text - Web de l'Ajuntament de Castellgalí

AJUNTAMENT
DE
CASTELLGALÍ
MODIFICACIÓ DE LES NORMES SUBSIDIÀRIES DE PLANEJAMENT DEL
TERME MUNICIPAL DE CASTELLGALÍ
DOCUMENTACIÓ REFOSA
NORMES URBANÍSTIQUES
1

MODIFICACIÓ DE NORMES
SUBSIDIÀRIES DE PLANEJAMENT
DEL TERME MUNICIPAL DE
CASTELLGALÍ .
2

SÒL URBÀ
(1) Ordenació tradicional: Casc Antic
(2) Ordenació en illa tancada
(3) Ordenació en filera
(4) Ordenació en illa mixta
(5) Ordenació existent
(6) Implantació industrial
(7) Protecció conjunts de valor històric – artístic
(8) Protecció d’espais verds
(9) Ordenació en edificació aïllada
SÒL SUSCEPTIBLE D’URBANITZACIÓ
(10) Desenvolupament residencial
(11) Desenvolupament industrial
SÒL NO URBANITZABLE
(12) Conservació nuclis rurals
(13) Sòl rústic lliure permanent
(14) Sòl rústic d’interès agrícola
(15) Protecció de llocs d’interès
(16) Colònies industrials
SISTEMES GENERALS
(G) Protecció de sistemes
(P) Parcs i Jardins urbans
(E) Equipaments i Dotacions
(S) Serveis Tècnics
3

Les Normes Especifiques per a cada tipus d’ordenació es determinen amb
detall en les Normes particulars de cada zona.
4

NORMES D’ORDENACIÓ SUBSIDIÀRIES DE PLANEJAMENT DEL TERME
MUNICIPAL DE CASTELLGALÍ.
NORMES URBANÍSTIQUES.
Article 1
Les presents Normes son d’aplicació en tot el terme municipal de Castellgalí.
Article 2
Qualsevol dubte d’interpretació es resoldrà conforme el dictamen de la Comissió
Provincial d’Urbanisme.
Article 3
En cap cas i sota cap concepte es podran contradir les instruccions i normes que es
derivin de la Llei Vigent del Sòl, del Reglament per a la seva aplicació, del
Reglament de Disciplina Urbanística, i, en general, de qualsevol reglamentació
vigent, a pesar de que les presents Normes aparentment poguessin ser
interpretades en algun punt o article de forma diferent a la prevista en el moment de
la seva redacció.
Article 4
El territori que comprenen aquestes Normes Subsidiàries de Planejament, es regirà,
a efectes d’utilització, per la següent divisió en zones:
5

CAPITOL II
RÈGIM URBANÍSTIC DEL SÒL
2.1.- DISPOSICIONS GENERALS
PERMISOS I LLICÈNCIES
Article 5
Llicències
6

Estaran subjectes a prèvia llicència, sense perjudici de les autoritzacions que
fossin procedents amb arranjament a la legislació específica aplicable, els següents
actes:
- Les obres de construcció d’edificacions i instal·lacions de totes les classes de
nova planta.
- Les obres d’ampliació d’edificis i instal·lacions de totes les classes existents.
- Les de modificació o reforma que afectin l’estructura dels edificis i instal·lacions
de totes les classes existents.
- Les de modificació del aspecte exterior dels edificis i instal·lacions de totes
classes existents.
- Les obres que modifiquen la disposició interior dels edificis sigui quin sigui el
seu ús.
- Les obres que s’hagin de realitzar amb caràcter provisional, el que es refereix
l’apartat 2 de l’article 58 del text refós de la Llei del Sòl.
- Les obres d’instal·lació de serveis públics.
- Les parcel·lacions urbanístiques.
- Els moviments de terres, així com rebaix, explanació, excavació i terraplenat,
llevat que aquests actes estiguin detallats i programats com obres a executar en
un Projecte d’Urbanització o d’Edificació aprovat o autoritzat.
- La primera ocupació o utilització dels edificis i instal·lacions en general.
- Els usos de caràcter provisional dels quals tracta l’apartat 2 de l’article 58 de la
Llei del Sòl.
- L’ús del vol sobre les edificacions i instal·lacions de totes classes existents.
- La modificació dels usos dels edificis i instal·lacions en general.
7

- La demolició de les construccions, llevat en els casos declarats de ruïna
imminent.
- Les instal·lacions subterrànies dedicades a aparcaments, activitats industrials,
mercantils o professionals, serveis públics o qualsevol altre ús al que es destini
el subsòl.
- La tala d’arbres integrats en massa arbòria que estigui enclavada en terrenys
per els que existeixi un Pla d’Ordenació aprovat.
- La col·locació de cartells de propaganda visibles des de la via pública.
- I, en general, la resta d’actes que assenyalen els Plans, Normes o Ordenances.
Article 6è.- Altres llicències.
Tota ocupació temporal de la via pública requerirà també llicència prèvia i
pagament dels drets establerts.
Quan es tracti de l’ús privatiu permanent de la via pública, és requerirà
concessió administrativa, que es tramitarà conforme a les normes contingudes en els
articles 60 i concordants del Reglament de Serveis de les Corporacions locals i altres
disposicions pertinents.
Article 7è.- Llicències de particulars en terrenys de domini públic.
Quan els actes d’edificació i ús del sòl es realitzessin per particulars en terrenys
de domini públic, s’exigirà també llicència, sense perjudici de les autoritzacions o
concessions que sigui pertinent atorgar per part de l’ens titular del domini públic.
8

La falta d’autorització o concessió de la denegació impedirà al particular obtenir
la llicència i a l’òrgan competent atorgar-la.
Tota resolució que atorgui o denegui llicència haurà de ser motivada.
Article 8è.- Procediment
El procediment d’atorgament de les llicències s’ajustarà a l’establert en la
legislació de Règim Local.
En tot expedient de concessió de llicència hi constarà informe tècnic.
En cap cas s’entendran adquirides per silenci administratiu facultats en contra
de les prescripcions de la Llei del Sòl, dels Plans d’Ordenació, Programes i
Projectes.
Quan, en el supòsit anterior, el sol·licitant de la llicència executi les
determinacions del projecte, no hi haurà lloc a indemnització al seu favor si
s’ordenés posteriorment la suspensió de les activitats o la demolició del que hi hagi
realitzat.
La competència per atorgar les llicències correspondrà a l’Ajuntament, llevat en
els casos previstos per la Llei del Sòl.
Article 9è.- Procés a seguir
1.- Per a obtenir dita llicència el sol·licitant haurà de presentar a la Secretaria
Municipal instància sol·licitant-la, manifestant al mateix temps la classe d’obres que
pretén realitzar i el lloc on han d’efectuar-se.
Quan, donada la naturalesa de les obres a realitzar, sigui necessària la presentació
de projecte o es necessiti direcció tècnica d’obra, s’acompanyaran els documents
9

necessaris signats per facultatius legalment competents i visats per l’organisme
oficial corresponent. Aquests documents hauran de ser signats també pel sol·licitant.
2.- Quan dels informes dels Serveis Tècnics Municipals o dels Organismes que
hagin d’informar les sol·licituds de llicències en resultin en el projecte deficiències
esmenables, es notificarà al sol·licitant fixant un termini per a la seva correcció.
3.- Subsanades, en el seu cas, les deficiències en el termini concedit, s’atorgarà la
llicència, i si no s’haguessin corregit quedaria denegada per silenci administratiu.
4.- El sol·licitant de la llicència farà constar, en el seu cas, en l’expedient, la seva
conformitat amb les condicions sota les quals aquesta s’atorgui, les condicions de la
qual s’enumeraran en el document de la llicència, el qual s’acompanyarà, per a la
seva devolució a l’interessat, un exemplar del projecte presentat, amb la conformitat
del facultatiu de l’Ajuntament i el segell del mateix.
5.- L’interessat farà constar també en l’expedient el nom del facultatiu director de les
obres si no fos el mateix redactor del projecte, i en aquest cas, es lliurarà una nova
fulla d’encàrrec degudament visada pel respectiu Col·legi Oficial. El promotor abans
de començar l’obra avisarà al facultatiu tècnic per a que pugui assumir la seva
direcció.
Article 10è.- Documentació
Del projecte tècnic al qual es refereix l’article anterior als efectes Municipals,
s’en presentaran dos exemplars. Quan l’edificació radiqui en zona polèmica,
ferroviària o de carretera, o afectada de servitud elèctrica o fos preceptiu l’informe
del Ministeri d’Habitatge o algun altre organisme no municipal, es presentarà la
documentació que exigeixi cada un d’aquests organismes.
10

Els projectes d’obres i construccions aniran signats pel sol·licitant i pel facultatiu
legalment competent; portaran el visat del Col·legi Oficial al que pertanyi l’esmentat, i
contindran els següents documents:
.- Memòria, quan sigui imprescindible, en la que es descrigui l’obra i s’indiquin les
dades necessàries que no puguin presentar-se numèrica i gràficament en els
plànols.
.- Plànols:
a) D’emplaçament, a escala 1:500, o excepcionalment, més reduïda si les mides
del dibuix ho exigissin. En aquest plànol s’acotaran les distàncies de les obres
de l’eix de la via pública i l’amplada d’aquesta, així com la seva relació amb el
carrer mes pròxim i s’identificarà el número de carrer, l’orientació i les
alineacions oficials anteriors i posteriors. S’inclouran les operacions indicades
i els seus resultats per a l’aplicació dels drets fiscals.
b) De plantes i façanes, principals, laterals i posteriors, amb les seccions
necessàries per a la seva completa intel·ligència i amb la correcció de dibuix,
exactitud i presentació indispensable en aquesta classe de treball. Aquests
plànols es dibuixaran a escala 1:50 i en ells s’hi anotarà i detallarà
minuciosament en forma gràfica, i també numèricament, si fos possible, tot
quan sigui necessari o simplement convenient per al seu fàcil examen i
comprovació en relació amb el compliment d’aquestes ordenances. En les
plantes o seccions es dibuixarà o pintarà, en negre indeleble, el que es
conserva o roman; en groc el que ha de desaparèixer, i en vermell l’obra
nova. Es detallarà la composició arquitectònica dels cossos alts ( caixa
d’ascensors i escales, xemeneies, dipòsits, etc. ).
.- Escriptura de mancomunitat de patis quan procedeixi, amb inscripció en el
Registre de la Propietat, o de qualsevol altre servitud establerta.
.- S’acotaran totes les mides referides a ordenances de volum i higiene.
11

.- Nomenament del Tècnic de Grau Mitjà d’obligada actuació per el Col·legi
corresponent.
.- Tots els Projectes es presentaran enquadernats en format UNE A-4 ( 210 x 297
mm ).
.- Assumeix de Direcció del Tècnic de Grau Superior.
.- Document de Qualificació Empresarial del Contractista encarregat de la
realització de l’obra, i última declaració de llicència fiscal.
.- Pressupost de l’obra a realitzar, que coincidirà sempre amb l’admès pels
Col·legis Professionals en que es visi el projecte.
Article 11è.- Projectes. Diferenciació entre obres majors i menors
Serà necessària la redacció del projecte tècnic per aquelles obres considerades
com a majors:
.- Planejament urbanístic de sectors del terme municipal.
.- Execució d’obres d’urbanització i infrastructura.
.- Construcció, reforma o ampliació d’edificis d’habitatges d’ús públic o comercial.
.- Construcció, reforma o ampliació de naus industrials, magatzems i edificacions
rurals de tot tipus.
.- Instal·lació, ampliació i modificació d’activitats industrials.
.- Modificació de façanes.
.- Construcció de murs de contenció.
12

.- Moviments de terres per a volums majors de 0,5 m3/m2.
.- Construcció de pous o galeries de captació d’aigües.
Tindran, amb caràcter general, la consideració d’obres MENORS les següents:
.- Obres desenvolupades en la via pública, relacionades amb les edificacions
contigües a elles.
.- Obres de reparació, modificació o agençament que no suposin modificació de
l’estructura, i en particular les reformes interiors, reparació de cobertes, conservació
de façanes.
.- Obres auxiliars en planta baixa, sempre que no superin els 30 m2 de superfície
edificable.
.- Obres en patis i solars, particularment les de clos o tancament i moviments de
terres que no exigeixin murs de contenció o suposin volums majors de 0,5 m3/m2.
Per aquest tipus d’obres, s’exigirà croquis indicatiu signat per el Propietari i director
Facultatiu.
En qualsevol cas la distinció entre obra major i menor, s’haurà d’ajustar a l’Informe
dels Serveis Tècnics Municipals.
Article 12è .- Requisits per a l’inici de les obres
Totes les llicències seran atorgades, encara que no s’expressi en la mateixa,
salvat el dret de propietat i sense perjudici de tercers.
13

Cap llicència podrà considerar-se atorgada per silenci administratiu en cas de
que la documentació pateixi deficiències o que les obres no compleixin l’ordenació
prevista.
No es començarà cap obra que afecti a la via pública sense que per l’autoritat
municipal es marquin les alineacions i rasants de dites vies, o bé sense el vist i plau
dels Serveis Tècnics Municipals quan les alineacions i rasants hagin estat
presentades pel sol·licitant o persona que actuï en la seva representació.
Si s’efectuessin obres sense el compliment d’aquest requisit el propietari
quedarà obligat a la demolició de l’obra de totes aquelles parts que a judici de
l’autoritat municipal no s’ajustin a les alineacions, sense perjudici de les sancions
que imposes l’Alcaldia per aquesta infracció de les ordenances. Durant el temps que
passa entre l’avís municipal i la demolició, les obres quedaran completament
suspeses. L’Ajuntament podrà procedir, quan així ho estimi, a la demolició de l’obra
per compte propi carregant les despeses corresponents al propietari de l’immoble,
sense perjudici de les sancions a que hi hagués lloc.
El contractista que comenci les obres sense complir els requisits anteriors,
podrà ser objecte de sancions per part de l’Ajuntament, independentment de les que
aquest imposi al propietari al requeriment del qual és realitzaran les obres.
Les llicències caducaran per:
.- Dessestiment exprés del sol·licitant.
.- no haver-se començat les obres dins del termini d’un any, a partir de
l’atorgament de la llicència.
.- no ajustar-se a les condicions de la llicència.
Article 13è.- Execució de les obres.
Tota obra s’ha d’executar sota direcció facultativa de persona legalment
autoritzada amb aquest fi.
14

En el cas de que el facultatiu director d’una obra deixi d’actuar en la mateixa,
tindrà el deure de posar-ho en coneixement a l’Ajuntament, en el termini de tres dies,
mitjançant ofici. El promotor haurà de nomenar seguidament un nou facultatiu
director de l’obra, manifestant-ho per escrit a l’Ajuntament mitjançant l’oportuna
comunicació, visada per el Col·legi Oficial corresponent.
Mentre no es nomeni un nou facultatiu, el promotor haurà de suspendre
immediatament les obres.
Durant les obres de construcció, ampliació, addició, reforma, reparació i millora
de tota classe, els facultatius i auxiliars dels Serveis Tècnics de l’Ajuntament,
examinaran els treballs quan ho jutgin convenient, ho ordena l’Autoritat.
En tot cas podran citar al promotor de l’obra, o al seu director facultatiu, per a
que assisteixin a les visites d’inspecció entenent-se que l’acceptació del permís
atorgat comporta l’obligació de assistir a dits actes i la d’autoritzar l’entrada a l’obra
de qualsevol dels nomenats funcionaris a l’obra, sota pena, en ambdós casos, de
suspensió de les obres que ordenarà l’Alcalde – President de l’Ajuntament.
També és podrà ordenar la suspensió quan les obres no estiguin d’acord amb el
projecte aprovat.
En tota construcció els exemplars dels plànols segellats i aprovats hauran
d’estar a disposició dels funcionaris de l’Ajuntament.
Article 14è.- Supervisió municipal
No es començarà cap obra que afecti a les vies públiques, sense que per
l’autoritat municipal és marquin les alineacions i rasants de dita via.
Si s’efectuessin obres sense el compliment d’aquest requisit el propietari
quedarà obligat a la demolició de l’obra en aquelles parts que a judici de l’autoritat
15

municipal no s’ajustessin a les alineacions i rasants aprovades, sense perjudici de
les sancions que imposes l’Alcaldia per aquesta infracció de les ordenances.
Serà obligació del constructor, propietari o persona autoritzada per la llicència,
permetre l’entrada a les obres als funcionaris municipals per a que puguin efectuar la
supervisió de les mateixes, tal com s’indica en l’article anterior.
Article 15é.- Obres de reforma
Només s’autoritzaran obres de reforma, ampliació o consolidació en edificis
existents, si no estan afectats de noves alineacions o les obres serveixin per
acomodar-los a les mateixes, sempre i quan estiguin amb concordança amb les
condicions d’ús i volum de la zona en que radiqui.
Article 16é.- Obres sense llicència
Quan els actes d’edificació o ús del sòl s’efectuessin sense llicència o ordre
d’execució, o sense ajustar-se a les condicions assenyalades en les mateixes,
l’Alcalde dictarà la suspensió immediata de dits actes.
En el termini de dos mesos, comptats des de la notificació de la suspensió,
l’interessat haurà de sol·licitar l’oportuna llicència, o en el seu cas, ajustar les obres a
la llicència o ordre d’execució.
Si un cop passat el termini de dos mesos l’interessat no hagués instat l’expressa
llicència o, en el seu cas, no hagués ajustat l’obra a les condicions assenyalades en
la mateixa o en la ordre d’execució, l’Ajuntament acordarà la demolició de les obres
a càrrec de l’interessat i procedirà a impedir definitivament els usos a que donés lloc.
El mateix cas passarà si la llicència fos denegada per ser el seu atorgament contrari
a les prescripcions del Pla o de les Ordenances.
16

