein, J. A.: What is family?. Mountain View, Califòrnia:
Mayfield, 1990.
Gutiérrez-Domènech, M.: «Parental Employment and Time with Children
in Spain». Working Papers, 1. Barcelona, La Caixa, 2007.
Hakim, C.: Modelos de familia en las sociedades modernas. Madrid: Centro de
Investigaciones Sociológicas, 2005.
Hansen, K. V.: Not-so-nuclear families: class, gender, and networks of care. New
Brunswick (Nova Jersey): Rutgers University Press, 2005.
175

013-VIA09-1 12/5/09 18:47 Página 176
L’emergència de nous models familiars
Harrington, M.; Herd, P.: Market friendly or family friendly?: the state and gender
inequality in old age. Nova York: Russell Sage Foundation, 2007.
Heinen, J.: Configurations familiales et vie domestique. París: L’Harmattan,
2001.
Hernández Aristu, J.; López Blasco, A.: La familia ante el cambio social: actitudes,
prospectiva y nuevos retos. València: Nau Llibres, 2001.
Hoffman, L. W.; Youngblade, L. M.: Mothers at work: effects on children’s wellbeing.
Cambridge: Cambridge University Press, 1999.
Hradil, S.: Die single-gesellschaft. Munic: Beck, 1995.
Iglesias de Ussel, J.: Trabajo y familia en España. Còrdova: Instituto de Estudios
Sociales Avanzados de Andalucía, 1995.
Iglesias de Ussel, J.: La familia y el cambio político en España. Madrid: Tecnos,
1998.
Iglesias de Ussel, J.; Meil Landwerlin, G.: La política familiar en España.
Barcelona: Ariel, 2001.
Infante, L.: La violencia familiar: actitudes y representaciones sociales. Madrid:
Fundamentos, 1999.
Inglehart, D.: El cambio cultural en las sociedades industriales avanzadas. Madrid:
Centro de Investigaciones Sociológicas, 1991.
Inglehart, D.: Modernización y posmodernización. El cambio cultural, económico
y político en 43 sociedades. Madrid: Centro de Investigaciones Sociológicas,
1998.
Inglehart, D.: «Globalization and Postmodern Values». The Washington
Quarterly, 23 (2000), p. 215-228.
Jelin, E.: Pan y afectos: la transformación de las familias. Buenos Aires: Fondo
de Cultura Económica, 1998.
Jeynes, W.: Divorce, family structure, and the academic success of children. Nova
York: The Haworth Press, 2002.
Jonas, N.: La famille. Rosny: Bréal, 2007.
Kirkpatrick, M.; Smith, C.; Roy, P.: «Lesbian mothers and their children: a
comparative survey». American Journal of Orthopsychology, 51 (1981), p.
545-551.
Kurdek, L. A.: «Areas of Conflict for Gay, Lesbian, and Heterosexual Couples:
what couples argue about influences relationship satisfaction.
Journal of Marriage, and the Family, 56 (1994), p. 923-934.
176

013-VIA09-1 12/5/09 18:47 Página 177
VIA 09 04/2009 REVISTA DEL CENTRE D’ESTUDIS JORDI PUJOL
Lacasa, P.: Familias y escuelas: caminos de la orientación educativa. Madrid: Visor,
1997.
Lévi-Strauss, C.; Cevasco, M. T.: Las estructuras elementales del parentesco.
Buenos Aires: Paidós, 1969.
Lévi-Strauss, C.; Spiro, M. E.; Gough, K.: Polémica sobre el origen y la universalidad
de la familia. Barcelona: Anagrama, 1991.
Lipovetsky, G.: La era del vacío: ensayos sobre el individualismo contemporáneo.
Barcelona: Anagrama, 1983.
Lipovetsky, G.: El crepúsculo del deber: la ética indolora de los nuevos tiempos democráticos.
Barcelona: Anagrama, 1994.
Lipovetsky, G.: «La familia ante el reto de la tercera mujer: amor y trabajo».
A Diversos autors: La familia en la sociedad del siglo XXI. Madrid:
Fundación de Ayuda contra la Drogadicción, 2003.
Lo Verde, F. M.; Pirrone, M. A.: Letture di sociologia della famiglia. Roma: Carocci,
2003.
López Hernández, D.; Montoro, C.; Caparrós, N.: Familia y cambio social en
la España del siglo XX. Madrid: Rialp, 2006.
López Pintor, R.; Toharia, J. J.: Separación y divorcio en España: un informe sociológico.
Madrid: Ministerio de Trabajo y Seguridad Social, 1989.
Lyotard, J.-F.: La condición postmoderna: informe sobre el saber. Madrid: Cátedra,
1989.
Mac Innes, J.: La sociología de la familia y la fecundidad: algunas contribuciones
clásicas y su relevancia contemporánea. Bellaterra: Universitat Autònoma
de Barcelona, 2003.
Maganto, J. M.; Bartau, I.: Corresponsabilidad familiar: fomentar la cooperación
y responsabilidad de los hijos. Madrid: Pirámide, 2004.
Maier, C.: No kid: quarante raisons de ne pas avoir d’enfant. París: Michalon,
2007.
Manciaux, M. (ed.): La resiliencia: resistir y rehacerse. Barcelona: Gedisa, 2003.
Marina, J. A.: Crónicas de la ultramodernidad. Barcelona: Anagrama, 2000.
Marina, J. A.: El laberinto sentimental. Barcelona: Anagrama, 2006.
Martín López, E.: Textos de sociología de la familia: una relectura de los clásicos
(Linton, Tönnies, Weber y Simmel). Madrid: Rialp, 1993.
Martín López, E.: Familia y sociedad: una introducción a la sociología de la familia.
Madrid: Rialp, 2000.
177

013-VIA09-1 12/5/09 18:47 Página 178
L’emergència de nous models familiars
Martín Serrano, M.; Velarde, O.: Informe Juventud en España 96. Madrid:
Instituto de la Juventud, 1996.
Megías, E. (ed.): Hijos y Padres: comunicación y conflictos. Madrid: Fundación
de Ayuda contra la Drogadicción, 2002.
Meil Landwerlin, G.: La postmodernización de la familia española. Madrid:
Acento, 1999.
Meil Landwerlin, G.: Imágenes de la solidaridad familiar. Madrid: Centro de
Investigaciones Sociologicas, 2000.
Meil Landwerlin, G.: Las uniones de hecho en España. Madrid: Siglo XXI, 2003.
Meil Landwerlin, G.: Pares i fills a l’Espanya actual. Barcelona: La Caixa, 2006.
Mellén, T.; Sáez, L.: Joves i valors. Barcelona: ESADE, Fundació Lluís Carulla,
2007.
Miret, P.: Matrimonis amb rols complementaris a Catalunya: 1985-1999. Bellaterra:
Universitat Autònoma de Barcelona, 2003.
Mitterauer, M.; Sieder, R.: The European Family. Chicago, Chicago University
Press, 1982.
Montenegro, J.: Los valores en la sociedad contemporánea (familia, escuela, medio
ambiente, coeducación, sexismo...). Saragossa: Egido, 1998.
Montero, Y.: Televisión, valores y adolescencia. Barcelona: Gedisa, 2006.
Moreno Mínguez, A.: Cambios en la fecundidad y el empleo femenino en los estados
de bienestar del sur de Europa en perspectiva comparada: el papel del
mercado laboral, la familia y las políticas familiares. Bellaterra: Universitat
Autònoma de Barcelona, 2005.
Nazio, T.: Cohabitation, family, and society. Nova York: Routledge, 2008.
Neyrand, G.; Rossi, P.: Monoparentalité précaire et femme sujet. Ramonville
Saint-Agne: Erès, 2007.
Nieto, M. A.: Socialización, reproducción y cambio: la familia. Madrid: Universidad
Complutense de Madrid, 2005.
O’Connor, J. S.: «From Women in the Welfare State to Gendering Welfare
State Regims». Current Sociology, 44 (1996).
Offe, C.: La sociedad del trabajo: problemas estructurales y perspectivas de futuro.
Madrid: Alianza, 1992.
Oinonen, E.: Families in converging Europe: a comparison of forms, structures
and ideals. Nova York: Palgrave Macmillan, 2007.
Ortega, F. (ed.): La flotante identidad sexual: la construcción del género en la
178

013-VIA09-1 12/5/09 18:47 Página 179
VIA 09 04/2009 REVISTA DEL CENTRE D’ESTUDIS JORDI PUJOL
vida cotidiana de la juventud. Madrid: Dirección General de la Mujer, Comunidad
de Madrid, 1993.
Palacios, J.: «La familia: origen y concepto». A Buxarrais, R. M.; Zeledón,
M. P.: Las familias y la educación en valores democráticos. Barcelona: Claret,
2007, p. 13-34.
Palacios, J.; Rodrigo, M. J.: «La familia como contexto de desarrollo humano».
A Rodrigo, M. J.; Palacios, J. (coords.): Familia y desarrollo humano.
Madrid, Alianza, 1998, p. 25-44.
Pardo, M.: La etiología de la violencia y el maltrato doméstico contra las mujeres.
Pamplona: Nafarroako Unibertsitate Publikoa, 2000.
Parella, S.: La relació entre política familiar i estructura social: el cas espanyol.
Revista Catalana de Sociologia, 12 (2000), p. 119-139.
Parsons, T.: Family, socialization and interaction process. Londres: Routledge
& Kegan Paul, 1956.
Parsons, T.; Bales, R. F.: Family: Socialization and Interaction Process. Glencoe,
Illinois: Free Press, 1955.
Pastor, G.: La familia en España: sociología de un cambio. Salamanca: Sígueme,
2002.
Patterson, C. J.: «Children of lesbian and gay parents». Child Development,
63 (1992), p. 1025-1042
Peiró, S.; Mayor Zaragoza, F.: Educación del niño en riesgo: situaciones marginales
y negligencia; fundamentos, problemática y lineamientos pedagógicos.
Las Gabias, Granada: Adhara, 1993.
Peñafiel, A.; Rodríguez Sánchez, A.: Familia y mentalidades. Múrcia: Universidad
de Murcia, 1997.
Pérez Adán, J.: Repensar la familia. Madrid: Ediciones Internacionales Universitarias,
2005.
Pérez Adán, J.; Ros, J.: Sociología de la familia y de la sexualidad. València:
Edicep, 2004.
Pérez Alonso-Geta, P. M.; Cánovas, P.: Valores y pautas de interacción familiar
en la adolescencia. Madrid: Fundación Santa María, 2002.
Pérez Díaz, V.; Rodríguez, J. C.; Sánchez Ferrer, L.: La família espanyola davant
l’educació dels seus fills. Barcelona: Fundació La Caixa, 2001.
Poittevin, A.: Enfants de familles recomposées: sociologie des nouveaux liens fraternels.
Rennes: Presses universitaires de Rennes, 2006.
179

013-VIA09-1 12/5/09 18:47 Página 180
L’emergència de nous models familiars
Reher, D. S.: La familia en España: pasado y presente. Madrid: Alianza, 1996.
Reich, R. B.: El trabajo de las naciones. Madrid: Javier Vergara, 1993.
Ramos, R.: Cronos dividido. Madrid: Instituto de la Mujer, 1990.
Ríos, J. A.: El malestar en la familia. Madrid: Centro de Estudios Ramón Areces,
1998.
Rodríguez, J. A.: Envejecimiento y familia. Madrid: Centro de Investigaciones
Sociológicas, 1994.
Rodríguez San Julián, E.; Megías, I.: La brecha generacional en la educación
de los hijos. Madrid: Fundación de Ayuda contra la Drogadicción, 2005.
Roigé, X.: «¿Tanto está cambiando la familia? Transformaciones y continuidades
en el parentesco». Revista de Occidente, 199 (1997), p. 90-111.
Roigé, X. (ed.): La familia en Cataluña: continuidades y cambios. Barcelona:
Ariel, 2002.
Rokeach, M.: Creencias, Actitudes y Valores. San Francisco: Jossey-Bass, 1968.
Rokeach, M.: The nature of human values. Nova York: The Free Press, 1973.
Rokeach, M.: Understanding human values. Nova York: The Free Press, 1979.
Ros, M. (ed.): Valores, actitudes y comportamiento: una nueva visita a un tema
clásico. Madrid: Biblioteca Nueva, 2001.
Rosenmayr, L.: Alterssoziologie. Stuttgart: F. Emke, 1967.
Rossi, G.: La famiglia in Europa. Roma: Carocci, 2003.
Rossi, G.: Temi emergenti di sociologia della famiglia: la rilevanza teorico-empirica
della prospettiva relazionale. Milà: Vita e Pensiero, 2003.
Roussel, L.: «Mariages et divorces: contribution à un analyse systématique
des modèles matrimoniaux». Population, (1980), p. 1025-1040.
Sáez, L.: El suport a les persones cuidadores: una estratègia de conciliació. Barcelona:
Diputació de Barcelona, 2004.
Sáez, L.: Estudi sociològic sobre els i les adolescents de Castellar del Vallès. Castellar
del Vallès: Ajuntament de Castellar del Vallès, 2005.
Saller, R. P.: Patriarchy, property and death in the roman family. Cambridge:
Cambridge University Press, 1997.
Samper Rasero, L.: Familia, cultura y educación. Lleida: Universitat de Lleida,
2000.
Sánchez García, E.: Familias rotas y educación de los hijos. Madrid: Narcea,
1984.
Sánchez Noriega, J. L.: Crítica de la seducción mediática. Madrid: Tecnos, 1997.
180

013-VIA09-1 12/5/09 18:47 Página 181
VIA 09 04/2009 REVISTA DEL CENTRE D’ESTUDIS JORDI PUJOL
Santana, L. E.; Oliveros, L.: La relación familia-escuela: ¿historia de un desencuentro?.
Madrid: Federación Española de Religiosos de Enseñanza,
1995.
Santos Rego, M. A.; Touriñán, J. M.; Altarejos, F.: Familia, educación y sociedad
civil. Santiago de Compostel·la: Universidade de Santiago de Compostela,
Servizo de Publicacións e Intercambio Científico, 2004.
Saraceno, C.; Naldini, M.: Sociologia della famiglia. Bolonya: Il Mulino,
2001.
Segalen, M.: Antropología histórica de la familia. Madrid: Taurus, 2000.
Segalen, M.: Sociologie de la famille. París: A. Colin, 2006.
Segalman, R.: Reclaiming the family. St. Paul, Minnesota: Professors World
Peace Academy, 1998.
Sennett, R.: La corrosión del carácter. Barcelona: Anagrama, 1998.
Sennett, R.: El respeto. Barcelona: Anagrama, 2003.
Singly, F. D.: Sociologie de la famille contemporaine. París: Nathan, 1993.
Singly, F. D.: Libres ensemble: l’individualisme dans la vie commune. París: Nathan,
2001.
Skolnick, A. S.; Skolnick, J. H.: Family in transition. Nova York: Longman,
1999.
Solsona, M.; Treviño, R.: Estructuras familiares en España. Madrid: Instituto
de la Mujer, 1990.
Sullerot, E.: El nuevo padre. Barcelona, Ediciones B, 1993.
Terricabras, J. M.: I a tu, què t’importa?: els valors. La tria personal i l’interès
col·lectiu. Barcelona: La Campana, 2003.
Théry, I.: «La institución familiar sin herederos». Revista de Occidente, 199
(1996), p. 35-62.
Thomas, W. I.: The Child in America. Nova York: Alfred A. Knopf, 1928.
Tierno, B.: Guía para educar en valores: persona, familia, escuela, sociedad. Madrid:
Taller de Editores, 1996.
Treviño, R.: Estructura y dinámica de la monoparentalidad en España. Bellaterra:
Universitat Autònoma de Barcelona, 2007.
Troiden, R. R.: «Mariages et divorces: contribution à un analyse systématique
des modèles matrimoniaux». Population, (1980), p. 1025-1040.
Troiden, R. R.: Gay and lesbian identity: a sociological analysis. Nova York: General
Hall Inc., 1988.
181

013-VIA09-1 12/5/09 18:47 Página 182
L’emergència de nous models familiars
Tronquoy, P.: Famille(s) et politiques familiales. París: La Documentation française,
2004.
Turner, B. S.: The early sociology of the family. Londres: Routledge-Thoemmes
Press, 1998.
Ubieto, J. R.: «La familia moderna: ¿crisis o diversidad?». A Sappiens.com,
2001.
Unell, B. C.; Wyckoff, J. L. : 20 valors que pot transmetre als seus fills. Barcelona:
Amat, 2002.
Urra, J.: El pequeño dictador. Madrid: La Esfera de los Libros, 2006.
Valero, M. A.; Lence, C.: Nupcialidad, fecundidad y familia: la paradoja del
comportamiento de la nupcialidad y la fecundidad en España. Còrdova: Instituto
de Estudios Sociales Avanzados de Andalucía, 1995.
Van Gils, J.: ¿Qué piensan los niños y niñas sobre su familia? Madrid: Ministerio
de Trabajo y Asuntos Sociales, 1997.
Vázquez, J. M.: Familias y sectas. Madrid: Instituto de Sociología Aplicada,
1994.
Verdú, V.: Nuevos amores, nuevas familias. Barcelona: Tusquets, 1992.
Verhaeghe, P.: El amor en los tiempos de soledad. Barcelona: Paidós, 2001.
Vila-Abadal, J.: Valors vells, nous valors. Barcelona: Proa, 1998.
Wainerman, C.: Familia, trabajo y género: un mundo de nuevas relaciones. Buenos
Aires: UNICEF-Fondo de Cultura Económica, 2003.
Weston, K.: Las familias que elegimos: lesbianas, gays y parentesco. Barcelona:
Bellaterra, 2003.
White, J. M.; Klein, D. M.: Family theories. Los Angeles: Sage Publications,
2008.
Yorburg, B.: Family realities: a global view. Nova Jersey: Prentice Hall, 2002.
Young, M.; Willmott, P.: La familia simétrica: un estudio sobre el trabajo y el
ocio. Madrid: Tecnos, 1975.
Zonabend, F.: «De la familia: una visión etnológica del parentesco y la familia».
A Diversos autors: Historia de la familia. Madrid: Alianza, 1986.
182

