Normes Subsidiàries de Planejament NORMATIVA URBANÍSTICA ...
Normes Subsidiàries de Planejament NORMATIVA URBANÍSTICA ...
Normes Subsidiàries de Planejament NORMATIVA URBANÍSTICA ...
Create successful ePaper yourself
Turn your PDF publications into a flip-book with our unique Google optimized e-Paper software.
<strong>Normes</strong> <strong>Subsidiàries</strong> <strong>de</strong> <strong>Planejament</strong><br />
<strong>NORMATIVA</strong> <strong>URBANÍSTICA</strong><br />
TEXT REFÓS<br />
Abril 2008
TÍTOL I. DISPOSICIONS GENERALS<br />
CAPÍTOL (1.1). DEFINICIÓ, CONTINGUT I VIGÈNCIA DE LES NORMES.<br />
Article 1 Àmbit territorial i objecte <strong>de</strong> les <strong>Normes</strong> <strong>Subsidiàries</strong>.<br />
Article 2 Marc legal.<br />
Article 3 Contingut i interpretació.<br />
Article 4 Caràcter subsidiari <strong>de</strong> les <strong>Normes</strong>.<br />
Article 5 Vigència.<br />
Article 6 Modificació i revisió <strong>de</strong> les <strong>Normes</strong> <strong>Subsidiàries</strong>.<br />
CAPÍTOL (2.1). DESPLEGAMENT DE LES NORMES.<br />
Article 7 Iniciativa i competències.<br />
Article 8 <strong>Planejament</strong> <strong>de</strong>rivat.<br />
Article 9 Desplegament <strong>de</strong> les <strong>Normes</strong> <strong>Subsidiàries</strong> en el sòl urbà.<br />
Article 10 Desplegament <strong>de</strong> les <strong>Normes</strong> <strong>Subsidiàries</strong> en Sòl apte per urbanitzar.<br />
Article 11 Desplegament <strong>de</strong> les <strong>Normes</strong> <strong>Subsidiàries</strong> en Sòl no urbanitzable.<br />
Article 12 Desplegament <strong>de</strong> les <strong>Normes</strong> <strong>Subsidiàries</strong> respecte als sistemes generals.<br />
CAPÍTOL (3.1). GESTIÓ I EXECUCIÓ DEL PLANEJAMENT.<br />
Article 13 Elecció <strong>de</strong>ls sistemes d'actuació.<br />
Article 14 Polígons i Unitats d'actuació.<br />
Article 15 Sistema d'actuació en Sòl urbà.<br />
Article 16 Sistema d'actuació en sòl apte per urbanitzar.<br />
Article 17 Execució i gestió <strong>de</strong> sistemes.<br />
CAPÍTOL (4.1). INTERVENCIÓ EN L'EDIFICACIÓ I ÚS DEL SÒL.<br />
Article 18 Reserves per habitatges <strong>de</strong> protecció pública.<br />
Article 19 Actes subjectes a llicència.<br />
Article 20 Contingut <strong>de</strong> les llicències.<br />
Article 21 Classificació <strong>de</strong> les obres.<br />
Article 22 Documents per a la sol·licitud <strong>de</strong> la llicència d'obres majors.<br />
Article 23 Documents per a la sol·.licitud <strong>de</strong> la llicència d'obres menors.<br />
Article 24 Condicions d'atorgament <strong>de</strong> llicències.<br />
Article 25 Caducitat, termini i pròrroga <strong>de</strong> les llicències.<br />
Article 26 Seguiment <strong>de</strong> les obres.<br />
Article 27 Establiment <strong>de</strong> terminis per a edificar per part <strong>de</strong> l'Ajuntament.<br />
Article 28 Infraccions urbanístiques.
TÍTOL II. PARÀMETRES COMUNS D'ORDENACIÓ I D'ÚS<br />
CAPÍTOL (1.2). PARÀMETRES GENERALS QUE REGULEN L'EDIFICACIÓ.<br />
Article 29 Regulació <strong>de</strong> les plantes baixes.<br />
Article 30 Regulació <strong>de</strong> les plantes soterrani.<br />
Article 31 Regulació <strong>de</strong> les plantes entresolat.<br />
Article 32 Regulació <strong>de</strong> les plantes pis.<br />
Article 33 Elements per sobre <strong>de</strong> l’alçària reguladora.<br />
Article 34 Regulació <strong>de</strong>ls espai sotacoberta.<br />
Article 35 Regulació <strong>de</strong> les cobertes <strong>de</strong> les edificacions.<br />
Article 36 Elements sobre la coberta: finestres i llucanes.<br />
Article 37 Arrodoniment <strong>de</strong> les cantona<strong>de</strong>s <strong>de</strong>ls carrers.<br />
Article 38 Formació <strong>de</strong> xamfrans en les cantona<strong>de</strong>s.<br />
CAPÍTOL (2.2). REGULACIÓ DE L'EDIFICACIÓ ALINEADA AL VIAL.<br />
Article 39 Determinació <strong>de</strong> l’alçària reguladora màxima.<br />
Article 40 Limitació <strong>de</strong> l’alçària <strong>de</strong> l'edificació.<br />
Article 41 Determinació <strong>de</strong> l’alçària reguladora màxima en el pati d’illa.<br />
Article 42 Forma <strong>de</strong> la coberta.<br />
Article 43 Disposició <strong>de</strong>ls cossos sortints.<br />
Article 44 Disposició <strong>de</strong>ls elements sortints.<br />
Article 45 Regulació <strong>de</strong>ls vols en el pati d’illa.<br />
Article 46 Tractament <strong>de</strong> les parets mitgeres.<br />
Article 47 Recula<strong>de</strong>s <strong>de</strong> l’edificació.<br />
CAPÍTOL (3.2). REGULACIÓ DE L'EDIFICACIÓ AÏLLADA.<br />
Article 48 Limitació <strong>de</strong> l’alçària <strong>de</strong> l'edificació.<br />
Article 49 Limitació <strong>de</strong> l’ocupació a les parcel·les amb pen<strong>de</strong>nt.<br />
Article 50 Forma <strong>de</strong> la coberta.<br />
Article 51 Regulació <strong>de</strong>ls cossos sortints.<br />
Article 52 Regulació <strong>de</strong>ls elements sortints.<br />
Article 53 Construcció <strong>de</strong> tanques.<br />
Article 54 Adaptació topogràfica <strong>de</strong>l terreny.
CAPÍTOL (4.2). PARÀMETRES REGULADORS D'USOS I ACTIVITATS.<br />
Article 55 Desenvolupament <strong>de</strong> la regulació d’usos.<br />
Article 56 Regulació <strong>de</strong> l’ús d’habitatge.<br />
Article 57 Regulació <strong>de</strong> l’ús hoteler.<br />
Article 58 Regulació <strong>de</strong> l’ús <strong>de</strong> comerç.<br />
Article 59 Regulació <strong>de</strong> l’ús d’oficines i serveis privats.<br />
Article 60 Regulació <strong>de</strong> l’ús <strong>de</strong> magatzems.<br />
Article 61 Regulació <strong>de</strong> l’ús industrial.<br />
Article 62 Regulació d’activitats extractives.<br />
Article 63 Regulació <strong>de</strong> l’ús <strong>de</strong> càmping i caravàning.<br />
Article 64 Regulació <strong>de</strong> l’ús <strong>de</strong> garatge i aparcament.<br />
Article 65 Disposició <strong>de</strong> les activitats segons la categoria.<br />
Article 66 Límits màxims a cada categoria.
TÍTOL III. RÈGIM URBANÍSTIC DEL SÒL<br />
CAPÍTOL (1.3). DISPOSICIONS GENERALS.<br />
Article 67 Classificació i Qualificació <strong>de</strong>l sòl.<br />
Article 68 Els Sistemes.<br />
Article 69 Les zones.<br />
CAPÍTOL (2.3). REGULACIÓ I DESENVOLUPAMENT DE SISTEMES.<br />
Secció 1. Disposicions generals<br />
Article 70 Definició <strong>de</strong>ls sistemes generals.<br />
Article 71 Execució <strong>de</strong>ls sistemes.<br />
Article 72 Titularitat i afectació <strong>de</strong>l sòl.<br />
Secció 2. Sistemes generals <strong>de</strong> comunicacions<br />
Article 73 Disposicions generals.<br />
Article 74 Sistema viari, clau A.<br />
Article 75 Sistema ferroviari, clau F.<br />
Article 76 Sistema hidrogràfic, clau H.<br />
Article 77 Sistema <strong>de</strong> protecció <strong>de</strong> sistemes, clau P.<br />
Secció 3. Sistemes generals d'espais lliures <strong>de</strong> parcs públics i zones ver<strong>de</strong>s<br />
Article 78 Disposicions generals.<br />
Article 79 Sistema <strong>de</strong> parcs i jardins públics, clau V.<br />
Article 80 Sistema <strong>de</strong> zones ver<strong>de</strong>s, clau L.<br />
Secció 4. Sistemes generals d'equipaments comunitaris i <strong>de</strong> centres públics<br />
Article 81 Disposicions generals.<br />
Article 82 Sistema d'equipaments, clau E.<br />
Article 83 Sistema <strong>de</strong> serveis tècnics, clau T.<br />
CAPÍTOL (3.3). REGULACIÓ I DESENVOLUPAMENT DEL SÒL URBÀ (SU).<br />
Secció 1. Disposicions generals<br />
Article 84 Determinació <strong>de</strong> l’àmbit.<br />
Article 85 Or<strong>de</strong>nació <strong>de</strong>l sòl urbà.<br />
Article 86 Deures <strong>de</strong>ls propietaris en el sòl urbà.
Secció 2. Zones en sòl urbà<br />
Article 87 Classes <strong>de</strong> zones.<br />
Article 88 Zona <strong>de</strong> casc antic, clau 1a-1b.<br />
Article 89 Zona d'eixample, clau 2.<br />
Article 90 Zona d'eixample, clau 2a.<br />
Article 91 Zona <strong>de</strong> viven<strong>de</strong>s aïlla<strong>de</strong>s i en filera, clau 3.<br />
Article 92 Zona d' indústria, clau 4.<br />
Article 93 Urbanització Sant Josep <strong>de</strong> Font<strong>de</strong>pou, clau 5.<br />
Secció 3. Àmbits <strong>de</strong> <strong>de</strong>senvolupament específic <strong>de</strong>l sòl urbà<br />
Article 94 Àmbits.<br />
CAPÍTOL (4.3). REGULACIÓ DEL SÒL URBANITZABLE.<br />
Secció 1. Disposicions generals<br />
Article 95 Definició i tipus.<br />
Article 96 Sistemes generals i locals en Sòl urbanitzable.<br />
Secció 2. Desenvolupament <strong>de</strong>l Sòl urbanitzable<br />
Article 97 Deures <strong>de</strong>l propietaris <strong>de</strong>l sòl urbanitzable.<br />
Article 98 Gestió <strong>de</strong>l Sòl urbanitzable.<br />
Secció 3. Zones en sòl urbanitzable<br />
Article 99 Classes <strong>de</strong> zones.<br />
Article 100 Sòl urbanitzable <strong>de</strong>limitat <strong>de</strong> <strong>de</strong>senvolupament industrial, (SUD-5).<br />
Article 101 Sòl urbanitzable no <strong>de</strong>limitat, (SUND-1, SUND-2, SUND-3, SUND-4).<br />
CAPÍTOL (5.3). REGULACIÓ DEL SÒL NO URBANITZABLE (SNU).<br />
Secció 1. Disposicions generals<br />
Article 102 Definició i tipus.<br />
Article 103 Desenvolupament <strong>de</strong> les <strong>Normes</strong> <strong>Subsidiàries</strong> en el Sòl no urbanitzable.<br />
Article 104 Finques mínimes.<br />
Article 105 Tanques.<br />
Article 106 Conreus.<br />
Article 107 Nucli <strong>de</strong> població.<br />
Article 108 Usos permesos i usos prohibits
Secció 2. Construccions en Sòl no urbanitzable<br />
Article 109 Disposicions generals.<br />
Article 110 Magatzems agrícoles.<br />
Article 111 Construccions rama<strong>de</strong>res.<br />
Article 112 Habitatges.<br />
Article 113 Construccions d'utilitat pública i d'interès social.<br />
Article 114 Construccions i instal·lacions d'obres públiques.<br />
CAPÍTOL (6.3). TIPUS DE SÒL NO URBANITZABLE.<br />
Article 115 Definició <strong>de</strong>ls diferents tipus <strong>de</strong> sòl.<br />
Article 116 Sòl no urbanitzable rural, clau SR.<br />
Article 117 Sòl no urbanitzable <strong>de</strong> protecció natural i paisatgística, clau SP.<br />
Article 118 Sòl no urbanitzable forestal, clau SF.<br />
Article 119 Zona <strong>de</strong> càmping, clau 6.
TÍTOL IV. PROTECCIÓ DEL PATRIMONI<br />
Article 120 Definició.<br />
Article 121 Elements d’interès cultural ( Pre-catàleg).<br />
Article 122 Bens Culturals d’interès Nacional.<br />
Article 123 Bens Culturals d’interès Local.<br />
Article 124 Contingut <strong>de</strong>l Pla especial.<br />
Article 125 Condicions <strong>de</strong>l Pla especial.<br />
Article 126 Condicions <strong>de</strong> les obres <strong>de</strong> consolidació i conservació.<br />
DISPOSICIONS TRANSITÒRIES<br />
Primera Usos disconformes.<br />
Segona Volums disconformes i fora d'or<strong>de</strong>nació.<br />
Tercera Parcel·les fora d'or<strong>de</strong>nació.<br />
Quarta Pla especial <strong>de</strong> protecció <strong>de</strong> patrimoni.<br />
DISPOSICIÓ ADDICIONAL: DEFINICIÓ DE PARÀMETRES<br />
A. Definició <strong>de</strong>ls paràmetres que regulen l’or<strong>de</strong>nació.<br />
A1. Paràmetres referits als àmbits <strong>de</strong> planejament.<br />
A2. Paràmetres referits a les zones.<br />
A3. Paràmetres referits a la parcel·la.<br />
A4. Paràmetres referits al carrer.<br />
A5. Paràmetres referits a l’edifici.<br />
A6. Paràmetres específics <strong>de</strong> l’edificació alineada al vial.<br />
A7. Paràmetres específics <strong>de</strong> l’edificació aïllada.<br />
B. Definició <strong>de</strong>ls paràmetres reguladors d’usos i activitats.<br />
B1. Classes d’usos i activitats.<br />
B2. Categories <strong>de</strong> les activitats.<br />
B3. Situació relativa <strong>de</strong> les activitats.<br />
B4. Xemeneies industrials i domèstiques.<br />
B5. Sorolls i Vibracions.<br />
* Or<strong>de</strong>nança municipal reguladora <strong>de</strong> l’emplaçament i <strong>de</strong> les mesures correctores a<br />
disposar en les activitats <strong>de</strong>l terme municipal d’Àger.
TÍTOL I. DISPOSICIONS GENERALS.<br />
TÍTOL I. DISPOSICIONS GENERALS<br />
CAPÍTOL (1.1). DEFINICIÓ, CONTINGUT I VIGÈNCIA DE LES NORMES<br />
Article 1<br />
Àmbit territorial i objecte <strong>de</strong> les <strong>Normes</strong> <strong>Subsidiàries</strong>.<br />
Aquestes <strong>Normes</strong> <strong>Subsidiàries</strong> constitueixen l' instrument d'or<strong>de</strong>nació integral <strong>de</strong>l territori <strong>de</strong>l<br />
municipi, <strong>de</strong> conformitat amb allò que disposa l'actual legislació urbanística.<br />
Article 2<br />
Marc legal.<br />
1. Aquestes <strong>Normes</strong> <strong>Subsidiàries</strong> estan redacta<strong>de</strong>s d'acord amb:<br />
- el Decret Legislatiu 1/1990, pel qual s'aprova la refosa <strong>de</strong>ls textos legals vigents a Catalunya en<br />
matèria urbanística.<br />
- els Reglaments <strong>de</strong> planejament, gestió i disciplina urbanística aprovats, respectivament, pels<br />
Reials Decrets 2159/1978, 3288/1978 i 2187/1978.<br />
- el Reglament <strong>de</strong> la Llei sobre Protecció <strong>de</strong> la Legalitat Urbanística, i el <strong>de</strong> la Llei <strong>de</strong> Mesures<br />
d'A<strong>de</strong>quació <strong>de</strong> l'Or<strong>de</strong>nament Urbanístic a Catalunya, aprovats respectivament pels Decrets<br />
306/1982 i 146/1984.<br />
2. Qualsevol referència, en les presents <strong>Normes</strong>, a la legislació urbanística vigent, s’ha<br />
d'entendre referida als anteriors textos.<br />
3. Les normes són públiques, executives i obligatòries. Les seves <strong>de</strong>terminacions tenen caràcter<br />
prioritari sobre qualsevol disposició municipal amb un objectiu semblant i la seva interpretació<br />
no podrà contradir, en cap cas, les <strong>de</strong>terminacions que es <strong>de</strong>rivin <strong>de</strong> la legislació urbanística<br />
vigent.<br />
Article 3<br />
Contingut i interpretació.<br />
1. Aquestes <strong>Normes</strong> <strong>Subsidiàries</strong> estan integra<strong>de</strong>s pels documents següents:<br />
. Memòria i estudis complementaris.<br />
. Normativa urbanística.<br />
. Plànols d'informació.<br />
. Plànols d'or<strong>de</strong>nació:<br />
- Estructura General i Orgànica <strong>de</strong>l territori, Règim <strong>de</strong>l Sòl i tipus <strong>de</strong> Sòl No<br />
Urbanitzable (escala 1/5.000).<br />
- Zonificació <strong>de</strong> Sòl Urbà i Sòl Apte per Urbanitzar ( escala 1/1.000).<br />
2. Aquesta Normativa, juntament amb els plànols d'or<strong>de</strong>nació, constitueixen el cos normatiu<br />
específic en matèria urbanística <strong>de</strong>l municipi i prevalen sobre la resta <strong>de</strong> documents <strong>de</strong> les<br />
NORMES SUBSIDIÀRIES DEL PLANEJAMENT D’ ÀGER. <strong>NORMATIVA</strong> <strong>URBANÍSTICA</strong>.
TÍTOL I. DISPOSICIONS GENERALS.<br />
<strong>Normes</strong> <strong>Subsidiàries</strong>. En els aspectes no previstos per la Normativa, s'estarà a la legislació<br />
urbanística i d'or<strong>de</strong>nació <strong>de</strong>l territori aplicable en cada cas.<br />
3. Els documents d'aquestes <strong>Normes</strong> <strong>Subsidiàries</strong> s'interpretaran sempre atenent el seu contingut<br />
i d'acord amb els objectius i finalitats expressa<strong>de</strong>s en la memòria. En casos <strong>de</strong> contradicció entre<br />
documents o d'imprecisió prevaldrà sempre la interpretació més favorable a la menor<br />
edificabilitat i majors dotacions públiques.<br />
4. La <strong>de</strong>limitació <strong>de</strong> sectors, polígons, unitats, zones i sistemes assenyalada per les <strong>Normes</strong><br />
<strong>Subsidiàries</strong>, tenint en compte les toleràncies necessàries en tot document topogràfic, podrà ser<br />
precisada o ajustada en els corresponents documents <strong>de</strong> planejament que se'n <strong>de</strong>spleguin, sense<br />
que això suposi modificació d’aquestes <strong>Normes</strong> <strong>Subsidiàries</strong>, si es fa d'acord amb tots els criteris<br />
següents:<br />
. Una variació màxima <strong>de</strong> la superfície <strong>de</strong>ls àmbits <strong>de</strong>l cinc per cent (+-5%).<br />
. Només s'admeten alteracions <strong>de</strong> la forma per tal d'ajustar els corresponents àmbits a<br />
alineacions oficials, a característiques naturals <strong>de</strong>l terreny, a límits físics i particions <strong>de</strong><br />
propietat i, en general a elements naturals o artificials d'interès que així ho justifiquin.<br />
. No podrà alterar-se la <strong>de</strong>limitació d'un element <strong>de</strong>l sistema d'espais lliures o<br />
d'equipaments comunitaris si això suposa la disminució <strong>de</strong> la seva superfície.<br />
Article 4<br />
Caràcter subsidiari <strong>de</strong> les <strong>Normes</strong>.<br />
Les <strong>Normes</strong> són subsidiàries <strong>de</strong> la redacció d'un Pla General Municipal, d'acord amb les<br />
<strong>de</strong>terminacions <strong>de</strong> l'article 104 <strong>de</strong>l Decret Legislatiu 1/1990, pel qual s'aprova la refosa <strong>de</strong>ls<br />
textos legals vigents a Catalunya en matèria urbanística.<br />
Article 5<br />
Vigència.<br />
Aquestes <strong>Normes</strong> <strong>Subsidiàries</strong> entraran en vigor el dia següent <strong>de</strong> la publicació <strong>de</strong> la seva<br />
aprovació <strong>de</strong>finitiva en el Diari Oficial <strong>de</strong> la Generalitat <strong>de</strong> Catalunya, i mantindran la seva<br />
vigència <strong>de</strong> forma in<strong>de</strong>finida mentre no es produeixi la seva revisió.<br />
Article 6<br />
Modificació i revisió <strong>de</strong>l les <strong>Normes</strong> <strong>Subsidiàries</strong>.<br />
1. L'alteració <strong>de</strong>l contingut <strong>de</strong> les <strong>Normes</strong> es farà a través <strong>de</strong> la seva revisió o amb la modificació<br />
d'algun <strong>de</strong>ls elements que el constitueixen seguint el mateix procediment establert per a la seva<br />
formulació.<br />
2. Si la modificació altera la disposició o dimensions reserva<strong>de</strong>s per al Sistema d’espais lliures<br />
<strong>de</strong> parcs públics i zones ver<strong>de</strong>s o <strong>de</strong> les zones esportives i d’esbarjo, aquesta es tramitarà d’acord<br />
amb el procediment establert a l’article 76 <strong>de</strong>l Decret Legislatiu 1/1990, pel qual s'aprova la<br />
refosa <strong>de</strong>ls textos legals vigents a Catalunya en matèria urbanística i als articles 43 a 64 <strong>de</strong>l<br />
Reglament <strong>de</strong> planejament urbanístic, per a l’aprovació <strong>de</strong>l Consell Executiu, previ l’informe<br />
favorable <strong>de</strong> la Comissió Jurídica Assessora.<br />
NORMES SUBSIDIÀRIES DEL PLANEJAMENT D’ ÀGER. <strong>NORMATIVA</strong> <strong>URBANÍSTICA</strong>.
TÍTOL I. DISPOSICIONS GENERALS.<br />
3. Seran circumstàncies que justificaran la revisió d'aquestes <strong>Normes</strong> <strong>Subsidiàries</strong> les següents:<br />
. El transcurs <strong>de</strong> 12 anys <strong>de</strong>s <strong>de</strong> la data d'aprovació <strong>de</strong>finitiva.<br />
. El termini <strong>de</strong> 8 anys si en aquest temps les previsions <strong>de</strong> creixement <strong>de</strong> les <strong>Normes</strong> s'han<br />
consolidat amb un ín<strong>de</strong>x superior al 66% o inferior al 33%.<br />
. L’alteració <strong>de</strong> l'estructura general i orgànica <strong>de</strong>l territori o bé <strong>de</strong> la classificació <strong>de</strong>l sòl.<br />
. Les disposicions urbanístiques <strong>de</strong> rang superior que així ho <strong>de</strong>terminin.<br />
CAPÍTOL (2.1). DESPLEGAMENT DE LES NORMES<br />
Article 7<br />
Iniciativa i Competències.<br />
1. El <strong>de</strong>senvolupament d'aquestes <strong>Normes</strong> <strong>Subsidiàries</strong> correspon, en primer lloc a l'Ajuntament.<br />
Tanmateix, els particulars po<strong>de</strong>n proposar i realitzar la redacció <strong>de</strong> plans i projectes urbanístics<br />
dintre <strong>de</strong> les competències que estableixen la legislació urbanística vigent i aquestes <strong>Normes</strong>.<br />
2. Correspon als diferents <strong>de</strong>partaments <strong>de</strong> la Generalitat <strong>de</strong> Catalunya, òrgans <strong>de</strong><br />
l'Administració <strong>de</strong> l'Estat, Diputació Provincial, Consells Comarcals o altres òrgans<br />
d'administració que es puguin crear, el <strong>de</strong>senvolupament <strong>de</strong> les actuacions <strong>de</strong> la seva<br />
competència per a la progressiva execució <strong>de</strong> les <strong>de</strong>terminacions <strong>de</strong> les <strong>Normes</strong>.<br />
Article 8<br />
<strong>Planejament</strong> <strong>de</strong>rivat.<br />
1. Amb l'objecte <strong>de</strong> complementar les <strong>de</strong>terminacions <strong>de</strong> les <strong>Normes</strong> <strong>Subsidiàries</strong>, s'elaboraran,<br />
d'acord amb allò que preveu la legislació urbanística vigent: Plans parcials, plans especials,<br />
estudis <strong>de</strong> <strong>de</strong>tall i projectes d'urbanització.<br />
2. L'objecte, les <strong>de</strong>terminacions i la documentació <strong>de</strong>ls plans parcials es concreten a l'article 25<br />
<strong>de</strong>l Decret Legislatiu 1/1990, pel qual s'aprova la refosa <strong>de</strong>ls textos legals vigents a Catalunya en<br />
matèria urbanística i als articles 43 a 64 <strong>de</strong>l Reglament <strong>de</strong> planejament urbanístic. La seva<br />
tramitació es farà d'acord amb allò que senyalen els articles 60 a 63 <strong>de</strong>l Decret Legislatiu 1/1990.<br />
3. Les diferents finalitats <strong>de</strong>ls plans especials es <strong>de</strong>tallen a l'article 29 i les corresponents<br />
<strong>de</strong>terminacions es concreten als articles 30 a 38 <strong>de</strong>l Decret Legislatiu 1/1990, pel qual s'aprova la<br />
refosa <strong>de</strong>ls textos legals vigents a Catalunya en matèria urbanística i 76 a 86 <strong>de</strong>l Reglament <strong>de</strong><br />
planejament urbanístic. La seva tramitació es farà d'acord amb allò que senyalen els articles 60 i<br />
61 <strong>de</strong>l Decret Legislatiu 1/1990.<br />
4. Els estudis <strong>de</strong> <strong>de</strong>tall es redactaran amb la finalitat i contingut que els <strong>de</strong>fineix als articles 26<br />
<strong>de</strong>l Decret Legislatiu 1/1990, pel qual s'aprova la refosa <strong>de</strong>ls textos legals vigents a Catalunya en<br />
matèria urbanística i 65 i 66 <strong>de</strong>l Reglament <strong>de</strong> planejament urbanístic. La seva tramitació es farà<br />
d'acord amb l'article 66 <strong>de</strong>l Decret Legislatiu 1/1990.<br />
NORMES SUBSIDIÀRIES DEL PLANEJAMENT D’ ÀGER. <strong>NORMATIVA</strong> <strong>URBANÍSTICA</strong>.
TÍTOL I. DISPOSICIONS GENERALS.<br />
5. La <strong>de</strong>finició i les condicions <strong>de</strong>ls projectes d'urbanització es <strong>de</strong>tallen als articles 27 <strong>de</strong>l Decret<br />
Legislatiu 1/1990, pel qual s'aprova la refosa <strong>de</strong>ls textos legals vigents a Catalunya en matèria<br />
urbanística i 67 a 70 <strong>de</strong>l Reglament <strong>de</strong> planejament urbanístic. La seva tramitació es farà d'acord<br />
amb l'article 64 i 65 <strong>de</strong>l Decret Legislatiu 1/1990.<br />
6. Tots els plans, projectes i qualsevol altre document urbanístic <strong>de</strong> <strong>de</strong>senvolupament <strong>de</strong> les<br />
previsions d'aquestes <strong>Normes</strong> <strong>Subsidiàries</strong> hauran <strong>de</strong> garantir l'accessibilitat i la utilització amb<br />
caràcter general <strong>de</strong>ls espais d'ús públic, i no seran aprovats si no observen les <strong>de</strong>terminacions i<br />
els criteris establerts a la Llei 20/1991, <strong>de</strong> 25 <strong>de</strong> novembre, <strong>de</strong> promoció <strong>de</strong> l'accessibilitat i<br />
supressió <strong>de</strong> barreres arquitectòniques, i en els corresponents reglaments.<br />
Article 9<br />
Desplegament <strong>de</strong> les <strong>Normes</strong> <strong>Subsidiàries</strong> en el sòl urbà.<br />
1. El <strong>de</strong>senvolupament <strong>de</strong> les <strong>de</strong>terminacions <strong>de</strong> les <strong>Normes</strong> <strong>Subsidiàries</strong> en sòl urbà es realitzarà<br />
generalment per gestió directa o, quan sigui necessari, mitjançant unitats d'actuació d'acord amb<br />
l’article 36.3 <strong>de</strong>l Reglament <strong>de</strong> gestió urbanística, la <strong>de</strong>limitació <strong>de</strong> les quals ve fixada en els<br />
plànols d'or<strong>de</strong>nació. Per aquests àmbits les <strong>Normes</strong> <strong>Subsidiàries</strong> <strong>de</strong>terminen la situació <strong>de</strong> la<br />
xarxa viària, els espais lliures i els equipaments.<br />
2. En les unitats d'actuació <strong>de</strong>limita<strong>de</strong>s, són <strong>de</strong> cessió obligatòria i gratuïta els terrenys<br />
qualificats com a sistema viari, d'equipaments docents o assistencials i espais lliures <strong>de</strong> places i<br />
jardins. Aquesta cessió es farà efectiva en el moment procedimental fixat en els articles 124 i<br />
179 <strong>de</strong>l Reglament <strong>de</strong> gestió urbanística.<br />
En aquests àmbits serà preceptiva, amb caràcter general, la redacció <strong>de</strong>l projecte d'urbanització i<br />
la seva execució, o la constitució <strong>de</strong> la garantia <strong>de</strong>l valor <strong>de</strong> les obres d'urbanització, així com la<br />
creació <strong>de</strong> l'Entitat <strong>de</strong> Conservació d'acord amb l'article 25.3 <strong>de</strong>l Reglament <strong>de</strong> gestió<br />
urbanística.<br />
3. A més, es po<strong>de</strong>n formular plans especials, per a millorar aspectes concrets <strong>de</strong>l planejament<br />
d’un sector, i estudis <strong>de</strong> <strong>de</strong>tall, per a <strong>de</strong>terminar les alineacions <strong>de</strong> les edificacions o per<br />
l’or<strong>de</strong>nació <strong>de</strong> la volumetria establerta en les <strong>Normes</strong>.<br />
Article 10<br />
Desplegament <strong>de</strong> les <strong>Normes</strong> <strong>Subsidiàries</strong> en Sòl apte per urbanitzar.<br />
1. En Sòl apte per urbanitzar les <strong>Normes</strong> es <strong>de</strong>spleguen necessàriament per mitjà <strong>de</strong> Plans<br />
Parcials. El seu àmbit territorial s'haurà <strong>de</strong> correspondre amb els sectors <strong>de</strong> planejament<br />
<strong>de</strong>limitats per aquestes <strong>Normes</strong> en els plànols d'or<strong>de</strong>nació.<br />
2. El <strong>de</strong>senvolupament parcial <strong>de</strong>ls sectors en subsectors es podrà dur a terme si es fa d'acord<br />
amb allò que estableix l'article 63 <strong>de</strong>l Decret Legislatiu 1/1990, pel qual s'aprova la refosa <strong>de</strong>ls<br />
textos legals vigents a Catalunya en matèria urbanística.<br />
Article 11<br />
Desplegament <strong>de</strong> les <strong>Normes</strong> <strong>Subsidiàries</strong> en Sòl no urbanitzable.<br />
Les <strong>de</strong>terminacions <strong>de</strong> les <strong>Normes</strong> que regulen el sòl no urbanitzable són d'aplicació directa i<br />
immediata. No obstant això, es podran formular plans especials que tinguin per objecte<br />
NORMES SUBSIDIÀRIES DEL PLANEJAMENT D’ ÀGER. <strong>NORMATIVA</strong> <strong>URBANÍSTICA</strong>.