Si l’Ajuntament no procedís a la demolició en el termini d’un mes, comptat des
de la finalització del termini a que és refereix el número precedent o des de que la
llicència fos denegada per els motius expressats, l’Alcalde disposarà directament la
demolició a càrrec de l’interessat.
Article 17è.- Suspensió de llicències.
L’Alcalde dictarà la suspensió dels efectes d’una llicència o ordre d’execució i
seguidament la paralització immediata de les obres iniciades a la seva empara, quan
el contingut de dits actes administratius constitueixin una infracció urbanística greu.
Dita facultat podrà exercitar-se mentre les obres s’estiguin realitzant, sigui quina
sigui la data d’atorgament de la llicència o de l’ordre d’execució.
Article 18è.- Obres i llicències en zones verdes
Els actes d’edificació o ús del sòl relacionats en l’article 5 que es realitzin sense
llicència o ordre d’execució sobre terrenys qualificats en el planejament com a zones
verdes o espais lliures, quedaran subjectes al règim jurídic establert en l’article 16.
Les llicències i ordres d’execució que s’atorgaren amb infracció de la zonificació
o ús urbanístic de les zones verdes o espais lliures previstos en els plans seran
nul·les de ple dret.
Mentre les obres estiguin en curs d’execució, es procedirà a la suspensió dels
efectes de la llicència i a l’adopció de les altres mesures previstes en l’article 17.
Si les obres estiguessin acabades, es procedirà d’ofici a la declaració de nul·litat
de les llicències que les emparen els tràmits previstos en l’article 109 de la Llei de
Procediment Administratiu.
17

Article 19è.- Infraccions Urbanístiques
Tota actuació que contradigui les normes o el planejament urbanístic en vigor
podrà donar lloc a:
- L’adopció per part de l’Administració competent de les mesures precises per a
que es procedeixi a la restauració de l’ordre jurídic infringit i de la realitat física
alterada o transformada com a conseqüència de l’actuació il·legal.
- La iniciació dels procediments de suspensió i anul·lació d’actes administratius
en els que presumptament poguessin emparar-se l’actuació il·legal.
- La imposició de sancions als responsables, prèvia tramitació del corresponent
procediment sancionador, sense perjudici de les possibles responsabilitats de
l’ordre penal en que haguessin incorregut.
- L’obligació de rescabalament de danys i indemnització dels perjudicis a càrrec
dels qui signin declarats responsables.
En cap cas l’Administració podrà deixar d’adoptar les mesures tendents a reposar
els bens afectats a l’estat anterior a la producció de la situació il·legal. Les sancions
per les infraccions urbanístiques que s’apreciïn s’imposaran amb independència de
dites mesures.
Article 20è.- Tipus d’infracció
És consideren infraccions urbanístiques:
- La vulneració de l’ordre urbanístic en l’atorgament d’una llicència o ordre
d’execució.
- Les actuacions que, estant subjectes a llicència o altre autorització
administrativa de caràcter urbanístic, es realitzin sense ella, siguin o no
18

legalitzables en atenció a la seva conformitat o disconformitat amb la
normativa urbanística aplicable.
- Les actuacions que és realitzin en contra de les determinacions de la llicència,
ordre d’execució o autorització administrativa de caràcter urbanístic.
La sanció administrativa s’imposarà amb independència de la valoració penal del
fet pel Tribunals de Justícia, així com de les mesures que els mateixos adoptin en
ordre a la reparació dels danys i perjudicis ocasionats per la comissió de l’acte
il·legal.
Article 21è.- Classificació d’infraccions.
Les infraccions urbanístiques és classifiquen en greus i lleus.
Són infraccions greus les accions o omissions que, vulnerant l’ordenament
urbanístic, afecten als béns i interessos protegits pel mateix, causant-lis un dany
directe i d’importància o creant un risc cert i igualment important.
Tindran el caràcter de greus les infraccions que constitueixin l’incompliment de
les Normes sobre parcel·lacions, ús del sòl, altura, volum, i situació de les
edificacions i ocupació permesa de la superfície de les parcel·les, llevat que en
l’expedient sancionador es demostri l’escassa entitat del dany produït als interessos
generals, o del risc creat en relació amb els mateixos.
Article 22è.- Circumstàncies agreujants i atenuants.
Son circumstàncies que agreugen la responsabilitat dels culpables d’una
infracció urbanística:
19

- Haver-se prevalgut, per a cometre-la, d’una titularitat d’un ofici o càrrec públic,
llevat que el fet constitutiu de la infracció hagi estat realitzat, precisament en
l’exercici del deure funcional propi del càrrec o ofici.
- La utilització de violència, o qualsevol altre tipus de coacció sobre l’autoritat o
funcionari públic encarregat del compliment de la legalitat urbanística, o
mitjançant suborn.
- L’haver-la comès alternant els supòsits de fet que presumptament legitimaren
l’actuació, o mitjançant la falsificació dels documents en que s’acredités el
fonament legal de l’actuació.
- Realitzar-la aprofitant-se o explotant en el seu benefici una greu necessitat
pública o del particular o particulars que resultaren perjudicats.
- La reiteració i la reincidència.
Son circumstàncies les quals la seva concurrència atenua la responsabilitat dels
culpables d’una infracció urbanística:
- El no haver tingut intenció de causar un dany tan greu als interessos públics o
privats afectats per el fet il·legal.
- Haver procedit el culpable a reparar o disminuir el dany causat, abans de la
iniciació de les actuacions sancionadores.
Son circumstàncies que, segons cada cas, poden atenuar-se o agreujar la
responsabilitat:
- El major o menor coneixement tècnic dels detalls de l’actuació, d’acord amb la
professió o activitat habitual del culpable.
20

- El major o menor benefici obtingut de la infracció o, en el seu cas, haver-la
realitzat sense cap consideració al possible benefici econòmic que de la
mateixa se’n derivi.
Quan amb ocasió dels expedients administratius que s’instrueixin per infracció
urbanística es presumeixi que dels documents aportats o de la pròpia infracció se’n
desprenen indicis del caràcter de delicte o falta del fet, l’òrgan competent per
imposar la sanció, per si mateix o a proposta de l’instructor de l’expedient ho posarà
en coneixement dels Tribunals de Justícia, als efectes d’exigència de les
responsabilitats d’ordre penal en que hagin pogut incórrer els infractors.
Article 23è.- Persones responsables.
En les obres que s’executessin sense llicència o amb inobservança de les seves
clàusules, seran sancionats per infracció urbanística el promotor, l’empresari de les
obres i el tècnic director de les mateixes.
Les persones jurídiques seran sancionades per les infraccions comeses pels
seus òrgans o agents i assumiran el cost de les mesures de reparació de l’ordre
urbanístic vulnerat, sense perjudici de les indemnitzacions per danys i perjudicis a
tercers a que hi hagi lloc.
Article 24è.- Aplicació de les sancions.
Les multes que s’imposin als diferents subjectes per una mateixa infracció
tindran entre si caràcter independent.
En el cas que s’instrueixi expedient sancionador per a dos o més infraccions
tipificades entre les que existeixi connexió de causa o efecte, s’imposarà una sola
sanció i serà la corresponent a les actuacions que suposin el resultat final perseguit
en la seva màxima quantia.
21

En els altres casos, als responsables de dos o més infraccions urbanístiques
se’ls imposaran les multes corresponents a cada una de les diverses infraccions
comeses.
Article 25è.- Terminis.
Finalitzat el termini determinat per l’Administració per a que l’interessat porti a
terme les actuacions de reposició de les coses a l’estat anterior a la comissió de la
infracció, si les actuacions no s’haguessin portat a terme, l’Administració actuant
optarà, en el termini d’un mes, entre l’execució subsidiària o l’atorgament d’un nou
termini per a la realització de les actuacions precises per l’inculpat. L’incompliment
d’aquest nou termini es sancionarà amb la multa que correspongui a la infracció
originaria, imposada en el seu grau màxim, i a l’obertura del període d’un mes per a
que l’Administració opti per concedir un nou termini d’execució per a l’interessat o
per l’execució subsidiària. Les successives actuacions d’incompliment es resoldran
amb arranjament a aquesta mateixa norma.
Article 26é.- Casos particulars.
En cap cas la infracció urbanística pot suposar un benefici econòmic per a
l’infractor. Quan la suma de la sanció imposada i del cost de les actuacions de
reposició dels bens i situacions al seu estat primitiu suposes una xifra inferior a dit
benefici, s’incrementarà l’import de la multa fins arribar a l’import de la mateixa.
En els casos en que la restauració de l’ordre urbanístic infringit no exigís cap
actuació material ni existissin tercers perjudicats, la sanció que s’imposi al infractor
no podrà ser inferior al benefici obtingut amb l’activitat il·legal.
Article 27è.- Quantia.
22

Quan en el fet concorri alguna circumstància agreujant, la sanció s’imposarà
sempre en el seu grau màxim.
Si concorregués alguna circumstància atenuant, la sanció s’imposarà en el seu
grau mínim.
L’import i quantia de les diferents infraccions s’establirà de conformitat amb el
que s’estipula en els articles 66 al 91 ambdós inclosos, del vigent Reglament de
Disciplina Urbanística aprovat per el Real Decret de 23 de juny de 1978 (
2187/1978), i aparegut en el B.O.E. de 18 de setembre de 1978.
Article 28è.- Interpretació de les Ordenances.
Tot dubte que pogués sorgir en la interpretació i/o aplicació de les anteriors i
següents normes i recomanacions, serà resolta en últim terme per la Comissió
d’Urbanisme de Barcelona. En tot cas prevaldrà la solució més favorable a
l’exigència de prèvia urbanització, a la menor edificabilitat, a la inferior densitat
d’habitatge i a la major dotació d’equipament comunitari.
Article 29è.- Normes de planejament.
URBANITZACIÓ I PARCEL·LACIÓ
1.- Quan per a un sector o nucli determinat, qualificat dins del Sòl Urbanitzable no
existeixi Pla Parcial aprovat, el propietari o associació de propietaris interessats en la
seva urbanització podran formar dit Pla, que haurà de ser redactat per un tècnic
23

legalment competent i contenir els documents que prescriu l’article 13 de la vigent
Llei sobre Règim del Sòl i Ordenació Urbana.
2.- El pla parcial així format serà sotmès a la consideració de l’Ajuntament, que
podrà admetre’l o no a tràmit, i, en aquest segon cas, introduir les modificacions que
estimi convenients i proposar la seva aprovació.
3.- Les persones a les quals interessi edificar en terrenys ordenats segons plans o,
en el seu defecte, alineacions i rasants aprovades però no portades a la pràctica,
podran presentar a l’Ajuntament, si procedeix, el corresponent projecte
d’urbanització per a la seva tramitació i aprovació, si procedís. Dit projecte haurà de
ser redactat per un tècnic legalment competent i contenir els documents indicats en
l’art. 15 de la citada Llei, estar degudament relacionat amb els plans i projectes
oficials i amb les urbanitzacions existents i detallar minuciosa i fonamentadament la
parcel·lació amb indicació del tamany de les parcel·les i les seves condicions
d’edificació, d’acord amb el disposat en aquesta Ordenança.
Article 30è.- Característiques dels Plans Parcials d’iniciativa privada.
L’àmbit al que s’estén el Pla Parcial coincidirà amb el d’una unitat urbanística o
geogràfica, ben delimitada per accidents naturals del terreny o per factors de
poblament i caràcter de les edificacions.
Els Plans Parcials s’hauran d’ajustar als següents mínims en quant a serveis i
dotacions:
- Xarxa viària
Els vials de nou traçat que desenvolupin usos residencials tindran com a mínim un
ample total ( calçada més voreres ) de 10 metres. En zones de poca densitat i
degudament justificats, podrà reduir-se dit ample a 8 metres. S’admeten els vials
d’ús exclusiu per a vianants amb un ample de 4 metres que en cap cas podran
servir per al trànsit rodat, ni d’accés a la parcel·la.
24

En sectors industrials, l’ample mínim es fixà en 12 metres, admetent-los en casos
justificats de 10 metres.
Es recomana en el possible la diferenciació del trànsit rodat i peatonal, adoptant
carrers, passatges i passejos per a ús exclusiu dels vianants i carrers de
penetració i de servei per a vehicles.
- Abastament d’aigua.
La dotació mínima per habitant i dia serà de 250 litres.
Les conduccions generals i la xarxa de distribució estaran previstes per a un
consum punta no inferior a 1/10 del consum màxim diari, i per a garantir un
consum intens per a casos d’incendi. No s’admetran conduccions inferiors a 50
mm. de diàmetre.
Les canonades s’hauran d’instal·lar d’acord amb la pressió prevista però en cap
cas per a una pressió de treball inferior a 5 atmosferes.
S’instal·laran boques d’incendi amb un caudal de 5 litres/seg. acoplades en
canonades de diàmetre 70 o 100 mm. a distàncies no superiors a 300 m. Es podrà
prescindir de la seva col·locació o posar-les amb major distanciament, en zones
mancades d’edificació, com parcs públics.
La xarxa haurà de disposar de les vàlvules necessàries pel correcte funcionament
de la xarxa.
- Sanejament
Les xarxes de clavegueram seran preferentment de tipus separatiu. S’admet el
tipus unitari prevenint les seccions de les mateixes d’acord amb les pluges
normals. La col·locació de les canonades s’efectuarà segons la Norma
Tecnològica NTEISA/1973.
25

La secció mínima serà de 30 cm. de diàmetre. En ramals de 4 habitatges com a
màxim, podrà establir-se O 20 cm.
Es disposaran pous a arquetes de registre en els següents casos:
- En la intersecció de dues clavegueres.
- En els canvis de direcció sempre que l’angle format pels dos eixos sigui inferior
a 170º.
- En els canvis d’inclinació, sempre que l’angle format per les dues rasants sigui
inferior a 170º amb pendents inferiors al 5%.
- En els canvis de secció de la claveguera.
- Cada 100 m. com a mínim.
Es disposaran pous de descàrrega en aquells punts en que la sedimentació
pogués produir la obstrucció del clavegueram.
La profunditat mínima de l’espinada del clavegueram serà de 50 cm. Quan així ho
considerin convenient, les autoritats municipals podran permetre un límit de 30 cm.
- Electricitat.
Totes les conduccions A.T. dins de les zones urbanitzades de la població ja siguin
residencials o industrials, seran subterrànies, no tolerant-se l’estès de
canalitzacions aèries.
Les estacions transformadores que estiguin dins de les zones urbanitzades de la
població o a menys de 500 m. de les mateixes, hauran de ser de tipus tancat, ja
siguin en casetes o subterrànies, havent-se d’ajustar els projectes a les normes
26

d’edificació de la zona i sense que l’obra causi un efecte discordant amb la
mateixa.
L’estès de línies elèctriques de B.T. s’efectuarà subterrani. En casos especials i
amb previ informe del Servei Tècnic Municipal, es podrà efectuar aeri si les
condicions estètiques o d’utilització així ho requerissin.
L’estesa de línies es concedirà a precari quan és tracti de zones de nova
urbanització, o sectors en els que no estiguin definides les característiques
urbanístiques aplicables.
- Enllumenat públic.
El nivell d’il·luminació mínim serà de 6 lux. en vials d’escàs trànsit rodat i de
vianants, i en zones de baixa densitat d’habitatges. En les xarxes viàries de trànsit
notable, el nivell no serà inferior a 10 lux.
L’estès de les línies serà subterrani, dins de tub de PVC o fibrociment.
Els bàculs i columnes seran sempre galvanitzats.
En determinats casos i sempre que per les condicions estètiques del sector pugui
ser admès, s’autoritzarà la utilització de línies aèries però sempre sota manega o
cable trenat. En zones d’edificació continua amb fixació mitjançant braços murals,
s’admet l’estès aeri fixat a la façana amb cable trenat.
Les línies i els sistemes de protecció i maniobra es dissenyaran sempre amb
enllumenat de “ mitja nit “, llevat casos especials en que es disposi el contrari.
El sistema d’encès i apagat serà automàtic i es centralitzarà en el punt que les
autoritats municipals trobin més oportú.
- Altres serveis públics.
27