013-VIA09-1 12/5/09 18:47 Página 183
VIA 09 04/2009 REVISTA DEL CENTRE D’ESTUDIS JORDI PUJOL
NOTES
1. Per veure el funcionament dels diferents sistemes de filiació es poden consultar, entre altres,
els excel . lents treballs de Segalen (2000) i la mateixa Cadoret (2003).
2. Tot i que creiem que és necessari un debat en profunditat sobre les significacions de l’amor
i sobre les visions alternatives que se’n tenen, la magnitud del tema i de les seves ramificacions
ens impedeix tractar-ne en aquest treball, però volem deixar constància que en el futur caldrà
parlar-ne amb l’extensió i la intensitat que la qüestió mereix.
183

013-VIA09-1 12/5/09 18:47 Página 184
VIA 09 04/2009 REVISTA DEL CENTRE D’ESTUDIS JORDI PUJOL
Jordi Collet i Sabé, Recercador ISOR (Investigacions en sociologia de la
religió) i IGOP (Àrea d’educació) Universitat Autònoma de Barcelona
(UAB). Professor de sociologia (Facultat d’Educació). Universitat de Vic
Joan Estruch i Gibert. Director ISOR (Investigacions en sociologia de la
religió-UAB). Catedràtic de sociologia (Facultat de Ciències Polítiques i
Sociologia). UAB
Jordi Collet i Joan Estruch
Família i religió avui:
cap a una socialització
invisible?
La família és una institució clau en el procés de socialització dels individus; és a
dir, en la transmissió de determinats valors i actituds davant de la vida i davant
del món. Aquest article aborda, des de la sociologia de la religió, el paper que té
la família en la socialització i en la transmissió d’una determinada fe o creença en
un temps caracteritzat pel pluralisme i la privatització religiosa, d’una banda, i la
creixent secularització de les nostres societats, de l’altra.
1. Introducció
Els qüestionaments dels progenitors catalans que volen transmetre als
seus fills i filles algun tipus d’element vinculat a l’àmbit religiós són enormes.
1 Des de la dècada dels 70, les veus més il . lustrades advertien sobre
l’adveniment d’un dubte radical que posava en qüestió el què, el com i el
qui de la socialització religiosa: té sentit, és plausible, és realitzable una
«educació de la fe» en les societats complexes? Des d’aleshores, aquest
dubte no ha parat d’estendre’s i d’aprofundir-se i podem dir que, al llarg
d’aquest primer decenni del segle XXI, ha esdevingut un maldecap quotidià
per a les famílies amb voluntat de realitzar una socialització religiosa.
184

013-VIA09-1 12/5/09 18:47 Página 185
VIA 09 04/2009 REVISTA DEL CENTRE D’ESTUDIS JORDI PUJOL
Sens dubte, és el moment en el qual els progenitors es plantegen la transmissió
d’una fe (catòlica encara de forma majoritària a casa nostra però
creixentment diversa) quan el dubte sobre si la religió té
algun rol a jugar en la vida personal i social de la Catalunya
del segle XXI esdevé més palpable: té sentit socialitzar
en una creença religiosa, com es duu a terme aquest
envit, qui o amb qui es compta per al mateix, quins haurien
de ser els continguts d’aquesta socialització, quins
haurien de ser els temps per al seu desenvolupament,
quin és el rol del «socialitzat/da» i dels socialitzadors en
aquest procés, etc.
Aquest és l’objectiu de l’article que presentem: partint
de les recerques realitzades al voltant de la socialització
religiosa familiar, volem presentar una anàlisi del
fenomen que, presumptament, permeti comprendre’l
més i millor. Com dèiem, és evident que encara a Catalunya
el màxim nombre de famílies vinculades al «problema»
de la socialització religiosa estan en l’òrbita catòlica.
Però això no impedeix que, a parer nostre, moltes
de les reflexions de l’article puguin ser extrapolables a les múltiples i diverses
tradicions religioses presents a Catalunya. 2 Té sentit socialitzar en
una creença religiosa?,
com es duu a terme
aquest envit?, qui o amb
qui es compta per al
mateix?, quins haurien
de ser els continguts
d’aquesta socialització?,
quins haurien de ser
els temps per al seu
desenvolupament?,
quin és el rol del
«socialitzat/da» i dels
socialitzadors en aquest
procés?
Així doncs, comencem
per presentar una perspectiva analítica que ens hauria d’ajudar a comprendre
aquest fenomen.
2. Una mirada sobre el fenomen: el pluralisme i la privatització
religiosa
2.1. Un grilló s’ha trencat i amb ell la cadena...
Foren P.L. Berger i T. Luckmann 3 qui explicaren de manera senzilla com
es construïa i es reconstruïa la realitat social en la qual tot/es vivim, ens
movem i som. En un primer moment, com a necessitat antropològica en
tota societat i en tota família apareix la producció d’una cultura: d’uns
sentits, d’uns significats, d’uns vincles, d’unes normes... Com sabem, els
éssers humans, malgrat néixer amb un caràcter no disposem d’instints
prou desenvolupats, és a dir, de pautes prefixades que marquin el nostre
185

013-VIA09-1 12/5/09 18:47 Página 186
Familia i religió avui: cap a una socialització invisible?
comportament a l’hora de saber com relacionar-nos, com construir una
casa o com iniciar un flirteig. Així doncs, tota societat i tota família són
el projecte de la (re)construcció constant d’un món ordenat, compartit,
amb sentit i amb pautes que orientin la conducta dels seus membres
(fase d’exteriorització). Una vegada aquest món, aquestes pautes, aquest
sentit ha estat edificat de manera compartida entre els diferents subjectes,
arriba, amb el temps, la fase d’objectivació: tot allò que un dia els
nostres avantpassats i nosaltres mateixos hem construït, es converteix en
quelcom «objectiu», evident i donat per descomptat. Finalment, una vegada
construïda una societat i objectivada progressivament, arriba el
moment de fer-hi partícips les noves generacions en la fase d’interiorització
o socialització. Precisament el procés de socialització primària consisteix
en això: els progenitors transmeten un món als infants (actituds, valors,
normes, sentit...) com si fos el món, l’únic possible. Un món que,
gràcies als poderosos vincles afectius entre ambdós durant la primera infantesa,
esculpeix l’infant com cap altra influència no ho farà al llarg de
la seva vida.
Però, en aquests darrers decennis, tenim i vivim la sensació que alguna
cosa d’aquest esquema mil . lenari s’ha trencat i, amb ella, la lògica i la
dinàmica de la construcció i la transmissió de la cultura i la realitat religiosa.
El grilló de la interiorització s’ha esquerdat i amb ell, la cadena de
la socialització religiosa ha perdut tota la seva força en un doble moviment
alhora alliberador i problematitzador: tot allò al voltant de la
transmissió de la fe que en moltes zones del país fins fa 30 anys formava
part del món donat per descomptat, ara és un problema. En el sentit que
és quelcom que cal plantejar-se, optar i construir quan abans ja venia fet.
Molt sovint, aquest malestar al voltant de la socialització religiosa familiar
s’ha interpretat des dels postulats de la secularització. Però creiem
que, tot seguint les darreres recerques al respecte, 4 aquestes teories de la
«desaparició» de la religió en les societats contemporànies, cada vegada
tenen menys capacitat per ajudar-nos a comprendre la realitat. Per contra,
presentem els dos processos socials, que segons la nostra opinió, poden
contribuir més a aquest envit: el pluralisme i la privatització.
186

013-VIA09-1 12/5/09 18:47 Página 187
VIA 09 04/2009 REVISTA DEL CENTRE D’ESTUDIS JORDI PUJOL
2.2. El pluralisme i la privatització de les creences religioses: del religare al re-elegere
Les teories de la secularització, és a dir, les que atribuïen les dificultats
de les famílies a l’hora de transmetre unes creences religioses al fet que
aquest àmbit anava de baixa o tendia a desaparèixer, cada vegada ajuden
menys a entendre la realitat social. El problema d’aquestes teories és que
equiparaven religió a ortodòxia i tot allò que queia fora d’aquesta (i des
de fa 40 anys cada vegada més gent, pràctiques, idees i propostes són heterodoxes)
sumava i contribuïa a constatar que la religió estava en un imparable
declivi. Així, confonent la part pel tot, afirmaven que a casa nostra
la religiositat, i àdhuc l’espiritualitat, anirien desapareixent de la
realitat social i familiar, quan en realitat el que indicaven era el declivi
d’una definició de religió lligada i marcada per una institució com l’església
catòlica (ortodòxia). Sembla evident que en un context de creixent
individualització, una de les característiques fonamentals de la vivència
i la pràctica religiosa és que l’heretgia (literalment l’elecció) es transforma
en la norma.
Així, si les institucions ja no tenen la capacitat per determinar els valors
i les normes que configuraran l’ortodòxia, a les famílies, fonamentalment,
els toca afrontar «l’obligació d’escollir» (Sartre). Una tria que esdevé
més i més complexa en un context de creixent pluralisme
social i religiós. Pluralisme en un doble sentit: un Si les institucions ja no
major nombre d’ofertes de sistemes de sentit (pluralitat tenen la capacitat per
de religions i altres creences); i un major nombre de bran- determinar els valors
ques o variants dins de cadascun d’aquests sistemes. i les normes que
Amb el resultat que cada família necessita uns cinc mi- configuraran l’ortodòxia,
nuts per explicar (i explicar-se) on i com està situada a les famílies,
respecte de la creença religiosa, quan abans amb una pa- fonamentalment,
raula n’hi havia prou: catòlica. Ara, tothom ha esdevin- els toca afrontar
gut un «creient però...». És a dir, una persona o família «l’obligació d’escollir»
que ha d’explicitar els seus punts de referència escollits (Sartre).
de caire teòric i pràctic amb els quals se sent vinculat
per tal que l’interlocutor el pugui situar en el mapa religiós. Els conceptes
de creient, no creient, practicant, no practicant, han perdut la seva capacitat
comprensiva i avui esdevenen, per si mateixos, conceptes muts. És a
dir, sense capacitat per conduir-nos a una realitat compartida.
187

013-VIA09-1 12/5/09 18:47 Página 188
Familia i religió avui: cap a una socialització invisible?
Presentem ara un segon concepte amb una alta capacitat per ajudarnos
a entendre l’estat actual de la socialització religiosa familiar: la privatització.
Fou T. Luckmann 5 qui el 1967 va explorar l’evolució històrica de
les religions situant les societats de la segona meitat del segle XX en un
nou estadi. Així, en les societats arcaiques, el manteniment i la transmissió
de «l’univers sagrat» es basava en una coherència de tota l’estructura
social que tenia en la religió el seu eix vertebrador principal, en un context
sense institucions especialitzades en aquest àmbit. En un segon estadi,
malgrat que la religió continuava essent la clau de volta de tot el sentit
i la legitimació d’aquelles societats, apareixen les institucions (les
esglésies) i les persones especialitzades en aquest àmbit (els sacerdots). En
un tercer estadi, allò sagrat es va separant d’allò profà, i unes institucions
específiques són les encarregades de vetllar per l’ortodòxia en aquest
camp, així com per la seva transmissió. A occident, les esglésies cristianes
esdevenen la plasmació d’aquesta especialització i separació de l’àmbit sagrat
de la resta de la vida social. Finalment, en les societats complexes
contemporànies, anem avançant cap a una religió més privatitzada.
Abans d’entrar en el concepte, val a dir que aquesta accepció del concepte
de privatització, no té res a veure amb el debat, tan encès (i tan superficial?)
en els darrers mesos, sobre el rol públic o privat de la religió. Nosaltres
no ens referim al debat de la presència pública o privada de l’església.
Sinó que ens referim al tipus de relació o no relació que s’estableix entre
les persones més o menys vinculades a una determinada religió amb la
institució especialitzada de referència (a casa nostra, sobretot l’església
catòlica).
La privatització es caracteritza per un moviment en el qual altres «espais»
que no són les institucions especialitzades (esglésies) parlen, pensen
i practiquen la religió amb més o menys vincles amb aquestes institucions
(des-especialització institucional de la religió); alhora, hi ha una desmonopolització
de la producció i la difusió de cosmovisions (pluralisme), altament
lligada a una accessibilitat immediata (sense intermediaris) a
aquesta pluralitat d’oferta de religions a través dels mass media i les TIC.
Així, les religions, les cosmovisions, les idees vinculades a la transcendència
i l’espiritualitat es privatitzen i es subjectiven. Per tant, aquest procés
de privatització i de subjectivació situa en les famílies tota la responsabi-
188

013-VIA09-1 12/5/09 18:47 Página 189
VIA 09 04/2009 REVISTA DEL CENTRE D’ESTUDIS JORDI PUJOL
litat de triar (consumidor) les creences religioses a viure i a transmetre i
el com cal fer-ho.
En la mateixa mesura que les institucions (esglésies a casa nostra) perden
pràcticament del tot la seva capacitat per ser qui dicta el què i el com
s’ha de socialitzar, les famílies han d’assumir aquest rol, aquesta llibertat
i aquesta responsabilitat. Com dèiem, en un context en
el qual les creences religioses s’han pluralitzat i privatit- En un context en el qual
zat, la família esdevé la protagonista absoluta de qualse- les creences religioses
vol procés de socialització religiosa. Un procés en el qual s’han pluralitzat i
no només haurà d’escollir, sinó que també en molts ca- privatitzat, la família
sos haurà de construir el què i el com d’aquesta trans- esdevé la protagonista
missió religiosa. Un què i sobretot un com que ja no po- absoluta de qualsevol
drà avançar pels camins tradicionals, sinó que haurà de procés de socialització
moure’s en un terreny inexplorat, tot buscant noves religiosa.
vies, noves formes i nous objectius per a la socialització
dels infants i joves. Si la religió havia estat quelcom que relligava (religare),
ara esdevé un dels camps més clars de la nova obligació social, el re-elegere
(escollir constantment).
3. Velles preguntes, nous camins: de la institució al món privat
3.1. Tres tipus ideals de socialització familiar
Un cop presentat aquest context, ens preguntem ara per la manera com
les famílies donen resposta pràctica i concreta a l’envit de socialitzar en
aquest àmbit els seus fills i filles. Per a fer-ho, recorrem a l’estratègia weberiana
dels tipus ideals, recordant que no són més que caricatures que
cerquen facilitar la lectura de la realitat i no pas fotografies d’aquesta.
Així, proposem tres models ideals de socialització familiar de la religió,
contraposats entre ells i que anirem desgranant al llarg del present
apartat.
3.2. Model tradicional
En l’enfocament i la pràctica tradicional de la socialització religiosa familiar,
l’objectiu d’aquesta era que els infants i els joves esdevinguessin cristians
i esdevinguessin persones «correctes», com «Déu mana(va)». Això en
189

013-VIA09-1 12/5/09 18:47 Página 190
Familia i religió avui: cap a una socialització invisible?
Objectiu (per a què) –
entorn
un context culturalment catòlic significava construir, en el si de la família,
persones que tinguessin clares les seves arrels, els seus pilars. Unes
arrels que els havien de sostenir per a tota la vida i que estaven basades en
un catàleg de creences i de dogmes morals universals, únics i homogenis.
En aquest tipus ideal de socialització familiar de la religió, els progenitors
feien una tasca de professors que, a través de «classes», transmetien
la doctrina correcta a seguir i l’ortodòxia a aprendre a través d’una pedagogia
explícita, visible, unidireccional i memorística («Ets cristià? Sóc
cristià per la gràcia de Déu»). El temps d’aprenentatge era la infantesa i
com dèiem, la normalitat d’aquest procés es basava en una coherència
força alta entre allò a transmetre i allò esperat socialment de les persones
joves i adultes.
Avui en dia podem pensar que aquest tipus de socialització religiosa familiar
ja ha desaparegut. No és cert, ja que, com vàrem comprovar en la
190
Plantejament
(per què)
Rol dels progenitors
(qui)
Contingut (què)
Contingut II (què)
Metodologia (com)
Metodologia II (com)
Temporalitat (quan)
Context (on)
Model tradicional
Fer bons cristians –
religió social
Fer persones amb
bones arrels
Professors –
plantejament escolar
Doctrina – ortodòxia
Catàleg de creences -
moral
Classe
Visible, explícita
i formal
Infantesa
Context social
coherent
Model modern
Fer bones persones –
creença minoritària i
de petita comunitat
Fer resistents
Referents – plantejament
d’esplai
Valors - coneixement
de Jesús
Moral autònoma
Altres maneres:
pel . lícules, cançons,
internet, jocs, grup
d’iguals, trobades...
Explícita i informal
Infantesa i joventut
Context social
en contra
Model invisible
Fer persones
autònomes – religió
privatitzada
Fer persones que
puguin disposar
d’àncores
Mestres – plantejament
d’assessors/consultors
Habilitats per a poder
buscar sempre de nou
(seguretat secundària)
Confiança i autoestima
Iniciàtica
Invisible, implícita
i informal
Tota la vida
Context social
coherent amb el rol
de consumidor

