Lectura Evangeli - SIJ

4. Llegir l’Evangeli

CALAIXOS
1. HO VA VIURE JESÚS
2. CONFRONTA-HO AMB L’EVANGELI
3. PER APROFUNDIR A L’ESGLÉSIA
4. HO HAN VISCUT ALTRES CRISTIANS
5. PER APROFUNDIR A LA COMUNITAT CRISTIANA
6. EN EL MÓN DE LA MÚSICA
7. TOT ART
8. PREGUNTES QUE T’INSPIRA EL TEMA
9. I COM ACTUAR?
10. PER CELEBRAR
11. PER PREGAR
12. LLEGEIX UN LLIBRE
13. EN EL MÓN DE LES IMATGES
14. CONEIX ENTITATS
15. ENLLAÇOS DIVERSOS - VIATJA XARXA
CONVERSA DE MSN
Introducció als materials
La Laura té 19 anys, aquest any ha acabat el primer curs a la facultat de Psicologia. Des de ben petita anava
amb els seus pares a la parròquia del seu barri. No només anaven a Missa sinó que va participar durant molts
anys de l'esplai i de la catequesi. Aquí va conèixer en Pau el seu catequista, un noi d'uns trenta anys que els va
preparar per a la Confirmació. Ara d'això fa uns tres anys i ja se sap, amb la selectivitat i els exàmens de primer
la Laura s'ha desvinculat del grup.
Ei, avui els dos coincideixen al Messenger! A veure que es diuen...
Laura- Ei Pau quan de temps!
Pau- Ieps Laura, ke tal vas?
L- Molt bé, saps que faig psicologia?
P- Ostres pobre gent! Jajaja...
L- Veig que conserves l'humor eh? =)
P- Nena on pares? Fa temps que no et veig.
L- Si vaig molt atabalada =( exàmens, feina
... no tinc temps per res!
P- No pares tia! Perquè no tornes els
divendres al grup?
L- Ufff... no sé Pau. Us trobo a faltar però..
em veig molt lluny de tot això.
P- Lluny? Laura si allà hi tens els teus amics
de sempre?
L- Què esteu preparant per aquest any?
P- L'Aplec de l'Esperit.
L- Ostres l'Aplec! Encara es fa? Jajaja! Ens ho
varem passar súper bé a Tarragona.
L- On es fa aquest any?
P- A Terrassa i em sembla que serà de nit?
L- de nit? Guay no?!
L- Encara m'hi apuntaré... ;)
P- Ei! Al grup li faria molta gràcia que
vinguessis... però ens hem de preparar.
L- Preparar?
P- Si. Els responsables de l'aplec ens han fet
arribar uns materials.
L- Ui... i de què van?
P- Vols que t'ho expliqui en un segon?
L- Vinga... tampoc hi tinc res a perdre no? :p
LLEGIR L’EVANGELI
Pau- Encara conserves l'evangeli que us vaig regalar per la
confirmació?
Laura- I tant Pau... però no em diguis on el tinc! =)
P- L'Evangeli és com una brúixola. La seva lectura interioritzada ens
condueix cap el camí d'Amor que ens marca Jesús.
L- Vols dir que un llibre de fa dos mil anys ens diu alguna cosa als
homes i les dones del segle XXI?
P- L'evangeli és actualitzador, això vol dir que encara que estigui escrit
fa dos mil anys ens continua parlant com si fos avui.
L- L'evangeli és només un llibre amb una història.. d'aquests n'hi ha
molts.
P- No Laura. En això t'equivoques. L'Evangeli és Paraula de Déu i això és
per al creient molt més que un llibre és una Paraula més viva que la
que pots mantenir amb una persona de carn i ossos.
L- Ui... això m'ho has d'explicar millor.
P- serà un plaer. =)
1
LLEGIR L’EVANGELI

LLEGIR L’EVANGELI
1. HO VA VIURE JESÚS
Ho va viure Jesús, ho van viure amb Jesús, el seguiment en Marc i els altres sinòptics.
Seria bo veure el seguiment dels deixebles a fons a tots els evangelis, però és una tasca que ens allunyaria del sentit que
vol tenir aquest petit article: Apropar-nos a l'extraordinària experiència d'aquells que, fa més de 2000 anys, ho van deixar
tot i van seguir a Jesús que, simplement, els va cridar a seguir-los.
A partir de Marc, doncs, que us ajudarà a connectar després amb Mateu i Lluc, ens endinsarem, breument, i a partir dels
textos, a la meravella de l'evangeli, a descobrir-hi la vida de Jesús feta missatge, un missatge que esdevé crida, una crida
que esdevé seguiment, en un passat que s'actualitza. Perquè el que va dir als seus deixebles en el seu dia ens ho està
dient ara, per la força i la veritat de la resurrecció, a tots nosaltres, que també estem cridats a ésser deixebles seus.
Però, perquè va cridar Jesús als seus deixebles? No és agosarat dir que Jesús els va cridar, senzillament, perquè estiguessin
amb ell (Mc 3,14). És a dir, que la finalitat no era aprendre unes lleis o unes pràctiques religioses, sinó que la finalitat era la
persona de Jesús, ell mateix, i el seu ministeri al servei del Regne de Déu. Els deixebles, doncs, són senzillament cridats a
compartir la vida amb Jesús, fins a tal punt que, difícilment, veurem a Jesús sol durant l'evangeli, tot i que un d'aquests
moments serà durant la duresa de la passió i mort («Llavors tots l'abandonaren i fugiren» Mc 14,50-15,42): que esdevé el
final tràgic del seguiment de Jesús. La fugida general posa punt i final al camí fet darrera Jesús. Però quin és el procés que
segueix el deixeble?
El relat de vocació («veniu amb mi i us faré pescadors d'homes» (Mc 1,16-20); «Jesús pujà a la muntanya, va cridar els qui
va voler, i ells anaren cap a Jesús» (Mc 3,13-19), ens destaca que és Jesús qui pren la iniciativa. No era deixeble qui volia
ser-ho, sinó qui era volgut. Ésser deixeble és un do, i Jesús demanava, a més d'obediència, un canvi d'ocupació (1,17), i
l'assignació d'una missió: la predicació del Regne (3,14-15). Una predicació que s'havia de fer en nom de Jesús («Llavors va
cridar els Dotze i comença a enviar-los de dos en dos. Els donà poder sobre els esperits malignes i els instruïa dient: No
prengueu res per al camí, fora del bastó: ni pa, ni sarró, ni cap moneda. Poseu-vos les sandàlies, però no us emporteu dos
vestits ...» 6,7-12), per tornar una vegada més a estar amb Ell: «veniu ara vosaltres sols en un lloc despoblat i reposeu una
mica» (6,31). Un estar amb Jesús que conduirà a la confessió de Pere a Cesarea de Filip («Tu ets el Messies» 8,27-30) i al
primer anunci de la seva mort (8,31-33). Jesús instrueix a la gent i als deixebles sobre les condicions del seguiment:
carregar amb la creu i donar la vida per ell i per l'evangeli: «Si algú vol venir amb mi, que es negui a ell mateix, que prengui
la seva creu i que em segueixi. Qui vulgui salvar la vida la perdrà, però el qui la perdi per mi i per l'evangeli, la salvarà», (Mc
8,34-9,1); «Si algú vol ser el primer, que es faci el darrer de tots i el servidor de tots» (Mc 9,35).
És a dir, ésser deixeble vol dir, certament, renunciar a moltes coses, tal i com ens en deixa constància Pere («Mira, nosaltres
ho hem deixat tot i t'hem seguit» Mc 10,28), justament després de veure el fracàs de la invitació de Jesús al jove ric («En
sentir aquestes paraules, aquell home va quedar abatut i se n'anà tot trist, perquè tenia molts béns» Mc 10,22). Però, a
canvi, Jesús promet el cent per u a qui ho hagi deixat tot per Ell i per l'evangeli («Us ho asseguro: tothom qui per mi i per
l'evangeli hagi deixat casa, germans, germanes, mare, pare, fills o camps, rebrà, ja en el temps present, cent vegades més
de cases, germans, germanes, mares, fills, camps, i també persecucions, i, en el món futur, la vida eterna. Molts passaran
de primers a darrers, i molts, de darrers a primers» Mc 10,29-31).
Es manté, així, una doble finalitat del deixeble: 1- Una forta vivència de la realitat de Jesús, una forta vinculació amb Jesús,
i alhora, 2- el destí missioner per la predicació de l'evangeli. I és que cal deixar clar que, ésser deixeble, implica una missió,
no la recerca d'un benefici, ni de la promesa d'una salvació. La promesa de la salvació és universal, el deixeble és
l'encarregat de fer-ho conèixer a tots els homes i dones del seu temps. Si s'entén bé, la salvació integral de l'home, que és
allò més important que ofereix Déu, no va lligada al discipulatge, però sí que el deixeble ha de donar la vida per la salvació
dels altres. Qualsevol norma que se'ns doni de com ha de ser un bon deixeble, són simples mètodes pedagògics que ens
poden ajudar, certament, però que no ens han de fer oblidar, mai, que la meta del deixeble no és la perfecció personal,
sinó fer la voluntat del qui l'ha enviat. I això sembla que és el que no van entendre el grup dels Dotze quan buscaven
privilegis.
És a dir, Jesús va cridar al seu seguiment aquells que va voler (3,13) per enviar-los en lloc seu, sense interessar-li les
preocupacions religioses dels seus seguidors. No era pròpiament la seva salvació personal, sinó la missió a Israel, i
finalment a tota la humanitat (Mc 16, 15), el que havia decidit la seva elecció. Jesús va voler uns homes en el seu entorn i
enviats en el seu nom, perquè estava desenvolupant una missió personal davant d'Israel. En ells hi havia de veure Israel el
que havia de fer i com havia de viure per a convertir-se en el poble de Déu. Els deixebles són efecte i signe de la pretensió
messiànica de Jesús.
I potser aquí ja n'hi hauria prou, perquè són moltes les cites i les idees que us he donat per a meditar, i per a pensar què
vol dir ésser deixeble. Amb tot, si ens haguéssim de quedar amb una idea del què ens vol transmetre Marc, veuríem que
després d'un inici esperançador dels deixebles, a mesura que avança l'evangeli, ens trobem com s'oposen al difícil viatge
2

