Cultura 20040725 - aaeet.com

AAEET- Valls Juliol del 2004 Núm. 649
Vint anys d'història de la Secció de Bàsquet de VAAEET (i II)
Entrevista a Joan Guasch Torné, fundador de la revista B Valls de Lletr

RAMON MAGRIRÀ RATALLA, S.A.
43800 VALLS
a/e: fredi@fredi-valls.com
www.fredi-valls.com
• Materials per a la construcció
'Exposició de Sanitaris Roca
• Transports propis
'Estudis, muntatges de cobertes i aïllaments
SERVEI DE FORMIGÓ PREPARAT A L'OBRA
CTRA. DE MONTBLANC, 14 • TELÈFONS: 977 600 210 - 977 600 332 • FAX: 977 603 302
43800 VALLS
FOTOCÒPIES EN COLOR DE GRAN FORMAT
productes i
?erv?is per la seva
oficina ;
PLOTEJAT, EN BLANC I NEGRE 0 EN COLOR, DE PLÀNOLS
IMPRESSIONS EN COLOR DE PÒSTERS ^
AMPLIACIONS I REDUCCIONS DEL 25% AL 1.000% ^k experts
Caixa Tarragona

Segona època - Any LXXV-
Número649 -Valls,juliol del
2004
Edita: Associació d'Alumnes
i Exalumnes de l'Escola del
Treball de Valls (muralla de
Sant Antoni, 35, baixos)
Director: Andreu Garcia Jané,
president de I'AAEET
Cap de redacció: Francesc
Murillo Galimany
Assessorament lingüístic:
Banús & Pros, Correctors
Equip assessor: Pere Altés
Serra, David Vallverdú Queralt
i Jordi de Bofarull
Dipòsit legal: T-2192-1985
Producció i muntatge: Associació
d'Alumnes i Exalumnes
de l'Escola del Treball,
de Valls
Tel. 977613443
culturaAAEET@hotmail .com
Imprimeix: Formes Gràfiques
Valls SA
Membre de l'Associació Catalana
de Premsa Comarcal
Editada amb la col·laboració
de la Diputació de Tarragona i
del Consell Comarcal de l'Alt
Camp
I Premi Tasis-Torrent (1981)
III Premi Ventura Gassol
(1995)
X Premi Ventura Gassol
(2002)
Portada
Enguany la Secció de
Bàsquet de I'AAEET
celebra el vintè aniversari
de la represa
de les seves activitats.
En la portada hi
veiem, a dalt, l'equip
sènior masculí de la
temporada 1984-1985
—elprimer de la represa—
i, asota, el de
la temporada actual.
(Fotos: Secció de
Bàsquet de I'AAEET)
SUMARI
4 Vint anys d'història de la Secció de Bàsquet de I'AAEET (i II)
Francesc Murillo
10 Entrevista: Joan Guasch Torné
Joan Canela
14 Efemèrides comentades
Pere Altés
16 La màquina de vapor
J. Roig (l'Avi)
19 Comiat
Montserrat Freixes
21 Al raval de Farigola
Lluís Cebriàn i PA.S.
22 La importància de l'argument i el llibret en les òperes de
Puccini (i II)
Marc Moncusí
23 Plantes medicinals: l'orenga
Josep M. Güell Rodríguez
24...... Pujada al cim de la Baltasana
Antoni M. Casas
26 Ressenyes culturals
Joan de Valls
30 Notícies al vol
Jordi
33 AAEET: la vida de l'entitat
AAEET-Grup Atlètic, En memòria de Josep M. Freixes
Lliurament de premis de la XVPujada a Miramar en BTT, organitzada per l'AAEET-
Grup Atlètic. (Foto: AAEET-Grup Atlètic)

eportatge
Vint anys d'història de la Secció
de Bàsquet de l'AAEET (i II)
Francesc Murillo Galimany
Els jugadors durant la presentació dels equips per a la temporada 1997-1998. Aquell any l'acte se celebrà al pavelló
Joana Ballarí i no en la pista coberta de l'estadi del Vilar, que és on s'acostuma afer. (Foto: Francesc Roca/
Secció de Bàsquet de l'AAEET)
En la temporada 1999-2000, la Secció
amplià i reforçà els equips gràcies
a un acord amb el CB Alcover. Aquest
club passava a presentar el seu equip
juvenil masculí com si en fos un de
més de I'AAEET, i també aportava jugadors
juvenils —que s'integraren en
l'equip sènior masculí— i jugadores
cadets. Per la seva part I'AAEET es comprometia
a facilitar jugadors de l'equip
cadet quan el CB Alcover els necessités.
Com dèiem en el darrer número,
el primer equip femení
de la història de la Secció
de Bàsquet de I'AAEET
—el sènior femení— debutà
en la temporada 1993-
1994. Malgrat el bon treball
realitzat i els resultats assolits,
l'equip desaparegué
després de la temporada
1994-1995. Però aquella
desaparició no va provocar
que la Secció tornés a estar
formada només per
equips masculins, ja que
per a la temporada 1994-
1995 la Secció havia creat
un segon equip femení: el
cadet femení, AAEET-Chamburcy.
El debut d'aquest equip fou
molt bo, ja que obtingué el
lloc de sotscampió en el nivell
B del Campionat Territorial.
Els bons resultats
també acompanyaren l'equip
sènior masculí durant la
temporada 1994-1995, que
recuperava posicions i
aconseguia ascendir de categoria
i passar a jugar a la
tercera catalana preferent.
Per a la temporada següent,
1995-1996, la Federació
Catalana de Bàsquet
va reestructurar les categories
masculines presents en
els diferents campionats.
Com a conseqüència d'aquestes
modificacions, la
Secció de Bàsquet va crear
un equip sub-22 —una nova
categoria nascuda de la
mencionada reestructura-

L'equip júnior masculí de
la temporada 1998-1999.
(Foto: Francesc Roca/
Secció de Bàsquet de
l'AAEET)
ció. D'altra banda els equips
de la Secció que fins aleshores
havien jugat en els
campionats supeditats a la
mateixa categoria del sènior
passaven a les seves categories
respectives del Campionat
Territorial.
La temporada 1996-1997 la
Secció tenia sis equips —dos
eren femenins, ja que per a
aquella temporada es va
formar un equip júnior femení.
Aquests equips, amb
72 jugadors i 8 tècnics,
eren: el sènior masculí,
Restaurant Masia Bou; el
sub-22 masculí, Restaurant
Masia Bou; el júnior masculí,
Aerege Interiors; el júnior
femení, Tot Joc; el cadet
masculí, Tallers Claudi, i el
cadet femení, Tot Joc. En
general, aquests equips feren
un bon paper, excepte el
sènior, que va tornar a
baixar a la tercera catalana
A; però s'hi estaria poc
temps, ja que a la temporada
següent va jugar amb un
equip reforçat amb jugadors
alts (un dels punts febles
dels equips sèniors anteriors)
i va ascendir a la tercera
catalana preferent. 1
La temporada 1998-1999 la
Secció continuava competint
amb aquells sis equips,
tot i que s'havien produït alguns
canvis. Una nova reestructuració
de la Federació
Catalana havia convertit
l'equip sub-22 en sub-20. 2
També havia desaparegut
el cadet masculí i hi havia
dos equips júnior masculí:
El júnior femení de la
temporada 1999-2000.
(Foto: Francesc Roca/
Secció de Bàsquet de
l'AAEET)
PA, Tallers Claudi, i el B, Supermercat
Esclat. Una vegada
més, els equips aetistes
obtenien bons resultats,
encapçalats per l'ascens de
l'equip sènior a la segona
catalana. A més, el júnior
masculí B assolia el lloc de
campió provincial i el cadet
femení aconseguia el segon
lloc en la seva categoria.
En la temporada 1999-
2000, la Secció amplià i re-
rlr
reportatge
forçà els equips gràcies a
un acord amb el CB Alcover.
Aquest club passava a
presentar el seu equip juvenil
masculí com si en fos un
de més de I'AAEET, i també
aportava jugadors juvenils
—que s'integraren en l'equip
sènior masculí— i jugadores
cadets. Per la seva part
I'AAEET es comprometia a facilitar
jugadors de l'equip
cadet quan el CB Alcover
els necessités.
Ara la Secció tenia 92 jugadors
i 21 tècnics, distribuïts
en vuit equips: el sènior
masculí, Masia Bou; el sub-
20, Masia Bou; el júnior A,
Masia Bou; el júnior B, Masia
Bou; el sènior femení,
Masia Bou; el júnior femení,
Airtel; el cadet femení,
Masia Bou, i l'infantil femení,
Masia Bou. La Secció,
doncs, tenia equips en gairebé
totes les categories
—tant masculines com fe-

eportatge
L'equip sènior masculí que va ascendir a la primera catalana en la temporada 1999-2000. (Foto: Francesc Roca /
Secció de Bàsquet de l'AAEET)
menines—, entre les quals
destacava l'equip sènior femení,
que s'havia incorporat
novament a la Secció.
Aquell any l'equip sènior
masculí ascendia a la primera
catalana. Era la primera
vegada en la història de la
Secció que l'equip sènior
assolia aquesta categoria, i
ho feia després de culminar
una forta remuntada que li
havia permès ascendir de
categoria en cadascuna de
les tres temporades anteriors.
L'ascens constant de
l'equip sènior masculí i el
fet que paral·lelament la
Secció hagués augmentat
considerablement el nombre
d'equips converteixen
aquells anys en una de les
millors etapes de la història
de la Secció de Bàsquet de
I'AAEET.
L'equip que va aconseguir
l'ascens a la primera catalana
estava format per: Cèsar
Torrijos, Xavier Pena,
Sergi Francesch, Jordi Pujol,
Josep Vernet, Dani de
Juliàn, J. Antoni Ràmia,
Carles Altisent, August Ferrer,
Marc París, Joan Pere
Gonzàlez i Óscar Pros. Els
entrenadors eren Antoni
Busquets i Josep Ollé. Pel
que fa a la resta d'equips,
' -i
en conjunt van fer un bon
paper, i el sub-20 fou subcampió
de Catalunya.
El 2000-2001, la Secció
afegia a la llista d'equips el
sènior masculí B i el cadet
masculí, però desapareixia
el júnior masculí B. D'altra
banda aquella temporada el
bon ritme del sènior masculí
A es trencà i baixà a la segona
catalana. En la temporada
següent la Secció
tenia deu equips, gràcies al
fet que se'n creà un d'infan-
Sessió tècnica a càrrec de
Joan Junoy —coordinador
de l'esport base del
Joventut de Badalona—,
al pavelló del Col·legi
Claret, el 19 de març del
2002. Aquesta sessió
tècnica fou un dels actes
organitzats per la Secció
durant la celebració del
75è aniversari de
l'AAEET. (Foto: Secció de
Bàsquet de l'AAEET)

7 de juny del 2002, inauguració
de l'«Exposició
monogràfica sobre el
bàsquet català», al local
social de l'AAEET, durant
la commemoració del 75è
aniversari de l'entitat.
(Foto: Francesc Roca /
Secció de Bàsquet de
l'AAEET)
til masculí; també cal dir
que el sub-20 havia estat
substituït pel sub-21. Pel
que fa als resultats, el sènior
masculí A tornà a baixar
de categoria i passà a
la tercera catalana.
Per a la temporada 2002-
2003, la Secció va alinear
nou equips: cinc de masculins
i quatre de femenins.
Eren els mateixos de la
temporada anterior, excepte
el sènior masculí B i el
cadet femení —que havien
desaparegut— i el preinfantil
femení —que s'havia incorporat
a la Secció. Una
vegada més, la Federació
realitzava una nova reestructuració
que substituïa el
sub-21 pel sub-25.
Finalment, aquesta darrera
temporada, la 2003-2004,
la Secció ha competit amb
set equips —80 jugadors i
14 tècnics—: el sènior masculí,
el sub-25 masculí, el
cadet A-Claret masculí, el
cadet B-AAEET masculí, el
sènior femení, el júnior femení
i l'infantil femení.
Aquesta temporada el sènior
masculí i el femení han
jugat a la tercera catalana i
la resta ho han fet en la categoria
territorial.
Però la Secció de Bàsquet
no s'ha limitat només a jugar
en els campionats de
cada temporada, sinó que
ha fet i fa altres activitats.
En destaquem les que cerquen
fomentar el bàsquet a
Valls. Aquest ha estat des
de sempre un dels seus
principals objectius; per
això, la Secció no tan sols
ha creat equips i ha participat
en campionats, sinó
que també ha organitzat altres
activitats orientades als
vallencs en general.
En aquest sentit participà
en una demostració de tàctiques
de joc i d'encistellat
per als infants, a la plaça
reportatge
del Quarter, en el Sant Joan
del 1985; realitzà diverses
xerrades col·loqui, a la Casa
de Cultura, el 1987, amb
entrenadors d'importants
equips catalans; organitzà
al juny d'aquell any una exposició
de fotografies de
bàsquet, a la discoteca
Stars; participà, amb les
seccions de Muntanya i
d'Espeleologia de I'AAEET i
altres entitats vallenques,
en l'exposició que el Patronat
Municipal d'Esports organitzà,
per a les Decennals
del 1991, al pavelló
Joana Ballarí, i organitzà
per a les Decennals del
2001 la competició Bàsquet
3x3.
Des de la temporada 1985-
1986, la Secció sempre ha
impulsat l'esport de base
organitzant equips de les diferents
categories masculi-
16 de juny del 2002, jugadors
i tècnics dels
equips que participaren
en la I Trobada de les
Escoles de Bàsquet, a la
pista coberta de l'estadi
del Vilar. (Foto: Secció de
Bàsquet de l'AAEET)
nes i femenines. Això ha
permès que els jugadors
aetistes es poguessin anar
formant a I'AAEET i no haguessin
d'anar a altres entitats.
El resultat ha estat
una pedrera que aporta la
major part dels jugadors
dels equips. De totes maneres
també cal dir que els
equips es nodreixen de jugadors
d'altres clubs: el CB
Alcover i el CB Valls.
Però a més, i d'acord amb
l'objectiu de potenciar
La temporada 1999-2000 l'equip sènior masculí ascendia
a la primera catalana. Era la primera vegada en la història
de la Secció que l'equip sènior assolia aquesta categoria, i
ho feia després de culminar una forta remuntada que li
havia permès ascendir de categoria en cadascuna de les
tres temporades anteriors. L'ascens constant de l'equip sènior
masculí i el fet que paral·lelament la Secció hagués
augmentat considerablement el nombre d'equips converteixen
aquells anys en una de les millors etapes de la història
de la Secció de Bàsquet de I'AAEET.