013-VIA09-1 12/5/09 18:47 Página 191
VIA 09 04/2009 REVISTA DEL CENTRE D’ESTUDIS JORDI PUJOL
nostra anterior recerca, 6 una part gens menyspreable del catolicisme actual
vinculat a posicions conservadores segueix valorant de manera significativa
la importància d’una socialització religiosa amb continguts vinculats
a la doctrina («catàleg de creences»). Això no implica que les formes
no hagin evolucionat (rol de l’afectivitat, plantejament menys escolar, ...)
però sense abandonar, com a element clau en la pròpia identitat, els elements
substantius de la moral, la doctrina i la militància. I són precisament
aquests elements substantius els criteris per a fer una avaluació dels
resultats de la socialització religiosa en el model tradicional. Una avaluació
els indicadors de la qual són la pertinència de les pràctiques morals,
els coneixements doctrinals, o la voluntat de transmetre aquestes propostes
als infants.
En tot cas, el gran canvi d’aquest model respecte els anys del franquisme
és que avui en dia les famílies estan obligades a optar per aquest model
ja que, ni de bon tros, és el «normal» o el «natural». Així, els objectius
i la metodologia socialitzadora són divergents amb els altres plantejaments,
però el procés de tria, i el sentiment d’incertesa i de fragilitat per
si allò triat o construït és el correcte, és igual de present en aquestes que
en les altres famílies.
3.3. Model modern
En aquest segon model ideal podem trobar un gran nombre de persones
de més de 50 anys que, malgrat la seva voluntat, tenen la sensació de «fracàs»
en la socialització religiosa dels propis infants. Aquestes famílies, partícips
de l’esperit del Concili Vaticà II, lamenten enormement que els seus
fills/es (majoritàriament de menys de 50 anys) malgrat que siguin bons
professionals, bones persones, etc., no vagin a missa i que ni tant sols es
casin per l’església o bategin les criatures. Per aquestes persones i per a
moltes famílies joves en l’actualitat, la socialització religiosa té tant una
dimensió de construir bones persones (valors), com de fer cristians més
vinculats a una petita comunitat que no pas als dogmes del Vaticà. Són
famílies que no es veuen amb cor de fer aprendre un catecisme com qui
ensenya les taules de multiplicar, ja que no és el mateix fer veure a una
criatura que set per vuit fan cinquanta-sis, que intentar explicar-li que Jesucrist
és engendrat, no creat, i de la mateixa naturalesa del Pare. Així, la
191

013-VIA09-1 12/5/09 18:47 Página 192
Familia i religió avui: cap a una socialització invisible?
pròpia vivència de la fe parental ja té força elements de «cristians però...»
i és viscuda com a contracorrent (ni identificats amb les posicions vaticanistes,
ni desvinculats de la dimensió cristiana). Els progenitors, en aquest
model, actuen com a referents, com a acompanyants del procés de socialització
dels seus fills, tot sabent que necessiten d’altres referents per a socialitzar-los
en la fe (esplai, escoltes, ordes religioses, pasqua jove, Taizè...).
Per aquestes famílies, el contingut de la fe ja no és tant un llistat de creences
sinó uns valors i un apropament a la figura de Jesús, alhora que una
moral amb vincles a la doctrina però per a la qual l’autonomia i la consciència
són els principals elements (privatització).
Potser la característica més important d’aquest segon tipus ideal és la
seva voluntat renovadora en les formes de la socialització (com): l’ús de les
pel . lícules, de les cançons actuals, d’internet, de les xarxes socials, del mòbil,
dels jocs, de les mil varietats del grup d’iguals, de les trobades, de l’estètica...
Tot això són elements clau en la pràctica socialitzadora d’aquest
tipus de famílies que a través d’una pedagogia explícita, informal i actualitzada
cerquen al llarg de la infantesa i la joventut que les noves generacions
siguin cristians «autèntics». Trobant en aquesta autenticitat (el meu
fill/a «és cristià perquè vol i ho viu així») i en la reproducció de les pràctiques
dels progenitors (anar a algun tipus de missa, grup de revisió de vida,
vincles amb l’església a través de capellans «dels nostres», certa preocupació
per l’església institució....) els dos criteris clau per avaluar els resultats
d’aquesta socialització religiosa.
3.4. Model invisible
Finalment, trobem en els darrers anys certes famílies amb un capital educatiu
alt que, de manera més intuïtiva i no tant amb un full de ruta clar,
cerquen altres maneres de socialitzar la dimensió transcendent dels seus
fills/es que s’avinguin més amb les seves formes de vida objectiva. En
aquest tercer tipus ideal, l’objectiu de la socialització religiosa (altament
privatitzada) és el de formar persones autònomes que emprin la religió o
els elements religiosos en la pràctica de la seva autonomia, per al seu benestar
i en la construcció de la seva identitat. 7 Així, com diu Bauman, 8
mentre que l’important en la modernitat sòlida és que els infants tinguin
unes arrels ben estables, fixes i compartides, en la modernitat líquida el
192

013-VIA09-1 12/5/09 18:47 Página 193
VIA 09 04/2009 REVISTA DEL CENTRE D’ESTUDIS JORDI PUJOL
recurs fonamental a socialitzar són les àncores: elements i recursos que
puc treure o posar en funció del moment i que m’ajuden a estar vinculat,
però alhora a no estar-ho massa, ja que això em podria
fer perdre la llibertat (seguretats secundàries). 9 En aquest
model ideal, els progenitors exerceixen una mena de rol
d’assessors o consultors en la cerca d’aquelles «habilitats
i coneixements religiosos» que sobretot han d’aportar
confiança i autoestima a llurs fills (fe=creença vs fe=confiança).
La manera d’exercir aquesta socialització familiar
privatitzada és invisible, implícita i funciona a través
d’elements iniciàtics. Així, més que no pas un camí traçat,
un llistat de creences a aprendre, uns valors o uns vincles amb Jesús i
la comunitat a establir, el que es cerca és l’acompanyament discret (invisible)
10 de l’infant i el jove cap a la transcendència, cap al sagrat, cap al misteri.
Uns conceptes que no se sap què volen dir ja que per a cada persona
són diferents (subjectivació de la fe). Aquest «assessorament» cap al sagrat
implica un plantejament de socialització religiosa iniciàtic, és a dir, que
avança a partir d’elements i camins que sovint poden resultar paradoxals,
contradictoris (amb la idea tradicional de transmissió de la fe) i sorprenents:
11 L’objectiu de la
socialització religiosa
(altament privatitzada)
és el de formar persones
autònomes que emprin
la religió o els elements
religiosos en la pràctica
de la seva autonomia.
contactes i pràctiques d’altres religions, lectures allunyades del
cristianisme... Tot avançant sempre des de la incertesa, les preguntes i els
dubtes com a elements habituals (socialització de la pregunta vers socialització
de les respostes). I amb una avaluació dels resultats de la mateixa
que ja no disposa de cap criteri objectiu per a ser realitzada (moral, anar
a missa, voler transmetre una creença als fills...) perquè només subjectivament
cada persona pot realitzar-la. Una opció, la socialització invisible,
que transforma la socialització en quelcom que pot durar molts anys i davant
de la qual, com ja deia Luckmann fa 40 anys, l’actitud dels progenitors
respecte al repertori de religions i creences esdevé la d’un consumidor
que tria des del binomi de la llibertat i la responsabilitat totals.
4. Conclusió: cap a una socialització familiar religiosa invisible?
Sembla lògic que en el nostre país convisquin famílies amb opcions de socialització
religiosa vinculada als tres tipus ideals presentats. També sem-
193

013-VIA09-1 12/5/09 18:47 Página 194
Familia i religió avui: cap a una socialització invisible?
bla lògic pensar que el darrer dels models presentats estigui esdevenint un
nou paradigma amb regles, objectius i criteris d’avaluació diferents als dos
anteriors. Alhora, els interrogants al voltant d’aquest darrer model invisible
de socialització religiosa familiar són molts. Però per a unes famílies
amb una religió altament privatitzada i basada en elements subjectius,
sembla «lògic» que estiguin practicant (sovint més enllà de la reflexió) un
tipus de socialització de la dimensió transcendent que deixi en un segon o
tercer lloc qualsevol relació amb una religió (institucional) que relliga socialment
i que té continguts explícits (doctrina, moral, coneixements...), i
avancin en el camí d’una socialització més iniciàtica, feta de preguntes
més que de respostes, de vivències més que de doctrines, d’autonomia més
que de moral, de confiança més que de creences... i amb un ús instrumental,
consumidor dels elements religiosos, amb un rol dels progenitors més
invisible (assessorament) i avaluable tan sols des de la pròpia subjectivitat.
Només el pas dels anys dirà quins són els resultats socials i personals d’aquest
nou model de socialització familiar religiosa invisible.
NOTES
1. Collet, J. (2005) S’acaba la fe cristiana? La transmissió de la fe en els nous processos de socialització.
Fundació Joan Maragall-Editorial Claret. Barcelona.
2. Amb un matís important, però. Per a les minories religioses, el món donat per descomptat
en el qual es vol socialitzar no ha estat mai el món que la societat global donava per descomptat.
En cert sentit, per a les minories la socialització religiosa ha estat sempre problemàtica: per
als catòlics catalans, ho ha esdevingut tan sols en els darrers temps.
3. Berger, P. L.; Luckmann, T. (1988) La construcció social de la realitat. Herder. Barcelona.
4. Estruch, J; Griera, M. (2007) De la secularització al pluralisme o de quan la religió torna a estar
de moda. Caixa Sabadell. Sabadell.
5. Luckmann, T. (1967) La religión invisible. Sígueme. Salamanca.; Estruch, J. (2007) «Una conversa
amb T. Luckmann» A: VIA nº 5.
6. Collet, J. (2007) «The crisis in religious socialization: an analytical proposal.» A: Social compass.
Vol. 54, núm. 1.
7. Bauman, Z. (2005) Identitat. Publicacions Universitat de València. València.
8. Bauman, Z. (2008) L’educació en un món de diàspores. Fundació Jaume Bofill. Pàg. 12.
9. Les seguretats secundàries rauen en el fet de tenir sempre la possibilitat de tornar a començar
i canviar de parella, religió o feina. Així, més que centrar-se molt perquè cada àmbit de la
vida funcioni molt bé, el que cal és mantenir el màxim nombre de portes obertes per si s’ha de
canviar d’estratègia en la cerca d’una oportunitat millor.
194

013-VIA09-1 12/5/09 18:47 Página 195
VIA 09 04/2009 REVISTA DEL CENTRE D’ESTUDIS JORDI PUJOL
10. Aquí invisible implica l’accepció de Luckmann de privatitzada i de Bernstein de pedagogia
poc explícita, amb un rol de l’educador secundari, on es dóna més autonomia a l’infant, on els
criteris d’avaluació són implícits ... Cf. Bernstein, B. (1985) «Clases sociales, lenguaje y socialización.»
A: Revista Combiana de Educación. Vol. 15.
11. La pel·lícula «A años luz» d’Alain Tanner seria un bon exemple d’aquesta socialització iniciàtica.
195

013-VIA09-2 12/5/09 18:48 Página 196
APUNTS

013-VIA09-2 26/6/09 18:14 Página 197
VIA 09 04/2009 REVISTA DEL CENTRE D’ESTUDIS JORDI PUJOL
De la Girona levítica a la Girona indiferent*
Antoni Puigverd
Escriptor
Prèviament a la lectura del text escrit,
l’autor va voler deixar clar, per honestedat
personal, des de quin punt de vista
parlava: la d’un catòlic sense Déu. Afirmació
que implica, d’una banda, unes
enormes dificultats per trobar Déu, però,
alhora, un profund respecte per la tradició
cultural i ideològica del cristianisme, determinant
en la cultura i els grans valors
occidentals (en especial els que tenen
relació amb el respecte a la vida humana).
Un respecte que té, a més, un vessant
particular: la profunda consciència
de la influència del catolicisme en la biografia
personal de l’autor, tant pel que fa
a l’educació, com a la cultura rebuda,
com en l’àmbit de les relacions personals,
car es confessa amic personal de
monjos i sacerdots.
L’altre dia, mentre pensava en les coses
que podia dir-los, vaig trobar en un carrer
de Girona, un professor d’Institut.
Una persona excel . lent, molt treballadora,
plena d’entusiasme, que, entre altres
valors, ha sabut sintetitzar les noves tecnologies
amb l’ensenyament de la vella
filosofia. Era molt tranquil . litzador sen-
tir-lo parlar. No es queixava dels alumnes
ni es manifestava derrotat per les dificultats
dels temps que corren, tal com fan
ara correntment els professors. Es notava
que ha sabut trobar la manera de transmetre
la passió per una matèria tan abstracta
com és la filosofia als joves d’avui.
Una de les coses que li funcionen més
a classe, em deia, són les presentacions
de llibres. Un petit grup d’alumnes tria
un llibre d’una llista. El llegeixen, el treballen
i disposen de 20 minuts per presentar-lo
als companys. Es veu que ho fan
tan bé. Sempre ajudant-se amb imatges i
so, amb powerpoint, naturalment. Tant els
lectors com els companys que escolten,
s’entusiasmen i dialoguen força apassionadament
per alguns llibres prou profunds.
I em va citar, per exemple, l’assaig
Tenir el cap clar d’Edgar Morin sobre la
ciència actual; l’impressionant Si això és
un home de Primo Levi sobre l’holocaust
nazi dels jueus; la inquietant visió que
Neil Postman ha escrit sobre el poder de
les tecnologies o la Ética para Amador de
Fernando Savater on defensa la llibertat
individual com a motor de la vida. No sé
com vam acabar parlant d’algun d’a-
* Conferència als capellans del Bisbat de Girona sobre la situació actual de l’església en
la Girona i la Catalunya actuals (2008).
197

013-VIA09-2 26/6/09 18:14 Página 198
De la Girona levíica a la Girona indiferent
quests llibres, dels quals jo vaig discutir
alguna cosa. I en el decurs de la conversa,
vaig treure a col.lació, com faig sovint, el
paper del pensament de Benet XVI en
el món contemporani, coincident amb el
del filòsof Jurgen Habermas sobre el poder
indiscutit del diner i el joc que li fa el
nihilisme i el relativisme dominants en
la cultura contemporània des de Nietzsche
ençà. És aleshores que ell em va dir:
«Ah, naturalment, sempre que cito Déu o
la religió en boca d’algun filòsof, els meus
alumnes es posen a riure. “Es cosa de criatures
o d’ignorants –em diuen– això de la
religió”. En això sí que no aconsegueixo
estimular-los. Consideren Déu com una
cosa estranya pròpia de civilitzacions primitives,
sense ciència i tecnologia, consideren
que Déu és una fantasia pròpia
d’estadis culturalment antics, arcaics,
periclitats».
Vaig quedar impressionat de l’afirmació
d’aquest bon professor que aconsegueix
incitar els alumnes d’un barri de
Girona, no pas del tot cèntric, a polemitzar
a favor o en contra de Nietszche, però
que descobreix que els seus alumnes, precisament
els més llegits, els més interessants
en el treball escolar, es refereixen al
Déu de la Bíblia com si es referissin a Neptú
o a Zeus; i a Jesucrist com un heroi no
diferent d’Hèrcules. En el millor dels casos:
una bella fantasia. És important, per
acabar de prendre consciència del valor
de l’anècdota que acabo de relatar, tenir
present que aquests deuen ser el bo i millor
dels adolescents de Girona: els menys
dominats per la moda i l’aparença externa,
per les drogues i l’alcohol que acompanyen
generalment els joves durant els
llargs cap de setmana, per la música constant,
pel no menys constant afalac dels
198
pares, per la violència, el sexe instintiu i
els petits desitjos constantment satisfets.
Si els que encara llegeixen, s’esforcen a
preparar unes lectures, discuteixen i s’apassionen
a classe sobre qüestions filosòfiques
i ètiques relacionades amb la vida
humana consideren la religió com una
infantil i risible manifestació de societats
primitives, com s’hi enfronten els altres
joves? Val més no pensar-ho.
Aquesta anècdota ha passat a Girona
aquest any. Cinquanta anys enrere, el
1958, cap alumne no hauria gosat perdonar
la vida a Déu. Tampoc segurament
cap professor ho hagués tolerat. I menys
a Girona, ciutat levítica: plena de seminaristes,
monges, beates, feligresos, membres
d’acció catòlica, cursillistes, d’escolans,
plena de nens que se sabien la missa
en llatí. Tantes esglésies com ara, però
obertes a tot hora no pas per a admiració
dels turistes, sinó dels devots que anaven
a resar a l’altar del santíssim. En aquesta
Girona, el 1963, poc abans del mític 68,
l’enterrament del bisbe Cartanyà va significar
el fet social més rellevant de la dècada.
La novel . la Cera de Miquel Pairolí
descriu amb prosa untuosa i barroca
aquest enterrament a partir de les fotografies
que se’n van fer. El bisbe de Girona,
encara als anys seixanta, va tenir a
Girona un enterrament apoteòsic. De primera
autoritat moral, social, afectiva.
Com han canviat en menys de 50 anys les
coses! El canvi és tan enorme, tan brutal,
que s’ha de qualificar de canvi de civilització.
Finalment s’ha acomplert l’ideal
dels més radicals dels il . lustrats del segle
XVIII. Déu ha desaparegut del mapa. Finalment,
la predicció de Nietzsche ha
pres cos a Girona, a Catalunya, en general:
Déu ha mort. Ha mort tan intensa-