de Jesús a Jerusalem (8,32-33), que l'ha de conduir a la mort. Ells feien plans prudents sobre com s'haurien d'organitzar
quan Jesús finalment fes el cop i restablís el regne de David que esperaven (cf. 9,34 i 10,35-37). Per això al final de
l'evangeli veurem la resposta lògica a un seguiment malentès, com és la fugida dels deixebles (14,50), les negacions de
Pere (14,66-72) i la fugida de les dones de la tomba buida (16,8), que no volen ésser altra cosa que aproximacions a una
situació molt incomfortable i difícil. Tot i que Marc escriu "Evangeli: bona notícia" (1,1-15; 8,35; 10, 29): la mort i resurrecció
de Jesús canvia el sentit comú d'aquest mot perquè ara la història de resurrecció proclama que el camí de Jesús, que és el
camí de la humilitat i del servei, és el camí de la victòria, mentre que el camí de l'arrogància i el poder porta cap al terror i
la fugida (14,50; 16,8).
¿Però què ens diu a nosaltres, lectors actuals de l'evangeli, deixebles d'aquesta generació? L'evangeli acaba amb fugida i
por... sí!, però també acaba amb una promesa. ¿Podrà la por frustrar la promesa d'un trobament amb el Senyor ressuscitat
a Galilea? ¿És possible que la història dels deixebles tal i com ens l'explica Marc hagi estat escrita en la direcció de fer
canviar la nostra pròpia història de deixebles, en tant que lectors d'aquesta narració?
O encara, per a ésser més clar: ¿On em situo jo com a deixeble, en aquesta narració de l'evangeli de Marc? Estem en
fugida? Estem espantats? O senzillament, hem fet nostre el darrer missatge de Mc 16,15: «Aneu per tot el món i anuncieu
la bona nova de l'evangeli a tota la humanitat». Suposo i espero que la resposta serà aquesta darrera. I tant que sí, ho va
viure Jesús, ho van viure amb Jesús. El què? Doncs l'evangeli!. I què és l'evangeli? Doncs senzillament contemplar Jesús
viu en aquesta Bona Nova, perquè la seva paraula no és paraula del passat, sinó que cal prendre consciència que des de
les tradicions del passat ens està parlant al present. El que Jesús va dir i va fer davant els seus ho està dient i fent aquí i ara.
Al seguir-lo en el moment actual s'han modificat les circumstàncies, però segueix tenint vigència l'opció per la seva
persona, la pràctica dels seus ensenyaments i la consideració dels seus fets. Jesús és el model per al deixeble, perquè ell és
el Fill de l'home « que no ha vingut a ser servit sinó a servir i a donar la vida com a rescat per tothom» (Mc 10,45). I és, des
d'aquesta esperança, quan es pot entendre que la culminació del seguiment està en l'acollida vital de la creu. En el
Crucificat el deixeble descobreix el veritable significat del messianisme de Jesús, desxifra el misteri de Jesús com a Fill de
Déu i està disposat a participar en el destí sofrent del Fill de l'home. El veritable seguiment culmina en la confessió vital i
compromesa de Jesús de Natzaret com el Fill de l'home, el Fill de Déu i el Messies i en prendre la pròpia creu per a guanyar
la veritable vida (8,34-37).
Seguir Jesús, avui, vol dir tornar a situar-se com els deixebles, amb l'evangeli a la mà, a escoltar què ens diu Jesús. Ens cal
tornar a reemprendre amb humilitat la tasca de repensar la nostra fe per presentar-la al món d'avui. Ens cal entendre a qui
es va dirigir Jesús, i a qui ens demana que ens dirigim avui. I aquest repte és, senzillament, apassionant. Ésser deixeble
avui de Jesús, com ahir i com ho serà sempre, és l'aventura més gran que mai podrem començar, perquè si un escolta de
veritat la veu de Jesús com li diu: «Vés, ven tot el que tens i dóna-ho als pobres, i tindràs un tresor al cel. Després vine i
segueix-me» (Mc 10,21), i ho realitza, haurà comprès, d'una vegada per sempre, quin és el veritable sentit de la vida. Jo ja
m'hi he apuntat, i tu?
3
LLEGIR L’EVANGELI

LLEGIR L’EVANGELI
2. CONFRONTA-HO AMB L’EVANGELI
Dels tractats sobre l'evangeli segons sant Marc, de sant Jeroni, prevere
(Leccionari d'En Calcat)
A Cafar-Naüm Jesús anà en dissabte a la sinagoga i ensenyava. La gent s'estranyava de la seva manera d'ensenyar, perquè
no ho feia com els mestres de la Llei, sinó amb autoritat. En efecte, Jesús no deia: «Paraula del Senyor», o bé: «Així parla el
qui m'ha enviat». Parlava en nom propi, ell que en altre temps havia parlat per boca dels profetes. Una cosa és dir: «Està
escrit»; ja és una altra cosa dir: «Paraula del Senyor»; però és totalment diferent afirmar: «En veritat us dic». Compareu-ho
amb un altre passatge: Està escrit en la Llei diu Jesús: No mataràs, no acomiadaràs la teva muller. ¿Qui ho va escriure?
Moisès, per ordre de Déu. Si ho va escriure el dit de Déu, ¿per què goses dir: En veritat us dic, si no ets el mateix que en
altre temps ens donà la Llei?
La gent s'estranyava de la seva manera d'ensenyar. ¿I què ensenyava que no fos ja conegut? ¿Què afirmava que fos tan
nou? Repetia el que ja havia dit per mitjà dels profetes. Però la gent se n'estranyava, perquè ensenyava amb autoritat i no
com els mestres de la Llei. No parlava com a rabí sinó com a Senyor. No parlava remetent a algú més gran que ell sinó que
la paraula que deia era seva. En fi, si mantenia aquest llenguatge és perquè afirmava com a present aquell del qual havia
parlat a través dels profetes: «Jo, el qui parlava, sóc aquí».
Dels sermons de sant Agustí, bisbe
(PL 2,449-450: Leccionari de Montserrat)
No ignorem que els vostres cors s'alimenten cada dia amb les exhortacions de les lectures divines i amb la Paraula de Déu.
Amb tot, com que desitgem estimar-nos cada vegada més els uns als altres, sento el deure d'entretenir-me una mica amb
la vostra caritat sobre l'amor.
Qui vulgui parlar de l'amor no ha de preocupar-se d'escollir lectures que el descriguin d'una manera expressa. No hi ha
cap pàgina de l'Escriptura que no parli de l'amor. El Senyor mateix ens ho testimonia i l'evangeli ens ho ensenya. Així,
quan van preguntar-li quin era el primer manament de tots els de la Llei, Jesús respongué: Estima el Senyor, el teu Déu,
amb tot el cor, amb tota l'ànima, amb tot el pensament. I estima els altres com a tu mateix. I perquè no busquéssim res
més en les pàgines sagrades, afegí: D'aquests dos manaments depenen tota la Llei i els profetes. Si tota la Llei i els profetes
depenen d'aquests dos manaments, molt més l'evangeli.
L'amor renova l'home, el fa nou. Que la caritat és la porció de l'home nou, ho expressa personalment el Senyor quan diu:
Us dono un manament nou: que us estimeu els uns als altres. Si, doncs, la Llei i els profetes, que és tan com dir tot l'Antic
Testament, depenen de l'amor, molt més l'evangeli, és a dir, el Nou Testament, des del moment que el Senyor només
proclamà com a seu aquest manament: Que us estimeu els uns als altres. Després d'haver vingut a fer-nos homes nous, el
declarà manament nou, i ens prometé una herència nova, una herència eterna.
L'amor és present en tots dos testaments. En el primer, però, d'una forma més velada, i, en canvi, amb el temor més a la
vista. En el segon, contràriament, és més evident l'amor que el temor. Perquè com més creix l'amor, més minva el temor.
En créixer en l'amor, l'ànima s'allibera del temor, i, en arribar a la plenitud d'aquest alliberament, desapareix el temor. Ho
diu l'apòstol Joan: L'amor foragita el temor.
D'una homilia predicada a Poblet el 26 de gener de 2009, solemnitat dels sants abats Robert, Alberic i Esteve, fundadors del
Cister, pel P. Abat Josep Alegre
Acabem d'escoltar la Paraula de Déu. Nosaltres necessitem deixar sempre un espai, un buit, en el nostre interior per al
ressò de la Paraula i poder respondre-hi amb fidelitat com ho van fer els nostres Pares Fundadors, que van voler ser fidels
a la saviesa d'aquesta Paraula.
La Paraula de Déu, no és quelcom mecànic que arriba del cel, i ens embolcalla amb la seva llum..., sinó que ens arriba
quan hi ha una obertura de cor a aquesta Paraula. I succeeix, de vegades, que, inconscientment, no volem escoltar o
volem escoltar el que ens convé. Escoltem, però continuem tan tranquils. O ens ho fem venir bé per no escoltar el ressò de
la Paraula, o bé la deixem ressonar, però pensem que això és per a uns altres. Déu desembeina sempre l'espasa de la seva
paraula, però nosaltres tenim recursos per a embolicar l'espasa i fer que l'espasa deixi de ser, ja no de dos fils, sinó ni tan
sols d'un. Volem aprendre a llegir la Bíblia, però després, frivolitzem la Paraula.
Del comentari a Ezequiel de sant Gregori Magne, papa
(In Ezq. I, 7, 8)
Caminan los animales cuando los varones santos aprenden en la Sagrada Escritura cómo han de vivir moralmente, esto es,
que las divinas palabras se elevan con el que las lee.
24

Y se levantan de la tierra los animales cuando los varones santos se quedan suspensos en la contemplación; y que, cuanto
más aprovecha en la Sagrada Escritura cualquier santo, tanto más adelanta en él la Sagrada Escritura, rectamente se dice:
Cuando caminaban los animales, andaban igualmente también las ruedas a par de ellos; v cuando los animales se
levantaban de la tierra, levantábanse también del mismo modo las ruedas con ellos, pues las Sagradas Escrituras se elevan
a la par del que las lee, porque tanto más las entiende cada cual cuanto más profundamente las medita.
De ahí que las ruedas no se levantan si no se levantan los animales, porque, mientras las mentes de los lectores no se
eleven a lo alto, las palabras de Dios, no entendidas, yacen como en lo profundo, pues como al lector a quien parece frío
el sentido de la palabra divina, el lenguaje de la Sagrada Escritura ni excita su mente ni irradia luz alguna en su
entendimiento, la rueda, además de ociosa, yace en tierra. Pero, al contrario, si el animal anda, es decir, busca la norma de
bien obrar y procura de corazón hallar el modo de obrar bien, también las ruedas andan a la par; porque tanto provecho
hallas en el sagrado texto cuanto tú mismo aprovechas en él.
Ahora, si el animal alado se elevara a la contemplación, en seguida se levantarían de la tierra las ruedas, porque conoces
que no son terrenas las cosas que al principio creíste que en la Sagrada Escritura eran dichas al modo terreno; y sucede
que sientes ser celestiales las palabras de la Sagrada Escritura cuando, levantado por la gracia de la contemplación, tú
mismo te hallas absorto en las cosas celestiales; y se reconoce la admirable e inefable virtud de la sagrada palabra cuando
el espíritu del lector está penetrado del amor celestial.
5
LLEGIR L’EVANGELI