TÍTOL I. DISPOSICIONS GENERALS.<br />
l’execució directa d’infraestructures <strong>de</strong>l territori, la protecció <strong>de</strong>l paisatge, <strong>de</strong> les vies <strong>de</strong><br />
comunicació, <strong>de</strong>ls conreus i <strong>de</strong>ls espais forestals i la millora <strong>de</strong>l medi rural.<br />
Article 12<br />
Desplegament <strong>de</strong> les <strong>Normes</strong> <strong>Subsidiàries</strong> respecte als sistemes generals.<br />
Les previsions <strong>de</strong> les <strong>Normes</strong> respecte als sistemes generals, en el sòl apte per urbanitzar i no<br />
urbanitzable, es <strong>de</strong>senvoluparan amb el <strong>de</strong>splegament d’un pla especial d’infraestructures, o bé<br />
mitjançant la seva execució directa prèvia l’expropiació <strong>de</strong>ls terrenys afectats, o bé, en el sòl apte<br />
per urbanitzar, mitjançant el <strong>de</strong>splegament <strong>de</strong>l pla parcial corresponent.<br />
CAPÍTOL (3.1). GESTIÓ I EXECUCIÓ DEL PLANEJAMENT<br />
Article 13<br />
Elecció <strong>de</strong>ls sistemes d'actuació.<br />
1. En el <strong>de</strong>senvolupament <strong>de</strong> les <strong>Normes</strong> <strong>Subsidiàries</strong>, cal que els plans que es redactin<br />
<strong>de</strong>terminin expressament el sistema o sistemes d'actuació d'entre els previstos en la legislació<br />
urbanística vigent. La <strong>de</strong>terminació <strong>de</strong>l sistema d'actuació s'haurà <strong>de</strong> justificar d'acord amb<br />
l'article 56 <strong>de</strong>l Reglament <strong>de</strong> planejament urbanístic.<br />
2. El sistema escollit haurà <strong>de</strong> garantir l'execució <strong>de</strong> les obres d'urbanització, la cessió <strong>de</strong>ls sòls<br />
per a dotacions i equipaments, i la cessió <strong>de</strong>ls vials i zones ver<strong>de</strong>s d'ús públic.<br />
3. Per a l'execució d'aquestes <strong>Normes</strong> es consi<strong>de</strong>ra preferent el sistema <strong>de</strong> compensació, sens<br />
perjudici <strong>de</strong>l que preveu l'article 169.2 <strong>de</strong>l Decret Legislatiu 1/1990, pel qual s'aprova la refosa<br />
<strong>de</strong>ls textos legals vigents a Catalunya en matèria urbanística.<br />
Article 14<br />
Polígons i Unitats d'actuació.<br />
1. La <strong>de</strong>limitació poligonal per a l'execució <strong>de</strong>l planejament s'ajustarà a allò que estableixen els<br />
articles 167 i 168 <strong>de</strong>l Decret Legislatiu 1/1990, pel qual s'aprova la refosa <strong>de</strong>ls textos legals<br />
vigents a Catalunya en matèria urbanística, i els article 36 i 37 <strong>de</strong>l Reglament <strong>de</strong> gestió<br />
urbanística. Així, es podran modificar els àmbits establerts per aquestes <strong>Normes</strong> i es podran<br />
<strong>de</strong>limitar nous polígons o unitats d'actuació amb l'objectiu <strong>de</strong> facilitar la seva gestió o efectuar<br />
un millor repartiment <strong>de</strong> càrregues i beneficis que es <strong>de</strong>riven <strong>de</strong>l planejament.<br />
2. La <strong>de</strong>limitació poligonal tendirà a fer-se <strong>de</strong> manera que, conservant la coherència <strong>de</strong>l<br />
planejament, es procuri flexibilitzar al màxim l'execució d'aquest, in<strong>de</strong>penditzant cada operació<br />
urbanística en diferents polígons.<br />
3. Quan no sigui possible la <strong>de</strong>limitació <strong>de</strong> polígons o unitats d'actuació, o per a l'execució <strong>de</strong>ls<br />
sistemes que no són <strong>de</strong> cessió obligatòria i gratuïta i en les actuacions aïlla<strong>de</strong>s en el sòl urbà,<br />
s'aplicarà el sistema d'expropiació. Si d'aquesta actuació se'n <strong>de</strong>riven beneficis especials per als<br />
sectors confrontants o propers, es podran repercutir les <strong>de</strong>speses mitjançant la imposició <strong>de</strong><br />
contribucions especials, als propietaris beneficiats.<br />
NORMES SUBSIDIÀRIES DEL PLANEJAMENT D’ ÀGER. <strong>NORMATIVA</strong> <strong>URBANÍSTICA</strong>.
TÍTOL I. DISPOSICIONS GENERALS.<br />
Article 15<br />
Sistema d'actuació en Sòl urbà.<br />
Per a l'execució <strong>de</strong>l planejament en sòl urbà es <strong>de</strong>limitaran polígons o unitats d'actuació, quan no<br />
sigui possible l’actuació directa, perquè es donen aprofitaments diferencials <strong>de</strong>rivats <strong>de</strong> les<br />
<strong>Normes</strong>. Això no és obstacle perquè l'administració pugui realitzar actuacions aïlla<strong>de</strong>s en sòl<br />
urbà pel sistema d’expropiació, quan aquestes actuacions estiguin previstes en aquestes <strong>Normes</strong><br />
<strong>Subsidiàries</strong> o en un pla especial.<br />
Article 16<br />
Sistema d'actuació en Sòl apte per urbanitzar.<br />
1. La <strong>de</strong>limitació <strong>de</strong>ls polígons per a l'execució <strong>de</strong>l planejament al sòl apte per urbanitzar es<br />
<strong>de</strong>terminarà al pla parcial que <strong>de</strong>senvolupi cada sector.<br />
2. Cada sector <strong>de</strong> pla parcial podrà coincidir amb un polígon o bé dividir-se en dos o més<br />
polígons d’actuació. Tots els terrenys inclosos dins d’un àmbit <strong>de</strong> planejament parcial estaran<br />
adscrits a algun polígon d’actuació.<br />
3. Els plans parcials d'iniciativa particular han d'ésser executats pel sistema <strong>de</strong> compensació<br />
d'acord amb l'article 169.3 <strong>de</strong>l Decret Legislatiu 1/1990, pel qual s'aprova la refosa <strong>de</strong>ls textos<br />
legals vigents a Catalunya en matèria urbanística. No obstant això, si transcorreguts sis mesos<br />
<strong>de</strong>s <strong>de</strong> que l'Administració actuant hagi requerit als propietaris perquè constitueixin la<br />
corresponent Junta <strong>de</strong> Compensació i no s'ha complert l’esmenta’t requeriment, dita<br />
Administració podrà <strong>de</strong>ixar sense eficàcia el Pla o canviar-ne el sistema d'execució.<br />
Article 17<br />
Execució i gestió <strong>de</strong> sistemes.<br />
1. Els terrenys qualificats <strong>de</strong> sistemes podran ser adquirits per l'administració actuant per<br />
qualsevol títol jurídic, mitjançant les cessions obligatòries imposa<strong>de</strong>s per la legislació urbanística<br />
vigent o per expropiació forçosa.<br />
2. El cost <strong>de</strong>ls terrenys podrà repercutir-se entre els propietaris beneficiats per l’actuació en la<br />
part que s’estimi d’interès directe, d'acord amb el que disposa la legislació urbanística vigent,<br />
mitjançant contribucions especials.<br />
Article 18<br />
Reserves per habitatges <strong>de</strong> protecció pública.<br />
1. D’acord amb l’article 57.3 <strong>de</strong> la L.U., aquest Pla reserva amb caràcter general per a la<br />
construcció d’habitatges <strong>de</strong> protecció pública, el sòl corresponent al 20%, més un altre 10% per<br />
habitatge assequible, <strong>de</strong>l total <strong>de</strong>l sostre que es qualifiqui per a l’ús resi<strong>de</strong>ncial <strong>de</strong> nova<br />
implantació. En aquest sentit, els plans parcials urbanístics en els sectors <strong>de</strong> sòl urbanitzable que<br />
admetin usos resi<strong>de</strong>ncials han <strong>de</strong> contenir expressament aquesta reserva en qualificar el sòl i<br />
regular-ne els usos.<br />
NORMES SUBSIDIÀRIES DEL PLANEJAMENT D’ ÀGER. <strong>NORMATIVA</strong> <strong>URBANÍSTICA</strong>.
TÍTOL I. DISPOSICIONS GENERALS.<br />
CAPÍTOL (4.1). INTERVENCIÓ EN L'EDIFICACIÓ I ÚS DEL SÒL<br />
Article 19<br />
Actes subjectes a llicència.<br />
1. Estan subjectes a prèvia llicència municipal tots els actes referits a l'article 1 <strong>de</strong>l Reglament <strong>de</strong><br />
Disciplina Urbanística i l’article 247 <strong>de</strong>l Decret Legislatiu 1/1990, pel qual s'aprova la refosa<br />
<strong>de</strong>ls textos legals vigents a Catalunya en matèria urbanística, i en general, qualsevol activitat que<br />
afecti les característiques naturals <strong>de</strong>l terreny.<br />
2. La necessitat d'obtenir l'autorització d'altres administracions públiques, no exonera <strong>de</strong><br />
l’obtenció <strong>de</strong> la llicència municipal. En cas d'urgència o d'excepcional interès es tindrà en<br />
compte el que disposa l'article 250.2 Decret Legislatiu 1/1990, pel qual s'aprova la refosa <strong>de</strong>ls<br />
textos legals vigents a Catalunya en matèria urbanística i els articles 8 i 9 <strong>de</strong>l Reglament <strong>de</strong><br />
Disciplina Urbanística. Totes les obres que s'executin com a compliment d'una ordre municipal i<br />
sota la direcció <strong>de</strong>ls serveis tècnics <strong>de</strong> l'Ajuntament, estan exemptes <strong>de</strong> l'exigència <strong>de</strong> la llicència<br />
municipal.<br />
3. Les llicències tenen caràcter <strong>de</strong> document públic. Les llicències no impliquen l'autorització<br />
municipal per als actes d'ocupació <strong>de</strong> via pública o terrenys confrontants, ni per a altres usos o<br />
activitats relacionats amb l'obra autoritzada.<br />
4. Les sol·licituds <strong>de</strong> llicències es resoldran d'acord al procediment previst per la legislació sobre<br />
Serveis <strong>de</strong> les Corporacions Locals.<br />
Article 20<br />
Contingut <strong>de</strong> les llicències.<br />
1. El document administratiu corresponent a la concessió <strong>de</strong> la llicència contindrà les da<strong>de</strong>s més<br />
rellevants <strong>de</strong> les obres autoritza<strong>de</strong>s, acord <strong>de</strong> concessió, condicions, garanties i altres extrems<br />
i<strong>de</strong>ntificadors. També s'hi adjuntarà un exemplar diligenciat <strong>de</strong>ls plànols, croquis o projecte<br />
tècnic el qual serà la <strong>de</strong>scripció gràfica autèntica <strong>de</strong> les obres autoritza<strong>de</strong>s.<br />
2. Tot el que es disposa en aquesta Normativa en matèria <strong>de</strong> condicions d'edificabilitat i d’ús i, si<br />
escau, respecte a les condicions estètiques, higièniques o d'una altra naturalesa, s'entendrà inclòs<br />
en l'acte d'atorgament <strong>de</strong> la llicència.<br />
Els titulars <strong>de</strong> llicències hauran <strong>de</strong> respectar el contingut exprés <strong>de</strong> les seves clàusules, i a més, el<br />
contingut implícit que és el <strong>de</strong>finit en aquesta Normativa, segons la classe i <strong>de</strong>stí <strong>de</strong>l sòl i les<br />
condicions d'edificabilitat i d’ús. No podran justificar-se les vulneracions d'aquestes <strong>Normes</strong><br />
<strong>Subsidiàries</strong> en el silenci o insuficiència <strong>de</strong>l contingut <strong>de</strong> la llicència.<br />
3. Totes les llicències hauran d’explicar els terminis màxims d’inici i acabament <strong>de</strong> les obres, i<br />
advertir al titular <strong>de</strong> la caducitat <strong>de</strong> la llicència.<br />
Article 21<br />
Classificació <strong>de</strong> les obres.<br />
1. Als efectes <strong>de</strong>l que estableix la legislació <strong>de</strong> Serveis <strong>de</strong> les Corporacions Locals, es<br />
consi<strong>de</strong>raran Obres Majors:<br />
NORMES SUBSIDIÀRIES DEL PLANEJAMENT D’ ÀGER. <strong>NORMATIVA</strong> <strong>URBANÍSTICA</strong>.
TÍTOL I. DISPOSICIONS GENERALS.<br />
- Les <strong>de</strong> construcció <strong>de</strong> tota classe d'edificis <strong>de</strong> nova planta.<br />
- Les <strong>de</strong> reforma <strong>de</strong> l'estructura d'un edifici o que augmentin o redueixin el seu volum.<br />
- Les que es realitzin en façana i modifiquin l'aspecte exterior <strong>de</strong> les edificacions.<br />
- Les d’urbanització i parcel·lació <strong>de</strong> terrenys.<br />
- Les obres <strong>de</strong> moviments <strong>de</strong> terres.<br />
- Les <strong>de</strong> construcció <strong>de</strong> murs <strong>de</strong> contenció, pous i obres <strong>de</strong> captació d'aigua.<br />
- Les obres d'en<strong>de</strong>rrocament d'edificis existents.<br />
- Les actuacions <strong>de</strong> tallada d'arbres que formin massa arbòria <strong>de</strong> certa importància.<br />
- En general, totes aquelles que exigeixin la direcció d'un facultatiu titulat superior.<br />
2. La resta d'obres i actuacions es consi<strong>de</strong>raran Obres Menors.<br />
Article 22<br />
Documents per a la sol3licitud <strong>de</strong> la llicència d'obres majors.<br />
1. Per a la sol·licitud <strong>de</strong> llicència d'obres majors cal presentar, adjunt al mo<strong>de</strong>l <strong>de</strong> document<br />
previst per a aquest fi, el projecte tècnic, exemplars per triplicat, subscrit per facultatiu<br />
competent i pel sol·licitant i visat pel corresponent Col·legi Professional.<br />
2. Cal presentar, a més, el full d’assumpció <strong>de</strong> la direcció facultativa <strong>de</strong> les obres visat pel<br />
Col·legi Professional corresponent.<br />
3. En el supòsit d'obres <strong>de</strong> reforma, cal adjuntar, a més, plànols explicatius <strong>de</strong> l'estat actual <strong>de</strong><br />
l'edificació i fotografies que mostrin <strong>de</strong>s <strong>de</strong> diferents perspectives l'estat actual <strong>de</strong> l'element o<br />
edifici, així com la seva relació amb l'entorn.<br />
Article 23<br />
Documents per a la sol·licitud <strong>de</strong> la llicència d'obres menors.<br />
1. Les sol·licituds <strong>de</strong> llicència d'Obres Menors hauran d'aportar, al menys, un document en el que<br />
es <strong>de</strong>scriguin les obres, <strong>de</strong> forma escrita i gràfica, amb indicació <strong>de</strong> la seva extensió i situació.<br />
2. S'expressa a continuació una relació d'obres menors per a les quals, a més, cal adjuntar amb la<br />
corresponent sol·licitud una memòria i pressupost <strong>de</strong>tallats i, quan s’indica amb la lletra D,<br />
l'acceptació <strong>de</strong> la Direcció Tècnica visada pel corresponents Col·legi Professional i quan s'indica<br />
amb la lletra P, cal aportar plànols signats per facultatiu competent:<br />
. Construcció, reparació o supressió <strong>de</strong> guals a la voravia.<br />
. Ocupació provisional <strong>de</strong> l’espai públic per a la construcció no emparada en llicència<br />
d’obres majors.<br />
. Construcció <strong>de</strong> barraques i quioscs per a exposició i venda menors <strong>de</strong> 5 m2 (D).<br />
. Col·locació <strong>de</strong> rètols, ban<strong>de</strong>roles i anuncis lluminosos.<br />
. Col·locació d’anuncis, excepte els situats a la coberta <strong>de</strong> l’edificació subjectes a llicència<br />
d’obres majors.<br />
. Col·locació <strong>de</strong> pals i ban<strong>de</strong>res.<br />
. Col·locació <strong>de</strong> veles a les façanes <strong>de</strong> les plantes baixes.<br />
. Col·locació <strong>de</strong> marquesines per a comerços (D).<br />
. Instal·lació <strong>de</strong> barreres i tanques <strong>de</strong> protecció <strong>de</strong> les obres.<br />
. Construcció <strong>de</strong> ponts, basti<strong>de</strong>s i similars (D).<br />
NORMES SUBSIDIÀRIES DEL PLANEJAMENT D’ ÀGER. <strong>NORMATIVA</strong> <strong>URBANÍSTICA</strong>.
TÍTOL I. DISPOSICIONS GENERALS.<br />
. Execució <strong>de</strong> cales, pous i son<strong>de</strong>jos d’exploració (D).<br />
. Estintolament <strong>de</strong> façanes (D).<br />
. Col·locació <strong>de</strong> grues-torre, ascensors, sínies o altres aparells elevadors (P i D).<br />
. Treballs d'anivellament <strong>de</strong> terrenys que no alterin més d’un metre les cotes naturals i no<br />
afectin les mesures <strong>de</strong> les alçàries reguladores <strong>de</strong> l’edificació (P i D).<br />
. Construcció o instal·lació <strong>de</strong> barraques provisionals d’obres.<br />
. Obres interiors i instal·lacions en locals no <strong>de</strong>stinats a habitatges, sense modificació<br />
estructural (P).<br />
. Reparació <strong>de</strong> cobertes i terrats (D).<br />
. Reparació, pintura i estucat <strong>de</strong> façanes amb muntatge <strong>de</strong> bastida <strong>de</strong> més <strong>de</strong> 6 m (D).<br />
. Col·locació <strong>de</strong> portes, reixes i persianes en obertures.<br />
. Construcció, reparació o substitució <strong>de</strong> canona<strong>de</strong>s d’instal·lacions.<br />
. Construcció <strong>de</strong> pous i foses sèptiques (D).<br />
. Modificació <strong>de</strong> balcons, lleixes o elements sortints (D).<br />
. Canvi o reparació d’elements estructurals (P i D).<br />
. Execució o modificació d’obertures que afectin a elements estructurals (P i D).<br />
. Execució o modificació d’obertures que no afectin a elements estructurals (D).<br />
. Formació <strong>de</strong> cambres <strong>de</strong> bany en locals comercials, oficines i magatzems.<br />
. Construcció i modificació d’aparadors.<br />
. Col·locació d’elements mecànics <strong>de</strong> les instal·lacions en terrasses o terrats (D).<br />
. Coberts lleugers oberts o tancats lateralment, <strong>de</strong> superfície menor <strong>de</strong> 30 m2 i d’alçària<br />
inferior a 4 metres (D).<br />
. En<strong>de</strong>rroc d’edificis que siguin aïllats, <strong>de</strong> superfície inferior a 30 m2 i d’alçària inferior a<br />
4 metres (P i D).<br />
. Construcció <strong>de</strong> tanques o barreres <strong>de</strong>finitives.<br />
. Treballs d’anivellament a l’entorn <strong>de</strong> l’edifici amb variacions menors <strong>de</strong> +- 1,50 metres<br />
respecte el terreny natural en qualsevol punt (D).<br />
. Formació <strong>de</strong> jardins, excepte els que formen part <strong>de</strong> l’espai lliure <strong>de</strong> la parcel·la.<br />
Article 24<br />
Condicions d'atorgament <strong>de</strong> llicències.<br />
1. Les llicències s'atorgaran amb la subjecció d'allò que es disposa en aquesta Normativa<br />
respecte a la classe <strong>de</strong> sòl i el seu <strong>de</strong>stí i a les condicions d'aprofitament, edificabilitat i ús.<br />
2. Quan l'obra o edificació requereixi la prèvia urbanització i no hagin lliurat a l'Administració<br />
els terrenys <strong>de</strong> cessió obligatòria i gratuïta, no es podrà atorgar la llicència d'edificació fins que<br />
no s'hagin complert els <strong>de</strong>ures <strong>de</strong> cessió <strong>de</strong> terrenys i costejar la urbanització legalment<br />
proce<strong>de</strong>nts, sense perjudici <strong>de</strong>l que preveu l'article 120 <strong>de</strong>l Decret Legislatiu 1/1990, pel qual<br />
s'aprova la refosa <strong>de</strong>ls textos legals vigents a Catalunya en matèria urbanística.<br />
3. Per tal d'autoritzar la facultat d'edificar en terrenys que no tinguin la condició <strong>de</strong> solar, cal<br />
ajustar-se al que disposen els articles 40 a 43 <strong>de</strong>l Reglament <strong>de</strong> gestió urbanística.<br />
NORMES SUBSIDIÀRIES DEL PLANEJAMENT D’ ÀGER. <strong>NORMATIVA</strong> <strong>URBANÍSTICA</strong>.
TÍTOL I. DISPOSICIONS GENERALS.<br />
Article 25<br />
Caducitat, termini i pròrroga <strong>de</strong> les llicències.<br />
1. D'acord amb l'article 249.7 <strong>de</strong>l Decret Legislatiu 1/1990, pel qual s'aprova la refosa <strong>de</strong>ls textos<br />
legals vigents a Catalunya en matèria urbanística, el termini que han <strong>de</strong> preveure les llicències<br />
per començar i acabar les obres són, respectivament, un i tres anys a comptar <strong>de</strong>s <strong>de</strong> l’en<strong>de</strong>mà <strong>de</strong><br />
la data <strong>de</strong> notificació al promotor.<br />
2. Les llicències es tramitaran segons allò que disposa la legislació <strong>de</strong> Serveis <strong>de</strong> les<br />
Corporacions Locals i d'acord amb les normes específiques que disposi l'Ajuntament.<br />
3. Les condicions <strong>de</strong> caducitat i pròrroga <strong>de</strong> les llicències es concreta a l'article 249 <strong>de</strong>l Decret<br />
Legislatiu 1/1990, pel qual s'aprova la refosa <strong>de</strong>ls textos legals vigents a Catalunya en matèria<br />
urbanística.<br />
Article 26<br />
Seguiment <strong>de</strong> les obres.<br />
1. Abans <strong>de</strong> començar l'execució d'una obra <strong>de</strong> nova planta, l'Ajuntament haurà d'assenyalar<br />
l'alineació i rasant, assenyalament <strong>de</strong>l qual s'estendrà l'acta corresponent, la qual eximirà el<br />
promotor d'aquesta obra <strong>de</strong> tota la responsabilitat en l'alineació <strong>de</strong> l'edifici si per a la seva<br />
realització s'ha ajustat a l'assenyalada en l'esmentada acta. Aquest assenyalament s'efectuarà<br />
prèvia sol·licitud <strong>de</strong> l'interessat.<br />
2. Així mateix, l'interessat comunicarà a l'Ajuntament els moments en què l'obra sobrepassi la<br />
rasant <strong>de</strong>l carrer i en què assoleixi l'alçària autoritzada a l'objecte que els serveis tècnics<br />
municipals efectuïn les oportunes comprovacions, <strong>de</strong> les quals s'estendrà la corresponent acta.<br />
3. Acaba<strong>de</strong>s les obres, l'interessat ho comunicarà a l'Ajuntament, amb certificació visada <strong>de</strong>l<br />
facultatiu director <strong>de</strong> les obres i altra documentació complementària amb objecte <strong>de</strong> realitzar la<br />
inspecció final. Es comprovarà si l'interessat s'ha ajustat en la seva realització a la llicència<br />
atorgada i també si s'han refet tots els danys i perjudicis causats en la via pública, <strong>de</strong>sguassos,<br />
subsòl, clavegueram, aigües potables, cables elèctrics i qualsevol altre servei anàleg així com<br />
també <strong>de</strong> caràcter privat o a tercers.<br />
4. Si la comprovació resulta positiva l’Ajuntament atorgarà la llicència <strong>de</strong> primera ocupació <strong>de</strong><br />
l’edificació.<br />
Article 27<br />
Establiment <strong>de</strong> terminis per a edificar per part <strong>de</strong> l'Ajuntament.<br />
1. L'Ajuntament podrà aplicar els terminis previstos als articles 223 al 233 <strong>de</strong>l Decret Legislatiu<br />
1/1990, pel qual s'aprova la refosa <strong>de</strong>ls textos legals vigents a Catalunya en matèria urbanística,<br />
amb l'objectiu d'incentivar el sector <strong>de</strong> la construcció i d'evitar la retenció especulativa <strong>de</strong>ls<br />
solars.<br />
2. Amb aquesta finalitat, l'Ajuntament podrà constituir el Registre Municipal <strong>de</strong> Solars, seguint<br />
els tràmits previstos per la legislació vigent.<br />
NORMES SUBSIDIÀRIES DEL PLANEJAMENT D’ ÀGER. <strong>NORMATIVA</strong> <strong>URBANÍSTICA</strong>.
TÍTOL I. DISPOSICIONS GENERALS.<br />
Article 28<br />
Infraccions urbanístiques.<br />
Pel que fa als actes sense llicència o sense ajustament a les seves condicions, es regiran per allò<br />
que disposen el Reglament <strong>de</strong> Disciplina Urbanística i el Reglament <strong>de</strong> la Llei 9/1981, sobre<br />
Protecció <strong>de</strong> la legalitat urbanística.<br />
NORMES SUBSIDIÀRIES DEL PLANEJAMENT D’ ÀGER. <strong>NORMATIVA</strong> <strong>URBANÍSTICA</strong>.
TÍTOL II. PARÀMETRES COMUNS D’ORDENACIÓ I D’ÚS.<br />
TÍTOL II. PARÀMETRES COMUNS D'ORDENACIÓ I D'ÚS<br />
CAPÍTOL (1.2). PARÀMETRES GENERALS QUE REGULEN L'EDIFICACIÓ<br />
Article 29<br />
Regulació <strong>de</strong> les plantes baixes.<br />
1. No es permet el <strong>de</strong>sdoblament <strong>de</strong> la planta baixa en dues plantes, segons les modalitats <strong>de</strong><br />
semisoterrani i entresolat.<br />
2. Quan la regulació <strong>de</strong> la zona no especifiqui altra cosa, les alçàries útils mínimes permeses <strong>de</strong><br />
la planta baixa seran les següents: 3,00 m en el cas d'usos comercials, magatzems, etc. i 2,50 m<br />
en el cas d'habitatges i comerços menors <strong>de</strong> 80 m2.<br />
Article 30<br />
Regulació <strong>de</strong> les plantes soterrani.<br />
1. Tret que es disposi altra cosa en les or<strong>de</strong>nances que regulen la zona, sols s’admet la<br />
construcció d’una única planta soterrani a sota <strong>de</strong> la planta baixa.<br />
2. En els soterranis no es permeten els usos resi<strong>de</strong>ncial i sanitari. Els soterranis per sota <strong>de</strong>l<br />
primer, cas que s’autoritzin, només podran ser <strong>de</strong>dicats a aparcaments, instal·lacions tècniques<br />
<strong>de</strong> l'edifici, cambres cuirassa<strong>de</strong>s i similars.<br />
3. Només es permetrà la construcció <strong>de</strong> plantes soterrànies quan aquestes puguin <strong>de</strong>sguassar a la<br />
xarxa <strong>de</strong> clavegueram, encara que sigui per mitjans mecànics.<br />
4. Tret que s’indiqui en les or<strong>de</strong>nances <strong>de</strong> la zona, les plantes soterrani no podran sobrepassar<br />
l’ocupació <strong>de</strong> la planta baixa.<br />
5. L'alçària lliure mínima <strong>de</strong> les plantes soterranis es <strong>de</strong> 2,20 metres i la màxima són 3,00 m.<br />
Article 31<br />
Regulació <strong>de</strong> l'entresolat (altell).<br />
1. L'entresolat únicament es podrà realitzar en les zones on expressament s’assenyali i per a<br />
<strong>de</strong>dicar-lo a magatzematge, sanitaris i oficines vincula<strong>de</strong>s a la planta on es realitza l'entresolat.<br />
2. L'entresolat se separarà com a mínim tres metres <strong>de</strong> les façanes <strong>de</strong> l'edifici, i la seva alçària<br />
lliure mínima a sobre serà <strong>de</strong> 2,20 metres i a sota <strong>de</strong> 2,50 metres.<br />
Article 32<br />
Regulació <strong>de</strong> les plantes pis.<br />
Tindran una alçària lliure mínima <strong>de</strong> 2,50 metres, tret que en les or<strong>de</strong>nances <strong>de</strong> la zona s’indiqui<br />
una altra dimensió.<br />
NORMES SUBSIDIÀRIES DEL PLANEJAMENT D’ ÀGER. <strong>NORMATIVA</strong> <strong>URBANÍSTICA</strong>.
