poble sa benestar emocional, comunitat i educació - Almussafes

COMUNITAT
ALMUSSAFES, EN LA CRUÏLLA DE LA POSTMODERNITAT
Salvador Quijal Pardo. Psicòleg Comunitari. Departament de Benestar Social. Ajuntament d’Almussafes.
Des de fa unes dècades, especialistes en diversos
camps del coneixement (Brooker, 1992, Connor, 1989,
Jenks, 1986, Lyotard, 1989), venen advertint-nos que
ens trobem en un tombant d'època. Un canvi
parangonable a aquell esdevingut amb el traspàs de
l'Edat Mitjana al Renaixement o al període històric
que seguí a la Revolució Francesa.
Aquesta nova època ha rebut diversos noms però
sembla haver fet fortuna el neologisme postmodernitat
per definir-la. Cada edat històrica ve
determinada per una forma característica d'estar en el
món de la humanitat. En ella es viu la vida, les seues
formes de producció de béns, de relacionar-se,
d'exercir el poder, de percebre's i de situar-se en el
món, d'una manera diferent a èpoques anteriors. En
un canvi d'aquesta mena, la jerarquia de valors que
guia la conducta es transforma; la sensibilitat s'altera
moguda per objectes distints a aquells que anteriorment
impulsaven els sentiments, les activitats i les
institucions que doten de sentit a la vida: la família, el
treball, l'autoritat, l’educació es contemplen a la llum
de noves consideracions; hi apareix una nova
economia, una nova política i, fins i tot una nova ètica.
No pretenem en aquestes pàgines, fer una anàlisi
exhaustiva de la postmodernitat. Si ens acostem a
aquesta interessantíssima qüestió és per mirar
d'extraure aquells trets del temps que ens ha tocat de
viure que puguen ser rellevants per reorientar la
nostra forma de fer comunitat i d’enfocar la resolució
dels problemes que se’ns presenten com a veïns.
8
Òbviament, la comunitat d’Almussafes no resta al
marge d’aquestes transformacions. Com no podia ser
d’altra manera, marxa al ritme del temps històric en
què viu. Això comporta una sèrie de trets, alguns d’ells
compartits amb d’altres comunitats semblants, que
convé que analitzem per tal de frenar-ne els efectes
nocius pel que fa a la descomposició social que hi
poden produir.
Indicàvem fa unes ratlles que els principis i les
institucions sobre les que pivota una societat es
trastoquen davant canvis d'aquesta magnitud. S'hi
entendrà que la forma de relacionar-nos com a veïns,
d’organitzar-nos socialment, d’educar les noves
generacions i un llarg etcètera es modifiquen.
Vulguem o no, aquestes transformacions, que tot
seguit explicarem, ens afecten a tothom i afecten el
context en el que vivim. Hi apareixen problemes nous,
dificultats imprevistes a les que hem de fer front amb
recursos i dinàmiques també noves. Conèixer les
peculiaritat més remarcables d'aquesta postmodernitat
ens ajudarà a comprendre les causes
d'alguns efectes que ja comencem a notar, d'altres
vegades ens servirà de guia per orientar el sentit de
les intervencions comunitàries a realitzar i, a la fi, en
no poques ocasions, donat el trist i amenaçador rumb
pel qual circulen les coses, i convençuts com estem del
poder de la nostra comunitat per propiciar canvis
positius, ens serà d'utilitat per mirar de subvertir
aquestes tenebroses tendències.
Un aclariment abans de continuar es fa necessari.
En les pàgines següents ens detindrem a considerar un
grapat de trets distintius que, segons els especialistes,
conformen el nostre paisatge moral i sociocultural de
l'actualitat i que mutatis mutandis descriuen, si més
no en bona part, la nostra comunitat. No voldríem
donar una imatge esbiaixada i parcial de la realitat. Per
entendre'ns, no tot és negatiu avui dia. Hi ha també
valors positius, com ara un anhel de pau com mai hi
ha hagut en la història de la humanitat; la consciència
ecològica entesa com una sensibilitat creixent vers la
preservació del medi ambient; la promoció i defensa
dels drets humans, en especial de les minories més
desafavorides; la consciència d'obertura a la diversitat,
en termes de normalització davant qualsevol condició
personal o social productora de desigualtat; o, encara,
el convenciment, cada vegada més estès de la