Normes Subsidiàries de Planejament NORMATIVA URBANÍSTICA ...

TÍTOL III . RÈGIM URBANÍSTIC DEL SÒL.
la urbanització que els afecti i estiguin en condicions de funcionament els accessos i els
subministraments d’aigua i energia elèctrica i les xarxes de clavegueram.
a) Es disposa com a preceptiu que les esteses de noves línies elèctriques i/o de
telecomunicacions es realitzin de forma soterrada, així com els trams de connexió amb les línies
preexistents.
b) Preferentment s’optarà per una xarxa separativa en nous trams de clavegueram.
8. Amb caràcter general, i d’acord amb les determinacions de la Llei 6/1993, reguladora de
residus, cal que els plans parcials incloguin la normativa i les previsions necessàries per:
- Promoure la previsió d’espais i d’instal·lacions, en els edificis d’habitatges i oficines, en els
comerços i altres establiments emplaçats en medis urbans, que facilitin la recollida selectiva dels
residus i, en general, les operacions de gestió descrites en la Llei.
- Preveure, en la xarxa viària urbana i en els camins veïnals, els espais reservats suficients per a
la col·locació de contenidors o altres equipaments necessaris per a optimitzar les operacions de
recollida i transport de residus.
9. De conformitat amb l’Agència Catalana de l’Aigua, el planejament derivat que desenvolupi
els sols urbanitzables hauran de donar compliment a les prescripcions sigüents:
Abastament:
El creixement urbanístic ha d’internalitzar el cost global de la disposició, distribució i garantia
del nou abastament previst derivat del seu desenvolupament.
Determinar la demanda. Acreditar el nou cabal i volum Descriure gràficament la nova xarxa.
Sanejament:
El creixement urbanístic ha d’internalitzar el cost global de la depuració de les aigües residuals
derivades del seu desenvolupament.
Xarxa de sanejament separativa, amb arqueta de registre i separador de hidrocarburs.
Autoritzacions d’abocaments a les sèquies de reg. Estimació de la producció, quantitat/qualitat.
Previsió d’evacuació d’aigües residuals, amb expressió de la xarxa de clavegueram i del
col·lectors. Compromís dels promotors a instal·lar un sistema de tractament provisional fins que
no es realitzi la construcció de les corresponents EDAR’s , així com les obres de conducció i
l’autorització d’abocament. En el SUD industrial a més a més s’haurà d’instal·lar arquetes de
registre en cada connexió industrial i construir una EDAR pròpia, en sòl reservat prèviament.
Hidrologia:
Els plans parcials hauran de justificar la compatibilitat de creixement amb lo establert a l’article
6, “Directriu de preservació front als riscs d’inundació” i la Disposició Transitòria Primera
“Aplicació de la directriu de protecció front als riscos d’inundació en el cas de planejament
general no adapatat a la Llei d’urbanisme” i Segona “Estudis d’inundabilitat en cas de manca
d’instrument de planificació hidràulica aprovat” del Decret 305/2006 de 18 de juliol, pel qual
s’aprova el Reglament de la Llei d’Urbanisme.
En cas de que per demostrar la compatibilitat , sigui necessari redactar un estudi d’inundabilitat,
es seguirà l’establert a la “Guia Tècnica. Recomanacions tècniques per als estudis
d’inundabilitat d’àmbit local”. (Agencia Catalana de l’Aigua. Març 2003). Destacar que en
funció de les característiques de la llera, serà necessari tenir en compte la influència del transport
sòlid sobre la lamina d’aigua. Per la seva valoració, l’estudi es presentarà en format paper i CD i
amb definició mínima escala 1/1000.
NORMES SUBSIDIÀRIES DEL PLANEJAMENT D’ ÀGER. NORMATIVA URBANÍSTICA.