TÍTOL II. PARÀMETRES COMUNS D’ORDENACIÓ I D’ÚS.<br />
Article 33<br />
Elements per sobre <strong>de</strong> l’alçària reguladora.<br />
Per sobre <strong>de</strong> l’alçària reguladora construïda només s’admeten els elements següents:<br />
1. La coberta terminal <strong>de</strong> l’edifici.<br />
2. Els elements <strong>de</strong> ventilació i il·luminació <strong>de</strong> l’espai sotacoberta, si fos el cas.<br />
3. Els elements tècnics <strong>de</strong> les instal·lacions.<br />
4. Els coronaments <strong>de</strong>coratius <strong>de</strong> les façanes.<br />
Article 34<br />
Regulació <strong>de</strong>ls espais sotacoberta.<br />
1. Els espais sotacoberta es <strong>de</strong>stinaran principalment a àmbits comuns <strong>de</strong> l’immoble,<br />
magatzematge comunitari i individual vinculat als habitatges, cambres <strong>de</strong> malendreços,<br />
instal·lacions tècniques <strong>de</strong> l’edifici, accessos als terrats i a la coberta.<br />
2. Per damunt <strong>de</strong>l nombre màxim <strong>de</strong> plantes no està permès fer els espais sotacoberta habitables<br />
tret que ho indiquin expressament les or<strong>de</strong>nances <strong>de</strong> la zona.<br />
3. En cap cas les plantes sotacoberta habitables no podran constituir un habitatge in<strong>de</strong>pen<strong>de</strong>nt<br />
<strong>de</strong>l <strong>de</strong> la planta immediatament inferior.<br />
La superfície <strong>de</strong> les plantes sotacoberta amb una alçària lliure superior a 1,50 metres computarà<br />
als efectes <strong>de</strong> <strong>de</strong>terminar la quantitat <strong>de</strong> sostre <strong>de</strong> l’edificació.<br />
Article 35<br />
Regulació <strong>de</strong> les cobertes <strong>de</strong> les edificacions.<br />
1. Per a edificis acabats en coberta inclinada la intersecció <strong>de</strong>l pla inferior <strong>de</strong> la coberta i <strong>de</strong>l pla<br />
<strong>de</strong> façana <strong>de</strong> l’edificació <strong>de</strong>terminaran una directriu horitzontal, que no sobrepassarà l’alçària<br />
reguladora màxima, ni sobrepassarà en 40 centímetres la cota <strong>de</strong>l sostre <strong>de</strong> la darrera planta pis.<br />
2. El pen<strong>de</strong>nt <strong>de</strong> la coberta inclinada no podrà ser superior <strong>de</strong>l 30%, tret que les or<strong>de</strong>nances <strong>de</strong> la<br />
zona ho <strong>de</strong>terminin.<br />
3. Per sobre <strong>de</strong>ls plans <strong>de</strong>finits per la coberta inclinada, podran sobresortir elements <strong>de</strong> ventilació<br />
i xemeneies, antenes i claraboies <strong>de</strong>ls celoberts. Les claraboies hauran <strong>de</strong> ser paral·leles als plans<br />
<strong>de</strong> la coberta inclinada i no se separaran més <strong>de</strong> 50 cm d'aquesta en cap punt.<br />
4. Els careners <strong>de</strong> coberta, així com altres elements construïts no sobrepassaran en més <strong>de</strong> 3,50<br />
metres l’alçària <strong>de</strong> l’arrencada <strong>de</strong> la coberta al pla <strong>de</strong> façana.<br />
5. Per a edificis acabats en terrassa es consi<strong>de</strong>rarà el pla d'arrencada <strong>de</strong> la planta coberta, el pla<br />
superior <strong>de</strong>ls elements resistents <strong>de</strong> sostre <strong>de</strong> la darrera planta pis. Per sobre d'aquest pla es podrà<br />
situar la cambra d'aire amb una alçària màxima <strong>de</strong> 60 cm. Les baranes tindran una alçària<br />
màxima <strong>de</strong> 1,20 metres per sobre <strong>de</strong> la cambra d'aire.<br />
En les cobertes planes, dins el gàlib que dibuixen uns plans inclinats 30º, aplicats 40 cm per<br />
sobre <strong>de</strong> la intersecció <strong>de</strong>l pla <strong>de</strong> la façana, amb la part superior <strong>de</strong>l sostre <strong>de</strong> la darrera planta pis<br />
construïda, es podran instal·lar cossos edificats que continguin els elements tècnics <strong>de</strong> l'ascensor,<br />
NORMES SUBSIDIÀRIES DEL PLANEJAMENT D’ ÀGER. <strong>NORMATIVA</strong> <strong>URBANÍSTICA</strong>.
TÍTOL II. PARÀMETRES COMUNS D’ORDENACIÓ I D’ÚS.<br />
la climatització <strong>de</strong> l'edifici, les claraboies <strong>de</strong>ls celoberts, la caixa d'escales, les antenes i els<br />
dipòsits d'aigua, sense sobrepassar una alçària màxima <strong>de</strong> 3,50 metres.<br />
Article 36<br />
Elements sobre la coberta: finestres i llucanes.<br />
Quan calgui disposar d’obertures d’il·luminació i ventilació <strong>de</strong> la planta sotacoberta, aquestes es<br />
podran tancar amb finestres integra<strong>de</strong>s al pla <strong>de</strong> la coberta inclinada. La superfície d’ocupació <strong>de</strong><br />
les obertures no sobrepassarà el 10% <strong>de</strong> la superfície <strong>de</strong> coberta.<br />
Article 37<br />
Arrodoniment <strong>de</strong> les cantona<strong>de</strong>s <strong>de</strong>ls carrers.<br />
Quan es disposi específicament en les or<strong>de</strong>nances reguladores d’una zona o s’indiqui<br />
expressament en els plànols d’or<strong>de</strong>nació, l’arrodoniment <strong>de</strong> la cantonada es farà d’acord en<br />
l’indicat en els esmentats plànols d’or<strong>de</strong>nació.<br />
Article 38<br />
Formació <strong>de</strong> xamfrans en les cantona<strong>de</strong>s.<br />
Quan es disposi específicament en les or<strong>de</strong>nances reguladores d’una zona o s’indiqui<br />
expressament en els plànols d’or<strong>de</strong>nació, els xamfrans es faran d’acord amb les condicions<br />
següents:<br />
1. El xamfrà tindrà una longitud igual a la mitjana <strong>de</strong> les amplàries <strong>de</strong>l conjunt <strong>de</strong> carrers que<br />
formen la cruïlla. No es computaran els carrers menors <strong>de</strong> 8 metres.<br />
2. No es faran xamfrans en els supòsits següents:<br />
. En carrers d’amplària menor <strong>de</strong> 8 metres.<br />
. Quan les alineacions <strong>de</strong>ls carrers formen un angle superior a 135º.<br />
3. El xamfrà no serà mai <strong>de</strong> longitud superior a 15 metres ni inferior a 3 metres, i es col·locarà<br />
segons la perpendicular a la bisectriu <strong>de</strong> l’angle format per les façanes que arriben a la cruïlla.<br />
4. La forma i dimensió <strong>de</strong>l xamfrà serà sempre la mateixa en cada una <strong>de</strong> les cares <strong>de</strong> la cruïlla.<br />
CAPÍTOL (2.2). REGULACIÓ DE L'EDIFICACIÓ ALINEADA AL VIAL<br />
NORMES SUBSIDIÀRIES DEL PLANEJAMENT D’ ÀGER. <strong>NORMATIVA</strong> <strong>URBANÍSTICA</strong>.
TÍTOL II. PARÀMETRES COMUNS D’ORDENACIÓ I D’ÚS.<br />
Article 39<br />
Determinació <strong>de</strong> l’alçària reguladora màxima.<br />
En els edificis situats segons l’alineació <strong>de</strong> vial l’alçària reguladora s’amidarà d’acord amb els<br />
supòsits següents:<br />
1. Edificis amb façana a un sol vial.<br />
a. Si la rasant <strong>de</strong>l carrer, consi<strong>de</strong>rat el front <strong>de</strong> parcel·la, presenta una diferència <strong>de</strong> nivells entre<br />
l'extrem <strong>de</strong> cota més alta i el <strong>de</strong> cota més baixa, menor <strong>de</strong> 1,20 metres, l'alçària reguladora<br />
s'amidarà al centre <strong>de</strong> la façana, a partir <strong>de</strong> la rasant <strong>de</strong> la voravia en aquest punt.<br />
b. Si la diferència <strong>de</strong> nivells entre l'extrem <strong>de</strong> cota més alta i el <strong>de</strong> cota més baixa, és més gran <strong>de</strong><br />
1,20 metres, l'alçària màxima <strong>de</strong> l'edifici s'amidarà a partir <strong>de</strong>l nivell situat a 0,60 metres per<br />
sobre <strong>de</strong> la cota més baixa <strong>de</strong> la línia <strong>de</strong> façana.<br />
c. Quan l'aplicació d'aquesta regla doni lloc a que, en <strong>de</strong>terminats punts <strong>de</strong> la façana, la rasant <strong>de</strong><br />
la voravia se situï a més <strong>de</strong> 1,50 metres per sobre <strong>de</strong>l punt d'aplicació <strong>de</strong> l'alçària reguladora, la<br />
façana es podrà dividir en els trams que calguin perquè això no passi. A cadascun <strong>de</strong>ls trams<br />
resultants, l'alçària reguladora s'haurà d'amidar d'acord amb les regles anteriors. Cada tram tindrà<br />
al menys la longitud indicada per a la parcel·la mínima.<br />
2. Edificis amb façana a dues o més vies que facin cantonada o xamfrà.<br />
a. Si l'alçària <strong>de</strong> l’edificació fos la mateixa a cada cara <strong>de</strong> vial, s'aplicaran les condicions <strong>de</strong>l punt<br />
1, anterior, operant en el conjunt <strong>de</strong> les façanes <strong>de</strong>senvolupa<strong>de</strong>s, com si fossin una sola façana.<br />
b. Si les alçàries reguladores fossin diferents, les més altes es podran portar cap als carrers<br />
adjacents més estrets, fins una longitud igual a la fondària edificable corresponent al carrer <strong>de</strong><br />
més alçària. Aquesta longitud arribarà com a màxim fins la meitat <strong>de</strong>l tram <strong>de</strong> carrer <strong>de</strong> menor<br />
amplària. L’aplicació d’aquest retorn sols afectarà la primera parcel·la que fa cantonada.<br />
3. Edificis amb façana a dues o més vies que no facin cantonada o xamfrà.<br />
es tractés d'edificis in<strong>de</strong>pen<strong>de</strong>nts. El canvi d'alçària màxima es farà en el punt mig <strong>de</strong> la parcel·la<br />
i, almenys, a quatre metres <strong>de</strong> la façana <strong>de</strong> menor cota.<br />
4. Edificis amb façana a places, parcs i altres espais lliures públics.<br />
Regularan la seva alçaria en funció <strong>de</strong>l vial <strong>de</strong> major amplària que conflueixi a l’espai públic.<br />
Article 40<br />
Limitació <strong>de</strong> l’alçària <strong>de</strong> l’edificació.<br />
En parcel·les amb un fort pen<strong>de</strong>nt transversal caldrà reduir l’alçària <strong>de</strong> l’edificació o la fondària<br />
edificada <strong>de</strong> tal manera que l’alçat frontal <strong>de</strong>ls paraments verticals exteriors, no superi en cap<br />
punt l’alçària reguladora màxima incrementada en 2,80metres.<br />
Article 41<br />
NORMES SUBSIDIÀRIES DEL PLANEJAMENT D’ ÀGER. <strong>NORMATIVA</strong> <strong>URBANÍSTICA</strong>.
TÍTOL II. PARÀMETRES COMUNS D’ORDENACIÓ I D’ÚS.<br />
Determinació <strong>de</strong> l’alçària reguladora màxima <strong>de</strong> les construccions en el pati d’illa.<br />
1. L’alçària <strong>de</strong> l'edificació al pati d'illa només es podrà entendre referida a la rasant d'un carrer,<br />
fins a una fondària igual a la meitat <strong>de</strong> la distància entre les dues alineacions interiors d'illa<br />
oposa<strong>de</strong>s.<br />
2. En casos <strong>de</strong> <strong>de</strong>snivell entre façanes oposa<strong>de</strong>s d'illa, aquesta fondària límit s'haurà <strong>de</strong> reduir, <strong>de</strong><br />
manera que l'edificació a l'espai interior no ultrapassi un pla i<strong>de</strong>al traçat a quaranta-cinc graus<br />
mesurat <strong>de</strong>s <strong>de</strong> l'alçària màxima corresponent a la planta baixa en el límit edificable <strong>de</strong> la<br />
parcel·la oposada.<br />
Article 42<br />
Forma <strong>de</strong> la coberta.<br />
1. La coberta inclinada serà, almenys, a dues aigües i el més simètrica possible respecte la planta<br />
<strong>de</strong> l’edifici.<br />
2. El carener es situarà paral·lel a la façana <strong>de</strong> l’edifici al carrer.<br />
Article 43<br />
Disposició <strong>de</strong>ls cossos sortints.<br />
1. Els cossos sortints estan prohibits a la planta baixa.<br />
2. No es permeten els cossos sortints tancats en carrers menors <strong>de</strong> 6 metres.<br />
3. L’alçària lliure entre la vorera i els cossos sortints és <strong>de</strong> 4,00 metres.<br />
4. La forma <strong>de</strong> la planta <strong>de</strong>ls cossos sortints serà geomètrica, <strong>de</strong> directrius paral·leles i ortogonals<br />
al pla <strong>de</strong> façana.<br />
5. La seva volada es limita per la menor <strong>de</strong> les dimensions següents:<br />
. El 10% <strong>de</strong> l’amplària <strong>de</strong>l vial.<br />
. L’amplària <strong>de</strong> la vorera menys 50 cm.<br />
. Una longitud <strong>de</strong> vol <strong>de</strong> 1,20 metres.<br />
6. La longitud màxima conjunta <strong>de</strong>ls cossos sortints tancats, semitancats i oberts, podrà ocupar<br />
com a màxim <strong>de</strong> 2/3 <strong>de</strong> la longitud <strong>de</strong> façana. Els cossos sortints tancats i semitancats podran<br />
ocupar com a màxim el 1/3 <strong>de</strong> la longitud <strong>de</strong> la façana.<br />
7. El límit lateral <strong>de</strong>l vol <strong>de</strong>ls cossos sortints ve <strong>de</strong>finit per un pla normal a la façana a 1,00<br />
metres <strong>de</strong> la paret mitgera.<br />
Article 44<br />
Disposició <strong>de</strong>ls elements sortints.<br />
El vol <strong>de</strong>ls elements sortints, com sòcols, pilars, ràfecs, gàrgoles, marquesines, para-sols i<br />
d'altres similars. Quan no s'indiqui altra cosa, els elements sortints no podran volar més <strong>de</strong> 15<br />
cm, excepte a la planta baixa on, a més, no podran sobresortir més <strong>de</strong>l 5% <strong>de</strong> l'amplària <strong>de</strong> la<br />
voravia, i a la planta coberta, on el ràfec podrà volar 30 cm.<br />
Article 45<br />
NORMES SUBSIDIÀRIES DEL PLANEJAMENT D’ ÀGER. <strong>NORMATIVA</strong> <strong>URBANÍSTICA</strong>.
TÍTOL II. PARÀMETRES COMUNS D’ORDENACIÓ I D’ÚS.<br />
Regulació <strong>de</strong>ls vols en el pati d’illa.<br />
1. La fondària edificable en cada parcel·la només podrà ser sobrepassada amb cossos sortints<br />
oberts i amb elements sortints quan la separació entre alineacions interiors sigui com a mínim <strong>de</strong><br />
8 metres.<br />
2. A més <strong>de</strong> les disposicions sobre els cossos sortints i els elements sortints, el seu vol a partir <strong>de</strong><br />
la fondària edificada està limitat a 1/50 m.<br />
Article 46<br />
Tractament <strong>de</strong> les parets mitgeres.<br />
Com a conseqüència <strong>de</strong> diferents alçàries entre els edificis, recula<strong>de</strong>s <strong>de</strong> les edificacions,<br />
diferents moments <strong>de</strong> les construccions o d'altres causes, puguin sortir mitgeres al <strong>de</strong>scobert,<br />
encara que siguin temporalment, s'hauran d'acabar amb material <strong>de</strong> façana.<br />
Article 47<br />
Recula<strong>de</strong>s <strong>de</strong> l’edificació.<br />
1. Tret que s’indiqui expressament en les or<strong>de</strong>nances <strong>de</strong> la zona no s’admeten les recula<strong>de</strong>s <strong>de</strong><br />
l’edificació ni en planta baixa ni en planta pis.<br />
2. En tot cas, en les zones que s’autoritzin, les recula<strong>de</strong>s abastaran sempre la totalitat <strong>de</strong> la<br />
façana. Els terrenys resultants seran cedits gratuïtament i adscrits a la vialitat pública, havent-se<br />
d’urbanitzar a càrrec <strong>de</strong>l propietari.<br />
3. La reculada no modificarà l’alçària reguladora <strong>de</strong> l’edificació ni la fondària edificable, que es<br />
continuarà amidant <strong>de</strong>s <strong>de</strong> l’alineació assenyalada. El propietari ha <strong>de</strong> garantir el tractament<br />
a<strong>de</strong>quat <strong>de</strong> les parets mitgeres, que restin al <strong>de</strong>scobert per la reculada.<br />
CAPÍTOL (3.2). REGULACIÓ DE L'EDIFICACIÓ AÏLLADA<br />
Article 48<br />
Limitació <strong>de</strong> l’alçària <strong>de</strong> l'edificació.<br />
1. En parcel·les amb un fort pen<strong>de</strong>nt caldrà disposar l’edificació <strong>de</strong> tal manera que la diferència<br />
entre la cota d’arrencada <strong>de</strong> la coberta i qualsevol cota <strong>de</strong>l terreny en el perímetre <strong>de</strong> la ocupació<br />
en planta <strong>de</strong> l’edificació, no superi l’alçària reguladora màxima incrementada en 2,80 metres.<br />
2. En les zones en què l'edificació es <strong>de</strong>senvolupi esgraonadament, els volums d'edificació<br />
construïts sobre cadascuna <strong>de</strong> les plantes o parts <strong>de</strong> plantes consi<strong>de</strong>ra<strong>de</strong>s com a planta baixa, se<br />
subjectaran a l'alçària màxima que correspongui en raó <strong>de</strong> cadascuna <strong>de</strong> les parts esmenta<strong>de</strong>s.<br />
3. En cap cas l’aplicació d’aquest article podrà donar lloc a increments <strong>de</strong> l’ocupació màxima ni<br />
<strong>de</strong>l sostre edificable permes.<br />
NORMES SUBSIDIÀRIES DEL PLANEJAMENT D’ ÀGER. <strong>NORMATIVA</strong> <strong>URBANÍSTICA</strong>.
TÍTOL II. PARÀMETRES COMUNS D’ORDENACIÓ I D’ÚS.<br />
Article 49<br />
Limitació <strong>de</strong> l’ocupació a les parcel·les amb pen<strong>de</strong>nt.<br />
Per a les parcel·les amb or<strong>de</strong>nació en edificació aïllada, amb pen<strong>de</strong>nt superior al 30%, l'ocupació<br />
fixada en les or<strong>de</strong>nances <strong>de</strong> la zona es disminuirà segons els percentatges que s'indiquen a<br />
continuació:<br />
. <strong>de</strong>l 30% al 50% es disminueix en 1/3.<br />
. <strong>de</strong>l 50% al 100% es disminueix en 1/2.<br />
. si és més <strong>de</strong>l 100% es prohibeix l'edificació.<br />
Article 50<br />
Forma <strong>de</strong> la coberta.<br />
Tret que les or<strong>de</strong>nances específiques d'una zona admetin expressament la singularitat, les<br />
cobertes inclina<strong>de</strong>s estan subjectes a les <strong>de</strong>terminacions següents:<br />
. La coberta serà, almenys, a dues aigües i simètrica respecte la planta <strong>de</strong> l’edifici.<br />
. El carener se situarà en la mateixa direcció <strong>de</strong> les corbes <strong>de</strong> nivell, coincidint amb la<br />
direcció <strong>de</strong> la façana <strong>de</strong> major longitud.<br />
Article 51<br />
Regulació <strong>de</strong>ls cossos sortints.<br />
Tret que en les or<strong>de</strong>nances reguladores <strong>de</strong> la zona s’estableixi una altra dimensió, els cossos<br />
sortints tancats i semitancats estan limitats per la superfície <strong>de</strong> sostre edificable <strong>de</strong> la parcel·la. A<br />
més, tots els cossos sortints, tancats, semitancats i oberts, estan limitats pel percentatge<br />
d’ocupació en planta i per la distància <strong>de</strong> separació <strong>de</strong> l’edificació als límits <strong>de</strong> la parcel·la.<br />
Article 52<br />
Regulació <strong>de</strong>ls elements sortints.<br />
El vol <strong>de</strong>ls elements sortints, com sòcols, pilars, ràfecs, gàrgoles, marquesines, para-sols i<br />
d'altres similars. Quan no s'indiqui altra cosa, els elements sortints no podran volar més 30 cm,<br />
excepte a la planta coberta, on el ràfec podrà volar 50 cm.<br />
Article 53<br />
Construcció <strong>de</strong> tanques.<br />
Les tanques <strong>de</strong>l carrer o entre veïns tindran una alçària màxima <strong>de</strong> 1,80 metres. Es podran fer<br />
amb material massís fins una cota màxima <strong>de</strong> 0,90 metres per damunt <strong>de</strong> la vorera o <strong>de</strong>l terreny i<br />
s'acabarà amb reixes, tela metàl·lica o vegetació d'arbust. No s'admeten el acabats amb elements<br />
punxants, o que puguin provocar feri<strong>de</strong>s a les persones o als animals.<br />
NORMES SUBSIDIÀRIES DEL PLANEJAMENT D’ ÀGER. <strong>NORMATIVA</strong> <strong>URBANÍSTICA</strong>.
TÍTOL II. PARÀMETRES COMUNS D’ORDENACIÓ I D’ÚS.<br />
Article 54<br />
Adaptació topogràfica <strong>de</strong>l terreny.<br />
En els casos en què sigui imprescindible l'anivellament <strong>de</strong>l sòl formant terrasses, aquestes es<br />
disposaran <strong>de</strong> manera que la cota <strong>de</strong> cadascuna compleixi les condicions següents:<br />
1a. Les plataformes d'anivellament tocant els límits <strong>de</strong> parcel·la no podran situar-se a més d'1,50<br />
metres per damunt o a més <strong>de</strong> 2,20 metres per sota <strong>de</strong> la cota natural <strong>de</strong>l límit.<br />
2a. Les plataformes d'anivellament a l'interior <strong>de</strong> parcel·la (excepte els soterranis) hauran <strong>de</strong><br />
disposar-se <strong>de</strong> manera que no sobrepassin uns talussos i<strong>de</strong>als <strong>de</strong> pen<strong>de</strong>nt 1:3 (alçària:base)<br />
traçats <strong>de</strong>s <strong>de</strong> les cotes referi<strong>de</strong>s a les llin<strong>de</strong>s al punt anterior.<br />
3a. En cada punt, l’alteració <strong>de</strong> la cota natural <strong>de</strong>l terreny no pot excedir en 2,50 metres.<br />
4a. Els talussos verticals i els murs interiors <strong>de</strong> contenció <strong>de</strong> terres no podran ultrapassar una<br />
alçària <strong>de</strong> 2,50 metres.<br />
CAPÍTOL (4.2). PARÀMETRES REGULADORS D'USOS I ACTIVITATS<br />
Article 55<br />
Desenvolupament <strong>de</strong> la regulació d’usos.<br />
1. En sòl urbà, mitjançant una or<strong>de</strong>nança específica, po<strong>de</strong>n establir-se limitacions o condicions a<br />
les establertes amb caràcter general per aquestes <strong>Normes</strong>.<br />
2. Els plans especials po<strong>de</strong>n:<br />
a. Restringir localitzacions i característiques <strong>de</strong>ls usos.<br />
b. Prohibir usos admesos pel planejament general.<br />
c. Admetre usos no previstos per aquestes <strong>Normes</strong>, sempre que siguin compatibles amb<br />
els proposats, que caldrà mantenir en el Pla especial.<br />
3. Els plans parcials, que <strong>de</strong>senvolupin sectors <strong>de</strong> sòl apte per urbanitzar, regularan<br />
<strong>de</strong>talladament els usos <strong>de</strong>l sector.<br />
4. En el sòl no urbanitzable, els plans especials <strong>de</strong> millora <strong>de</strong>l medi rural po<strong>de</strong>n limitar o prohibir<br />
usos que resultin perjudicials per al medi.<br />
5. En qualsevol cas, els plans especials <strong>de</strong> protecció <strong>de</strong>l patrimoni històric i cultural po<strong>de</strong>n<br />
limitar els usos admesos en un àmbit.<br />
Article 56<br />
Regulació <strong>de</strong> l’ús d’habitatge.<br />
NORMES SUBSIDIÀRIES DEL PLANEJAMENT D’ ÀGER. <strong>NORMATIVA</strong> <strong>URBANÍSTICA</strong>.
TÍTOL II. PARÀMETRES COMUNS D’ORDENACIÓ I D’ÚS.<br />
1. Els habitatges hauran <strong>de</strong> complir les condicions d’habitabilitat exigi<strong>de</strong>s per la legislació<br />
vigent.<br />
2. Tret que la normativa que regula una zona indiqui una altra cosa s’estableix una <strong>de</strong>nsitat<br />
màxima d’un habitatge cada 125 m2 construïts.<br />
3. A tots els edifici nous és obligat <strong>de</strong> dotar a cada habitatge amb una plaça d'aparcament privat.<br />
Aquestes po<strong>de</strong>n ser en el mateix edifici o estar a l'aire lliure dins la pròpia parcel·la o situa<strong>de</strong>s en<br />
un altre edifici pròxim. En aquest darrer cas, la sol·licitud <strong>de</strong> llicència d'obra haurà d'anar<br />
acompanyada <strong>de</strong> l'escriptura <strong>de</strong> compra <strong>de</strong> les places d'aparcament que calguin i vincular-la.<br />
Article 57<br />
Regulació <strong>de</strong> l’ús hoteler.<br />
1. Per als hotels, la <strong>de</strong>nsitat màxima <strong>de</strong> llits en relació al sostre màxim edificable, resultat<br />
d'aplicar l’ín<strong>de</strong>x d'edificabilitat net, serà d'un llit per cada 20 m2 edificables. Per als altres tipus<br />
d'usos hotelers, la <strong>de</strong>nsitat màxima <strong>de</strong> nuclis resi<strong>de</strong>ncials serà igual a la <strong>de</strong>nsitat màxima<br />
d'habitatges.<br />
2. El nombre <strong>de</strong> places d'aparcament és, excepte si la or<strong>de</strong>nança <strong>de</strong> la zona indica el contrari, el<br />
següent:<br />
a. Per a hotels i apart-hotels, d'acord amb les categories establertes en el Decret 176/1987,<br />
s'estableix un percentatge <strong>de</strong> places d'aparcament per a habitacions o unitats que es correspon<br />
amb el 100%, 85%, 70%, 55% o 40% segons l'hotel tingui, respectivament, la categoria <strong>de</strong> 5, 4,<br />
3, 2 o una estrella.<br />
b. Als motels s'estableix un mínim <strong>de</strong> places igual al nombre d'habitacions o apartaments.<br />
c. Per a les pensions, i segons les categories <strong>de</strong>fini<strong>de</strong>s en el mateix Decret, s'estableix un<br />
percentatge <strong>de</strong> places d'aparcament per a habitacions o unitats que es correspon amb el 25% o el<br />
40% segons la pensió tingui, respectivament, la categoria d'una o dues estrelles.<br />
d. Si no es concreta el tipus, la categoria i el nombre d’habitacions <strong>de</strong> l’establiment hoteler el<br />
nombre <strong>de</strong> places d’aparcament que caldrà reservar es d’un cada 30 m2 construïts.<br />
e. En qualsevol <strong>de</strong>ls casos enunciats en els apartats anteriors, les places d'aparcament estaran<br />
situa<strong>de</strong>s a una distància inferior a 200 m <strong>de</strong> l'entrada <strong>de</strong> l'establiment d'ús hoteler.<br />
Article 58<br />
Regulació <strong>de</strong> l’ús <strong>de</strong> comerç.<br />
1. A les superfícies <strong>de</strong>stina<strong>de</strong>s a comerç mitjà caldrà preveure un espai amb capacitat equivalent<br />
a un lloc d’aparcament per cada 20 m2 <strong>de</strong> superfície <strong>de</strong> venda. A partir <strong>de</strong> 1.000 m2 <strong>de</strong><br />
superfície <strong>de</strong> venda, l'aparcament i accés per als clients serà separat <strong>de</strong> l'espai corresponent per al<br />
subministrament.<br />
2. Les grans superfícies comercials han <strong>de</strong> preveure un espai d'aparcament amb capacitat mínima<br />
equivalent a una plaça d'aparcament per a cada 10 m2 <strong>de</strong> superfície <strong>de</strong> venda.<br />
Article 59<br />
NORMES SUBSIDIÀRIES DEL PLANEJAMENT D’ ÀGER. <strong>NORMATIVA</strong> <strong>URBANÍSTICA</strong>.
TÍTOL II. PARÀMETRES COMUNS D’ORDENACIÓ I D’ÚS.<br />
Regulació <strong>de</strong> l’ús d’oficines i serveis privats.<br />
Caldrà preveure una plaça d’aparcament cada 50 m2 construïts <strong>de</strong>stinats a aquest ús.<br />
Article 60<br />
Regulació <strong>de</strong> l’ús <strong>de</strong> magatzems.<br />
1. Els magatzems situats al nucli hauran <strong>de</strong> preveure l'espai necessari per permetre la correcta<br />
accessibilitat <strong>de</strong>ls vehicles <strong>de</strong> transport i per possibilitar les maniobres <strong>de</strong> càrrega i <strong>de</strong>scàrrega<br />
sense interferir el trànsit.<br />
2. L'ús <strong>de</strong> magatzem té la mateixa regulació per categories que les <strong>de</strong> l'ús industrial.<br />
Article 61<br />
Regulació <strong>de</strong> l’ús industrial.<br />
1. Amb caràcter general, els usos industrials es regulen per les disposicions sobre les activitats<br />
genèriques, que resten limita<strong>de</strong>s en funció <strong>de</strong>ls conceptes següents:<br />
. Tipus d'activitats segons les categories, que classifiquen les activitats tenint en compte les<br />
incomoditats, els efectes nocius, danys i alteracions sobre el medi ambient, tal com es<br />
<strong>de</strong>fineixen a la disposició addicional.<br />
. Tipus d'activitats segons les situacions físiques, en relació a l'entorn on s'ubiquen, també<br />
<strong>de</strong>fini<strong>de</strong>s a la disposició addicional.<br />
2. Amb caràcter particular, en cada zona, sector o tipus <strong>de</strong> sòl es po<strong>de</strong>n establir limitacions<br />
específiques, si fos el cas, en funció <strong>de</strong> la permissivitat, el domini, els efectes que se’n <strong>de</strong>riven i<br />
la combinació <strong>de</strong> categories i situacions, tal com es <strong>de</strong>fineix en la disposició addicional.<br />
Article 62<br />
Regulació d’activitats extractives.<br />
1. Aquest ús serà sempre temporal i provisional i necessitarà una llicència municipal prèvia, a<br />
més <strong>de</strong> les autoritzacions corresponents i, en especial, les establertes a la Llei 12/81.<br />
2. No es permeten activitats extractives en sòl urbà i apte per urbanitzar.<br />
3. Sense perjudici <strong>de</strong> que el programa <strong>de</strong> restauració estableixi condicions més restrictives, quan<br />
l’activitat sigui a l’aire lliure caldrà <strong>de</strong>senvolupar-la per cales <strong>de</strong> superfície màxima d’una<br />
hectàrea, sense que es pugui iniciar la tercera sense haver conclòs la restauració <strong>de</strong> la primera.<br />
4. Es <strong>de</strong>negarà l’autorització quan l’activitat extractiva afecti especials valors paisatgístics, la<br />
morfologia <strong>de</strong>l territori i els cursos d’aigua.<br />
5. L’atorgament <strong>de</strong> llicència municipal d’implantació d’activitats extractives resta condicionada<br />
a la presentació <strong>de</strong>l Programa <strong>de</strong> restauració, aprovat per l’Administració.<br />
Article 63<br />
Regulació <strong>de</strong> l’ús <strong>de</strong> càmping i caravàning.<br />
NORMES SUBSIDIÀRIES DEL PLANEJAMENT D’ ÀGER. <strong>NORMATIVA</strong> <strong>URBANÍSTICA</strong>.