Per a l’estesa de línies telefòniques, canonades d’aigua potable, gas, etc., regirà
l’indicat en l’apartat anterior per a les línies elèctriques.
- Jardineria.
Els espais verds d’ús públic estaran dotats de tots els elements necessaris per a
que aquests sectors puguin ser utilitzats còmodament per a persones de totes les
edats. Haurà de procurar-se una conservació econòmica realitzant-s’hi amb
aquest fi les feines de paleta necessàries ( murets, escales, paviment en
determinats sectors, etc.) col·locant instal·lacions de reg. i drenatge.
- Protecció d’arbrat i paisatge.
En el desenvolupament dels plans parcials es definiran les ordenances
encaminades a la conservació d’arbres i arbustos, així com l’increment de la
població forestal i en general a la creació i conservació dels mantells de vegetació
propis de les zones de caràcter urbà o rural. Aquelles ordenances recolliran també
les orientacions modernes sobre l’arquitectura del paisatge.
Mentre no quedin definides dites ordenances i com a mesura de previsió, es
disposa, que a les zones en les que s’estableixi protecció d’arbrat o paisatge,
haurà d’acompanyar-se a tota sol·licitud d’obres, una memòria detallant el
programa i les mesures adoptades, encaminades a la conservació o substitució
d’arbrat, dins de la parcel·la corresponent en la que es prenen portar a terme
l’edificació. Així mateix s’acompanyaran documents suficients per a jutjar, d’una
manera clara, les mesures que s’adoptaran en defensa del paisatge.
- Compromisos.
Així mateix els Plans Parcials formats pels particulars, hauran de concretar
expressament els compromisos i obligacions que, en relació a la urbanització,
28

contraguin els promotors amb l’Ajuntament respectiu i amb els futurs adquirents de
solars, terrenys o construccions, qualsevol que sigui la relació jurídica que es
proposi contraure per a l’alienació.
Els compromisos, a més a més de l’especificat en l’article 3r., hauran de concretar
també:
- Compromisos del promotor, urbanitzador i propietari del sòl, de fer constar en
els documents d’alienació de les parcel·les, terrenys o construccions, que les
llicències d’edificació no s’obtindran fins que les respectives parcel·les
reuneixin la condició legal de solars.
- Sistema de conservació de les obres i Entitat o persona responsable de dita
conservació.
Article 31è.- Iniciativa municipal.
L’Ajuntament podrà prendre la iniciativa de la parcel·lació o reparació de tots els
solars que per als seus límits actuals o com a resultat de noves alineacions,
presentin forma irregular, requerint prèviament amb tal fi que presentin, en un termini
no inferior a un mes, el corresponent projecte i en cas de no fer-ho així, el redactarà
d’ofici la Corporació, efectuant-se la parcel·lació o reparcel·lació, agrupant tots els
solars o terrenys compresos en l’àrea objecte d’estudi.
Dit estudi de parcel·lació serà exposat al públic durant el període fixat per les lleis i
Reglaments pertinents, acabat el qual i juntament amb les reclamacions, si n’hi
haguessin, es procedirà per la Corporació a la seva aprovació o denegació, previ
informe dels Serveis Tècnics Municipals, havent-se de passar a informe definitiu de
la Comissió Provincial d’Urbanisme en el cas de que algun dels terrenys afectats al
projecte hagués de ser expropiat forçosament a l’objecte de portar a terme el
projecte presentat.
29

Article 32è.- Casos particulars.
Quan entre els límits laterals d’un solar i l’alineació de la façana es formin angles
inferiors a 65º, l’Ajuntament haurà de denegar la llicència de construcció
corresponent, si prèviament els propietaris confrontats no han procedit a la
regularització dels seus solars, mitjançant un projecte de reparcel·lació.
Els casos particulars que donin lloc a alineacions corbes, trencades o solars
d’angle, seran resolts pel criteri anterior.
Article 33è.- Sol·licituds de parcel·lació
Les sol·licituds de llicència per a reparcel·lar o permutar terrenys, es presentaran a
l’Ajuntament acompanyades del corresponent projecte.
El projecte contindrà els següents documents:
1.- Memòria, amb descripció del projecte i al·legació de les raons urbanístiques que
justifiquen aquesta operació, tenint en compte el que disposa la legislació vigent,
Normes Subsidiàries i/o Plans Parcials que les desenvolupin. S’indicaran les
condicions d’edificabilitat i es descriuran els lots resultants amb expressió de
dimensions, límits i altres circumstàncies necessàries per a la seva inscripció al
Registre de la Propietat i la conformitat dels propietaris afectats.
2.- Plànols, a escala 1:500, que reflecteixin gràficament les dades contingudes en la
Memòria i en especial la configuració, longituds de façana, numeració i situació dels
lots resultants respecte de les vies públiques o particulars d’accés.
Les reparcel·lacions s’acomodaran en tot cas pel que disposen els Reglaments de
“ Reparcel·lació de Sòl afectat per Plans d’ordenació urbana “ ( Decret 7 d’Abril
1966) i de “ Gestió Urbanística “ ( Real Decreto 3288/1978 de 25 d’agost ).
30

Article 34è.- Voreres.
El propietari d’un edifici de nova construcció, o d’un edifici existent que és
reconstrueixi o al que se li doni major alçada, vindrà obligat a construir, si no existís,
la vorera inclòs l’encintat amb vorada en tot el front de l’edifici, amb arranjament a
l’amplada i rasant que se li assenyali.
A les voreres que es construeixin s’utilitzaran materials que assegurin la
necessària impermeabilitat. Hauran de satisfer les especificacions de qualitat i
execució que assenyalen els serveis tècnics municipals.
Article 35è.- Servituds en relació a les vies públiques.
Tots els edificis situats en vies públiques hauran d’ostentar la placa indicadora del
número que els hi correspon en el carrer o plaça en que és trobi ubicat l’immoble.
Dites plaques, que correspondran al tipus uniforme establert hauran de ser
instal·lades i mantingudes en bon estat de conservació i visibilitat, pels propietaris de
l’immoble.
Els murs dels propis edificis estan subjectes a les servituds públiques d’instal·lació
de les plaques indicadores de la direcció dels carruatges, instal·lacions de senyals
de trànsit, permòduls, llums i aparells d’il·luminació de les vies urbanes i punts de
suport per a l’estès de línies elèctriques, telefòniques i similars. La imposició, en el
seu cas, de qualsevol d’aquests serveis no donarà dret a indemnització.
Els edificis situats en confluència de vies urbanes quedaran a més a més
subjectes a la servitud d’ostentació de ròtuls del carrer, i els propietaris d’aquells,
com els ocupants de l’immoble, hauran de deixar lliure d’impediments la perfecta
visibilitat de les plaques corresponents.
Article 36è.- Obres particulars amb alteració dels elements públics.
31

No podran alterar-se elements d’infrastructures ( paviment, conduccions d’aigua o
clavegueram, línies elèctriques o telefòniques, fanals o llanternes per enllumenat,
fonts, embornals, etc.) sense exprés permís municipal.
Article 37è.- Guals
ALINEACIONS I RASANTS
En la construcció de guals no s’alterà la rasant oficial en la línia formada per la
intersecció de façana i vorera.
Article 38è.- Alineacions
Les alineacions exteriors i rasants a que s’han de subjectar les construccions,
seran les definides i aprovades per el Municipi i que constaran en els respectius
projectes d’ordenació de la localitat.
A dit efecte s’hi hauran de considerar dos alineacions exteriors, una nomenada:
línia oficial de carrer, que es la que en els plànols urbanístics de la població
assenyala el límit entre els espais públics destinats a carrers, vies, places, etc., i les
parcel·les o solars bé siguin entitats públiques o privades, i la línia d’edificació, que
es la que assenyala el límit a partir del qual hauran d’aixecar-se les construccions
que segons els casos podrà coincidir o no amb la línia del carrer.
En els carrers o vies subjectes a projectes de nova alineació hauran d’adaptar-se
les obres de nova planta, reforma o ampliació a la línia d’edificació.
Article 39è.- Alineacions interiors.
32

Les alineacions interiors d’una illa amb ordenació tancada corresponen a les línies
que limiten el fons dels edificis, deixant un espai lliure interior denominat patí d’illa.
A tal efecte, en tota l’illa considerada d’edificació tancada, serà edificable el 70 %
de la superfície de la mateixa distribuïda en una franja perimetral. De no determinarse
el contrari en Plans Parcials o acords municipals, s’entendrà que la franja és del
mateix ample en tots els costats.
Podrà ultrapassar-se el tant per cent indicat en el paràgraf anterior, quan en
aplicar dita regla, resulti una profunditat edificable inferior als 11 metres o quan sigui
precís efectuar una regulació amb l’objectiu d’evitar reculades interiors.
No obstant, sempre que dins el pati interior d’illa no pugui inscriure’s un cercle de
8 metres de diàmetre, es considerarà l’illa totalment edificable, però no es consentirà
l’edificació d’habitatges que no tinguin façana exterior de la mateixa.
Les normes fixen la profunditat edificable de les illes del sector del “ Raval “
d’acord amb el que disposin els paràgrafs anteriors.
En casos especials de nuclis existents que per a la seva forma irregular o reduïts a
dimensions o característiques especials no puguin complir-se aquestes normes, es
podrà declarar l’illa totalment edificable, llevat dels patis de parcel·la de lliure
disposició necessaris per a complir les ordenances higièniques.
S’autoritza la construcció de balcons de vol no superior a 0,80 m. de mitjana, i de
tribunes les quals l’amplada no sobrepassi la meitat de l’amplitud de la façana
posterior, amb un vol màxim de 2 m.
El vol d’aquests elements no podran sobresortir d’un pla vertical traçat per la
intersecció de l’eix de la mitgera amb el pla de la façana i formant amb aquest un
angle de 45º, sense que en cap cas es pugui apropar a menys d’1 m. del eix de la
mitgera, ni les arestes dels buits de la façana a menys de 0,40 m. del mateix.
33

Article 40è.- Reculades
Tota edificació té que ser disposada seguint l’alineació oficial aprovada, excepte
en les zones que especialment es prescrigui una altre disposició.
No obstant, a partir de l’alçada de la planta baixa podrà recular-se l’edifici, sempre
i quan no es produeixin ni puguin produir-se, per això, mitjaneries al descobert amb
les edificacions contigües i no s’oposi a les normes especials de cada zona, a els
que es considerin en cada cas.
De qualsevol manera això no dona dret a regular l’alçada d’acord amb l’ample
mesurat respecte a l’edifici retardat, sinó que regeix l’ample oficial del carrer.
Article 41è.- Tribunes
Només es permetran voladius en forma de tribunes, o sigui tancats, sigui
lateralment o bé en la seva totalitat, en aquells carrers o places d’ample igual o
superior a 10 metres. En tot cas es requerirà una façana mínima de 7 metres.
Article 42è.- Sortint màxim.
1.- Tota classe de voladius, oberts o tancats, podran tenir un vol màxim corresponent
a la 1/10 part de l’ample del carrer, no sobrepassant com a màxim la vertical que
passa pel costat exterior de la vorada, i construir-se a partir d’una altura mínima de 4
metres sobre la rasant de la vorera. En cap cas, el vol podrà superar 1,50 m.
2.- En els carrers de menys de 10 metres, els voladius independentment d’ajustar-se
al indicat en el paràgraf anterior, només podran efectuar-se en un 50% de la façana.
3.- Si un edifici dóna front a vies de diferent amplada, regirà per a cada tram de
façana l’amplada de via respectiva.
34

4.- Las arestes de les finestres i balcons no podran apropar-se a menys de 0,40 m.
de l’eix de les parets mitgeres.
5.- Els vols dels balcons i miradors no podran sobresortir d’un pla vertical traçat per
la intersecció de l’eix de la paret mitgera amb la façana, formant amb aquesta un
angle de 45º.
Si dos o més edificis és composessin formant un sol bloc amb façana unificada, ni
haurà prou que compleixi aquest requisit en els extrems del conjunt que forma dita
façana.
6.- Entre si, els vols excepte els de marquesines i alerons hauran de conservar en
tots els seus punts una distància mínima de 50 cm. respecte a la bisectriu de l’angle
format per les línies de façana de les finques confrontants.
7.- Les arestes de les obertures situades en els costats de les tribunes normals de
façana o formant amb ella un angle major de 30º per la part interior, hauran de distar
del límit lateral d’un solar un mínim d’1 m.
8.- En carrers d’ús exclusiu de vianants, es permetrà el vol d’aquests balcons i
tribunes des de la primera planta de l’edifici. En la resta de carrers regeix el que
disposa aquest mateix article, Ap. 1.
9.- La superfície compresa en el vol de tribunes, no es tindrà en compte en cap cas
per al còmput de la superfície mínima de les habitacions a que pertanyia dita tribuna.
Article 43è.- Sortints en planta baixa.
Les marquesines, vols i voladius decoratius de les instal·lacions comercials, es
situaran de tal forma que cap dels seus punts ni dels elements que d’ells en puguin
penjar, es trobin a menys de 2,70 m. d’alçada sobre la rasant de la vorera. El seu vol
serà com a mínim de 0,30 m. inferior a l’amplada de la vorera no podent ser superior
a 1,5 metres.
35

Cap d’aquests elements, si el seu vol és superior a un metre, abocarà les aigües a
la via pública. Si aquests elements es situen a l’altura del forjat de la primera planta
es regirà llavors pel disposat a l’article anterior.
Article 44è.- Alçades reguladores.
ALÇADES
1.- Les alçades reguladores d’edificació seran variables depenent de l’ordenació
urbana prevista per a cada zona i del qual la seva especificació s’indica en les
normes particulars de cadascuna d’elles.
2.- En el plans o projectes d’ordenació es desenvoluparan les ordenances
reguladores per a cada zona, d’acord amb els criteris urbanístics indicats en aquest
planejament.
3.- Es prohibeix la substitució de la planta baixa per semisoterrani i entresol, com així
mateix la construcció de plantes àtics i sobreàtic, qualsevol que sigui la seva
reculada des de la línia de façana.
4.- Les cobertes dels edificis que en façana assoleixin la A.R.M. tindran una pendent
màxima del 30% i un límit màxim d’alçada de 2,10 metres en el seu punt més alt. Es
dividirà la coberta en els trams necessaris per a no sobrepassar aquesta alçada
màxima.
Si l’alçada de l’edifici no assoleix l’alçada reguladora màxima la coberta tindrà com a
màxim una pendent de 45º no podent sobrepassar en cap cas el pla de 30 % traçat a
partir de la A.R.M., indicat en el paràgraf anterior.
Article 45è.- Condicions especials.
36

1.- L’alçada de les edificacions amb front a dos o més carrers formant cantonada o
xamfrà serà la corresponent al edifici de major alçària
Amb aquesta alçada podran edificar-se les façanes adjacents, amb una longitud no
superior als 15 metres.
L’alçada màxima de l’edificació a les places serà la dels carrers concurrents, excepte
quan l’ordenació estètica o solució urbanística prevista disposi alçades diferents a
les regulades.
2.- Per als edificis amb front a dos o més vies que no formin cantonada ni xamfrà, si
es pretén donar a tot l’edifici una alçada igual, aquesta serà el promig de les que
corresponguin a les diferents façanes, sempre que l’excés d’alçada que es produeixi
en qualsevol d’elles no sigui superior de 3 m. Si fos així, s’hauria de rebaixar-se
l’alçada mitja a aquest límit màxim.
Si, pel contrari, es projectés establir alçades diferents, les que resultessin majors
només podran estendre’s fins a on es trobin superfícies reglades, les quals les
generatrius de les quals rellisquin per línies horitzontals situades en els paràmetres
exteriors de l’alineació oficial de la façana a les alçades reguladores màximes que
corresponguin als altres fronts i perpendicularment a les mateixes, i la inclinació de
les quals sobre el pla horitzontal sigui de 45º.
3.- Quan de l’aplicació de les regles del paràgraf anterior resulti limitació en l’alçada
reguladora màxima, és respectarà aquesta des de la façana del carrer que la
produeixi fins a una profunditat determinada pel lloc geomètric dels punts
equidistants, de les alineacions oficials.
Article 46è.- Mesurament d’alçades.
1.- L’alçada de l’edificació es mesurarà en tots els casos, des de el nivell de la vorera
fins a la intersecció del pla de coberta amb el parament de façana.
37