LLEGIR L’EVANGELI
3. PER APROFUNDIR A L’ESGLÉSIA
ESDEVENIR ADULT EN LA FE. LA CATEQUESI EN LA VIDA DE L'ESGLÉSIA* pels bisbes de Bèlgica
Escriptura i catequesi
Escolta!
41. «Escolta, Israel! El Senyor el nostre Déu és l'únic. Estima el Senyor, el teu Déu, amb tot el cor, amb tota l'ànima, amb
totes les forces!» (Dt 6,4). Aquest text pertany al cor de les Escriptures. Quan un demanà a Jesús quin era, segons ell, el
primer manament, remeté el seu interlocutor a aquest text (Mc 12,29-30). El que importa, és precisament el primer mot:
Escolta! Sense aquesta escolta, no és possible la fe. La fe neix de l'escolta (Rm 10,17). En la primera part d'aquesta carta
n'hem parlat. La fe no prové d'una reflexió teòrica, ni d'una experiència autònoma de l'ésser humà. Segueix l'escolta.
Quelcom sobrevé. Algú parla al cor de l'home, toca la seva orella i obre el seu cor.
42. No es tracta pas d'un soroll vague o difús, sense destinació precisa. És la paraula d'Algú que s'expressa. És la Paraula
«que era des del començament en Déu i per la qual tot fou creat» (Jn 1,1-3). Aquesta Paraula, Déu l'ha fet ressonar en el
temps. És la Paraula que Israel sentí. La que animà els profetes. La Paraula que, quan els temps foren acomplerts,
esdevingué carn de la nostra carn (Jn 1,14). Així ho subratlla el començament de la Carta als Hebreus: «En moltes ocasions
i de moltes maneres, Déu antigament havia parlat als pares per boca dels profetes, però ara, en aquests dies definitius, ens
ha parlat a nosaltres en la persona del Fill, per mitjà del qual ja havia creat el món» (He 1,1-2).
43. És d'aquesta Paraula de Déu que l'Escriptura dóna testimoniatge en el seu Primer Testament com també en el Nou. Res
de sorprenent, doncs, que l'Escriptura tingui una significació central, fonamental per a la catequesi. La tasca de la
catequesi és d'obrir l'Escriptura i de fer el cor disponible a allò que Déu desitja dir-nos a través d'ella. És així que Jesús
procedí amb els deixebles que caminaven vers Emmaús. «Començant pels llibres de Moisès i continuant pels de tots els
profetes, els va explicar tots els passatges de les Escriptures que es referien a ell» (Lc 24,27). I la reacció dels deixebles és
eloqüent: «¿No és veritat que el nostre cor s'abrusava dins nostre mentre ens parlava pel camí i ens obria el sentit de les
Escriptures?» (Lc 24,32). Es veu com la intel·ligència de les Escriptures és més que un esdeveniment intel·lectual. És amb el
cor que un les comprèn.
Comprendre
44. La Bíblia no és un llibre reservat als savis. És un document literari excepcional, que pertany al patrimoni cultural i
religiós de la humanitat. És un llibre obert, accessible a tots. Parla de Déu i de l'home, de la vida i de la mort, de l'amor i de
l'odi, de la joia i del sofriment. Res d'humà no és estrany a la Bíblia. És font inesgotable de sentiment religiosos i
d'experiències profundament humanes. Aquesta proximitat simplement humana, literària i cultural de la Bíblia és un
primer camí per a prendre contacte amb la riquesa del seu contingut.
45. Llegir bé la Bíblia, comprendre-la bé, no és fàcil, perquè aquest text prové d'un passat llunyà. Això planteja problemes.
D'altra banda, és una qüestió que sentim sovint avui: per què aquest vell llibre? Per què no cercar paraules noves per
anunciar el missatge? Per què aferrar-se a aquests vells textos? ¿No testimonien un passat definitivament desaparegut?
Què tindrien encara a dir-nos? Si aquestes preguntes fetes amb raó han de ser preses seriosament, no poden ser una raó
per apartar-nos de l'Escriptura per tal de girar-nos vers textos contemporanis potser mé s accessibles. Això significaria que
ja no podem o no volem posar-nos a escoltar la Paraula de Déu. Val la pena cercar què ens vol dir l'Escriptura, fins i tot
quan el text sembla obscur. D'aquí la necessitat de la catequesi.
Comprensió històrica
46. La catequesi és ajudada en això per la teologia i l'exegesi contemporànies que han realitzat un treball formidable. Ens
permeten una comprensió històrica i literària del text, sense negligir les qüestions crítiques que es planteja l'home d'avui.
L'organització de sessions bíbliques continua interessant a molts. Això prova com la recerca bíblica és alliberadora i
inspiradora. La intel·ligència de l'Escriptura demana evidentment més que una recerca exegètica, fins i tot aprofundida. La
catequesi no pot esdevenir un curs d'exegesi. Amb tot, els resultats de les recerques bíbliques ajuden la catequesi a obrir
el cor dels creients a la comprensió de l'Escriptura.
Comprensió creient
47. Per al cristià, l'Escriptura no és un text com els altres. Té una significació molt particular: és el testimoni definitiu de la
Paraula de Déu. Per penetrar al cor de la intel·ligència de l'Escriptura, una comprensió literària i històrica és necessària,
però no suficient. L'Escriptura vol també una intel·ligència creient. Això significa: descobrir-hi la Paraula de Déu.
48. L'Escriptura conté la narració de l'experiència de fe d'Israel i de la primitiva Església. La història de l'emergència i de la
redacció d'aquests textos agafa molts segles. La Bíblia conté també escrits diferents els uns dels altres. En aquest sentit, no
és tant un llibre com una biblioteca. Malgrat llibres de diversos gèneres literaris, una profunda unitat travessa tanmateix la
Bíblia. Arreu hi ha la mateixa narració amb múltiples tonalitats. La Bíblia conté una única narració, un únic missatge i
6

forma finalment un llibre únic. Un fil vermell recorre tota l'Escriptura. Sense ell, no es pot comprendre-la com desitja ser
llegida i entesa. Sense aquest fil vermell, podem aprendre coses històriques i literàries sobre diversos textos, però no allò
que aquests textos volen manifestar al més profund.
49. Quin és aquest fil vermell? És el missatge d'un Déu en cerca de l'home. Déu, que habita la llum inaccessible, vol
aproximar-se a l'home d'una manera que gairebé no es pot ni dir ni nomenar. Cerca de fer aliança amb ell, vol fer-se
conèixer d'ell. Vol compartir-ho tot amb ell, donar-li-ho tot, tot el que és, tot el que té. I això per una sola raó: ell estima fins
al final la seva creatura, l'obra de les seves mans, l'home. Això no es resumeix amb una teoria o un anhel. Ell ha estimat
l'home fins al final i continua estimant-lo amb un amor infinit, des del començament, des del dia en què cridà Abraham
fins al dia que, a la plenitud del temps, donà el seu propi Fill. Fins al seu retorn, Déu continua essent-nos present i proper
per la força de l'Esperit: la seva Aliança és ferma.
50. És d'aquesta que parla l'Escriptura. Ens parla també de tot allò que porta l'ésser humà a la joia, l'esperança, a una vida
nova. Així tracta de Déu i del seu poble. I, per tant, també de l'ésser humà, de les seves recerques i de les seves
vacil·lacions, de la seva pregària i de les seves súpliques, de la seva confiança i de la seva infidelitat. L'Escriptura aborda
molts temes de maneres molts diverses, però a fi de comptes només en tracta un d'un sol: com Déu ens coneix i ens
estima. Sols podem comprendre els diversos llibres bíblics i els diversos passatges a partir d'aquest missatge únic,
d'aquest únic kerygma: Déu, en Crist, estima fins al final i salva el nostre món.
51. Així veiem clarament perquè l'Escriptura ocupa un lloc tan central en catequesi. Aquesta desitja fer-nos entrar en la
gran narració de l'amor de Déu. No es tracta solament de facilitar la intel·ligència literària i històrica dels diversos textos
bíblics. És del cor mateix de l'Escriptura que aquests diversos passatges i textos donaran la seva més profunda significació.
No han de ser llegits i entesos com textos inspirats, isolats els uns dels altres, sinó a l'interior d'un context més ample: la
gran narració de l'amor de Déu, que lliga tota l'Escriptura. Fora d'aquest lligam, tindríem raó de preguntar-nos per què
encara ens hem de vincular a alguns d'aquests textos que no tenen massa significació per a nosaltres. Emmarcats en la
significació de conjunt que hem indicat, aquests textos esdevenen, en el ple sentit del mot, «paraules de vida».
Paraula de Déu
52. Encara més. L'Escriptura no ens parla solament de Déu i del seu amor pels homes. Conté ella mateixa la Paraula de
Déu. És clar, la Bíblia continua essent un text literari. Però aquest text, aquesta lletra morta, pot esdevenir Paraula de Déu.
Paraula que Déu ens adreça. Quan, durant l'eucaristia o en una altra celebració litúrgica, el lector fa aclamar el passatge
escoltat, proclama: «Paraula de Déu», i el poble cristià respon: «Us lloem, Senyor», no és una simple manera de parlar. El
que caracteritza la litúrgia és que cada detall remet a una realitat invisible. Les seves paraules també. No són les paraules
d'un autor o una narració que la lectura de l'Escriptura ens dóna a escoltar, sinó la Paraula de Déu -el Verb- que ens
interpel·la personalment. Aquesta Paraula ens toca i demana la nostra resposta. Mentre no percebem aquesta dimensió
de la Paraula, de la interpel·lació personal que adreça, l'Escriptura no és pas encara per a nosaltres allò que ha de ser: la
Paraula de Déu. Quan ressona com a tal, llavors el cor s'inflama, com els dels deixebles d'Emmaús.
53. Això és molt important en catequesi. Esdevenim receptius a l'Escriptura no sols quan la llegim, sinó sobretot quan
l'escoltem. Ara bé, nosaltres només escoltem quan algú parla. La Bíblia no conté sols un missatge religiós, conté la Paraula
d'Algú que em parla. Així Samuel es fa cridar fins a tres vegades pel seu nom: «Samuel! Samuel!». Fins que comprèn i
respon: «Parla, Senyor, que el teu servent escolta» (1S 3,10). La catequesi està al servei d'aquesta escolta i d'aquesta
resposta. Però per sentir la Bíblia com a Paraula de Déu, cal més que la sola Bíblia. Per això la catequesi no és
exclusivament bíblica. Per descobrir la Paraula vida de Déu en l'Escriptura, es necessita també la comunitat de l'Església,
dels sagraments, de la pregària, del testimoniatge dels germans i de les germanes i de tantes altres realitats que desitgem
abordar ara.
7
LLEGIR L’EVANGELI