TÍTOL II. PARÀMETRES COMUNS D’ORDENACIÓ I D’ÚS.<br />
1. La possibilitat d’autoritzar aquest ús requereix la tramitació d'un pla especial que, a més<br />
d'or<strong>de</strong>nar l'àmbit, <strong>de</strong>terminarà aquest com a finca indivisible als efectes <strong>de</strong> l'article 140 <strong>de</strong>l<br />
Decret Legislatiu 1/90.<br />
2. Caldrà preveure la formació d’un espai lliure arbrat, que ocupi una posició central, amb<br />
caràcter unitari i d’una superfície equivalent, almenys, a 35 m2 per a cada plaça d’acampada i no<br />
resulti inferior al 20% <strong>de</strong> la superfície or<strong>de</strong>nada. Aquest espai es podrà <strong>de</strong>stinar al lleure, esbarjo,<br />
zones esportives i <strong>de</strong> jocs vincula<strong>de</strong>s al càmping.<br />
3. Les unitats màximes <strong>de</strong> llocs d’acampada seran d’una cada 200 m2 <strong>de</strong> superfície total <strong>de</strong>l<br />
càmping.<br />
4. Caldrà fer la previsió d’un lloc d’aparcament per cada plaça d’acampada. Es preveurà una<br />
reserva <strong>de</strong> terrenys amb capacitat equivalent al 50% <strong>de</strong>ls llocs d’aparcament en una posició<br />
propera a l’entrada <strong>de</strong>l càmping i resguardada <strong>de</strong> les vistes dominants.<br />
5. Caldrà preveure la formació <strong>de</strong> barreres vegetals, forma<strong>de</strong>s per la vegetació característica <strong>de</strong>l<br />
lloc, en el perímetre <strong>de</strong>l càmping i amb més <strong>de</strong>nsitat, en els llocs <strong>de</strong> vistes dominants <strong>de</strong>s <strong>de</strong><br />
l’exterior i al voltant <strong>de</strong> les construccions fixes <strong>de</strong>ls serveis <strong>de</strong>l càmping. El Pla especial<br />
reflectirà amb exactitud aquestes plantacions.<br />
6. El pla especial <strong>de</strong>terminarà les obres i instal·lacions necessàries per a dotar <strong>de</strong>ls serveis<br />
a<strong>de</strong>quats al càmping, que abastaran almenys, els accessos; la captació, potabilització, dipòsit i<br />
distribució <strong>de</strong> l’aigua potable; la xarxa d’aigües residuals, la seva <strong>de</strong>puració i abocament; la<br />
connexió, transformació i xarxa <strong>de</strong> distribució d’energia elèctrica; i la xarxa d’enllumenat.<br />
7. Els àmbits on es <strong>de</strong>termini la possibilitat d’acampada mitjançant construccions fixes: “mòbilhome”<br />
o “bungalows”, estaran resguardats <strong>de</strong> les vistes dominants. La construcció <strong>de</strong>ls elements<br />
fixos prendrà com a mo<strong>de</strong>l <strong>de</strong> referència les característiques <strong>de</strong> l’edificació pròpia <strong>de</strong>l lloc i <strong>de</strong>ls<br />
nuclis antics <strong>de</strong>l municipi. Els àmbits on es situïn llocs d’acampada fixos no podran tenir<br />
pen<strong>de</strong>nts superiors al 15% ni situar-se en cotes topogràfiques altes en posició dominant o molt<br />
visible. Els llocs d’acampada fixos es separaran , almenys 100 metres <strong>de</strong> les zones boscoses, 50<br />
metres <strong>de</strong> les riberes <strong>de</strong> rius i embassaments i 15 metres <strong>de</strong>l perímetre que limita el càmping. Els<br />
elements fixos seran <strong>de</strong> tipologia aïllada, d’una planta com a màxim i acabats amb materials<br />
a<strong>de</strong>quats a les edificacions i al paisatge <strong>de</strong> l’entorn. L’ocupació màxima <strong>de</strong>ls elements<br />
d’acampada fixos serà <strong>de</strong>l 20% <strong>de</strong> la superfície <strong>de</strong>ls terrenys <strong>de</strong>stinats a la seva construcció i<br />
amb un màxim <strong>de</strong> 40 m2 d’ocupació en planta per a cada element. La superfície restant serà<br />
lliure permanent i estarà arbrada almenys en un 50%.<br />
8. El Pla Especial haurà <strong>de</strong> justificar la compatibilitat amb lo establert a l’article 6, “Directriu <strong>de</strong><br />
preservació front als riscs d’inundació” i la Disposició Transitòria Primera “Aplicació <strong>de</strong> la<br />
directriu <strong>de</strong> protecció front als riscos d’inundació en el cas <strong>de</strong> planejament general no adapatat a<br />
la Llei d’urbanisme” i Segona “Estudis d’inundabilitat en cas <strong>de</strong> manca d’instrument <strong>de</strong><br />
planificació hidràulica aprovat” <strong>de</strong>l Decret 305/2006 <strong>de</strong> 18 <strong>de</strong> juliol, pel qual s’aprova el<br />
Reglament <strong>de</strong> la Llei d’Urbanisme.<br />
En cas <strong>de</strong> que per <strong>de</strong>mostrar la compatibilitat , sigui necessari redactar un estudi d’inundabilitat,<br />
es seguirà l’establert a la “Guia Tècnica. Recomanacions tècniques per als estudis<br />
d’inundabilitat d’àmbit local”. (Agencia Catalana <strong>de</strong> l’Aigua. Març 2003). Destacar que en<br />
funció <strong>de</strong> les característiques <strong>de</strong> la llera, serà necessari tenir en compte la influència <strong>de</strong>l transport<br />
sòlid sobre la lamina d’aigua. Per la seva valoració, l’estudi es presentarà en format paper i CD i<br />
amb <strong>de</strong>finició mínima escala 1/1000.<br />
NORMES SUBSIDIÀRIES DEL PLANEJAMENT D’ ÀGER. <strong>NORMATIVA</strong> <strong>URBANÍSTICA</strong>.
TÍTOL II. PARÀMETRES COMUNS D’ORDENACIÓ I D’ÚS.<br />
Article 64<br />
Regulació <strong>de</strong> l’ús <strong>de</strong> garatge i aparcament.<br />
1. Per a cada plaça d’aparcament s’ha <strong>de</strong> preveure una superfície <strong>de</strong> 2,30 metres d’amplària per<br />
4,75 metres <strong>de</strong> llargada.<br />
2. Al menys un 2% <strong>de</strong> les places seran <strong>de</strong>stina<strong>de</strong>s a disminuïts físics, tindran una dimensió <strong>de</strong><br />
3,30 metres per 4,75 metres i estaran ubica<strong>de</strong>s el més prop possible <strong>de</strong> l’accés.<br />
3. La repercussió global <strong>de</strong> cada plaça consi<strong>de</strong>rant els elements comuns <strong>de</strong> l’aparcament és <strong>de</strong> 22<br />
m2 <strong>de</strong> superfície.<br />
4. Els garatges que tinguin més <strong>de</strong> 15 places d'aparcament estaran obligats a preveure un espai<br />
d'espera per a l'entrada i sortida <strong>de</strong> cotxes que no <strong>de</strong>storbi la circulació <strong>de</strong>l carrer, amb una<br />
longitud mínima <strong>de</strong> 5 metres i un pen<strong>de</strong>nt màxim <strong>de</strong>l 4%. Les rampes d’accés tindran un pen<strong>de</strong>nt<br />
màxim <strong>de</strong>l 20% i una amplària mínima <strong>de</strong> 3,30 metres.<br />
5. Els edificis <strong>de</strong>stinats exclusivament a ús d'aparcament, en el supòsit <strong>de</strong> tenir una llum lliure<br />
màxima <strong>de</strong> 2,20 m podran esgotar l'alçària màxima permesa en la zona augmentant el nombre <strong>de</strong><br />
plantes.<br />
Article 65<br />
Disposició <strong>de</strong> les activitats segons la categoria.<br />
1. En general les activitats <strong>de</strong> categoria superior a segona no seran tolera<strong>de</strong>s a menys <strong>de</strong> 25<br />
metres d'edificis d'ús religiós, cultural, d'espectacle públic i sanitari; i viceversa.<br />
2. Els edificis in<strong>de</strong>penditzats i edificis aïllats amb activitats <strong>de</strong> segona categoria o superior<br />
hauran <strong>de</strong> complir les següents condicions:<br />
a. L'accés haurà <strong>de</strong> ser in<strong>de</strong>pen<strong>de</strong>nt <strong>de</strong>l corresponent al <strong>de</strong>ls habitatges.<br />
b. L'accés <strong>de</strong> merca<strong>de</strong>ries serà in<strong>de</strong>pen<strong>de</strong>nt <strong>de</strong>l personal fins a la línia <strong>de</strong> façana.<br />
c. L'edifici haurà <strong>de</strong> disposar d'una zona <strong>de</strong> càrrega i <strong>de</strong>scàrrega <strong>de</strong> merca<strong>de</strong>ries.<br />
d. L'accés ha <strong>de</strong> permetre l'entrada o sortida <strong>de</strong>ls vehicles sense maniobres a la via<br />
pública.<br />
e. S'hauran d'ubicar en carrers d'ample igual o superior a 10 m.<br />
Article 66<br />
Límits màxims a cada categoria.<br />
Els límits màxims a cada categoria i per a cada una <strong>de</strong> les situacions possibles, es refereixen als<br />
elements següents i es relacionen a continuació:<br />
a. Total Potència màxima instal·lada (kW), PMI.<br />
b. Nivell sonor màxim (en dBA), NSM.<br />
c. Superfície total <strong>de</strong> l’activitat (en m2), STA.<br />
Categoria 1a Categoria 2a Cat 3a Cat 4a Cat 5a<br />
PMI NSM STA PMI NSM STA<br />
NORMES SUBSIDIÀRIES DEL PLANEJAMENT D’ ÀGER. <strong>NORMATIVA</strong> <strong>URBANÍSTICA</strong>.
TÍTOL II. PARÀMETRES COMUNS D’ORDENACIÓ I D’ÚS.<br />
Situació 1a 10 45 200 NO NO NO NO NO NO<br />
Situació 1b 40 45 400 NO NO NO NO NO NO<br />
Situació 2a 40 45 400 40 60 400 NO NO NO<br />
Situació 2b 50 45 400 50 60 400 NO NO NO<br />
Situació 3a -- -- -- 300 65 -- -- NO NO<br />
Situació 3b -- -- -- 400 65 -- -- NO NO<br />
Situació 4a -- -- -- -- -- -- -- NO NO<br />
Situació 4b -- -- -- -- -- -- -- -- NO<br />
Situació 5a -- -- -- -- -- -- -- -- --<br />
NORMES SUBSIDIÀRIES DEL PLANEJAMENT D’ ÀGER. <strong>NORMATIVA</strong> <strong>URBANÍSTICA</strong>.
TÍTOL III . RÈGIM URBANÍSTIC DEL SÒL.<br />
TÍTOL III. RÈGIM URBANÍSTIC DEL SÒL<br />
CAPÍTOL (1.3). DISPOSICIONS GENERALS<br />
Article 67<br />
Classificació i Qualificació <strong>de</strong>l sòl.<br />
1. El règim urbanístic <strong>de</strong>l sòl, d'acord amb allò que s'ha previst a l'article 105 <strong>de</strong>l Decret<br />
Legislatiu 1/1990, <strong>de</strong> 12 <strong>de</strong> juliol, i a l'article 19 <strong>de</strong>l Reglament <strong>de</strong> planejament urbanístic, es<br />
<strong>de</strong>fineix a través <strong>de</strong> la classificació i la qualificació <strong>de</strong>l sòl.<br />
2. La classificació <strong>de</strong>l sòl diferencia el règim jurídic d’aquest en urbà, apte per urbanitzar i no<br />
urbanitzable, per tal d'establir i <strong>de</strong>terminar les facultats <strong>de</strong> dret <strong>de</strong> propietat, conforme amb les<br />
<strong>de</strong>terminacions normatives <strong>de</strong>l Capítol 1 <strong>de</strong>l Títol 3 <strong>de</strong>l Decret Legislatiu 1/1990, pel qual<br />
s'aprova la refosa <strong>de</strong>ls textos legals vigents a Catalunya en matèria urbanística i <strong>de</strong>ls articles 19<br />
al 24 <strong>de</strong>l Reglament <strong>de</strong> planejament urbanístic.<br />
3. La qualificació urbanística <strong>de</strong>l sòl té per objecte, mitjançant la <strong>de</strong>finició <strong>de</strong> zones i sistemes,<br />
assignar per a cada part <strong>de</strong>l territori usos i, en el seu cas, intensitats i condicions d'edificació, tot<br />
<strong>de</strong>senvolupant i concretant els drets i <strong>de</strong>ures genèrics establerts per les <strong>Normes</strong> mitjançant la<br />
classificació <strong>de</strong>l sòl, tal i com precisen els articles 29, 30, 34 i 36 <strong>de</strong>l Reglament <strong>de</strong> planejament<br />
urbanístic.<br />
Article 68<br />
Els Sistemes.<br />
Els sòls qualificats com a sistemes representen l’assenyalament <strong>de</strong> terrenys <strong>de</strong>stinats a l'interès<br />
col·lectiu perquè estructuren el territori i asseguren el <strong>de</strong>senvolupament i funcionament <strong>de</strong>ls<br />
assentaments urbans.<br />
Article 69<br />
Les zones.<br />
Les zones corresponen a les superfícies <strong>de</strong> sòl <strong>de</strong>stina<strong>de</strong>s per l'or<strong>de</strong>nació a aprofitament privat.<br />
La naturalesa <strong>de</strong> cada zona és funció <strong>de</strong> la classe <strong>de</strong> sòl i es <strong>de</strong>termina amb la <strong>de</strong>finició <strong>de</strong>ls<br />
paràmetres que regulen les condicions <strong>de</strong> parcel·lació, d'edificació i d'ús que s'exigeix <strong>de</strong> forma<br />
específica a cadascuna.<br />
NORMES SUBSIDIÀRIES DEL PLANEJAMENT D’ ÀGER. <strong>NORMATIVA</strong> <strong>URBANÍSTICA</strong>.
TÍTOL III . RÈGIM URBANÍSTIC DEL SÒL.<br />
REGULACIÓ I DESENVOLUPAMENT DE SISTEMES<br />
Secció 1. (Capítol 2.3) . Disposicions generals<br />
Article 70<br />
Definició <strong>de</strong>ls sistemes generals.<br />
1. S’entén per sistemes generals el conjunt d’elements d’interès generals que, relacionats entre<br />
sí, configuren l’estructura general i orgànica <strong>de</strong>l territori i són <strong>de</strong>terminacions per assegurar el<br />
<strong>de</strong>senvolupament i funcionament urbà.<br />
2. El concepte <strong>de</strong> Sistema es <strong>de</strong>fineix en els article 23.1.b <strong>de</strong>l Decret Legislatiu 1/1990, pel qual<br />
s'aprova la refosa <strong>de</strong>ls textos legals vigents a Catalunya en matèria urbanística i 19.b <strong>de</strong>l<br />
Reglament <strong>de</strong> planejament urbanístic.<br />
3. La consi<strong>de</strong>ració <strong>de</strong> sistemes implicarà la <strong>de</strong>claració <strong>de</strong> la utilitat pública <strong>de</strong> les obres i la<br />
necessitat d'ocupació <strong>de</strong>ls terrenys als efectes d'allò que disposa l'article 98 <strong>de</strong>l Decret Legislatiu<br />
1/1990, <strong>de</strong> 12 <strong>de</strong> juliol. Això no obstant, pel que fa al sistema d'equipaments, si les <strong>Normes</strong><br />
<strong>Subsidiàries</strong> no en <strong>de</strong>terminen l'ús, caldrà prèviament concretar-lo mitjançant la tramitació d'un<br />
pla especial on es justificarà la necessitat <strong>de</strong> la titularitat pública. També s'haurà <strong>de</strong> tramitar un<br />
pla especial per tal <strong>de</strong> canviar l'ús assignat per les <strong>Normes</strong> <strong>Subsidiàries</strong> a un equipament concret.<br />
Article 71<br />
Execució <strong>de</strong>ls sistemes.<br />
1. El règim urbanístic <strong>de</strong>ls sòls afectats per sistemes es concreta als articles 120-126 <strong>de</strong>l Decret<br />
Legislatiu 1/1990, pel qual s'aprova la refosa <strong>de</strong>ls textos legals vigents a Catalunya en matèria<br />
urbanística.<br />
2. En el sòl urbà la cessió <strong>de</strong> terrenys per a carrers i vies és obligatòria, gratuïta i prèvia a<br />
l’edificació. Igualment, l’obertura i eixamplament <strong>de</strong> vials sobre solars o edificis existents és<br />
obligatòria i gratuïta quan es compensa pels aprofitaments diferencials previstos pel<br />
planejament. Els terrenys reservats per a jardins, places i centres docents i assistencials són <strong>de</strong><br />
cessió obligatòria i gratuïta quan estiguin inclosos en el marc d’una unitat d’actuació<br />
assenyalada pel planejament.<br />
3. En el sòl apte per urbanitzar, els propietaris <strong>de</strong>l sòl que correspongui a sistemes generals<br />
podran oferir la cessió gratuïta d'aquests terrenys, un cop incorporats en sectors <strong>de</strong>l pla parcial,<br />
quan se’ls atorga l’aprofitament mitjà <strong>de</strong>l sector, amb les limitacions imposa<strong>de</strong>s per l’article 123<br />
<strong>de</strong>l Decret Legislatiu 1/1990, pel qual s'aprova la refosa <strong>de</strong>ls textos legals vigents a Catalunya en<br />
matèria urbanística.<br />
4. Els sòls que les <strong>Normes</strong> adscriuen per a sistemes generals, en la resta <strong>de</strong> supòsits, s'obtindran<br />
mitjançant el sistema d'expropiació.<br />
Article 72<br />
Titularitat i afectació <strong>de</strong>l sòl.<br />
Els sòls què les <strong>Normes</strong> afecta com a sistemes generals que<strong>de</strong>n vinculats a aquesta <strong>de</strong>stinació. La<br />
titularitat pública per al servei públic opera una vegada adquirit el sòl per l'Administració.<br />
NORMES SUBSIDIÀRIES DEL PLANEJAMENT D’ ÀGER. <strong>NORMATIVA</strong> <strong>URBANÍSTICA</strong>.
TÍTOL III . RÈGIM URBANÍSTIC DEL SÒL.<br />
Mentre que no es faci efectiva aquesta adquisició, continuarà la propietat privada però vinculada<br />
a la <strong>de</strong>stinació assenyalada.<br />
Secció 2. (Capítol 2.3) . Sistemes generals <strong>de</strong> comunicacions<br />
Article 73<br />
Disposicions generals.<br />
1. Les <strong>Normes</strong> <strong>Subsidiàries</strong> estableixen les <strong>de</strong>terminacions, sense perjudici <strong>de</strong>l seu ulterior<br />
<strong>de</strong>senvolupament, <strong>de</strong>ls sistemes generals <strong>de</strong> comunicació i <strong>de</strong>ls corresponents entorns que<br />
necessiten una regulació especial. Són els següents:<br />
. Sistema viari, (CLAU-A).<br />
. Sistema ferroviari, (CLAU-F).<br />
. Sistema hidrogràfic, (CLAU-H).<br />
. Sistema <strong>de</strong> protecció <strong>de</strong> sistemes, (CLAU-P).<br />
. Sistema <strong>de</strong> parcs i jardins públics, (CLAU-V).<br />
. Sistema <strong>de</strong> zones ver<strong>de</strong>s, (CLAU-L).<br />
Article 74<br />
Sistema viari, (CLAU-A).<br />
1. El Sistema viari comprèn les instal·lacions i els espais reservats al traçat <strong>de</strong> la xarxa viària i<br />
exclusivament <strong>de</strong>dicats a l'ús <strong>de</strong> vialitat i aparcament.<br />
2. S’estableixen les següents categories <strong>de</strong> vies:<br />
a. Carreteres, subjectes a la seva legislació específica.<br />
b. Xarxa viària bàsica, formada pels carrers estructurants assenyalats dins <strong>de</strong>l sòl urbà i els<br />
indicats en el sòl apte per urbanitzar. També inclou els camins agrícoles estructuradors <strong>de</strong>l<br />
terme municipal.<br />
c. Xarxa viària secundària, comprèn la resta <strong>de</strong> carrers <strong>de</strong>l sòl urbà i <strong>de</strong>ls camins no<br />
principals en sòl no urbanitzable. En el sòl apte per urbanitzar és <strong>de</strong>terminaran mitjançant<br />
la redacció <strong>de</strong>l pla parcial corresponent.<br />
d. Aparcaments, formats pels terrenys expressament reservats per aquesta finalitat.<br />
3. Els terrenys <strong>de</strong>stinats a sistema viari i les seves franges <strong>de</strong> protecció no són edificables ni amb<br />
caràcter provisional.<br />
4. Les <strong>de</strong>terminacions <strong>de</strong> les <strong>Normes</strong>, pel que fa a la xarxa viària es podran completar mitjançant<br />
la redacció <strong>de</strong>ls plans especials o parcials, segons correspongui, i s’ajustaran mitjançant estudis<br />
<strong>de</strong> <strong>de</strong>tall d’alineacions i rasants en el sòl urbà.<br />
5. Per a la xarxa viària <strong>de</strong> carreteres, s'estableix l'àrea <strong>de</strong> protecció <strong>de</strong>l sistema en sòl no<br />
urbanitzable que <strong>de</strong>termina la línia d'edificació, grafiada als plànols d'or<strong>de</strong>nació d’acord amb el<br />
que disposa la legislació <strong>de</strong> Carreteres.<br />
NORMES SUBSIDIÀRIES DEL PLANEJAMENT D’ ÀGER. <strong>NORMATIVA</strong> <strong>URBANÍSTICA</strong>.
TÍTOL III . RÈGIM URBANÍSTIC DEL SÒL.<br />
6. Pel que fa als camins rurals s'haurà <strong>de</strong> conservar en la seva integritat l'actual xarxa.<br />
7. Les distàncies <strong>de</strong> protecció <strong>de</strong>ls camins rurals, a cada banda <strong>de</strong> camí, són <strong>de</strong> 12 metres, en els<br />
camins <strong>de</strong> la xarxa viària bàsica, i <strong>de</strong> 8 metres en els secundaris, amidats respecte l’eix <strong>de</strong>l camí.<br />
Article 75<br />
Sistema ferroviari, (CLAU-F).<br />
1. Definició<br />
En el sistema ferroviari s'inclouen les vies, les estacions i les instal·lacions directament lliga<strong>de</strong>s al<br />
funcionament <strong>de</strong>l ferrocarril i els corresponents espais <strong>de</strong> protecció.<br />
2. Titularitat i règim urbanístic<br />
El règim <strong>de</strong>ls elements d’aquest sistema és el que li correspongui per la legislació vigent, segons<br />
la seva titularitat: Estat, Generalitat, o qualsevol altre.<br />
3. Condicions d’or<strong>de</strong>nació i protecció <strong>de</strong> la xarxa ferroviària<br />
a) Zones <strong>de</strong> protecció: Les línies ferroviàries fora <strong>de</strong>l sòl urbà hauran <strong>de</strong> respectar, d’acord amb la<br />
legislació sectorial vigent el règim <strong>de</strong> protecció consistent en:<br />
1) Zona <strong>de</strong> domini públic. Comprèn els terrenys ocupats o d’ocupació futura prevista en el<br />
projecte constructiu per a la línia ferroviària i els seus elements funcionals, i una franja a cada<br />
costat <strong>de</strong> la via mesurada <strong>de</strong>s <strong>de</strong> l’aresta exterior <strong>de</strong> l’explanació, <strong>de</strong>:<br />
8 metres en el sòl urbanitzable i en el sòl no urbanitzable<br />
5 metres en el sòl urbà.<br />
Aquestes franges laterals <strong>de</strong> domini públic es po<strong>de</strong>n qualificar <strong>de</strong> sistema ferroviari, sistema<br />
viari o sistema d’espais lliures.<br />
En la zona <strong>de</strong> domini públic només es po<strong>de</strong>n realitzar les obres i les instal·lacions necessàries<br />
per a la prestació <strong>de</strong>l servei ferroviari, o bé quan la prestació d’un servei públic d’interès general<br />
així ho exigeixi, prèvia autorització <strong>de</strong> l’administració competent sobre el ferrocarril.<br />
2) Zona <strong>de</strong> servitud. Consisteix en dues franges <strong>de</strong> terreny a banda i banda <strong>de</strong> la línia ferroviària<br />
<strong>de</strong>limita<strong>de</strong>s interiorment per la zona <strong>de</strong> domini públic i exteriorment per dues línies paral·leles a<br />
les arestes exteriors <strong>de</strong> l’esplanació, a una distància <strong>de</strong>:<br />
20 metres en el sòl urbanitzable i en el sòl no urbanitzable<br />
8 metres en el sòl urbà.<br />
En la zona <strong>de</strong> servitud no s’admeten noves edificacions ni reedificacions, llevat que,<br />
excepcionalment, ateses les circumstàncies concurrents i la justificació <strong>de</strong> no perjudicar el<br />
ferrocarril, s’autoritzin per l’empresa explotadora <strong>de</strong> la línia.<br />
Per a la realització d’altres tipus d’obres o activitats que necessitin travessar la via o que<br />
impliquin alguna servitud o limitació sobre el ferrocarril, els seus terrenys, instal·lacions o<br />
<strong>de</strong>pendències es requerirà l’autorització prèvia <strong>de</strong> l’empresa titular <strong>de</strong> la línia.<br />
L’empresa titular <strong>de</strong> la línia podrà utilitzar o autoritzar la utilització <strong>de</strong> la zona <strong>de</strong> servitud per<br />
raons d’interès general o quan ho requereixi el millor servei <strong>de</strong>l ferrocarril, i amb les finalitats<br />
assenyala<strong>de</strong>s en l’article 285 <strong>de</strong> la LOTT.<br />
3) Zona d’afecció. Consisteix en dues franges <strong>de</strong> terreny a banda i banda <strong>de</strong> la línia ferroviària<br />
<strong>de</strong>limita<strong>de</strong>s interiorment per la zona <strong>de</strong> servitud i exteriorment per dues línies paral·leles a les<br />
arestes exteriors <strong>de</strong> l’esplanació, a una distància <strong>de</strong>:<br />
50 metres en el sòl urbanitzable i en el sòl no urbanitzable<br />
25 metres en el sòl urbà.<br />
NORMES SUBSIDIÀRIES DEL PLANEJAMENT D’ ÀGER. <strong>NORMATIVA</strong> <strong>URBANÍSTICA</strong>.
TÍTOL III . RÈGIM URBANÍSTIC DEL SÒL.<br />
Per construir i reedificar en la zona d’afecció, així com per realitzar en aquesta zona qualsevol<br />
tipus d’obres i instal·lacions fixes o provisionals, canviar l’ús o <strong>de</strong>stí <strong>de</strong> les mateixes i plantar o<br />
talar arbres i, en general, realitzar qualsevol activitat que impliqui limitacions al ferrocarril, els<br />
seus terrenys, instal·lacions o <strong>de</strong>pendències, es requerirà la prèvia autorització <strong>de</strong> l’empresa<br />
titular <strong>de</strong> la via.<br />
Només es po<strong>de</strong>n realitzar sense autorització prèvia els treballs propis <strong>de</strong>ls conreus agrícoles,<br />
sempre que es garanteixi la correcta evacuació <strong>de</strong> les aigües <strong>de</strong> reg i no es perjudiqui<br />
l’esplanada, quedant prohibida la crema <strong>de</strong>ls rostolls.<br />
Ferrocarril. Sòl Urbà<br />
Ferrocarril. Sòl No Urbanitzable<br />
b) Tanques: Les actuacions urbanístiques en sòl urbanitzable, preveuran el tancament <strong>de</strong> les línies o<br />
l’establiment <strong>de</strong> les escaients mesures <strong>de</strong> seguretat. El cost <strong>de</strong>l ballat o <strong>de</strong>ls mitjans <strong>de</strong> seguretat<br />
repercutirà com a <strong>de</strong>speses d’urbanització, a càrrec <strong>de</strong>l subjecte que hagi d’assumir el cost <strong>de</strong> les<br />
obres d’urbanització.<br />
NORMES SUBSIDIÀRIES DEL PLANEJAMENT D’ ÀGER. <strong>NORMATIVA</strong> <strong>URBANÍSTICA</strong>.
TÍTOL III . RÈGIM URBANÍSTIC DEL SÒL.<br />
Article 76<br />
Sistema hidrogràfic, (CLAU-H).<br />
1. Constitueix el Sistema hidrogràfic el conjunt <strong>de</strong> rius, rieres, torrents, fonts naturals i el subsòl<br />
<strong>de</strong> les diverses capes freàtiques.<br />
2. L'aigua proce<strong>de</strong>nt <strong>de</strong> les capes freàtiques serà emprada prioritàriament per a l'ús domèstic i per<br />
a l'agricultura mitjançant la construcció <strong>de</strong> pous sotmesos a llicència municipal, amb el vist-iplau<br />
<strong>de</strong> la companyia d'aigües corresponent.<br />
3. Tots els rius, rieres i torrents, en els trams classificats <strong>de</strong> sòl no urbanitzable mantindran una<br />
protecció lineal <strong>de</strong> 25 metres a partir <strong>de</strong>l marge que <strong>de</strong>limita el llit <strong>de</strong>l riu. En aquest àmbit <strong>de</strong><br />
protecció no s'admet cap tipus <strong>de</strong> construcció, a no ser que sigui un servei <strong>de</strong> millora <strong>de</strong>l propi<br />
sistema hidrogràfic. La protecció <strong>de</strong> 25m. d’amplada en la que no s’admet cap tipus <strong>de</strong><br />
construcció, no podrà contradir la <strong>de</strong>finició d’usos en funció <strong>de</strong> la inundabilitat establerta a<br />
l’article 6 <strong>de</strong>l Decret 305/2006 <strong>de</strong> 18 <strong>de</strong> juliol, pel qual s’aprova el Reglament <strong>de</strong> la Llei<br />
d’Urbanisme, ni la disposició transitòria Primera i Segona.<br />
En els trams classificats <strong>de</strong> sòl urbà la protecció és establerta per a cada cas als plànols<br />
d'or<strong>de</strong>nació.<br />
Per les zones <strong>de</strong> sol urbanitzable hauran <strong>de</strong> justificar la compatibilitat <strong>de</strong> creixement amb lo<br />
establert a l’article 6, “Directriu <strong>de</strong> preservació front als riscs d’inundació” i la Disposició<br />
Transitòria Primera “Aplicació <strong>de</strong> la directriu <strong>de</strong> protecció front als riscos d’inundació en el cas<br />
<strong>de</strong> planejament general no adaptat a la Llei d’urbanisme” i Segona “Estudis d’inundabilitat en<br />
cas <strong>de</strong> manca d’instrument <strong>de</strong> planificació hidràulica aprovat” <strong>de</strong>l Decret 305/2006 <strong>de</strong> 18 <strong>de</strong><br />
juliol, pel qual s’aprova el Reglament <strong>de</strong> la Llei d’Urbanisme.<br />
En cas <strong>de</strong> que per <strong>de</strong>mostrar la compatibilitat , sigui necessari redactar un estudi d’inundabilitat,<br />
es seguirà lo establert a la “Guia Tècnica. Recomanacions tècniques per als estudis<br />
d’inundabilitat d’àmbit local”. (Agencia Catalana <strong>de</strong> l’Aigua. Març 2003). Destacar que en<br />
funció <strong>de</strong> les característiques <strong>de</strong> la llera, serà necessari tenir en compte la influència <strong>de</strong>l transport<br />
sòlid sobre la lamina d’aigua. Per la seva valoració, l’estudi es presentarà en format paper i CD i<br />
amb <strong>de</strong>finició mínima escala 1/1000.<br />
4. Es prohibeixen les obres <strong>de</strong> canalització <strong>de</strong>ls cursos hídrics, a no ser que estiguin dictamina<strong>de</strong>s<br />
per l'Administració competent. En tot cas, es mantindran el domini i l'ús públic <strong>de</strong>ls terrenys<br />
superficials <strong>de</strong>l llit anterior a la canalització.<br />
5. Les fonts mantindran una protecció radial <strong>de</strong> 50 m.<br />
6. Per po<strong>de</strong>r aprofitar l’aigua proce<strong>de</strong>nt <strong>de</strong> les capes freàtiques i superficials, s’haurà <strong>de</strong> tramitar<br />
el corresponent expedient <strong>de</strong> concessió/aprofitament d’aigües davant l’Organisme <strong>de</strong> Conca,<br />
d’acord amb lo establert al RD 849/1986 d’11 d’abril (RDPH), tenint en compte el RD 606/2003<br />
<strong>de</strong> 23 <strong>de</strong> maig pel que es modifica el RDPH, i el RDL 1/2001 <strong>de</strong> 20 <strong>de</strong> juliol pel qual s’aprova el<br />
Text Refós <strong>de</strong> lla Llei d’Aigües.<br />
7. Per a qualsevol abocament directe/indirecte al DPH, s’haurà <strong>de</strong> disposar previ a l’inici <strong>de</strong><br />
l’activitat, <strong>de</strong> la corresponent Autorització d’Abocament, d’acord amb lo establert als articles<br />
245 i següents <strong>de</strong>l RD 606/2003, <strong>de</strong> 23 <strong>de</strong> maig, que modifica el RDPH. La Autorització es<br />
sol·licitarà al Departament d’Autoritzacions <strong>de</strong> l’Agència Catalana <strong>de</strong> l’Aigua, que avaluarà,<br />
entre altres coses, la suficiència <strong>de</strong>l sistema <strong>de</strong>puratiu adoptat.<br />
8. Les infraestructures <strong>de</strong> sanejament, abastament, estacions <strong>de</strong> bombament d’aigües o <strong>de</strong><br />
matèries primes i similars, hauran <strong>de</strong> situar-se fora <strong>de</strong> l’espai fluvial més dinàmic, respectant les<br />
NORMES SUBSIDIÀRIES DEL PLANEJAMENT D’ ÀGER. <strong>NORMATIVA</strong> <strong>URBANÍSTICA</strong>.