2.- Pels edificis que donen front a una sola via, si la rasant del carrer presa en
l’alineació oficial és tal que la diferència de nivells entre el centre de la façana i el
punt de cota més elevat de dita rasant, en el tros corresponent a l’esmentada
façana, és menor de 0,60 m., l’alçada reguladora màxima és prendrà en l’eix de la
façana a partir de la rasant de la vorera en aquest punt. Si contrariament, aquesta
diferència és més gran de 0,60m., l’esmentada alçada es prendrà, a partir de 0,60
m., per sota del punt de cota més elevat de la rasant en la porció abans indicada.
Quan l’aplicació d’aquesta regla doni lloc a diferències d’elevació d’alçada
reguladora màxima sobre la rasant de la vorera entre determinats punts de la
façana, superiors a 3 m. es considerà tal façana dividida en els trams necessaris per
que això no succeeixi.
Article 47è.- Excepcions.
Sobre l’alçada reguladora es podrà elevar tan sols:
- Les caixes d’escala i ascensor, sempre i quan quedin compreses dins d’un pla
situat formant 45º a partir de la intersecció de la línia de coberta amb la de
façana.
- Els tubs de xemeneia i ventilació amb els seus acabaments, l’alçada i situació dels
quals serà com a mínim de 3 m. per sobre la teulada pròpia o la més alta de
les confrontants.
- Les estructures de ferro dels anuncis l’alçada de les quals serà la que l’Ajuntament
trobi més apropiada.
- Los acabaments de façana de caràcter purament ornamental que no podran
destinar-se, per tant, en cap cas, a ser ocupats o habitats, tolerant-se sempre
que l’Ajuntament estimi que siguin ornamentals.
38

Article 48é.- Regularització d’alçada per promig
En els carrers del casc antic, entenent-se com a tal el tram de via comprès entre
dues transversals immediates, l’alçada dels elements d’acabament i coberta de les
noves edificacions serà la que aproximadament assoleixin la majoria dels edificis ja
existents, que estiguin alineats amb la seva façana en el sector del carrer
corresponent, a l’alçada del qual s’adaptarà la de la nova construcció i el seu número
de plantes.
Article 49è.- Alçades interiors.
- L’alçada total de la planta baixa inclòs el gruix de sostre, no podrà ser mai
inferior a 3,30 m. però serà imprescindible que quedi com a mínim una alçada
interior de 2,80 m. de llum.
- L’alçada total dels pisos no podrà ser inferior a 2,75 m. forjat inclòs, essent
l’alçada mínima interior permesa de 2,5 m.
- En les dependències de serveis consistents en banys, rebosts, safarejos,
“office” i, en general, habitacions que no siguin d’estar, cuines, menjadors ni
dormitoris, l’alçada lliure es podrà reduir fins un mínim de 2,20 m.
Article 50è.- Soterranis.
Queda permesa la construcció de soterranis no habitables amb les següents
condicions:
- Que la seva alçada mínima lliure sigui de 2m. de llum, a comptar des del sòl fins al
punt més baix del sostre.
39

- Que comuniquin amb pati, carrer o jardí, o amb la part superior de l’edifici per mitjà
d’un tub – pati o pati de llums en el que es pugui inscriure un cercle de 0,60 m. de
diàmetre de secció mínima interior.
Article 51è.- Patis. Dimensions mínimes.
HABITATGES
Tota classe d’habitatges s’ajustarà a les condicions mínimes que en cada moment
prescriguin les disposicions generals vigents, inclòs les golfes habitables.
El costat menor dels patis interiors de ventilació tindran una dimensió mínima de
1/6 de l’alçada del pati, amb un mínim de 3 metres de longitud i superfície mínima de
9 metres quadrats. L’interior dels patis que s’hagin construït amb dimensions
mínimes ha de quedar lliure de qualsevol construcció o servei.
Quan és tracti de patis de llums destinats exclusivament a la ventilació de serveis
higiènics, banys i safarejos, les dimensions mínimes seran per 0,70 m. En aquests
casos s’admet la instal·lació de sistemes de ventilació forçada i xemeneies de
ventilació ( Shunts ).
Els patis seran de forma lliure, procurant al màxim la seva regularitat; a més
sempre hauran de complir-se les següents condicions:
- Que les llums rectes mínimes dels buits que s’obrin en ells per obtenir les
superfícies mínimes de ventilació i enllumenat presses en el centre dels mateixos,
siguin de 2 metres. A aquests efectes les galeries annexes a la cuina supliran a
aquesta en el seu acompliment.
- Que si al pati fonamental se li afegeixen en més annexes, el seu ample menor
compleixi els següents mínims: igual o superior a la profunditat i amb el mínim
d’un metre.
40

Article 52è.- Habitatges.
Tots els habitatges, excepte els situats en planta baixa, hauran de tenir façana a la
via pública, a pati central d’illa o a espai lliure en ordenació de blocs aïllats.
Queda prohibida la construcció d’habitatges en el pati central d’illa.
Article 53è.- Distribució en planta.
La composició mínima de cada habitatge ha de comprendre les següents
dependències: cuina, menjador, un dormitori per a dos llits, un servei higiènic amb
inodor, rentamans i dutxa, i l’accés del qual pugui tenir lloc passar per dormitoris ni
cuina. Si aquest accés s’hagués d’efectuar a través del menjador o de la cuina –
menjador, haurà de quedar separat de dites peces per un local amb doble porta.
L’alçada mínima dels habitatges, excloent el gruix de forjat serà de 2,50 metres.
- Les habitacions seran independents entre si, de manera que cap utilitzi com a pas
un dormitori, ni serveixi a la vegada de pas al servei higiènic.
- En els habitatges rurals que tinguin com annex quadra o establia, aquests locals
s’han, tanmateix, d’aïllar d’aquells, tenint entrades independents.
Article 54è.- Tancaments.
- Les parets de façana i les mitjaneres que quedin al descobert dels edificis que es
destinin a habitatge, no podran tenir un gruix inferior a 0,15 m., ja siguin massisses
o buides, i si el seu gruix no excedeixi de l’indicat, s’hauran, a més, de protegir
amb un envà que deixi una cambra d’aire de 0,10 m. com a mínim o d’altra
41

manera que proporcioni idèntica protecció hidràulica i un aïllant tèrmic de
coeficient de transmissió no superior a 1,1 Cal/m2 x h x ºC.
- Quan la coberta estigui constituïda per teulada, les golfes no podran destinar-se a
dormitoris, sales d’estar, menjadors ni cuines a menys que estiguin aïllades
tèrmica i hidràulicament, tinguin a més l’alçada mínima exigible.
- Per a que les plantes baixes i semisoterranis puguin ser habitables, hauran de
tenir el seu paviment elevat com a mínim a 20 cm. sobre el nivell del terreny
exterior, ja sigui de la via pública, espai lliure, pati o jardí, i estar aïllades del
terreny natural per una cambra d’aire de 15 cm. com a mínim d’alçada lliure, o
mitjançant un massís impermeable de 20 cm. de gruix.
No es permetrà la construcció d’habitatges en soterranis, a menys que, tot i tenint
tal consideració per raó de la rasant de la vorera, no la tinguessin per raó del terreny
natural que és conservi en la part posterior de solar. En aquest cas haurà de reunir
les condicions d’aïllament a les que es refereix el paràgraf anterior.
Article 55è.- Dimensions mínimes.
Superfície útil és la delimitada pel perímetre definit per les cares anteriors de cada
local.
Es fixa una superfície útil mínima per a cada habitatge segons el programa
funcional per a la que s’ha projectat, d’acord amb el quadre següent:
Núm. persones 2 3 4 5 6 n
m2 útils 32 42 52 62 72 10n+12
Les diferents dependències d’un habitatge hauran de complir en quan a superfície
en planta, els mínims expressats a continuació:
42

DEPENDÈNCIES
CARACTERIST. MENJADOR CUINA DORM.
MATRI.
Sup. mínim. 2
a 3
segons pro- 4
a 6
grama fun- 7
o +
cional per
Volum
m 3
mínim
Circumferència
inscribible en
planta ( O m )
13
16
20
25m 3 /m 2
2,70
Article 56è.- Enllumenat i ventilació.
5
6
8
26m 3 /m 2
1,60
43
10
DORM.
DOBLE
8
DORM.
INDIV.
6
BANY LAVABO
3
1,5
25 20 15 6,30 3,15
2,60
2,40
llits
contigus
1,80
S’entén per llum i ventilació directa les que és prenen de la via pública, pati central
d’illa, espais lliures en ordenacions de blocs aïllats i patis de parcel·la.
La distribució interior dels habitatges haurà de ser de tal manera que totes les
peces habitables tinguin llum i ventilació directa. Aquest efecte, els edificis, amb
independència del pati central d’illa, tindran d’altres patis en el nombre que precisin.
La superfície de ventilació no serà inferior a 1/8 de superfície en planta de la
dependència corresponent. En tots els casos hauran de respectar-se els mínims
expressats a continuació:
--
metres
--

Article 57è.- Escales
44
quadrats
Cuines, trasters i vestidors de 5 a menys de 10 m 2 1,00
Dormitoris i despatxos de 6 a
menys de 10 m 2 . 1,00
Cuines, trasters, vestidors,
dormitoris, despatxos, menjadors,
sales d’estar de més de 10 a menys
de 14 m 2. 1,25
Cuines, trasters, vestidors,
dormitoris, despatxos, menjador i sales
d’estar de més de 12 m 2 . 1,75
Serveis higiènics 0,25
Banys 0,40
Les escales d’accés a l’habitatge tindran una amplada mínima de 0,90 m. i rebran
llum i ventilació directa. En cases col·lectives de més de dues plantes o de més de
quatre habitatges, l’amplada lliure mínima serà de 1,10 m.
Cada escala no podrà donar accés a més de quatre habitatges per planta, a no
ser que la seva amplada s’augmenti fins el doble, en tots els seus punts, del mínim
establert en el paràgraf anterior.
En tal cas, l’ample del vestíbul d’entrada s’augmentarà fins els 2 metres com a
mínim. La mateixa amplada mínima haurà de tenir el vestíbul quan doni accés a més

d’una escala. El nombre màxim d’habitatges a que pot donar accés una escala és el
de 6.
- Les escales tindran enllumenat i ventilació lateral directa en l’espai de cada planta
mitjançant obertures de 1,25 m 2 de superfície mínima.
S’exceptuen del que es disposa en el paràgraf anterior la planta baixa en tot cas, i
l’última i golfes habitables quan l’escala tingui enllumenat i ventilació zenital. En tot
cas, dit enllumenat i ventilació s’haurà d’obtenir mitjançant obertures de 1,25 m2 de
superfície mínima.
- El portal d’entrada haurà de quedar independent de tot vestíbul de local d’ús
públic, sense barrejar-se amb ell i la seva amplada mínima serà de 1,20 m.
- Els graons de les escales d’ús comú a varis habitatges, tindran com a mínim 0,26
m. de petjada, 0,80 m. de longitud i un màxim de 0,18 m. d’alçada. En elles no es
permetrà la construcció de replans partits.
Article 58è.- Usos
CONDICIONS D’ÚS
Els usos a considerar en l’edificació dins del terme municipal és classifiquen en
tres grups:
1er.- Ús d’habitatge
2n.- Ús d’indústria
3r.- Ús públic
Article 59è.- Ús d’habitatge
45

En l’ús d’habitatge és distingeixen dues categories, la primera de les quals
compren els edificis destinats a contenir un habitatge, i la segona, els destinats a
contenir-ne més d’una.
Aquestes dues categories d’ús és designaran amb els noms d’ús d’habitatge
unifamiliar i ús d’habitatge col·lectiu o plurifamiliar.
Article 60è.- Ús industrial
S’entén per establiments industrials, els destinats a obtenir o elaborar matèries
primes o productes mitjançant utilització d’energia pel seu immediat ús o ulterior
transformació, però no per a la seva venda directa al públic. Tanmateix, és
consideraran establiments industrials els destinats a emmagatzemat d’aquells
productes o matèries.
Les indústries és catalogaran d’acord amb el Vigent Reglament d’Activitats
Molestes, Insalubres, Nocives i Perilloses, de 30 de novembre de 1961.
Als efectes d’ubicació d’indústries d’acord amb les seves característiques,
s’estableixen les categories següents:
1ª) Indústria artesana sense molèsties per a l’habitatge.
2ª) Indústria compatible amb l’habitatge.
3ª) Indústria incòmoda admesa contigua a l’habitatge.
4ª) Indústria incompatible amb l’habitatge.
Article 61è.- Situació
Les situacions en que pot trobar-se la Indústria són les següents:
A) En edificis d’habitatge en planta pis.
B) En edificis d’habitatge en planta baixa o annexes a habitatge unifamiliar.
C) En naus o edificis exclusius en pati interior d’illa.
46

D) En edificis industrials entre mitgeres i façana al carrer, contigu a l’habitatge.
E) Totalment aïllada, en edifici independent.
F) En illes industrials.
G) En zones industrials o fora de zones urbanitzades.
Article 62è.- Límits
1.- Els límits màxims en cada categoria i per a cadascuna de les possibles
situacions, expressades en CV. per la potència mecànica, en metres quadrats per a
la superfície de parcel·la, i en decibels per al soroll, son els consignats en el pròxim
quadre.
2.- La mesura de sorolls en decibels s’efectuarà en el domicili del veí més afectat per
les molèsties de la indústria; els límits corresponents seran en tot cas, els de la zona
en que es trobi ubicat el domicili indicat, i quan la mesura es realitzi amb les finestres
tancades.
3.- Quan la mateixa indústria ocupi varies situacions en un edifici, s’entendran
acumulables els límits autoritzats de superfície i potència per a cadascun d’ells.
4.- Dins d’una situació determinada, en cada zona els límits màxims seran els de
major categoria permesa en la mateixa.
5.- Per a les indústries instal·lades en situacions C i D que no compleixin la condició
determinada en el paràgraf 9 d’aquest article, regiran els coeficients limitatius de
potència corresponents a la situació B.
6.- En tots els límits de potència mecànica instal·lada, s’admet, con a norma general,
un augment d’un 50 per 100 dels valors màxims establerts per aquelles indústries
que utilitzin maquines accionades per motors acoblats directament.
7.- El límit màxim de potència fixat podrà ser sobrepassat en casos especials, a
judici dels Serveis Tècnics Municipals, sempre que les molèsties produïdes per la
47

instal·lació, mesurades en decibels, no sobrepassin les xifres que s’indiquen en les
presents Ordenances.
8.- Les indústries que estiguin legalment instal·lades en el moment d’entrar en vigor
aquest Pla, podran augmentar la superfície edificada destinada a indústria, en el
mateix solar que ocupin, fins un 50 per 100 de la que tenien en aquesta data, encara
que aquesta ja sobrepassés els límits assenyalats en aquestes ordenances, sempre
que compleixin les altres condicions fixades en elles.
En cap cas s’admetrà l’ampliació sobre terrenys adquirits posteriorment a la data
indicada, ni tan sols la seva utilització com a patis o magatzem de materials.
9.- Els edificis que hagin d’allotjar indústries en situacions C i D per evitar la
propagació de sorolls i vibracions en els habitatges pròxims, serà necessari
construir-los de forma que les parets de separació amb els predis confrontants
estiguin disposats deixant un espai lliure, mig, de 15 cm., sense que en cap punt
pugui ser inferior a 5 cm., no tenint cap punt de contacte entre ells, excepte en
façanes on es disposarà l’aïllament per juntes de dilatació, i en la part superior en la
que es disposarà d’un tancament o protecció amb material elàstic, per evitar la
introducció de runa i aigua de pluja en l’espai intermedi. La construcció i conservació
de les juntes de dilatació de façana, i la protecció superior, aniran a càrrec del
propietari de l’edifici industrial. El que disposa en aquest paràgraf no regirà en les
zones de mitjana i gran indústria, llevat el cas de que en el moment d’entrar en vigor
les presents Ordenances l’edifici confrontant estigui destinat a habitatges. No obstant
el que es disposa en aquest article, els Serveis Tècnics municipals podran estudiar
altres solucions que proposin els interessats que puguin garantir la finalitat d’evitar
molèsties a que tendeix el que s’estableix en aquesta condició.
10.- En les zones en que s’autoritzin indústries fins a 2ª categoria, la superfície
permesa per instal·lar indústries en situació D, s’entendrà per planta, establint-se un
tipus màxim de 800 m2. De la mateixa forma es procedirà en les zones en que
s’autoritzin indústries fins a 3ª categoria, augmentant-se el topall màxim a 5.000 m2
per a la situació D i a 7.000 m2 per a la F.
48