eportatg e
Des de la temporada 1985-1986, la
Secció sempre ha impulsat l'esport de
base organitzant equips de les diferents
categories masculines i femenines.
Això ha permès que els jugadors
aetistes es poguessin anar formant a
I'AAEET i no haguessin d'anar a altres
entitats. El resultat ha estat una pedrera
que aporta la major part dels jugadors
dels equips.
l'esport de base, des de la
temporada 1994-1995, la
Secció i el CB Valls organitzen
les Escoles de Bàsquet
en diversos col·legis vallencs.
Ambdues entitats
pretenen que els nens i nenes
vallencs que hi estiguin
interessats puguin aprendre
a jugar a bàsquet. 3 En cadascuna
de les escoles
vinculades a I'AAEET, la Secció
ha creat un equip benjamí
o aleví, la responsabilitat
tècnica dels quals és d'un jugador
de la Secció que vulgui
ser entrenador. D'aquesta
manera, al mateix temps
que es forma esportivament
els infants, es prepara els
futurs entrenadors dels
equips de la Secció.
També cal dir que la Secció
sempre ha potenciat la formació
continuada dels entrenadors
de l'entitat i els ha
enviat a sessions tècniques
sobre bàsquet o els n'ha organitzat.
Aquesta darrera
temporada 2003-2004, les
escoles vinculades a I'AAEET
han estat: el Cor de Maria,
l'Eladi Homs, el Baltasar
Segú i l'Eugeni d'Ors —: 50
infants i 10 entrenadors. 4
En altres temporades el
Col·legi de la Candela tam-
bé n'ha format part.
Dins del context de les Escoles
de Bàsquet, també
hem d'esmentar les següents
activitats: I Campus
de Bàsquet per a Nens i
Nenes de 12 a 16 Anys (Espluga
de Francolí, juliol del
1995); I Trobada de les Escoles
de Bàsquet (estadi del
Vilar, 16 de juny del 2002) i
II Trobada de les Escoles
de Bàsquet (12 de desembre
del 2003). Aquesta activitat
per potenciar l'esport
de base i la trajectòria esportiva
han fet que el Patronat
Municipal d'Esports, en
la Nit de l'Esport del 1992 i
en la del 2000, guardonés
la Secció com una de les
entitats que més fomenten
l'esport a Valls.
Dels actes socials organitzats
per la Secció cal destacar-ne:
els partits amistosos,
el sopar i el lliurament de reconeixements
que commemoraren,
entre el 28 de
maig i el 4 de juny del 1994,
el 10è aniversari; els tradicionals
sopars de Nadal i de
final de temporada al Restaurant
Masia Bou, en què
s'homenatgen jugadors,
equips, patrocinadors i les
Escoles de Bàsquet —re-
marquem que en la darrera
edició d'aquest sopar es
commemorà el XX Aniversari
de la Represa de la Secció
de Bàsquet i s'homenatjà
la primera junta directiva i
els components de l'equip
sènior del 1984-1985. 5
A més l'any 2002, la Secció
va prendre part activa en el
75è aniversari de I'AAEET. Al
llarg de l'any organitzà diverses
sessions tècniques
que, gràcies a les facilitats
donades per la Federació
Catalana de Bàsquet, anaren
a càrrec de tècnics de
gran prestigi —Joan Junoy,
coordinador de l'esport base
del Joventut de Badalona;
Ramon Jordana, director
tècnic de la Federació
Catalana de Basquetbol i
coordinador i director del
Segle XXI, i Richi Serrés,
membre del Comitè Tècnic
de la Federació Catalana de
Bàsquet i responsable de
l'Àrea de Formació de Tècnics.
Durant el sopar de cloenda
de la temporada 2001-
2002, s'homenatjaren els
primers components de la
Secció de Bàsquet i les persones
que, a partir del
1984, n'havien estat presidents.
A més es lliurà un
present al primer equip femení
de bàsquet de I'AAEET.
Paral·lelament, a través de
la Fundació del Bàsquet
Català, durant el mes de
juny hi hagué al local social
l'«Exposició monogràfica
sobre el bàsquet català». Al
juliol tingué lloc el Torneig
Retrospectiu de Bàsquet i al
Sopar de cloenda de la
temporada 2001-2002.
Homenatge als expresidents
Manel Pujol, Sèrvul
López, Josep M. Ollé,
Albert Ferré i al president
actual, Manel Odina.
(Foto: Francesc Roca
/Secció de Bàsquet de
I'AAEET)

setembre, el dia que es presentaren
oficialment els
equips per a la temporada
2002-2003, es jugà el III
Torneig de l'AAEET. 6
Ara parlem de les instal·lacions
esportives. Avui la
Secció continua usant la
pista coberta de l'estadi del
Vilar, tot i que sovint ha de
buscar altres pistes —a
l'Eugeni d'Ors o al Claret—,
perquè es puguin entrenar
alguns dels seus equips.
Això és degut que la Secció
té molts equips i que altres
clubs també usen la pista
del Vilar. La solució seria
disposar d'una pista pròpia.
Per aquesta raó tant la Secció
com l'entitat treballen
per poder construir una pista
de bàsquet darrere del
local social de I'AAEET.
Pel que fa als presidents
dels vint anys de la represa
de la Secció, han estat: Manel
Pujol Magrinà (de l'1
d'octubre del 1984 a l'octubre
del 1987), Sèrvul López
Fuertes (de l'octubre del
1987 a l'agost del 1988),
Josep M. Ollé Masip (de
l'agost del 1988 al 22 de
juny del 1993), Albert Ferré
Crusells (del 9 de juliol del
1993 a l'estiu del 1996) i
Manel Odina Roig (des de
l'estiu del 1996). 7
Finalment, deixem constància
de la junta directiva del
vintè aniversari de la Secció
8 : Manel Odina i Roig,
president; Ricard Méndez
Langa, vicepresident; Joan
Vilaró i Ferré, secretari;
Joan M. Miró i Jové, vocal
primer; Sebastià Prats Gomis,
vocal segon; Jordi Prades
i San-IMicolàs, vocal tercer;
Francesc París i Ribé,
vocal quart; Joan Rull i
Roca, vocal cinquè; Antoni
Busquets i Altés, vocal sisè;
Sergi Jornet i Batlle, vocal
setè; Roger Martí i Mercadé,
vocal vuitè, i Jordi Finestres
i Alcaina, vocal novè.
Notes
1. Murillo (20026: 179-180).
2. Murillo (2002a: 34).
3. Guiu (2002: 16).
4. AAEET (2004: 34).
5. Murillo (2002Ò: 180-183).
6. Secció de Bàsquet (2003:
20-21).
7. Murillo (2002b: 184).
8. AAEET (2004: 34-35).
Bibliografia
AAEET (2004). "Acta de la
reunió general ordinària".
Cultura [Valls], núm. 645.
reportatge
A dalt, l'actual equip sènior masculí, en la presentació
dels equips per a la temporada 2003-2004. (Foto: Francesc
Roca/Secció de Bàsquet de l'AAEET)
A baix, l'equip sènior femení de la temporada 2003-
2004. (Foto: Secció de Bàsquet de l'AAEET)
Guiu, J. (2002). "Valls 2002,
una festa de bàsquet". Bàsquet
esport [Barcelona],
núm. 16.
MURILLO GALIMANY, F. (2002a).
"Història gràfica de l'AAEET.
Secció de Bàsquet (II)". Cultura
[Valls], núm. 622.
(2002b). 75 anys d'his-
tòria de l'AAEET. Associació
d'Alumnes i Exalumnes de
l'Escola del Treball (1927-
2002), Valls. Valls: Edicions
Cossetània i AAÈET.
SECCIÓ DE BÀSQUET DE L'AAEET
(2003). "Actes del 75è aniversari
de la Secció de Bàsquet".
Cultura [Valls], núm.
635. •

parleu-me'n
Entrevista a Joan Guasch Torné, fundador de la
revista BValls de Lletres
Joan Guasch té quarantados
anys. És jardiner de
professió, però sempre ha
estat molt afeccionat al
món de la literatura. És casat
i té dos fills. Ell i un grup
d'amics van començar, fa
més o menys un any, l'aventura
d'editar una revista literària
bianual des de la
Comissió de Llengua Catalana
de l'Institut d'Estudis
Vallencs, que des de feia
uns quants anys estava
molt poc activa.
—Què representa la literatura
en la seva vida?
—Home, doncs una part
molt important. Des de la
meva adolescència, que
vaig començar a llegir i a
escriure, és una cosa que
no he pogut deixar de fer, i
el que no pots deixar de fer
vol dir que és important.
Una altra cosa és que tingui
transcendència o no —això
és una altra història. No
m'imagino sense un bolígraf
i un paper.
—Prefereix la poesia o la
narrativa?
Hi ha gent que fa servir la poesia per
ser elitista i gent que la fa servir per
expressar els seus sentiments. Hi ha
autors que s'incomuniquen i altres que
es comuniquen. Jo no dic que els primers
no hagin d'existir, però crec que
se'ls nota un cert menyspreu cap a la
poesia més popular.
10
—A l'hora de llegir m'ho
empasso tot: tant em fa que
sigui poesia com narrativa,
assaig, etcètera. A l'hora
d'escriure em sento més
còmode en el conte curt i en
la poesia —tot i que potser
algun purista em diria que
el que escric no es pot
considerar poesia. De narracions
llargues en comences
moltes però no n'acabes
mai cap. També he de
dir que mai no he editat cap
llibre, sinó alguna cosa esporàdicament:
a Tortosa em
van donar un premi literari
per un conte i me'l van publicar,
fa molts anys, i en el
llibre de contes que es va
editar per les Decennals,
10+1, també hi ha una narració
meva.
—Com complementa la literatura
amb la seva feina de
jardiner?
—Són dues coses molt diferents.
No són ni compatibles
ni incompatibles; no es
distorsionen. La feina professional
s'acaba en una
hora determinada i la resta
de les hores són per a la família
i cuidar la casa. I també
per llegir i escriure. La literatura
és una bona vàlvula
d'escapament —sempre
ho ha estat i sempre ho serà,
malgrat que ara també
hi hagi la televisió i altres
mètodes per distreure's;
però com que la literatura
no t'ho dóna tot tan mastegat
fas un viatge més personal,
més intens.
—Creu que la poesia té un
públic fidel o és més aviat
una manera a través de la
qual alguns autors es poden
Joan Canela Gràcia
autocomplaure?
—Hi ha de tot. He sentit a
dir, d'ençà de la mort de Miquel
Martí i Pol, que alguns
autors el van menystenir i el
van considerar un poeta
menor perquè arribava a la
gent, perquè la gent l'entenia.
Cada vegada ho tinc
més clar: hi ha un grup d'autors
que estan tancats en
una torre d'ivori i un altre
grup, més vital, que escriu
per a la resta dels mortals.
»No fa gaire vaig llegir un
llibre on l'autor fardava de
saber molt, però la història
a mi no em va aportar gran
cosa. Hi ha gent que fa servir
la poesia per ser elitista
i gent que la fa servir per
expressar els seus sentiments.
Hi ha autors que
s'incomuniquen i altres que
es comuniquen. Jo no dic
que els primers no hagin
d'existir, però crec que se'ls
nota un cert menyspreu cap
a la poesia més popular. Ara
bé, tal com he dit, crec que
n'hi ha d'haver perquè qualsevol
llengua necessita tots
els registres, des del més
culte fins al més popular.
—Com va sorgir la idea de
fer una revista literària dins
de l'IEV?
—L'IEV està organitzat en
comissions i n'hi ha una
que és la de Llengua Catalana.
Com passa sempre
en aquesta vida, jo hi vaig
arribar per casualitat. Després
de molts anys de no
posar-hi els peus, vaig anar
a I'IEV per apuntar-me a la
Comissió de Natura —on fa
uns quants anys ja havia

estat. Un dia el Jaume Salto
em va parlar de la Comissió
de Llengua Catalana.
Em digué que la gent
que se n'havia fet càrrec se
n'havia anat cansant i que
calia gent nova per reflotarla.
Però jo no sóc del món
de les lletres. Llavors em va
dir que hi havia la possibilitat
d'editar una revista literària
i em va convèncer.
»Però sol no podia fer córrer
aquell projecte i vaig parlar-ne
amb una colla —per
provar-ho no hi perdia res.
Va resultar que tots em van
dir que els interessava i que
hi volien participar. BValls
de Lletres és atípica: no n'hi
ha un que vagi al davant, hi
ha una gent —el consell de
redacció— que es reuneix
sobretot per Internet; aquesta
gent coneix altra gent i
uns i altres escrivim per a la
revista. La literatura de creació
primer n'havia de ser el
gruix; ara, però, la veritat és
que no l'és. En qualsevol
cas, però, el nostre objectiu
és tirar-la endavant i intentar
que duri tant com sigui
possible.
—Creu que el públic vallenc
hi ha respost positivament?
—Penso que és aviat per
dir-ho. Ens falta promoció i
ara debatem com ho podem
fer perquè els vallencs
la coneguin. Ara la revista
està lligada als subscriptors
de I'IEV i això ens limita una
mica. L'hem portada a diverses
llibreries de Valls —i
també de Reus— però volem
fer una campanya de
publicitat perquè la puguin
conèixer més lectors. Estem
mirant que la gent s'hi
pugui subscriure sense que
hagi de ser sòcia necessàriament
de I'IEV.
»Et podré respondre bé
aquesta pregunta quan
n'hàgim tret un parell de
números més. Ara només
farà un any que vam començar
—per la Firagost de
l'any passat vam publicar el
número zero— i encara és
aviat per fer una valoració
profunda de com va. De
cada número se n'han editat
vuit-cents exemplars i la
major part s'envien als
subscriptors de I'IEV. Crec
que és un producte de qualitat
que pot arribar a agradar
i, tot i que no és un producte
de masses, si es dóna
a conèixer, penso que
pot arribar a un nombre de
lectors interessant.
—A BValls de Lletres hi ha
una simbiosi entre autors
reconeguts i escriptors
amateurs. Quin resultat dóna
aquesta mescla?
—Trobar l'equilibri entre uns
i altres és molt interessant i
creiem que el resultat també
ho és. De fet ens ha sorprès
el nivell dels autors
"amateurs", que han publicat
a la revista des d'un primer
moment.
»Pel que fa als autors de
renom —com ara Margarida
Aritzeta, Salvador Cardús
o Jordi Llavina (que va
presentar el primer número)—,
creiem que si volen
publicar-hi vol dir que troben
que el que fan els altres
col·legues és un producte
interessant. Si no els agradés
com fem la revista no
hi col·laborarien.
»D'altra banda el fet que els
autors de renom hi col·laborin
ajuda a evitar el risc
que la revista es torni localista,
que es reclogui en si
mateixa —cosa que passa
a vegades quan es fan publicacions
des d'entitats
més aviat petites. Per això,
des d'un principi ens vam
plantejar que no fos endogàmica
i ens vam posar en
contacte amb autors vallencs
però també de fora.
»Tornant als autors "amateurs"
—que també n'hi ha
de Valls i de fora per la mateixa
raó que t'he apuntat—,
molts vénen del món de
l'ensenyament, de la univer-
parleu-me'n
sitat, de la normalització lingüística...;
sense ser escriptors
professionals treballen
sempre amb la llengua i
això ajuda a mantenir el
bon nivell de què parlàvem
abans. Però també col·laboren
en la revista fotògrafs
i il·lustradors.
»En resum: la revista està
oberta a tothom —que és
tant com dir que qui hi vulgui
col·laborar ja sap que
pot trobar-nos a I'IEV.
—Des de BValls de Lletres,
on feu un treball literari i de
qualitat, què penseu de la
teleporqueria?
—Home, sincerament, no
en parlem perquè crec que
és una cosa que s'allunya
Joan Guasch Torné
(Foto: cedida per Joan
Guasch)
BValls de Lletres és atípica: no n'hi ha
un que vagi al davant, hi ha una gent
—el consell de redacció— que es reuneix
sobretot per Internet; aquesta gent
coneix altra gent i uns i altres escrivim
pera la revista.