LLEGIR L’EVANGELI
4. HO HAN VISCUT ALTRES CRISTIANS
EDITH STEIN
La recerca de la veritat
Edith Stein neix el 12 d'octubre de l'any 1891 a Breslau aleshores ciutat alemanya (actual Wroclaw, Polònia). És la petita de
set germans d'una família jueva profundament religiosa i lligada a les tradicions. Neix just el dia de la festa del Iom Quipur.
Té tan sols un parell d'anys quan mor el seu pare. Llavors la seva mare, dona fidel en les pràctiques de la sinagoga, es fa
càrrec del negoci familiar, alhora que educa els seus fills en un ambient clarament jueu. La sinceritat, l'esperit de sacrifici
en el treball, la lleialtat... són algunes de les virtuts que la mare els transmet.
Però ben aviat, tant Edith com els seus germans, participen en les festes religioses de la família simplement per amor filial.
Des de la seva adolescència, quan té tot just els catorze anys (ens explica més tard l'Edith), la seva única preocupació era
reafirmar la seva pròpia llibertat davant de les opcions que li ofereix la vida i ben conscient i intencionadament perd el
costum de resar.
L'Edith és una estudiant brillant, intel·ligent i dinàmica. El 1910 entra a la Universitat de Breslau per seguir els cursos de
filosofia. És una jove espiritualment madura i la filosofia, sense ser-ne d'entrada conscient, li serveix de via privilegiada per
retrobar la veritat. Entra en contacte amb el pensament d'Edmund Husserl, professor de la Universitat de Gotinga, i com a
deixebla de l'escola d'aquest filòsof, aprèn a contemplar les coses sense prejudicis. L'Edith es declara atea, però coneix un
altre fenomenòleg, anomenat Max Scheler, que feia poc havia retornat a la fe catòlica i exposava el seu credo de forma
fascinant. Scheler aconsegueix despertar en Edith aquella necessitat religiosa que tenia adormida. Ella mateixa ens diu
que és llavors quan cauen les barreres dels prejudicis racionals entre les quals havia crescut i s'obre al seu davant, de
forma imprevista, el món de la fe.
L'any 1914, en esclatar la primera guerra mundial, Edith se sent atreta espiritualment per la idea d'oposar-se a l'odi amb
un servei d'amor. Es fa voluntària de la Creu Roja i exerceix d'infermera en un hospital militar de la petita ciutat de
Moravia. Rep la Medalla al Valor pel seu treball abnegat a l'hospital. Després d'aquesta experiència, en què viu de prop
el dolor i la mort, retorna a la filosofia amb una nova actitud: És la dedicació a la vida i no pas la ciència qui té la darrera
paraula.
L'any 1916, es llicencia a la Universitat de Friburg i un any després aconsegueix el doctorat. No obté la càtedra
universitària pel fet de ser dona.
La seva recerca de la veritat és incessant. Viu de manera molt intensa i compromesa. La conversió al cristianisme d'alguns
amics i la fe serena i confiada que veu en alguns creients en Jesucrist li causen una gran impressió; s'esvaeix la seva
incredulitat. Comença llavors a llegir el Nou Testament i diverses obres de pensadors cristians. L'estiu del 1921, estant a
Bergzabern, a casa dels seus amics Conrad-Martius, llegeix d'una tirada la vida de santa Teresa d'Àvila i en acabar exclama:
Aquesta és la veritat! Compra un catecisme i un missal, segueix aprofundint en la fe catòlica i demana el baptisme. És l'any
1922. Viu un moment molt dur quan comunica a la seva mare que és catòlica perquè la mare no ho pot comprendre i ho
viurà com una tradició al judaisme. Cadascuna a la seva manera, des de la pròpia fe, havia trobat el valor d'oferir la seva
vida a Déu.
Segueix la seva formació filosòfica i espiritual, alhora que treballa per la promoció de la dona. Però el 1933, amb l'arribada
al poder de Hitler i la promulgació de les lleis de discriminació racial, Edith es veu obligada a abandonar la docència. Ha
seguit un llarg procés, la seva vocació es clarifica i troba que ja és hora de trencar amb el món dels seus amics i admiradors
i dedicar la seva vida completament a l'amor silenciós a Jesús. Així doncs, el dia 15 d'octubre de 1933, entra al Carmel de
Colònia, on el 15 d'abril del 1934 pren els hàbits com a Sor Teresa Beneta de la Creu.
El setge sobre la comunitat jueva es va estrenyent i es veu obligada a deixar el Carmel de Colònia i a refugiar-se en el
Carmel d'Echt, a Holanda. La seva germana Rosa, que també s'ha fet batejar, anirà amb ella. Som a finals de 1938.
A la primavera del 1940, Holanda és ocupada pels nazis. El 1942, després de la decisió d'extermini total dels jueus, la
jerarquia catòlica holandesa escriu una carta de protesta al comissari del Reich en contra del tracte humiliant i la
deportació forçosa de les famílies jueves; els predicadors protesten també des de la trona. La reacció de les SS alemanyes
és violenta i fulminant: prenen represàlies i detenen els catòlics d'origen hebreu dels Països Baixos. Així doncs, Edith i la
seva germana són preses i deportades al camp de concentració de Westerbork (Holanda) i, d'allí, a Auschwitz. Mentre és al
camp, es mostrà serena i confiada. Convençuda que només aquell qui s'uneix a l'amor de Crist esdevé realment lliure,
havia ofert la seva vida i la seva mort al Senyor i, fins al darrer moment, consola amb tranquil·litat les seves germanes
8

LLEGIR L’EVANGELI
jueves, té cura de les criatures i ajuda tothom qui la necessita. Edith Stein, mor a les càmeres de gas d'Auschwitz el 9
d'agost de 1942.
És beatificada el dia 1 de maig de 1987 a Colònia pel Papa Joan Pau II. Edith Stein, Santa Teresa Beneta de la Creu, és
canonitzada pel mateix Sant Pare el dia 11 d'octubre de 1998.
Fem un tast de les seves paraules:
Quina ceguesa tan gran que tenia! ¿On pensava, Senyor meu, trobar remei sinó en vós? Quin disbarat fugir de la llum per
a caminar sempre ensopegant!
El meu únic anhel és que, per mi i per mitjà meu, es compleixi la voluntat de Déu (...). Per això no tinc perquè preocuparme.
Però és necessari pregar molt per a mantenir-se fidels en qualsevol situació. Cal pregar sobretot per aquells que
sofreixen unes proves més dures que les meves i no estan ancorats en l'etern.
Amb el tracte quotidià amb el Senyor una es va fent a poc a poc molt petita i humil, pacient i comprensiva amb les palles
que veu a l'ull de l'altre perquè s'adona de la biga que té en el propi ull. I finalment una aprèn a suportar-se i a acceptar-se
a si mateixa en la insubornable llum de la presència divina, a abandonar-se a la misericòrdia divina, que és capaç de dur a
terme tot allò que està més enllà de les possibilitats de les nostres pròpies forces.
Durant el període immediatament precedent i també bastant després de la meva conversió... creia que fer vida religiosa
significava renunciar a totes les coses terrenals i viure amb el pensament posat tan sols en Déu. Gradualment, però, m'he
adonat que aquest món ens exigeix moltes més coses..., crec, fins i tot, que com més forta és l'atracció que sents per Déu,
més cal "sortir d'un mateix", en el sentit de dirigir-se al món per portar-hi una raó divina per viure.
És totalment natural que, abans de donar un pas decisiu, despleguem davant nostre tot el ventall de coses que
abandonem, considerant el risc que correm. I ja, sense cap seguretat humana, hem de lliurar-nos totalment a les mans de
Déu. Només llavors arribem a una millor i més profunda seguretat.
L'amor al proïsme és la mesura del nostre amor a Déu. Per als cristians i no solament per a ells ningú és estranger. L'amor
de Crist no coneix fronteres.
Un fragment del seu testament espiritual (9 de junio de 1939):
Ja des d'ara accepto amb goig, en completa submissió i segons la seva santíssima voluntat, la mort que Déu m'hagi
destinat. Prego el Senyor que accepti la meva vida y la meva mort... de manera que el Senyor sigui reconegut pels seus i
que el seu Regne vingui amb tota la seva magnificència per a la salvació d'Alemanya i la pau del món...
Pregària de confiança total en Déu:
Senyor, deixa'm caminar pels teus camins, sense veure-hi. No vull saber per on em guies... i bé, no sóc filla teva? Tu ets el Pare
de la Saviesa, i també el meu pare. Encara que em guiïs a través de la nit, el meu destí ets tu. Senyor, que es compleixi en mi
el que tu vulguis, perquè jo estic amatent, encara que mai arribis a sadollar-me en aquesta vida. Tu ets el senyor del Temps.
Que tot es compleixi segons els plans de la teva Saviesa. I quan em cridis dolçament al sacrifici ajuda'm a complir-lo. Deixa'm
que superi totalment el meu petit "jo", perquè, morta a mi mateixa, visqui solament per a tu.
Més informació: http://www.gesuiti.it/moscati/Esp.html#Edith
CHARLES DE FOUCAULD
germà universal
http://www.charlesdefoucauld.org/
ÓSCAR ARNULFO ROMERO
pastor, germà, amic del poble
http://www.cervantesvirtual.com/bib_autor/Romero/
http://www.comitesromero.org/romero.htm
9