11.- En les zones on només s’admet la instal·lació d’indústries fins a 2ª categoria
inclusiva, només es podran autoritzar edificis industrials en situació D quan el mateix
vingui ocupat per una sola indústria.
12.- Tots els límits de superfície que és fixen per a les indústries en les diverses
zones s’entendran per espais destinats a instal·lacions industrials, o sigui que no es
computaran els locals destinats a magatzems, oficines ni espais lliures destinats a
jardí.
Situació A B C D E F G
Categoria
3 5 10 il·lim. il·lim. il·lim. il·lim. CV.
1ª 25 100 150 -- -- -- -- Sup. m 2
40 45 45 45 60 75 75 Decibel
8 15 20 il·lim. il·lim. il·lim.
2ª NO 200 400 600 -- -- --
45 50 50 60 75 75
15 20 30 il·lm. il·lm.
3ª NO NO 600 1000 1500 -- --
50 55 60 75 75
il·lim. il·lim.
4ª NO NO NO NO NO il·lim. il·lm.
75 75
Article 63è.- Ús de garatges.
Corresponen als locals destinats a l’aixopluc de vehicles, classificant-se en:
49

1.- Garatges d’ús particular, annexos a habitatges unifamiliars o plurifamiliars,
podent ser:
a) Adossats a habitatge. Superfície màxima 50 m2 ( 2 cotxes )
b) Annexes a habitatges però en edificis independents de les mateixes. Superfície
màxima 100 m2 ( 4 cotxes ).
2.- Garatges d’ús col·lectiu, podent ser:
a) En planta baixa d’habitatges col·lectius. Superfície màxima 500 m2 ( 24 cotxes
).
b) En la planta interior o pati d’illa. Superfície màxima 1.000 m2 ( 50 cotxes ).
c) En edifici independent de façana. Superfície màxima 2.000 m2 ( 100 cotxes ).
3.- Garatges industrials. Comprenen tant els annexes a indústries com els que
comprenen serveis de taller mecànic per a vehicles.
4.- Garatges annexes a magatzems i establiments comercials majoristes. A efectes
de tolerància es consideraran inclosos en la superfície de magatzem sense que
puguin superar el 25 % del total.
Article 64è.- Ús agrícola i ramader.
S’entenen per edificis per a ús agrícola els destinats a allotjar instal·lacions
agrícoles, magatzems de maquinaria i equips, hivernacles, plantes d’embalatge i
comercialització de productes agrícoles, tots ells es regiran per les limitacions
indicades anteriorment per a les indústries.
Els edificis destinats a ús ramader, explotacions zootènciques, estables, corrals,
granges, etc. queden totalment prohibits en zona urbana i el seu emplaçament
distarà com a mínim 500 m. de tota àrea habitada.
50

Article 65è.- Ús públic
L’ús públic en els seus aspectes més importants es classificarà en els següents
grups:
1r.- RESIDÈNCIAL.- Comprèn els hotels o edificis o part d’ells destinats a pensions i
establiments anàlegs a on es pugui pernoctar.
2n.- ESPECTACLES.- Abasta tota classe de locals destinats a teatre o cinemes,
places de toros, etc.
3r.- SALES DE REUNIÓ.- Correspon als locals tancats o oberts la finalitat principal
dels quals, és la d’albergar activitats de vida social o relació entre els individus,
comprenent per tant, cafès, restaurants, salons de ball i similars.
4t.- RELIGIÒS.- Comprèn els edificis destinats al culte religiós de vida conventual.
5è.- CULTURAL.- Inclou els edificis i locals destinats a l’ensenyança en tots els
graus, tant els de caràcter oficial com particular, i al mateix temps, els que puguin
destinar-se a museus, biblioteques i sales de conferències.
6è.- ESPORTIU.- En aquest és classifiquen els camps d’esport en tots els seus
aspectes, locals destinats a la pràctica dels mateixos, piscines i similars, siguin de
caràcter particular, oficial.
7è.- BENÈFICI – SANITARI.- Es consideren en el mateix els edificis destinats a
hospitals, residències, clíniques, dispensaris, casal d’avis, consultoris i locals
similars.
8è.- SERVEIS.- Es consideren dins d’aquest grup els serveis públics de
comunicacions, vigilància, abastaments i mercats, bombers i altres similars.
51

Per a l’obtenció del permís de construcció o habilitació d’edificis i establiments
compresos en aquests grups, és tindrà en compte la seva importància,
característiques especials amb respecte al lloc de l’emplaçament escollit, caràcter de
la zona i molèsties o acumulacions de trànsit que puguin produir.
Article 66è.- Incompatibilitats
Les incompatibilitats entre usos diferents, es presenten, tant si aquests
coexisteixen en el mateix edifici, com si radiquen en edificis diferents, sempre que
per la seva proximitat puguin donar lloc a situacions de perill o desordre urbà, i
estètic que és precís evitar.
A tal fi i com a regla general, s’estableix que tota classe d’indústries, així com els
garatges i comerços, son incompatibles amb edificis públics, religiosos, culturals,
sanitaris, espectacles i similars, excepte quan estiguin vinculats als mateixos.
Article 67è.- Edificis ruïnosos
EDIFICIS RUÏNOSOS
S’estarà amb el disposat a l’article 183 de la vigent Llei del Sòl, sobre construccions
en estat ruïnós.
Article 68è Llicència d’activitat.
ACTIVITATS ECONÒMIQUES
1.- Independentment de l’assenyalat a l’article 5, i següents respecte a l’obligatorietat
de llicència municipal per a l’execució d’obres, qualsevol activitat econòmica que
s’estableixi en el terme municipal requerirà l’atorgament del corresponent permís.
52

2.- Expressament s’assenyala la competència de l’establert en l’apartat anterior amb
respecte a la posada en marxa, ampliació o traspàs de:
a) Indústries de qualsevol tipus, incloses les artesanals o familiars.
b) Comerços majoristes i minoristes i magatzems. Dipòsits i llocs de venda de
queviures destinats a l’abast públic.
c) Explotacions zootècniques.
d) Activitats de primera transformació de productes agropecuaris.
e) Activitats agropecuaries, quan suposin edificació o comportin la modificació
d’elements naturals ( rompudes, explotacions forestals, etc. ).
3.- L’actuació municipal tindrà per finalitat de vetllar per a que l’activitat es
desenvolupi en les condicions necessàries ( mode operatiu, instal·lacions, local, etc.)
per assegurar la tranquil·litat, seguretat i salubritat dels ocupats en dites activitats i
les del veïnat en general.
Article 69è.- Procediment de la sol·licitud de llicència d’activitat
1.- Per a l’obtenció de l’autorització de llicència d’activitat, el peticionari haurà de
presentar a la Secretaria Municipal instància sol·licitant-la i desenvoluparà els
següents extrems:
.- Localització de l’activitat que es proposa.
.- Descripció de l’activitat, acompanyant sempre que sigui possible el número
corresponent segons “ Classificació Nacional de les Activitats Econòmiques “ de
l’Institut Nacional d’Estadística.
.- Superfície del local a utilitzar.
53

.- Potència instal·lada en electromotors, motors de combustió, resistències i
transformadors.
.- Número de treballadors ( ja siguin assalariats o prestin els seus serveis en qualitat
de propietaris o familiars del mateix).
.- Relació de matèries primeres utilitzades i productes fabricats ens els casos a) i d)
apartat 2 de l’article anterior; i relació d’elements manipulats en els casos b) c) i e).
.- Situació urbanística del local.
.- Mesures correctores per adoptar.
.- Possibles repercussions en la sanitat ambiental.
.- Efectes additius.
2.- Quan donada la naturalesa de l’activitat, sigui necessària la presentació del
projecte tècnic, s’acompanyaran els documents precisos signats per l’Enginyer
Industrial de grau superior i Visat per el Col·legi professional respectiu. Aquests
documents els hauran d’anar signats també pel peticionari.
3.- Serà necessària la redacció del projecte tècnic en tots els establiments
industrials, inclosos en el nomenclàtor annex al Reglament d’Activitats Molestes, de
30 de novembre de 1961, i en els que a judici dels Serveis Municipals s’hagin de
considerar incloses.
4.- Les llicències caducaran:
a) Per desestiment expressa del sol·licitant.
b) Al cap d’un any d’haver estat atorgada la sol·licitud, en el supòsit de que no es
trobi ja en funcionament ni que s’hagi efectuat cap obra de preparació per a la
posada en marxa de l’activitat.
c) En qualsevol cas, passats cinc anys de l’atorgament de l’autorització municipal,
quan no s’hagi verificat la posada en marxa de l’activitat.
d) Automàticament per no ajustar-se a les condicions de la llicència.
54

5.- El projecte haurà de constar, com a norma general, de: Memòria i Plànols. En la
memòria s’especificaran les dades numèriques d’altre ordre que no puguin
presentar-se en els plànols i/o que ajudin a la intel·ligència més fàcil dels mateixos.
Es lliuraran tres exemplars del projecte.
Article 70è.- Tramitació de la llicència.
Per a l’atorgament, per l’Ajuntament, de les llicències de petita indústria de tipus
familiar, en edificis en els que existeixen habitatges, s’haurà de citar prèviament als
veïns directament si compareguessin en el mateix, i sol·licitar-se informe del tècnic
en el que es precisi que l’activitat que es tracta de posar en explotació no es
insalubre ni perillosa i es determini, si procedís, les necessàries mesures correctores
per a evitar les molèsties que puguin causar els sorolls i vibracions que puguin
derivar de l’explotació.
Llevat el cas que es disposa en el paràgraf anterior, la tramitació de llicències per
a la construcció d’edificis fabrils destinats a la mitjana o gran indústria o, en general,
de llicències per a l’explotació d’activitats molestes per raons de fums, gasos, pols o
olors, sorolls i vibracions excessives, com d’aquelles activitats classificades com
d’insalubres, nocives o perilloses, estaran subjectes al procediment establert en el
capítol primer, del títol II del Reglament de 30 de novembre de 1961 o modificacions
posteriors.
Article 71è.- Activitats sense llicència.
L’Ajuntament podrà disposar la suspensió provisional de tota activitat que és posi
en marxa desprès de l’aprovació de les presents normes i que s’efectues sense la
corresponent llicència o sense ajustar-se a les condicions assenyalades.
El propietari disposarà del termini de dos mesos per a presentar la corresponent
sol·licitud a l’Ajuntament. Cas de que hagués transcorregut el corresponent termini
55

sense que s’hagués sol·licitat la llicència, l’Ajuntament disposarà la suspensió
definitiva de l’activitat i podrà exigir, el desmantellament de les instal·lacions. Dita si
així fós necessari suspensió no podrà ser causa d’indemnització en cap cas.
Article 72è.- Posada en marxa
Una vegada conclosa la preparació de les instal·lacions per a l’activitat, el
propietari o empresari no podrà procedir a la posada en marxa sense comunicar dita
posada en marxa a l’Ajuntament.
Una vegada verificada la posada en marxa, l’Ajuntament procedirà a la inspecció
tècnica de l’Activitat i en el seu cas lliurarà un document acreditatiu de que aquesta
activitat és desenvolupa d’acord amb les condicions de la llicència.
Si les condicions de l’activitat no s’ajustessin a les de l’autorització, es procedirà
conforme a l’assenyalat per activitats sense llicència.
Article 73è.- Policia industrial
L’Ajuntament ve obligat, per mitjà dels tècnics corresponents a la inspecció de les
activitats que es desenvolupessin en el terme municipal, vigilant el compliment de les
Ordenances i Normes.
Com a complement del que assenyala l’article 155, els tècnics municipals tindran
accés als locals on es desenvolupi l’activitat i inspeccionar, havent de ser
subministrada tota la informació necessària per a la comprovació de que aquella
s’ajusta a les presents Normes.
Article 74è.- Condicions estètiques.
CONDICIONS ESTÈTIQUES
56

Els edificis a construir o reformar dins del terme municipal, hauran d’adaptar-se,
bàsicament, a l’ambient estètic del sector. Podrà denegar-se la llicència d’edificació
dels projectes que atemptin al bon gust i resultin impropis de l’emplaçament escollit.
Article 75è.- Condicions especials.
En determinats sectors de la població que interessi conservar un determinat
caràcter arquitectònic o urbanístic, podran imposar-se ordenacions especials a les
que s’haurien d’ajustar els projectes de les noves edificacions.
57

Art. 76è. ORDENACIÓ TRADICIONAL: CASC ÀNTIC (1)
58
CAPITOL III
RÈGIM SÒL URBÀ
Comprèn els sectors del sòl urbà corresponents al nucli antic d’edificació i àrees
limítrofes amb característiques urbanístiques i edificatòries segons model tradicional.
- Tipus d’ordenació
S’estableix el tipus d’ordenació segons alineacions de vial, amb edificació continua
entre mitgeres i conservant les característiques de l’edificació existent.

- Condicions d’edificació.
La profunditat edificable resultarà d’una ocupació del 70 % de la superfície de la illa.
En les agrupacions d’edificacions lineals, la profunditat màxima edificable serà la
corresponent a la majoria dels edificis existents, amb un màxim de 25 m, i un mínim
de 12 m.
L’alçada reguladora màxima serà la que assoleixin la majoria dels edificis existents,
que estan alineats amb la seva façana, i a l’alçada i número de plantes de la qual
haurà d’adaptar-se a l’edificació, d’acord amb el criteri fixat per la C.P.U. en sessió
de 15 de gener de 1979.
Per a la determinació dels paràmetres restants, s’estarà el que disposen les
especificacions de caràcter general d’aquestes normes.
- Condicions d’ús.
Els usos admesos en la zona de Casc Antic, seran els següents:
a) Habitatge unifamiliar i plurifamiliar.
b) Comercial, fins a 150 m2 en situació A i B; 300 m2 en situacions C, D i E.
c) Industrial, limitats a la 1ª Categoria en situacions A i B.
d) Hoteler.
e) Recreatiu, en locals tancats.
f) Socio – Cultural
g) Religiós
h) Educatiu
59

i) Assistència Sanitària, limitat a dispensaris d’urgència i consultoris.
Prèvia concessió de la llicència de qualsevol ús, s’hauran d’estudiar les
circumstàncies de tot ordre que poguessin aconsellar la restricció total o parcial de la
instal·lació dels mateixos, i en edificis existents o de nova planta.
- Condicions estètiques.
Serà obligatòria la coberta inclinada, acabada amb teula ceràmica en totes les
construccions de nova planta, reforma o addició a realitzar en aquesta zona.
En determinats edificis, a judici dels Serveis Tècnics Municipals, podrà exigir-se la
conservació i restauració de façanes; així com prohibir l’enderroc d’aquells que
reuneixin les condicions estètiques suficients en ordre a la conservació de les
característiques arquitectòniques i ambientals del sector.
Podran edificar-se els patis interiors d’illa, amb una alçada màxima de 3 m. inclosa la
coberta.
60

Art. 77è. ORDENACIÓ D’ILLA TANCADA (2)
Comprèn els sectors del casc urbà amb edificació contínua en illes tancades, de
baixa densitat.
- Tipus d’ordenació.
Serà el d’edificacions segons alineació de vial, amb edificació entre mitgeres,
constituint illes tancades com unitat de desenvolupament.
- Condicions d’ús.
Els usos admesos, amb caràcter general, són:
- Habitatge unifamiliar i plurifamiliar.
- Hoteler
- Comercial
- Oficines
- Assistència - Sanitària, limitat a dispensaris i consultoris d’urgències.
- Educatiu
- Socio – Cultural
- Industrial, limitat als classificats en 1ª categoria en situació A i B i els de 2ª
categoria en situacions B, C i D.
- Subzones.
Segons la intensitat d’edificació, es distingeixen dues subzones.
2ª Intensitat 1
L’alineació coincideix amb la de vialitat, essent d’aplicació les especificacions de
caràcter general contingudes en les normes.
61