12
AUTOMATITZACIÓ D'OFICINES
ABAT LLORT, 4 • 43800 VALLS
Tel. 977 603 074 - 977 605 803 - Fax: 977 606 154
a/e: aymerich@minorisa.es
PEIXATERIA I PESCA SALADA
VIDAL
Peixateria, 15
Tel. 977 600 951
Carrer de la Cort, 18 -Tel. 977 601 468 - 43800 VALLS
DOMÈNECH
ABILLAMENTS & MODA
Carrer de la Cort, 27. Tel. 977 600 852. VALLS
Tel. 977 600 729
Plaça del Pati, 12 B
43800 VALLS
www.abelux.com
valls@abelux.com
ror/oc
Avda. de Catalunya, 31
Tel. 977 216 917
43002-TARRAGONA
SERVEIS TÈCNICS DE NETEJA
VALLS
Tel. 977 609 300
Fax 977 613 429
a/e: central@cosip.com
web: www.cosip.com
\\riti intu.res
Viu la dinàmica
de l'esport
C/ del Tren, 8
Tel. 977 613 828
43800- VALLS
Abat Llort, 22 • Tel. 977 600 456
Fax 977 600 454

dels nostres objectius. Tampoc
no cal ser elitista, però
penso que, en general, hi
ha un nivell cultural bastant
baix i la televisió no ajuda
a millorar-lo —de fet, quan
un país se sustenta sobre la
teleporqueria ja es veu que
no pot tractar-se d'un país
amb un nivell cultural alt.
»Però el nivell cultural del
país no ens el vam plantejar
en cap moment, senzillament
vam creure que la
revista havia de tenir un nivell
cultural mínim i, especialment,
que calia editar-la
en català perquè, mentre sigui
una llengua minoritzada,
li hem de donar tant de
suport com puguem. La teleescombraria,
sincerament,
se la poden confitar.
—Es nota des de l'àmbit
editorial el retrocés social
del català?
—Jo et faré una apreciació
personal que se'm confirma,
però, quan en parlo amb
gent de la Direcció General
de Política Lingüística. Trobo
que hi ha un retrocés social
en l'ús del català. És a
dir, la gent jove parla espanyol
al carrer, te'n vas al supermercat
i la gent parla en
espanyol... Tothom coneix
el català, però com que és
prescindible, la gent cada
cop el fa servir menys.
»l la llengua catalana és
prescindible perquè no te-
nim un estat català. I no és
només que no tinguem un
estat, sinó que en tenim un
que està en contra que el
català sigui imprescindible.
De totes maneres, vull pensar
que, tenint en compte el
camí per on anem, els estats
ja no tenen cap tipus de
sentit i que acabaran desapareixent
i que ens deixaran
respirar.
—Quina opinió té de la situació
cultural de Valls?
—Es van fent cosetes, però
se'n podrien fer més en tots
els camps culturals —en el
teatral, en el musical... Ara
només anem de festa major
en festa major o de decennals
en decennals. Molta
gent pensa que, si l'Ajuntament
distribuís en deu anys
el que es gasta en unes decennals,
llavors els vallencs
ens acostumaríem a anar al
teatre o a participar en altres
activitats culturals. Gastem
molt cada deu anys i quedem
endeutats fins que tornen
a passar deu anys.
»D'altra banda crec que la
nostra situació cultural depèn
de les grans metròpolis
—que s'ho mengen tot—, i
els ajuntaments no tenen
prou diners per fer actes
amb cara i ulls. Després
també faria falta que la gent
respongués. Però, és clar,
els vallencs sobretot responem
quan ve alguna cosa
que surt per la tele.
parleu-me'n
Encara hi ha un sector important que
necessita més activitat cultural de la
que hi ha. Hauríem de mirar de fer més
coses i que les administracions es plantegessin
la cultura com una inversió i
no pas com una despesa. ^
»Amb tot penso que encara
hi ha un sector important que
necessita més activitat cultural
de la que hi ha. Aquests
dies, per exemple, fan teatre
a Mas Miquel i la gent hi va.
Hauríem de mirar de fer
més coses i que les administracions
es plantegessin
la cultura com una inversió i
no pas com una despesa.
»En qualsevol cas hi ha hagut
una davallada d'actes
culturals a Valls. Abans es
feien bones obres de teatre
i, en general, hi havia
més oferta cultural. D'un
quant temps ençà, però,
aquesta oferta s'ha anat
perdent —probablement a
causa de la que podem trobar
a Reus i a Tarragona, i
fins i tot a Barcelona.
—Bé, moltes gràcies pel
temps que ens ha dedicat.
Esperem que BValls de Lletres,
en els propers números,
es pugui consolidar
com un referent de la literatura
vallenca i que es continuï
publicant durant molts
anys. M
SERVEIS ADMINISTRATIUS
Alt Camp SL
Assegurances generals
Assessoria fiscal,
inlaboralt eoiírmtafole
'H H? 9/ iH S \
LLfJL C ¥ .1 J # kJ
a/e: servad@teleline.es
Avinguda del Fornàs, 12 • Tel. 977 614 071 • Fax 977 614 071 • 43800 VALLS

el temps corre
Efemèrides
comentades
Una convocatòria que no caigué bé.
Cobert per a temporers. Construcció
d'un carner a Sant Joan. Càrrec vacant.
Rivalitat entre poblacions.
M El 27 de febrer de 1344
el batlle havia convocat el
Consell General sense
sol·licitar-ho prèviament als
jurats. Aquests havien requerit
que s'estés de cometre
tal abús. I l'arquebisbe
declarava que, efectivament,
el batlle s'havia extralimitat.
Observació:
Pel que en deduïm, el batlle
no era ningú per convocar
el Consell General de la
vila. Per això, en considerar
l'actitud del batlle un abús,
els jurats protestaren; i devien
tenir raó encara més
per tal com l'arquebisbe
també protestà i afirmà que
el batlle s'havia extralimitat.
9 El dia 4 de març de 1592
el Consell de la vila determina
obrir un cobert on, de
nit, podran recollir-se els
pobres vianants. "Que es
don ordre a un home que
de ordinari capta per a dits
pobres y lo portaler que
dona pa als dits pobres
passatgers."
Observació:
Aquesta efemèride ens recorda
l'època de la verema
d'anys endarrere: venien
moltes persones de fora
vila amb el desig que fossin
requerides per a les feines
del veremar. Els temporers
se soplujaven sota les
voltes de la plaça del Blat,
que, com si fos una llotja de
contractació, era on a toc
d'alba anaven els propietaris
vinyaters a buscar mà
d'obra.
• El 16 de febrer de 1684
s'autoritza els confrares de
sant Blai i sant Antoni a
construir un carner davant
de la capella dels sants esmentats,
a l'església parroquial,
amb la condició que
la terra que serà extreta la
transportin al cementiri vell.
Observacions:
a) Segons un inventari rea-
El 3 de març de 1777 l'Ajuntament de Reus, sabedor que
el de Tarragona ha adreçat una representació al rei per demanar-li
que aprovi un projecte per restablir el port, i considerant
el perjudici que aquest projecte representaria per
a la seva població i per a les poblacions veïnes, ha decidit
interposar un recurs contra la pretensió dels tarragonins.
Així ho comunica a l'Ajuntament de Valls per si vol unir-se
a la presentació del recurs.
Pere Altés i Serra
litzat el 1936 per mossèn
Miquel Grau, l'altar de sant
Antoni de Pàdua es trobava
a l'església de Sant Joan
entrant per la porta de les
campanes, en el segon
compartiment a mà esquerra.
Aquest inventari no inclou
cap imatge de sant
Blai i, en canvi, n'inclou una
de sant Eloi. Com que l'altar
fou construït el 1697 és
fàcil deduir que no parlem
del mateix altar.
b) Carner, en una accepció
més assequible al lèxic actual,
vol dir sepultura o vas
sepulcral.
c) La terra que s'extragué,
que no en deuria ser gaire,
es va haver d'abocar al cementiri
vell, que era darrere
de l'absis de l'església.
H El 3 de març de 1777
l'Ajuntament de Reus, sabedor
que el de Tarragona ha
adreçat una representació
al rei per demanar-li que
aprovi un projecte per restablir
el port, i considerant el
perjudici que aquest projecte
representaria per a la seva
població i per a les poblacions
veïnes, ha decidit
interposar un recurs contra
la pretensió dels tarragonins.
Així ho comunica a
l'Ajuntament de Valls per si
vol unir-se a la presentació
del recurs.
Observació:
Aquesta efemèride és una
mostra més de la rivalitat
que durant anys han mantingut
Reus i Tarragona. Els
de Reus ara hi volien involucrar
Valls.
H 1 de març de 1827. El

el temps corre
Fi'ns a mitjan dècada dels trenta, les patates, els melons i altres productes del camp que els pagesos dels pobles
dels encontorns portaven a Valls s'exposaven a la plaça del Blat, on era costum vendre'ls a l'engròs. Era una tradició
que s'havia arrossegat durant set segles. Però la plaça del Blat també havia servit, en el temps de la verema,
com a llotja de contractació dels temporers. Els veremadors passaven les nits aixoplugats en les voltes de la plaça.
Era un espectacle equiparable amb el que explica una de les efemèrides que publiquem en aquest número. (Foto:
AMV/Pere Català Pic)
càrrec de batlle de les aigües
estava vacant a causa
de la mort de Josep Gallissà.
El pretenia Josep
Gassol, adversari polític
dels administradors municipals.
Aquests, a l'hora de
donar notícies de la conducta
del sol·licitant, en
deien: "D. José Gassol fué
teniente de Milicianos Voluntarios
de esta villa: con
cuya recomendación queda
bastante informada su conducta."
Observacions:
a) El fet demostra la pregona
rivalitat que existia a
Valls entre els partidaris de
la constitució i els reialistes.
Governaven la vila els reialistes
d'ençà de la interven-
ció militar del duc d'Angulema
(1823).
b) L'argument que deia que
aquest Gassol va ser tinent
dels milicians voluntaris de
Valls ens en fa recordar un
altre de semblant que fou
molt usat durant la dictadura
de Primo de Rivera. Quan
alguna ànima petita volia
perjudicar l'adversari polític,
amb raó o sense, formulava
l'acusació —que generalment
no fallava—: "És (o
ha estat) catalanista." H
1 de març de 1827. El càrrec de batlle de les aigües estava
vacant a causa de la mort de Josep Gallissà. El pretenia
Josep Gassol, adversari polític dels administradors municipals.
Aquests, a l'hora de donar notícies de la conducta
del sol·licitant, en deien: "D. José Gassol fué teniente de
Milicianos Voluntarios de esta villa: con cuya recomendación
queda bastante informada su conducta/'
1.5,...

La màquina de vapor
a punts científics
Fins a la màquina de vapor, no es coneixia
cap altre mitjà d'energia que
no fos l'eòlica, la hidràulica o l'animal
—totes força limitades perquè només
es podien instal·lar en llocs concrets i
perquè depenien dels capricis de la climatologia.
Ara que som a les beceroles
del segle xxi i que les
màquines ho envaeixen tot,
els voldria parlar de la màquina
de vapor, que va ser
el primer motor realment
eficaç per produir la força
aprofitable per moure altres
màquines.
Fa poc em va caure a les
mans un tractat sobre les
excel·lències de la força del
vapor que em va encantar;
per això, vaig decidir escriure
sobre aquesta energia,
que sovint pensem que es
tracta d'una energia desfà-
Pels voltants del 1768 va aparèixer a
la Gran Bretanya un cert James Watt
amb un invent revolucionari. Es tractava
de la màquina de vapor. Ben aviat
es van comprovar les excel·lències de
l'invent i les seves utilitats, entre les
quals destacava moure bombes
d'aigua per buidar les mines de carbó,
cosa que en aquell temps era un dels
principals maldecaps de la mineria anglesa.
16
sada i fora de temps —cosa
que no és certa de cap
de les maneres.
Fins a la màquina de vapor,
no es coneixia cap altre mitjà
d'energia que no fos
l'eòlica, la hidràulica o l'animal
—totes força limitades
perquè només es podien
instal·lar en llocs concrets
i perquè depenien dels
capricis de la climatologia.
L'energia eòlica depenia
completament dels capricis
meteorològics i, és clar, el
molí de vent —amb què
s'obtenia aquesta energia—
s'havia d'instal·lar on el
vent fos més fort. Després
s'havia de portar el gra per
moldre fins al molí (ja que
aquestes edificacions es
feien servir principalment
per moldre) i llavors calia
esperar que el vent bufés,
perquè si no bufava no podia
funcionar. Cal dir, però,
que la imaginació humana
va fer autèntiques meravelles
amb els molins de vent;
ara bé, el problema que no
va poder resoldre mai va
ser el de la ubicació, ja que
forçosament s'havia de
construir on fes vent.
En el cas de l'energia hidràulica
passava una cosa
semblant, ja que depenia
de la quantitat d'aigua disponible
i, per tant, la roda
hidràulica s'havia d'instal·lar
a la vora d'un riu, d'una
sèquia o d'un embassament,
per poder disposar
del cabal d'aigua necessari.
La roda hidràulica era
més fiable que el molí de
vent i l'energia que produïa
també es podia aprofitar
per fer rutllar una fàbrica de
paper —la qual a més a
més tenia disponibilitat d'aigua—;
l'inconvenient era
J. Roig (l'Avi)
que en anys de sequera era
molt difícil que la fàbrica
subsistís.
Pel que fa a l'energia animal,
cal dir que era la menys
usada en treballs estàtics,
ja que per produir la força
per moure una roda hidràulica
o un molí de vent calien
molts animals i, per tant,
era poc viable.
Així estaven les coses quan
pels voltants del 1768 va
aparèixer a la Gran Bretanya
un cert James Watt
amb un invent revolucionari.
Es tractava de la màquina
de vapor. Ben aviat es
van comprovar les excel·lències
de l'invent i les seves
utilitats, entre les quals destacava
moure bombes
d'aigua per buidar les mines
de carbó, cosa que en
aquell temps era un dels
principals maldecaps de la
mineria anglesa. Però
veient la força —i quina
força!— que podia generar
de seguida li van trobar
nombroses aplicacions.
De fet, la màquina de vapor
va ser una idea de Denis
Papin, que, cap a la fi del
1600, va dir que mitjançant
el vapor d'aigua es podia
obtenir una potència inimaginable.
Aquest personatge
feia anys que feia proves
amb el vapor, sobretot amb
un aparell que en deia digestor
—una mena d'olla a
pressió, o autoclau, amb
què va demostrar que, mitjançant
el vapor, es podien
coure les coses molt ràpidament.
Denis Papin tenia un
caràcter molt inquiet i va
desenvolupar una gran
quantitat d'invents, entre els
quals podem trobar la bomba
centrífuga. Però, malgrat