013-VIA09-2 26/6/09 18:14 Página 199
VIA 09 04/2009 REVISTA DEL CENTRE D’ESTUDIS JORDI PUJOL
ment que els joves ja no en tenen ni tan
sols notícia. Déu ha mort i se’n perd fins i
tot el record. Déu s’està volatilitzant.
Entengueu-me el to. Sóc perfectament
conscient de l’existència d’importants
minories de fidels que viuen, potser amb
més franquesa i puresa que abans, la seva
fe. Hi ha grups molt importants, encara.
Grups de cristians militants: més conservadors
o més oberturistes: dels grups que
viuen sota la inspiració i l’escalf de l’Opus
Dei fins als que dialoguen amb les altres
religions buscant un ecumenisme
total a Garriguella, des dels que es comprometen
radicalment amb els més dèbils
en la tasca de Càritas fins als grups
que es troben per cantar vespres als monestir
de Sant Daniel o Solius. Molt més
que jo saben vostès, naturalment, el pes
de l’església real: més visible als petits pobles
rurals, que a les ciutats com Figueres,
Palafrugell, Blanes o Girona. D’altra
banda, el pes de la tradició religiosa encara
té força visibilitat, sobretot en dies o
moments molt assenyalats: la missa del
gall, el dia de rams, les processons de Setmana
Santa. També és notable, encara, el
pes social que té l’església en alguns sectors
de la societat: la gent gran, els malalts,
els més necessitats. O el paper que
té l’església quan arriba la mort: els enterraments
encara es fan majoritàriament
als temples catòlics. En els enterraments,
les paraules dels capellans són
encara molt importants. Ho vaig escriure
fa anys i encara és vigent: la gent s’ha
oblidat de Déu, però el retroba en el moment
del comiat social. Tornen a l’església,
potser ni tan sols hi torna el que es
mor, però les seves despulles hi són conduïdes
pels que l’estimaven buscant ells,
els vius, una manera d’acomiadar-lo amb
una certa litúrgia, amb prou relleu social,
amb paraules de consol. Tot i que
aquesta necessitat també declina: comencen
a ser freqüents els enterraments civils,
més difícils d’enginyar que els casaments.
Per bé que en els moments de festa i alegria,
en els naixements i casaments, és on
més clarament recula el recurs a l’església.
La primera comunió 10 anys enrere encara
suscitava polèmica (què és més important,
es plantejava el rector de la parròquia, la
festa social o el compromís cristià?). Però
ara moltes famílies són indiferents fins i
tot al ritus social, al vestidet blanc. Ha perdut
als ulls de la gent més senzilla, més de
fe del carboner, el paper de la religió en la
vida civil i, consegüentment, baixa als
seus ulls la necessitat la festa i la despesa
social de la comunió.
Situem Girona en el context català:
Catalunya és el país més laïcitzat del
món. No és cap exageració. Hi ha estudis
sociològics que descriuen Catalunya com
la zona d’Europa on la pràctica religiosa
és més baixa. I com que Europa és la zona
més laïcitzada del planeta, la conclusió
és clara. Catalunya és campiona mundial
de laïcitat.
Com és que hem arribat a aquest punt?
Per què? Què passa a Catalunya que no
passi a altres bandes?
Aquesta mateixa pregunta es van fer
en una diòcesi de Bolònia. Ho vaig llegir
per Internet, a la web catòlica «Chiesa».
En aquest bisbat italià, que ha donat
sants antics i contemporanis, i que té una
Església prou organitzada i eficient, es
preguntaven per què la pràctica religiosa
era la més baixa d’Itàlia. I les conclusions
de l’estudi van ser que l’església havia
volgut seguir la societat en comptes d’in-
199

013-VIA09-2 26/6/09 18:14 Página 200
De la Girona levíica a la Girona indiferent
tentar que fos a la inversa. Tenien moltes
iniciatives socials, eren presents a través
de Càritas i altres moltes instàncies, en
les problemàtiques socials més dures. El
compromís de l’església era tan gran que
tot sovint els mitjans de comunicació
se’n feien ressò; i positivament. L’església
dóna suport a tal causa, l’església actua
amb diverses onegés davant de tal o qual
problema, l’església mostra la seva preocupació
per tal comportament polític...
aquesta mena de titulars eren, són, constants
als mitjans de comunicació d’aquella
regió italiana. Aparentment eren bones
notícies. Ho són realment. Però
analitzades a fons mostraven un curiós
panorama: els catòlics del bisbat de Bolònia
només apareixen als mitjans quan fa
alguna cosa que agrada als que posseeixen
l’hegemonia moral en aquell territori:
en aquell cas, l’esquerra italiana. Es
parla de l’església només en el cas que
concordi amb els valors polítics i ideològics
de la cultura dominant en aquella
zona. Mai no es parla de l’església per ella
mateixa. Pels valors propis, religiosos, espirituals.
Sinó en tant que companya de
viatge de l’esquerra dominant allà. I
aquesta era l’explicació de l’estudi. O l’església
aconsegueix estar present en els
mitjans de comunicació i en la societat
en general per allò que és, o anirà perdent
a poc a poc influència. Sempre passa això,
sigui en la vida política, sigui en la social,
sigui en la cultural: la gent tria l’original,
mai la còpia. La còpia va bé per acompanyar,
però no val per a ella mateixa.
Poc o molt, això que detectava aquesta
diòcesi italiana, és el que ha passat a Catalunya,
i per tant també a Girona, des
dels anys 70, quan va entrar en crisi el
franquisme i, amb ell, el nacionalcato-
200
licisme. Aleshores, època del gran bisbe
Jubany, l’església gironina i catalana va
començar a donar suport a l’antifranquisme.
Quantes esglésies, quants locals
parroquials, quants centres d’escoltisme,
quants grups cristians de base, quants capellans
i quants ordres religiosos, començant
pels benedictins de Montserrat
i continuant amb els jesuïtes de Cornellà
no van donar suport a iniciatives polítiques
de canvi democràtic, d’impuls de la
cultura d’esquerres, de suport al catalanisme,
de foment de l’Assemblea de Catalunya,
de simpatia amb Jordi Pujol, amb
el PSUC, amb Bandera Roja, amb el naixent
PSC, amb comissions obreres i amb
tants altres moviments polítics, socials o
culturals d’aquella època de transició?
Serien incomptables les iniciatives que
l’església, per activa o per passiva va impulsar
a favor del canvi democràtic, de
Catalunya, de la classe obrera o del compromís
civil. Paradoxalment, això, les joves
generacions ho ignoren. Imaginen
(veient el comportament de la conferència
episcopal espanyola) una Església
carpetovetònica i vinculada a l’espanyolisme
dretà més radical. Però els que vam
viure aquella època sabem que no va ser
així: el sector més dinàmic del catolicisme
català va participar en el canvi democràtic
a primera o segona línia i va posar-se
sovint al servei dels nous vents. En nom
d’una idea de Jesucrist conciliar, compromesa
amb els pobres, amb el poble, oposat
a l’opressió, a la dictadura, a les imposicions.
Tant va ser així, això, que em
sembla que seria impossible imaginar la
transició democràtica a Catalunya sense
la col . laboració de l’església.
Encara més. El canvi polític era una
cosa, però el cultural n’era un altre. I

013-VIA09-2 26/6/09 18:14 Página 201
VIA 09 04/2009 REVISTA DEL CENTRE D’ESTUDIS JORDI PUJOL
també aquí l’església catalana hi va col.laborar
activament amb totes les obertures
i ruptures que han arribat fins avui. Però
abans quedem-nos, encara, en l’àmbit
polític. Tot recordant que la democràcia
va arribar, finalment, de dalt, no pas de
baix. Perquè Franco va morir al llit com
sabem; i va ser el rei qui va impulsar una
transició per evitar la repetició de l’enfrontament
fratricida i ho va fer en col . laboració
amb els partits, el franquisme jove
representat per Suárez i amb l’esquerra
socialista i comunista. I aquí l’església
també hi va jugar intel . ligentment, però
ja no era la catalana, la que jugava un paper
important, sinó l’espanyola, amb el
cardenal Tarancon al capdavant, una Església
molt dividida, molt diferent de la
catalana. La catalana s’havia anat decantant,
si no activament, passivament, cap
a la democràcia, a l’esquerra i el nacionalisme
català, com hem dit. I en el camp
cultural també havia tingut un gran protagonisme.
Molts pocs anys després que el bisbe
Cartanyà fos enterrat en la magna processó
gironina, ja els primers capellans
gironins se secularitzaven, amb gran sorpresa
i desconcert de molts catòlics. No
voldria exagerar, però molts símptomes
del maig del 68, del qual ara commemorem
el 40è aniversari, van començar a
Catalunya per l’església. Les secularitzacions
van arribar molt abans que els divorcis
i recordo perfectament com això
escandalitzava la gent senzilla, que hi
veia el mateix grau de ruptura d’un vincle
sagrat. El menyspreu de la litúrgia tradicional,
l’abundància de guitarres a la
missa, les cançons de Llach o Joan Baez
substituint els càntics religiosos, l’obsessió
per reescriure la figura de Jesucrist en
paral.lel a la del Che Guevara eren clucades
d’ullet que feien els capellans o els
grups de cristians més actius a favor de
canvis culturals que la societat encara no
havia pres. De cop l’església més dinàmica
feia costat als Beatles, als hippies, als
que reclamaven l’impossible a París o als
que s’aplegaven per defensar la llengua
catalana. Recordo que jo, en aquella època,
vaig assistir a les trobades de Joves de
Montserrat. Tenia 16, 17, 18 anys. Molts
de nosaltres érem cristians pel socialisme,
que se’n deia. Fixin-se quin és el centre
ideògic de l’expressió, quin és l’objectiu
principal: el socialisme. Amb molta
rapidesa aquells joves vam deixar de ser
cristians, creients, i es vam fer directament
socialistes.
No voldria de cap manera ferir sensibilitats
ni caricaturitzar el procés. Tampoc
no s’ha de prendre literalment el que dic.
Hi casos i casos: una infinita casuística
personal. Jo intento descriure i valorar
un procés històric. Genèricament considerat
el moviment era aquest: l’església
empenyia els canvis polítics i culturals,
però no els liderava, feia de comparsa.
Naturalment, en un moment donat del
procés, molts abandonaven l’església i directament
s’apuntaven a les causes polítiques
socials i culturals. Va passar a tot
arreu i en tots els sectors eclesiàstics. No
cal insistir en la descripció. Però sí que cal
girar el cap per observar què feien o com
s’ho prenien els que es quedaven a l’església.
No hi ha espai per comentar les característiques
de cada sector. Voldria centrar-me
en el clergat gironí, que és la
continuació del clergat del segle XIX i que
va assistir a tots els canvis dels sectors
més dinàmics en silenci. A vegades ofès,
perquè guardava la memòria de les perse-
201

013-VIA09-2 26/6/09 18:14 Página 202
De la Girona levíica a la Girona indiferent
cucions i martiris de l’any 1936. I a vegades
perplex, perquè no acaba d’entendre
res. Tampoc l’estructura eclesiàstica els
ho va explicar. Van quedar progressivament
desguarnits i s’hi han anat trobant
cada vegada més. A poc a poc s’han trobat
abandonats per la societat.
D’on venia aquest clergat? Del carlisme,
en primer lloc. No literalment, entenguem-nos,
sinó en tant que continuador
d’un rol social. El capellà de poble.
Acostumat a la duresa de la vida rural, a
la duresa de la cultura rural. En aquest
medi, el capellà té la funció de guarda de
la tradició. Vetlla per la preservació d’unes
litúrgies, símbols, valors i creences
que es traspassen de pares a fills. En el rol
d’aquests capellans pesa més la preservació
de la identitat tradicional que el foment
de l’espiritualitat. Quina diferència
del capellà francès del segle XIX! La
cultura francesa catòlica és molt sòlida
intel . lectualment. I si desenvolupa un
perfil basat en el cultiu de l’espiritualitat
més que en la tradició no és perquè sí. És
que no li queda més remei després de les
enormes convulsions que significa la Revolució
Francesa i la instauració de l’estat
laic. A l’escola i a la justícia franceses
fa molts i molts anys que no hi ha crucifix.
Expulsat Déu de l’Estat, a l’església
no li queda més remei que espavilar-se intel·lectualment.
No és estrany que generi
una identitat nova i moderna, fonamentada
en el foment de l’espiritualitat i
amb el diàleg amb el món a partir de la
pròpia identitat catòlica. Hi ha grans intel·lectuals
catòlics a França, que no s’estan
de discutir amb els laïcistes. No espanta
a l’església el debat ciència i religió, ni
el de fe i raó. Ni el d’espiritualitat i materialisme.
L’església francesa està prepara-
202
da per dialogar amb el món modern sense
necessitat de fondre’s amb el món modern.
El diàleg és possible quan la identitat
pròpia és clara.
A Catalunya hi va haver intents de crear
un corrent d’intentitat cultural propi.
Tant a nivell cultural com institucional.
Durant la renaixença catalana apareix a
Catalunya un corrent reformista propi
que intenta articular el paper social i cultural
de l’església superant la mera expressió
de la tradició, situant-se en diàleg
i confrontació amb els corrents liberals o
revolucionaris, sovint anticlericals, proposant
una alternativa pròpia, una nova
identitat basada en projectes socials d’una
banda (escoles, caritat, hospitals) i de
l’altre en un reforçament i renovació del
discurs de la fe, tendent cap l’espiritualitat.
Tot això s’expressa a través de Jaume
Balmes, de Jacint Verdaguer, del Pare Claret,
de les nombroses fundacions religioses
hospitalàries i educatives (que al bisbat
de Girona n’hi ha tantes)... I culmina,
i s’esgota, a causa del tràngol de la persecució
religiosa i el posterior nacionalcatolicisme,
en el montserratinisme, en els
textos del canonge Cardó, en l’obra de
Mossèn Pere Tarrés, en la novel . la Incerta
glòria de Joan Sales, etcètera. Però no hi
va haver temps ni prou força per desplegar
aquest corrent que era singularment
catòlic, renovador, variat de tons i discursos,
d’un cert gruix intel . lectual i de base
catalana. Tot aquest corrent va quedar tenallat
per la pressió del xoc amb l’anticlericalisme
ferotge, que va donar peu a un
nou clericalisme de to neocarlí. Clericalisme
i anticlericalisme es van convertir
en vasos comunicants. La via d’un nou catolicisme
va quedar obturada. Ha donat
fruits molt interessants. En continua do-

013-VIA09-2 26/6/09 18:14 Página 203
VIA 09 04/2009 REVISTA DEL CENTRE D’ESTUDIS JORDI PUJOL
nant, però no va poder desplegar la seva
via amb claredat. Una via a la francesa: espiritualista,
de forta indentitat, no culturalment
acomplexada, moderna i tradicional
alhora.
Sense una via sòlida i pròpia, es lògic
que, durant l’època de Franco, per reacció
al martiri, el clergat català reprengués
el fil carlí i tornés fonamentalment
a representar el paper de cultivador de la
tradició. I quan la modernitat va trucar a
la porta de manera tan sonora a partir
del concili i del maig del 68, va emergir el
corrent progressista i catalanista que trencava
amb la tradició però, com hem dit,
no en creava una de nova, sinó que es dedicava
a donar suport als corrents polítics
i ideològics de la societat.
Quan aquest corrent es va parcialment
esgotar perquè molts dels seus membres
marxaven, l’església va quedar amb el
tronc tradicional. Un tronc tanmateix
que tenia poc sentit en la mesura en què
la societat mateixa vivia un canvi de proporcions
colossals que deixava fora de joc
els transmissors de la tradició: el canvi de
la desruralització, del urbanisme, de la
cultura de l’oci, de la televisió com a
transmissora de mites i valors, de les catedrals
del consum, de l’esmicolament de
la família tradicional, dels viatges arreu
del món, de l’hedonisme generalitzat, de
la globalització, etcètera.
Una mica és això el que ha passat. Els
transmissor de la tradició (i repeteixo no
estic definint persones sinó corrents, processos)
estan aguantant una institució.
L’església es converteix en defensora de
la tradició quan ja a penes queden rastres
de la societat tradicional. Els capellans
fan sols, en companyia de Déu, però deixats
de la mà dels homes i abandonats
també per la institució eclesial, estrictament
centrada a preservar quotes de poder
terrenal. Una institució que té encara
molta força a Roma (i per altres raons a
Madrid), però que en té poquíssima a Barcelona
o a Girona.
No és estrany que la societat contemporània
ignori l’església i es mostri indiferent.
I no solament perquè el missatge
evangèlic entra en contradicció amb el
materialisme incontrolat, compulsiu, i
el nihilisme contemporani, sinó perquè
l’església intenta preservar més la seva
força mundana o pública que la seva espiritualitat.
Es vol defensar un rol social
per als clergues i un paper institucional
per a l’església que responen a un món
que ja no existeix. És un esforç titànic que
està destinat al fracàs. Llevat que, com
passa a Madrid, es converteixi en coartada
d’un determinat discurs polític. Com
que molts catalans acusen l’església catalana
de fer seguidisme de l’espanyola,
ens hem de referir a la Conferencia Episcopal
Espanyola. Ho faré breument. Té
una cert espai la identitat religioso-política,
a Madrid i altres parts d’Espanya, on
ha desaparegut el món tradicional, però
no la identitat nacional transmesa a través
del franquisme, del nacionalcatolicisme.
Cultivar aquesta identitat política
dóna un cert relleu social a l’església. És
arriscat, perquè es pot trobar que un dia
no hi hagi res a sota. El mateix pot estar
passant a Itàlia. Dic que un dia potser no
hi haurà res a sota del nacionalcatolicisme
pel que vaig llegir una vegada en un
web integrista espanyol. En el fòrum d’aquest
web es discutia si era o no honestament
catòlic aliar-se amb Jiménez Losantos.
«És un liberal –deien els uns–: no
és creient, ens utilitza.» «Ja ho sabem
203