La profunditat edificable queda determinada en el Plànol d’Ordenació corresponent
(0.4). En cap cas serà inferior a 8 m.
S’estableix una alçada màxima reguladora de 10,55 m. equivalents a planta baixa i
dos pisos. L’espai lliure interior d’illa no serà edificable.
2b Intensitat 2
L’alineació coincideix amb la de vialitat, essent d’aplicació les especificacions de
caràcter general contingudes en les normes.
La profunditat edificable ve determinada en el Plànol d’Ordenació corresponent ( 0.4
). En cap cas serà inferior a 11 m. ni superior a 16 m.
L’alçada màxima reguladora establerta per aquesta zona es de 7,50 m., equivalents
a planta baixa més un pis.
L’espai lliure interior d’illa no serà edificable sota cap concepte.
- Condicions estètiques.
Amb caràcter general, per ambdues subzones, serà obligatòria la coberta inclinada,
amb teula ceràmica, per a totes les construccions de nova planta, reforma o addició.
Art. 78è. ORDENACIÓ EN FILERA ( 3 )
Comprèn els sectors del sòl urbà recolzat sobre una via de circulació principal, amb
edificacions en filera.
- Condicions d’ús
Els usos admesos en aquesta zona són:
- Habitatge unifamiliar i plurifamiliar.
- Oficines
62

- Hotelers
- Socio – Cultural
- Sanitari - assistèncial
- Industrial, categoria 1ª
- Educatiu
- Subzones
Depenent de les condicions d’edificació, es distingeixen dues subzones:
3a Intensitat 1
Correspon a la disposició en filera, amb edificació entre mitgeres, seguint l’alineació
de vialitat, quedant la resta de parcel·la com a jardí d’ús privat.
És fixa una edificabilitat d’ 1,20 m 2 de sostre per m2 de sòl de parcel·la.
L’alçada màxima reguladora serà de 10,55 m, corresponents a la planta baixa i a dos
pisos. En tot cas la profunditat edificable no podrà superar els 16 m., encara que
amb això no s’esgoti l’edificabilitat permesa.
3b Intensitat 2
Correspon a la disposició de les edificacions en filera, seguint una alineació
paral·lela a la del vial. No serà obligatòria l’edificació entre mitgeres, permetent-se la
separació de les mitgeres sempre que la distància dels paraments sigui igual o
superior als 2 m.
És fixa una edificabilitat d’1,20 m 2 de sostre per m 2 de sòl de parcel·la.
L’alçada reguladora màxima serà de 10,55 m. corresponents a la planta baixa i dos
pisos. La profunditat edificable no podrà superar els 16 m. , comptats a partir de
l’alineació de façana. Aquesta alineació mentre que no s’hagi redactat un Estudi de
Detall, seguirà la de la majoria dels edificis existents en cada sector.
63

S’admetran construccions auxiliars en el pati posterior amb una alçada màxima de
3,15 m., quan sumades la seva edificabilitat i la de l’habitatge no sobrepassi la
intensitat màxima admesa.
- Condicions estètiques.
Amb caràcter general, per ambdues subzones, serà obligatòria la coberta inclinada,
amb teula ceràmica, per a totes les construccions de nova planta o addició.
64

Art. 79è. ORDENACIÓ EN ILLA MIXTA ( 4 )
Comprèn les zones del sòl urbà amb edificacions de caràcter residencial, que no
segueixen una tipologia edificable concreta.
- Condicions d’edificació.
Les edificacions seguiran l’ordenació segons l’alineació de vial, constituint illes
tancades. No serà obligatòria la construcció de mitgeres, permetent-se les
edificacions separades de les mitgeres, de tal manera que la separació compleixi les
dimensions mínimes establertes per als patis de llums.
És fixa una intensitat d’edificació per parcel·la d’1 m2 de sostre per m2 de sòl. En
cap cas les construccions podran sobrepassar la profunditat edificable màxima de 16
m., encara que això no permetés esgotar l’edificabilitat permesa.
L’alçada màxima reguladora és de 7,50 m. corresponents a la planta baixa, planta
pis i golfes habitables.
- Condicions d’ús.
Els usos admesos són:
- Habitatge unifamiliar
- Comercial
- Socio – Cultural
- Recreatiu en locals tancats
- Assistència Sanitària
- Industrial, limitat a la 1ª Categoria en situació A i B.
65

Art. 80è. ORDENACIÓ EXISTENT ( 5 )
Comprèn sectors del sòl urbà amb ordenacions anteriorment aprovades, amb
característiques particulars que recull el Pla General.
Els edificis construïts o en construcció a l’empara de llicències atorgades amb
anterioritat, és regiran per la normativa que va regular aquella ordenació. Podran
autoritzar-se en els mateixos obra de millora, reparació, conservació i consolidació.
En el supòsit de reforma o reedificació, haurà de redactar-se un Estudi de Detall que
determinarà el tipus d’ordenació i zona en que quedaran inscrites les noves
edificacions.
66

Art. 81è. IMPLANTACIÓ INDUSTRIAL ( 6 )
Comprèn els sectors del sòl urbà destinats a la ubicació d’instal·lacions i edificacions
d’ús industrial.
- Tipus d’ordenació
L’ordenació d’aquesta zona correspon a illes obertes, ocupades per edificacions
aïllades.
- Condicions d’edificació
La intensitat màxima d’edificació per parcel·la serà d’1,40 m 2 de sostre per m 2 de
solar. El volum màxim per parcel·la serà de 8 m3/m2 de solar edificable.
Les construccions no podran ocupar més del 70% de la superfície total de la
parcel·la. Hauran de separar-se de l’alineació oficial del carrer un mínim de 6 m. i 3
m. dels restants límits. Podran ser admesos, sempre que la separació mitja és
mantingui igual a les xifres indicades, reculades menors, fins a 5 m. i 2m.
respectivament.
- Condicions d’ús.
Els usos admesos en aquesta zona són els següents:
- Habitatge: Únicament un per indústria, amb un màxim de 90 m. de superfície,
i destinada exclusivament a personal relacionat amb la indústria.
- Indústria: Excepte les qualificades com insalubres i perilloses.
- Condicions estètiques.
67

Els solars d’aquesta zona podran tancar-se amb murs d’obra o un altre material opac
fins una alçada màxima de 0,80 m. i la resta fins a 2 m. amb construccions lleugeres
o molt calades, o amb bardissa verda.
Les faixes perimetrals dels solars que quedin lliures d’edificació hauran de ser
destinades a jardí o arbrat. S’acompanyaran al projecte d’edifici industrial el detall
gràfic de les plantacions i arbrat, amb expressió del seu número, espècie, alçada i
situació en el solar. Les plantacions i l’arbrat, de densitat adequada a l’espècie
escollida, hauran de quedar acabades al mateix temps que les construccions, havent
de romandre tot el temps en perfecte estat de conservació i neteja.
68

Art. 82è. PROTECCIÓ CONJUNTS DE VALOR HISTÒRIC – ARTÍSTIC ( 7 )
Constitueix les àrees del sòl urbà previstes com a protecció dels conjunts
arquitectònics de notable interès artístic – històric de la localitat.
En aquesta zona únicament s’admetran obres de reparació, consolidació i
manteniment, de manera que conservin les característiques estètiques del conjunt
existent.
Les àrees lliures tindran la consideració d’espais de verd privat. Són no edificables.
69

Art. 83è. PROTECCIÓ DELS ESPAIS VERDS ( 8 )
Comprèn les zones lliures d’edificació en sòl urbà que reuneixen les característiques
adequades per a la seva protecció com àrees enjardinades d’interès.
És distingeixen, segons l’ús i règim de propietat, dues zones:
Verd públic: paisatge ( 8b )
Les àrees amb aquesta qualificació són assimilables als jardins urbans definits en
els sistemes.
Verd privat: ( 8a )
Tenen aquesta qualificació els espais ajardinats de titularitat i ús privat, que
mereixen conservar-se per la qualitat ambiental d’aquestes àrees en sòl urbà.
Les zones qualificades de verd privat no podran, sota cap concepte, edificar-se.
70

Art. 84è. ORDENACIÓ EN EDIFICACIÓ AÏLLADA ( 9 )
Comprèn els sectors del sòl urbà corresponents a la extensió de la població, amb
característiques pròpies dels assentaments en ciutat jardí.
Serà obligatòria la redacció d’un Projecte d’urbanització que inclogui la determinació
de les alineacions i rasants. El projecte podrà realitzar-se per polígons d’actuació,
corresponents a les parcel·lacions Mas Planoi 1, 2 i 3 delimitades en els plans
d’ordenació corresponents.
- Tipus d’ordenació
Serà el d’edificacions aïllades, separades dels límits de parcel·la.
- Condicions d’edificació.
S’estableix una superfície de parcel·la mínima de 400 m2, quedant fixada una
ocupació màxima del 30 %. La resta del terreny tindrà la consideració de zona de
verd privat.
L’alçada màxima reguladora serà de PB + 2p corresponents a 9,15 m. mesurades en
tot el perímetre a partir de la cota del terreny natural.
És fixa una edificabilitat neta de 0,76 m2t/m2 de sòl, i un volum màxim edificable per
parcel·la de 4.000 m3.
La construcció és separarà 6 m, de la línia oficial del carrer i 3 m. dels límits amb els
veïns. Aquesta separació és extensiva als vols dels balcons i terrasses, llevat en la
del front de la façana que podrà portar-se fins a 4,50 m. de la línia oficial del carrer.
- Condicions d’ús.
S’admeten els següents usos:
71

- Habitatge unifamiliar
- Comercial, fins a 150 m2 de sostre.
- Hoteler
- Recreatiu, en locals tancats
- Condicions estètiques.
Serà obligatòria la construcció de parets de tancament de la parcel·la, que s’hauran
de realitzar amb material opac fins una alçada màxima de 0,80 m., podent elevar-se
fins a 1,50 m. mitjançant materials calats o mitjançant bardisses.
- Condicions complementàries d’edificació.
a) Habitatges aparellats:
S’admet la construcció d’habitatges aparellats exigint-se una unitat de composició.
Per a la construcció de dos habitatges aparellats serà necessari que ambdues
parcel·les compleixin les característiques mínimes de parcel·lació i els paràmetres
d’edificació que s’estableixen per als habitatges aïllats a excepció feta de la reculada
al límit veí que efectuï la construcció aparellada.
b) Moviment de terres i adaptació topogràfica:
En els casos en que sigui imprescindible l’anivellament del terreny mitjançant
terrasses, aquestes es disposaran de tal forma que la cota de cada una d’elles
compleixi amb les condicions següents:
1ª) Les plataformes d’anivellament junt, als límits de la parcel·la no podran situar-se
a 1,50 m. per damunt o per sota de la cota del carrer o dels límits amb altres
parcel·les en la seva cota natural.
2n) Aquestes plataformes en l’interior de les parcel·les, excepte els soterranis,
hauran de disposar-se de forma que no excedeixin un talús ideal de pendent 1:3 (
alçada: base ) traçat des de les cotes possibles en els límits, per sobre o sota.
72

3r) Els murs d’anivellament de terres en els límits no tindran una alçada superior a
1,50 m. sobre o sota la cota natural de dits límits. Els murs interiors de contenció de
terres no sobrepassaran dels 3,00 m. en la seva cara vista.
Si degut al moviment de terres en una parcel·la, s’aboquen aigües sobre una o
varies confrontants, el propietari queda obligat a construir una xarxa de drenatge
interior en la seva parcel·la, amb la finalitat de recollir les aigües de reg. o pluja.
c) Garatges i construccions auxiliars:
S’autoritza la construcció de garatges enterrats i adosats a la línia oficial del carrer,
sempre i quan ho siguin en substitució del massís natural de terres. S’hauran de
respectar separacions mínimes als límits veïns establertes en les Normes. S’admetrà
l’edificació junt a la mitgera amb autorització expressa del veí i només en el cas de
que el garatge quedi enterrat en el massís de terres.
Es complimentarà el que es grafia en el següent esquema:
S’admet la construcció de garatges construïts en substitució del massís de terres
reculades de la línia de façana fins a un màxim de 2 metres. En aquest cas l’espai
73

eculat s’haurà de pavimentar i queda prohibit el tancament del mateix mitjançant
tanca, ni col·locada a la línia de façana.
d) Piscines:
Les Piscines s’hauran de construir totalment encastades respecte al nivell natural del
terreny i separar-se una distància mínima de 1,5 m. de qualsevol límit.
Si les piscines es construeixen sobresortint més de 0,50 metres respecte el nivell
natural del terreny hauran de guardar les distàncies mínimes establertes per a les
edificacions, i es comptabilitzarà a efectes de volum edificat en la parcel·la.
74

Art. 85è. ORDENACIÓ UNIFAMILIAR – INTENSITAT 3 ( Clau 20 )
1- Definició
Comprèn els sectors de sòl urbà amb edificació sobre parcel·les en filera, formant
grups separats reculats de l’alineació de vial, conservant la continuïtat mitjançant les
tanques en façana a vial. Cada unitat d’edificació disposarà d’un pati anterior i
posterior i un lateral en les que ocupin els extrems de cada grup.
2- Tipus d’ordenació
Serà el “Edificació contínua reculada de l’alineació de vial”. També s’admet
“l’edificació aïllada”.
3- Condicions d’edificació i edificabilitat.
- A més a més de l’edificació contínua reculada segons alineació del vial,
també s’admet l’habitatge unifamiliar aïllat.
- Pel cas d’habitatge unifamiliar entre mitgeres regeixen les condicions
d’edificació i edificabilitat definides per “l’Ordenació unifamiliar – Intensitat 4”,
descrites en la clau 21.
- Pel cas de la opció d’habitatge unifamiliar aïllat, les condicions seran:
Edificabilitat: 0,60 m2 sostre/m2 sòl de parcel·la.
Parcel·la mínima: 400 m2.
Façana mínima: 15 ml.
Ocupació màxima: 30%
Alçada màxima: 7,50 m. amb les excepcións de la clau 21.
Separació a límits: A façana obligatòria: 3 m. ( màxim i mínim )
A la resta límits: 4m.
75

4- Tancaments
Les parets de tancament que donin front a vials públics, no sobrepassaran l’alçada
d’1,70 m. i seran de material opac fins a una alçada mínima de 0,30 m. i una alçada
màxima de 0,60.
Les parets de tancament en els altres límits de parcel·la seran de 1,70 m. com a
màxim, no podent ser de material opac.
5- Condicions d’ús.
S’admeten els usos següents:
a) Habitatges – Es permet únicament l’habitatge unifamiliar.
b) Comercial – Es podran autoritzar comerços i locals de serveis destinats a
cobrir necessitats quotidianes, fins a una superfície de local de 200 m2.
c) Oficines – Estan admeses fins a un màxim del 25% de la superfície de sostre
edificable en una parcel·la. S’admeten els despatxos de professionals lliberals
sense limitació.
d) Esportiu – Està admès quan estigui vinculat a l’habitatge.
e) Restauració – Està admès.
f) Industrial – Solament s’admeten activitats artesanals, en planta baixa, i fins a
una superfície màxima de local de 200 m 2 .
g) Cultural – Esta admès.
6- Verd privat
76

El sòl lliure de parcel·la no ocupat per l’edificació tindrà la consideració de verd privat
i estarà lliure de qualsevol edificació.
Les edificacions corresponents al vial C hauran de respectar les franges de verd
privat assenyalades en els plànols. Aquestes franges no podran ser edificades i
s’hauran de tractar amb enjardinament i arbrat. Amb la finalitat d’ajustar-les al
resultat de la parcel·lació, la seva localització podrà variar dins dels límits màxims
establerts pel polígon de moviment grafiat en els plànols.
7- Condició especial.
Quan, com a conseqüència dels diferents tipus edificatoris resultin habitatges del
tipus entre mitgeres amb mitgeres al descobert, aquestes s’hauran d’acabar amb
materials de façana o optativament retirada un mínim de 2m. del llindar de parcel·la,
en aquest cas s’admet l’execució d’obertures en aquesta façana.
77