que va ser un dels bons investigadors
de l'època, no
va saber treure profit dels
descobriments fets i va morir
en la misèria.
Qui sí que en va saber treure
profit va ser Thomas
Savery, que va tenir Denis
Papin com a empleat i soci,
i que va patentar molts dels
invents de Papin com si haguessin
sigut seus. Aquestes
patents van posar també
molts entrebancs a un
altre investigador del vapor:
Thomas Newcomen, que,
basant-se en les investigacions
de Papin, va inventar
la màquina atmosfèrica,
una estranya però molt enginyosa
màquina que va
funcionar molt satisfactòriament.
De la màquina de Newcomen,
encara se'n pot veure
una en perfecte estat a la
localitat anglesa de Dartmouth.
És una peça de museu,
però serveix per veure
que es tracta d'una màquina
molt voluminosa i cara
de fer funcionar; per això,
se'n van construir poques.
Amb tot van complir molt
bé la seva comesa, que no
era cap altra que treure aigua
de les mines de carbó.
El descobriment de Watt,
però, la va desbancar per
complet.
Però què és la màquina de
vapor? D'entrada cal dir que
no l'hem de confondre amb
la locomotora —que només
és una aplicació d'aquella
màquina. La màquina de
vapor és una màquina de
combustió externa; és a dir
que crema el combustible
(que pot ser qualsevol cosa
que produeixi calor) fora de
l'òrgan que fa la força —un
èmbol, un pistó o una turbina.
En una caldera es
crea vapor d'aigua —com
més pressió hi hagi millor—
i després es desvia cap a
l'òrgan —un pistó o una
turbina—, que aprofitant l'expansió
dels gasos i els volums
crea una força molt
a pu nts científics
Maqueta de la màquina de vapor ideada per James Watt. (Foto: Francesc Roca)
gran. (Ja sé que aquesta
explicació és molt simplista,
però aquest article no pretén
ser cap tractat científic
sobre el vapor d'aigua.)
Les primeres màquines
eren de moviment alternatiu
—és a dir, cap endavant i
cap endarrere— i anaven
molt bé per moure bombes
d'aigua. Ben aviat, però, es
va veure que aquest moviment
havia de ser rotatori.
Aleshores el mateix Watt i
el seu soci, Boulton, van in-
Gràcies a aquesta màquina i a les seves modificacions, va
ser possible la Revolució Industrial. Aquesta màquina es
podia instal·lar en qualsevol lloc i, perquè funcionés, només
calia una aportació de combustible que fes bullir la
caldera. Durant uns cent cinquanta anys gairebé va ser
l'única que va moure la indústria i els mitjans de locomoció,
fins que el motor inventat per Otto —el motor de gasolina—
la va substituir.

a pu nts científics
Precisament avui en dia és quan trobem
les calderes de vapor més grans
que mai s'hagin fabricat. Aquestes són
a les centrals nuclears, ja que una central
nuclear no és res més que una
gran caldera de vapor que aprofita, per
escalfar-se, l'enorme calor que desprèn
la desintegració de l'àtom.
ventar diferents maneres
d'aconseguir-ho mitjançant
una biela i un cigonyal: el
paral·lelogram articulat, el
cilindre de doble efecte i la
transmissió planetària.
De totes maneres el gran
descobriment va ser separar
el condensador de vapor
del cilindre que produeix la
força, i que era la raó per la
qual no funcionaven bé les
màquines anteriors a la de
Watt. També van acoblar el
volant de compensació i el
regulador de velocitat, amb
la qual cosa van aconseguir
una màquina fiable i segura
per a qualsevol treball.
També van crear un referent
de força anomenat cavall
de vapor (cv —HP, en anglès),
que s'ha seguit utilitzant
per calcular la força de
qualsevol motor.
Gràcies a aquesta màquina
i a les seves modificacions,
va ser possible la Revolució
Industrial. Aquesta màquina
es podia instal·lar en qualsevol
lloc i, perquè funcionés,
només calia una aportació
de combustible que
fes bullir la caldera. Durant
uns cent cinquanta anys
gairebé va ser l'única que
va moure la indústria i els
mitjans de locomoció, fins
que el motor inventat per
Otto —el motor de gasolina—
la va substituir.
Algunes aplicacions d'aquesta
màquina s'han fet famoses,
com ara la locomotora
que va inventar Stephenson
i el posterior ferrocarril, que
va revolucionar el sistema
de transport. I tampoc no
hem d'oblidar que, en instal·lar-la
als vaixells, es va
aconseguir que poguessin
navegar sense tenir en
compte els vents, cosa que
va representar una gran revolució
per a la navegació.
Cal dir que, de màquines de
vapor clàssiques —és a dir,
les versions de motor compound
i unidireccionals—,
se'n van fabricar fins als
anys cinquanta, i que, en
aquesta època, es van fabricar
motors que tenien
potències enormes —fins a
30.000 cv.
Si algú creu que la força del
vapor està desfasada, està
molt equivocat. Precisament
avui en dia és quan
trobem les calderes de vapor
més grans que mai
s'hagin fabricat. Aquestes
són a les centrals nuclears,
Quan la màquina va començar a funcionar, la gent no s y ho
podia creure perquè a les mentalitats de l'època se'ls feia
difícil d'imaginar que un munt de ferros sense vida poguessin
fer una força tan gran. Com que no s'ho podien explicar,
aviat van dir que era una cosa del dimoni, i encara
més si tenim en compte que per fer funcionar la
màquina calia fer foc en una caldera. Així, doncs, l'infern
era ben a prop.
18
ja que una central nuclear
no és res més que una gran
caldera de vapor que aprofita,
per escalfar-se, l'enorme
calor que desprèn la
desintegració de l'àtom.
La immensa quantitat de
vapor que produeix la caldera
d'una central nuclear
fa moure unes grans turbines
que, al seu tom, mouen
els alternadors que fan finalment
l'electricitat, que és,
ara com ara, l'energia que
més es consumeix —una
energia, de fet, que més
aviat és un subproducte
d'altres energies —com la
del vapor, l'eòlica, la hidràulica
i finalment la solar—
que ja tenen molts
anys de vida.
Encara que aquesta història
està exposada de manera
molt resumida, en realitat
és molt llarga i plena de fets
sorprenents i curiosos. Un
d'aquests fets és que, quan
la màquina va començar a
funcionar, la gent no s'ho
podia creure perquè a les
mentalitats de l'època se'ls
feia difícil d'imaginar que un
munt de ferros sense vida
poguessin fer una força tan
gran. Com que no s'ho podien
explicar, aviat van dir
que era una cosa del dimoni,
i encara més si tenim en
compte que per fer funcionar
la màquina calia fer foc
en una caldera. Així, doncs,
l'infern era ben a prop.
També cal destacar que es
van produir una gran quantitat
d'accidents per les explosions
de calderes. N'eren
la causa la mala qualitat
dels materials i el poc coneixement
que es tenia
d'una energia poderosa que
va resultar ser un dels
avenços més grans per a la
humanitat.
I per avui acabo, ja que em
sembla que si continuo escrivint
m'escalfaré el cap i a
vostès també els l'escalfaré,
i aquesta no és la meva
intenció. •

Comiat
L'altre dia rellegia el darrer
article que el pare publicà a
CULTURA —fou en el número
de març— i em va venir
de gust escriure aquestes
quatre ratlles, que pretenen
ser només un adéu als seus
articles i un record d'aquell
que durant tants anys ha
omplert aquest espai amb
més o menys encert, però
sempre amb la seva millor
intenció.
Com tants i tants altres
malalts, com tantes i tantes
altres morts, han significat
tres mesos difícils per a la
família i els amics, i sobretot
per a ell, que veia que "les
coses no anaven bé" —com
ens deia del llit estant— i
que, això no obstant, ens
oferia un somriure forçat de
tant en tant. Sortosament,
més enllà del dolor d'aquest
temps, més enllà del dolor
del buit que ens ha produït,
ens en resten sobretot les
coses bones.
Es preocupava per tots, no
només pels de casa sinó
també pels de fora. Tenia
sempre la porta oberta i li
agradava poder donar consell
quan li'n demanaven.
Però, per damunt de tot, es
preocupava per la mare. No
només se'n preocupava de
pensament, sinó activament
i a llarg termini, fins al punt
que ho va deixar escrit de
forma clara i explícita en el
seu "testament moral". Llegir-lo
ara que ja no hi és
m'ha produït un impacte
molt intens. És una lliçó
d'estimació i humanitat...
Humanitat, la seva característica
més remarcable que
no tan sols la família directa
vam gaudir. I és que ell
creia gairebé incondicionalment
en les persones (que
ja té mèrit!). La seva humanitat,
doncs, ha estat comentada
per molts dels que
ens han acompanyat i ens
acompanyen en aquest dol.
Algú, a la feina, em va dir
que sentia molt la seva
mort perquè "el pare era
una mica de tots"... Em va
agradar perquè tinc el mateix
sentiment quan es mor
algú que no és de la família,
però que no ha passat
de puntetes per la meva
vida.
Resten presents del pare,
doncs, els seus aspectes
més positius, que eren
abundants i ens acompanyaran
per sempre. Manllevant
les paraules de Vicente
Verdú publicades en un
article recent a £/ País, penso
que: "No és mort sinó
desaparegut, infinitament
absent, i es difon quotidianament
en la seva màxima
amplitud. No és físicament
al nostre costat sinó que
viatja dins un lloc bastíssim
al voltant nostre on el seu
silenci és l'efecte de la seva
extensió magnífica." •
pensant en veu alta
Montserrat Freixes Comas
Josep M. Freixes i la seva esposa. (Foto: cedida per la
família Freixes)
Es preocupava per tots, no només pels de casa sinó també
pels de fora. Tenia sempre la porta oberta i li agradava
poder donar consell quan li'n demanaven. Però, per damunt
de tot, es preocupava per la mare. No només se'n preocupava
de pensament, sinó activament i a llarg termini, fins
al punt que ho va deixar escrit de forma clara i explícita
en el seu "testament moral". Llegir-lo ara que ja no hi és
m'ha produït un impacte molt intens. És una lliçó d'estimació
i humanitat...

INTERNET
El 47,5% del internautes de la
demarcació de Tarragona es
connecta cada dia a Internet
i el 38% ho fa més d'un dia
a la setmana segons indica
Aquestes dades posen de manifest un
cop més que els internautes de les co-
marques de Tarragona fan un ús intensiu
de la Xarxa de xarxes malgrat que la connectivitat
continuí sent un dels principals
obstacles per accedir de manera eficaç a
la Societat de la Informació (SI).
L'enquesta, realitzada a residents als
diferents municipis de la demarcació
de Tarragona, ha estat elaborada per
l'Organisme Autònom per a la Societat
de la Informació (OASI), depenent de
la Diputació de Tarragona, i es repetirà
anualment.
El president delegat d'OASI, Gustau
Biada, va assenyalar que aquesta enquesta
facilitarà la redacció del pla director
d'aquest organisme autònom de
la Diputació de Tarragona previst per a
finals d'estiu. El pla marcarà l'actuació a
desenvolupar en els propers cinc anys.
20
Connexió. La mostra indica que un
44,5% tenen connexió a Internet a casa
seva, una xifra que l'any 2001 era de només
el 26,2%, segons l'Idescat. En aquest
aspecte, la Terra Alta es situa a la cua de
la demarcació amb només un 25%, seguida
de l'Alt Camp amb un 26,9% de
connexió a Internet. El Baix Camp es situa
al capdavant d'aquesta classificació
amb un 49%, seguit d'aprop pel Tarragonès,
amb un 48,9%. El Baix Penedès
es situa en tercer lloc amb un 46,7% i
el segueixen el Montsià, amb un 42,3%;
Priorat, 40%; Baix Ebre, 39,3%; Ribera
d'Ebre,36,4% i la Conca de Barberà amb
un 35,7%.
L'objectiu de l'Observatori OASI
d'internet és obtenir i oferir informació conjuntural
dels principals indicadors referents
a la implantació de la Societat de la Informació
a les comarques de Tarragona.
La finalitat és la de disposar d'un instrument
per mesurar l'evolució de l'ús de les
Tecnologies de la Informació i la Comunicació
(TIC) a la demarcació de Tarragona; de-
una enquesta realitzada per
l'Observatori d'Internet de
l'Organisme Autònom per a la
Societat de la Informació (OASI)
de la Diputació de Tarragona.
Les línies de banda ampla, com
ara l'ADSL, però, no és una
realitat per a una seixantena de
municipis, especialment els de la
Terra Alta i el Priorat.
ÍLa meitat dels
internautes utilitza
Internet a diari
La connexió a Internet es fa majoritàriament
a través de mòdem, amb un
58,9%, mentre que un 36,3% ho fan a través
de la línia ADSL, un 4% per cable de
fibra òptica i un 0,8% per la línia XDSI.
Tecnologia i ús. Pel que fa a altres elements
de les tecnologies de la informació,
la televisió està present al 99,7% de
les llars de la demarcació; un 80,2% dels
oasi
ORGANISME AUTÒNOM PER A
LA SOCIETAT DE LA INFORMACIÓ
enquestats é telèfon mòbil; un 25,7%
disposa de camera de fotos digital; un
20,3% té televisió per satèl·lit; un 17,2%
té camera de vídeo digital mentre que
només un 8% té agenda electrònica.
Un 47,5% es connecta a internet
L'Observatori OASI d'lnternet
cada dia i el lloc preferit és la llar amb un
81,4%. El temps de connexió de mitjana
a la setmana es situa entre una i quatre
hores, amb un 38,7% dels enquestats, i
un 13,2% es connecta a internet més de
10 hores a la setmana.
Els serveis més utilitzats són la recerca
d'informació, amb un 92,6%; seguit
del correu electrònic, amb un 83% i l'oci,
amb un 46,1%. Els xats, amb un 32,3% i
la banca electrònica, amb un 31,8%. A
la cua es situen els tràmits per la sanitat
pública amb un 10%.
OASI. El director d'OASI, Enric Brull,
preveu que l'increment d'internet no
sigui espectacular aquest any en part
perquè l'ordinador és el mitjà d'accés
bàsic i ha recordat que encara hi ha una
seixantena de municipis de la demarcació
que no disposen de línia ADSL,
bàsicament situats a les comarques del
Priorat,Terra Alta i Ribera d'Ebre. El gran
creixement d'internet està previst que
es produeixi en els propers anys, quan
sigui possible l'accés a través de la televisió.
tectar tendències que permetin als agents
decisoris, tant de l'àmbit públic com privat
en matèria de TIC, actuar amb visió de futur;
i crear un debat i una opinió al voltant de
l'ús de les TIC.
L'Observatori és una complerta font
d'informació, especialment, pel que fa a dos
tipus de dades: Naboració d'estadístiques i
d'estudis periòdics. Gustau Biada,
president d'OASI