013-VIA09-2 26/6/09 18:14 Página 204
De la Girona levíica a la Girona indiferent
–deien els altres– però no ens podem permetre
el luxe de perdre aliats: no som
prou forts.» «Viva Cristo Rey y viva España»,
acabaven tots. Bé. El dia que Losantos
sigui expulsat de la COPE muntarà una
altra ràdio i s’emportarà la clientel.la.
És el mateix que li passa a Rouco amb la
presidenta de Madrid, Esperanza Aguirre.
El dia que (per guanyar vots dels sectors
més suposadament moderns, moralment
més permissius, o per guanyar crèdit
amb les avortistes) cregui que ha de distanciar-se
del catolicisme, ho farà. De fet
ja ho va insinuar Aguirre en la conferència
que va causar l’actual disputa que ara
manté amb Rajoy.
Tan perillós és per l’església espanyola
aliar-se amb la dreta com ho va ser per a
l’església catalana aliar-se amb l’esquerra
i el nacionalisme català als anys seixanta
i setanta. De cop, els aliats se’n van
i et deixen sol, sense influència, sense relleu
social. El mateix pot estar passant
amb la Conferència Episcopal Italiana:
tot el suport implícit donat a Berlusconi,
l’acabarà pagant. Darrera el berlusconisme
apareix, sense rubor, la impietat més
crua, un liberalisme antihumanista que
coqueteja sense pudor amb la impietat
social i el menyspreu de les persones febles,
fràgils o immigrants. Això entra en
contradicció profunda amb els valors
evangèlics. En algun moment, sobretot si
la crisi econòmica es fa més forta, caldrà
triar: entre el poder social i la defensa de
la vida. No falta gaire perquè la nova dreta
italiana convidi a la cacera d’immigrants.
Però tornem a casa, a Catalunya, a Girona.
Una de les sorts que té avui l’església,
és que ja no li queden aliats. Pot semblar
una desgràcia, si es pensa en clau de
204
poder terrenal. Però pot ser una oportunitat
si es pensa en clau de llavor espiritual.
Tornem a aquella afirmació del
principi: la societat catalana i gironina és
campiona de laïcitat mundial. Es practica
l’anticlericalisme com l’esport més barat
(ahir mateix a Catalunya Ràdio, el locutor
de tarda es va passar mitja hora
fent befa del Papa Benet XVI sense ni adonar-se’n
que en feia: donava per suposat
que riure’s del Papa era la cosa més natural
del món, suposa que tots els catalans
el veuen com un personatge completament
ridícul). I aquest anticlericalisme
significa un retorn retòric, estrictament
superficial a la vella esquerra de la República.
Això demostra que l’esquerra (i el
nacionalisme) també està molt malament,
encara que no ho sàpiga. Però al
marge de l’anticlericalisme, els polítics i
periodistes d’esquerra prediquen tot el
dia com si fossin clergues. Són clergues
d’una nova religió. Una religió sense
Déu, però amb tones de bonisme, de bondat
mel·líflua i constant: no a la guerra, sí
a la terra, que és sagrada, drets de tota
mena per tothom, immigrants inclosos,
tothom és bo, especialment els delinqüents,
que no tenen la culpa de fer el
que fan, drets socials, sacralitzem les famílies
que no són tradicionals, totes les
causes desgraciades del món són la nostra
causa, etcètera. Recodeu el Fòrum
2004: Barcelona havia de canviar el món.
Recordeu els Jocs Olímpics: amics per
sempre amb tothom. Aquesta ideologia
ben intencionada, bonista i sempre solidària
amb totes les causes és una caricatura
deformada del catolicisme progressista
dels anys seixanta i setanta. En
realitat n’és una transformació per la via
política i ideològica. Molts polítics i pen-

013-VIA09-2 26/6/09 18:14 Página 205
VIA 09 04/2009 REVISTA DEL CENTRE D’ESTUDIS JORDI PUJOL
sadors d’aquest corrent o van ser directament
capellans o seminaristes o van ser
educats en ambients catòlics: escoles, escoltisme,
cristians de base...
Això observat en detall, permet veure
fins a quin punt pot acabar-se convertint
en pastitx ideològic la confusió entre religió
i política. Un mal camí, al qual seria
convenient no tornar. Ho dic perquè hi
ha temptacions al catolicisme gironí de
tornar-hi. L’obsessió per presentar Càritas
com el camí correcte dels catòlics és
perillós. Càritas com l’única posició digna
del catolicisme, allò que fins el diari
més anticlerical admira i aplaudeix. I no.
Càritas és molt important. I més que n’ha
de ser. Però la tasca social de l’església no
pot suplantar la identitat de l’església
que no és, només, d’ordre moral, sinó fonamentalment
d’ordre espiritual. I parlo
de temptació, també, quan alguns sectors
catòlics senten nostàlgia de les vinculacions
de l’església amb sectors polítics
de l’esquerra o amb determinades
posicions sobre el sexe que complauen
als partidaris de la liberalització dels costums.
També són perilloses, és clar, les posicions
contràries, les que senten nostàlgia
de Madrid o de Roma, capitals en què el
poder eclesial encara és molt visible, admirat
i respectat.
A l’església gironina, com a la catalana,
ja no hi ha espai per a les disputes
entre apocalíptics i integrats. Els apocalíptics
van tenir raó. Un vent ho ha escombrat
tot i el més intel . ligent i sa és tornar
a començar sols, però sense dol, sense
nostàlgia del poder i la influència perdudes.
Recordaran, segurament, la vella polèmica
que va proposar Umberto Eco. Ell
parlava de la cultura de masses: televisió,
còmic, música pop, best-sellers, etcètera.
Els apocalíptics deien: l’alta cultura, la
cultura basada en la tradició, el cànon, el
rigor, la dificultat i el matís, desapareixerà
escombrada per la cultura de masses,
que s’ho cruspirà tot. Eco deia: no, cal
confiar que a través de la cultura de masses
trobarem la manera de reescriure i
reinterpretar la tradició, l’exigència. Apareixeran
nous llenguatges i arribarem a
nous lectors, les masses accediran a la
cultura a través dels nous mitjans. Ell ho
ha intentat amb les seves novel . les plenes
d’enginy i d’erudició, però amb tècniques
de novel . la popular. Però el fet és que
l’optimisme d’Eco no s’ha acomplert. La
cultura de masses impera cada vegada
més i està convertint en irrellevant, en
prescindible, l’alta cultura. El mateix ha
passat amb les ideologies. I amb la religió.
La cultura de masses ho ha simplificat
i trivialitzat tot. La discussió ja no cal.
Ha guanyat la cultura del consum i del clínex:
usar i llançar. La cultura de la facilitat,
de l’entreteniment constant, de la
irrellevància, del petit desig sensual constantment
satisfet i constantment canviant,
un desig que acaba causant en el
fons una inguarible insatisfacció. Una
cultura que situa la possessió material al
capdamunt de tot i menysprea la dimensió
reflexiva, espiritual.
És possible tornar enrere i recuperar
la quietud i l’ordre i el sentit que les coses
tenien en la societat tradicional? És evident
que no, però la nostàlgia és irreprimible:
molts voldrien tornar enrere i s’entesten
a mantenir aparences que ja no
responen al temps real. En tots els camps,
de la Universitat a l’església, de les acadèmies
a les conselleries de cultura, la tendència
de la vella guàrdia és mantenir i
205

013-VIA09-2 26/6/09 18:14 Página 206
De la Girona levíica a la Girona indiferent
augmentar la pompa, els pressupostos,
els fastos, les estructures, com si reforçant
l’impacte extern de les institucions
n’hi hagués prou per fer front als canvis
irreversibles que ha causat la cultura de
masses. La cultura de l’oci ho contamina
tot. Humor, entreteniment, amenitat,
emoció, molta emoció, trivialitat, joc,
molt de joc. Sigui a través de la televisió,
el cinema o Internet. Contra aquest predomini
inabordable, s’alcen les velles institucions
cada vegada més buides, però
cada vegada més pomposes. Això passa
amb la universitat: ha deixat de ser fàbrica
d’idees, font de pensament. Ara és irrellevant
en els debats socials, no té cap influència
ideològica. És una pura fàbrica
de titulacions i un mer fomentador de
tecnologia. I això que encara és percebuda
per la societat com a mecanisme de
formació dels joves de classe mitjana i
com a instrument imprescindible de la
vida econòmica. Doncs no: és irrellevant
de fet davant la cultura de masses. Una
hora de televisió, un vídeo de Youtube, la
lletra d’una cançó de moda pesa molt
més que desenes d’hores de classe d’humanitats.
Si això passa amb la universitat, percebuda
encara com una institució important,
què no ha de passar amb l’església,
que és una institució que ja ningú, ni en
el poder ni en la societat, considera rellevant?
Per a uns és una nosa, per a altres
motiu de burla, per als de més enllà una
rèmora del passat. I, a Espanya, només
per a determinats grups, com vèiem, un
aliat interessant en la lluita pel poder. Té
algun sentit, per tant, persistir en la nostàlgia
de mantenir-la en el lloc que havia
tingut en el passat? Serveix de res perdre
energies intentant desesperadament apa-
206
rentar que representa un paper que ja no
té realment?
La nostàlgia empeny. Però també empeny
l’obstinació. Davant l’aparició de la
cultura de masses, la discussió era entre
apocalíptics i integrats. Ara que aquesta
cultura ja ha triomfat totalment, ara que
la integració ja és un fet, ja no hi ha debat
sinó dues respostes oposades. Els obstinats
i els indiferents. Els obstinats a restaurar
el vell ordre tradicional. I els indiferents,
que ja no es preocupen de res i es
deixen abraçar pel nou ordre nihilista,
trivial, menfotista i despreocupat. La Conferència
Episcopal Espanyola encarna la
posició dels obstinats a restaurar el vell
ordre, que correspon a un món tradicional
que ja no tornarà. Això té el seu pes
social. Té la seva força: dóna identitat.
Però no religiosa en el sentit cristià del
terme. Sinó política, en el sentit de la vella
cristiandat o de l’actual identitat islàmica.
L’islamisme (el moderat, naturalment,
no l’armat) és això que sembla que
busquin l’arquebisbe Rouco i companyia.
Una identitat social espanyola (molt espanyola,
per cert, feta tant o més de nacionalisme
que de catolicisme tradicional).
Una identitat social nacionalcatòlica feta
de costums, formes, actituds, tradicions,
litúrgies i, sobretot, feta de preses de posició
política. Una identitat social que expressa
una manera de comportar-se, però
no pas una manera de viure. No una espiritualitat,
sinó una identitat.
Pel que diuen, semblaria que això és el
que demana el Papa Benet XVI: un retorn
a la identitat catòlica amb pes social. I, a
parer meu, que llegeixo molta atenció tot
el que diu i escriu aquest interesantíssim
Papa, no és pas això el que ell proposa.
Sinó un pols moral i intel.lectual amb el

013-VIA09-2 26/6/09 18:14 Página 207
VIA 09 04/2009 REVISTA DEL CENTRE D’ESTUDIS JORDI PUJOL
relativisme contemporani, que és tota
una altra cosa. Un pols valent, coratjós,
en la defensa de valors centrals irrenunciables,
com el de la sacralitat de la vida
humana, per exemple. O com el del compromís
no menys sagrat que implica la
construcció de la parella i la creació d’una
família. Un pols per salvar l’ètica evangèlica
i la tradició cultural cristiana, que
des de Sant Pau està empeltada del logos
grec, una tradició que sintetitza Fe i Raó.
Una Fe que, més que compatible amb la
Raó, és inseparable del camí que ha fet
la Raó al llarg de la història.
Tal com Benet XVI va demostrar explícitament
a València ara fa gairebé dos
anys, aquest pols no s’ha de fer des de la
instància política, des del combat partidista,
sinó al contrari des de fora de la política:
des de la coherència i la llibertat
que dóna el fet d’estar proposant a la societat
una manera diferent d’entendre la
vida i els valors. És fer drecera tramposa
atacar des de l’església determinades
lleis polítiques i la política, però callar o
no posar en qüestió els valors relativistes
que es filtren en la societat molt més a
través dels mitjans de comunicació que
no pas de les lleis. Així no es fa un pols al
relativisme, així el que es fa és cultivar
una identitat política i pugnar per mantenir
un pes institucional, un pes terrenal
o mundà. Com he dit abans, tanmateix,
aquesta també és una temptació de
la conferència episcopal italiana. I per
tant, potser sóc jo el que malinterpreto
Ratzinger. Suposant que fos així, em sembla
obvi que les idees del Papa fracassaran
si s’intenten guanyar des del combat
polític. El relativisme contemporani, encara
que guanyin les eleccions les dretes
que s’identifiquen amb el catolicisme
avança com un cavall desbocat cap al nihilisme
moral. Nietszche triomfa cada
dia una mica més fins i tot a Itàlia on teòricament
el Déu catòlic és molt viu, molt
present, clarament configurador d’una
identitat nacional.
Una posició davant del relativisme
contemporani és la dels obstinats. L’altra
és la dels indiferents. És la més vigent a
Catalunya i a Girona. Una societat que accepta
la mort de Déu i el triomf del relativisme
ideològic sense posar-s’hi cap
pedra al fetge, fins i tot alegrement. S’accepten
els valors de l’hedonisme, es proclama
que tot és relatiu, que no hi ha cap
idea ni cap moral superior a cap altra. I
santes pasqües.
Si en aquest corrent d’indiferència de
tant en tant hi germina l’anticlericalisme
és per impostura ideològica. És un anticlericalisme
retòric, paral . lel i alhora
antagònic al neoclericalisme d’una certa
Espanya. És útil perquè permet la caricatura
de l’enemic ideològic: del PP en
aquest cas. Permet situar-lo a la caverna i
excusa d’haver de proposar una ideologia
pròpia i consistent. Ridiculitzant la
Conferencia Episcopal, recordant el nacionalcatolicisme
i presentant Benet XVI
com un inquisidor medieval, els partidaris
de la xauxa moral i del «laisser faire»
ideològic, es treuen de sobre molta feina.
Ara mateix, mentre l’església és tan clara
amb l’avortament i defensa radicalment
la vida, les restes del progressisme poden
condemnar-la per carca indiferents a si
progressa o no una eugenèsia pràctica en
el sí de la societat. Han desaparegut els
nens amb síndrome de Dawn, per exemple.
Ja no n’hi ha. Constatem-ho: progressa
l’eugenèsia pràctica sense que calgui
un Hitler que proposi una raça humana
207

013-VIA09-2 26/6/09 18:14 Página 208
De la Girona levíica a la Girona indiferent
sense màcula ni defecte. L’eugenèsia, en
el context de les noves possibilitats de
manipulació genètica que permet la
ciència, ens porta cap a un món més que
inquietant. Un món d’experiments monstruosos
que poden recrear la condició
humana, per bé que també poden fer
molt de bé a la raça humana. S’estan fent
proves a alguns països asiàtics, amb diner
americà i europeu sobre clonació
d’humans. Allà no està prohibit. El diner,
el gran Déu contemporani, empeny a fer
aquestes proves, que quan siguin un fet
seran irreversibles. Mentrestant, el pensament
indiferent arronsa les espatlles i
diu si això és bo per la medicina, benvingut.
Cap pedra al fetge.
Perquè el pensament catòlic sigui realment
eficaç en aquesta inquietant cruïlla
històrica, seria molt convenient que
l’església gironina i catalana aprofitessin
l’oportunitat de ser l’ase dels cops o de
les burles. L’església catalana no té aliats.
I això és una sort. No té rèmores, no té batalles
a fer en el camp mundà o terrenal.
Ja les ha perdudes totes. Està en condicions
de fer una cosa molt evangèlica: ser
una minoria creativa. Una minoria que
parla amb una veu honesta i clara, sense
lligams. Una veu que pugui acollir els
desconcertats i temorosos, que són molts,
però no saben on anar i es malfien d’una
Església que pugna per ser el que era, encara
una institució de pes terrenal.
Un altre professor d’institut em va dir,
i no és incompatible amb el que deia el
del principi, que per al treball de recerca,
molts alumnes han triat temes religiosos.
Islamisme, sobretot, per raons òbvies.
Però també budisme. Budisme. La fama
del Dalai Lama, la causa del Tíbet, que
sembla més important que cap altra, la
208
moda de les teories ocultistes, la moda de
la meditació transcendental i del ioga i
altres variants: a què responen? A un buit
que hi ha a la nostra societat d’espiritualitat.
És aquest buit social el que reclama
l’atenció de l’església. Però no la d’una
Església entestada a tornar ser el que va
ser en una altra època. Sinó una Església
despullada d’objectius terrenals. Que no
perd les seves escasses energies a voler recuperar
una presència institucional que
tanmateix no recuperarà mai, si més no a
Catalunya, si més no a Girona. Una Església,
al contrari, que es replegui en ella
mateixa per recomptar millor les seves
forces, per acompanyar millor els seus
clergues, que esteu molt sols, massa sols,
enmig d’aquest món indiferent. Que es
replega en ella mateixa, que realimenta
el seu discurs moral i espiritual, que reforça
el seu compromís, no solament amb
els febles de butxaca, sinó també amb els
febles d’ànima i de cor. Una Església que
es compromet no solament amb els
pobres, que també, sinó amb els que busquen
i no troben. Més que pobra o franciscana,
una Església despullada d’obligacions
institucionals, que accepta els seus
límits, que accepta que no deixarà mai de
ser minoria. Que no perd temps a ser el
que va ser. Però que aporta a la societat relativista:
confort espiritual, fortalesa moral,
coherència ideològica, defensa radical
de la vida, menyspreu de la mundanitat,
coratge de minoria crítica. Una minoria
creativa que s’atreveix a qüestionar les
bases de la societat indiferent que aplaca
la buidor de fons amb els petits consols
sensuals del consumisme.
Hi ha camí en aquesta direcció. Perdoneu
que, sense ser ningú, m’hagi atrevit
a assenyalar-lo.

