AGFA - Zoo de Barcelona

la sargantana pallaresa o la sargantana
pirinenca, o, fins i tot, la presència de
la musaranya de jardí, que nosaltres
hem buscat durant molts anys i que no
ha estat fins fa aproximadament un any
que un equip de l'Empordà n'ha determinat
la presència a la zona de les
Alberes. Es una espècie molt abundant
al sud de França, per exemple a
Banyuls, que penetra a 'la Península per
la regió cantàbrica i ocupa tota la zona
atlàntica fins a Cadis, però a Catalunya
no l'havíem trobat fins ara, tot i haver
examinat milers de mostres.
De fet, aquest el Catàleg ha servit per
posar al dia l'estat actual dels coneixements
sobre la fauna a casa nostra: per
saber què és el que es coneix i també
que és el que no es coneix.
Com es va organitzar la feina per
confeccionar el Catàleg?
Evidentment, una cosa així no es pot
muntar de nou en poc temps. Hi hem
treballat durant dos anys. La meva
tasca inicial va ser elaborar una fitxa
que tractés tots els temes relacionats
amb la distribució, l'alimentació, la
reproducció i l'hàbitat, a més dels
aspectes legals i l'opinió dels autors
sobre l'estat de conservació de cada
espècie. És a dir, una fitxa completa
que comprengués tots aquests punts i
ens permetés tenir una idea global de
l'espècie, sobretot amb vista a la gestió,
que és el que interessa al DARP.
Això va ser una tasca bastant llarga. Un
cop feta la fitxa, vaig contactar amb els
especialistes en cada grup, els quals van
aportar les dades de què disposaven.
De fet, gairebé no hi ha treball de
camp: són dades que ja es tenien. Cap a
mitjan dels anys vuitanta hi va haver
una mena d'explosió d'equips de treball
i de possibilitats d'adquirir coneixements,
i avui dia els bancs de dades
que hi ha sobre cada grup de fauna són
importants. Aquest Catàleg fa quinze
anys hauria estat impossible. Podriem
dir que és una feina que s'ha fet en el
moment adequat.
Quines són les principals conclusions
que es poden treure d'aquest treball?
Hi ha hagut sorpreses?
Sorpreses, no. Podem dir que s'ha
constatat l'existència de la sargantana
pallaresa i la sargantana pirinenca, que
són espècies descobertes recentment,
però això no ho ha posat de manifest el
Catàleg, sinó que ja se sabia abans; el
que sí que indica és l'actualitat que té
el Catàleg.
Quins són els vertebrats que es troben
en una situació més dificil pel
que fa a la seva supervivència a mig
termini al territori català?
Començant pels ocells, podem citar el
corb marí emplomallat, el bitó, l'ànec
xiulador, el xoriguer petit, la gavina
capnegre, la mallerenga de bigotis ...
n'hi ha molts. Quant a mamífers, tenim
molts quiròpters, el turó, el visó europeu,
l'ós, recentment reintroduït després
d'haver-se extingit a Catalunya ...
Entre els vulnerables hi ha, per exemple,
l'anguila, un peix aparentment
molt abundant que és víctima, però, de
la degradació dels rius. Podem afegir-hi
uns deu peixos que estan en perill, la
majoria dels quals el públic ni tan
sols els coneix. Què vol dir en perill?
Que si les condicions del medi on viuen
varien, si l'ésser humà les fa variar,
aquestes espècies poden arribar a desaparèixer.
Això és el que posa de
manifest aquest Catàleg: que hi ha
espècies que estan molt condicionades