LLEGIR L’EVANGELI
5. PER APROFUNDIR A LA COMUNITAT CRISTIANA
Lettura spirituale della Scrittura, oggi, per E. Bianchi
(AA.VV., L'esegesi cristiana oggi, Piemme, Cásale Monf. 1991, 275-276).
La lectura de la palabra de Dios «pasa del examen del nivel histórico-literal del texto bíblico (= lectio) a su
profundización relativa, haciendo surgir de ella el rostro de Cristo (= meditatio), entabla con él un diálogo que implica a la
persona y compromete y transforma su existencia (= oratio)», «tiende a introducir al hombre y su actuación en el
devenir total de la alianza que se recapitula en la vida en Cristo» (= operatio), hasta hacerle partícipe de la «esperanza de
la realización escatológica, del Reino, del encuentro cara a cara con el Señor tan buscado en las Escrituras (=
contemplatio)»
Parola, Chiesa e Sacramento nel Protestantesimo e nel Cattolicesimo, L. Bouyer
(Morcelliana, Brescia 1962, 17 (trad. esp.: Desclée, Bilbao 1966))
«La lectio divina es una lectura de la Palabra de Dios, durante la cual nos esforzamos por asimilar su esencia; una lectura
hecha con fe, con espíritu de oración, creyendo en la presencia actual de Dios que nos habla en el texto sagrado, mientras
el orante se esfuerza por estar presente, con espíritu de obediencia, de total abandono a las promesas así como a las
exigencias divinas».
La Lectio Divina. Teologia, spiritualità, metodo, M. Maisni
(Traducción castellana de A. RodrÍGuez, Estudios y ensayos, 18, BAC, Madrid 2001, 433).
"La lectura de la palabra de Dios es una experiencia multiforme que ha de vivirse con las fuerzas de la mente, del corazón,
del espíritu e incluso del cuerpo en la dimensión de la fe, de la meditación y de la plegaria, bajo la dirección del Espíritu
del Señor, en actitud de espera y de búsqueda apasionada. (…)
"La lectio escucha a Dios en su Palabra, la meditatio le acoge en el corazón, la oratio dialoga con él, la contemplatio entra
en la fiesta de su misterio, la operatio le ofrece el testimonio de la vida. (…)
"Se escucha a Dios en la lectio, se oyen sus palabras en el corazón mediante la meditatio, se hacen palabra nuestra a él en
la oratio, se convierten en comunión con él y con el misterio de su amor en la contemplatio, y llegan a ser descubrimiento
de compromiso de vida a la luz de la Palabra y con la gracia del Espíritu en la operatio.
Dels sermons de sant Agustí, bisbe
(79,1; PL 3B, 493)
Hablan los profetas, habla la ley, pero "¡Escúchalo a él!", que es la voz de la ley y los profetas. Era Él que se hacía escuchar a
través de ellos".
Lineamenta de la Asamblea General Ordinaria del Sínodo de Obispos sobre "La Palabra de Dios en la vida y en la misión de la
Iglesia".
La Palabra de Dios tiene su centro en la persona del Cristo Señor. Del misterio de la Palabra la Iglesia ha hecho una
constante experiencia y reflexión a lo largo de los siglos. (…) La lectura asidua de la sagrada Escritura acompañada por la
oración realiza el coloquio íntimo en el que, leyendo, se escucha a Dios que habla y, orando, se les responde con confiada
apertura del corazón.
Del comentari a l'Evangeli segons sant Lluc de sant Ambròs, bisbe
(Exp. Ev. Sec. Luc., IV, 44-45)
“Después, tomó el rollo de las Escrituras, para indicar que él mismo había hablado en los profetas y para hacer callar con
todos aquellos que sostienen que el Dios del antiguo testamento es diferente del Dios del Nuevo, o bien que dicen que
Cristo ha empezado a existir de la Virgen. Pero, ¿cómo podía comenzar des de la Virgen si antes que existiera la Virgen, él
ya hablaba así: el Espíritu del Señor está sobre mí? Mira que aquí está indicada la Trinidad, coeterna y perfecta.
La Escritura nos habla de este Jesús, Dios y hombre, perfecto en ambas naturalezas; y nos habla también ya sea del Padre
ya sea del Espíritu Santo. Y el Espíritu Santo es presentado como su colaborador, como cuando bajó sobre Cristo en forma
corpórea, en forma de paloma, para que el Hijo de Dios fuera bautizado en el río, y el Padre habló desde lo alto del cielo.
¿Qué necesidad hay de otras pruebas, cuando Cristo indicó con su propia voz que era aquél que ha hablado en los
profetas? Él recibe la unción del óleo espiritual y de la potencia celestial para vivificar la miseria de la condición humana
con la eterna riqueza de su resurrección; para alejar definitivamente la esclavitud de las almas; para iluminar la ceguera de
los corazones; para, en fin, predicar el año del Señor, extendido ya a todos los siglos futuros, que no llevará las estaciones
del cansancio, sino que concederá a los hombres la perennidad de la cosecha y del reposo. Y se entregó talmente a
prestar todo tipo de servicios, que no rechazó ni tan siquiera el oficio de lector, mientras nosotros hemos sido tan impíos
que, considerando su humanidad, hemos rechazado de creer en su divinidad, la cual ha sido testimoniada por los
prodigios de sus acciones".
10

D'un fragment del llibre Buscando a Dios de Esther de Waal
Escuchar atentamente, con todo nuestro ser, cada instan te del día, es una de las cosas mas difíciles del mundo, y sin
embargo resulta esencial si hemos de encontrar al Dios que buscamos. Si dejamos de escuchar aquello que consideramos
difícil, tal como expresa de forma llamativa el abad del monasterio de san benito del Loira, probablemente pasemos al
lado de Dios sin ni siquiera percibirlo». Ahora bien, es nuestra obediencia la que demuestra que hemos prestado
cuidadosa atención. La palabra "obediencia" deriva del latín oboedire, que tiene la misma raíz que audire (escuchar). Por
tanto, obedecer significa realmente escuchar y actuar de acuerdo con lo que hemos escuchado, o, en otras palabras,
procurar que la escucha alcance su cometido. No estamos verdaderamente atentos si no estamos dispuestos a obrar
según lo escuchado. Si escuchamos v no actuamos en consecuencia, los sonidos simplemente han zumbado en nuestros
oídos, dando la impresión de que en absoluto les hemos prestado atención.
D'un fragment del llibre, Jesús de Natzaret, del Papa Benet XVI
El tema més profund de la predicació de Jesús és el seu propi misteri, el misteri del Fill, que és Déu entre nosaltres, Déu
que compleix la seva paraula; que ell, Jesús, en i seva persona, anuncia el regne de Déu que ve i que ha vingut (...) Les
paràboles parlen ocultament del misteri de la creu; no sols parlen, ja són part seva. justament, en deixar entreveure el
misteri de Déu en Jesús, provoquen contradicció. I allà on esdevenen ben clares, per exemple, en la paràbola dels
vinyaters homicides [Me 12,1-12], és on ja són estacions de la creu. En les paràboles, Jesús no és només el sembrador que
escampa la llavor de la paraula de Déu, sinó també la llavor mateixa que cau a terra per morir i donar molt de fruit. (...)
Només cal que llegim la Bíblia i sobretot els Evangelis -com és escaient de fer amb la paraula escrita de Déu- en la
seva totalitat, que, més enllà de totes les capes històriques, conté un missatge coherent.
Dels sermons del beat Guerric, abat
(V sobre la Nativitat del Senyor: SC 166,223s.: Leccionari de Montserrat)
Us heu reunit, germans, per escoltar la Paraula de Déu. Però, heus ací que Déu ens ha preparat quelcom millor: avui, ens
ha concedit no solament d'escoltar la Paraula de Déu, sinó de veure-la, si és que, com diu sant Lluc, ens arribem fins a
Betlem per veure la Paraula que Déu ens ha mostrat. Déu, en la seva voluntat d'acomodar-se en tot a la nostra feblesa,
després d'haver-nos permès de sentir la seva Paraula, avui ens l'ha feta visible i palpable, de manera que també nosaltres
hem pogut dir: La Paraula de la vida, que existia des del principi i que nosaltres havíem sentit, ara l'hem vista amb els
nostres ulls, l'hem contemplada, l'hem tocada amb les nostres pròpies mans. Des del principi, existia en l'eternitat;
l'havíem sentida quan va ser promesa al principi del temps, l'hem vista i l'hem tocada amb les nostres pròpies mans quan
s'ha fet present a la fi dels temps.
Si hi ha, doncs, entre nosaltres algun germà que experimenti la tebiesa, que s'arribi fins a Betlem i que contempli aquell
que els mateixos àngels es deleixen per contemplar, la Paraula que el Senyor ens ha mostrat. Que es representi, en esperit,
en quin estat la Paraula divina viva i eficaç es troba allí ajaguda en una menjadora.
Certament, és una Paraula segura i que mereix de ser acollida sense reserves, la vostra Paraula totpoderosa, Senyor.
Baixant, en un silenci profund, des de dalt de les estances del Pare fins a la menjadora dels animals, ens parla millor, de
moment, a través del seu silenci. Qui tingui orelles per escoltar, que escolti què ens diu aquest silenci sant i misteriós de la
Paraula eterna. Si prestem una atenció fervent a aquesta Paraula que el Senyor ha dit i ens ha mostrat avui, n'aprendrem
moltes coses en profunditat, i amb quina facilitat! La Paraula ha estat "abreujada" i tanmateix en ell hi ha "totalitzades"
totes les paraules necessàries per a la salvació. D'altra banda, no ens ha d'estranyar que la Paraula de Déu hagi abreujat
per nosaltres totes les seves paraules, perquè el qui és la Paraula ha volgut ser "abreujat" i, en cert sentit, reduït fins al punt
d'encabir per dir-ho d'aquesta manera la seva immensitat incomprensible en l'espai estret d'un si maternal i de voler ser
contingut per un pessebre, ell que conté el món. En el cel, aquesta Paraula, per la seva sublimitat temible, omple de
respecte les potències angèliques; en la menjadora, serveix d'aliment als senzills i als febles. Inescrutable allí dalt per a les
intel·ligències angèliques més subtils, aquí baix s'ha fet palpable, fins i tot als sentits esmussats de l'home.
11
LLEGIR L’EVANGELI