Al raval de Farigola
^
fumeres
Dibuix: Lluís Cebriàn Text: PA.S.
Encertar, sense cap document a
la mà, l'origen d'aquesta xemeneia
que es veu a prop del pont
del torrent de Farigola, és una
empresa que va més enllà
d'escriure una simple nota per
acompanyar el dibuix d'avui.
Com a cosa segura podem dir
que la darrera empresa que ocupà
l'edifici adobava pells per a
soles i era coneguda per ca Vidal
Vidal. Ja fa temps que va
plegar veles i és segur que no
utilitzà mai la xemeneia —és a
dir, ja la trobà feta. Ca Vidal Vidal,
del nostre record, utilitzava
l'electricitat, igual que totes les
altres del seu temps, tingués xemeneia
de fums o no en tingués.
Pel que fa al pont, diguem que
fou construït fora dels murs de
la ciutat i donava servitud a
l'antic camí de Masmolets,
Fontscaldes i Montblanc —avui
força desfigurat en el seu tram
inicial. En la mica de replanet
que s'endevina a primer terme,
temps era temps hi hagué una
font de la qual se servia el veïnat.
Hi ha hagut algun cronista que
s'ha atrevit a dir que al voltant
de la font hi hagué taules per
prendre-hi refrescos. En aquest
punt tot just començaven els
abocaments de les fàbriques de
curtits establertes des d'aquí a
la font d'en Bosch i, per això, el
torrent encara no tenia l'aspecte
fastigós de l'època en què la indústria
adobera creixé al màxim.
El pont és antiquíssim —probablement
del xn o del xm. Molt més
cap als nostres dies, fou ampliat
per la banda del darrere del dibuix
per facilitar l'accés de camions
a les adoberies que hi
van perviure fins ben a tocar els
nostres dies. IB
Pel que fa al pont, diguem que fou construït fora dels
murs de la ciutat i donava servitud a l'antic camí de
Masmolets, Fontscaldes i Montblanc. En la mica de replanet
que s'endevina a primer terme, temps era temps
hi hagué una font de la qual se servia el veïnat.
21

musica
La importància de l'argument i el llibret en les
òperes de Puccini (i II)
Puccini elegí l'argument de
Madama Butterfly, l'elaborà
i el revisà d'una manera ben
especial. Tot i que Puccini
no entenia l'anglès, quedà
impressionat en veure, en
un teatre de Londres, l'any
1900, una representació de
Madama Butterfly, de David
Belasco. Quan finalitzà la
representació, Puccini cercà
l'autor i, tot plorant de l'emoció
que li havia causat
l'obra, li demanà que l'autoritzés
a posar música a
una història tan meravello-
sa. Evidentment Belasco
acceptà i al cap d'un any
Puccini envià als seus llibretistes
—Illica i Giacosa—
l'obra traduïda a l'italià.
Després de dos anys d'intens
treball acabaren el llibret,
que tenia dos actes
molt llargs: el primer durava
55 minuts i el segon, una
hora i mitja. No obstant
això, l'inesperat fracàs de
l'estrena obligà Puccini a
retirar l'òpera i a revisar-la
amb els llibretistes. Dividiren
el primer acte en dos i en
modificaren alguns detalls
—com ara l'escena de l'enllaç
matrimonial, la presentació
dels pares... També
afegiren en el darrer la romança
de Pinkerton i el cèlebre
preludi amb cor de boca
tancada. La versió original
—estrenada a la Scala,
de Milà— i la definitiva —representada
a París— eren
força diferents —només cal
dir que retallaren 461 com-
Tot i que Puccini no entenia l'anglès,
quedà impressionat en veure, en un
teatre de Londres, l'any 1900, una representació
de Madama Butterfly, de
David Belasco. Quan finalitzà la representació,
Puccini cercà l'autor i, tot
plorant de l'emoció que li havia causat
l'obra, li demanà que l'autoritzés
a posar música a una història tan meravellosa.
Evidentment Belasco acceptà
i al cap d'un any Puccini envià als
seus llibretistes —Illica i Giacosa—
l'obra traduïda a l'italià.
22
passos de la partitura. Puccini
i els llibretistes aconseguiren
perfeccionar l'òpera.
I per finalitzar no ens podem
oblidar del llibret que
ens ha deixat un enigma
sense resoldre: Turandot.
Després de compondre //
Trittico, Puccini cercava
sense encert l'argument per
a una nova òpera. Això canvià
quan conegué la trama
de Turandot durant un àpat
amb Giuseppe Adami —el
llibretista de La Rondine i //
Tabarro— i Renato Simoni
—que havia adaptat aquesta
història per a una obra de
teatre. L'argument tenia tot
el que Puccini cercava: exotisme,
una protagonista i
possibilitats de crear personatges
amb caràcter humà
i profunditat psicològica inspirats
en la commedia
dell'arte: Ping, Pang i Pong.
Adami i Simoni començaren
a treballar mentre Puccini
cercava melodies xineses,
fotografies i dibuixos
de vestits orientals. Evidentment,
i com havia passat
anteriorment en l'elaboració
del llibret de les seves òperes,
Puccini no estava del
tot content amb l'esborrany
que li lliuraren pels volts de
Nadal del 1920. Pensava
que el primer acte era massa
llarg i exigí força talls. Al
cap d'un mes i després de
les modificacions oportunes,
l'obra ja estava ben
encaminada i Puccini, feliç
i il·lusionat per aquesta
nova fita operística.
En els primers esborranys
Liú no estava condemnada
a morir, però, després de
dos anys de treball, Puccini
considerà que aquest
personatge havia de morir
MarcMoncusí
si volia preservar la cohesió
dramàtica i musical de l'obra.
En una carta dirigida al
llibretista Adami escriví:
"Aquesta mort podria servir
per neutralitzar la fredor de
la princesa."
Tot just iniciat el 1921, Puccini
començà a compondre
el primer acte, que finalitzà
al novembre del mateix any.
Al febrer del 1924 acabà el
segon acte amb un fort dolor
a la gola. Els mesos següents
els invertí a orquestrar
el tercer acte fins a la
mort de Liú, aleshores ja
patia un dolor molt més intens
i li diagnosticaren una
inflamació reumàtica a la
gola. A la tardor del 1924
començà a treballar amb
Arturo Toscanini, el director
que estrenaria Turandot.
Faltaven dues escenes després
de la mort de Liú, però
Puccini volgué esperar el text
definitiu del duet de Turandot
i Calaf per escriure com
es transformava la personalitat
de la princesa. Puccini
acceptà, per fi, la quarta versió
del text del duet del llibretista
Adami el 8 d'octubre
del 1924, dos dies abans
que li diagnostiquessin un
càncer de gola, a causa del
qual va morir al cap d'unes
quantes setmanes.
En morir, el 29 de novembre
del 1924, Puccini va
deixar 36 pàgines d'esborranys
del duet, la darrera
escena i una pregunta que
ningú no podrà esbrinar
mai: ^com hauria acabat
Turandot, Puccini? El cas
és que el prestigiós compositor
italià Luciano Berio
n'escriví un final que és el
que s'interpreta normalment
arreu del món. B

Plantes medicinals:
l'orenga
Definició
L'orenga és una planta coneguda
científicament per
Origanum vulgare. Creix
d'una soca de fines arrels
arran de terra. D'aquesta
soca en surten unes tiges
que acostumen a tenir una
alçària que va de 30 centímetres
a un metre, segons
el lloc i el terreny on creix.
La part alta de les tiges es
ramifica amb branquillons,
que surten de les axil·les de
les fulles que, de forma
oposada, hi ha a les summitats
de les tiges, les quals
sovint adquireixen un color
verd rogenc.
Quan la planta és a punt de
florir, se'n comencen a despendre
les fulles de la part
baixa. Les tiges estan cobertes
d'una pelussa lleugerament
inclinada cap al terra.
Les fulles —peciolades,
ovals, puntegudes, amb els
contorns entre llisos i lleugerament
dentats (segons
el lloc on ha crescut) i amb
una lleugera pelussa a
l'envers— destil·len unes
petites gotetes que són la
base de l'essència que desprèn
l'aroma característica
de l'orenga.
Les flors són petites i enrossides,
disposades en ramells
molt compactes, protegides
per unes petites
fulles vermelloses i amb els
estambres i pistils sortints.
Tota la planta desprèn una
aroma agradable i més
quan en rebreguem les fulles
entre els dits de la mà.
Aquesta aroma recorda
una barreja de menta i sajolida.
L'orenga creix en marges i
vores, en arbredes poc poblades,
entre altres mates i
al tombant de boscos de
tota la part nord del país,
generalment en llocs lleugerament
humits —tot i que
també se'n troba en llocs
més secs. Floreix a l'estiu
i la floració pot durar entre
un i dos mesos —sempre
segons el lloc on hagi crescut.
Recol·lecció
Cal recol·lectar-la sempre
en llocs apartats de camins
transitats per vehicles de
motor. El millor moment és
quan la planta té les flors a
punt d'esclatar. Només
s'han de tallar les parts altes
de les tiges —és on hi
ha les propietats de la planta—
i mai no s'ha d'arrencar
de soca-rel. Com que és
una planta perenne caducifòlia,
cal recol·lectar-la en
quart minvant (lluna vella) i,
com que hem de procurar
que la planta no estigui humida,
el millor moment del
dia és cap al migdia —i encara
millor si pot ser en dies
assolellats.
Per assecar les parts recollectades
s'han d'estendre
damunt d'un teixit —de cotó,
lli o jute— o d'un paper
sense lletres, en un lloc sec,
airejat i resguardat del sol.
L'assecat dura aproximadament
dues setmanes.
Conservació
Les parts recol·lectades i
assecades acuradament
s'han de guardar en un envàs
de vidre ben tapat i protegit
de la claror. Com que
la planta se sol utilitzar trossejada,
és millor trossejarla
quan la guardem. En esmicolar-la
es produiran
unes partícules que cal separar-les
de la part que
guardarem; aquestes partí-
pla ntes medicinals
cules, però, podem aprofitar-les
per a les amanides o
els estofats. Si hem assecat
acuradament l'orenga, podem
conservar-la tres anys
—tot i que recomano d'usarla
abans dels dos anys.
Propietats aprofitables
Les més conegudes són:
—Antiespasmòdica. Prevé i
calma els espasmes i les
convulsions.
—Antisèptica. Prevé i detura
la formació de pus i els
efectes dels bacteris nocius.
—Bèquica. Calma la tos
produïda per les picors o
les irritacions de la laringe.
—Carminativa. Apaivaga
els gasos intestinals i
n'afavoreix l'expulsió.
—Diaforètica. Afavoreix la
transpiració de la suor.
—Emmenagoga. Afavoreix i
provoca la menstruació.
—Estimulant. Millora i activa
les funcions —especialment
les del sistema nerviós.
—Expectorant. Afavoreix
l'expulsió de les secrecions
pectorals.
—Tonificant. Restableix el
to normal de l'organisme.
Usos més freqüents
Com a conseqüència de les
propietats antiespasmòdiques
i expectorants, l'orenga
és un bon remei per
guarir la tos. Recordo que
una vegada —ja fa més de
cinquanta anys— vaig anar
d'excursió a la Mussara.
Estava molt refredat i tossia
Josep M. Güell Rodríguez
Orenga florida. La
il·lustració reprodueix la
meitat de la mida original
de la planta.
molt. Una dona —que vivia
en l'única casa habitada del
poble— em va oferir una
decocció d'orenga amb llet.
L'endemà al matí —m'hi
havia quedat a dormir—
me'n va donar una altra. Si
bé el refredat no em va
marxar, sí que em va marxar
la tos.
L'orenga també és pot utilitzar
per adobar olives, estofats,
amanides de tota mena,
pizzes i altres aliments
el gust i l'aroma dels quals
vulguem augmentar. D'altra
banda segur que la farmacopea
tindrà en comp-te les
variades i abundants propietats
dels principis actius
d'aquesta planta per elaborar
medicaments. M
Bibliografia
Pio Font Quer. Plantes medicinals.
23..,.,..-

trescant per les nostres muntanyes
Pujada al cim de la Baltasana
La vall del Titllar, amb la taca blanca de la casa forestal. (Foto: cedida per l'autor)
Havent dinat, planegem des
de Prades pujar a la Baltasana.
L'anada i ia tornada,
a peu, suposaria un mínim
de tres hores. Fóra massa
per a alguns de la colla.
Valdrà més que fem una
primera etapa amb cotxe
per la carretera de Poblet i
en acabat ja veurem el que
ens permetrà fer una pista
malmesa pels temporals de
la primavera.
Des del cotxe fins a dalt del
cim ens deuen quedar uns
tres quarts d'hora. El tros
de pista a peu evidencia
l'especialitat de cada excursionista.
L'Andreu clava
l'esguard dintre del bosc:
—Aquí s'hi deuen fer rovellons;
hi haurem de pujar a
la tardor.
El Jordi es manifesta amb
La Baltasana ofereix unes perspectives
infinites per tots quatre punts cardinals.
Diríeu que des d'aquí s'ataülla tot
el món, i una mica més.
24
instints d'isard. Quan veu un
penyal, temps li falta per enfilar-s'hi.
La senyora Pilar es
revela com una caminaire
consumada. Prima i lleugera
com una cérvola, en una
cursa contrarellotge segurament
faria un bon paper.
L'especialitat del guia cronista
és cercar paisatges i panoràmiques.
Es compara al
rovellonaire, perquè, també
per a ell i segons el seu gust,
la tardor ofereix unes estampes
de color privilegiades.
Trobem una cruïlla de camins
amb diverses senyalitzacions.
És la collada del
Bosc.
Prosseguim pista amunt.
Antoni M. Casas i Ferrer
Deixem, ran del camí, una
mina d'aigua i arribem al
començament dels plans
del Pagès. La pista fa cap
en un tallafocs, però, a la
dreta, s'escapa un rost amb
un rètol que diu: "Tossal de
la Baltasana". La pujada és
ornada de cedres, d'avets,
de grèvols, de rebolls i de
l'omnipresent pi. Deu minuts
i arribem al cim (1.203
metres). Quina llum la d'aquesta
altura! La Baltasana
ofereix unes perspectives
infinites per tots quatre
punts cardinals. Diríeu que
des d'aquí s'ataülla tot el
món, i una mica més.
En primer terme, una caseta
de pedra, curulla d'ante-

nes i d'aparells d'observació.