013-VIA09-2 12/5/09 18:48 Página 209

013-VIA09-2 12/5/09 18:48 Página 210
LLIBRES

013-VIA09-2 12/5/09 18:48 Página 211
VIA 09 04/2009 REVISTA DEL CENTRE D’ESTUDIS JORDI PUJOL
La deriva de España. Geografía de
un país vigoroso y desorientado
Enric Juliana
RBA, 2009
256 pàgines
Per: Anna Figuera.
Periodista i Professora a la Universitat
Ramon Llull
A la Galleria Doria Pamphili de Roma, en un
dels extrems d’una petita estança, hi ha el
retrat del Papa Innocenci X. Quan Diego
Velázquez el va enllestir, va voler mostrar-lo
ràpidament al Papa (segurament, amb la
intenció ben lloable d’esdevenir pintor de la
cort vaticana). El pontífex, contrariat
davant d’aquest oli extraordinari, va
exclamar: «É troppo vero!». Velázquez se’n va
tornar a Madrid, amb la cua entre cames.
Al periodista Enric Juliana li atrau la mirada
inquietant del Papa Innocenci X, capturada
per Velázquez. Gaudeix esguardant el món
d’aquesta manera, com si en comptes d’ulls
tingués un escàner amagat darrere les
ulleres; una mirada atenta, viva, fornida
amb el potencial dels compositors que
poden copsar el pes d’un estat existencial,
encara que sigui tan terrible com els ulls
encesos del Papa. És amb aquesta mirada
que en el seu darrer llibre, La deriva de
España, Juliana ens presenta una radiografia
del present polític espanyol, d’aquest gran
teatre barroc que es complau de disfressarse
tan sovint amb l’atrezzo de la tragèdia.
Juliana el dibuixa amb la precisió dels
antics cartògrafs portuguesos, entregats a
l’exploració, assaborint cada nou meandre
ignot. Una radiografia de les dinàmiques
geopolítiques de l’Estat, trenta anys després
de la Transició espanyola, descrivint fets
que ja intuïm, cal ser justos, però
subsumint-los en un estat de la qüestió que,
a nivell panoràmic, esdevé revelador enmig
d’aquesta tempesta econòmica.
Com ja va fer al seu primer llibre, La España
de los pingüinos, Juliana vertebra la seva
inquietud en una pregunta rectora que ens
reverbera a les oïdes, però que cal plantejar
de nou: «Existeix realment una classe
dirigent nacional i patriòtica a Espanya?
Una classe dirigent capaç de pactar i
conciliar en els propers anys les cinc o sis
tasques més urgents a les quals s’enfronta el
país» (p. 246). La deriva de España cerca
impetuosament aquesta classe política
sòlida, una plèiade de polítics que pugui
abandonar l’exasperant litigi de
picabaralles que ha caracteritzat el
parlamentarisme espanyol de les últimes
tres dècades. Aquesta sonsònia ha de tenir
fi, diu Juliana. L’estat actual del país,
immers en disputes territorials cada vegada
més tenses, ha d’estar encapçalat per
polítics que estiguin a l’alçada de les
circumstàncies i per corrents de pensament
que superin l’estat de confusió present.
Però aquests condicionants no es donen, i
els presagis socioeconòmics de l’actualitat
211

013-VIA09-2 12/5/09 18:48 Página 212
Llibres
no fan volar coloms, precisament. Juliana
no pot ser més clar en la seva prosa clínica:
«L’Espanya davall serà molt menys pacient.
El col·leguisme hi minvarà. El brusc col . lapse
de l’economia convertirà la immigració en
un exèrcit laboral de reserva, en alguns
casos propers a l’esclavisme (...). L’Espanya
davall serà menys pacífica i tolerant els
pròxims anys.» (p. 247). I és que en aquest
context de tibantor, a l’Espanya que no
decideix res li ha desaparegut, de manera
sobtada, la pandereta salvadora. Una societat
subvencionada que té un sentiment de
benestar econòmic fictici (uns ciutadans,
dit d’altra manera, amb sobreprès de
vanitat) i una societat, l’espanyola, que ha
viscut molt per sobre de les seves altes
expectatives. «S’ha acabat –diu amb
sornegueria– la cultura de l’apalancament»
perquè s’ha esfumat «un model d’èxit social
gràcies als crèdits». L’ascensor social –rebla
Juliana– s’ha espatllat, i la crisi –augura–
serà llarga i de final incert: «En forma d’L»
(p. 33).
Des de fa temps, en l’univers quasi
inabastable dels estudis geopolítics, els
territoris s’enfoquen holísticament; a saber,
com una totalitat orgànica, conformada
per diferents partícules agregades. Aquesta
aproximació és adequada –fins i tot
desitjable– si la teoria d’una societat
s’ordeix a partir de les seves
representacions col . lectives; si el cos polític,
per dir-ho així, es conforma amb una sèrie
de partícules elementals del món social,
econòmic o fins i tot ètic, que apareixen
sumades en un discurs lògic. Aquesta visió,
defensada per molts, pot ser contrastada
amb una ciència estricta que (a diferència
de filtrar les particularitats pel sedàs dels
col . lectivismes) enfoqui el seu interès a les
figuracions i imatges mentals que
experimenta una col . lectivitat abans
212
d’esdevenir un tot; a les imatges,
evidentment, però també als mitjans
comunicatius que serveixen per a crear-les
i, al límit, imposar-les.
A La deriva de España, Juliana aposta
clarament pel segon camí. Hi trobem un
seguit d’imatges recurrents que, segons
l’escriptor, han acabat ordint un fil
conductor polític tan volgut com
premeditat per la classe dirigent que ha
governat Espanya. Per una banda, hi ha el
famós «nosaltres no serem menys (que
Catalunya)», un concepte repetit ad nauseam
tant pels territoris de l’òrbita socialista com
popular. De l’altra, hi veiem el concepte de
la balcanització d’Espanya, defensat a capa i
espasa pel Partit Popular de José Maria
Aznar, un imaginari absolutament neci en
la seva propagació i perill alienant, però que
ha quallat en la consciència moral
espanyola. En aquest cas, dissortadament,
no podem afirmar allò de «mort el gos...»
perquè, un cop anorreat Aznar, la imatge
d’una Espanya eternament desmembrada,
com una nina d’esparracs, ha quedat
impresa en l’imaginari de molts dels
ciutadans de l’Estat, independentment del
seu color polític. Només conten les imatges,
i la seva perennitat...
«Nosaltres no serem menys». Un concepte
repetit durant trenta anys i que, segons
Juliana, desembocarà inevitablement en un
federalisme no pas asimètric, com
propugnava Pasqual Maragall
(probablement d’una manera naïf), sinó del
«cafè per a tothom», un espai polític amb la
clara vocació de dir «adéu als regionalismes»
(p. 54). Aquests desigs no són només
paraules, ni tan sols imatges o
pressentiments. PSOE i PP, uns partits que
són incapaços d’arribar a mínims acords
d’Estat per afrontar l’actual crisi

013-VIA09-2 12/5/09 18:48 Página 213
VIA 09 04/2009 REVISTA DEL CENTRE D’ESTUDIS JORDI PUJOL
econòmica, ja tenen la mirada posada en
una reforma de la llei electoral que els
donaria més pes parlamentari en detriment
dels partits nacionalistes que ja no serien
necessaris per formar majories
parlamentàries. La consigna és clara: adéu
al regionalisme, més Espanya i més PSOE/PP.
Juliana hi insisteix, tot i que ha quedat palès
que la balcanització d’Aznar era
simplement demagògia (perquè a Espanya
no s’ha trencat res amb la temuda reforma
de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya). La
imatge d’una Espanya trencada, amb
tensions territorials, segueix tan intacta
com el popularisme de l’expresident.
No és casual, doncs, que en la darrera crisi
del Govern, Zapatero hagi nomenat
l’andalusista Manuel Chaves vicepresident
de Política Territorial, amb l’encàrrec
exprés de cohesionar els diferents territoris
d’Espanya. I és que, com diu Juliana, «el
regionalisme andalús, base fins ara
indestructible del socialisme espanyol, ha
alimentat el mite de la igualtat, el més fort
sostenidor de la moderna identitat
espanyola» (p. 187). De fet, en els trenta anys
d’ençà de la Transició res no s’ha fet contra
Andalusia, ans al contrari. Andalusia no
representa cap perill per a la imatge
unitària de l’Estat. Justament per això, ha
estat l’excusa perfecta per començar una
renacionalització d’Espanya (p. 179) a través
de la xarxa ferroviària de l’alta velocitat,
vertebrada a partir del Gran Madrid, una
estratègia ferroviària nacional, dissenyada
per Felipe González, i consolidada per
Aznar, que ha negat potenciar l’eix
mediterrani en benefici de la verticalitat de
la via Sevilla-Madrid-País Basc-França, tot i
unint els seus dos principals feus (Madrid-
València). L’argument, ben previsible: «I
València què?» (p. 117).
En aquest context, com no podria ser d’altra
manera, Catalunya se sent maltractada,
quan no insultada, pel sector més
desagradable i cridaner de l’opinió pública
espanyola. Juliana també s’ocupa d’aquesta
Catalunya, de «la societat més democràtica
d’Espanya» (p. 150). I torna a parlar clar,
amb la mirada terrible de l’escàner que vol
fer ressorgir els problemes fonamentals;
«S’està incubant un fonamentalisme
anticatalanista» (p. 160). «La disjuntiva en
aquests moments no és continuïtat a
Espanya o independència. La disjuntiva real
és o continuïtat crítica i tensa amb Espanya
o fractura social.» (p. 161). Cal estar alerta,
doncs, perquè és més necessària que mai
una reacció i una rectificació que, segons
Juliana, només pot passar per trencar
barreres ideològiques i apostar per l’eix
econòmic mediterrani, única font possible
del creixement econòmic i polític del país.
Juliana no parla debades, i apel·la a un
passat històric que ja ha fet funcionar
aquest eix, pel qual hem de tornar a sentir
goig que es tradueixi a la llengua de la
iniciativa. Un Cavaliere sap, com deia
Passolini, que entendre no és només
entendre, és la joiosa consciència
d’entendre...
La deriva de España no és un llibre que parli
del poder amb metafísica mel·líflua. Juliana
es refereix a nocions i accions pràctiques
que remeten al poder i a la gestió. No parla
només d’eixos geogràfics, sinó de
governants que els poden impulsar, o no.
Tornem, doncs, a la pregunta inicial:
«Existeix una classe dirigent capaç de pactar
i conciliar en els propers anys les tasques
més urgents a les quals s’enfronta el país?»
De moment, l’autor no hi veu indicis ni
línies de flotació que ens portin a respondre
afirmativament; només cal pensar en com
ha reaccionat Zapatero a una de les pitjors
213

013-VIA09-2 12/5/09 18:48 Página 214
Llibres
crisis econòmiques de la història
d’occident. El president espanyol, fidel al
seu estil, reacciona davant del trencament
econòmic amb una absència total de
gravetat i oferint, a canvi, receptes socials
que animen la parròquia esquerrana de tota
la vida; més facilitat per a les minories,
ampliació de la regulació de l’avortament...,
mesures que apareixen com bolets amb una
doble intenció: minimitzar els efectes de la
crisi i obrir una batalla ideològica que no
només és una estratègia de confrontació
davant del Partit Popular, sinó que –de
retruc– suposa un atac a l’Església,
descol . locada en veure que Espanya –la
porta d’Europa que condueix a
Llatinoamèrica– se situa al costat de
Flandes en afers com ara les llibertats
sexuals. Juliana provoca el lector: «La
pervivència de la identitat cristiana a
Europa pot estar en perill» (p. 217). El
conflicte ideològic, doncs, està servit.
Caldrà gestionar-lo, i crear imatges ben
rendibles.
L’estratègia, però, no seria frívola si, en
realitat, sabéssim respondre també a la
pregunta que formula Peter Sloterdijk, i que
Juliana recull a La deriva de España: «En quin
punt de la immensitat som?» És a dir, en el
cas que ens ocupa, «Espanya sap on es troba?
I els seus dirigents, què n’opinen?». La
resposta, un deliri sense angoixa.
La deriva de España no és un llibre escrit des
de Madrid. Juliana, com Pessoa, és un i són
molts. Depèn de l’aire que respira. A
València, s’imbueix d’una energia
aclaparadora, contradictòria, provocadora,
de l’enyor d’una existència més genuïna,
que contrasta amb una Catalunya
emprenyada espiritualment, perduda en
debats identitaris. Juliana torna a Madrid i
sent l’enrenou insomne, a voltes
214
interessant, de la política polititzada que ens
acompanyarà durant uns mesos. I marxa,
vola, cap a Galícia i Portugal, amb aquesta
dèria de viatjar constantment i somniar
realitats paral·leles, el mobilis in mobili,
mòbil dins el moviment, el lema del capità
Nemo en el misantrop del Nautilus. Com
Pessoa o el Papa Innocenci X, Juliana
intueix el que vindrà i ho comença a viure,
sense anar a la deriva, en una
multitudinària agregació de petites esferes
sense forma ni contingut estables, a les
quals esguarda potser com Velázquez.