TÍTOL III . RÈGIM URBANÍSTIC DEL SÒL.<br />
zones inundables per a cabals associats a perío<strong>de</strong>s <strong>de</strong> retorn mitjans-alts, <strong>de</strong>limita<strong>de</strong>s<br />
geomorfològicament per les primeres terrasses i part <strong>de</strong> les mitjanes a fi <strong>de</strong> preservar el règim <strong>de</strong><br />
corrents. Les infraestructures soterra<strong>de</strong>s <strong>de</strong> conducció d’aigües, matèries primeres i similars es<br />
situaran, sempre que sigui possible, fora <strong>de</strong> les terrasses baixes i <strong>de</strong> les zones<br />
morfodinàmicament actives i <strong>de</strong> risc d’erosió.<br />
Article 77<br />
Sistema <strong>de</strong> protecció <strong>de</strong> sistemes, (CLAU-P).<br />
1. Tenen la consi<strong>de</strong>ració <strong>de</strong> Sistema <strong>de</strong> protecció aquells sòls afectats per una servitud <strong>de</strong>rivada<br />
<strong>de</strong> la corresponent legislació sectorial.<br />
2. El Sistema <strong>de</strong> protecció pot ser utilitzat per al pas d’infraestructures i vials, sempre i quan no<br />
estigui en contradicció amb les condicions <strong>de</strong> l'espai que protegeix.<br />
3. No s'hi pot autoritzar cap edificació que no estigui directament relacionada amb el respectiu<br />
sistema que el <strong>de</strong>fineix.<br />
Secció 3. (Capítol 2.3). Sistemes generals d'espais lliures <strong>de</strong> parcs públics i zones ver<strong>de</strong>s.<br />
Article 78<br />
Disposicions generals.<br />
Els espais lliures <strong>de</strong> parcs públics i zones ver<strong>de</strong>s, que formen part <strong>de</strong> l'estructura general i<br />
orgànica <strong>de</strong>l territori or<strong>de</strong>nat per aquestes <strong>Normes</strong>, són el Sistema <strong>de</strong> parcs i jardins públics, clau<br />
V, i el Sistema <strong>de</strong> zones ver<strong>de</strong>s, clau L.<br />
Article 79<br />
Sistema <strong>de</strong> parcs i jardins públics, (CLAU-V).<br />
1. Formen el sistema <strong>de</strong> parcs i jardins públics tots els parcs, jardins i tot espai lliure <strong>de</strong>stinat a<br />
zona esportiva pública i a l’esbarjo i expansió <strong>de</strong> les persones, situats en sòl urbà, apte per<br />
urbanitzar o no urbanitzable.<br />
2. L'ús fonamental <strong>de</strong>ls parcs i jardins públics és el <strong>de</strong>scans i el lleure <strong>de</strong> la població, i per tant, la<br />
superfície serà major <strong>de</strong> 1.000 m2, el seu pen<strong>de</strong>nt mitjà serà inferior al 15%, l’amplària mínima<br />
serà <strong>de</strong> 30 metres i sols s'hi admetran les construccions i instal·lacions que ajudin a aconseguir<br />
aquest fi. En qualsevol cas, aquestes no podran ocupar més <strong>de</strong>l 5% <strong>de</strong> la superfície total <strong>de</strong><br />
l'àmbit. Temporalment s'hi admet la instal·lació <strong>de</strong> fires, circs i atraccions que no malmetin els<br />
espais enjardinats.<br />
3. En cap cas s'admetran aprofitaments privats <strong>de</strong> subsòl, sòl i volada d'aquests espais. No<br />
obstant això, al subsòl d'aquests sistemes s'admet que s'hi situïn serveis públics, mantenint la<br />
titularitat pública, sempre que es garanteixi l'enjardinament <strong>de</strong> la superfície.<br />
NORMES SUBSIDIÀRIES DEL PLANEJAMENT D’ ÀGER. <strong>NORMATIVA</strong> <strong>URBANÍSTICA</strong>.
TÍTOL III . RÈGIM URBANÍSTIC DEL SÒL.<br />
Article 80<br />
Sistema <strong>de</strong> zones ver<strong>de</strong>s, (CLAU-L).<br />
1. Formen el sistema <strong>de</strong> zones ver<strong>de</strong>s els petits jardins públics, les places, rambles, àrees <strong>de</strong> jocs<br />
d’infants i tot espai lliure <strong>de</strong> zones ver<strong>de</strong>s públiques, situat en sòl urbà, apte per urbanitzar o no<br />
urbanitzable.<br />
2. L'ús fonamental <strong>de</strong> les zones ver<strong>de</strong>s és el <strong>de</strong>scans, el passeig i l'esbarjo <strong>de</strong> la població, i per<br />
tant, el seu pen<strong>de</strong>nt mitjà serà inferior al 10%, l’amplària mínima serà <strong>de</strong> 12 metres i sols s'hi<br />
admetran les construccions i instal·lacions que ajudin a aconseguir aquest fi. En qualsevol cas,<br />
aquestes no podran ocupar més <strong>de</strong>l 5% <strong>de</strong> la superfície total <strong>de</strong> l'àmbit, sempre que aquest sigui<br />
superior a 1.000 m2. Temporalment s'hi admet la instal·lació <strong>de</strong> fires, circs i atraccions que no<br />
malmetin els espais enjardinats.<br />
3. S’admetran aprofitaments privats <strong>de</strong>l sòl d'aquests espais. No obstant això, al subsòl d'aquests<br />
sistemes s'admet que s'hi situïn serveis públics, mantenint la titularitat pública, i sempre que es<br />
garanteixi l'enjardinament <strong>de</strong> la superfície.<br />
Secció 4. (Capítol 2.3). Sistemes generals d'equipaments comunitaris i <strong>de</strong> centres públics<br />
Article 81<br />
Disposicions generals.<br />
Per la seva finalitat i titularitat pública, es regulen en aquest capítol els equipaments comunitaris<br />
i <strong>de</strong> centres públics, clau E, i els espais reservats a dotacions <strong>de</strong> serveis tècnics, clau T.<br />
Article 82<br />
Sistema d'equipaments, (CLAU-E).<br />
1. Formen el Sistema d'equipaments els terrenys assenyalats per les <strong>Normes</strong> amb aquesta<br />
qualificació i que es <strong>de</strong>stinen a la titularitat i ús públic, d’acord amb les categories següents:<br />
E.1 Cultural: Cases <strong>de</strong> cultura, museus, arxius, biblioteques, fonoteques, vi<strong>de</strong>oteques...<br />
E.2 Docent: Centres Maternals i Preescolars, d'EGB, <strong>de</strong> BUP, <strong>de</strong> Formació Professional...<br />
E.3 Sanitari-assistencial: Centres d’assistència primària, hospitals, centres extrahospitalaris<br />
i residències.<br />
E.4 Religiós: Temples i centres religiosos.<br />
E.5 Social: Centres socials, llars <strong>de</strong> vells, centres d'esplai...<br />
E.6 Administratiu: Administració pública, congressos, exposicions, serveis <strong>de</strong> seguretat<br />
pública...<br />
E.7 Proveïment: Escorxadors, mercats i altres centres <strong>de</strong> proveïment.<br />
E.8 Cementiri.<br />
E.9 Esportiu: Instal·lacions i edificacions esportives i serveis annexes.<br />
NORMES SUBSIDIÀRIES DEL PLANEJAMENT D’ ÀGER. <strong>NORMATIVA</strong> <strong>URBANÍSTICA</strong>.
TÍTOL III . RÈGIM URBANÍSTIC DEL SÒL.<br />
2. L'edificació s'ajustarà a les necessitats funcionals <strong>de</strong>ls diferents equipaments, al paisatge, a<br />
l'organització general <strong>de</strong>l teixit urbà en què se situen i a les condicions ambiental <strong>de</strong>l lloc.<br />
3. La tipologia <strong>de</strong> l’edificació serà la mateixa que la <strong>de</strong> les parcel·les veïnes, adaptant-se a la<br />
forma d’or<strong>de</strong>nació <strong>de</strong> les zones confrontants.<br />
4. L'edificabilitat neta per als nous equipaments es regularà per la major que resulta <strong>de</strong><br />
consi<strong>de</strong>rar les possibilitats edificatòries <strong>de</strong> les zones confrontants i els ín<strong>de</strong>x següents:<br />
E.1 Cultural: 1,00 m2st/m2s. E.5 Social: 1,00 m2st/m2s.<br />
E.2 Docent: 0,50 m2st/m2s. E.6 Administratiu: 1s00 m2st/m2s.<br />
E.3 Assistencial: 0,80 m2st/m2s. E.7 Proveïment: 1,00 m2st/m2s.<br />
E.4 Religiós: 1,00 m2st/m2s. E.8 Cementiri: 0,25 m2st/m2s.<br />
E.9 Esportiu: 0,50 m2st/m2s.<br />
Article 83<br />
Sistema <strong>de</strong>i serveis tècnics, (CLAU-ST).<br />
1. El sistema <strong>de</strong> serveis tècnics comprèn els terrenys <strong>de</strong>stinats a la titularitat pública per a la<br />
dotació d’infraestructures i la prestació <strong>de</strong> serveis urbanístics, encara que siguin gestionats en<br />
règim <strong>de</strong> concessió per empreses priva<strong>de</strong>s, d'abastament d'aigües potables, industrials i <strong>de</strong> reg,<br />
serveis d'evacuació d'aigües residuals, centrals receptores i xarxes distribuïdores d'energia<br />
elèctrica, centrals receptores i xarxes distribuïdores <strong>de</strong> gas, centrals <strong>de</strong> comunicació i <strong>de</strong> telèfon,<br />
parcs mòbils <strong>de</strong> maquinària, plantes incineradores o abocadors <strong>de</strong> <strong>de</strong>ixalles i altres possibles<br />
serveis <strong>de</strong> caràcter afí.<br />
2. Tanmateix, quan el <strong>de</strong>senvolupament urbanístic municipal exigeixi la instal·lació d'algun <strong>de</strong>ls<br />
serveis abans assenyalats i no existeixi una reserva específica <strong>de</strong> sòl en aquestes <strong>Normes</strong> es<br />
podran situar en sòl no urbanitzable, d'acord amb el tràmit <strong>de</strong> l'article 44 <strong>de</strong>l Reglament <strong>de</strong> gestió<br />
urbanística.<br />
3. Només s’admetran les construccions i edificacions directament vincula<strong>de</strong>s al servei.<br />
Excepcionalment, per a instal·lacions <strong>de</strong> extensió superior a 5.000 m2, s’admet la construcció<br />
d’un habitatge <strong>de</strong>stinat al guarda <strong>de</strong> les instal·lacions. La resta <strong>de</strong> l’espai no ocupat per les<br />
instal·lacions rebrà un tractament <strong>de</strong> vegetació, a<strong>de</strong>quada a l’entorn.<br />
NORMES SUBSIDIÀRIES DEL PLANEJAMENT D’ ÀGER. <strong>NORMATIVA</strong> <strong>URBANÍSTICA</strong>.
TÍTOL III . RÈGIM URBANÍSTIC DEL SÒL.<br />
CAPÍTOL (3.3). REGULACIÓ I DESENVOLUPAMENT DEL SÒL URBÀ (SU)<br />
Secció 1. ( Capítol 3.3). Disposicions generals<br />
Article 84<br />
Determinació <strong>de</strong> l’àmbit.<br />
1. Aquestes <strong>Normes</strong> <strong>Subsidiàries</strong> classifiquen com a sòl urbà els terrenys que per la seva<br />
situació, en àrees consolida<strong>de</strong>s per l'edificació i pel seu grau d’urbanització, mereixen aquesta<br />
qualificació.<br />
2. Els límits <strong>de</strong>l sòl urbà estan <strong>de</strong>terminats als plànols d’or<strong>de</strong>nació.<br />
Article 85<br />
Or<strong>de</strong>nació <strong>de</strong>l sòl urbà.<br />
1. Els límits <strong>de</strong> les zones i sistemes, així com els àmbits <strong>de</strong> planejament <strong>de</strong>rivat, polígons i<br />
unitats d’actuació per al posterior <strong>de</strong>senvolupament <strong>de</strong> les <strong>Normes</strong> es <strong>de</strong>limiten en els plànols<br />
d'or<strong>de</strong>nació. Tot junt constitueix l'or<strong>de</strong>nació <strong>de</strong>tallada d'aquest sòl.<br />
2. Cada unitat <strong>de</strong> zona porta l'indicador alfanumèric, anomenat clau <strong>de</strong> la zona, que d'acord amb<br />
les categories que s'estableixen, <strong>de</strong>termina les condicions <strong>de</strong> parcel·lació, edificació i ús.<br />
3. Els terrenys reservats per a sistemes també s’indiquen amb el corresponent codi alfanumèric.<br />
4. Pel <strong>de</strong>senvolupament <strong>de</strong> l’or<strong>de</strong>nació <strong>de</strong> les <strong>Normes</strong> <strong>Subsidiàries</strong>, en sòl urbà, s'assenyalen i<br />
<strong>de</strong>limiten plans especials, per als que es <strong>de</strong>fineixen objectius, edificabilitat, <strong>de</strong>nsitat, i condicions<br />
<strong>de</strong> parcel·lació, edificació, ús i gestió.<br />
5. Pel <strong>de</strong>senvolupament <strong>de</strong> la gestió <strong>de</strong> les <strong>Normes</strong> <strong>Subsidiàries</strong>, en sòl urbà, s'assenyalen i<br />
<strong>de</strong>limiten Polígons i Unitats d'actuació urbanística, per als que s'estableix l'or<strong>de</strong>nació <strong>de</strong>tallada<br />
mitjançant la qualificació urbanística <strong>de</strong>ls terrenys i es <strong>de</strong>termina les condicions <strong>de</strong> gestió i el<br />
règim <strong>de</strong> cessions.<br />
Article 86<br />
Deures <strong>de</strong>ls propietaris en el sòl urbà.<br />
1. Caldrà realitzar les cessions obligatòries i gratuïtes <strong>de</strong>ls terrenys <strong>de</strong>stinats a sistemes <strong>de</strong> la<br />
forma que <strong>de</strong>termina l'article 120 <strong>de</strong>l Decret Legislatiu 1/1990, pel qual s'aprova la refosa <strong>de</strong>ls<br />
textos legals vigents a Catalunya en matèria urbanística.<br />
2. Costejar la urbanització.<br />
3. Edificar els solars.<br />
NORMES SUBSIDIÀRIES DEL PLANEJAMENT D’ ÀGER. <strong>NORMATIVA</strong> <strong>URBANÍSTICA</strong>.
TÍTOL III . RÈGIM URBANÍSTIC DEL SÒL.<br />
Secció 2. ( Capítol 3.3). Zones en sòl urbà<br />
Article 87<br />
Classes <strong>de</strong> zones.<br />
Aquestes <strong>Normes</strong> <strong>Subsidiàries</strong> estableixen les zones següents:<br />
Zona <strong>de</strong> casc antic, (CLAU 1a i CLAU 1b).<br />
Zona d’eixample, (CLAU 2 i CLAU 2a).<br />
Zona <strong>de</strong> viven<strong>de</strong>s aïlla<strong>de</strong>s i en filera, (CLAU 3).<br />
Zona d'indústria, (CLAU 4).<br />
Urbanització Sant Josep <strong>de</strong> Font<strong>de</strong>pou, (CLAU5).<br />
NORMES SUBSIDIÀRIES DEL PLANEJAMENT D’ ÀGER. <strong>NORMATIVA</strong> <strong>URBANÍSTICA</strong>.
TÍTOL III . RÈGIM URBANÍSTIC DEL SÒL.<br />
Article 88<br />
Zona <strong>de</strong> casc antic , (CLAU-1a/1b).<br />
1. Definició.<br />
Aquesta zona or<strong>de</strong>na l'edificació <strong>de</strong>l casc antic, que correspon a l’or<strong>de</strong>nació històrica entre<br />
mitgeres alineada a vial. Les normes regulen tant les obres <strong>de</strong> nova edificació com les <strong>de</strong><br />
conservació i millora <strong>de</strong> l'edificació. Tot, sense canviar substancialment les seves<br />
característiques urbanes, en funció <strong>de</strong> que formin part <strong>de</strong>l nucli originari <strong>de</strong> la població, encerclat<br />
dins <strong>de</strong> les muralles.<br />
2. Criteris d’intervenció<br />
a) S’han <strong>de</strong> mantenir l’estructura urbana i arquitectònica <strong>de</strong>l conjunt i les característiques<br />
generals <strong>de</strong> l’ambient i <strong>de</strong> la silueta paisatgística. No es permeten modificacions d’alineacions,<br />
parcel·lacions ni agregacions d’immobles, excepte que contribueixin a la conservació general <strong>de</strong>l<br />
caràcter <strong>de</strong>l conjunt.<br />
b) Els rètols i anuncis, els <strong>de</strong> senyalització i els comercials han d’ésser harmònics amb el<br />
conjunt.<br />
c) Les façanes en front a la Col·legiata seran motiu d’un estudi d’alineacions amb alçada, previ a<br />
qualsevol actuació <strong>de</strong> la zona.<br />
3. Condicions <strong>de</strong> la parcel·lació. (CLAU-1a/1b).<br />
Superfície <strong>de</strong> parcel·la mínima. 75 m2.<br />
Front mínim <strong>de</strong> parcel·la. 5 m.<br />
Fondària mínima <strong>de</strong> parcel·la. 15 m.<br />
4. Condicions <strong>de</strong> l’edificació (CLAU-1a/1b).<br />
Forma d’or<strong>de</strong>nació alineada a vial<br />
Tipologia uni o plurifamiliar entre mitgeres<br />
Fondària edificable 12,00m<br />
Alçària reguladora màxima 10,50 m<br />
Nombre màxim <strong>de</strong> plantes P.baixa + 2 plantes<br />
• Caldrà justificar que les alça<strong>de</strong>s veïnes siguin sempre menors o majors, com a màxim, en<br />
una planta pis.<br />
• S’haurà <strong>de</strong> justificar presentant els diferents alçats <strong>de</strong> les cases veïnes.<br />
• Això serà objecte d’un informe vinculant per part <strong>de</strong> la Comissió Territorial <strong>de</strong> Cultura.<br />
NORMES SUBSIDIÀRIES DEL PLANEJAMENT D’ ÀGER. <strong>NORMATIVA</strong> <strong>URBANÍSTICA</strong>.
TÍTOL III . RÈGIM URBANÍSTIC DEL SÒL.<br />
Densitat màxima d’habitatges habitatge per a cada 100 m2 <strong>de</strong> sostre construït<br />
Alçària lliure planta soterrani 2,20 m<br />
Alçària lliure mínima planta baixa 3,00 m<br />
Alçària lliure planta pis 2,50 m<br />
Ocupació planta soterrani. 100 % <strong>de</strong> la PB.<br />
Fondària planta baixa 100% <strong>de</strong>l solar<br />
Pen<strong>de</strong>nt coberta. 30%.<br />
Material coberta. Teula àrab <strong>de</strong> color vermellós.<br />
• L’arrencada <strong>de</strong> la coberta no sobrepassarà en 0,40m. la cota <strong>de</strong> la cara superior <strong>de</strong>l<br />
sostre <strong>de</strong> la darrera planta pis.<br />
• No es permetrà la construcció <strong>de</strong> tribunes.<br />
• Els materials predominants <strong>de</strong> façana seran arrebossats, pedra, fusta, ferro ...<br />
• Les façanes es coronaran en formació <strong>de</strong> ràfecs.<br />
• A les cobertes no es permetran les sorti<strong>de</strong>s <strong>de</strong> cossos sobrelevats (ascensors,<br />
instal·lacions, dipòsits, etc).<br />
• La gamma cromàtica <strong>de</strong> colors en façana serà similar a l’entorn en que es <strong>de</strong>senvolupi<br />
(beig, ocre, etc).<br />
5. Condicions d’ús (CLAU-1a/1b).<br />
S’admeten els següents usos:<br />
• -Habitatge plurifamiliar.<br />
• -Hoteler.<br />
• -Resi<strong>de</strong>ncial Especial.<br />
• -Comercial.<br />
• -Oficines.<br />
• -Educatiu.<br />
• -Sanitàrio-assistencial.<br />
• -Sociocultural.<br />
• -Recreatiu.<br />
• -Proveïments en la modalitat <strong>de</strong> mercat al <strong>de</strong>tall.<br />
• -Estacionament i aparcament.<br />
• -Público-administratiu.<br />
NORMES SUBSIDIÀRIES DEL PLANEJAMENT D’ ÀGER. <strong>NORMATIVA</strong> <strong>URBANÍSTICA</strong>.
TÍTOL III . RÈGIM URBANÍSTIC DEL SÒL.<br />
Article 89<br />
Zona d'eixample, (CLAU-2).<br />
1. Definició.<br />
Aquesta zona correspon als creixements històrics que <strong>de</strong> forma compacta es <strong>de</strong>senvolupen a<br />
partir <strong>de</strong>l casc antic formant una trama gairebé regular o bé al llarg <strong>de</strong>l camins <strong>de</strong> sortida <strong>de</strong> la<br />
població.<br />
2. Condicions <strong>de</strong> la parcel·lació.<br />
Superfície <strong>de</strong> parcel·la mínima. 150 m2.<br />
Front mínim <strong>de</strong> parcel·la 6 m.<br />
Fondària mínima <strong>de</strong> parcel·la 18 m<br />
3. Condicions <strong>de</strong> l’edificació.<br />
Forma d’or<strong>de</strong>nació Alineada a vial<br />
Tipologia Unifamiliar o plurifamiliar entre mitgeres<br />
Fondària edificable 15,00 m.<br />
Alçària reguladora màxima 10,50 m.<br />
Nombre màxim <strong>de</strong> plantes P.baixa + 2 plantes<br />
Densitat màxima d’habitatges Habitatge per a cada 150 m2 <strong>de</strong> sostre construït<br />
Alçària lliure planta soterrani 2,20 m<br />
Alçària lliure planta baixa 3,00 m<br />
Alçària lliure planta pis 2,50 m<br />
Ocupació planta baixa Total<br />
Ocupació planta soterrani El mateix que la planta baixa<br />
Pen<strong>de</strong>nt coberta. 30%.<br />
Material coberta. Ceràmic.<br />
Material façana Predominarà la pedra.<br />
Entresolat <strong>de</strong> planta baixa Segons article 31.<br />
Elements sortints Segons article 44.<br />
Cossos sortints Segons article 43.<br />
Recula<strong>de</strong>s edificació Segons article 47.<br />
Sota coberta habitable Sempre que estigui connectada a la vivenda <strong>de</strong> la planta inferior.<br />
NORMES SUBSIDIÀRIES DEL PLANEJAMENT D’ ÀGER. <strong>NORMATIVA</strong> <strong>URBANÍSTICA</strong>.
TÍTOL III . RÈGIM URBANÍSTIC DEL SÒL.<br />
5. Condicions d’ús.<br />
S’admeten els següents usos:<br />
• -Habitatge plurifamiliar.<br />
• -Hoteler.<br />
• -Resi<strong>de</strong>ncial Especial.<br />
• -Comercial.<br />
• -Magatzems.<br />
• -Oficines.<br />
• -Educatiu.<br />
• -Sanitàrio-assistencial.<br />
• -Socio-cultural.<br />
• -Recreatiu.<br />
• -Esportiu.<br />
• -Proveïments en la modalitat <strong>de</strong> mercat al <strong>de</strong>tall.<br />
• -Estacionament i aparcament.<br />
• -Público-administratiu.<br />
NORMES SUBSIDIÀRIES DEL PLANEJAMENT D’ ÀGER. <strong>NORMATIVA</strong> <strong>URBANÍSTICA</strong>.
TÍTOL III . RÈGIM URBANÍSTIC DEL SÒL.<br />
Article 90<br />
Zona d'eixample, (CLAU-2a).<br />
1. Definició.<br />
Aquesta zona, al igual que l’anterior, correspon als creixements històrics que <strong>de</strong> forma compacta<br />
es <strong>de</strong>senvolupen a partir <strong>de</strong>l casc antic formant una trama gairebé regular o bé al llarg <strong>de</strong>l camins<br />
<strong>de</strong> sortida <strong>de</strong> la població, essent aquesta zona més propera i implicada en la protecció <strong>de</strong> la<br />
Col·legiata.<br />
2. Condicions <strong>de</strong> la parcel·lació.<br />
Superfície <strong>de</strong> parcel·la mínima. 150 m2.<br />
Front mínim <strong>de</strong> parcel·la 6 m.<br />
Fondària mínima <strong>de</strong> parcel·la 18 m<br />
3. Condicions <strong>de</strong> l’edificació.<br />
Forma d’or<strong>de</strong>nació Alineada a vial<br />
Tipologia Unifamiliar o plurifamiliar entre mitgeres<br />
Fondària edificable 15,00 m.<br />
Alçària reguladora màxima 6,10 m.<br />
Nombre màxim <strong>de</strong> plantes P.baixa + 1 plantes<br />
Densitat màxima d’habitatges Habitatge per a cada 150 m2 <strong>de</strong> sostre construït<br />
Alçària lliure planta soterrani 2,20 m<br />
Alçària lliure planta baixa 3,00 m<br />
Alçària lliure planta pis 2,50 m<br />
Ocupació planta baixa Total<br />
Ocupació planta soterrani El mateix que la planta baixa<br />
Pen<strong>de</strong>nt coberta. 30%.<br />
Material coberta. Ceràmic.<br />
Material façana Predominarà la pedra.<br />
Entresolat <strong>de</strong> planta baixa Segons article 31.<br />
Elements sortints Segons article 44.<br />
Cossos sortints Segons article 43.<br />
Recula<strong>de</strong>s edificació Segons article 47.<br />
Sota coberta habitable Sempre que estigui connectada a la vivenda <strong>de</strong> la planta inferior.<br />
NORMES SUBSIDIÀRIES DEL PLANEJAMENT D’ ÀGER. <strong>NORMATIVA</strong> <strong>URBANÍSTICA</strong>.
TÍTOL III . RÈGIM URBANÍSTIC DEL SÒL.<br />
5. Condicions d’ús.<br />
S’admeten els següents usos:<br />
• -Habitatge plurifamiliar.<br />
• -Hoteler.<br />
• -Resi<strong>de</strong>ncial Especial.<br />
• -Comercial.<br />
• -Magatzems.<br />
• -Oficines.<br />
• -Educatiu.<br />
• -Sanitàrio-assistencial.<br />
• -Socio-cultural.<br />
• -Recreatiu.<br />
• -Esportiu.<br />
• -Proveïments en la modalitat <strong>de</strong> mercat al <strong>de</strong>tall.<br />
• -Estacionament i aparcament.<br />
• -Público-administratiu.<br />
NORMES SUBSIDIÀRIES DEL PLANEJAMENT D’ ÀGER. <strong>NORMATIVA</strong> <strong>URBANÍSTICA</strong>.
TÍTOL III . RÈGIM URBANÍSTIC DEL SÒL.<br />
Article 91<br />
Zona <strong>de</strong> viven<strong>de</strong>s aïlla<strong>de</strong>s i en filera, (CLAU-3).<br />
1. Definició.<br />
Aquesta zona or<strong>de</strong>na l'edificació aïllada i unifamiliar entre mitgeres. Les <strong>Normes</strong> fixen les<br />
variants fonamentals <strong>de</strong>l tipus arquitectònic per assegurar la correcta composició <strong>de</strong>ls conjunts<br />
promoguts <strong>de</strong> forma individualitzada, bé sigui formant conjunts amb predomini <strong>de</strong> la continuïtat<br />
lineal, bé sigui formant conjunts per agrupació <strong>de</strong> dos en dos o individuals.<br />
La tipologia d’habitatges en filera s’admetrà a través d’un estudi <strong>de</strong> <strong>de</strong>tall d’una illa completa o<br />
front d’illa entre dos carrers transversals, mantenint l’edificabilitat i <strong>de</strong>nsitat fruit <strong>de</strong> l’aplicació<br />
<strong>de</strong>ls paràmetres <strong>de</strong> l’or<strong>de</strong>nació aïllada.<br />
2. Condicions <strong>de</strong> la parcel·lació. (CLAU-3).<br />
Superfície <strong>de</strong> parcel·la mínima. 300 m2.<br />
Front mínim <strong>de</strong> parcel·la 15 m.<br />
Fondària mínima <strong>de</strong> parcel·la 20 m.<br />
3. Condicions <strong>de</strong> l'edificació. (CLAU-3).<br />
Forma d’or<strong>de</strong>nació. volumetria específica.<br />
Tipologia. Unifamiliar, aparellada en filera o aïllada.<br />
Ín<strong>de</strong>x d’edificabilitat net. 0,7 m2st/m2s.<br />
Ocupació màxima. 50 % <strong>de</strong> la parcel·la.<br />
Alçària reguladora màxima. 7,50 m.<br />
Nombre màxim <strong>de</strong> plantes. P.baixa + 1 plantes.<br />
Densitat màxima d’habitatges. 1hab/parcel·la.<br />
IEN edificació auxiliar. 0,3 m2st/m2s.<br />
Ocupació màxima edificació auxiliar. 10 % <strong>de</strong> la parcel·la.<br />
ARM edificació auxiliar. 3 m.<br />
NMP edificació auxiliar. PB.<br />
Separació al front <strong>de</strong> parcel·la. 3 m.<br />
Separació al fons <strong>de</strong> parcel·la. 3 m.<br />
Separació als laterals <strong>de</strong> parcel·la. 3 m.<br />
Alçària lliure planta soterrani. 2,5 m.<br />
NORMES SUBSIDIÀRIES DEL PLANEJAMENT D’ ÀGER. <strong>NORMATIVA</strong> <strong>URBANÍSTICA</strong>.