EXPOSICIONS
Associació d'Artesans de l'Alt Camp
Exposició del 10è aniversari
de l'Associació d'Artesans
de l'Alt Camp.
Casa de Caritat. Del 14 de
maig al 6 de juny del
2004.
Vint-i-cinc artesans artistes
de diferents especialitats
(ceramistes, ebenistes, enquadernadors,
escultors,
esmaltadors, espardenyeres,
forjadors, joiers, marroquiners,
miniaturistes d'os,
orfebres, porcellaners i teixidors)
formen l'Associació
d'Artesans de l'Alt Camp.
Enguany aquesta associació
compleix deu anys d'existència
i ha celebrat l'aniversari
amb aquesta mostra, en
què participen divuit autors.
Ceramistes
La ceramista Mercè Modol
presenta dues formes es-
977 6V
cultòriques originals, decorades
amb color.
Ebenistes
Xavier i Francesc Capdevila
concorren amb una taula
d'un model inèdit, de fusta
massissa de Teka de
Birmània.
Enquadernadors
Jordi Moncada ens mostra
un llibre en procés d'enquadernació
a mitja pell.
Escultors
Francesc Vila presenta —tot
amb bronze— unes obres
en què apareix un home,
una figura femenina estilitzada
i un baix relleu. Gabriel
Duch exposa dues figures
juntes, un tors masculí
—realitzat amb resina i amb
un bany de bronze. Joan
Serafini, un nu femení de
ressenyes cu Itura Is
terracota i una dríada de
bronze.
Esmaltadors
Rosalia Pomes presenta
dos quadres coberts de fullola
aplacada, que fa de
suport a dues fulles de plataner
d'aram, esmaltades,
una en cada quadre. M. Teresa
Ulldemolins ens porta:
un calze estilitzat, de colors
blaus, decorat amb un ull;
una pedra on acobla el mateix
motiu; una plata, i uns
jocs d'arracades, en què
juga amb els blaus i els
verds de l'esmalt. Rosa Terreu
presenta, sobre un suport
de ferro, unes formes
geomètriques.
Espardanyers
L'espardenyera Maria Alentorn
exposa el procés de fer
les espardenyes d'una manera
molt entenedora; hi
afegeix una colla d'espardenyes
petites.
Forjadors
Ramon Martí (Simonet) presenta
un mussol i una dona
amb barret. Enric Pérez,
una reixa original i tres fotografies
d'obres seves.
Joan Monné, una tauleta i
un motiu decoratiu amb
dues cigonyes.
Joiers
Entre les joies d'Antoni Amat
XVI Premi Nacional d'Artesania Ramon Barbat i Miracle
XVI Premi Nacional d'Artesania
Ramon Barbat i
Miracle. Sala de Sant Roc.
Del 2 al 13 de juny del
2004.
La Fundació Ciutat de Valls
organitza el XVI Premi Nacional
d'Artesania Ramon
Barbat i Miracle, amb la
26
col·laboració de l'Institut
d'Estudis Vallencs. Enguany
per primera vegada ha tingut
un abast nacional.
El premi nacional ha estat
per a l'obra Calçador d'ivori,
de Gregorio Serrano, de Pinell
de Brai. Una mà feta de
fusta de mongoi sosté el
calçador d'ivori. És un treball
que té molta qualitat artística
i està realitzat amb un
gran virtuosisme artesanal.
El premi comarcal l'ha
guanyat Josep Cunillera,
oriünd de Santes Creus,
amb l'obra anomenada Sabates
de pallassa. És una
bota model Blucher. Podem
Joan de Valls
hi trobem una gran diversitat
d'anells —molt originals—
i altres dissenys.
L'orfebre Astrid Ferré ens
ofereix, amb dissenys molt
bonics, braçalets, penjolls,
collars.
Marroquiners
En marroquineria, Josep M.
Güell ens mostra, molt ben
treballat i amb dissenys actuals,
una bossa, un cinturó
i unes sabatilles —tot de
pell.
Miniaturistes
Joan Maronda, miniaturista
que treballa l'os, exhibeix:
reproduccions d'esglésies,
torres i muralles; dos carruatges
diferents —molt
curiosos—; una taula; un
conjunt de cadires; una portadora
amb raïms; diferents
gerros amb formes molt decoratives,
etc.
Teixidors
La teixidora Mònica Fontanilles
presenta dos tapissos
i una col·lecció de bufandes
singulars.
Com a cloenda, considerem
que en aquesta mostra podem
comprovar que, quan
l'artesà domina l'ofici i el
combina amb la creació artística,
transforma i enriqueix
les obres que surten
de les seves mans.
dir que la forma —molt original—,
els colors escollits
i un treball artesà perfecte
fan que la peça sigui una
obra de molta categoria.
A la mostra també hi podem
veure una selecció de
vint-i-sis obres finalistes.
Fetes amb fusta: un joc

d'escacs, d'Antoni M. Cortés;
la calçotada (marqueteria),
de Joan Montes; un
vaixell del segle xv, de Joan
Carles Montero; unes formes
convertides en un moble i un
llum, d'Andrés Gómez.
Escultures fetes amb diferents
materials: un naixement,
de Montserrat Ribes;
una composició volumètrica
complexa, de Ramon Cortés;
un sant Jordi, de Jaume
Satorras; Enfrontament
(alabastre), de Xavier Sana-
Pintures de Rosa M. Sanet
«Olis», pintures de Rosa
M. Sanet. Sala Julià-Espai
d'Art. Del 5 al 30 de juny
del 2004.
La pintora Rosa M. Sanet
Femàndez realitzà els seus
estudis artístics a l'Escola
d'Arts i Oficis de Tarragona.
Posteriorment va fer estudis
de dibuix al Cercle Artístic
de Barcelona i de pintura a
l'Acadèmia Sanvicens, també
de la ciutat comtal.
Ha participat en diferents
exposicions col·lectives i ha
estat seleccionada en concursos
de pintura, on ha
obtingut diversos premis.
Des del 1990 fins ara ha fet
vint-i-dues exposicions individuals
en diferents ciutats
huja; Crist Majestat de la
Pobla de Lillet, de Josep
Maillo.
Treballs fets amb ferro: un
mussol, d'Antoni Torres; una
arada giratòria, de Màrius
Jofre; una tartana, de Ramon
Martí (Simonet); can
Ginesta, d'Andrés Aragón.
Joies: un penjoll, de Neus
Pàmies; l'arbre de les arrels
de Catalunya, de Rosa M.
Milla; la utopia d'un món nou,
de Xavier Egea; la puça d'ai-
del Principat i de Mallorca,
i també a Saragossa i a Orleans
(França).
Les seves teles són de concepte
figuratiu. En ressaltem
el traç: vigorós, d'una
pinzellada segura. Resol els
temes amb una simplicitat
força original i utilitza una
gamma de colors àmplia i
lluminosa. L'atrauen la mar,
els llacs, els rius, l'aigua.
Esmentem: el quadre en
què el riu Ebre, a Sàstago
(Saragossa), i un pont modern,
original, comparteixen
la natura, l'aigua i els reflexos;
la tela en què el circ
romà de Tarragona —a primer
terme—, la terra i el mar
fan una bona composició, i
ressenyes culturals
gua, d'Irene Artés; un altre
penjoll, de Jaume Pàmies.
Treballs amb cuir i pells:
una bossa de mà, de Joan
Lluís Garcia; descripció del
llibre Catàleg de Joan Miró,
amb tapes de pell i guardes
de vellut, de Martina Sànchez;
Huellas del Chingolo,
de Floreal Isla.
Treballs amb teixits diversos:
un vestit, d'Esperanza López;
un tapís, de Mònica Fontanilles;
un ventall de festa fet
els quadres en què les barques
del Serrallo, de Tarragona,
i de la cala de Mallorca
formen unes marines
molt atractives.
Cal comentar també aquests
paisatges urbans, que tenen
molta qualitat: el parc
floral d'Orleans o els dos
quadres del jardí del parc
del Miracle —dels quals ens
atrau la interpretació, que
és tan espontània i expressiva
que assoleix una ambientació
càlida i d'un colorit
brillant.
A més dels quadres esmentats,
hi ha setze obres més.
La tècnica utilitzada és la
pintura a l'oli i totes estan
realitzades amb una com-
amb tul de cotó negre i fil
d'or, de Ramon Ayala.
Treballs amb vidre: un parament
de taula fet amb vidre
i alabastre blanc i blau,
de Cesàreo Femàndez.
Treballs amb paper: Narcís
Blanchs presenta, en un suport
rectangular, una composició
on podem veure el
sol, la lluna i altres formes
fets amb papers de diferents
gruixos, textures i colors.
És original.
posició i un dibuix correctes.
El color i les textures responen
a una bona categoria
pictòrica.
Exposició de l'Agrupament Escolta i Guia Verge de la Candela de Valls
Exposició de l'Agrupament
Escolta i Guia Verge
de la Candela de Valls.
Pati de Sant Roc. Del 18
al 27 de juny del 2004.
Enguany l'Agrupament Escolta
i Guia Verge de la
Candela, de Valls, compleix
45 anys. Per celebrar-ho
s'ha muntat una mostra que
ocupa el pati de Sant Roc.
Consisteix en unes mampares
on podem contemplar
escrits, fotografies, publicacions,
que ens assabenten
de la història i l'evolució de
l'agrupament.
Els orígens dels Minyons
Escoltes Guies Sant Jordi
de Catalunya (MEGSJC) es remunten
a l'any 1927, en què
Josep Maria Batista Roca va
fundar els Minyons de Muntanya.
Després mossèn Antoni
Batlle els va fer renéixer,
amb moltes dificultats, després
de la Guerra Civil.
El 1958 van destinar mossèn
Ricard Cabré a l'Arxi-
prestal de Valls. Era un jove
capellà ple d'entusiasme.
Exercia de director de la
Congregació Mariana i va
procurar que un grup de joves
es posessin en contacte
amb Jordi Bonet, dels
MEGSJC. Al juliol del 1958
aquells joves ja van participar
en un campament a
Hostalets (el Berguedà).
Després Francesc Cucurull
i Lluís Bigorra prengueren la
iniciativa.
Els futurs escoltes s'organit-
zaren, la Congregació els
cedí un local i l'any 1959
entraren en contacte amb la
població vallenca. L'escoltisme
a Valls no va ser mai
clandestí, però, sense l'aixopluc
de l'Església, les reunions
dels joves no s'haurien
pogut fer.
Del 1961 al 1968 la principal
activitat és l'excursionisme.
El 1967 ja es va crear
la primera unitat de ràngers
i la de pioners. En una sortida
a Fontscaldes, les

28
Solucions en sèrralleria
SERRALLERIA D'ALUMINI •
Finestres
Portes
Divisions d'oficina
Mampares de bany
Persianes mallorquines
Persianes de seguretat
Mosquiteres
Sostres
Cobertes
SERRALLERIA DE FERRO •
Portes enrotllables
Portes corredisses
Portes batents
Portes de ballesta
Automatismes
Reixes
Forja artística
Manteniments
VIDRES •
Vidres amb cambra
Vidres laminats
Vidres decorats
BoNAchi si
SERRAIIERÍA del FERRO i I'AIUMÍNÍ
Taller i exposició: Polígon Industrial • d dels Licoristes, 44
Telèfon: 977 614 097 - Fax:977 601 365 • 43800 VALLS

noies estrenen el primer
uniforme i el fulard vermell
i blanc. Més endavant Josefina
Cardo, Francina Guasch
i Mireia Masvidal participen
en un camp de treball internacional
a Melan (Alps francesos).
L'any 1967 el rector Josep
Pascual i quatre vicaris —un
d'ells, mossèn Manel Borges—
es vincularen amb els
grups vallencs i desenvoluparen
un treball molt positiu.
Amb alguns pares i durant
molts dissabtes, desenrunaren
un local situat a la
baixada de l'Església i les
noies s'hi instal·laren el 1968;
avui encara és la seu de
l'agrupament.
El 1975 l'agrupament s'adequa
als nous temps i els
caps —nois i noies— co-
«Els Castells al Nu»
«Els Castells al Nu», exposició
de fotografies.
Restaurant El Corbatí.
Juny del 2004.
Per la festa major de Sant
Joan, el Restaurant El Corbatí
inaugurà una mostra
fotogràfica —inclosa en l'any
Pere Català i Roca— molt
insòlita. Es tracta de quinze
fotografies extretes del calendari
Nus de castells,
2004-2005.
Els autors són dos vallencs
fotoperiodistes professionals
molt vinculats als castells:
Pere Toda i Marc Lladó.
Tots dos són prou coneguts.
Deixant a part el seu
treball professional, cal dir
que han participat en concursos
i han realitzat exposicions
individuals i col·lectives.
A més han rebut di-
f~
mencen a treballar conjuntament.
S'estrena un fulard
nou —groc i negre— i neix
la primera branca del truc.
El 1977 participen en el
Congrés de Cultura Catalana,
en l'aplec de Paret Delgada
i en la Marxa de la Llibertat.
Ara l'agrupament s'organitza
així: llops i daines, de 8 a 10
anys; ràngers i guies, d'11 a
13 anys; pioners i caravel·les,
de 14 a 16 anys, i el
truc —la darrera etapa— a
partir dels 17 anys.
Els MEGSJC és l'agrupació
més gran del nostre país: té
representació en 108 poblacions
catalanes i està format
per 15.000 persones.
Pretén educar infants i joves
perquè esdevinguin ciutadans
responsables, soli-
ferents premis i beques.
El projecte que presenten és
un homenatge als castells i
a totes les colles castelleres.
El seu propòsit és ressaltar
la visió artística dels
castells i sobretot de les
persones que hi intervenen:
homes i dones. A la recerca
d'una versió inèdita, prescindeixen
del vestit que
distingeix les colles i fotografien
els castellers nus o parcialment
despullats. Moltes
de les fotografies són en
color i la majoria són fragments
dels personatges.
En comentem algunes: el
pit, formós, d'una noia castellera
surt de la camisa;
dos nois nus dalt del castell
vistos a contrallum; un casteller
s'arregla la faixa; un
jove casteller nu —foto en
ressenyes culturals
daris i compromesos amb la
societat. Està integrada en
els escoltes guies de tot el
món, que apleguen uns quaranta
milions de persones.
A l'exposició hi podem
veure moltes fotografies interessants
des dels inicis
fins avui. En ressaltem dues
en què participa tota l'agrupació:
una del 1983 als pins
de la Xamora i una altra davant
l'església del Lledó.
També en destaca una de
més recent feta a Miramar,
amb una esplèndida panoràmica.
Per acabar diguem que el
2003 l'agrupament rebé el
Premi a la Millor Idea Jove
de l'Alt Camp i el 29 de
maig del 2004, en la 21 Nit
dels Premis de Valls, el IV
Premi a la Iniciativa Cívica,
com a reconeixement pels
45 anys de servei a favor
dels infants i els joves de
Valls.
AGRUPAMENT]
ESCOLTA I GUIA f ""V 1 i r
CANDELAJ
* r. :t vjE DE L,~
. i(\ e «*>F -> DE
Baixada de l'Església, 1 - 43800 Valls
caudevalls @ yahoo. com
blanc i negre—; una noia
amb el tors nu i un jove casteller
que està pujant formen
una composició bonica;
és espectacular un pilar
vist en escorç on es veuen
quatre castellers nus.
Unes altres fotografies: al full
del mes de juny es veuen
tres castellers nus agrupats;
una castellera de cabell ros
i amb el tronc nu es col·loca
la faixa; quatre castellers
nus vistos d'esquena; un
grup de castellers nus, dos
dels quals porten un mocador
al cap; una noia castellera
amb el tronc nu abraça
una enxaneta vestida; un
contrallum de molta bellesa:
la castellera, amb mig cos
nu, s'arregla la faixa.
Per concloure cal afegir que
els autors d'aquestes foto-
grafies artístiques han assolit
d'una manera excel·lent el
seu projecte: han transformat
els castellers i les castelleres
molt dignament i
han ressaltat la bellesa del
cos humà, que s'identifica
amb els castells. •
Errada localitzada
Se'ns va passar per alt una errada que apareix en la ressenya de l'exposició «Els misteris de la Setmana Santa», publicada
al maig en aquesta secció. A causa d'un malentès, hi consten com a obra de Josep Busquets les talles dels misteris
de Jesús al camí del Calvari i Simó Ciríneu; en realitat, però, aquestes van ser obra d'una empresa d'escultors industrials
d'Olot.