013-VIA09-2 12/5/09 18:48 Página 215
VIA 09 04/2009 REVISTA DEL CENTRE D’ESTUDIS JORDI PUJOL
Trias Fargas, el desencontre
inevitable
Els laberints de la llibertat.
Vida de Ramon Trias Fargas
Jordi Amat
Premi Gaziel de Biografies i Memòries 2008
La Magrana-Fundació Comte de
Barcelona-RBA.
Barcelona, 2009.
Per: Agustí Pons, periodista i escriptor.
La biografia de Ramon Trias Fargas que
acaba de publicar Jordi Amat és la història
d’un desencontre inevitable; d’un
desencontre entre el país i Trias. Sé que la
utilització del terme país pot semblar
exagerada però l’uso per subratllar que en
aquest desencontre van coincidir persones i
grups socials divergents i, fins i tot,
ideològicament oposats. Per entendre-ho cal
recular fins al 1939 o, si ho preferiu, fins al
1936. Amb la guerra civil, i el seu desenllaç,
Catalunya no només perd les seves llibertats
polítiques sinó que queda escombrada la
mirada liberal, tímidament volteriana que
una burgesia, amb no prou força per
imposar-se, projectava sobre el país. La
biografia de Jordi Amat va encapçalada per
tres cites. La primera és de Salvador de
Madariaga: «Todo gobierno –diu— es una
oligarquía, pero debe ser una aristocracia. Y lo
que caracteriza y define al aristócrata (en el
sentido puro de la palabra) es que asume
espontáneamente más deberes que los demás».
Ramon Trias Fargas va néixer en una família
que formava part de l’aristocràcia
catalanista. Amat ens explica que els
germans Ramon i Miquel Trias Fargas, de
nens, cada dia anaven al col . legi en un taxi
que compartien amb els germans Peyrí, néts
de l’Avi Macià, i amb Oriol Bohigas. Aquesta
era una aristocràcia no de sang però que, tal
com assenyala Madariaga, assumia més
deures que els altres. El pare de Ramon
Trias, per exemple, no només va ser un
metge eminent sinó un dels impulsors de la
Universitat Autònoma de Barcelona i en va
pagar un preu molt car: la presó després
dels Fets d’Octubre del 1934 i l’exili després
del 1939. La mateixa assumpció de
responsabilitats cíviques, polítiques, la
podem trobar en les figures de Pompeu
Fabra o Lluís Nicolau d’Olwer, per exemple.
La història de les idees durant la postguerra
franquista encara està per escriure. A
Catalunya, però, l’espai republicà, liberal,
queda ofegat i quan dic liberal no em
refereixo tant a una adscripció política
concreta com a l’esperit que s’encarna en el
títol d’aquella obra de teatre on Carles
Soldevila aborda l’etern tema de la
infidelitat conjugal. El títol diu Civilitzats,
tanmateix. La Catalunya que Ramon Trias
retroba l’any 1949, quan torna a Barcelona
des del seu exili de Colòmbia, és una
Catalunya on tot rastre de liberalisme –i no
cal dir de volterianisme– ha desaparegut. El
catalanisme resistencial s’ha hagut de
refugiar, en bona part, a les sagristies dels
sectors de l’església catòlica menys adherits
215

013-VIA09-2 12/5/09 18:48 Página 216
Llibres
al franquisme. L’església catòlica va ser una
de les grans famílies ideològiques de la
postguerra. L’altra gran família serà, a
partir de finals dels cinquanta i principis
dels seixanta, el marxisme. Aquestes dues
forces ideològiques arribaran, pletòriques, a
la Transició i, de fet, en forniran els quadres
dirigents; la nova aristocràcia. Ramon Trias
Fargas no té res a veure amb cap d’aquestes
dues famílies però serà en mig d’elles que
haurà de sobreviure.
Un dels grans encerts de la biografia de
Jordi Amat és fer-nos adonar de la
inevitabilitat del desencontre i del coratge
de Trias per mostrar-se inexorable en la
defensa d’uns principis ideològics que li
crearan problemes no només entre els seus
adversaris polítics sinó també entre els seus
correligionaris. La posició de Trias té encara
més mèrit si tenim en compte que alguns
descendents d’aquella aristocràcia
republicana en el moment de la veritat, en
el moment de la creació dels partits polítics
i de la confrontació democràtica,
assumeixen, per convenciment o per
tacticisme –tant li fa– posicions polítiques
més populars i més populistes. En aquest
sentit, el Trias que ens descriu Amat té molt
de personatge ibsenià. Però ja se sap que un
enemic del poble, per més raó que tingui, mai
no pot guanyar unes eleccions.
Un altre mèrit de la biografia de Jordi Amat
és relacionar allò que, ideològicament,
passava a Catalunya amb allò que passava a
la resta del món. Massa vegades quan es
parla de l’antifranquisme no es té en
compte la situació de guerra freda que vivia
el món com si aquesta situació general no
tingués una influència decisiva en el dia a
dia del que passava al nostre país –o a la
resta d’Espanya–. Aquesta relació entre
antifranquisme i guerra freda és, encara, un
216
tema per estudiar i que ens podria portar
moltes sorpreses.
I, finalment, o potser ho hauria d’haver
escrit d’entrada, cal dir que la biografia de
Jordi Amat és una d’aquelles peces que
honoren el gènere. Amat torna a demostrar
que una bona biografia necessita tant de la
història com de la literatura. El primer
capítol, per exemple, té una arrancada
absolutament cinematogràfica i tot el llibre
està escrit amb un alt sentit narratiu, amb
passió expositiva i amb un llenguatge segur
i vibrant; i, naturalment, amb una munió
de dades que li dona cohesió, solidesa i
autoritat. Especialment remarcable resulta
la utilització de reflexions i notes inèdites
escrites pel biografiat i que ens
proporcionen una visió més exacta
d’episodis tan decisius com va ser la
negociació, a porta tancada, de l’Estatut. Per
cert: les aigües del finançament estaven,
efectivament, contaminades. El mèrit, però,
no es dir-ho ara. El mèrit és haver-ho
denunciat des del primer dia, a
contracorrent de l’eufòria i dels interessos
de la majoria.

013-VIA09-2 12/5/09 18:48 Página 217
VIA 09 04/2009 REVISTA DEL CENTRE D’ESTUDIS JORDI PUJOL
ABSTRACTS VIA 09
CASTELLANO
La revolución iraní, treinta años
después
Fred Halliday
La revolución islámica de Irán, que culminó
a principios del año 1979 con la toma de
poder del ayatolá Jomeini y sus aliados, fue
uno de los acontecimientos más dramáticos,
inesperados y, en sus consecuencias,
importantes de la segunda mitad del siglo XX.
La revolución marcó un punto de inflexión
en la historia de toda la región, puesto que
derribó a uno de los aliados más próximos y
poderosos de Occidente, provocó un giro de
ciento ochenta grados en el mapa
geoestratégico de Oriente Medio y puso fin a
casi dos milenios de monarquía en el país.
También significó un punto de inflexión por
lo que respecta a la política exterior de los
Estados Unidos, y actuó como presagio del
largo conflicto con el mundo islámico –tanto
con Irán como con Afganistán, Iraq o el
Líbano– que durante las tres siguientes
décadas preocuparía a los presidentes
norteamericanos –y dañaría gravemente su
reputación–, desde Carter y Reagan hasta
Clinton y George W. Bush. Al mismo tiempo,
y en fuerte contraste con las revoluciones y
los conflictos étnicos de otras partes del
mundo, se distanció de la polaridad de la
Guerra Fría: el eslogan político del ayatolá
fue Ni Oeste, ni Este, y en un país que había
estado ocupado, aunque sin provocaciones,
por Rusia y el Reino Unido en ambas guerras
mundiales, el rechazo nacionalista a
alinearse con un bando u otro de la Guerra
Fría conllevó otro giro notable para la región.
Lévi-Strauss: la antropología del
pensamiento salvaje o el pensamiento
salvaje de la antropología
Manfred Díez
El 28 de noviembre pasado, Claude Lévi-
Strauss –uno de los referentes intelectuales
más importantes del siglo XX– cumplió cien
años. Con motivo de tan señalada efeméride,
la Bibliothèque de la Pléiade, una de las
colecciones de libros más prestigiosas del
mundo en francés, decidió publicar las
principales obras del antropólogo más
reconocido de la contemporaneidad. Tristes
tropiques (1955), Le totémisme aujourd’hui
(1962), La pensée sauvage (1962), La Voie des
masques (1975), La Potière jalouse (1985) e
Histoire de Lynx (1991) son algunos de los
textos de Lévi-Strauss que La Pléyade compiló
en un único volumen de dos mil páginas.
Este hecho editorial es un indicador de la
importancia capital que reviste el centenario
del padre del estructuralismo etnográfico, ya
que La Pléyade muy raramente publica obras
de autores vivos. El presente artículo se
adentra magistralmente en su vida y obra.
Una aproximación sinóptica
al bicentenario de Darwin
Ramon Parés
Charles Robert Darwin nació en 1809 en
Shrewsbury –ciudad del oeste de Inglaterra–,
motivo por el que este año se conmemora su
bicentenario; en relación con esta efeméride se
han previsto, también en nuestro país, varios
actos y debates. En 1982 ya se conmemoró en
Cataluña el centenario de su muerte, en cuya
ocasión se habló y se escribió más sobre
Darwin que en todo un siglo. El autor del
presente artículo recorre las principales
aportaciones y la influencia del darwinismo
en el pensamiento científico contemporáneo
en general, y en la biología en particular.
217

013-VIA09-2 12/5/09 18:48 Página 218
Abstracts
Las políticas familiares en Francia
Bruno Le Maire
El diputado francés Bruno Le Maire, ex jefe
de gabinete del primer ministro francés
Dominique de Villepin, asegura en esta
conferencia que las claves del éxito de las
políticas familiares son la unanimidad y el
consenso de todas las fuerzas políticas, tanto
de derechas como de izquierdas. Este factor
de unidad ha permitido que Francia cuente
con algunas de las políticas familiares más
sólidas del continente y con la tasa de
natalidad más alta de Europa. El autor repasa
con detalle los distintos tipos de prestaciones
y exenciones fiscales que Francia concede a
las familias.
Las políticas familiares en Alemania
Iris Bethge
Junto con Japón, Alemania es el país del
mundo que envejece más rápidamente; por
ello –explica Iris Bethge–, desde el gobierno
federal alemán se promueven políticas que
favorezcan la fecundidad y se articulan
medidas para hacer más fácil la vida a las
familias, sean del tipo que sean. En este
sentido, comenta que se han impulsado
políticas activas para conciliar la vida
familiar y laboral que ya empiezan a dar los
primeros frutos: por primera vez desde el año
2000 –asegura– han aumentado los índices
de natalidad del país. Por otro lado, al
contrario de lo que sucede en muchos países
europeos, en Alemania las mujeres
inmigrantes tienen menos hijos que las
autóctonas. El motivo, según la autora de la
conferencia, es que Alemania es un país
donde resulta muy costoso,
económicamente, levantar una familia con
muchos hijos. Con el fin de paliar esta
situación, una de las políticas que más ha
contribuido al reciente incremento de la
natalidad es la prestación que el gobierno
federal alemán puso en práctica hace dos
años para padres y madres, que consiste en
que cuando una pareja tiene un hijo, la
218
madre percibe el 67% del sueldo neto
durante catorce meses.
Las políticas familiares en Dinamarca
Jesper Brask Fischer
El desarrollo de una importante red de
jardines de infancia financiada parcialmente
con fondos públicos ha constituido uno de
los factores clave que ha incentivado la
natalidad en Dinamarca en los últimos años.
En el transcurso de esta conferencia
transcrita para VIA, el jefe del Departamento
de Familia y Bienestar del Ministerio de
Bienestar Social danés asegura que dicha red
garantiza una plaza de guardería al 95% de
los niños daneses de entre uno y seis años,
hecho que permite que las mujeres puedan
trabajar mientras otros se ocupan
adecuadamente de sus hijos. Las mujeres
danesas –afirma– tienen más hijos porque el
gobierno les ha asegurado unas buenas
condiciones sociales. Para alcanzar el índice
de natalidad actual de 1,9 hijos por mujer
(muy próximo al más alto de Europa, que
ostentan las francesas con 2,1 hijos de
media), Fischer indica que en Dinamarca,
además de invertir mucho dinero en jardines
de infancia, se han implementado varias
políticas públicas que han contribuido
asimismo a estimular la natalidad. Aparte de
apostar muy fuerte por la conciliación de la
vida laboral y familiar, en este pequeño país
del norte de Europa se han afrontado además
otros retos, como el de las necesidades
derivadas de los nuevos modelos familiares
en un país donde cada vez hay más hogares
monoparentales como fruto de la
fragmentación de la estructura familiar
tradicional.
Las políticas familiares en Cataluña
Lluís Flaquer
El acceso a la vivienda y la estructura del
mercado de trabajo son, según indica Flaquer
en esta conferencia, los principales
obstáculos que dificultan actualmente la

013-VIA09-2 12/5/09 18:48 Página 219
VIA 09 04/2009 REVISTA DEL CENTRE D’ESTUDIS JORDI PUJOL
maternidad y la formación de nuevas
familias. El autor –uno de los principales
expertos del país en teoría sociológica de la
familia, nuevas formas de convivencia y
políticas familiares– afirma que si dichos
obstáculos no se eliminan, por muchas
políticas familiares que se lleven a cabo no se
resolverá el problema de la baja fecundidad
en Cataluña, que se resume en un índice de
natalidad inferior al de la mayor parte de los
países europeos. El sociólogo constata
asimismo que pese al repunte demográfico
propiciado por la inmigración en los últimos
años en nuestro país, las prácticas
reproductivas de las mujeres inmigrantes se
adaptan rápidamente a las de las autóctonas,
por lo que disminuye el número de hijos que
tienen. Flaquer asegura también que el
sistema español de beneficios a las familias
no solo resulta insuficiente e inadecuado,
sino que carece gravemente de equidad en
términos territoriales y de clase.
Las políticas locales de apoyo a las
familias
Cristina Brullet
Varios estudios sociológicos demuestran que
pese a los cambios y las transformaciones a
que están sometidas las relaciones
personales en la sociedad postindustrial
globalizada, la familia sigue siendo una de
las principales estructuras de acogida y se
mantiene como primer marco de relación
social a lo largo de la vida de los individuos,
aunque su sistema de relaciones y
obligaciones internas se está modificando
profundamente. Al tratarse de una de las
instituciones centrales en la generación y
consolidación de cohesión social, la familia
requiere la atención de los expertos y el
apoyo efectivo de todas las administraciones.
También los ayuntamientos y los entes
locales pueden desempeñar un papel
importante en este sentido. Las denominadas
políticas del tiempo a las que se refiere la
autora son un ejemplo de ello.
La emergencia de nuevos modelos
familiares
Lluís Sáez
El proceso de individualización está en la
base de las grandes transformaciones
sociales que han tenido lugar en Occidente y
que definen el paso de las sociedades
modernas a las sociedades postmodernas.
Algunas de las principales instituciones
sociales –entre ellas, la familia– se han visto
en la necesidad de buscar modelos adaptados
a las nuevas realidades y necesidades.
Vivimos en una sociedad donde todo cambia
rápidamente. Las personas cambian
también, y cambian sus necesidades. En tal
contexto, pocas cosas son para toda la vida, y
el sujeto busca acomodarse sucesivamente a
su circunstancia. La plasticidad de la familia
actual conlleva, según el autor, una
diversidad formal y relacional que pretende
dar respuesta a la pluralidad de situaciones y
necesidades del individuo.
Familia y religión hoy: ¿hacia una
socialización invisible?
Jordi Collet y Joan Estruch
La familia es una institución clave en el
proceso de socialización de los individuos; es
decir, en la transmisión de determinados
valores y actitudes ante la vida y frente al
mundo. El presente artículo aborda, desde la
sociología de la religión, el papel
desempeñado por la familia en la
socialización y en la transmisión de una
determinada fe o creencia en un tiempo
caracterizado por el pluralismo y la
privatización religiosa, por un lado, y la
creciente secularización de nuestras
sociedades, por otro.
219

013-VIA09-2 12/5/09 18:48 Página 220
Abstracts
ENGLISH
The Iranian revolution, thirty years on
Fred Halliday
Iran’s Islamic revolution, which culminated
in early 1979 with the takeover by Ayatollah
Khomeynî and his allies, was one of the most
dramatic, unexpected and, in terms of its
consequences, important events of the
second half of the twentieth century. The
revolution marked a turning point in the
history of the whole region, as it brought
down one of the West’s closest and most
powerful allies, led to an eighty degree turn
in the geo-strategic map of the Middle East
and put an end to almost two thousand years
of monarchy in the country. It was also a
watershed for the foreign policy of the
United States and foreshadowed the long
conflict with the Islamic world, both with
Iran and Afghanistan, Iraq and Lebanon,
which for the next three decades would
cause headaches for US presidents, seriously
damaging their reputations, from Carter and
Reagan to Clinton and George W. Bush. At
the same time, and in marked contrast to the
ethnic revolutions and conflicts taking part
in other parts of the world, Iran distanced
itself from the Cold War. The political slogan
of the Ayatollah was Neither West nor East
and, in a country that had been occupied,
albeit without provocation, by Russia and
the United Kingdom in the two world wars,
the nationalist refusal to side with one or the
other in the Cold War led to another notable
shift in the region.
Lévi-Strauss: the anthropology of la
pensée sauvage or la pensée sauvage
of anthropology
Manfred Díez
On 28 November 2008, Claude Lévi-Strauss,
one of the most important intellectual
references of the twentieth century, turned a
hundred. To celebrate such an important
date, the Bibliothèque de la Pléiade, one of
220
the world’s most prestigious collections of
books in French, decided to publish the key
works of the most renowned anthropologist
of modern times. Tristes tropiques (1955), Le
totémisme aujourd’hui (1962), La pensée sauvage
(1962), La Voie des masques (1975), La Potière
jalouse (1985) and Histoire de Lynx (1991) are
some of Lévi-Strauss’ texts that La Pléiade
republished in a single two thousand page
volume. This publishing event acknowledges
the prime importance represented by the
centenary of the father of ethnographic
structuralism, as La Pléiade rarely publishes
books by living authors. This article provides
a masterly examination of his life and work.
A synoptic approach to Darwin’s
bicentenary
Ramon Parés
Charles Robert Darwin was born in 1809 in
Shrewsbury, a town in the west of England,
and his bicentenary is being commemorated
this year, a date around which many acts and
debates have been programmed, also in
Catalonia. Catalonia already commemorated
the centenary of his death, back in 1982; an
occasion when more was said and written
about Darwin had been in the whole of the
previous century. The author of this article
reviews the main contributions and
influence of Darwinism in contemporary
scientific thought in general and with regard
to biology in particular.
Family policies in France
Bruno Le Maire
The French MP, Bruno Le Maire, former head
of the cabinet of the French Prime Minister,
Dominique de Villepin, assures us in this talk
that the keys to the success of family policies
are unanimity and consensus among all
political forces, both on the right and the
left. This factor of unity has provided France
with some of the continent’s most solid
family policies and the highest birth rate in
Europe. The author takes a detailed look at