Art. 86è. ORDENACIÓ UNIFAMILIAR – INTENSITAT 4 – ( Clau 21 )
1- Definició
Comprèn els sectors de sòl urbà amb edificació sobre parcel·les en filera, formant
grups separats resultats de l’alineació de vial, conservant la continuïtat mitjançant les
tanques en façana a vial. Cada unitat d’edificació disposarà d’un pati anterior i
posterior i un de lateral en els que ocupin els extrems de cada grup.
2- Tipus d’ordenació
Serà el “ d’edificació contínua reculada de l’alineació de vial”.
3- Condicions d’edificació i edificabilitat.
- La intensitat neta d’edificació per cadascun dels edificis serà de 1,2 m 2 de sostre
per a cada m 2 de sòl de parcel·la
- La superfície de parcel·la mínima serà de 150 m2.
- La façana mínima s’estableix en 5 m.
- L’ocupació màxima de parcel·la serà del 40%.
- L’alçada màxima serà de 7,50 m., corresponents a planta baixa i a una planta pis (
PB + 1 ).
Per damunt d’aquesta alçada màxima només és permetrà:
a) La coberta definitiva de l’edifici, de pendent igual o inferior al 35%, l’arrancada de
la qual és situï sobre una línia horitzontal paral·lela als paràmetres exteriors de les
façanes, a una alçada no superior a la reguladora màxima i el sòl de la qual o
(“ràfec”) no superi els 30 cm.
78

És permetrà habilitar l’espai sota coberta com a habitatge, en aquest cas els
paràmetres que delimiten una zona habitable tindran com a mínim 1,50 m. d’alçada.
Aquesta ocupació no haurà d’interrompre els plans de coberta, solament és podrà
executar finestres o patis en forma de terrat que permetin complir les condicions
mínimes de ventilació i il·luminació. En cap cas la superfície del terrat serà superior
al 30 % de la superfície total de la coberta en planta. En cap cas s’admetran
ocupacions sota coberta que apareguin com doble façana conegudes formalment
com “ àtics “.
b) Els elements tècnics de l’edificació i instal·lacions.
- Els edificis hauran de separar-se dels límits de la parcel·la en les següents
distàncies:
- Separació obligatòria ( mínima i màxima ) de façana a línia oficial de
carrer.............3 m.
- Separació
Adossada.
lateral..........................( cap )
- Separació a límit de fons ( mínim
)..............................................................................4 m.
En cap cas les edificacions podran tenir una profunditat edificada superior als 12 m.
4- Tancaments.
Les parets de tancament que donin de front a vials públics, no sobrepassaran
l’alçada d’1,70 m. i seran de material opac fins a una alçada mínima de 0,30 m. i una
alçada màxima de 0,60.
Les parets de tancament en altres límits de parcel·la seran d’1,70 m. com a màxim,
no podent ser de material opac.
5- Condicions d’ús.
79

S’admeten els usos següents:
a) Habitatges – Es permet únicament l’habitatge unifamiliar.
b) Comercial – Es podran autoritzar comerços i locals de serveis destinats a
cobrir necessitats quotidianes, fins a una superfície de local de 200 m2.
c) Oficines – Estan admeses fins a un maxim del 25% de la superfície de sostre
edificable en una parcel·la. S’admeten els despatxos de professionals lliberals
sense limitació.
d) Esportiu – Està admès quan estigui vinculat a l’habitatge.
e) Restauració – Està admès.
f) Industrial – Només s’admeten activitats artesanals, en planta baixa, i fins a
una superfície màxima de local de 200 m2.
g) Cultural – Esta admès.
6- Verd privat.
El sòl lliure de parcel·la no ocupada per l’edificació tindrà la consideració de verd
privat i estarà lliure de qualsevol edificació.
80

82
CAPITOL IV
RÈGIM DE SÒL SUSCEPTIBLE D’URBANITZAR

SÒL URBANITZABLE
Art. 87è. DESENVOLUPAMENT RESIDENCIAL ( 10 )
Comprèn el sòl apte per acollir les necessitats de nou habitatge de 1ª i 2ª
residència, adaptant-se a les peculiaritats de l’entorn.
L’edificació haurà de complir les següents condicions de caràcter general:
- Alçada màxima reguladora de PB + 2P, equivalents a 9,15m., mesurats en tot
el perímetre a partir de la cota natural del terreny.
- El sòl destinat a l’aprofitament privat serà com a màxim el 65% de la
superfície de l’àrea de referència.
- Els usos específics són els d’habitatge. Es considera incompatible l’ús
industrial.
10 a) Subzona intensitat 1
L’edificabilitat bruta de la zona queda fixada en 0,75 m 2 sostre/m 2 sòl.
El tipus d’ordenació previst és el d’edificació aïllada. No obstant, el Pla Parcial podrà
determinar l’agrupació de diversos habitatges formant conjunts entre mitgeres, sense
variar per això els índexs d’edificabilitat màxims establerts per les Normes.
10 b) Subzona intensitat 2
És fixa per aquesta subzona un índex d’edificabilitat net de 0,76 m 2 sostre/m 2 sòl.
L’edificabilitat bruta es fixa en 0,50 m 2 sostre/m 2 sòl. El tipus d’ordenació serà el
d’edificació aïllada, rodejada de verd privat.
83

S’estableix una parcel·la mínima de 400 m2, amb una ocupació en planta del 30 %
com a màxim.
Únicament s’admetrà l’habitatge unifamiliar.
10 c) Subzona intensitat 3
Per aquesta subzona es fixa un índex d’edificabilitat net de 0,70 m2/sostre/m2sòl,
essent de 0,45 m2/sostre/m2sòl l’índex d’edificabilitat bruta.
El tipus d’ordenació serà el d’edificació entre mitgeres, amb alineació de façana
paral·lela a la línia oficial del carrer i reculada 5m. respecte de la mateixa. Els espais
lliures d’edificació tindran consideració de verd privat.
S’estableix una parcel·la mínima de 200 m 2 i una ocupació màxima en planta del 40
%.
Únicament s’admetrà l’habitatge unifamiliar.
ESPECIFICACIONS SOBRE PLANEJAMENT
El Pla Parcial que desenvolupi el sector 1C ( plànol 0.7 bis ) no podrà qualificar com
a edificables aquells terrenys que presentin un pendent superior al 30 %.
Dits terrenys hauran de qualificar-se com a protecció del paisatge, podent admetre’s
un 25% dels mateixos com a zona verda d’ús públic.
84

Art. 88è. DESENVOLUPAMENT INDUSTRIAL ( 11 )
Comprèn el sòl apte per a la urbanització, destinat a activitats industrials no
considerades insalubres o perilloses.
Segons les condicions d’edificabilitat, es distingeixen dues subzones:
11 a) Ordenació contínua
Correspon al sector immediat al sòl urbà, amb ordenació en edificació contínua,
formant illes.
El sòl per aprofitament privat serà com a màxim el 70% de la superfície.
La intensitat màxima d’edificació per parcel·la serà de 1,80 m 2 sostre/m 2 sòl, amb una
ocupació màxima del 80%.
L’alçada màxima serà de 8 m, corresponents a PB + 1P.
Les edificacions s’hauran de retirar de l’alineació oficial del carrer 5 m., deixant entre
aquesta i la línia d’edificació un espai lliure com a pati de maniobra i càrrega.
11 b) Ordenació oberta
El tipus d’ordenació serà el d’edificació aïllada, que haurà de complir les següents
condicions de caràcter general:
- L’edificabilitat bruta de la unitat de zona és fixa en 0,72 m 2 sostre/m 2 sòl, i la
intensitat màxima d’edificació per parcel·la en 1,2 m2 de sostre per m2 de sòl.
- El sòl destinat a aprofitament privat serà com a màxim el 65% de la superfície de
l’àrea de referència.
85

- L’ocupació de la parcel·la serà del 60% i el volum màxim d’edificació per parcel·la
serà de 8 m3/m2 de la superfície edificable.
11 c) Ferroviari
Correspon al sector denominat “ entrevies “ destinat a la ubicació d’indústries de
tipus ferroviari, havent de complir les següents condicions:
- Només s’admetran indústries relacionades amb els ferrocarrils.
- El sòl destinat a aprofitament privat no serà superior al 70 % de la superfície
total compresa pel Pla Parcial.
- L’ordenació serà d’edificació aïllada amb una ocupació màxima del terreny
susceptible d’aprofitament privat del 50 %.
- El volum màxim edificable serà de 8 m3/m2 de la superfície edificable.
El Pla Parcial que ha de desenvolupar aquest sector únic, inclourà, com a sistema
d’obligat compliment, el vial ( des del pont sobre el riu ) que servirà d’accés al sector,
amb un pas existent sota la via fèrria.
El traçat de dit vial queda reflectit en el plànol d’ordenació O.1.
86

87
CAPITOL V
REGIM DEL SÒL NO URBANITZABLE

Art. 89è. CONCEPTE DE NUCLIS DE POBLACIÓ
D’acord amb les especificacions de l’article 92 C) del Reglament de Planejament als
efectes de les previsions de les zones qualificades com “ rústica lliure permanent “,
rústic d’interès agrícola i espais de valor paisatgístic, s’entendrà com nucli de
població tot assentament humà que origini requeriments i/o exigències assisténcials i
de serveis urbanístics a l’Ajuntament de Castellgalí.
88

Art. 90è. PROTECCIÓ NUCLIS RURALS ( 12 )
Comprèn les àrees de població assentades en el sòl no urbanitzable, que conformen
nuclis habitats de caràcter rural.
Únicament es permetran les edificacions de reforma o ampliació de les existents, i
les de nova planta que, mantenint el caràcter rural de construccions i usos, s’ajustin
a les següents condicions:
- edificabilitat total màxim 1,0 m2 sostre per m2 de solar.
- alçada màxima reguladora de 7,50 m. corresponents a planta baixa, planta pis
i golfes.
- la profunditat edificable s’adaptarà a la de les edificacions contigües existents,
amb un màxim de 16 m.
- Serà condició indispensable per a la concessió de la llicència, l’aprovació
prèvia del corresponent PLA ESPECIAL D’ORDENACIÓ del sector.
Els usos admesos en aquesta zona són:
- Habitatge unifamiliar.
- Comercial.
- Industrial, limitat a les de 1ª categoria en situacions A, B i magatzems.
Art. 91è. SÒL RÚSTIC LLIURE PERMANENT ( 13 )
Comprèn el sòl no urbanitzable sense caràcter especial que s’hagin de preservar.
Es permet la construcció d’edificacions rurals aïllades, sense formació de nuclis de
població, d’acord amb les disposicions dels articles 85 i 86 de la Llei del Sòl i les
limitacions especificades a continuació:
89

- l’edificació ha de ser aïllada.
- l’índex d’edificabilitat net serà de 0,015 m 2 sostre/m 2 sòl, i l’alçada màxima
permesa de 7 m.
S’hauran de tramitar-se les autoritzacions pertinents d’acord amb el que disposa
l’article 44 del Reglament de Gestió Urbanística, i tanmateix haurà de presentar-se a
informe preceptiu de la Conselleria d’Agricultura, Ramaderia i Pesca.
Art. 92è. SÒL RÚSTIC D’INTERÈS AGRÍCOLA ( 14 )
Comprèn els sòls no urbanitzables que pels seus actuals usos s’han de preservar de
processos d’edificació, no relacionats amb l’activitat a que se’ls destina.
Únicament s’admeten les edificacions o instal·lacions destinades a usos o activitats
amb finalitats agrícoles o rurals o que s’hi relacionin. Les construccions s’hauran de
separar 8m. del eix dels camins d’ús públic i 5 m. dels límits de la finca.
Seran d’aplicació exclusiva les especificacions dels articles 85 i 86 de la Llei del Sòl,
havent de tramitar-se les autoritzacions segons el que disposa l’article 44 del
Reglament de Gestió, sent preceptiu l’informe de la Conselleria d’Agricultura,
Ramaderia i Pesca.
Art. 93è. PROTECCIÓ DE LLOCS D’INTERÈS ( 15 )
Independentment dels usos globals especificats pel sòl no urbanitzable, es delimiten
àrees de protecció pels diferents elements existents en medi rural.
15 a) edificacions d’interès històric – artístic.
Queda determinada la seva àrea de protecció d’acord amb l’entorn, en el plànol 0.8
únicament seran permeses obres de conservació, restauració o consolidació dels
conjunts edificats, així com les de remodelació i millora dels espais lliures que les
rodegen, que quedaran subjectes a la qualificació de verd protegit.
90

15 b) Conservació tipologies tradicionals : masies.
Es determina una àrea de protecció definida per una línia a 50 m. de distància dels
murs de l’edificació actual a protegir, de manera general, la definida per un cercle de
100 m. de diàmetre.
En les àrees de protecció es prohibeixen les edificacions o instal·lacions de tot tipus,
llevat de les específicament destinades a l’ampliació de les actuals, i sempre que
s’adaptin a l’estètica i composició del conjunt.
15 c) Espais de valor paisatgístic
Comprèn els espais que per les seves condicions naturals han de ser objecte
d’especial protecció, especialment dels valors forestals, paisatgístics i ecològics que
els caracteritzen.
Règim general:
1.- Només es permeten les activitats e instal·lacions lligades a l’explotació forestal i
als habitatges unifamiliars segons les indicacions previstes a continuació.
2.- Es prohibeix la tala d’arbres que no respongui a Plans d’explotació forestal
pertinentment autoritzats pel Ministeri d’Agricultura, havent d’assegurar en tot cas
per raons d’interès urbanístic la permanència de les masses forestals.
Condicions particulars d’ús:
1.- Es prohibeixen absolutament les activitats extractives i els moviments de terres i
els anivellaments.
2.- Es prohibeixen els usos següents:
- assistència – Sanitària
91

- educatiu
- recreatiu
- esportiu
- socio – cultural
S’admetrà la construcció d’habitatges unifamiliars que no puguin formar nuclis de
població, d’acord amb el que disposen els articles 85 i 86 de la Llei del Sòl, i amb la
següent limitació:
- alçada màxima de l’edificació 7 m.
Hauran de tramitar-se les autoritzacions d’acord amb l’art. 44 del Reglament de
Gestió, previ informe preceptiu de la Conselleria d’Agricultura, Ramaderia i Pesca.
Art. 94è. COLONIES INDUSTRIALS E INDUSTRIES AÏLLADES EN EL SÒL NO
URBANITZABLE ( 16 )
Comprèn els sectors del sòl no urbanitzable ocupats actualment per edificacions de
tipus industrial.
No s’admetran obres de nova planta, excepte les que suposin modificacions, millores
o ampliació de les existents, sempre dins del perímetre de la zona.
Les obres a realitzar s’hauran de subjectar a les següents condicions:
- edificació total de 4 m 3 per m 2 de solar.
- ocupació màxima del 60% de la superfície de parcel·la.
- separació mínima de 5 m. a eixos de camins públics i de 5 m. als límits de
parcel·la.
92

S’admetrà l’ús d’habitatge proper al complex industrial, per al mateix, excepció feta
de la del personal encarregat del control de les indústries.
Art. 94bis. RECINTE INDUSTRIAL EN SÒL NO URBANITZABLE “ELS
CARBUROS”(16a)
Comprèn el conjunt edificat “Els Carburos” situat al marge esquerra del Llobregat a
1,4 Km. de la carretera BV-1229 de Sant Vicenç de Castellet al Pont de Vilomara.
93

95
CAPITOL VI
REGULACIÓ DELS SISTEMES

Art. 95è. SISTEMES GENERALS
REGULACIÓ DELS SISTEMES
Els sistemes generals són el conjunt d’elements que ordenadament relacionats
entre si, constitueixen l’estructura general del territori.
Són sistemes generals els elements bàsics destinats a la prestació de serveis
d’interès general, en matèria de comunicacions, serveis tècnics, espais lliures i
equipaments comunitaris.
Art. 96è. SISTEMES LOCALS
Els sistemes de caràcter local, de cessió gratuïta en l’execució dels Plans Parcials
que han de desenvolupar-se en sòl urbanitzable, han de completar els sistemes
generals previstos en les Normes.
Amb l’objecte d’assegurar el manteniment de l’estructura general del territori, en
alguns casos, les Normes fixen el destí, situació i superfície mínima dels espais de
domini públic de cessió gratuïta que obligatòriament han de complir-se en les
determinacions dels Plans Parcials o Plans Especials, que desenvolupen els sectors
corresponents.
En els Plànols d’Ordenació ( O.8 ) queden fixats aquests sistemes locals d’obligat
compliment, i la superfície dels quals ha de considerar-se independent de la indicada
expressament per a la zona o subzona en que es troba lligat.
S’ha de considerar que la cessió d’aquestes àrees no exclou la d’altres, no
determinades per aquestes Normes, fins assolir en conjunt les determinacions
mínimes previstes per el Reglament de Planejament.
96