NOTICIES AL VOL
Noves en titulars.
Juny
H Els serveis municipals de
manteniment han enllestit
les obres que han millorat el
cementiri municipal: han repintat
la façana exterior i la
cúpula.
H L'Ajuntament es gastarà
110.000 euros en la festa
major de Sant Joan, segons
el pressupost presentat per
la Regidoria de Cultura.
B L'Associació de Veïns del
Fornàs es renova i supera
la poca participació de la
darrera assemblea.
H El Consell Comarcal de
l'Alt Camp destina 71.790
euros a arranjar camins.
B La Junta de la Federació
d'Associacions de Veïns dimiteix
en bloc. El desencadenant:
que l'Ajuntament
hagi canviat de parer pel
que fa a la revetlla de Sant
Joan.
M Les inversions de la Generalitat
de Catalunya a l'Alt
Camp són de 9,6 milions
d'euros.
M A causa de la nul·la pressió
de l'aigua pública dels
hidrants, l'Ajuntament ha de
pagar 1,15 milions d'euros a
Gràfiques Castells per l'incendi
que el 1993 destruí la
nau que aquesta empresa
tenia al polígon industrial. La
resolució del tribunal Superior
de Justícia de Catalunya
obligarà a demanar un
altre crèdit i a modificar el
pressupost del 2004, que tot
just s'havia acabat d'aprovar.
B Uns setanta xiquets de
fins a tres anys no han
aconseguit plaça en cap de
les llars d'infants de Valls.
Hauran d'esperar el parc
d'infants que gestiona la
Creu Roja.
Un immoble vell i desha-
noticiari
bitat s'esfondra al carrer
dels Espardenyers. L'enderroc
ordenat per l'Ajuntament
fou força complicat.
• L'Ajuntament prorroga
sis mesos el contracte de
recollida de la brossa que fa
l'empresa Cespa. Es pretén
una major eficàcia i un menor
cost.
H La Guàrdia Civil està
sota mínims i només farà
servei de portes. D'una
plantilla de catorze agents
només en queden cinc.
H Valls s'acollirà a la nova
llei de barris perquè no es
continuï degradant el nucli
antic. Els tècnics municipals
redactaran projectes
per obtenir nous ajuts de la
Generalitat.
H La societat anònima municipal
SAM-VIES, que té cura
dels aparcaments de la ciutat,
ha tancat per primer
cop l'exercici amb un dèficit
de 22.000 euros. Diuen
Jordi
que la xifra no és preocupant.
• Fecsa-Endesa i la Unió
de Botiguers de Valls han
firmat un conveni energètic
mitjançant el qual les 250
botigues associades podran
beneficiar-se d'una sèrie de
descomptes en les tarifes
d'electricitat.
B El Valls Fèlix Hotel renova
Joan Maria Gavaldà i la
temporada que ve dirigirà
l'equip de bàsquet.
M "Els estudis de televisió
són l'únic projecte que hem
anunciat sense tenir-ne la
garantia", digué l'alcaldessa,
Dolors Batalla, el dia
que valorà el primer any de
mandat.
H La Conselleria d'Educació
fixa les condicions per
reformar l'Enxaneta. Els 2,5
milions d'euros que hi invertirà
serviran també per adequar
l'antic edifici del Narcís
Oller, on es reallotjaran
els alumnes mentre es reformi
l'antic convent del
Carme.
H Després que un jutjat de
Tarragona demanés a l'Ajuntament
que traduís a l'espanyol
un document presentat
en català, la Generalitat
dóna suport al consistori
vallenc.
La festa major de Sant
Joan se celebra amb normalitat
i es fan tots els
actes previstos, entre els
quals han predominat els
populars. Les colles dels
Xiquets de Valls, Joves i
Vella, s'anoten dos castells
de nou cadascuna. (Foto:
Judit Fàbregas/ El Vallenc)

S El Col·legi Eugeni d'Ors
tanca els actes del 25è aniversari
amb una gran participació.
S Les Comarques van encetar
l'11 de juny les festes
que aquest estiu celebraran
els barris de la ciutat.
H Una auditoria destapa
que l'Ajuntament té un dèficit
—fins ara desconegut—•
de més de sis milions d'euros.
Amb gairebé vint-i-sis
milions, Valls és un dels
ajuntaments més endeutats
de Catalunya.
U El Pio Hospital redueix
les pèrdues però acumula
un gran endeutament.
B La plaça del Blat deixa
de ser un lloc d'aparcament
i es converteix en un espai
de trobada per als vianants.
B L'Ajuntament catalogarà
les masies per preservar el
patrimoni rural. Valls té
5.061 hectàrees de sòl no
urbanitzable.
H Cat 4 TV vol començar
a emetre, al setembre, en
període de proves, des de
Valls. Aquestes emissions
podrien durar entre sis i set
mesos.
S Les eleccions europees,
amb molt poca participació,
confirmen que el PSC progressa.
S Una desena de grups de
música popular i tradicional
escalfen l'ambient que precedeix
la festa major de
Sant Joan.
M Abderrahim Jalal s'imposa
en la 23a edició de la
Pujada a Miramar.
II La Unió d'Anelles de la
Flama presenta el nou logotip
per celebrar el final de
les obres de la seu.
S El Corpus es va celebrar
a Valls el diumenge 12 de
juny. El seguici religiós va
noticia ri
Valls celebra els 25 anys de democràcia amb gairebé tots els regidors que l'Ajuntament
ha tingut durant aquest quart de segle. (Foto: Ajuntament de Valls)
sortir de l'església del Carme,
va passar per davant
de les quatre parròquies i
va finalitzar el recorregut al
santuari del Lledó.
H S'anuncia que l'Hotel
Class —situat al carrer
d'Eladi Homs— obrirà al
març de 2005. Amb 83 habitacions
augmentarà l'oferta
de llits de l'Alt Camp —ara
només hi ha dos hotels a la
comarca.
• Un projecte per urbanitzar
el Bosc de Peixets preveu
que la mansió sigui un
hotel de luxe. Des del 1970
s'intenta sense èxit que la
idea es transformi en realitat.
S Assalten de nit la Caixa
Rural de la Cooperativa Agrícola
de Valls i se n'emporten
més de divuit mil euros. Podria
ser obra d'un grup perfectament
organitzat.
S Valls celebra els 25 anys
Valls s acollirà a la nova
llei de barris perquè no es
continuï degradant el
nucli antic. (Foto: Mireia
Huerta)
de democràcia amb gairebé
tots els regidors que l'Ajuntament
ha tingut durant
aquest quart de segle.
B La festa major de Sant
Joan se celebra amb normalitat
i es fan tots els actes
previstos, entre els quals
han predominat els populars.
Les colles dels Xíquets
de Valls, Joves i Vella,
s'anoten dos castells de
nou cadascuna.
S Les Decennals del 2001
van costar dos milions d'euros.
D

—Del 3 al 5 d'agost. Exposició
Exposició de bonsais
Pati de Sant Roc
Organitza: Firagost
Hi col·labora: IEV
agenda cultural • AGOST
—1 d'agost. Concurs _ M —4 i 5 d'agost. Firagost
X Concurs de Tast de Vins i Caves dels expositors
• • ' Cursa de rucs
presents a la Firagost
Esplanada de l'antiga MAI, a les 12 del migdia
Museu de Carros i Eines del Camp, a 2/4 de 6 de la tarda
Organitza: Cooperativa Agrícola de Valls, Cambra de Comerç i
Organitza: Societat de Sant Antoni
Indústria de Valls, El Rebost i el Museu de Carros i Eines del Camp
•
—4 d'agost. Firagost
Concurs de breakdance per a parelles
1
Auditori del Mas Miquel, a les 5 de la tarda
Organitza: Farda'm
—3 d'agost. Firagost
Obertura de les diverses exposicions de la fira '
Pels carrers de la ciutat, a les 10 del matí
—3 d'agost. Firagost
Cercavila a càrrec d'un important grup de cavalleries i carruatges '
Pels carrers de la ciutat, a les 6 de la tarda
Organitza: Societat de Sant Antoni
—3 d'agost. Firagost .
Acte inaugural de la Firagost 2004, presidit per l'Honorable
Senyor Antoni Siurana i Zaragoza, conseller d'Agricultura,
Ramaderia i Pesca de la Generalitat de Catalunya
Sala de plens de l'Ajuntament, a les 7 del vespre
—3 d'agost. Firagost .
Audició de sardanes, a càrrec de la Cobla Triomfal d'Igualada
Plaça del Pati, a les 7 del vespre
'
—3 i 4 d'agost. Teatre .
Os valents ridículs, a càrrec de la Companyia Pa Sucat
Plaça del Titit, a les 7 del vespre
—3 d'agost. Firagost .
Taula rodona: "L'agricultura com a sector estratègic
i d'equilibri territorial"
Teatre Principal, a 2/4 de 9 del vespre
Organitza: Unió de Pagesos de l'Alt Camp
—3 d'agost. Firagost j
Exhibició de Doma Vaquera
Esplanada de l'antiga MAI, a les 9 del vespre
Organitza: Societat de Sant Antoni
—3 d'agost. Firagost
XIX Cursa de Portadors de Saques d'Avellanes
Passeig de l'Estació, a les 11 de la nit
j1
' 1
• —5 d'agost. Firagost
•'
Gimcana de cavalls per a nens i nenes d'entre 14 i 18 anys
Esplanada de l'antiga MAI, a les 10 del matí
Organitza: Societat de Sant Antoni
—3 d'agost. Concert
Concert de Rock 2004, amb diversos grups vallencs i de la
comarca de l'Alt Camp
Auditori del Mas Miquel, a les 11 de la nit
' 1 d
1
—5 d'agost. Firagost
Acte de reconeixement als expositors
Ajuntament, a 2/4 d'1 del migdia
—3 d'agost. Revetlla
Revetlla popular, a càrrec de l'Orquestra Europa
Plaça del Pati, a les 11 de la nit
1
'1
—5 d'agost. Firagost
1
•'
IV Gimcana per a Gossos de Totes les Races
Pati del Col·legi Eugeni d'Ors, a 2/4 de 7 del vespre
Organitza: Lavakan de Aste
—4 i 5 d'agost. Firagost
Fira de Tracte, fira del cavall
Esplanada de l'antiga MAI, a les 9 del matí
Organitza: Societat de Sant Antoni
1
' 1 . —5 d'agost. Firagost
1 Actuació castellera de les dues colles vallenques
Plaça del Blat, a 1/4 de 9 del vespre
—4 d'agost. Firagost
Concurs de Gossos de Totes les Races
Mas Miquel, a 2/4 d'11 del matí
Organitza: Unió Canòfila de Catalunya
—4 d'agost. Firagost
Trobada de Vespes i Lambretes Antigues
Plaça del Portal Nou, a les 12 del migdia
Organitza: Comissió Organitzadora del Firagost
1
1
1
1
1
•
•
•
•
> I
• •
1 V
1
1
1
. —4 d'agost. Firagost
15a Milla Urbana del Passeig
Passeig de l'Estació, a les 7 del vespre
Organitza: FACVAC — Patronat Municipal d'Esports de
l'Ajuntament de Valls
—4 d'agost. Firagost
Conferència: "Propietats beneficioses per a la salut en el cultiu
i consum del calçot (efectes anticancerígens)", a càrrec
d'Amàlia Lafuente, professora de Farmacologia de la
Universitat de Barcelona
Sala d'actes de la Cambra de Comerç, a les 7 del vespre
Organitza: Indicació Geogràfica Protegida Calçot de Valls (IGP)
—4 d'agost. Concert
Farda'm, mostra de noves tendències musicals, amb música
hip-hop, house i hip, hop & ragga
Auditori del Mas Miquel, de les 7 del vespre a les 3 de la matinada
Organitza: Farda'm
—4 d'agost. Firagost
Conferència: "Sobirania alimentària i agricultura sostenible", a
càrrec de Gonçal Barrios i Sanromà, soci col·laborador de
FONG Entre Pobles
Sala d'actes de la Cambra de Comerç, a 2/4 de 9 del vespre
Organitza: Kasabona i Exteriorisme T'Ikaygarden
. —4 d'agost. Firagost
XXV Concurs d'Arrossegament amb Trineu
Esplanada de l'antiga MAI, a les 9 del vespre
Organitza: Societat de Sant Antoni
—5 d'agost. Firagost
Fira d'Artesans
Esplanada de l'antiga MAI, a les 10 del matí
Organitza: Societat de Sant Antoni
—4 d'agost. Firagost
Fira d'Oficis
Carrer de l'Abat Llort, a les 10 del matí
Organitza: Societat de Sant Antoni
_ 1
'•
1 —5 d'agost. Firagost
• ' Castell de focs artificials
Zona esportiva del Fornàs, a les 11 de la nit
amb el suport de: Illf?
^Jr Ajuntament de Valls