013-VIA09-2 12/5/09 18:48 Página 221
VIA 09 04/2009 REVISTA DEL CENTRE D’ESTUDIS JORDI PUJOL
the different types of benefits and tax
exemptions that are available to families in
France.
Family policies in Germany
Iris Bethge
Along with Japan, Germany is the country
with the world’s fastest aging population.
That is why, explains Iris Bethge, the German
Federal Government is promoting policies
aimed at boosting the birth rate, and are also
taking measures aimed at making family life
much easier, for all types of families. In this
respect, Bethge informs us that active
policies have been implemented to help
achieve a work-life balance and that these are
starting to produce the first results. For the
first time since 2000, she says, the country’s
birth rate has increased. On the other hand,
and unlike what is happening in many
European countries, immigrant women in
Germany are having fewer children than
native German women. The reason,
according to the author of this talk, is that
Germany is a country in which it is very
expensive to bring up a large family. To
improve this situation, one of the policies
that has had the greatest effect on the recent
increase in the birth rate is parent benefit,
which was set up by the German government
two years ago, and means that that when a
couple has a child, the mother will receive
67% of her net salary for a period of fourteen
months.
Family policies in Denmark
Jesper Brask Fischer
The development of a significant network of
nurseries, partially by public funds, has been
one of the key factors in the boosting of the
birth rate in Denmark over recent years.
During this talk, transcribed by VIA, the head
of the Family and Welfare Department of the
Ministry of Social Welfare in Denmark states
that this network guarantees nursery places
for 95% of Danish children aged between one
and six, allowing women to work, while
someone else looks after their children
properly. Danish women, he says, have more
children because the government ensures
they can continue to enjoy good social
conditions. To achieve the current birth rate
of 1.9 children per woman (very close to the
highest rate in Europe, which is held by the
French with an average of 2.1 children),
Fischer points out that, in Denmark, in
addition to investing a lot of money in
nurseries, they have also implemented a
number of other public policies to help
stimulate the birth rate. Moreover, apart
from a high level of commitment to a worklife
balance, in this small northern European
country other challenges have also been
dealt with, such as the needs of new family
models in a country where there are more
and more single-parent families as a result of
the fragmentation of the traditional family
structure.
Family policies in Catalonia
Lluís Flaquer
In this talk Flaquer argues that access to
housing and the structure of the job market
are the main obstacles hindering maternity
and the formation of new families today. The
author, one of the leading experts in
Catalonia in the sociological theory of the
family, new ways of living together and
family policies, states that if these obstacles
are not overcome, no matter how many
family policies are developed, the problem of
low birth rate in Catalonia, which is far lower
than most other European countries, will
not be resolved. This Catalan sociologist also
states that, in spite of the demographic rise
over the last few years due to immigration in
Catalonia, the reproductive practices of
immigrant women quickly become aligned
with those of native Catalan women,
resulting in a drop in the number of children
they will have. Flaquer also claims that the
Spanish system of family benefits is not only
insufficient and inadequate but seriously
221

013-VIA09-2 12/5/09 18:48 Página 222
Abstracts
lacking in equity in terms of territory and
class.
Local policies to support families
Cristina Brullet
Various sociological studies show that, in
spite of the changes and transformations
undergone by personal relations in a
globalised, post-industrial society, the family
continues to be one of the main structures
for nurture and remains the prime
framework for social relations throughout
the lives of individuals, even though their
system of internal relationships and
obligations may change greatly. The family,
one of the most important key institutions
for generating and consolidating social
cohesion, requires the attention of experts
and the effective support of all
administrations. Councils and local bodies
can also play an important role in this
respect. The so-called time policies which the
author refers to are an example of this.
The emergence of new family models
Lluís Sáez
The process of individualisation forms the
basis of the great social transformations that
have taken place in the West and that define
the shift from modern societies to postmodern
societies. Some of the key social
institutions, including the family, have had
to find models that are more in line with the
new realities and requirements. We are
living in a society where everything changes
very quickly. People also change and their
needs also change. In this context, few things
last a whole lifetime and people attempt to
successively adapt to their circumstances.
According to the author, the flexibility of the
current family model leads to both formal
and relational diversity in an attempt to
respond to this plurality of situations and
the needs of the individual.
222
Family and religion today: towards an
invisible socialisation?
Jordi Collet and Joan Estruch
The family is a key institution in the
socialisation of individuals, i.e. in
transmitting certain values and attitudes
towards life and the world. This article deals
with, from the point of view of the sociology
of religion, the role played by the family in
socialisation and in transmitting a certain
faith or belief in a time characterised by
pluralism and religious privatisation, on the
one hand, and the growing secularisation of
our societies on the other.

013-VIA09-2 12/5/09 18:48 Página 223
VIA 09 04/2009 REVISTA DEL CENTRE D’ESTUDIS JORDI PUJOL
FRANÇAIS
La révolution iranienne, trente ans
après
Fred Halliday
La révolution islamique d’Iran, qui atteint
son paroxysme au début de l’année 1979,
lorsque l’ayatollah Khomeini et ses alliés
prennent le pouvoir, a été l’un des
événements les plus dramatiques,
inattendus et lourds de conséquences de la
deuxième moitié du XX e siècle. La révolution
a marqué un point d’inflexion dans l’histoire
de l’ensemble de la région, car elle a anéanti
l’un des alliés les plus proches et les plus
puissants d’Occident, bouleversant
brutalement le contexte géostratégique du
Moyen-Orient et mettant fin à presque deux
millénaires de monarchie dans le pays. Il a
aussi marqué un point d’inflexion dans la
politique extérieure des États-Unis, laissant
présager le long conflit dans lequel ils
allaient entrer avec le monde islamique
–aussi bien avec l’Iran que l’Afghanistan,
l’Iraq ou le Liban– et qui, pendant les trois
décennies suivantes, serait au centre des
préoccupations des présidents nordaméricains
–nuisant du reste gravement à
leur réputation–, de Jimmy Carter et Ronald
Reagan à Bill Clinton et George W. Bush. En
même temps, elle s’oppose de manière
frappante aux révolutions et aux conflits
ethniques qui ont éclaté dans d’autres
régions du monde, se démarquant ainsi de la
polarité de la Guerre froide : le slogan
politique de l’ayatollah était Ni l’Ouest, ni l’Est,
et dans un pays qui avait été occupé par la
Russie et le Royaume-Uni pendant les deux
guerres mondiales, bien qu’aucune
provocation n’ait été lancée à son égard, la
réticence des nationalistes à se rallier à l’un
ou l’autre camp de la Guerre froide va
supposer un autre bouleversement
important dans la région.
Claude Lévi-Strauss : l’anthropologie
de la pensée sauvage ou la pensée
sauvage de l’anthropologie
Manfred Díez
Le 28 novembre dernier, Claude Lévi-Strauss
–l’une des références intellectuelles les plus
importantes du XX e siècle– fêtait son
centième anniversaire. Pour commémorer
une date si importante, la Bibliothèque de la
Pléiade, l’une des collections de livres en
langue française les plus prestigieuses du
monde entier, a décidé de publier les
principales œuvres de l’anthropologue le
plus influent de l’ère contemporaine. Tristes
tropiques (1955), Le totémisme aujourd’hui
(1962), La pensée sauvage (1962), La Voie des
masques (1975), La Potière jalouse (1985) et
Histoire de Lynx (1991) sont quelques-uns des
textes de C. Lévi-Strauss que La Pléiade a
rassemblés en un seul volume de deux mille
pages. Ce haut fait éditorial est un indicateur
de l’importance capitale que revêt le
centenaire du père du structuralisme
ethnographique, car La Pléiade publie très
rarement les œuvres d’auteurs encore
vivants. Cet article approfondit de façon
magistrale la vie et l’œuvre de cet auteur.
Une approche synoptique du
bicentenaire de C. Darwin
Ramon Parés
Charles Robert Darwin est né en 1809 à
Shrewsbury –ville de l’ouest de
l’Angleterre–, d’où la commémoration de
son bicentenaire cette année, une date
importante autour de laquelle s’articulent
aussi dans notre pays un grand nombre
d’événements publics et de débats. En 1982,
la Catalogne avait déjà commémoré le
centenaire de sa mort ; cet événement, à lui
seul, allait faire couler plus d’encre et
engager plus de débats sur C. R. Darwin qu’il
ne l’avait fait en l’espace d’un siècle.
L’auteur de cet article passe en revue les
principaux apports et l’influence du
darwinisme sur la pensée scientifique
223

013-VIA09-2 12/5/09 18:48 Página 224
Abstracts
contemporaine en général et sur la biologie
en particulier.
Les politiques familiales en France
Bruno Le Maire
Le député français Bruno Le Maire, ancien
chef de cabinet du Premier ministre français,
Dominique de Villepin, affirme dans cette
conférence que la clé du succès des
politiques familiales réside dans l’unanimité
et le consensus de toutes les forces
politiques, qu’elles soient de droite ou de
gauche. Grâce à ce facteur d’unité, la France
a pu implanter certaines politiques
familiales, reconnues comme les plus solides
du continent, et jouir du taux de natalité le
plus élevé d’Europe. L’auteur de cet article
examine dans le détail les différents types de
prestations et d’exonérations d’impôts dont
bénéficient les familles françaises.
Les politiques familiales en Allemagne
Iris Bethge
Avec le Japon, l’Allemagne est le pays du
monde qui vieillit le plus vite, d’où –comme
l’explique Iris Bethge– la promotion, de la
part du gouvernement fédéral allemand, de
politiques qui favorisent la fécondité et la
mise en œuvre de mesures permettant de
faciliter la vie des familles, de quelque type
qu’elles soient. À ce propos, elle explique que
des politiques actives ont été mises en œuvre
afin de concilier vie familiale et vie
professionnelle, et qu’elles commencent déjà
à porter leurs premiers fruits. Pour la
première fois depuis l’an 2000 –renchéritelle–,
les taux de natalité du pays ont
augmenté. D’autre part, contrairement à de
nombreux pays européens, en Allemagne, les
femmes immigrantes ont moins d’enfants
que les femmes autochtones. Cela est dû,
selon l’auteur de cette conférence, au fait
que l’Allemagne est un pays dans lequel les
familles nombreuses paient très cher pour
élever leurs enfants. Pour pallier cette
situation, la prestation accordée aux parents,
224
il y a deux ans, par le gouvernement fédéral
est l’une des politiques qui a le plus
contribué à l’augmentation récente de la
natalité : lorsqu’un couple a un enfant, la
mère perçoit 67 % de son salaire net pendant
les quatorze mois de son congé de maternité.
Les politiques familiales au Danemark
Jesper Brask Fischer
Le développement d’un réseau important de
crèches pour enfants en bas âge, financé en
partie par des fonds publics, a été l’un des
facteurs-clés qui a relancé la natalité des
familles danoises ces dernières années. Au
cours de cette conférence transcrite pour
VIA, le chef du département chargé des
affaires familiales et sociales du Ministère de
la santé et des services sociaux du Danemark
assure que ce réseau garantit une place de
garderie à 95 % des enfants danois âgés entre
un et six ans, ce qui permet aux femmes de
pouvoir travailler, pendant que d’autres
s’occupent de leurs enfants comme il se doit.
Les femmes danoises –selon les dires de J. B.
Fischer– ont plus d’enfants parce que le
gouvernement leur a offert de bonnes
conditions sociales. Pour atteindre le taux de
natalité actuel de 1,9 enfants par femme (très
proche du meilleur taux d’Europe, à savoir
celui de la France, pays dans lequel les
femmes ont en moyenne 2,1 enfants), J. B.
Fischer signale que le Danemark a non
seulement investi beaucoup d’argent dans
des crèches familiales, mais qu’il a encore
mis en œuvre diverses politiques publiques
qui ont aussi contribué à stimuler la natalité.
D’autre part, ce petit pays du nord de
l’Europe s’était non seulement fixé pour
objectif de concilier vie familiale et vie
professionnelle, mais aussi de relever
d’autres défis, notamment celui de couvrir
les besoins dérivés des nouveaux modèles
familiaux d’un pays où les foyers
monoparentaux sont de plus en plus
nombreux en raison de la fragmentation de
la structure familiale traditionnelle.

013-VIA09-2 12/5/09 18:48 Página 225
VIA 09 04/2009 REVISTA DEL CENTRE D’ESTUDIS JORDI PUJOL
Les politiques familiales en Catalogne
Lluís Flaquer
L’accès au logement et la structure du
marché du travail, comme l’explique L.
Flaquer dans cette conférence, sont les
principaux facteurs qui font obstacle
actuellement à la maternité et à la formation
de nouvelles familles. L’auteur, un des
principaux experts du pays en matière de
théorie sociologique de la famille, de
nouvelles formes de convivialité et de
politiques familiales, affirme que si ces
obstacles ne sont pas balayés, les
gouvernements auront beau mettre en
œuvre des politiques familiales, celles-ci ne
résoudront pas le problème de la faible
fécondité des ménages en Catalogne, où le
taux de natalité est inférieur à celui de la
majorité des pays européens. Le sociologue
constate aussi que, en dépit de la reprise
démographique favorisée par l’immigration
de ces dernières années dans notre pays, les
pratiques de reproduction des femmes
immigrantes s’adaptent rapidement à celles
des autochtones : elles aussi ont de moins en
moins d’enfants. L. Flaquer affirme en outre
que le système espagnol d’allocations
familiales est non seulement insuffisant et
inadéquat, mais qu’il est aussi totalement
dénué d’équité, en termes de territoire et de
classe.
Les politiques locales de soutien aux
familles
Cristina Brullet
Diverses études sociologiques montrent
qu’en dépit des changements et des
transformations auxquels sont soumises les
relations personnelles dans la société postindustrielle
globalisée, la famille reste
encore l’une des principales structures
d’accueil et le premier cercle de relations
sociales des individus tout au long de leur
vie, bien que son système de relations et
d’obligations internes subisse actuellement
de profondes modifications. La famille,
considérée comme l’une des institutions qui
jouent le rôle le plus important dans la
génération et la consolidation de la cohésion
sociale, requiert l’attention des experts et le
soutien effectif de toutes les administrations.
Les mairies et les organisations locales
peuvent également jouer un rôle important
dans ce sens. Lesdites politiques du temps
auxquelles l’auteur de cet article fait
référence illustrent cette théorie.
L’émergence de nouveaux modèles
familiaux
Lluís Sáez
Le processus d’individualisation est à la base
des grandes transformations sociales qui se
sont produites en Occident et qui définissent
le passage des sociétés modernes aux sociétés
post-modernes. Certaines des principales
institutions sociales –entre autres, la
famille– ont ressenti le besoin de chercher
des modèles adaptés aux nouvelles réalités et
nécessités. Nous vivons dans une société où
tout change rapidement. Même les
personnes changent, ainsi que leurs besoins.
Dans un tel contexte, peu de choses durent
toute la vie ; aussi l’individu cherche-t-il à
s’adapter successivement aux circonstances
qui se présentent à lui. La plasticité de la
famille actuelle comporte, selon l’auteur,
une diversité formelle et relationnelle qui
entend répondre à la pluralité des situations
et des besoins de l’individu.
Famille et religion de nos jours : vers
une socialisation invisible ?
Jordi Collet et Joan Estruch
La famille est une institution qui joue un
rôle fondamental dans le processus de
socialisation des individus, autrement dit
dans la transmission de certaines valeurs et
attitudes face à la vie et face au monde. Cet
article aborde, à la lumière de la sociologie
de la religion, le rôle de la famille dans la
socialisation et la transmission d’une
certaine foi ou croyance en une période
225

013-VIA09-2 12/5/09 18:48 Página 226
Abstracts
caractérisée par le pluralisme et la
privatisation religieuse, d’une part, et la
sécularisation croissante de nos sociétés, de
l’autre.
226

013-VIA09-2 12/5/09 18:48 Página 227
VIA 09 04/2009 REVISTA DEL CENTRE D’ESTUDIS JORDI PUJOL
VIA 09 Valors, Idees, Actituds
Revista del Centre d’Estudis Jordi Pujol
BUTLLETA DE SUBSCRIPCIÓ

013-VIA09-2 12/5/09 18:48 Página 228
VIA 09 BUTLLETA DE SUBSCRIPCIÓ
SUBSCRIPCIÓ A L’EDICIÓ IMPRESA DE VIA
L’import de la subscripció anual és de 30 €, més un suplement de 10 € si l’adreça
destinatària està fora d’Espanya. La periodicitat és quadrimestral
(3 números l’any).
Per formalitzar la inscripció, ompliu els camps següents:
NOM:
COGNOMS:
NIF / CIF:
ADREÇA:
POBLACIÓ:
CODI POSTAL:
E-MAIL:
TELÈFON:
DURADA SUBSCRIPCIÓ (ANYS):
NÚMERO COMPTE CORRENT:
CARREGUEU L’IMPORT A L’INICI DEL PERÍODE
Informació i subscripcions
Centre d’Estudis Jordi Pujol
Passeig de Gràcia, 8-10, 2n 1a A
08007 Barcelona
www.jordipujol.cat
via@jordipujol.cat