TÍTOL III . RÈGIM URBANÍSTIC DEL SÒL.<br />
Alçària lliure planta baixa. 3 m.<br />
Alçària lliure planta pis. 2,5 m.<br />
Ocupació planta soterrani. màxim igual que la PB.<br />
Ocupació planta baixa. 50 %.<br />
Pen<strong>de</strong>nt coberta. 30 %.<br />
Material coberta. Ceràmic.<br />
Material façana Predominarà la pedra.<br />
Entresolat <strong>de</strong> planta baixa. no s’admet.<br />
Sotacoberta habitable. connectada a la planta inferior.<br />
4. Condicions d'ús. (CLAU-3).<br />
Ús global:<br />
Vivenda.<br />
Usos admesos:<br />
• Habitatge unifamiliar.<br />
• Hoteler.<br />
• Resi<strong>de</strong>ncial especial.<br />
• Comercial.<br />
• Educatiu.<br />
• Sanitàrio-assistencial.<br />
• Sòcio-cultural.<br />
• Recreatiu.<br />
• Esportiu.<br />
• Estacionament i aparcament.<br />
• Público-administratiu.<br />
NORMES SUBSIDIÀRIES DEL PLANEJAMENT D’ ÀGER. <strong>NORMATIVA</strong> <strong>URBANÍSTICA</strong>.
TÍTOL III . RÈGIM URBANÍSTIC DEL SÒL.<br />
Article 92<br />
Zona d’indústria, (CLAU-4).<br />
1. Antece<strong>de</strong>nts.<br />
Està situada en una zona consolidada per la industria existent.<br />
2. Condicions d’edificació.<br />
2.1.-Regeix per a tota la zona, el tipus d’or<strong>de</strong>nació d’edificació segons alineació <strong>de</strong> vial.<br />
2.2.-L’alçada reguladora serà única: PB+2Pl.<br />
2.3.-L’alçada mínima <strong>de</strong> la planta baixa serà <strong>de</strong> 3 m.<br />
2.4.-En planta baixa no es podrà ésser habitable.<br />
2.5.-L’alçada mínima <strong>de</strong> les plantes pis serà <strong>de</strong> 2,50 m.<br />
2.6.-La façana mínima serà <strong>de</strong> 12,30 m.<br />
2.7.-Fondària edificable: - Tota la parcel·la.<br />
2.8.-Es permeten els següents usos:Oficines, magatzems, comercial, sanitario-assistencial,<br />
esportiu i administratiu. L’ús industrial, es permet a les categories primera i segona, situacions A<br />
i B.<br />
2.9.-Cossos sortints:<br />
a) Cossos sortints tancats o semitancats: no es permetran en cap <strong>de</strong>ls casos. Són cossos<br />
sortints tancats els miradors, tribunes i altres similars amb tots els costats amb tancaments<br />
in<strong>de</strong>smuntables.<br />
Són cossos sortints semitancats els cossos volats que tinguin tancat totalment algun <strong>de</strong>ls seus<br />
costats laterals amb tancaments in<strong>de</strong>smuntables i opacs, com son les galeries o similars.<br />
b) Està permès l’ús <strong>de</strong> cossos volats oberts com terrasses i balcons, amb un vol obligat<br />
d’1 metre, i podran ocupar 2/3 <strong>de</strong> la façana, i no podran situar-se a menys d’1 metre <strong>de</strong> la<br />
mitgera.<br />
Els cossos volats oberts, no podran estar a una alçada inferior <strong>de</strong> 3,00 metres <strong>de</strong>l nivell <strong>de</strong> la<br />
voravia.<br />
2.10.- Façanes:<br />
Els acabats <strong>de</strong> les façanes seran a base d’arrebossat esquer<strong>de</strong>jat i posterior pintat, segons gama<br />
establerta <strong>de</strong> colors, i un sòcol <strong>de</strong> 0,90 metres, <strong>de</strong> pedra natural <strong>de</strong>l país.<br />
NORMES SUBSIDIÀRIES DEL PLANEJAMENT D’ ÀGER. <strong>NORMATIVA</strong> <strong>URBANÍSTICA</strong>.
TÍTOL III . RÈGIM URBANÍSTIC DEL SÒL.<br />
Article 93<br />
Urbanització Sant Josep <strong>de</strong> Font<strong>de</strong>pou, (CLAU-5).<br />
1.Definició.<br />
Aquesta zona compren el conjunt edificatòria <strong>de</strong> la urbanització Sant Josep <strong>de</strong> Font<strong>de</strong>pou, amb<br />
una or<strong>de</strong>nació específica, redactada a l’any 1966 per l’arquitecte Francesc Bordalba i Montardit,<br />
que recull les normes en la seva totalitat.<br />
2.Zones.<br />
-2a.Zona resi<strong>de</strong>ncial (ZONA-Z).<br />
-2b.Zona d’edificació extensiva (ZONA-R).<br />
-2c.Zona hotelera (ZONA-F).<br />
-2d.Zona esportiva (ZONA-W).<br />
2a. ZONA RESIDENCIAL (ZONA-Z).<br />
1. Definició.<br />
La zona és <strong>de</strong>dicarà exclusivament a l’edificació <strong>de</strong> viven<strong>de</strong>s aïlla<strong>de</strong>s unifamiliars (ús<br />
principal) i a garatges i coberts per a eines <strong>de</strong> jardí (ús secundari).<br />
2. Urbanització.<br />
La urbanització compren vials i serveis públics. Es permet camins a compte <strong>de</strong>ls propietaris<br />
interessats, sempre que els tancaments que donguin als camins siguin calats i els camins tinguin<br />
una amplada <strong>de</strong> 3m.<br />
3. Solars i parcel·lacions.<br />
La superfície mínima <strong>de</strong> les parcel·les serà <strong>de</strong> 400 m2. i no podran ser <strong>de</strong> cap manera<br />
subdividi<strong>de</strong>s.<br />
El front mínim <strong>de</strong> parcel·la serà <strong>de</strong> 15 m.<br />
4. Ocupació <strong>de</strong>l sòl.<br />
La superfície edificada en ús principal, no excedirà <strong>de</strong>l 30% a la superfície <strong>de</strong> la parcel·la.<br />
5. Alineacions.<br />
L’edificació d’ús principal és recularà <strong>de</strong> l’alineació oficial <strong>de</strong> vial 5 m. i 3,50 m. <strong>de</strong> cadascuna<br />
<strong>de</strong> les mitgeres.<br />
L’edificació d’ús secundari també recularà fins una paral·lela a 8 m. <strong>de</strong> la façana a partir <strong>de</strong> la<br />
qual podrà adossar-se a mitgeres. Aquesta edificació secundària podrà sortir a façana en un 25<br />
% <strong>de</strong>l seu <strong>de</strong>senvolupament i amb un front mínim <strong>de</strong> 2,50 m. quan la línia <strong>de</strong> façana sigui<br />
almenys <strong>de</strong> 14 m. i adaptar-se a mitgeres en qualsevol punt, si és fa en projecte conjunt, les<br />
edificacions d’ús secundari <strong>de</strong> dues parcel·les contigües.<br />
NORMES SUBSIDIÀRIES DEL PLANEJAMENT D’ ÀGER. <strong>NORMATIVA</strong> <strong>URBANÍSTICA</strong>.
TÍTOL III . RÈGIM URBANÍSTIC DEL SÒL.<br />
En tota la zona en que les edificacions d’ús principal i secundari no estiguin aparella<strong>de</strong>s distaran<br />
almenys 3m.<br />
6. Aparellament <strong>de</strong> les edificacions.<br />
Es permet qualsevol tipus d’aparellament <strong>de</strong> les edificacions d’ús principal i secundari en dos<br />
parcel·les contigües, sempre que es presenti un projecte conjunt i és faci un compromís legal<br />
d’atenir-se totalment a l’edificació projectada.<br />
El acoblament d’edificació en qualsevol forma <strong>de</strong> realització no autoritza d’incompliment <strong>de</strong> les<br />
condicions d’aquestes or<strong>de</strong>nances, a excepció la <strong>de</strong> separació <strong>de</strong> les mitgeres quan es faci<br />
l’acoblament, tractant-se en tot cas les parts <strong>de</strong> les mitgeres que poguessin quedar vistes <strong>de</strong> la<br />
mateixa manera que les façanes.<br />
7. Alçada <strong>de</strong> l’edificació.<br />
L’alçada màxima <strong>de</strong> cornisa serà <strong>de</strong> 9,00 m., planta baixa i una planta pis.<br />
L’alçada màxima <strong>de</strong> l’edificació secundària serà <strong>de</strong> 3,50 m.<br />
L’alçada mínima serà lliure.<br />
8. Prohibicions.<br />
Queda prohibida tota classe d’indústria i magatzems, autoritzant només garatges amb capacitat<br />
màxima <strong>de</strong> dos cotxes.<br />
9. Vola<strong>de</strong>s.<br />
La volada <strong>de</strong> balcons, miradors i ràfecs <strong>de</strong> la coberta son lliures mentre es mantingui una<br />
distància almenys <strong>de</strong> 2m. <strong>de</strong> les alineacions <strong>de</strong>ls carrers o mitgeres.<br />
10. Patis <strong>de</strong> parcel·la.<br />
Queda prohibit , a excepció <strong>de</strong> les edificacions acobla<strong>de</strong>s a mitgeres on es permet la ventilació<br />
<strong>de</strong> banys petits i rebost, les xemeneies <strong>de</strong> ventilació si no es pot inscriure un cercle <strong>de</strong> 60 cm. <strong>de</strong><br />
diàmetre.<br />
11. Tancaments.<br />
En l’alineació oficial es construiran tancaments, que només podran ser opacs fins a 0,80 m. <strong>de</strong> la<br />
rasant <strong>de</strong> la voravia, i a partir d’aquesta alçada haurà d’ésser reixat.<br />
12. Estètica.<br />
La composició <strong>de</strong> les edificacions amb les restriccions <strong>de</strong> parets mitgeres establertes, serà lliure,<br />
malgrat tot l’ús <strong>de</strong> materials serà:<br />
La coberta serà <strong>de</strong> pissarra , teula àrab o teula plana. Es prohibeix l’ús <strong>de</strong> fibrociment.<br />
Es podran <strong>de</strong>ixar vistos els paraments construïts amb pedra natural, totxo cara vista o fusta, però<br />
les realitza<strong>de</strong>s amb blocs ceràmics o formigó hauran d’ésser revoca<strong>de</strong>s i pinta<strong>de</strong>s o estuca<strong>de</strong>s.<br />
13. Condicions higièniques <strong>de</strong> les edificacions.<br />
Les normes higièniques d’aquesta zona es <strong>de</strong>terminaran en les <strong>Normes</strong> Generals (O.M.<strong>de</strong><br />
governació <strong>de</strong> 29 <strong>de</strong> febrer <strong>de</strong> 1944).<br />
NORMES SUBSIDIÀRIES DEL PLANEJAMENT D’ ÀGER. <strong>NORMATIVA</strong> <strong>URBANÍSTICA</strong>.
TÍTOL III . RÈGIM URBANÍSTIC DEL SÒL.<br />
2b. ZONA D’EDIFICACIÓ EXTENSIVA (ZONA-R).<br />
14. Usos.<br />
Es <strong>de</strong>stinarà a la construcció <strong>de</strong> viven<strong>de</strong>s <strong>de</strong> lloguer en blocs en filera, o aïllats.<br />
15. Parcel·lació.<br />
La zona es consi<strong>de</strong>rarà una parcel·la única que serà edificada per la propietat.<br />
16. Alineacions i alça<strong>de</strong>s.<br />
La disposició <strong>de</strong>ls blocs serà lliure, la distància entre dos blocs serà almenys 1,50 l’alçada <strong>de</strong>l<br />
major. L’alçada màxima <strong>de</strong> cornisa serà <strong>de</strong> 10 m.<br />
17. Ocupació <strong>de</strong>l sòl.<br />
L’ocupació <strong>de</strong>l sòl no serà superior al 40%.<br />
2c. ZONA HOTELERA (ZONA-F).<br />
18. Tipus d’or<strong>de</strong>nació.<br />
Hotel d’habitacions amb restaurant, bars i serveis.<br />
19. Alineacions.<br />
L’edifici principal distarà 15 m. <strong>de</strong>ls vials i 10 m. <strong>de</strong> les parets mitgeres.<br />
20. Ocupació <strong>de</strong>l sòl i alça<strong>de</strong>s.<br />
L’ocupació màxima <strong>de</strong> la parcel·la, en planta baixa serà d’un 12,50% per l’edificació principal.<br />
21. Edificabilitat.<br />
El volum <strong>de</strong> les edificacions autoritza<strong>de</strong>s per damunt <strong>de</strong> la rasant natural <strong>de</strong>l terreny no<br />
ultrapassarà 0,8 m3/m2.<br />
22. Edificacions.<br />
S’autoritza només una construcció que complirà les condicions d’ús (art.25, art.26, art 27).<br />
Les edificacions complementàries i auxiliars podran acoblar-se a l’edificació principal, o ésser<br />
aïlla<strong>de</strong>s. En qualsevol cas, no podran ultrapassar l’ocupació màxima <strong>de</strong>l 5% <strong>de</strong> la parcel·la, ni<br />
l’alçada <strong>de</strong> 3 m. separar-se 5 m. <strong>de</strong>l llindà.<br />
23. Edificacions en àrees lliures.<br />
Es podran construir murs <strong>de</strong> contenció <strong>de</strong> terres per anivellament d’àrees esportives, gra<strong>de</strong>ries,<br />
encanyissada i tancaments esportius <strong>de</strong> tela metàl·lica.<br />
Aquestes construccions no computen als efectes <strong>de</strong> l’ocupació i edificabilitat màxima.<br />
24. Condicions higièniques.<br />
NORMES SUBSIDIÀRIES DEL PLANEJAMENT D’ ÀGER. <strong>NORMATIVA</strong> <strong>URBANÍSTICA</strong>.
TÍTOL III . RÈGIM URBANÍSTIC DEL SÒL.<br />
Les normes d’higiene és <strong>de</strong>terminaran per les normes generals que dicta la legislació vigent per<br />
aquestos edificis.<br />
25. Ús d’hotel.<br />
Compren els serveis d’allotjament i restaurant que es consi<strong>de</strong>ren necessaris per aquesta<br />
qualificació, segons la legislació vigent.<br />
26. Ús <strong>de</strong> vivenda.<br />
És permet les viven<strong>de</strong>s necessàries per al funcionament i servei <strong>de</strong> l’establiment, les quals<br />
hauran <strong>de</strong> quedar integra<strong>de</strong>s en el volum principal o bé construir un volum secundari (art.21).<br />
27. Ús esportiu privat.<br />
S’autoritza l’ús esportiu privat, per als hostes <strong>de</strong> l’hotel, en instal·lacions compatibles amb les<br />
condicions <strong>de</strong> volum construïbles en l’article 22.<br />
28. Ús industrial.<br />
S’admet únicament usos industrials els que estiguin al servei directe <strong>de</strong> l’edifici com central<br />
tèrmica, buga<strong>de</strong>ria.<br />
29. Altres usos.<br />
Es prohibeix tots els usos públics a excepció <strong>de</strong>l religiós i el cultural.<br />
2d. ZONA VERDA I ESPORTIVA (ZONA-W).<br />
30. Definició.<br />
Aquesta zona compren els espais lliures públics amb vegetació, <strong>de</strong>stinats a la creació <strong>de</strong> jardins,<br />
parcs, àrees forestals..., <strong>de</strong>dicats a l’esbargiment i a les instal·lacions esportives.<br />
31. Condicions d’edificació.<br />
Únicament s’admeten les edificacions necessàries per al compliment <strong>de</strong> la seva finalitat, i es<br />
prohibeix la resta d’usos incompatibles amb la pròpia zona.<br />
Es permet les construccions d’ús esportiu, cultural i recreatiu.<br />
32. Volum i alça<strong>de</strong>s.<br />
El volum d’aquestes edificacions no ultrapassarà el 0,2 m3/m2. <strong>de</strong>l sòl i la seva alçada no<br />
excedirà els 7 m.<br />
33. Utilització.<br />
Les instal·lacions esportives hauran <strong>de</strong> complir a més els corresponents reglaments sanitaris i<br />
d’ús.<br />
34. Ordre <strong>de</strong> treballs.<br />
Les construccions esportives o d’altres construccions que es consi<strong>de</strong>rin necessàries és<br />
realitzaran a mesura que es vagi ocupant la “Ciutat <strong>de</strong> Vacances Sant Josep”, a excepció <strong>de</strong> la<br />
plantació d’arbres i la jardineria que és dura a terme per la Propietat quan tingui en servei la<br />
xarxa d’aigua potable i <strong>de</strong>sguàs.<br />
NORMES SUBSIDIÀRIES DEL PLANEJAMENT D’ ÀGER. <strong>NORMATIVA</strong> <strong>URBANÍSTICA</strong>.
TÍTOL III . RÈGIM URBANÍSTIC DEL SÒL.<br />
Secció 3. (Capítol 3.3). Àmbits <strong>de</strong> <strong>de</strong>senvolupament específic <strong>de</strong>l sòl urbà<br />
Article 94<br />
Aquestes <strong>Normes</strong> no vinculen cap tipus <strong>de</strong> planejament posterior, però sí que <strong>de</strong>fineix els<br />
paraments generals d’aquest sector <strong>de</strong> planejament en sòl urbà.<br />
La unitat d’actuació és un instrument <strong>de</strong> gestió <strong>de</strong>finida a l’article 117 <strong>de</strong> la Llei <strong>de</strong>l Sòl i 23.2 i<br />
<strong>de</strong>l T.R.C. que estableix que les operacions urbanístiques podran dur-se a terme mitjançant la<br />
<strong>de</strong>limitació d’àrees <strong>de</strong> gestió que permetin, almenys, la distribució justa entre els propietaris<br />
<strong>de</strong>ls beneficis i càrregues <strong>de</strong>riva<strong>de</strong>s <strong>de</strong>l planejament i que hauran d’incloure els terrenys <strong>de</strong><br />
cessió obligatòria i gratuïta immediats, en la part proporcional que els correspongui.<br />
Les àrees <strong>de</strong> planejament <strong>de</strong>limiten el sòl que ha <strong>de</strong> <strong>de</strong>senvolupar-se mitjançant Plans Especials,<br />
segons el previst a l’article 23 <strong>de</strong> la Llei <strong>de</strong>l Sòl i 29 <strong>de</strong>l T.R.C.<br />
Equivalen a sectors situats en sòl urbà i tenen, en relació als sectors en sòl urbanitzable<br />
programat i entre ells, les següents diferències:<br />
Amb els sectors:<br />
* Estan en sòl urbà i, per tant, no estan sotmesos a la cessió <strong>de</strong> l’aprofitament mitjà previst a la<br />
legislació urbanística.<br />
* No estan sotmesos als estàndards <strong>de</strong> cessions <strong>de</strong>l sectors <strong>de</strong> sòl urbanitzable programat,<br />
previstos a l’art. 25 <strong>de</strong> T.R.C.<br />
Entre ells:<br />
* Els P.E. són àrees <strong>de</strong>l territori pen<strong>de</strong>nts <strong>de</strong> planejament i gestió amb situació <strong>de</strong> fet complexa i<br />
que po<strong>de</strong>n assolir àrees <strong>de</strong> gran dimensió.<br />
* Pla Especial número 1.<br />
1. CLAU<br />
(PE-1)<br />
2. Definició.<br />
Està situada a la zona sud-oest <strong>de</strong> la Col·legiata, concretament sota la part antiga <strong>de</strong> la muralla, a<br />
la zona anomenada Sant Martí.<br />
3. Objectius.<br />
Or<strong>de</strong>nar un sector d’una topografia específica.<br />
4. Àmbit.<br />
Grafiat als plànols.<br />
NORMES SUBSIDIÀRIES DEL PLANEJAMENT D’ ÀGER. <strong>NORMATIVA</strong> <strong>URBANÍSTICA</strong>.
TÍTOL III . RÈGIM URBANÍSTIC DEL SÒL.<br />
5. Superfícies.<br />
1,50 Ha<br />
6. Condicions d’or<strong>de</strong>nació, d’aprofitament urbanístic i reserves per sistemes<br />
a) Ín<strong>de</strong>x d'edificabilitat brut <strong>de</strong>l nou sòl qualificat: 0,50 m2st/m2s<br />
b) Densitat màxima d’habitatges <strong>de</strong>l nou sòl qualificat: 45 habitatges/ha<br />
c) Usos principals: Us resi<strong>de</strong>ncial.<br />
d) Reserves per sistemes locals: La superfície <strong>de</strong> Parcs i Jardins Públics, fixada en el plànol<br />
d’or<strong>de</strong>nació.<br />
e) Reserves <strong>de</strong> sòl per a la construcció d’habitatges <strong>de</strong> protecció pública: En compliment <strong>de</strong><br />
l’article 57.3 <strong>de</strong>l Text refós <strong>de</strong> la Llei d’urbanisme (DL 1/2005), el 30% <strong>de</strong>l sostre es reservarà<br />
per a la construcció d’habitatges <strong>de</strong> protecció pública.<br />
7. Condicions <strong>de</strong> gestió<br />
a) Sistema d’actuació: El sistema d’actuació aplicable és el <strong>de</strong> reparcel·lació en la modalitat <strong>de</strong><br />
compensació bàsica.<br />
b) En compliment <strong>de</strong>ls articles 43 i 44 <strong>de</strong>l Text refós <strong>de</strong> la Llei d’urbanisme (DL 1/2005), els<br />
propietaris <strong>de</strong>ls terrenys hauran <strong>de</strong>:<br />
- cedir gratuïtament a l’Ajuntament els terrenys <strong>de</strong>stinats a sistemes.<br />
- cedir gratuïtament a l’Ajuntament el 10% d’aprofitament total.<br />
- costejar la urbanització <strong>de</strong>ls sistemes viaris i d’espais lliures.<br />
- costejar les in<strong>de</strong>mnitzacions <strong>de</strong> béns i drets afectats per l’execució.<br />
c) Els drets <strong>de</strong>ls propietaris en la reparcel·lació, en relació als terrenys <strong>de</strong> nova qualificació, seran<br />
proporcionals a les superfícies <strong>de</strong> les finques aporta<strong>de</strong>s al sector.<br />
* Pla Especial número 2.<br />
1. CLAU<br />
(PE-2)<br />
2. Definició.<br />
Està situada a la zona nord <strong>de</strong> la Col·legiata, en un sector <strong>de</strong>l C/ <strong>de</strong>l Fosso<br />
3. Objectius.<br />
Or<strong>de</strong>nar un sector d’una topografia específica.<br />
4. Àmbit.<br />
Grafiat als plànols.<br />
5. Superfícies.<br />
0,17 Ha<br />
6. Condicions <strong>de</strong> la parcel·lació.<br />
NORMES SUBSIDIÀRIES DEL PLANEJAMENT D’ ÀGER. <strong>NORMATIVA</strong> <strong>URBANÍSTICA</strong>.
TÍTOL III . RÈGIM URBANÍSTIC DEL SÒL.<br />
Superfície <strong>de</strong> parcel·la mínima. 120 m2.<br />
Front mínim <strong>de</strong> parcel·la. 6 m.<br />
7. Condicions <strong>de</strong> l'edificació.<br />
Forma d’or<strong>de</strong>nació. Alineada a vial<br />
Tipologia. Entre mitgeres<br />
Alçaria reguladora màxima<br />
• La cota <strong>de</strong> referència, que no podrà passar en altura cap ràfec en tota la superfície <strong>de</strong>l<br />
P.E., serà el grafiat en el plànol amb la lletra A ( nivell inferior <strong>de</strong> la muralla – 1m.)<br />
Pen<strong>de</strong>nt coberta. 30 %.<br />
Material coberta. Ceràmic.<br />
Material <strong>de</strong> façana. Predominarà la pedra.<br />
Sotacoberta habitable. connectada a la planta inferior.<br />
8. Condicions d'ús.<br />
Ús global: Vivenda.<br />
En compliment <strong>de</strong> l’article 57.3 <strong>de</strong>l Text refós <strong>de</strong> la Llei d’urbanisme (DL 1/2005), el 20% <strong>de</strong>l<br />
sostre resi<strong>de</strong>ncial <strong>de</strong> nova implantació <strong>de</strong> l’àmbit, es reservarà per a la construcció d’habitatges<br />
<strong>de</strong> protecció pública.<br />
Usos admesos:<br />
a) Habitatge familiar.<br />
b) Hoteler.<br />
c) Resi<strong>de</strong>ncial especial.<br />
d) Comercial.<br />
e) Educatiu.<br />
f) Sanitàrio-assistencial.<br />
g) Sòcio-cultural.<br />
h) Recreatiu.<br />
i) Esportiu.<br />
j) Estacionament i aparcament.<br />
k) Público-administratiu.<br />
NORMES SUBSIDIÀRIES DEL PLANEJAMENT D’ ÀGER. <strong>NORMATIVA</strong> <strong>URBANÍSTICA</strong>.
TÍTOL III . RÈGIM URBANÍSTIC DEL SÒL.<br />
* Pla Especial número 3.<br />
1. CLAU<br />
PLA ESPECIAL 3. (PE-3)<br />
2. Definició.<br />
L’àmbit d’aquest Pla Especial engloba les cases que dins el recinte murat <strong>de</strong>l casc antic ( CLAU-<br />
1) toquen o formen part <strong>de</strong> la muralla.<br />
3. Àmbit.<br />
Grafiat als plànols.<br />
4. Superfícies.<br />
5. Condicions <strong>de</strong> l’edificació, parcel·lació i ús.<br />
S’autoritzen només obres <strong>de</strong> reparació i manteniment <strong>de</strong>ls edificis en ús, que en cap cas<br />
impliquin augment <strong>de</strong> volum.<br />
Aquestes autoritzacions hauran d’esser sotmeses a l’informe <strong>de</strong> la Comissió Territorial <strong>de</strong><br />
Cultura.<br />
En compliment <strong>de</strong> l’article 57.3 <strong>de</strong>l Text refós <strong>de</strong> la Llei d’urbanisme (DL 1/2005), el 20% <strong>de</strong>l<br />
sostre resi<strong>de</strong>ncial <strong>de</strong> nova implantació <strong>de</strong> l’àmbit, es reservarà per a la construcció d’habitatges<br />
<strong>de</strong> protecció pública.<br />
NORMES SUBSIDIÀRIES DEL PLANEJAMENT D’ ÀGER. <strong>NORMATIVA</strong> <strong>URBANÍSTICA</strong>.
TÍTOL III . RÈGIM URBANÍSTIC DEL SÒL.<br />
CAPÍTOL (4.3). REGULACIÓ DEL SÒL URBANITZABLE<br />
Secció 1. (Capítol 4.3). Disposicions generals<br />
Article 95<br />
Definició i tipus.<br />
1. El sòls urbanitzables són els que el Pla consi<strong>de</strong>ra necessaris i a<strong>de</strong>quats per a garantir el<br />
creixement <strong>de</strong> la població i <strong>de</strong> l’activitat econòmica d’acord amb el concepte <strong>de</strong><br />
<strong>de</strong>senvolupament econòmic sostenible <strong>de</strong> la L.U.<br />
2. Aquest Pla classifica dos categories <strong>de</strong> sòl urbanitzable: Sòl urbanitzable <strong>de</strong>limitat (SUD), i<br />
Sòl urbanitzable no <strong>de</strong>limitat (SUND). En concret preveu un sector <strong>de</strong> sòl urbanitzable <strong>de</strong>limitat<br />
d’ús industrial, i quatre <strong>de</strong> sòl urbanitzable no <strong>de</strong>limitat <strong>de</strong> <strong>de</strong>senvolupament resi<strong>de</strong>ncial <strong>de</strong> baixa<br />
<strong>de</strong>nsitat. La <strong>de</strong>limitació d’aquests sectors es grafia en el plànol d’or<strong>de</strong>nació.<br />
3. Les normes bàsiques per al <strong>de</strong>senvolupament <strong>de</strong>ls sectors que no podran ser altera<strong>de</strong>s pel Pla<br />
parcial, són les següents:<br />
a) L’àmbit <strong>de</strong>l sector <strong>de</strong> <strong>de</strong>senvolupament mitjançant Pla parcial<br />
b) Els objectius que caracteritzen cada sector<br />
c) Definició <strong>de</strong>ls elements <strong>de</strong> l’estructura general que cal que siguin respectats pels plans<br />
parcials.<br />
d) Els percentatges mínims <strong>de</strong> cessió <strong>de</strong> sòl <strong>de</strong>stinats a sòl públic (sistemes)<br />
e) L’ín<strong>de</strong>x d’edificabilitat bruta, <strong>de</strong>nsitat màxima i ús global <strong>de</strong>l sector<br />
Article 96<br />
Sistemes generals i locals en Sòl urbanitzable.<br />
1. Aquestes <strong>Normes</strong> assenyalen, si és el cas, la reserva <strong>de</strong> sistemes generals que formant part <strong>de</strong><br />
l’estructura general i orgànica <strong>de</strong>l territori, estan inclosos dins <strong>de</strong>ls sectors. La seva <strong>de</strong>stinació,<br />
posició i mida és vinculant. La superfície d’aquests terrenys és computable als efectes <strong>de</strong> l’article<br />
25 <strong>de</strong>l Decret Legislatiu 1/1990, si estan adscrits al mateix ús, tal com preveu l’article 90 <strong>de</strong>l<br />
Reglament <strong>de</strong> la Llei <strong>de</strong> mesures d’a<strong>de</strong>quació <strong>de</strong> l’or<strong>de</strong>nament urbanístic <strong>de</strong> Catalunya.<br />
2. Si es pre<strong>de</strong>termina la ubicació <strong>de</strong>ls sistemes locals <strong>de</strong> zones ver<strong>de</strong>s, equipaments i xarxa<br />
viària, aquesta ubicació s'ha d'entendre com a indicativa i podrà ser alterada en els corresponents<br />
plans parcials si es justifica per la millora <strong>de</strong> l'estructura general o <strong>de</strong>l sector.<br />
Secció 2. (4.3). Desenvolupament <strong>de</strong>l Sòl urbanitzable<br />
Article 97<br />
Deures <strong>de</strong>ls propietaris <strong>de</strong>l sòl urbanitzable.<br />
Són <strong>de</strong>ures <strong>de</strong>ls propietaris i/o promotors <strong>de</strong>l <strong>de</strong>senvolupament <strong>de</strong> sòl urbanitzable:<br />
1. Cedir obligatòriament i gratuïtament els terrenys <strong>de</strong>stinats a vialitat pública, parcs i jardins<br />
públics, equipaments i serveis.<br />
NORMES SUBSIDIÀRIES DEL PLANEJAMENT D’ ÀGER. <strong>NORMATIVA</strong> <strong>URBANÍSTICA</strong>.
