AGFA - Zoo de Barcelona

EIbongo (Tragelaphus euryceros),
amb mascles que poden
assolir 1,30 metres d'alçada,
2,50 metres de llargada i més
de 300 quilos de pes, és el més gros de
tots els antílops de selva. És també el
més acolorit, ja que presenta un pelatge
de tonalitat rogenca sobre el qual destaquen
de 12 a 14 ratlles verticals blanques,
una cresta dorsal també ratllada
de color blanc i una sèrie de taques clares
distribuïdes per la cara, el pit i les
potes. Són vistoses, així mateix, les
seves banyes, espiralades en forma de
lira, que són presents en ambdós sexes
i que poden arribar a medir un metre de
llargària.
Però la destacada i ben visible
aparença que tenen els bongos
quan els observem en
captivitat té, curiosament, una
important funció de camuflatge quan
aquests animals es troben en el seu
hàbitat original. En efecte, aquesta contrastada
coloració ratllada els permet
amagar-se perfectament entre les tonalitats
clarobscures típiques de la selva
densa on viuen en el moment en què
detecten qualsevol perill.
és precisament aquesta gran facilitat
que té el bongo per desaparèixer
ràpidament entre la vegetació,
malgrat la seva considerable
grandària, la que ha fomentat l' existència
de curiosos mites sobre el comportament
d'aquest animal entre algunes
tribus de la selva. Per exemple, creuen
que, quan un caçador en segueix el rastre,
es pot penjar amb les banyes de les
branques dels arbres i deixar-se caure
per sorpresa sobre el seu perseguidor o
que és capaç de submergir-se sota l'aigua
durant llargues temporades per
fugir dels seus enemics, alimentant-se
mentrestant de peixos.
Tanmateix, la realitat de la
seva vida és molt menys
espectacular. Així, és un animal
de costums discrets i no
territorials, que pot viure en parelles o
formar petits grups de fins a una trentena
o més d'individus, malgrat que avui
dia les agrupacions d'una dotzena
d'exemplars ja són considerades excepcionals.
En general, aquestes formacions
estan constituïdes per femelles
adultes i joves de diferents edats, ja
que els mascles solen ser més solitaris.
El període de gestació és de 9 a 9,5
mesos, i acostuma a néixer una sola
cria d'uns 20 quilos de pes en cada
part. La longevitat d'aquesta espècie en
captivitat és d'uns 20 anys.
Fonamentalment nocturns i crepusculars,
durant el dia es
mantenen dins la més densa
vegetació, i semblen tenir una
preferència especial per amagar-se
durant les hores més caloroses a l'interior
de les masses de bambú higròfil,
encara que no n'acostumen a menjar.
L'alimentació, estrictament vegetariana,
consisteix en herbes, fulles d'arbustos
i d'arbres, fruits que troben caiguts
al terra del bosc, arrels i fins i tot
escorça.
[
espècie presenta una discontínua
distribució a través de les
selves plujoses de les terres
baixes de l'oest de l'Àfrica
(Sierra Leone, Libèria, Costa d'Ivori) i
la conca del riu Congo (el Camerun, la
República Centreafricana, Gabon, la
República Popular del Congo, Zaire), a