poble sa benestar emocional, comunitat i educació - Almussafes

El sociòleg francès Robert Castel la anomenat
"desafiliació" al procés mitjançant el qual s'albira la
desaparició de la societat, –si entenem aquesta en el
sentit d'una xarxa de relacions entre subjectes
interdependents– per donar lloc a un conjunt
d'individus aïllats, a un conglomerat d'àtoms sense
vida comuna. No pot haver-hi continuïtat entre
generacions, ni transmissió ni tan sols solidaritat
sense uns lligams socials sòlids. A més, sense
compromisos en la vida hom no pot assolir la
maduresa moral.
No ens resistim a acabar aquest apartat sense
recórrer, una vegada més a l'autoritat de Z. Bauman
(2005) per advertir-nos: "Tot això és preocupant, i de
fet un problema esfereïdor. És un cop directe al cor de
la manera humana d'estar al món. Al cap i a la fi, el
nucli dur de la identitat - la resposta a la pregunta "qui
sóc jo?" i, el que és més important, la credibilitat
continuada de la resposta que es doni a la pregunta -
no es pot formar sinó partint de les relacions que
connecten el jo amb els altres i del supòsit que
aquestes relacions són estables en el temps i dignes de
confiança. Ens cal tenir relacions i ens cal tenir
relacions en les quals nosaltres comptem per a alguna
cosa, relacions que ens serveixin de referència per
definir-nos nosaltres mateixos." (Op. cit. Pàg. 95-96).
8. Una societat malalta?
En les darreres dècades, a les societats
occidentals, s’ha produït una autèntica implosió
BIBLIOGRAFIA
16
d’indicadors de malestar. Ens sentim sols, angoixats i
deprimits. S’han incrementat espectacularment els
índex d’addiccions, de trastorns mentals, de
depressions i d’ansietat, de divorcis, de violència i de
suïcidis. Segons la OMS, als països de l’àrea occidental,
una de cada quatre persones se sent sola i segons
aquesta mateixa font, la depressió és la segona
causa que acurta l’expectativa de vida de les persones
entre 15 i 44 anys, i es calcula que per a l’any 2020, ho
serà en persones de totes les edats i d’ambdós sexes.
Així mateix, es preveu que aquests taxes vagen en
augment els pròxims anys.
El servei d’atenció psicològica de l’Ajuntament
d’Almussafes atén mensualment més de 30 persones.
Són símptomes d’un malestar subjacent. Vivim en una
cultura que, sovint, ens desvia dels objectius vitals que
com a éssers humans ens poden acostar al benestar i
la integració social. Ens angoixa la por a perdre
l’estatus, a ser rebutjats, a no tenir el control de les
nostres coses, a no ser prou competitius, a no fer les
coses bé en el terreny professional, familiar, etc. En
aquesta època caracteritzada per l’emotivisme, ens
sentim malament quan les nostres emocions no són
les que entenem que haurien de ser. Ja no tolerem
sentir-nos desgraciats, culpables o ineptes. Busquem
de seguida, vies d’escapament. Instal·lats en una
societat opulenta capaç de satisfer tots els nostres
desigs de béns materials, ens oblidem de sentir, dels
altres, de ser.
BAUMAN, Z.: Identitat, València, Universitat de València, 2005.
BAUMAN, Z.: Modernidad líquida, Madrid, Fondo de Cultura Económica, 2006.
BROOKER, P. (ed.): Modernism/Postmodernism, Londres, Logman, 1992.
BRUCKNER, P.: La tentación de la inocencia, Barcelona, Anagrama, 1996.
BUXARRAIS, R. M.: Sobre quins aspectes s’han de socialitzar les generacions joves? En Castiñeira, A. i Calsina, M.
(coords.): Catalunya, reptes ètics, Barcelona, Proa, 2006.
CONNOR, S.: Postmodernism Culture. An Introduction to Theories of Contemporary, Londres, Basil Blackwell, 1989.
FINKIELKRAUT, A.: La derrota del pensamiento, Barcelona, Anagrama, 1990.
FROMM, E.: Tenir o ésser?, Barcelona, Editorial Claret, 1980.
GALBRAITH, J.: La sociedad opulenta, Barcelona, Planeta-De Agostini, 1996.
JENKS, C.:What is Post-Modernism?, Londres, Academy, 1986.
LACROIX, M.: El culte a l’emoció, Barcelona, La Campana, 2005.
LIPOVETSKY, G.: El crepúsculo del deber, Barcelona, Anagrama, 1994.
LYOTARD, J.F.: La condición postmoderna, Madrid, Cátedra, 1989.
MacINTYRE, A.: Tras la virtud. Barcelona, Crítica, 1987.
MIRALLES, J.: Construir una societat responsable. En Castiñeira, A. i Calsina, M. (coords.): Catalunya, reptes ètics,
Barcelona, Proa, 2006.
MIRÓ I ARDÈVOL, J.: El desafío cristiano, Barcelona, Planeta, 2005.
TAYLOR, C.: Fuentes del Yo, Barcelona, Paidós, 1996.
TÖNNIES, F.: Comunidad y asociación, Barcelona, Península, 1979.