TÍTOL III . RÈGIM URBANÍSTIC DEL SÒL.<br />
2. Cedir sòl on es pugui edificar el sostre corresponent al 10% <strong>de</strong> l’aprofitament urbanístic <strong>de</strong>l<br />
sector.<br />
3. Costejar la urbanització i executar les infraestructures <strong>de</strong> connexió amb els sistemes generals<br />
exterior a l’actuació i, en el seu cas, les obres necessàries per obtenir la condició <strong>de</strong> solar, si<br />
encara no ho tingués.<br />
4. Procedir a la distribució equitativa <strong>de</strong>ls beneficis i càrregues <strong>de</strong>rivats <strong>de</strong>l planejament, amb<br />
anterioritat a l’inici <strong>de</strong> l’execució material <strong>de</strong>l mateix.<br />
5. Edificar els solars en el termini que, en el seu cas, fixi el planejament.<br />
6. Conservar la urbanització.<br />
7. D’acord amb l’article 57.3 <strong>de</strong> la L.U., aquest Pla reserva amb caràcter general per a la<br />
construcció d’habitatges <strong>de</strong> protecció pública, el sòl corresponent al 20%, més un altre 10% per<br />
habitatge assequible, <strong>de</strong>l total <strong>de</strong>l sostre que es qualifiqui per a l’ús resi<strong>de</strong>ncial <strong>de</strong> nova<br />
implantació. En aquest sentit, els plans parcials urbanístics en els sectors <strong>de</strong> sòl urbanitzable que<br />
admetin usos resi<strong>de</strong>ncials han <strong>de</strong> contenir expressament aquesta reserva en qualificar el sòl i<br />
regular-ne els usos.<br />
Article 98<br />
Gestió <strong>de</strong>l sòl urbanitzable.<br />
1. És obligatòria la prèvia aprovació <strong>de</strong>l corresponent Pla parcial d’or<strong>de</strong>nació <strong>de</strong>l sector.<br />
2. Els sectors també es po<strong>de</strong>n <strong>de</strong>senvolupar parcialment en subsectors amb les condicions<br />
previstes en l’art.91 L.U.<br />
3. El Pla parcial s’executarà per polígons complets <strong>de</strong> conformitat amb el pla d’etapes.<br />
S’aplicarà en cada un <strong>de</strong>ls polígons en que s’hagi dividit el sector, el sistema d’actuació més<br />
idoni <strong>de</strong>ls previstos per la legislació vigent.<br />
4. Quan els sectors es <strong>de</strong>senvolupin per iniciativa privada el sistema preferent serà reparcel·lació<br />
segons la modalitat <strong>de</strong> compensació bàsica.<br />
5. Al sòl urbanitzable no podran realitzar-se obres aïlla<strong>de</strong>s d’urbanització, llevat que es tracti<br />
d’executar els sistemes generals o algun <strong>de</strong>ls seus elements. Per a la urbanització d’aquest sòl<br />
són indispensables el Pla parcial amb la <strong>de</strong>limitació <strong>de</strong>ls polígons d’actuació i el projecte<br />
d’urbanització complementari.<br />
6. No es podran atorgar llicències d’edificació fins que no s’hagin aprovat <strong>de</strong>finitivament els<br />
corresponents Pla parcial i projecte d’urbanització, fins que no hagi assolit fermesa l’acte<br />
d’aprovació <strong>de</strong>l Projecte <strong>de</strong> Reparcel·lació, i fins que no es compleixin les condicions següents:<br />
a) que per l’estat <strong>de</strong> realització per les obres d’urbanització l’Administració consi<strong>de</strong>ri previsible<br />
que l’acabament <strong>de</strong> l’edificació la parcel·la comptarà amb tots els serveis necessaris per tenir la<br />
condició <strong>de</strong> solar.<br />
b) que en l’escrit <strong>de</strong> sol·licitud <strong>de</strong> llicència l’interessat es comprometi a no utilitzar la<br />
construcció fins que no estigui acabada l’obra d’urbanització i a establir tal condició en les<br />
cessions <strong>de</strong> dret <strong>de</strong> propietat o d’ús que es portin a terme per tot o part <strong>de</strong> l’edifici.<br />
7. En qualsevol cas, no es permetrà l’ocupació <strong>de</strong>ls edificis fins que no estigui totalment acabada<br />
NORMES SUBSIDIÀRIES DEL PLANEJAMENT D’ ÀGER. <strong>NORMATIVA</strong> <strong>URBANÍSTICA</strong>.
TÍTOL III . RÈGIM URBANÍSTIC DEL SÒL.<br />
la urbanització que els afecti i estiguin en condicions <strong>de</strong> funcionament els accessos i els<br />
subministraments d’aigua i energia elèctrica i les xarxes <strong>de</strong> clavegueram.<br />
a) Es disposa com a preceptiu que les esteses <strong>de</strong> noves línies elèctriques i/o <strong>de</strong><br />
telecomunicacions es realitzin <strong>de</strong> forma soterrada, així com els trams <strong>de</strong> connexió amb les línies<br />
preexistents.<br />
b) Preferentment s’optarà per una xarxa separativa en nous trams <strong>de</strong> clavegueram.<br />
8. Amb caràcter general, i d’acord amb les <strong>de</strong>terminacions <strong>de</strong> la Llei 6/1993, reguladora <strong>de</strong><br />
residus, cal que els plans parcials incloguin la normativa i les previsions necessàries per:<br />
- Promoure la previsió d’espais i d’instal·lacions, en els edificis d’habitatges i oficines, en els<br />
comerços i altres establiments emplaçats en medis urbans, que facilitin la recollida selectiva <strong>de</strong>ls<br />
residus i, en general, les operacions <strong>de</strong> gestió <strong>de</strong>scrites en la Llei.<br />
- Preveure, en la xarxa viària urbana i en els camins veïnals, els espais reservats suficients per a<br />
la col·locació <strong>de</strong> contenidors o altres equipaments necessaris per a optimitzar les operacions <strong>de</strong><br />
recollida i transport <strong>de</strong> residus.<br />
9. De conformitat amb l’Agència Catalana <strong>de</strong> l’Aigua, el planejament <strong>de</strong>rivat que <strong>de</strong>senvolupi<br />
els sols urbanitzables hauran <strong>de</strong> donar compliment a les prescripcions sigüents:<br />
Abastament:<br />
El creixement urbanístic ha d’internalitzar el cost global <strong>de</strong> la disposició, distribució i garantia<br />
<strong>de</strong>l nou abastament previst <strong>de</strong>rivat <strong>de</strong>l seu <strong>de</strong>senvolupament.<br />
Determinar la <strong>de</strong>manda. Acreditar el nou cabal i volum Descriure gràficament la nova xarxa.<br />
Sanejament:<br />
El creixement urbanístic ha d’internalitzar el cost global <strong>de</strong> la <strong>de</strong>puració <strong>de</strong> les aigües residuals<br />
<strong>de</strong>riva<strong>de</strong>s <strong>de</strong>l seu <strong>de</strong>senvolupament.<br />
Xarxa <strong>de</strong> sanejament separativa, amb arqueta <strong>de</strong> registre i separador <strong>de</strong> hidrocarburs.<br />
Autoritzacions d’abocaments a les sèquies <strong>de</strong> reg. Estimació <strong>de</strong> la producció, quantitat/qualitat.<br />
Previsió d’evacuació d’aigües residuals, amb expressió <strong>de</strong> la xarxa <strong>de</strong> clavegueram i <strong>de</strong>l<br />
col·lectors. Compromís <strong>de</strong>ls promotors a instal·lar un sistema <strong>de</strong> tractament provisional fins que<br />
no es realitzi la construcció <strong>de</strong> les corresponents EDAR’s , així com les obres <strong>de</strong> conducció i<br />
l’autorització d’abocament. En el SUD industrial a més a més s’haurà d’instal·lar arquetes <strong>de</strong><br />
registre en cada connexió industrial i construir una EDAR pròpia, en sòl reservat prèviament.<br />
Hidrologia:<br />
Els plans parcials hauran <strong>de</strong> justificar la compatibilitat <strong>de</strong> creixement amb lo establert a l’article<br />
6, “Directriu <strong>de</strong> preservació front als riscs d’inundació” i la Disposició Transitòria Primera<br />
“Aplicació <strong>de</strong> la directriu <strong>de</strong> protecció front als riscos d’inundació en el cas <strong>de</strong> planejament<br />
general no adapatat a la Llei d’urbanisme” i Segona “Estudis d’inundabilitat en cas <strong>de</strong> manca<br />
d’instrument <strong>de</strong> planificació hidràulica aprovat” <strong>de</strong>l Decret 305/2006 <strong>de</strong> 18 <strong>de</strong> juliol, pel qual<br />
s’aprova el Reglament <strong>de</strong> la Llei d’Urbanisme.<br />
En cas <strong>de</strong> que per <strong>de</strong>mostrar la compatibilitat , sigui necessari redactar un estudi d’inundabilitat,<br />
es seguirà l’establert a la “Guia Tècnica. Recomanacions tècniques per als estudis<br />
d’inundabilitat d’àmbit local”. (Agencia Catalana <strong>de</strong> l’Aigua. Març 2003). Destacar que en<br />
funció <strong>de</strong> les característiques <strong>de</strong> la llera, serà necessari tenir en compte la influència <strong>de</strong>l transport<br />
sòlid sobre la lamina d’aigua. Per la seva valoració, l’estudi es presentarà en format paper i CD i<br />
amb <strong>de</strong>finició mínima escala 1/1000.<br />
NORMES SUBSIDIÀRIES DEL PLANEJAMENT D’ ÀGER. <strong>NORMATIVA</strong> <strong>URBANÍSTICA</strong>.
TÍTOL III . RÈGIM URBANÍSTIC DEL SÒL.<br />
Secció 3. (Capítol 4.3) . Zones en el Sòl urbanitzable<br />
Article 99<br />
Classes <strong>de</strong> zones.<br />
Per als sectors <strong>de</strong> Sòl urbanitzable, aquestes Pla, estableixen la zonificació següent:<br />
Sol Urbanitzable Delimitat:<br />
- Desenvolupament d’usos mixtos: (SUD-5).<br />
Sol Urbanitzable no Delimitat:<br />
- Desenvolupament resi<strong>de</strong>ncial d'intensitat 1, (SUND-1, SUND-2, SUND-3, SUND-4).<br />
Article 100<br />
Sòl urbanitzable <strong>de</strong>limitat <strong>de</strong> <strong>de</strong>senvolupament industrial, (SUD-5).<br />
Industrial:<br />
SECTOR NUCLI SUPERFICIE<br />
SAU 5 Àger 12448m2<br />
1. DEFINICIÓ<br />
Compren els sols urbanitzables <strong>de</strong>stinats a acollir el creixement <strong>de</strong> petites i mitjanes indústries.<br />
Delimitat en el plànol d’or<strong>de</strong>nació.<br />
Aquesta zona es situa en una finca, on s’hi troba una estació <strong>de</strong> servei, l’única que dona servei a<br />
la població.<br />
Aquesta estació <strong>de</strong> servei, a prop <strong>de</strong> la carretera Local 904. Aprofitant aquests dos aspectes, es<br />
consi<strong>de</strong>ra avantatjós per a la població, crear dins aquesta finca, un sector, on es focalitzi part <strong>de</strong><br />
l’activitat artesana e industrial <strong>de</strong>l poble.<br />
2. INDEX D’EDIFICABILITAT<br />
Ín<strong>de</strong>x d’edificabilitat brut : 0,60 m2 st/m2s.<br />
3. CONDICIONS D’ORDENACIÓ, EDIFICACIÓ, I ÚS<br />
Les condicions d’edificació que estableixi el pla parcial , <strong>de</strong> les zones d’aprofitament privat, es<br />
regularan tenint com mo<strong>de</strong>l els paràmetres <strong>de</strong> la zona 4 <strong>de</strong> sol urbà.<br />
Tipus d’or<strong>de</strong>nació: Alineada a vial.<br />
Parcel·la mínima: 1000m2<br />
Front mínim <strong>de</strong> parcel·la: 25m.<br />
NORMES SUBSIDIÀRIES DEL PLANEJAMENT D’ ÀGER. <strong>NORMATIVA</strong> <strong>URBANÍSTICA</strong>.
TÍTOL III . RÈGIM URBANÍSTIC DEL SÒL.<br />
4. CESSIONS MÍNIMES OBLIGATÒRIES PER A SISTEMES<br />
• Espais verds Zones ver<strong>de</strong>s i espais lliures públics: Mínim 10% total superfície sector<br />
• Equipaments Titularitat pública: Mínim 5% total superfície sector<br />
• Sòl <strong>de</strong>stinat a serveis tècnics: La superfície necessària<br />
5. CONDICIONS D’EXECUCIÓ I GESTIÓ:<br />
El sistema d’actuació aplicable és el <strong>de</strong> Reparcel·lació en la modalitat <strong>de</strong> compensació bàsica.<br />
Article. 101<br />
Sòl urbanitzable no <strong>de</strong>limitat (SUND-1, SUND-2, SUND-3, SUND-4).<br />
Resi<strong>de</strong>ncial <strong>de</strong> baixa <strong>de</strong>nsitat:<br />
SECTOR NUCLI SUPERFICIE<br />
SUND-1 ÀGER 14766m2<br />
SUND-2 ÀGER 11645m2<br />
SUND-3 ÀGER 12531m2<br />
SUND-4 ÀGER 7673m2<br />
1. El Pla d’or<strong>de</strong>nació preveu una reserva <strong>de</strong> sòl resi<strong>de</strong>ncial urbanitzable no <strong>de</strong>limitat amb quatre<br />
àmbits que tenen continuïtat i situats al nord <strong>de</strong> la carretera L-904.<br />
2. El sòl inclòs en aquesta categoria pot ser objecte <strong>de</strong> <strong>de</strong>limitació, si s’escau, en el marc d’un<br />
Programa d’actuació urbanística municipal, d’acord amb el que s’estableix en els articles 58 i 60<br />
<strong>de</strong> la Llei d’urbanisme. El planejament que or<strong>de</strong>ni el sector, en aquest cas el pla parcial, ha<br />
d’ésser <strong>de</strong> <strong>de</strong>limitació d’acord amb l’article 33.4 <strong>de</strong> la Llei d’urbanisme.<br />
La <strong>de</strong>limitació <strong>de</strong> nous sectors s’ha <strong>de</strong> justificar mitjançant la necessitat <strong>de</strong> nou sòl d’ús<br />
resi<strong>de</strong>ncial d’acord amb les següents condicions:<br />
a) La <strong>de</strong>limitació <strong>de</strong> cada sector se farà un cop s’hagi consolidat una superfície equivalent en<br />
àmbits d’ús resi<strong>de</strong>ncial prèviament no consolidats.<br />
b) Els sectors han <strong>de</strong> <strong>de</strong>limitar-se amb continuïtat amb el teixit consolidat.<br />
c) La superfície mínima d’un nou sector <strong>de</strong>limitat ha <strong>de</strong> ser <strong>de</strong> 0.75 Hectàrea.<br />
3. En la <strong>de</strong>limitació d’aquest sectors s’ha <strong>de</strong> justificar la coherència amb els criteris <strong>de</strong><br />
<strong>de</strong>senvolupament <strong>de</strong>finits en aquest Pla d’or<strong>de</strong>nació i la continuïtat <strong>de</strong>ls sistemes urbans i<br />
territorials.<br />
NORMES SUBSIDIÀRIES DEL PLANEJAMENT D’ ÀGER. <strong>NORMATIVA</strong> <strong>URBANÍSTICA</strong>.
TÍTOL III . RÈGIM URBANÍSTIC DEL SÒL.<br />
4. Condicions d’or<strong>de</strong>nació, aprofitament i ús:<br />
a) Ín<strong>de</strong>x d’edificabilitat brut: 0,35 m2 st/m2s.<br />
b) Densitat màxima d’habitatges <strong>de</strong> la zona : 25habitatges/ha<br />
c) Reserves <strong>de</strong> sol per a la construcció d’habitatges <strong>de</strong> protecció pública: 30,00%<br />
d) L’ús principal serà el resi<strong>de</strong>ncial i les proporcions d’usos compatibles,comercial i terciari,<br />
en les àrees resi<strong>de</strong>ncials han <strong>de</strong> ser com a màxim <strong>de</strong>l 20%.<br />
5. Cessions obligatòries per a sistemes:<br />
• Espais verds Zones ver<strong>de</strong>s i espais lliures públics:<br />
20m2 / 100m2 sostre edificable. Mínim 10% total superfície sector<br />
• Equipaments Titularitat pública:<br />
20m2 / 100m2 sostre edificable. Mínim 5% total superfície sector<br />
• Sòl <strong>de</strong>stinat a serveis tècnics:<br />
Si s’escau<br />
6. Condicions d’execució i gestió:<br />
El sistema d’actuació aplicable és el <strong>de</strong> Reparcel·lació en la modalitat <strong>de</strong> compensació bàsica.<br />
NORMES SUBSIDIÀRIES DEL PLANEJAMENT D’ ÀGER. <strong>NORMATIVA</strong> <strong>URBANÍSTICA</strong>.
TÍTOL III . RÈGIM URBANÍSTIC DEL SÒL.<br />
CAPÍTOL (5.3). REGULACIÓ DEL SÒL NO URBANITZABLE (SNU)<br />
Secció 1. (Capítol 5.3). Disposicions generals<br />
Article 102<br />
Definició i tipus.<br />
El sòl no urbanitzable comprèn els terrenys que es caracteritzen per una voluntat <strong>de</strong> mantenir les<br />
condicions naturals i el caràcter pròpiament rural. En aquest sòl no hi són permesos els processos<br />
d'urbanització ni els usos contradictoris amb l'aprofitament natural <strong>de</strong>l territori.<br />
Article 103<br />
Desenvolupament <strong>de</strong>l les <strong>Normes</strong> <strong>Subsidiàries</strong> en el Sòl no urbanitzable.<br />
1. Les <strong>de</strong>terminacions que contenen aquestes <strong>Normes</strong> <strong>Subsidiàries</strong>, sense perjudici <strong>de</strong> la seva<br />
immediata aplicació, podran ésser <strong>de</strong>senvolupa<strong>de</strong>s mitjançant Plans Especials.<br />
2. Els Plans Especials no podran alterar les <strong>de</strong>terminacions <strong>de</strong> les <strong>Normes</strong> <strong>Subsidiàries</strong>, excepte<br />
per regular més restrictivament les condicions d'edificació i d'ús i per augmentar la superfície<br />
establerta com a mínima per a les finques.<br />
Article 104<br />
Finques mínimes.<br />
1. Es prohibeixen les divisions o les segregacions <strong>de</strong> terrenys en les condicions següents:<br />
a. Quan <strong>de</strong> la segregació en resultin superfícies inferiors a la unitat mínima <strong>de</strong> conreu o a la<br />
unitat mínima <strong>de</strong> producció forestal establertes en les legislacions corresponents.<br />
b. Quan la finca estigui vinculada a una construcció i es consi<strong>de</strong>ri indivisible per aplicació <strong>de</strong> les<br />
normes sobre superfícies mínimes <strong>de</strong> terreny lliga<strong>de</strong>s a les construccions en el sòl no<br />
urbanitzable.<br />
c. Quan no tinguin accés directe a carreteres, pistes forestals o altres vies <strong>de</strong> domini públic.<br />
2. Les divisions i les segregacions no estan subjectes a llicència municipal. No obstant això, es<br />
consi<strong>de</strong>rarà infracció urbanística el fraccionament <strong>de</strong>l sòl que vulneri les previsions <strong>de</strong>l<br />
planejament urbanístic vigent.<br />
NORMES SUBSIDIÀRIES DEL PLANEJAMENT D’ ÀGER. <strong>NORMATIVA</strong> <strong>URBANÍSTICA</strong>.
TÍTOL III . RÈGIM URBANÍSTIC DEL SÒL.<br />
Article 105<br />
Tanques.<br />
1. No s’admet la construcció <strong>de</strong> tanques que <strong>de</strong>limiten les finques tret que siguin per a la<br />
protecció <strong>de</strong> construccions o instal·lacions específiques <strong>de</strong>gudament autoritza<strong>de</strong>s. En aquest<br />
supòsit, les tanques es realitzaran <strong>de</strong> materials calats, filferro o similar, amb una alçària màxima<br />
<strong>de</strong> 2,00 metres. La tanca podrà tenir una part inferior d’obra, opaca, <strong>de</strong> 0,30 metres d’alçària.<br />
2. Els paredats i murets <strong>de</strong> contenció <strong>de</strong> terres no sobresortiran <strong>de</strong>l nivell <strong>de</strong>l terreny que<br />
contenen.<br />
3. S’admet la fitació <strong>de</strong>ls terrenys en els vèrtex <strong>de</strong>ls polígons que <strong>de</strong>limiten les finques.<br />
Article 106<br />
Conreus.<br />
Els conreus vindran regulats per la normativa agrària i quedaran subjectes als Plans Especials<br />
que es redactin per a la protecció d'horts, conreus i espais forestals.<br />
Article 107<br />
Nucli <strong>de</strong> població.<br />
En general es consi<strong>de</strong>rarà que s'origina la formació <strong>de</strong> nucli <strong>de</strong> població quan hi hagi més <strong>de</strong><br />
quatre habitatges en el radi <strong>de</strong> 200 m, centrat en qualsevol <strong>de</strong>ls preexistents.<br />
Article 108<br />
Usos permesos i usos prohibits.<br />
1. L'establiment <strong>de</strong> qualsevol ús autoritzat comportarà l'obligació d'adoptar les mesures<br />
necessàries per evitar la <strong>de</strong>gradació <strong>de</strong> la naturalesa i per aconseguir una integració total en el<br />
medi. Per això caldrà estudiar d'una manera <strong>de</strong>tallada la captació d'aigua potable, la <strong>de</strong>puració <strong>de</strong><br />
les aigües residuals, l'eliminació <strong>de</strong>ls residus, la idoneïtat <strong>de</strong>ls accessos i la conservació i<br />
restauració <strong>de</strong> les masses arbòries. El titular es comprometrà a la conservació <strong>de</strong> les<br />
construccions i <strong>de</strong>l seu entorn per tal que reuneixi unes condicions a<strong>de</strong>qua<strong>de</strong>s <strong>de</strong> seguretat, <strong>de</strong><br />
salubritat i ornat públic.<br />
2. Els usos permesos es regularan específicament per a cada tipus <strong>de</strong> sòl no urbanitzable.<br />
3. Amb caràcter general que<strong>de</strong>n prohibits els usos següents:<br />
a. Ús d'habitatge plurifamiliar.<br />
b. Ús comercial, excepte el vinculat al servei <strong>de</strong> les carreteres.<br />
c. Ús d'oficines.<br />
d. Ús industrial, amb l'excepció <strong>de</strong> granges i estabuladors.<br />
NORMES SUBSIDIÀRIES DEL PLANEJAMENT D’ ÀGER. <strong>NORMATIVA</strong> <strong>URBANÍSTICA</strong>.
TÍTOL III . RÈGIM URBANÍSTIC DEL SÒL.<br />
e. Magatzems i dipòsits <strong>de</strong> material no relacionats amb l'ús agrícola i rama<strong>de</strong>r o forestal <strong>de</strong> la<br />
finca.<br />
f. Garatges, excepte els d'ús particular al servei <strong>de</strong>ls habitatges o explotacions agràries.<br />
g. Abocadors <strong>de</strong> residus industrials.<br />
Secció 2. Construccions en Sòl no urbanitzable<br />
Article 109<br />
Disposicions generals.<br />
1. Les intervencions en sòl no urbanitzable hauran d'assegurar el respecte a les condicions<br />
naturals i paisatgístiques <strong>de</strong> l'entorn on es situen, amb les condicions específiques que<br />
s'assenyalen en aquestes normes per a cada tipus <strong>de</strong> sòl i d'ús.<br />
2. En el sòl no urbanitzable no es podran realitzar altres construccions que les <strong>de</strong>stina<strong>de</strong>s a<br />
explotacions agrícoles que estiguin en relació amb la naturalesa i el <strong>de</strong>stí <strong>de</strong> la finca, així com les<br />
construccions i les instal·lacions vincula<strong>de</strong>s a l'execució, el manteniment i el servei <strong>de</strong> les obres<br />
públiques. Això no obstant, podran autoritzar-se seguint el procediment previst per l'article 68<br />
<strong>de</strong>l Decret Legislatiu 1/1990, pel qual s'aprova la refosa <strong>de</strong>ls textos legals vigents a Catalunya en<br />
matèria urbanística, edificacions i instal·lacions d'utilitat pública o interès social que no siguin<br />
incompatibles amb els usos previstos en els diferents tipus <strong>de</strong> sòl no urbanitzable i compleixin<br />
les condicions específiques <strong>de</strong>termina<strong>de</strong>s pel tipus <strong>de</strong> sòl en què s'emplacen.<br />
3. També podrà autoritzar-se, seguint el mateix tràmit, la construcció d'habitatges unifamiliars<br />
quan estiguin vinculats a una finca agrícola que compleixi les condicions <strong>de</strong> superfície mínima<br />
indica<strong>de</strong>s en aquestes normes.<br />
Article 110<br />
Magatzems agrícoles.<br />
La construcció <strong>de</strong> magatzems en sòl no urbanitzable, sense perjudici <strong>de</strong>l que aquestes <strong>Normes</strong><br />
<strong>Subsidiàries</strong> <strong>de</strong>terminin per a cada tipus <strong>de</strong> sòl, han <strong>de</strong> complir les següents condicions:<br />
a. Només es permet per a magatzem <strong>de</strong> productes agrícoles, d'eines <strong>de</strong>l camp i <strong>de</strong> maquinària,<br />
quan estiguin vincula<strong>de</strong>s a una explotació agrícola o rama<strong>de</strong>ra.<br />
b. Cal acreditar una propietat mínima <strong>de</strong> 1,50 ha. <strong>de</strong> terreny <strong>de</strong> conreu d’horta o 4,50 ha. <strong>de</strong><br />
terres <strong>de</strong> conreu <strong>de</strong> secà, formant una finca única.<br />
c. També es podran aportar finques in<strong>de</strong>pen<strong>de</strong>nts situa<strong>de</strong>s dins <strong>de</strong>l terme municipal, aleshores<br />
l’edificació es situarà en la finca <strong>de</strong> menys valor agrícola o en la <strong>de</strong> major dimensió.<br />
d. No es permet la seva ubicació a menys <strong>de</strong> 100 metres <strong>de</strong>s <strong>de</strong> l'eix <strong>de</strong> carreteres.<br />
NORMES SUBSIDIÀRIES DEL PLANEJAMENT D’ ÀGER. <strong>NORMATIVA</strong> <strong>URBANÍSTICA</strong>.
TÍTOL III . RÈGIM URBANÍSTIC DEL SÒL.<br />
e. El màxim volum edificable és <strong>de</strong> 400 m3/ha. Les construccions seran <strong>de</strong> planta baixa amb una<br />
alçària reguladora màxima <strong>de</strong> 9,00 metres, excepte les instal·lacions annexes per a les quals sigui<br />
tècnicament necessària una major alçària. En planta cap dimensió no serà superior a 30 m.<br />
f. En el llocs on sigui freqüent l’arbrat, es projectarà i plantarà al llarg <strong>de</strong> les edificacions fileres<br />
d’arbres, d’una classe característica <strong>de</strong>l lloc, en una proporció mínima d’un arbre cada 5 metres<br />
<strong>de</strong> longitud, a l’objecte <strong>de</strong> matisar l’impacte visual <strong>de</strong> la construcció.<br />
Article 111<br />
Construccions rama<strong>de</strong>res.<br />
Les construccions rama<strong>de</strong>res en sòl no urbanitzable, sense perjudici <strong>de</strong>l que aquestes <strong>Normes</strong><br />
<strong>Subsidiàries</strong> <strong>de</strong>terminin per a cada tipus <strong>de</strong> sòl, han <strong>de</strong> complir les següents condicions:<br />
a. Les construccions es situaran en llocs, assolellats i ventilats, i en tot cas, fora <strong>de</strong> la trajectòria<br />
<strong>de</strong>ls vents dominants en el sentit <strong>de</strong>ls nuclis habitats.<br />
b. Cal acreditar una propietat mínima d'1,50 Ha en una única finca.<br />
c. També es podran aportar finques in<strong>de</strong>pen<strong>de</strong>nts situa<strong>de</strong>s dins <strong>de</strong>l terme municipal, aleshores<br />
l’edificació es situarà en la finca més ben orientada, <strong>de</strong> menys valor agrícola o en la <strong>de</strong> major<br />
dimensió.<br />
d. No es permet la seva ubicació a menys <strong>de</strong> 1.000 m <strong>de</strong> qualsevol límit <strong>de</strong> sòl qualificat com a<br />
Sòl urbà o sòl apte per urbanitzar, ni a menys <strong>de</strong> 200 metres <strong>de</strong> l'eix <strong>de</strong> carreteres i d'habitatges<br />
existents en sòl no urbanitzable pertanyents a altres propietaris. Entre construccions <strong>de</strong> diferents<br />
explotacions rama<strong>de</strong>res hi ha d'haver, com a mínim, 50 metres <strong>de</strong> separació i 500 metres en el<br />
cas d’explotacions porquines, excepte si pertanyen a la mateixa Agrupació Rama<strong>de</strong>ra.<br />
e. El sostre màxim és <strong>de</strong> 0,10 m2st/m2s. Les construccions seran <strong>de</strong> planta baixa amb una alçària<br />
reguladora màxima <strong>de</strong> 5,00 metres, excepte les instal·lacions annexes per a les quals sigui<br />
tècnicament necessària una major alçària. La llargada no serà superior a 100 metres.<br />
f. En el llocs on sigui freqüent l’arbrat, es projectarà i plantarà al llarg <strong>de</strong> les edificacions fileres<br />
d’arbres, d’una classe característica <strong>de</strong>l lloc, en una proporció mínima d’un arbre cada 5 metres<br />
<strong>de</strong> longitud, a l’objecte <strong>de</strong> matisar l’impacta visual <strong>de</strong> la construcció.<br />
Article 112<br />
Habitatges.<br />
Els habitatges en sòl no urbanitzable, sense perjudici <strong>de</strong>l que aquestes <strong>Normes</strong> <strong>Subsidiàries</strong><br />
<strong>de</strong>terminin per a cada tipus <strong>de</strong> sòl, han <strong>de</strong> complir les condicions següents:<br />
a. Acreditar una propietat mínima <strong>de</strong> 1,50 ha. <strong>de</strong> terreny <strong>de</strong> conreu d’horta, 4,50 ha. <strong>de</strong> terres<br />
<strong>de</strong> conreu <strong>de</strong> secà.<br />
b. Si el promotor <strong>de</strong> l’habitatge acredita que la seva activitat econòmica principal és l’agrícola o<br />
rama<strong>de</strong>ra, podrà aportar terrenys situats en finques separa<strong>de</strong>s físicament, que estiguin<br />
emplaça<strong>de</strong>s dins <strong>de</strong>l terme municipal. A l’objecte <strong>de</strong> consi<strong>de</strong>rar la superfície mínima exigida,<br />
cada una computarà proporcionalment en funció <strong>de</strong> la seva <strong>de</strong>stinació com a conreu <strong>de</strong> secà,<br />
conreu d’horta.<br />
c. Aportar el compromís d’inscriure la finca o finques aporta<strong>de</strong>s al Registre <strong>de</strong> la propietat, com<br />
a indivisible.<br />
NORMES SUBSIDIÀRIES DEL PLANEJAMENT D’ ÀGER. <strong>NORMATIVA</strong> <strong>URBANÍSTICA</strong>.
