Normes Subsidiàries de Planejament NORMATIVA URBANÍSTICA ...

TÍTOL III . RÈGIM URBANÍSTIC DEL SÒL.
que puguin perjudicar les seves condicions actuals. Aquest tipus de sòl es divideix en dos
subtipus:
- Sòl no urbanitzable de protecció natural i paisatgística inclòs al PEIN, clau SP1.
- Sòl no urbanitzable de protecció natural i paisatgística ordinari, clau SP2.
2. Segregacions.
No es permeten divisions que donin lloc a superfícies inferiors a la unitat mínima que determina
el Decret 169/83, de 12 d'abril o a la unitat mínima forestal que determina el Decret 35/90, de 23
de gener, segons sigui la situació de la finca.
3. Condicions d’ús.
L’ús admès és el forestal i l’agrícola.
A les edificacions existents destinades a habitatge s'hi admet el manteniment i ampliació de
l'habitatge familiar. Aquestes obres s'hauran de justificar en funció del programa familiar dels
residents i es realitzaran amb respecte a l'entorn.
4. En el sòl no urbanitzable de protecció natural i paisatgística inclòs al PEIN, clau SP1, les
determinacions que seran d’aplicació són les que estableix el Pla d’espais de interès natural.
5. En el sòl no urbanitzable de protecció natural i paisatgística ordinari, clau SP2, es prohibeix
qualsevol tipus de construcció, d’instal·lació i d'edificació, la tala d'arbrat i qualsevol
modificació que desvirtuï les característiques de l'entorn. S'admeten les obres de consolidació i
de millora de les construccions tradicionals existents.
6. En consideració dels valors especials d’aquests terrenys i de les característiques
morfològiques, no s’admeten les edificacions d'utilitat pública i interès social.
Article 118
Sòl no urbanitzable Forestal, (clau SF).
1. Definició.
Comprèn el sòl no urbanitzable que té prioritat per als usos forestals i ramaders.
Són terrenys forestals els sòls rústics poblats d’espècies arbòries, de matolls i d’herbes, els erms
situats en els límits dels boscos que siguin necessaris per a la protecció d’aquests i els erms que
per les seves característiques siguin adequats per a la reforestació, i camps de cultiu, poc
significatius per la seva extensió, que es troben envoltats pels anteriors.
També es consideren terrenys forestals, els prats de regeneració natural, els aiguamolls, els rasos
poblats anteriorment i transformats sense l’autorització corresponent i les pistes i camins
forestals.
NORMES SUBSIDIÀRIES DEL PLANEJAMENT D’ ÀGER. NORMATIVA URBANÍSTICA.