La vida de l'entitat
AAEET-Grup Atlètic
XV Pujada a Miramar en BTT
Tot just una setmana després que la
Secció de Muntanya de I'AAEET organitzés
la tradicional Pujada a Miramar
Corrent o Caminant, el diumenge 20
de juny tenia lloc la quinzena edició
de la Pujada a Miramar en BTT.
L'organització d'aquesta edició de la
Pujada en BTT ha anat a càrrec de
l'AAEET-Grup Atlètic, fet que indica la
posició destacada que I'AAEET està adquirint
a Valls a l'hora d'organitzar activitats
d'esport de lleure.
La prova va ser un gran èxit de participació:
108 ciclistes, que van sortir de
Valls a primera hora del matí en direcció
a Miramar. El primer que creuà
la línia d'arribada fou Jordi Pàmies,
que es proclamà campió en la general.
Óscar Canela va ser el primer en
la categoria sènior; Jordi Mateus, en la
de veterans; Josep M. Batalla, en la
de superveterans; Èríc Martínez, en la
de juvenils, i Núria Vives, en la femenina.
Cal recordar que aquesta prova es va
combinar amb l'anterior Pujada a Miramar
Corrent o Caminant. Després
de sumar els temps assolits en les
dues pujades, Hèctor Calvo —cinquè
en la classificació general— va ser el
guanyador de la combinada.
Una vegada finalitzada la prova, es
van repartir els diferents trofeus.
L'organització va agrair la col·laboració
de la Cambra Oficial de Comerç,
Caixa Sabadell, Pim Pam i Àmbar.
Diferents moments de la XVPujada
a Miramar en BTT. (Fotos:
AAEET-Grup Atlètic)
AAEET: la vida de l'entitat
A A E E T
AAEET-Grup Atlètic

AAEET: la vida de l'entitat
Classificació de la XV Pujada a Miramar en BTT
.... r•••-•-••>• •..?
34
•* -• r
Ordre
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
14
15
16
17
18
19
20
21
22
23
24
25
26
27
28
29
30
31
32
33
34
35
36
37
38
39
40
41
42
43
44
45
46
47
48
49
50
Nom
JORDI PÀMIES
ENRIC MENERO
PERE FUENTES
JORDI FERRER
HÈCTOR CALVO
ÓSCAR CANELA
SALVADOR SOLÉ
SERGI ALBAREDA
LLUÍS GURÍ
JORDI MATEUS
JUAN JOSÉ PEIRÓ
JORDI BESORA
ANTONIO OJAQUE
RAÜL OLIVÉ OLIVÉ
JOAN ANDREU CATALÀ
JORDI PASSALAIGUA
JOSEP M. GUASCH
DAVID GARCIA
BIEL SECALL
JAVIER SERVALLÓ
JOAN CARLES DE LA LLANA
JOSEP SANS FERRER
ÈRIC MARTÍNEZ
JOSEP MIQUEL LEO
JAVIER VEGA
RAÜL BONET
VICENÇ BUNUEL
JOAN RAMON RUEDA
JOAN MOLINS
RAMON FREIXENS
IVAN BEJERANO
JOSEP M. BALDRICH
RUBÉN GUILLEN
KIKO LLAGOSTERA
JOSEP RAMON FERNÀNDEZ
JOSEP M. BATALLA
JORDI TORRES GINÉ
FRANCESC GUASCH
ALBERT SANS
JOAN ROIG
MIQUEL SOLER
JOSÉ MANUEL MARTÍNEZ
JOAN POBLET
JOSEP M. FREIXENS
JOSÉ MARTÍNEZ
FELIP FIGUEROLA
SANTIAGO JIMÉNEZ
CARLES FIGUEROLA
EDUARD MAURELL
ANDRÉS GUILLÉN
Temps
00:41:40
00:41:51
00:43:44
00:43:50
00:43:54
00:44:04
00:44:22
00:44:22
00:44:23
00:45:06
00:45:12
00:45:18
00:46:15
00:46:22
00:46:52
00:47:15
00:47:41
00:47:45
00:47:52
00:47:58
00:48:07
00:48:10
00:48:22
00:48:22
00:48:44
00:48:44
00:48:53
00:48:57
00:49:29
00:49:35
00:49:52
00:50:04
00:50:21
00:52:06
00:52:22
00:52:31
00:52:51
00:52:52
00:53:06
00:53:12
00:53:30
00:53:52
00:54:12
00:54:24
00:54:25
00:54:32
00:54:34
00:54:57
00:55:04
00:55:15

Ordre Nom
51 JORDI SOLÉ
52 ANTONIO VEGA
53 FERNANDO PÉREZ
54 FRANCESC HERNÀNDEZ
55 JOAN SOLÉ
56 ALBERT MARTÍN GARCIA
57 GUILLEM BORONAT
58 ALBERT MESTRES
59 JAVIER GILS
60 ROGER ROCA
61 JOAN SOLÉ
62 ANTONIO LINARES
63 JOAN MÉNDEZ
64 JOSEP M. CASELLAS
65 ANTONIO CORRAL
66 RAMON VALLS
67 ENRIC INSA
68 ANDREU VILALTA
69 JOAN JOSEP GARCIA
70 ALBERT GORMAZ
71 SALVADOR IBÀNEZ
72 DARIO MARCOS
73 RICARD FARRÉ
74 FRANCESC XAVIER BIGORRA
75 SANTIAGO ARDIL
76 ALBERT DALMAU
77 DIEGO CANAMERO
78 SERGI RIBÉ
79 FRANCESC MADURELL
80 JORDI SERRAMIÀ
81 EDUARD RUBIO
82 JOSEP M. BATET
83 JORDI MARIMON
84 TON I ÀLVAREZ
85 RUBÉN MARTÍNEZ
86 DANI FÀBREGAS
87 JOSEP M. BATET
88 JOSEP RAMON LÓPEZ
89 ENRIC COMPTE
90 FRANCESC BATALLA
91 MARC ESPOLET
92 CARLES OLIVÉ
93 ANDREU RIBÉ
94 JOAN SERRAMIÀ
95 LLUÍS BONET
96 JOSEP TORRENS
97 JAVIER ROSELL
98 JOSEP M. DALMAU
99 CARLOS SAIZ
100 JOSEP M. OLIVÉ
101 ALBERT QUERALT
- / * > •
AAEET: la vida de l'entitat
Temps
00:55:51
00:55:52
00:57:13
00:57:18
00:57:24
00:57:26
00:57:35
00:57:40
00:58:41
00:58:47
00:59:12
00:59:35
01:00:01
01:00:05
01:00:07
01:00:16
01:00:20
01:00:34
01:01:24
01:01:43
01:01:58
01:03:27
01:04:03
01:04:12
01:04:20
01:04:30
01:04:30
01:04:50
01:05:55
01:05:57
01:06:10
01:06:42
01:07:17
01:07:36
01:07:39
01:08:02
01:08:27
01:08:39
01:10:49
01:10:58
01:11:57
01:13:10
01:13:42
01:14:02
01:14:33
01:16:56
01:17:13
01:17:33
01:18:05
01:18:09
01:18:15
35

36
•••:' •
Gabinet itssessor
ítlt Camp
O i - • - i i . • l. . . ' 1 • • • . : .
.T I i" " Vj'j C -!'J ! f >. "J " -•'.') '""1.1
I-.- 0VMIS •'•' -.ir-;i
- - • . .-I'-CÏ: . i 'j. s -•;' r
www.gabassac.com
AAEET: la vida de l'entitat
Ordre
102
103
104
105
106
107
108
Nom
NÚRIA VIVES
IVET BOFARULL
FRANCESC SÀNCHEZ
ALFONS VIVES
JORDI OLIVÉ
JOSEP LÓPEZ
JORDI RUBIO
Temps
01:18:36
01:18:36
01:22:26
01:23:34
01:23:43
01:24:52
01:25:40
•VALLS. Es ven un pis assolellat (100 m 2 ): 4 habitacions, 2 banys, galeria coberta, ascensor, gas natural.
Carrer del Bisbe Palau. Zona cèntrica, a pocs metres de l'ambulatori de la Seguretat Social. 114.192 €.
•MONTBLANC. Es ven una casa antiga: gran, amb garatge i celler. Al nucli antic (a 50 metres de
l'Ajuntament i a prop del Palau Reial i les Muralles). 234.300 €.
•VALLS. Es ven una parcel·la urbana (500 m 2 ). Zona molt tranquil·la i amb tots els equipaments.
•VALLS. Es lloga un local (150 m 2 ): molt cèntric i ubicat en un edifici que té 20 anys. Plaça del Blat, davant
de l'Ajuntament. Preu interessant.
•VALLS. Es busca una casa per comprar que estigui a prop del Pio Hospital i disposi d'uns 100m 2 per
planta.
•VALLS. Es venen NAUS INDUSTRIALS NOVES (diferents mides) D'OCASIO. Polígon Industrial de Valls.
Preus diversos.
•VALLS. Es lloga un boxer tancat. Zona de l'estació d'autobusos.
•LA GUÀRDIA DELS PRATS. Es ven una parcel·la urbanitzable (600 m2).
•CONCA DE BARBERÀ O ALT CAMP. Es busca una casa de poble per comprar: si pot ser, feta de pedra
i amb pati. S'accepten propostes. .^j. _ Grups
ibilians

AAEET: la vida de l'entitat
En memòria de Josep M. Freixes
Josep M. Freixes Cavallé va morir el 18 de juny, a Valls,
víctima d'una insuficiència cardíaca, a l'edat de 76 anys.
Fou un assidu col·laborador de CULTURA des del març de
1955. No és l'únic mèrit d'un home que sobretot dedicà la
vida a l'empresa.
Els escrits de Josep M. Freixes tothora han estat peces ben
assolides —que són aquelles que et deixen un bon record
després d'haver-les llegit. Han estat uns escrits que no es
poden encasellar dintre d'uns límits concrets, perquè l'autor
va tocar sempre diversos temes sota l'epígraf de "Pensant
en veu alta".
Mai no va constrènyer els pensaments, sinó que abraçà els
més diversos que pot generar la ment. Tant parlava de
l'empresa en abstracte com de la família en concret, de la
integració al Mercat Comú com de la política local, del Mas
Miquel —que el va veure néixer— com de l'home en general.
El 1951, amb altres persones, va crear l'empresa Mecanismos
Auxiliares Industriales (MAI), de la qual fou conseller i
vicepresident del Consell d'Administració. En aquesta empresa,
en què treballaven milers de persones, va crear un
gran equip humà que va perdurar fins que l'empresa passà
a mans de LEAR. Els qui van treballar amb ell n'han dit
que era una persona entranyable i d'un tracte d'una gran
humanitat.
També va presidir el Consell Econòmic i Social de la Universitat
Rovira i Virgili, un dels principals objectius del qual
és establir vincles entre la societat i la Universitat. I a més
desenvolupà tasques en moltes altres entitats, locals i foranes,
entre les quals hi ha I'AAEET.
De les moltes distincions que va rebre n'hem de destacar
la Creu de Sant Jordi —que li atorgà la Generalitat de Catalunya
probablement per haver estat l'empresari vallenc
més destacat del segle passat—, el títol de Vallenc de l'Any
de 1989 i el títol de membre honorífic de l'Institut d'Estudis
Vallencs.
L'enterrament, celebrat a l'església de Sant Joan, congregà
una gran gernació d'amics i coneguts que desitjaven retre-li
l'últim adéu. A la seva esposa —Núria Comas— i als
seus sis fills, CULTURA els transmet el més sentit condol.
Pere Altés
Els escrits de Josep M. Freixes tothora
han estat peces ben assolides. Han estat
uns escrits que no es poden encasellar
dintre d y uns límits concrets, perquè
l'autor va tocar sempre diversos
temes sota l'epígraf de "Pensant en
veu alta".
Josep M. Freixes Cavallé. (Foto: Josep Martínez)
Mai no va constrènyer els pensaments, sinó que abraçà els més diversos que pot
generar la ment. Tant parlava de l'empresa en abstracte com de la família en
concret, de la integració al Mercat Comú com de la política local, del Mas Miquel
—que el va veure néixer— com de l'home en general.
37

Al Josep Maria
(Pensant en el record)
Benvolgut,
Fa uns quants dies que sóc en terres navarreses. Quan me
n'hi anava el Daniel, el teu cunyat, em feia saber que havies
reingressat a l'hospital. Avui, després de dinar, la meva
germana ha telefonat a una amiga tarragonina per parlar
de les seves coses, i aquesta li ha explicat una notícia luctuosa
que ha passat a Valls i que han divulgat els mitjans
de comunicació. Li ha dit: "A Valls ha mort una persona
important: Freixes. El coneixeu?"
Justament avui, aquest matí, pensava en tu, mentre seguia
les petjades de la Ruta dels Dinosaures, en el contorn de
Poyales i Navalsaz. He recordat la teva dita, que t'he sentit
dir més d'una vegada: "A la vida hem de procurar deixar
alguna petjada."
Segur que els mitjans de comunicació es faran ressò de la
teva brillant trajectòria en el món industrial, econòmic, cultural...;
de la relació que, durant anys, vas mantenir amb
les altes jerarquies —unes relacions de què mai no hem
parlat i que conec per referències indirectes.
La nostra relació, en canvi, ha estat tota una altra cosa que
AAEET: la vida de l'entitat
A dalt, Josep M. Freixes als anys quaranta, en unu i i
cursió de la Secció de Muntanya de l'AAEET. (Foto. ctdidaper
la família Freixes)
A la dreta, petjades de dinosaure. (Foto extreta del fullet
de divulgació de la Ruta dels Dinosaures)
........,...-·.,:3r··.^· Manuel Femàndez
la sobtada notícia em fa recapitular, desordenadament, des
dels anys quaranta que practicàvem l'excursionisme
d'espardenya trepitjant els senderons de les serralades de
la nostra contrada. Quedàvem embadalits amb petiteses,
sovint immaterials, elevades al rang de solemnes: un núvol,
un cromatisme, el cant d'un moixó, el vent, la remor d'un
riu, el silenci...
"Que n'és, d'enriquidor, el silenci, quan és conseqüència
del pensament." Te'n recordes? El pensament i la ment, dos
conceptes que has utilitzat, magistralment, per "donar criteris
i opinions" en forma d'obra literària que has publicat
amb la denominació "Pensant en veu alta" durant quaranta-vuit
anys a la revista CULTURA.
Els escrits publicats els primers trenta-cinc anys foren la
base del teu primer llibre. Vas venir a casa i me'n vas donar
un exemplar amb una dedicatòria que sempre he recordat:
"Per a l'amic Manel Femàndez, amb qui, modestament,
comparteixo aficions i sentiments."
Com que —jo també modestament— sé què penses i què
sents, utilitzo CULTURA per fer-te arribar aquestes ratlles perquè
vull pensar que, siguis on siguis, no et podràs estar
de fer una ullada a la teva estimada revista. Sàpigues que
des d'aquí i per sempre més pensarem en tu i el record
substituirà la teva veu emmudida: "Pensant en el record".
A la ment m'hi quedarà, en silenci íntim, la sensibilitat compartida
i, gravat per poder-lo dir amb convicció i veu angoixosa,
l'epitafi manllevat: "A Valls ha mort, deixant petjada,
una persona important: Josep Maria Freixes i Cavallé."
Fitero (Navarra), 19 de juny de 2004 M

El nostre restaurant li ofereix
celebracions de qualitat
RESTAURANT
rASIAUOU
Des del 1929, família, tradició i bona cuina.
Crta. de Lleida, km 21,5 - Tel. 977 600 427 - Fax 977 613 294 - 43800 Valls