LLEGIR L’EVANGELI
6. EN EL MÓN DE LA MÚSICA
Deixem a Déu ser Déu
Xirat (Viu l'aventura)
En despertar la claror de l'albada,
sóc jo mateix i em torno a trobar
amb les mil coses que omplen el dia.
Hi ha qui voldria tenir-ho tot fet:
Tancar finestres, portes, tot a les fosques
i pensar que tot s'ha acabat.
No val la pena viure amb alegria,
els que així ho fan són uns malalts.
PERÒ ELS QUI ENS DIEM CRISTIANS SOM DIFERENTS.
CREIEM QUE A TOT EL QUE VIVIM NO LI MANCA SENTIT.
CREIEM EN DÉU I VIVIM EL PRESENT.
Hi ha qui creu com un conte de fades,
pensant la fe com un joc de miracles.
Altres et diuen que creuen en Déu,
Però que l'Església els allunya d'Ell.
Molts són ateus, agnòstics, diuen que és lògic
i pensen: "No es pot demostrar".
Potser hi ha alguna cosa
que ens mira de fora, serà Déu? Oh, ves! Què serà?
PERÒ ELS QUI TENIM PER DÉU NO UN HOME GRAN
AMB BARBES BLANQUES, CABELL LLARG
I UN VESTIT RADIANT VIVIM LA FE, CAMINEM CONFIANT.
Quantes imatges de Déu deformades
fan que la gent abandoni el camí.
Busquem perduts un bon Déu de butxaca,
unes imatges que ens vagin prou bé.
Però no tenim en compte que el nostre
llenguatge és limitat i mai no és perfecte.
Obrim de dins les portes per sentir
la força i la frescor d'un vent sempre nou.
NO FEM IDEES D'ELL, DEIXEM-LO FER.
HEM D'ACCEPTAR EL QUE D'ELL VINGUI MALGRAT QUE
NO HO ENTENGUEM.
DEIXEM A DÉU QUE SIGUI DÉU.
12
Evangelio
SOL si
Evangelio es decir amigo,
mi
es decir hermano.
si DO
Evangelio es darte mi tiempo,
RE
es darte mi mano.
mi DO
Evangelio es mirarte a los ojos,
la RE
es reír contigo;
SOL
es compartir tu pena,
RE SOL DO (SOL)
es llevarte a Cristo. (2)
Evangelio es llevar la paz
siempre contigo.
Evangelio es amar de balde
hasta caer rendido.
Evangelio es decir:
"te amo" a tu enemigo,
abandonar tu vida en manos de Cristo. (2)
Evangelio es vivir como un pobre
que todo lo espera.
Evangelio es mirar al cielo
con ojos de niño.
Evangelio es dar gracias al Padre
al nacer el día,
y continuar cantando al hacer camino. (2)
Evangelio es sembrar libertad,
es vivir unidos;
es llevar la esperanza a un mundo
que llora perdido.
Evangelio es romper cadenas,
es abrir sepulcros.
No lo busques muerto
que está entre los vivos. (2)
Sí, Jesús
Grup Kairoi Disc: Val la pena arriscar
DO mi FA DO
Sí, Jesús, jo vull escoltar l'evangeli
FA SOlFA DO
i assumir tots els seus riscos
FA DO
fiant-me de tu
FA SOL
amb alegria i amb pau.
FA DO FA DO
tots els seus riscos fiant-me de tu
FA SOL DO SIb FA DO
que val la pena arriscar.

Gràcies pel teu do
Grup Kairoi disc Germans
DO FA DO
No ets tu qui escull el venir amb mi,
FA FA#dim SOL
sóc jo qui et crido pel teu nom
la SOL FA
per tal que donis fruit ben abundós,
DO SOL
i un fruit que duri, malgrat tot.
Si vols venir darrere meu,
fes la renúncia als diners,
dóna el que tens als qui no tenen res,
deixa el teu jo i pren-te la creu.
FA SOL DO DO7
SENYOR JESÚS,
FA SOL DO FA
QUE CONFIES EN MI
SOL la
I M'ENVIES COM A LLAVOR
FA
ENMIG DEL MÓN,
DO SOL
GRÀCIES PEL TEU DO,
FA DO
GRÀCIES, SENYOR.
Vés i predica arreu del món
amb les paraules i l'obrar
la Bona Nova que és servei i amor:
no tinguis por, que sóc amb tu.
Jo t'he escollit com sal i llum
perquè tothom em vegi en tu
i en doni glòria al Pare Déu
que es manifesta als més petits.
No val per al Regne de Déu
aquell qui es posa a caminar
i encara mira al darrere seu.
No es pot servir dos senyors.
Tingues confiança en Déu i en mi.
La meva gràcia et bastarà,
que quan ets feble
és quan ets més fort.
Portes la gràcia en gots de fang.
13
LLEGIR L’EVANGELI

LLEGIR L’EVANGELI
7. TOT ART
14

8. PREGUNTES QUE T’INSPIRA EL TEMA
PAUTA PER A L'ESTUDI D'EVANGELI, PERSONAL O COMPARTIT.
NOTACIONS PRÈVIES:
'Estudi d'Evangeli és l'estudi de Nostre Senyor Jesucrist en l'Evangeli. Aquest estudi neix del desig del deixeble i de la
necessitat de l'apòstol de conèixer Jesucrist per donar-lo a conèixer. Ha de néixer, per tant, del nostre desig de conèixer
Jesucrist. Ens farà fer l'experiència que Jesucrist ens fa créixer en el seu Amor i avançar en el seu seguiment.
PREÀMBUL:
- Breu oració per a demanar a l'Esperit Sant la gràcia de comprendre, i acollir la Paraula de Déu revelada plenament i
definitivament en Jesucrist.
- Lectura pausada del passatge escollit. És important fer ús de les notes de la Bíblia ens poden ajudar a aclarir aspectes
foscos per a nosaltres: referències pròpies de l'època, simbolismes així com també del vocabulari.
CONTEMPLACIÓ: (sempre és personal).
1r. Punt: contemplar l'escena.
- Estudiar l'escena. Interessa situar-se objectivament davant del text tot i fixant-se bé amb tots els detalls, els gestos, les
paraules, les mirades...
- Veure què passa. Quins personatges intervenen?, què fan?, què diuen?, per què diuen i fan això?
2on punt: contemplar Jesús. (punt central)
- Veure que fa Jesús. Què diu? Quina actitud pren amb les persones? Què provoca en els altres?
- Quins aspectes nous de Jesús descobreixo?
- Què em revela de Déu aquest aspecte nou del Fill de Déu que he descobert o refermat? Què em revela de l'home nou
que vol Déu?
3er punt: mirada a l'entorn.
- On trobo fets, reaccions, situacions semblants?. En altres textos de l'Evangeli o de l'Escriptura, en l'Església, en el nostre
món, en la nostra vida quotidiana, en els altres?.
- El que he descobert, com m'il·lumina pel que estic vivint ara?.
COMPARTICIÓ: Amb senzillesa es pot compartir el que cadascú ha descobert. Acollim amb respecte el testimoni de fe
que ens donen els altres membres del grup.
ACCIÓ DE GRÀCIES: Donem gràcies a Déu del coneixement nou que ens ha revelat Jesucrist i preguem a l'Esperit Sant
que ens ajudi a fer passar l'Evangeli a la nostra vida.
15
LLEGIR L’EVANGELI

LLEGIR L’EVANGELI
9. I COM ACTUAR?
Surfista de l'Evangeli.
"Històries per viure"
Justino Martínez
Aquest any, l'Evangeli de Mateu serà la meva platja. Per cert, m'agrada molt la platja de Piatàn. Això sí que és una platja!
No hi ha molta gent. Uns caminen, altres juguen a pilota, altres estan asseguts. Els infants juguen a ser gent gran, homes i
dones juguen com nenes i construeixen castells a la sorra.
M'agrada la platja com m'agrada llegir els evangelis. Ells són una de les meves platges predilectes. L'Evangeli de Lluc:
quina passada! I el de Marc: no tinc paraules per a ell! Però jo vaig decidir que la meva "ona" seria Mateu. Hi ha mil raons
per anar sovint a aquesta platja. Hi ha qui considera aquest evangeli com el més eclesial: parla de com ha d'ésser la
comunitat de viure i celebrar, de ser seguidors i seguidores de Jesús. Té també gust de pa cuit, de treballadors i
treballadores cansats d'esperar a la plaça, de multitud de pobres. Parla també de temptacions, de somnis. Hi ha molta
saviesa i missatge en aquest cofre.
- Ja vaig sentir dir això. Que té molts discursos, que aquest evangeli vol ensenyar.
- És una Bona Notícia per als pobres i petits. M'agrada llegir aquest Evangeli. És bonic com el que més.
- I també parla molt de Jesús de Natzaret i de la missió!
És clar, aquesta roba té fils de molts colors. I Jesucrist és com un riu immens que travessa tot l'evangeli de Mateu, Jesús i la
comunitat. Tot això és el que trobem allà i encara més coses. Hi ha tant secret en aquesta platja i, millor dit, en aquest mar!
Tu creus que la coneixes perquè vas passar per allà unes quantes vegades, però no és veritat. Les petjades que vas deixar a
la platja, es van esborrar a l'endemà. Camines i camines i la platja és sempre nova. El cel, diferent. El mar, més alegre i
revitalitzador. Ens fa somiar desperts!
Platja, quina cosa més bonica! Platja, do de Déu! Evangeli de Mateu, regal preciós de Deu. Memòria de Jesús i de les
comunitats. Memòria de la missió dels pobres!
- Però els pobres tenen missió?
- Només faltava això, que els pobres ja no tinguessin missió! No tenen casa, ni pa, ni terra, ni salari. Els van prendre la seva
cultura, gairebé els van arrencar la vida i, ara, volen deixar-los també sense missió? Això no podrà esdevenir, perquè Déu
els l'ha confiat: els pertany (Mt 5-1-12).
- Surfista?
- Si! Anem a la platja com diu la cançó. No és que jo estigui boig per la platja. Vaig néixer en un poble petit, lluny del mar.
Però els meus ulls es van acostumar a les platges i vaig decidir ser surfista.
- Però tu nedes molt malament.
- Doncs, com pots comprovar, gairebé no sé nedar, però m'agrada fer surf. Jo i el mar som bons amics. Tant com podem!,
perquè el mar, com la vida i l'Evangeli, conté molts secrets! I l'Evangeli de Mateu també. Dóna per fer surf tot un any: un
mar deliciós! Com més avances, més gran és l'alegria de nedar, de jugar amb les onades. Tu, la planxa i les onades sou una
sola cosa, junt amb el vent i el sol. Un miracle en moviment!
No es pot retenir l'onada, això és impossible. L'onada arriba i et porta a la platja. Cal deixar-se portar per les onades i jugar
amb la gratuïtat del vent que ve, que va i s'atura quan vol.
Una cosa semblant farem amb l'Evangeli de Mateu. És una cosa molt maca per als infants: poden jugar a la platja i sentir la
presència de l'Amic que parla amb tant d'amor als infants que fins i tot els adults volen tornar-se nens per entrar en el
Regne de Déu, i així s'acompleix el somni de Jesús. Jesús crida d'alegria veient tantes coses bones: "T'enalteixo, Pare,
perquè hi ha tants nenes a la platja, corrent, compartint, essent solidaris i, en presència de Déu, que ens acompanya tots
els dies, descobrim un Rostre de Déu tot especial i al qual Jesús anomena "ABBA, és a dir, "papa" o "mama" amb tot l'amor
que un fill petit sap dir" (Mt 11,25).
El surfista de l'Evangeli s'arrisca i descobreix el rostre de Crist. S'endinsa en altres platges i altres mars i participa de la
16