Art. 97è. SISTEMES GENERALS
PROTECCIÓ DE SISTEMES ( G )
Inclou les àrees adjacents al sistema viari bàsic, ferroviari i de lleres fluvials, amb
l’objecte de preservar-los de qualsevol actuació urbanística que pogués entorpir el
seu correcte funcionament.
Han de nomenar-se expressament:
Sistema viari bàsic
Comprèn els vials de circulació rodada que constitueixen la xarxa primària a nivell
municipal, incloent les previstes en projecte pel Ministeri d’Obres Públiques i
Urbanisme.
Queden grafiats en els plans d’ordenació corresponents. ( O.1 ) constituint
l’element fonamental en la determinació de l’estructural general del territori.
En la zona de protecció del sistema ( clau G ) no podran realitzar-se edificacions
de nova planta.
Sistema ferroviari
Previst en les Normes, sense perjudici de la competència estatal, en matèria de
ferrocarrils.
La construcció i edificació en sòl immediat a les vies ferries està subjecta a les
limitacions establertes en la legislació específica ferroviària. A més, s’estableix la
inedificabilitat en la zona de protecció del sistema ( clau G ) que, a aquests efectes i
de la mateixa manera que amb el sistema viari bàsic, constitueixen una unitat amb
98

dits sistemes. Únicament s’exceptuen els edificis i instal·lacions al servei de la xarxa,
que no sobrepassaran l’alçada màxima de 7 m. ( PB + 1 Pis ).
PARCS I JARDINS URBANS ( P )
Comprèn els espais destinats a zones verdes per a descans i relax de les
persones, jocs i millores de l’entorn.
No s’admet l’edificació sota cap concepte, ni superposició de les zones del parc
amb les superfícies destinades a vials públics.
L’ordenació es realitzarà mitjançant arbrat, jardineria i elements accessoris propis
per a les funcions previstes.
La titularitat del sòl ha de ser pública, obtenint-se en tot cas d’acord amb el que
s’especifica en aquestes normes.
EQUIPAMENTS I DOTACIONS ( E )
Comprèn els espais i edificacions destinats a usos col·lectius, al servei de la
comunitat.
El sòl serà preferentment de domini públic, admetent-se la titularitat privada,
segons el que s’especifica expressament en l’article 3r d’aquestes Normes.
És classifiquen, amb caràcter general, en:
- equipament docent: centres educacionals, incloses les instal·lacions
complementàries.
- equipament sanitari – assistèncial: dispensaris, cliniques, ambulatoris, llars d’avis.
99

- equipament esportiu – recreatiu: instal·lacions esportives i serveis annexes.
- equipament socio – cultural: centres socials i cívics, cases culturals, biblioteques,
museus, exposicions.
- equipament públic – administratiu: serveis administració, seguretat.
- equipament religiós: temples, cementiris.
- equipament de subministres: mercats, escorxadors, àrees de servei.
La determinació del tipus d’equipament a assignar a les diferents zones
qualificades com a tals, correspon a l’administració actuant, a través d’un Pla
Especial.
Mentre que no s’aprovi el Pla Espacial, es consideren inedificables els terrenys
pels particulars, excepció feta de l’autorització expressa de l’Ajuntament, per a la
instal·lació d’equipament susceptible de titularitat privada.
- Condicions d’edificació
Sempre que en els Plans Especials no s’especifiquin condicions urbanístiques en
contra, s’hauran d’observar les següents condicions:
- en sòl urbà regirà el tipus d’ordenació en el que està emplaçat l’equipament, i
quan sigui el cas al de la zona contigua, havent-se de respectar les
condicions d’ordenació de la mateixa.
- en els altres casos, regirà l’ordenació en edificació aïllada amb una ocupació
màxima del 50% intensitat neta d’edificació de 0,8 m2sostre/m2sòl.
Es fixa una alçada màxima reguladora de 9,15 m.
SERVEIS TÈCNICS ( S )
100

Comprèn els terrenys destinats a la ubicació d’infrastructures de serveis tècnics (
electricitat, aigua, depuració d’aigües residuals ).
No s’admetrà més edificació que l’estricta necessària per allotjar, en tot cas, els
elements de les instal·lacions tècniques.
Els espais lliures entorn a les instal·lacions seran considerats com espais verds.
101

Art. 98è. I.1.- Classificació del sòl
CAPITOL VII
ANNEX I.- ASPECTES JURÍDICS
El territori ordenat per aquestes normes, es classifica als efectes del règim jurídic
del sòl i segons el que es preveu a l’article. 77è de la Llei sobre Règim del Sòl i
Ordenació Urbana ( Decret 1346/1976 de 9 d’abril ) en: Sòl Urbà; Sòl Urbanitzable i
Sòl no Urbanitzable.
Per a cada tipus de sòl regeixen les disposicions emanades de l’esmentada Llei
del Sòl i dels Reglament de Planejament ( Decret 2159/78 ), de Disciplina
Urbanística ( Decret 2187/78 ) i de Gestió ( Decret 3288/1978 ), a més de les
determinacions de caràcter general i específic que es recullen en les NORMES
URBANÍSTIQUES.
Tanmateix, el sòl és qualifica segons la funció en la ordenació del territori en
sistemes i zones.
Es qualifiquen com sistemes els sòls destinats a objectius de caràcter col·lectiu i
interès general, que configuren en major o menor mesura l’estructura orgànica del
territori.
Dins de cada tipus de sòl ( urbà, urbanitzable i no urbanitzable ) s’estableixen
zones, a les que correspon un règim urbanístic uniforme, de manera que els
particulars d’acord amb les Normes específiques de cada un d’ells, puguin exercir
les seves facultats dominicals.
102

Art. 99è. I.2.- Obtenció sistemes
Les Normes distingeixen també dos tipus de sistemes, que són els denominats
sistemes generals i sistemes locals. La qualificació de sistema implica la declaració
d’utilitat pública del sòl.
Els sistemes generals, seran obtinguts pels procediments establerts en les Lleis
del Sòl i Règim Local ( bàsicament per compra, expropiació o cessió voluntària ).
Els sistemes generals fixats dins del sòl urbà, podran obtenir-se per cessió
obligatòria i gratuïta, mitjançant la redacció dels oportuns Plans Especials de reforma
interior.
Els terrenys qualificats com a equipaments dins del sòl urbà, amb aquest ús, i que
són de propietat privada, continuaran en aquest règim, sempre que no variïn el seu
destí o ús.
De produir-se aquest fet, aquestes normes constitueixen títol suficient per a la seva
incorporació, a través dels mitjans legals, al domini públic.
Els sistemes locals són de cessió gratuïta i obligatòria, i s’obtindran mitjançant la
redacció dels Plans Parcials en sòl urbanitzable, podent comptabilitzar-se dins dels
mòduls mínims de reserva per a dotacions, fixats per el Reglament de Planejament.
103

Art. 100è. I.3.- Plans Parcials
Amb independència dels sistemes locals establerts, les Plans Parcials
d’Ordenació, determinaran els sistemes locals necessaris d’acord amb el que es
preveu en el Reglament de Planejament i les NORMES URBANÍSTIQUES adjuntes.
Els terrenys obtinguts per cessió gratuïta del 10 % del aprofitament mig, en
execució dels Plans Parcials, podran utilitzar-se com a compensació per a
l’adquisició dels sistemes generals que la Corporació estimi necessaris.
Les cessions dels terrenys corresponents a equipaments i 10% d’aprofitament
mig, hauran de produir dins d’un termini inferior a sis mesos a comptar des de
l’aprovació definitiva del Pla Parcial, llevat que l’Ajuntament estimi convenient
posposar aquesta cessió. Els destinats a verd públic hauran de cedir-se,
degudament urbanitzats, abans d’un any a comptar des de l’aprovació definitiva del
Projecte d’Urbanització.
104

Art. 101è. I.4. Pla Especial de Reforma interior en sòl urbà.
Respectant les assignacions d’usos establertes amb caràcter general, les Normes
preveuen la redacció d’un Pla Especial de Reforma Interior per a un sector del Sòl
urbà amb l’objectiu de resoldre els problemes d’ordenació volumètrica de les
edificacions i l’estètica del conjunt que incideix en el sector ( donades les
característiques físiques del territori i la disparitat d’usos – i conseqüentment de
tipologies que les normes estableixen ) , i obtenir espais per equipament i dotacions
comunitàries en sòl urbà.
Per assegurar el tractament de conjunt, el Pla Especial s’estendrà a la totalitat de
l’àrea delimitada en els Plànols d’ordenació corresponents.
No podran concedir-se llicències en el sector d’actuació del Pla Especial mentre
que aquest no hagués estat aprovat definitivament. Les determinacions, contingut,
formació i aprovació d’aquest instrument del planejament hauran d’ajustar-se en tot
moment a les previsions del Reglament de Planejament pel desenvolupament de la
llei de Règim del Sòl i Ordenació Urbana.
105

Art. 102è. I.5.- Actuació en Sòl Urbà. Urbanització Mas Planoi.
La denominada Urbanització Mas Planoi, que ha estat qualificada com a Sòl Urbà
per acord de la Comissió d’Urbanisme de Barcelona amb data 29 d’abril de 1981,
constituirà un polígon d’actuació independent, que podrà dividir-se en tres unitats
d’actuació, corresponents a cadascuna de les tres fases de la parcel·lació; Mas
Planoi 1, Mas Planoi 2 i Mas Planoi 3.
Les cessions de zones verdes, equipaments i vials ja han estat realitzades i per
tant, no és precisa la reparcel·lació. Cas de que al redactar el Projecte d’Urbanització
pogués sorgir alguna afectació, no prevista en les cessions realitzades, aquesta es
compensarà econòmicament i els costos s’afegiran als propis d’urbanització.
Els costos d’urbanització seran en la seva totalitat a càrrec dels propietaris
afectats, que es constituiran en Entitat Urbanística col·laboradora, amb l’objecte de
cooperar amb la Administració en l’execució de les obres d’urbanització. Dita entitat
urbanística és transformarà en Entitat de Conservació, a l’objecte de conservar les
obres d’urbanització.
La gestió es porta a terme segons el que es preveu en l’apartat corresponent a les
presents Normes ( 9 ) i en el Reglament de Gestió Urbanística.
Castellgalí, febrer de 1988.
106

CAPITOL VIII
REVISIÓ DE LES NORMES SUBSIDIÀRIES I MODIFICACIONS PUNTUALS
VIGENTS, APROVADES DEFINITIVAMENT PER LA COMISSIÓ D’URBANISME
DE BARCELONA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA EN DATA POSTERIOR
A L’APROVACIÓ DEL PRESENT TEXT REFÓS.
Art. 103è. Revisió anticipada de les Normes Subsidiàries de Planejament del
municipi de
Castellgalí en l’àmbit del Pla.
Data de l’acord de la Comissió Territorial d’Urbanisme: 9 de març de 1994
Data de publicació al D.O.G.C.: 29 d’abril de 1994
Es qualifica com a Sòl Urbanitzable Industrial una superfície pròxima a 60
Ha., situada al sud del casc de Castellgalí, segons queda definit als plànols
d’ordenació.
Qualificacions segons la revisió:
- Sòl apte per a Urbanitzar Industrial (11b) 47,75 Ha.
Residencial (10a) 2,41 Ha.
Parc urbà (P) 6,27 Ha.
Equipament (E) 2,02 Ha.
- Sòl No Urbanitzable Protecció històrico-artística (15) 0,79 Ha.
TOTAL 59,24 Ha.
Art. 104è. Modificació Puntual de les Normes Subsidiàries de Planejament del terme
municipal
de Castellgalí en el sector denominat 2e industrial “Els Torrents”.
107

1991
Data de l’acord de la Comissió Territorial d’Urbanisme: 18 de desembre de
Data de publicació al D.O.G.C.: 21 de febrer de 1992
Es delimita el sector industrial “Els Torrents” en 2,994 Ha de superfície i la
resta de 1,526 Ha queda classificada com a Sòl No Urbanitzable i
qualificada en part en clau 12 (nucli rural en Sòl No Urbanitzable) i en part
en clau 13 (Sòl rústic lliure permanent), segons queda definit als plànols
d’ordenació.
Art. 105è. Modificació Puntual de les Normes Subsidiàries de Planejament de
Castellgalí en el
sector Casajoana.
Data de l’acord de la Comissió Territorial d’Urbanisme: 17 de febrer de
1999
Data de publicació al D.O.G.C.: 27 de maig de 1999
S’ajusta la vialitat del sector Casajoana a la realitat física del territori, es
qualifiquen 300 m2 de protecció d’espais verds (clau 8b) i es mantenen les
qualificacions de sòls d’aprofitament privat, segons queda definit als plànols
d’ordenació.
Les superfícies queden com segueix:
- SISTEMES Parcs i Jardins urbans (P) 12.200 m2
Equipaments (E) 1.500 m2
Viari (V) 8.200 m2
Protecció d’espais verds (8b) 300 m2
108

TOTAL SISTEMES 22.200 m2
- ZONES Casc Antic (1) 650 m2
Verd privat (8a) 550 m2
Ordenació unifamiliar
Intensitat 3
Ordenació unifamiliar
(20) 7.700 m2
Intensitat 4 (21) 7.900 m2
TOTAL ZONES 16.800 m2
Art. 106è. Modificació Puntual de les Normes Subsidiàries de Planejament del terme
municipal
de Castellgalí en dos sectors de l’Avinguda de Montserrat.
Data de l’acord de la Comissió Territorial d’Urbanisme: 28 de juny de 2000
Data de publicació al D.O.G.C.: 13 de setembre de 2000
S’ajusta el traçat de l’avinguda de Montserrat segons els plànols
d’ordenació.
Art. 107è. Modificació Puntual de les Normes Subsidiàries del municipi de
Castellgalí de la
zona de la Riera del Cornet amb la carretera Manresa a Abrera Km.24 de la
C-1411
Data de l’acord de la Comissió Territorial d’Urbanisme: 20 de juny de 2001
Data de publicació al D.O.G.C.: 12 de setembre de 2001
109

Es canvia la qualificació de 3,50 Ha de Sòl No Urbanitzable situat al llit de la
Riera del Cornet de clau 15c (Protecció de llocs d’interès. Espais de valor
paisatgístic) a clau 13 (Sòl rústic lliure permanent)
Art. 108è. Modificació Puntual de les Normes Subsidiàries del municipi de
Castellgalí a la
comarca del Bages (Barcelona). Modificació de l’àmbit del P.E. del Raval
dels
Torrents.
Data de l’acord de la Comissió Territorial d’Urbanisme: 12 de desembre de
2001
Data de publicació al D.O.G.C.: 11 de març de 2002
S’amplia en 2,45 Ha la superfície de l’àmbit del P.E. “Raval dels Torrents”
situat en Sòl No Urbanitzable i s’ajusten els seus límits segons queda definit
als plànols d’ordenació.
Art. 109è. Modificació Puntual de les Normes Subsidiàries Castellgalí. Està situada
al sector
del PERI de l’avinguda de Montserrat. Text Refós.
Data de l’acord de la Comissió Territorial d’Urbanisme: 11 de juny de 2003
Data de publicació al D.O.G.C.: 21 d’octubre de 2003
S’amplia l’àmbit delimitat com a PERI Avinguda de Montserrat, en 2.278 m2
provinent de Sòl Urbanitzable segons es defineix als plànols d’ordenació.
Les superfícies queden com segueix:
SÒL URBÀ 19,96 Ha
SÒL URBÀ (Pendent PERI) 79,55 Ha
SÒL SUSCEPTIBLE D’URBANITZACIÓ 76,80 Ha
SÒL NO URBANITZABLE 1.538,11 Ha
110

Art. 110è. Modificació Puntual de les Normes Subsidiàries de Planejament. Nova
delimitació
del sector dels Carburos.
Data de l’acord de la Comissió Territorial d’Urbanisme: 22 de juliol de 2003
Data de publicació al D.O.G.C.: 5 de desembre de 2003
S’amplia en 4.409 m2 la superfície del Recinte industrial en Sòl No
Urbanitzable ”Els Carburos”, es delimita com a àmbit de Pla Especial i es
qualifica amb la nova clau 16a, segons queda definit als plànols
d’ordenació.
Paràmetres reguladors:
Superfície de l’àmbit 57.209 m2
Ocupació màxima 31.680 m2
Sostre total 31.680 m2
Objectiu del Pla Especial:
Definir la ordenació, el viari i l’espai públic, la possible
conservació i/o cessió de les xemeneies, la normativa dels
solars no construïts i recollir les segregacions existents.
Sistema d’actuació: Cooperació.
111