LLEGIR L’EVANGELI
missió de les comunitats. I sota la voluntat del Vent. Sempre en moviment, guiat per camins nous, sota la protecció i la mà
de Déu que subjecta la planxa i el surfista, quan el cansament apareix.
Entrar, entrar en el mar com el surfista. Quantes vegades? Només el mar i Déu ho saben! Entra i torna a començar sempre
de nou.
- Però, per on començo?
- Generalment, pel principi. Però et divertiràs si comences pel final. Fes la prova. Llegeix el capítol 28 de Mateu... tot el
capítol...a poc a poc. Recorda tot allò que ja saps de Jesús. Tu ja coneixes moltes coses de Jesús. De fet, ja participes de la
comunitat, oi?
Acull la novetat. Arribaran sorpreses de Déu. Ell inspirarà la resta per continuar fent surf. Una onada i una altra fins a
arribar a aquesta platja. L'Evangeli mana i convida a començar tot a Galilea, on Jesús va començar. (Pots llegir, aquesta
segona vegada, l'evangeli de Mateu des del capítol 3 en endavant). La tercera vegada, fes el camí per tot l'evangeli: des de
l'inici, seguint Jesús, juntament amb els homes i les dones que el seguien, sentint el Sermó de la Muntanya, el missatge de
les Benaurances, l'opció radical pel Regne (Mt 6,33), sentint la crida i l'estil de Jesús com una provocació que convida a
seguir-lo, a pesar de les pedres que hi ha al camí, essent comunitats que acullen els petits i els últims mentre es pregunten
sobre mil coses (Mt 18).
Les preguntes són molt semblants a les nostres: "Qui és el més gran en el Regne de Déu'" "Quantes vegades hem de
perdonar?". Però unes altres preguntes són tan diferents, tan originals que només poden ser nostres.
Mira, mentrestant, quina és la resposta i la proposta sempre nova de Jesús. Una cosa és saber, una altra ben diferent és
viure i practicar. Caminar i acompanyar dos quilòmetres qui ens va demanar que l'acompanyéssim només un (Mt 5), o
oferir el perdó de tot cor. Aquell perdó i amor que renoven el cor i la comunitat, que ens porten la vida nova de Déu, una
Bona Notícia, Evangeli per a nosaltres. Sentiràs una música especial en la teva oïda.
Continua fent surf! Continua llegint l'Evangeli! Trobaràs molta novetat vivint, com Maria, la Paraula de l'Evangeli en
l'horitzó dels oceans. Ja que Ell, el Senyor de la missió, envia evangelitzadors i ens acompanya en el treball: "Ell, Emmanuel
Déu amb nosaltres (Mt 1,23) està fent surf al nostre costat en el mar de la vida fins als confins del món (Mt 28,20).
Per això caminem sense desistir fins a la fi dels temps.
En ampli horitzó on el mar s'ajunta amb el cel, el Regne de Déu planta les seves arrels i ve al nostre encontre. Vine tu
també a aquesta platja de l'Evangeli. Posa't en camí, fes la teva missió, alegra't en aquest any de gràcia del Senyor. Vine!
Vine a fer surf! Sigues un surfista de l'Evangeli!
Frases:
"En els moments més durs de la Vida, la Bíblia ens porta llum, força i energia".
"Anima't a llegir la Bíblia, un minut, cada dia!"
"Vine a fer surf amb nosaltres! Sigues un surfista de l'evangeli!"
"Déu ens acompanya en els mars de la vida".
17

LLEGIR L’EVANGELI
10. PER CELEBRAR
CELEBRACIÓ DE QUARESMA
CANT
SENYOR, NO ENS DEIXIS, T'HO DEMANEM,
EN EL MAL QUE TAN SOVINT FEM.
NO T'ALLUNYIS SENYOR,
REVELA'T SALVADOR.
DÓNA'NS UN COR NOU PERQUÈ ET VEGEM.
Cercant miratges, lluny de la llar, hem perdut el nom que ens vas
dar. El camí de retorn va de la nit al jorn; l'esperança ens hi fa
caminar.
Que lluny seria la salvació si el Senyor com a prova d'amor, no
ens hagués enviat el seu Fill estimat en la lluita amb el mal
d'aquest món.
Ens ha salvat per la seva sang: cel rogent de ponent a llevant. Per
la lluita del Crist la vida ha ressorgit. Ens ha omplert del seu
Esperit Sant.
LECTURA (Mateu 6,2-6.16-18)
»Per tant, quan facis almoina, no ho anunciïs a toc de
trompeta, com fan els hipòcrites a les sinagogues i pels
carrers, perquè tothom els alabi. Us asseguro que ja tenen la
seva recompensa. En canvi, tu, quan facis almoina, mira que la
mà esquerra no sàpiga què fa la dreta, perquè el teu gest
quedi amagat, i el teu Pare, que veu el que és amagat, t'ho
recompensarà.
»I quan pregueu, no sigueu com els hipòcrites, que els agrada
de posar-se drets i pregar a les sinagogues i a les cantonades
de les places perquè tothom els vegi. Us asseguro que ja tenen
la seva recompensa. En canvi, tu, quan preguis, entra a la
cambra més retirada, tanca-t'hi amb pany i clau i prega al teu
Pare, present en els llocs més amagats, i el teu Pare, que veu
el que és amagat, t'ho recompensarà.
»Quan pregueu, no parleu per parlar, com fan els pagans: es
pensen que amb la seva xerrameca es faran escoltar. No sigueu,
doncs, com ells, que bé sap el vostre Pare de què teniu
necessitat abans que li ho demaneu.
»I quan dejuneu, no feu un posat trist com els hipòcrites, que es
desfiguren la cara perquè tothom vegi que dejunen. Us
asseguro que ja tenen la seva recompensa. En canvi, tu, quan
dejunis, perfuma't el cap i renta't la cara, perquè els altres no
vegin que dejunes, sinó tan sols el teu Pare, present en els llocs
més amagats, i el teu Pare, que veu el que és amagat, t'ho
recompensarà.
REFLEXIÓ
Jesús ens convida a viure 3 actituds que han de dibuixar la
pràctica de tot cristià:
L' Almoina; compartir, donar d'un mateix de tot el que hom ha
rebut, ser per altres perquè els altres siguin. Ser do per a portar
vida. Per tant cadascú de nosaltres pot ser almoina, ja sigui amb
els postres valors amb el que tenim, i amb el que som.
La Pregària; pregar és deixar-se tocar per Déu, embolcallar-se de la
seva presència per a deixar que ell parli, ens abraci i ens renovi.
Parlar amb Déu no és només compartir amb ell el que som, és
deixar que Ell comparteixi amb nosaltres el que Ell és, el que vol
de nosaltres, el que cerca en nosaltres. Pregar és fer nostre el
clam del món, i oferir al món el clam de Déu passat per la nostra
pobresa i amor.
18
Dejunar; suposa renunciar al que ja sabem que tenim per
endavant, però no pas per una opció personal o un desig de
superació personal. Més aviat és fer nostra la necessitat dels
altres. Fent-ho des de la joia de saber que tots tenim una certa
responsabilitat davant les necessitats dels qui ens envolten.
En el fons és intentar situar-nos en la pell del qui pateix per
alleujar-lo.
Comparteixo el que tinc? Amb qui? Dono del que em sobra o del
que en necessito?
Em deixo amarar per Déu en la pregària o faig un monòleg? Miro
d'escoltar les crides que em fa Déu?
Sé renunciar a allò que no em cal per viure? Puc prescindir de tot
allò que és superflu?
PREGÀRIA
DEU CONSELLS PER A AQUESTA QUARESMA
(Cardenal Danneels, arquebisbe de Malines-Brusseles)
1. Acceptar-nos amb joia tal com som.
2. Recordar el que hem rebut per a donar-ne gràcies, i el que ens
f a l t a p e r a r e c o n è i x e r l a n o s t r a f e b l e s a .
3. Acceptar els altres tal com són, començant pels més pròxims: el
marit o l'esposa, els germans, els fills, els avis, els veïns, les
germanes o els germans de comunitat.
4. Parlar bé dels altres i fer-ho en veu alta.
5. No comparar-me amb els altres, perquè la comparació només
ens portarà a l'orgull o al desànim.
6. Viure en la veritat: dir al bé, bé, i al mal, mal.
7. Resoldre els conflictes no amb la força, sinó amb el diàleg;
sense aixecar la veu, sense que la conversa es converteixi en un
monòleg per part meva.
8. En el diàleg, començar pel que ens uneix; després passar al
que ens separa.
9. Prendre la iniciativa del diàleg i tractar de reconciliar-me com
més aviat millor: "Que no es pongui el sol sobre la ira".
10. Creure fermament que "perdonar" val més que no pas "tenir
raó".
PARENOSTRE
PARE TORNEM A TU
Benvolgut Pare, tornem cecs i cansats.
Fes-nos el do de la teva amistat.
Que visquem sempre la joia del perdó.
Que ocupem sempre un lloc al teu costat.
A les mans teves posem nostre pecat.
Estem segurs del teu amor fidel.
Dóna'ns la força que ens cal per caminar
cercant humils la teva voluntat.
PARE, JA HO VEUS, HEM PECAT.
PARE, TORNEM A TU.
MIRA'NS, ENS SENTIM FILLS TEUS,
PARE, TORNEM A TU.
Ja veus que fàcil ens és tornar a oblidar
que ets nostre Pare i ens tractes com a fills.
Que no hem de témer, que tu ens vols tal com som.
Només demanes nostra sinceritat.
Ens cal aprendre a sentir-nos a prop teu;
a reconèixer que el teu amor és gran;
sentir-nos lliures en viure com a fills
i dedicar-nos a ser tots germans.

11. PER PREGAR
Pregar amb l'Evangeli és obrir-se de ple a la trobada amb
Jesús, posar-se en contacte amb Ell. No caldria res més. És
pot obrir l'Evangeli i llegir qualsevol fragment o utilitzar,
per exemple, l'Evangeli del dia. Es pot buscar un fragment
concret adequat al moment del grup. També es pot anar
seguint, a poc a poc, tot un Evangeli, des del principi fins al
final, o anar resseguint un personatge al llarg de les
pàgines. Qualsevol opció és bona.
A l'hora de la pregària és convenient tenir cura de l'espai,
de la disposició, dels símbols, del silenci i de la música. Els
previs a la pregària, són ja pregària en si mateixos. Seria
important destacar el moment en que es llegirà l'Evangeli:
es pot encendre una espelma, ens podem posar drets o
girar-nos tots en la direcció del que llegeix. El cos també
ens ajuda a pregar. És important, també, que qui llegeixi
l'Evangeli en veu alta ho hagi preparat abans i també que
tots els nois i noies tinguin el text per escrit.
Després arriba el moment més personal. No és llavors
estona d'aclarir els dubtes del text. Si alguna cosa no
s'entén, la podem passar. Es tracta només que els nois
facin experiència de Jesús de Natzaret, que repassin
l'escena, que es situïn en ella, que escoltin Jesús i els
deixebles, que contemplin, que s'emocionin, que recordin,
que sentin, i que la seva vida entri també en joc... en
definitiva, que preguin.
Aquest moment es pot ajudar de moltes maneres: amb
unes preguntes per guiar la reflexió, unes pistes per la
visualització de l'escena, un petit símbol per recollir la
pregària,... També seria bo que al llarg de la pregària o al
final, els nois escriguin a la seva llibreta quins han estat els
seus sentiments, les idees més recurrents, les imatges més
clares. Com a exemple, quatre fragments de l'Evangeli:
19
LLEGIR L’EVANGELI
Contemplació de "La guarició del cec de Jericó" (Lluc 18, 35-
43)
Primer cal un petit exercici de relaxació i respiració abans
de començar...
Després imagina't el poble de Jericó... els voltants... la seva
arquitectura... el clima... omple l'escena de vida... fixa't en
les persones...quin tipus de gent són... com van vestides...
Què fan... imagina't tu també en l'escena... perquè has
vingut... que estàs fent... vas sol o acompanyat...
Ara fixa't en el cec de l'Evangeli... On està assegut... el sents
com crida... t'acostes i parles amb ell... de què parleu... De
sobte arriba Jesús... quins sentiments et produeix... fixa't
en els seus moviments... les seves mans... els seus ulls... el
veus caminar cap a l'home cec... escoltes el seu diàleg...
veus com el cec recupera la vista... fixa't en la reacció del
cec... en la cara de Jesús... en la resta de la gent...
Ara Jesús va cap a tu... s'acosta... quins són els teus
sentiments... que et pregunta... que li demanes... de què
vols curar-te... Tens confiança en Ell?... Creus que pot
guarir-te?... Passa una estona en pau parlant amb Jesús.
Simbologia i "El jove ric" (Mateu 19, 16-22)
El jove de l'Evangeli, com nosaltres, busca ser feliç. Moltes
coses, però el lliguen i no el deixen moure's cap aquesta
felicitat eterna. Coses que el fan feliç però només a
estones. El jove cerca a Jesús i li demana que ha de fer.
Es llegeix el text a poc a poc. Després, durant l'estona del
silenci, cadascú escriu en un tros de cinta quines són les
coses que el lliguen, que no el deixen ser lliure, que
l'esclavitzen. Es pot deixar la cinta als peus de la creu,
d'una icona o d'una espelma. Potser es pot fins i tot lligar a
la mateixa creu. Als peus de Jesús, deixem els nostres
lligams, per a que Ell ens ajudi a desfer-los.
Passat el temps de silenci, es pot fer una posada en comú
sobre el que cadascú ha escrit a la cinta.
En una pregària posterior, es pot utilitzar el mateix símbol
de les cintes i esbrinar de quina manera puc tallar-les i
desfer-me d'elles.

LLEGIR L’EVANGELI
Lectura guiada de la paràbola del "Bon Samarità" (Lluc 10, 25-
37)
Abans de començar es poden donar algunes pistes:
· No cal seguir totes les preguntes.
· Només cal agafar les que ajudin i cal prendre's el temps
necessari.
· Si s'inspiren, deixar-se portar.
Les preguntes es poden anar intercal·lant amb el text,
deixant una estona de silenci, o es poden llegir totes al
final:
- Me n'adono de la gent que hi ha al meu voltant i que em
necessita?
- Em passa a vegades que "no tinc temps" per atendre els
altres com cal?
- Em fa por que em critiquin o "embrutar-me" per posarme
al costat de determinades persones?
- Intento buscar sempre la millor manera d'ajudar qui em
necessita o ho faig per sortir del pas?
- Què hauria fet jo si hagués passat aquell dia pel camí de
Jerusalem a Jericó?
- Perquè creus que el samarità es compadeix de l'home
ferit?
- Poso sempre amor en les que coses que faig: amb els
amics, en l'estudi, en la feina,...?
Lectura teatralitzada de "La crida de Mateu" (Marc 2, 13-16)
Es pot preparar una lectura teatralitzada d'algun passatge
de l'Evangeli. Després es reparteixen els personatges
entre els lectors. Es podria fer fins i tot una representació
del passatge, si es creu oportú.
LA CRIDA DE MATEU
Adaptació de: "Un Tal Jesús". José Ignacio y Maria López Vigil.
"A la sortida de Cafarnaüm, en el camí que ve de Damasc,
hi havia la duana en la que Mateu, el funcionari, cobrava
els seus impostos. Totes les mercaderies de caravanes de
comerciants entraven per aquesta ruta a Galilea i pagaven
allí la seva contribució. El que Mateu feia era cobrar més
del que tocava i es quedava la diferència. Així s'enriquia
ràpidament però es guanyava l'antipatia i l'odi de la gent.
Mateu: A veure, tu. No et facis el despistat. M'has de pagar
set denaris.
Comerciant: Set denaris per només una caixa de pebrots.
Això és massa.
20
Mateu: T'he dit set denaris i això és el que hi ha. I sense
discutir o crido a un soldat.
Comerciant: Desgraciat! Lladre! L'impost no és tan alt.
Mateu: T'he dit que em donis les monedes, i ràpid que hi
ha molta gent esperant.
Comerciant: Té els denaris. Tant de bo et podreixis tu i els
teus diners.
A tot Cafarnaüm no hi havia un home més odiat que
Mateu. Els homes escopien quan passaven per davant seu
i les dones el maleïen. Mai no hi havia cap nen que
s'acostés a ell. Però un dia Jesús passà per davant de la
taula de Mateu, el veié assegut al lloc de recaptació
d'impostos i li digué:
Mateu: tres denaris per les ferradures. No em sents? Estàs
sord? He dit tres denaris.
Jesús: Com tres denaris? Si no surto fora de Galilea. A més,
no porto tres denaris al damunt.
Mateu: he dit tres denaris, és la Llei. I no vull gastar més
saliva amb tu.
Jesús: T'agrada la teva feina, Mateu?
Mateu: Sí que m'agrada. A qui no li agrada fer diners. A mi
no em falta res. És clar que m'agrada. Calla i paga d'una
vegada.
Jesús: Però t'ha costat una mica car?
Mateu: de què m'estàs parlant?
Jesús: Dic, que per tenir tot el que vols, has hagut de
renunciar als amics.
Mateu: I perquè vull jo amics? Ningú és amic de ningú. La
gent m'escup i jo els maldic. Ells m'insulten però no em
poden fer res. Jo sí, els trec els diners. Això és el més
important... I a què venen tantes preguntes? Ja sé que vas
passejant-te amb aquesta colla de mandrosos i
bandolers...
Jesús: Sí, els meus amics. Perquè no vens un dia amb
nosaltres. T'ho dic seriosament. Vine un dia i parlem.
Mateu: I perquè no vens tu a casa meva? Ningú s'atreveix a
venir a casa meva
Jesús si que hi anà i es quedà a sopar amb ell. Després,
mentre eren a taula, van acudir-hi altres cobradors
d'impostos i es posaren a taula amb Jesús i els seus
deixebles. Quan els fariseus ho veieren, digueren als
deixebles: Per què el vostre mestre menja amb els
publicans i els pecadors?"

12. LLEGEIX UN LLIBRE
“De Cafarnaum a Jerusalem”
Teodor Suau
“Vida y Misterio de Jesús de Nazaret”
Martin Descalzo
“L'anomenat Jesús”
Alain Patin
“Jesús”
Armand Puig
“Cristología para empezar”
José Ramon Busto
ed. Sal térrea
“Cristologia sobre la marcha”
José Ignacio Antoniana.
ed. PPC
21
13. MÓN DE LES IMATGES
LLEGIR L’EVANGELI
La lectura de l'Evangeli del diumenge a H20 News:
http://www.h2onews.org/_page_videoview.php?id_ne
ws=1499
Powerpoint Evangeli de diumenge:
Http://www.benedictinescat.com/Montserrat/indexcer
amcat.html

LLEGIR L’EVANGELI
14. CONEIX ENTITATS
http://www.abcat.org
Associació Bíblica de Catalunya.
Informacions sobre les activitats i publicacions de l'Associació Bíblica de Catalunya, que aplega les persones interessades
en el coneixement i la divulgació de la Bíblia del nostre país.
http://www.biblia.cat
BIBLIA.cat (biblija.net)- La Bíblia a Internet (Societat Bíblica d'Eslovènia).
Text de la Bíblia Catalana Interconfessional. També es pot accedir a una vintena de versions bíbliques en diverses llengües
modernes, a més de la Vulgata: català, castellà, francès, alemany, rus, holandès, eslovè. Algunes amb notes. Cerca per
referència (llibre, capítol i verset), paraules o frases. Índex de seccions i perícopes, a partir del qual es pot localitzar
fàcilment el text cercat.
http://www.bibliotecademontserrat.net/catala/exposiciones.htm
Bíblia de Montserrat (edició manual de 1970).
Text bíblic complet de la traducció en català dels monjos de Montserrat.
http://www.biblegateway.com
BibleGateway.com (Gospel.com net).
Un centenar de versions bíbliques consultables en línia i amb cerca per text en diverses llengües.
http://www.audioscriptures.org
AudioScriptures.org.
Arxius d'àudio, en format MP3, de la Bíblia en diverses llengües, entre d'altres, el castellà.
http://labibliaweb.com/?lang=ca
La Biblia Web.
Pàgina de les Societats Bíbliques Unides, organització d'origen protestant que es dedica a l'edició i la difusió de la Bíblia
arreu del món. Conté notícies i materials de tota mena relacionats amb la Bíblia.
http://www.pregaria.cat
Pregària.cat.
Recursos de pregària en català al servei de persones, grups, parròquies o moviments que busquin aprofundir en la seva
vida de fe.
http://www.espaisagrat.org
Espai Sagrat.
Materials diaris per a la pregària i la reflexió a partir de textos bíblics.
http://museu.biblic.arquebisbattarragona.cat/index.html
Museu Bíblic Tarraconense.
Pàgina web de l'interessant Museu Bíblic que es troba a prop de la catedral de Tarragona.
http://www.cruzblanca.org/hermanoleon/index.htm
Hermano León Clipart.
Recull d'imatges bíbliques i religioses en general.
http://www.pere.casanellas.com/bible/index.htm
Recursos sobre Bíblia i judaisme (Pere Casanellas).
22

15. ENLLAÇOS DIVERSOS - VIATJA XARXA
http://www.evangeli.net
www.servicioskoinonia.org
http://www.jesuites.net/html/vinyeta.htm
http://www.diocesismalaga.es/index.php?mod=imagenes
http://www.tarraconense.cat/index.php?inc=lectures
http://homiliadelmarc.blogspot.com
23
LLEGIR L’EVANGELI