TÍTOL III . RÈGIM URBANÍSTIC DEL SÒL.<br />
d. Justificar gràficament la no formació <strong>de</strong> nucli <strong>de</strong> població.<br />
e. El sostre màxim serà <strong>de</strong> 250 m2 <strong>de</strong>stinat a l'habitatge, més 50 m2 per a construccions<br />
complementàries.<br />
f. Les edificacions es separaran més <strong>de</strong> 5,00 m <strong>de</strong>ls límits <strong>de</strong> propietat.<br />
g. L'alçària reguladora màxima serà <strong>de</strong> 6,50 m corresponent a planta baixa i una planta pis.<br />
h. Caldrà preveure i <strong>de</strong>terminar en el projecte <strong>de</strong> l’edificació el corresponent sistema <strong>de</strong> captació<br />
d’aigua potable i <strong>de</strong> <strong>de</strong>puració d'aigües residuals.<br />
i. La composició arquitectònica correspondrà al tipus tradicional <strong>de</strong>l lloc. El nivell <strong>de</strong><br />
construcció i <strong>de</strong>ls materials serà <strong>de</strong> bona qualitat i a<strong>de</strong>quats a l’entorn.<br />
Article 113<br />
Construccions d'utilitat pública i d'interès social.<br />
1. La relació d'usos admesos per la seva utilitat pública ve <strong>de</strong>terminada per la <strong>de</strong>claració, com a<br />
tal utilitat pública, pel Consell Executiu.<br />
2. La consi<strong>de</strong>ració <strong>de</strong> l’interes social, així com la idoneïtat <strong>de</strong> l’emplaçament i <strong>de</strong> les<br />
característiques formals <strong>de</strong> l’edificació, serà pon<strong>de</strong>rada per la Comissió d'Urbanisme, d'acord<br />
amb els articles 127 i 128 <strong>de</strong>l Decret Legislatiu 1/1990, pel qual s'aprova la refosa <strong>de</strong>ls textos<br />
legals vigents a Catalunya en matèria urbanística i 44 <strong>de</strong>l Reglament <strong>de</strong> gestió urbanística.<br />
3. Caldrà justificar per part <strong>de</strong>l promotor la necessitat d’emplaçar aquestes construccions en sòl<br />
no urbanitzable, en relació a l’existència <strong>de</strong> sòl urbà qualificat, on sigui admès l’ús sol·licitat, en<br />
la seva proximitat geogràfica.<br />
4. Les construccions que es projectin tindran uns materials, acabats i colors que garanteixin una<br />
a<strong>de</strong>quada integració a les condicions naturals <strong>de</strong> l'entorn.<br />
5. En qualsevol cas les construccions seran a<strong>de</strong>qua<strong>de</strong>s a la seva condició d’aïllada i, per tant,<br />
caldrà explicitar la previsió <strong>de</strong>ls accessos i <strong>de</strong>ls serveis necessaris en funció <strong>de</strong> l’ús i <strong>de</strong><br />
l’emplaçament.<br />
Article 114<br />
Construccions i instal·lacions d'obres públiques.<br />
1. Es podran autoritzar en el sòl no urbanitzable les construccions i les instal·lacions vincula<strong>de</strong>s a<br />
l'execució, al manteniment i al servei <strong>de</strong> les obres públiques.<br />
2. La sol·licitud <strong>de</strong> llicència haurà <strong>de</strong> justificar la necessitat <strong>de</strong>l traçat o <strong>de</strong> l'emplaçament <strong>de</strong> les<br />
instal·lacions o construccions que es projectin, amb indicació <strong>de</strong> les zones afecta<strong>de</strong>s i <strong>de</strong> les<br />
correccions previstes en ordre a preservar les condicions naturals, l'equilibri ecològic i els valors<br />
paisatgístics.<br />
3. Les construccions que es projectin tindran uns materials, acabats i colors que garanteixin una<br />
a<strong>de</strong>quada integració a les condicions naturals <strong>de</strong> l'entorn.<br />
NORMES SUBSIDIÀRIES DEL PLANEJAMENT D’ ÀGER. <strong>NORMATIVA</strong> <strong>URBANÍSTICA</strong>.
TÍTOL III . RÈGIM URBANÍSTIC DEL SÒL.<br />
CAPÍTOL (6.3). TIPUS DE SÒL NO URBANITZABLE<br />
Article 115<br />
Definició <strong>de</strong>ls diferents tipus <strong>de</strong> sòl.<br />
Dins <strong>de</strong>l sòl no urbanitzable les <strong>Normes</strong> <strong>Subsidiàries</strong> estableixen les següents categories:<br />
- Rural, (CLAU-SR).<br />
- De protecció natural i paisatgística, (CLAU-SP)<br />
- Forestal, (CLAU-SF)<br />
-Zona <strong>de</strong> càmping, (CLAU 6).<br />
Article 116<br />
Sòl no urbanitzable Rural, (CLAU-SR).<br />
1. Definició.<br />
Sòls que no tenen un especial interès agrícola, són erms o conreats <strong>de</strong> secà i no es preveu la seva<br />
transformació en reg.<br />
2. Segregacions.<br />
No es permeten divisions que donin lloc a superfícies inferiors a la unitat mínima <strong>de</strong> conreu que<br />
<strong>de</strong>termina el Decret 169/1983 <strong>de</strong> 12 d'abril sobre Unitats mínimes <strong>de</strong> conreu.<br />
3. Condicions d'ús.<br />
L’ús global és l’agrícola i rama<strong>de</strong>r.<br />
Es consi<strong>de</strong>ra compatible, l’ús d’habitatge familiar associat directa i justificadament, a<br />
l’explotació rústica.<br />
Es consi<strong>de</strong>ren compatibles condicionats els usos hoteler, <strong>de</strong> restauració i <strong>de</strong> comerç a la menuda,<br />
si estan al servei <strong>de</strong>l sistema general <strong>de</strong> comunicacions.<br />
En aquest tipus <strong>de</strong> sòl es prohibeixen expressament l’ús d’habitatge plurifamiliar, el comercial i<br />
el industrial.<br />
Article 117<br />
Sòl no urbanitzable <strong>de</strong> Protecció natural i paisatgística, (clau SP).<br />
1. Definició.<br />
Comprèn el sòl no urbanitzable que per les seves característiques naturals, geològiques o<br />
ambientals, ha <strong>de</strong> ser objecte d'una especial protecció, <strong>de</strong> forma que s'impe<strong>de</strong>ixin les actuacions<br />
NORMES SUBSIDIÀRIES DEL PLANEJAMENT D’ ÀGER. <strong>NORMATIVA</strong> <strong>URBANÍSTICA</strong>.
TÍTOL III . RÈGIM URBANÍSTIC DEL SÒL.<br />
que puguin perjudicar les seves condicions actuals. Aquest tipus <strong>de</strong> sòl es divi<strong>de</strong>ix en dos<br />
subtipus:<br />
- Sòl no urbanitzable <strong>de</strong> protecció natural i paisatgística inclòs al PEIN, clau SP1.<br />
- Sòl no urbanitzable <strong>de</strong> protecció natural i paisatgística ordinari, clau SP2.<br />
2. Segregacions.<br />
No es permeten divisions que donin lloc a superfícies inferiors a la unitat mínima que <strong>de</strong>termina<br />
el Decret 169/83, <strong>de</strong> 12 d'abril o a la unitat mínima forestal que <strong>de</strong>termina el Decret 35/90, <strong>de</strong> 23<br />
<strong>de</strong> gener, segons sigui la situació <strong>de</strong> la finca.<br />
3. Condicions d’ús.<br />
L’ús admès és el forestal i l’agrícola.<br />
A les edificacions existents <strong>de</strong>stina<strong>de</strong>s a habitatge s'hi admet el manteniment i ampliació <strong>de</strong><br />
l'habitatge familiar. Aquestes obres s'hauran <strong>de</strong> justificar en funció <strong>de</strong>l programa familiar <strong>de</strong>ls<br />
resi<strong>de</strong>nts i es realitzaran amb respecte a l'entorn.<br />
4. En el sòl no urbanitzable <strong>de</strong> protecció natural i paisatgística inclòs al PEIN, clau SP1, les<br />
<strong>de</strong>terminacions que seran d’aplicació són les que estableix el Pla d’espais <strong>de</strong> interès natural.<br />
5. En el sòl no urbanitzable <strong>de</strong> protecció natural i paisatgística ordinari, clau SP2, es prohibeix<br />
qualsevol tipus <strong>de</strong> construcció, d’instal·lació i d'edificació, la tala d'arbrat i qualsevol<br />
modificació que <strong>de</strong>svirtuï les característiques <strong>de</strong> l'entorn. S'admeten les obres <strong>de</strong> consolidació i<br />
<strong>de</strong> millora <strong>de</strong> les construccions tradicionals existents.<br />
6. En consi<strong>de</strong>ració <strong>de</strong>ls valors especials d’aquests terrenys i <strong>de</strong> les característiques<br />
morfològiques, no s’admeten les edificacions d'utilitat pública i interès social.<br />
Article 118<br />
Sòl no urbanitzable Forestal, (clau SF).<br />
1. Definició.<br />
Comprèn el sòl no urbanitzable que té prioritat per als usos forestals i rama<strong>de</strong>rs.<br />
Són terrenys forestals els sòls rústics poblats d’espècies arbòries, <strong>de</strong> matolls i d’herbes, els erms<br />
situats en els límits <strong>de</strong>ls boscos que siguin necessaris per a la protecció d’aquests i els erms que<br />
per les seves característiques siguin a<strong>de</strong>quats per a la reforestació, i camps <strong>de</strong> cultiu, poc<br />
significatius per la seva extensió, que es troben envoltats pels anteriors.<br />
També es consi<strong>de</strong>ren terrenys forestals, els prats <strong>de</strong> regeneració natural, els aiguamolls, els rasos<br />
poblats anteriorment i transformats sense l’autorització corresponent i les pistes i camins<br />
forestals.<br />
NORMES SUBSIDIÀRIES DEL PLANEJAMENT D’ ÀGER. <strong>NORMATIVA</strong> <strong>URBANÍSTICA</strong>.
TÍTOL III . RÈGIM URBANÍSTIC DEL SÒL.<br />
2. Segregacions.<br />
No es podran autoritzar segregacions si en resulten finques d’extensió inferior a vint-i-cinc<br />
hectàrees.<br />
3. Condicions d’ús.<br />
Els usos admesos dins aquest espai son:<br />
-Ús forestal.<br />
-Activitats o equipaments d’interès públic que per la seva funcionalitat s’hagin<br />
d’emplaçar necessàriament sobre aquest tipus <strong>de</strong> sòl.<br />
Els aprofitaments forestals han <strong>de</strong> respondre a un pla tècnic <strong>de</strong> gestió i millora forestal autoritzat<br />
pel Departament <strong>de</strong> Medi Ambient, redactat responent als principis <strong>de</strong>: persistència, conservació<br />
i millora <strong>de</strong> les masses forestals.<br />
S’admet d’implantació d’elements relacionats amb la conservació <strong>de</strong>l bosc i la reducció <strong>de</strong>l perill<br />
d’incendi forestal i també l’ús rama<strong>de</strong>r <strong>de</strong> tipus tradicional i extensiu.<br />
En cap cas es permet l’obertura <strong>de</strong> pistes que no tinguin per objecte l’aprofitament forestal o la<br />
prevenció <strong>de</strong>ls incendis.<br />
Les edificacions existents no es consi<strong>de</strong>raran com a fora d’or<strong>de</strong>nació. S’admeten les obres <strong>de</strong><br />
conservació i manteniment <strong>de</strong>ls habitatges, masos i construccions annexes, sempre que es<br />
<strong>de</strong>stinin a usos compatibles amb les finalitats específiques <strong>de</strong> protecció <strong>de</strong>l medi i amb les<br />
normes generals per a les edificacions en el sòl no urbanitzable.<br />
Article 119<br />
Zona <strong>de</strong> càmping, (CLAU-6).<br />
1. Definició.<br />
Aquesta zona està <strong>de</strong>stinada a espai lliure com a lloc d’acampada, amb les instal·lacions i<br />
accessos necessàries per l’ús <strong>de</strong>l càmping.<br />
2. Regulació.<br />
Està <strong>de</strong>senvolupada en l’article 63 d’aquesta normativa (Regulació <strong>de</strong> l’ús <strong>de</strong> càmping i<br />
caravàning).<br />
NORMES SUBSIDIÀRIES DEL PLANEJAMENT D’ ÀGER. <strong>NORMATIVA</strong> <strong>URBANÍSTICA</strong>.
TÍTOL IV . PROTECCIÓ DEL PATRIMONI.<br />
TÍTOL IV. PROTECCIÓ DEL PATRIMONI<br />
Article 120<br />
Definició.<br />
L’instrument general <strong>de</strong> protecció <strong>de</strong> patrimoni és el Pla especial que inclou el Catàleg <strong>de</strong><br />
construccions d'interès, que cal concretar d'acord amb el que preveuen els article 38 <strong>de</strong>l Decret<br />
Legislatiu 1/1990, pel qual s'aprova la refosa <strong>de</strong>ls textos legals vigents a Catalunya en matèria<br />
urbanística i l’article 86 <strong>de</strong>l Reglament <strong>de</strong> planejament urbanístic.<br />
A la espera <strong>de</strong> la redacció <strong>de</strong> l’esmenta’t Pla especial <strong>de</strong> protecció <strong>de</strong> patrimoni, les <strong>Normes</strong><br />
<strong>Subsidiàries</strong> <strong>de</strong>fineixen un Pre-catàleg <strong>de</strong> protecció <strong>de</strong>l patrimoni cultural construït.<br />
Article 121<br />
Elements d’interès cultural (Pre-catàleg).<br />
La relació d’elements d’interès cultural estableix diferents nivells <strong>de</strong> protecció, segons les<br />
característiques particulars <strong>de</strong> cada un <strong>de</strong>ls elements a protegir, per tal <strong>de</strong> concretar les<br />
condicions especials <strong>de</strong> protecció <strong>de</strong> cada un d’ells:<br />
- Bens Culturals d’Interès Nacional (BCIN).<br />
- Bens Culturals d’Interès Local (BCIL).<br />
- Jaciments arqueològics.<br />
I els és d’aplicació la Llei 9/1993, <strong>de</strong>l 30 <strong>de</strong> setembre, <strong>de</strong>l Patrimoni Cultural Català.<br />
Article 122<br />
Béns Culturals d'Interès Nacional (BCIN).<br />
Els edificis <strong>de</strong>clarats Béns Culturals d'Interès Nacional, , són els següents:<br />
en la categoria <strong>de</strong> monuments històric:<br />
BCIN-1. Església <strong>de</strong> Sant Vicenç: L’església <strong>de</strong> Sant Vicenç és al barri <strong>de</strong> Sol<strong>de</strong>vila d’Àger.<br />
Es tracta d’un edifici <strong>de</strong> planta basilical <strong>de</strong> tres naus, sense transsepte, com a resultat <strong>de</strong> la unió<br />
<strong>de</strong> dues esglésies ( Sant Vicenç i Sant Salvador) i una posterior ampliació, amb una cronologia<br />
compresa entre els segles XI i XVIII. D’època romànica es conserva el campanar <strong>de</strong> planta<br />
quadrada, adossat al mur sud i paral·lela a la porta, així com bona part <strong>de</strong>l mur nord i <strong>de</strong>ls murs<br />
absidals. Les dues esglésies van ser uni<strong>de</strong>s mitjançant una reforma gòtica per la qual van ser<br />
substituï<strong>de</strong>s les cobertes romàniques per voltes ogivals. La tercera nau, neoclàssica, comunicada<br />
amb la <strong>de</strong> Sant Vicenç mitjançant tres grans arca<strong>de</strong>s <strong>de</strong> mig punt, va ser afegida al segle XVIII.<br />
Al costat <strong>de</strong> l’absis <strong>de</strong> Sant Vicenç i encabida en el <strong>de</strong> Sant Salvador es va construir la sagristia.<br />
Resolució <strong>de</strong> 3 <strong>de</strong> juny <strong>de</strong> 1998, DOGC Núm. 2665 <strong>de</strong> 22/06/1998.<br />
NORMES SUBSIDIÀRIES DEL PLANEJAMENT D’ ÀGER. <strong>NORMATIVA</strong> <strong>URBANÍSTICA</strong>.
TÍTOL IV . PROTECCIÓ DEL PATRIMONI.<br />
C27. Església <strong>de</strong> Sant Vicenç ÀGER<br />
C28. Església Parroquial <strong>de</strong> Sant Salvador ÀGER<br />
en la categoria <strong>de</strong> conjunt històric:<br />
BCIN-2. Nucli antic d’Àger: El nucli d’Àger és una agrupació concentrada en un toró i<br />
coronada per la Col·legiata <strong>de</strong> Sant Pere. A partir d’aquesta comencen a situar-se i esglaonar-se<br />
físicament les cases i, per tant els carrers que dibuixen l’estructura urbanística. Els diferents<br />
ravals sorgeixen entorn <strong>de</strong> les distintes parròquies, i fixen nuclis <strong>de</strong> població als peus <strong>de</strong>l turó. El<br />
Castell d’Àger està format per:<br />
a) La torre major <strong>de</strong>l Castell, constituïda per les restes d’una torre rodona <strong>de</strong> 12 m. <strong>de</strong> diàmetre.<br />
Està assentada a la part més alta <strong>de</strong>l turó d’Àger, a la cota 620.<br />
b) El recinte <strong>de</strong>l castell, que compren les restes <strong>de</strong>l castell, la col·legiata <strong>de</strong> Sant Pere ( església<br />
<strong>de</strong> Sant Pere, claustre i <strong>de</strong>pendències annexes) i les muralles <strong>de</strong>l primer recinte.<br />
Resolució <strong>de</strong> 3 <strong>de</strong> juny <strong>de</strong> 1998, DOGC Núm. 2665 <strong>de</strong> 22/06/1998.<br />
C30. Col·legiata <strong>de</strong> Sant Pere ÀGER<br />
1. Descripció i ubicació<br />
a) La <strong>de</strong>scripció i ubicació i <strong>de</strong>limitació <strong>de</strong>ls edificis <strong>de</strong>clarats BCIN figuren en cada <strong>de</strong>claració.<br />
b) Els BCIN s'assenyalen en el plànol d'or<strong>de</strong>nació <strong>de</strong> cada poble i en el plànol <strong>de</strong>l terme municipal<br />
per aquells monuments ubicats fora <strong>de</strong>ls nuclis urbans.<br />
2. Condicions <strong>de</strong> protecció <strong>de</strong>ls monuments<br />
a) Els edificis <strong>de</strong>clarats BCIN es protegeixen totalment per la mateixa <strong>de</strong>claració i per la Llei<br />
9/1993 <strong>de</strong>l patrimoni cultural català.<br />
b) Qualsevol intervenció a realitzar en els BCIN caldrà que sigui aprovada pel Departament <strong>de</strong><br />
Cultura, prèviament a la concessió <strong>de</strong> la llicència d'obres, <strong>de</strong> conformitat amb el que estableix<br />
l'article 34.1 <strong>de</strong> la Llei <strong>de</strong>l patrimoni cultural català.<br />
c) Els canvis d'ús d'un monument han d’esser autoritzats pel Departament <strong>de</strong> Cultura, prèviament a<br />
la concessió <strong>de</strong> la llicència municipal corresponent, d'acord amb el que disposa l'article 36 <strong>de</strong> la<br />
Llei <strong>de</strong>l patrimoni cultural català.<br />
3. Entorns <strong>de</strong>ls monuments<br />
La <strong>de</strong>limitació <strong>de</strong> l'entorn té com a finalitat permetre una correcta visualització <strong>de</strong>l monument i<br />
mantenir l'equilibri paisatgístic i ambiental tradicional.<br />
4. Condicions <strong>de</strong> protecció <strong>de</strong>ls entorns <strong>de</strong>ls monuments<br />
En els entorns <strong>de</strong>ls monuments s'ha d'actuar procurant el màxim respecte al monument, a la<br />
visualització <strong>de</strong>l mateix i als elements tradicionals <strong>de</strong>l paisatge i <strong>de</strong> l'ambient.<br />
NORMES SUBSIDIÀRIES DEL PLANEJAMENT D’ ÀGER. <strong>NORMATIVA</strong> <strong>URBANÍSTICA</strong>.
TÍTOL IV . PROTECCIÓ DEL PATRIMONI.<br />
Article 123<br />
Béns Culturals d'Interès Local (BCIL).<br />
Que<strong>de</strong>n inclosos com Béns Culturals d'Interès Local , els elements que es relacionen a<br />
continuació. Tot ells assenyalats en els plànols d’or<strong>de</strong>nació:<br />
Fitxa Edificis. Situació<br />
C0. BCIL-0 Restes medievals. LA RÈGOLA<br />
C1. BCIL-1 Ermita <strong>de</strong> la Santíssima Trinitat. LA RÈGOLA<br />
C2. BCIL-2 Església Parroquial <strong>de</strong> Sant Julià. LA RÈGOLA<br />
C3. BCIL-3 Carrer Major. LA RÈGOLA<br />
C4. BCIL-4 Església Parroquial la Mare <strong>de</strong> Déu. CORÇA<br />
C5. BCIL-5 Castell <strong>de</strong> Corçà. CORÇA<br />
C6. BCIL-6 Cala Coquina AGULLÓ<br />
C7. BCIL-7 Casa Castarésvella AGULLÓ<br />
C8. BCIL-8 Ermita <strong>de</strong> Sant Pere Màrtir AGULLÓ<br />
C9. BCIL-9 Capella <strong>de</strong>l Mas <strong>de</strong> la Pedrona AGULLÓ<br />
C10. BCIL-10 Església Parroquial <strong>de</strong> Sant Mateu AGULLÓ<br />
C11. BCIL-11 Masia <strong>de</strong>l Calvo VILAMAJOR<br />
C12. BCIL-12 Capella <strong>de</strong> Sant Josep VILAMAJOR<br />
C13. BCIL-13 Església Parroquial <strong>de</strong> Sant Josep FONTDEPOU<br />
C14. BCIL-14 Castell <strong>de</strong> Font<strong>de</strong>pou FONTDEPOU<br />
C15. BCIL-15 Porxos FONTDEPOU<br />
C16. BCIL-16 Església Parroquial <strong>de</strong> Sant Pere MILLÀ<br />
C17. BCIL-17 Ermita <strong>de</strong> Sant Jaume <strong>de</strong> Cas TORRES DE CAS<br />
C18. BCIL-18 Ermita <strong>de</strong> Santa Elena ÀGER<br />
C19. BCIL-19 Carrer <strong>de</strong> Sant Martí ÀGER<br />
C20. BCIL-20 Façana amb fornícula ÀGER<br />
C21. BCIL-21 Casa <strong>de</strong> D.Gaspar <strong>de</strong> Portolà ÀGER<br />
C22. BCIL-22 Porxos ÀGER<br />
C23. BCIL-23 Casa Parroquial ÀGER<br />
C24. BCIL-24 Casa Pairal ÀGER<br />
C25. BCIL-25 Cripta <strong>de</strong> Sta. Maria la Vella ÀGER<br />
C26. BCIL-26 Casa Chaparró ÀGER<br />
C29. BCIL-29 Portal d’entrada al Carrer Sant Martí ÀGER<br />
C31. BCIL-30 Església <strong>de</strong> Santa Coloma d’Àger ÀGER<br />
C32 BCIL-31 Església <strong>de</strong> Santa Maria <strong>de</strong>l Pla ÀGER<br />
C33. BCIL-32 Torre <strong>de</strong> Sanui ÀGER<br />
NORMES SUBSIDIÀRIES DEL PLANEJAMENT D’ ÀGER. <strong>NORMATIVA</strong> <strong>URBANÍSTICA</strong>.
TÍTOL IV . PROTECCIÓ DEL PATRIMONI.<br />
C34. BCIL-34 Església <strong>de</strong> Santa Eugènia. LA RÈGOLA<br />
C35. BCIL-35 Casa Forta <strong>de</strong>l Mas <strong>de</strong>l Rei. VILAMAJOR<br />
C36. BCIL-36 Castell,Vilatge i Església Sant Llorenç d’Ares. ÀGER<br />
C37. BCIL-37 Església <strong>de</strong> Santa Maria d’Ares. Mas <strong>de</strong>l Batlle. ÀGER<br />
C38. BCIL-38 Església <strong>de</strong> Sant Antoni Abat. Vilatge <strong>de</strong> Conill ÀGER<br />
C39. BCIL-39 Castell i Església <strong>de</strong> Santa Maria <strong>de</strong> la Pertusa CORÇÀ<br />
C40. BCIL-40 Casa Forta <strong>de</strong> les Conclues. ( Torre <strong>de</strong> Guaita) CORÇÀ<br />
C41. BCIL-41 Castell <strong>de</strong> Claramunt. ( Torre <strong>de</strong> Guaita) CORÇÀ<br />
C42. BCIL-42 Ermita <strong>de</strong> la Mare <strong>de</strong> Déu <strong>de</strong> Pedra ÀGER<br />
C43. BCIL-43 Torre i Necròpoli <strong>de</strong>l Negre. (Torre <strong>de</strong> Guaita) ÀGER<br />
C44. BCIL-44 Castell, Vilatge i Església <strong>de</strong> Sta. Mª <strong>de</strong> Montlleó ÀGER<br />
C45. BCIL-45 Castell d’Escumó. (Torre <strong>de</strong> Guaita) ÀGER<br />
C46. BCIL-46 Castell <strong>de</strong> Mallabecs. (Torre <strong>de</strong> Guaita) ÀGER<br />
C47. BCIL-47 Camí <strong>de</strong> Terra<strong>de</strong>ts ÀGER<br />
C48. BCIL-48 Extramurs <strong>de</strong> l’Església <strong>de</strong> Sant Joan Baptista ÀGER<br />
C49. BCIL-49 Restes Església <strong>de</strong> la mare <strong>de</strong> Déu <strong>de</strong> l’Esperança ÀGER<br />
C50. BCIL-50 Capella <strong>de</strong> Sant Crist ÀGER<br />
C51. BCIL-51 Església <strong>de</strong> la Mare <strong>de</strong> Déu <strong>de</strong> Colobó ÀGER<br />
C52. BCIL-52 Capella <strong>de</strong> la Mare <strong>de</strong> Déu <strong>de</strong> Lour<strong>de</strong>s ÀGER<br />
C53. BCIL-53 Ermita <strong>de</strong> Sant Romà MASOS MILLÀ<br />
C54. BCIL-54 Capella <strong>de</strong> Sant Llobí MILLÀ<br />
C55. BCIL-55 Mas <strong>de</strong> Carlets ÀGER<br />
C56. BCIL-56 Mas <strong>de</strong> la Pardina ÀGER<br />
C57. BCIL-57 Molí <strong>de</strong> Farran o <strong>de</strong>l Mestre ÀGER<br />
C58. BCIL-58 Molí <strong>de</strong> Capellans ÀGER<br />
C59. BCIL-59 Molí <strong>de</strong> Corçà ( Premsa d’oli) CORÇÀ<br />
C60. BCIL-60 Molí <strong>de</strong> Serra ÀGER<br />
C61. BCIL-61 Molí <strong>de</strong> Queralt RÈGOLA<br />
C62. BCIL-62 Molí <strong>de</strong> Molinou RÈGOLA<br />
C63. BCIL-63 Molí <strong>de</strong> Màquina ÀGER<br />
C64. BCIL-64 Molí <strong>de</strong>l Frare ÀGER<br />
C65. BCIL-65 Molí d’en Perubí ÀGER<br />
C66 BCIL-66 Molí d’en Guàrdia L’ATMELLA<br />
NORMES SUBSIDIÀRIES DEL PLANEJAMENT D’ ÀGER. <strong>NORMATIVA</strong> <strong>URBANÍSTICA</strong>.
TÍTOL IV . PROTECCIÓ DEL PATRIMONI.<br />
1. Descripció i ubicació<br />
a) Correspon als edificis i elements d'interès històric, artístic, cultural, local, que cal protegir, així<br />
com el seu entorn.<br />
b) Es qualifiquin <strong>de</strong> Béns Culturals d’Interès Local, tots els elements relacionats que caldrà<br />
incloure en el Pla especial <strong>de</strong> protecció.<br />
c) Es tracta <strong>de</strong> tots aquells elements construïts, que in<strong>de</strong>pen<strong>de</strong>ntment <strong>de</strong> la seva escala, tenen un<br />
cert grau d’interès històric, arqueològic, científic, cultural, social o paisatgístic, ja sigui<br />
globalment o en alguna <strong>de</strong> les seves parts.<br />
d) Els elements són tots aquells que a més a més <strong>de</strong> tenir un valor històric arquitectònic o artístic<br />
<strong>de</strong>stacat, tenen una imatge urbana que pot arribar a caracteritzar el lloc, normalment aquesta<br />
imatge va acompanyada d’un bagatge històric important que ajuda a situar l’edifici o peça<br />
arquitectònica dins el context cultural <strong>de</strong>l lloc.<br />
e) Els BCIL s'assenyalen en el plànol d'or<strong>de</strong>nació <strong>de</strong> cada poble i en el plànol <strong>de</strong>l terme municipal<br />
per aquells edificis ubicats fora <strong>de</strong>ls nuclis urbans.<br />
f) Tots els elements venen i<strong>de</strong>ntificats en les corresponents fitxes d’informació.<br />
g) La <strong>de</strong>claració d'aquests elements com a BCIL es farà segons el procediment previst en la Llei <strong>de</strong>l<br />
patrimoni cultural català.<br />
2. Condicions <strong>de</strong> protecció<br />
Les condicions <strong>de</strong> protecció <strong>de</strong>ls edificis <strong>de</strong>clarats BCIL, les establirà la normativa <strong>de</strong>l Pla especial.<br />
Àrees arqueològiques (Jaciments).<br />
J1. Cova negra <strong>de</strong> Corçà.<br />
J2. Montlleó.<br />
J3. Muralles Col·legiata Àger.<br />
J4. Santa Coloma.<br />
J5. Sant Llorenç <strong>de</strong>l Montsec.<br />
J6. Torre <strong>de</strong>ls Masos <strong>de</strong> Millà.<br />
J7. Via Romana d’Àger.<br />
NORMES SUBSIDIÀRIES DEL PLANEJAMENT D’ ÀGER. <strong>NORMATIVA</strong> <strong>URBANÍSTICA</strong>.
TÍTOL IV . PROTECCIÓ DEL PATRIMONI.<br />
Article 124<br />
Contingut <strong>de</strong>l Pla especial.<br />
1. El Pla especial ha <strong>de</strong> concretar el Catàleg segons els elements precatalogats i altres elements o<br />
conjunts que responguin a un nivell suficient d'interès.<br />
2. En la redacció <strong>de</strong>l catàleg ressenyat, el Pla especial podrà, també, excloure algun <strong>de</strong>ls<br />
elements inclosos en el pre-catàleg, justificant <strong>de</strong>gudament els motius d'exclusió.<br />
3. El Pla especial també podrà reduir al mínim les condicions <strong>de</strong> protecció a algun <strong>de</strong>ls elements<br />
inclosos en el pre-catàleg.<br />
4. També ha <strong>de</strong> <strong>de</strong>finir exhaustivament els perímetres corresponents a cadascun <strong>de</strong>ls elements<br />
catalogats, amb el contingut <strong>de</strong> la protecció específica per cada un d'ells.<br />
5. El Pla especial ha <strong>de</strong> <strong>de</strong>terminar un règim particular econòmico-fiscal, ten<strong>de</strong>nt a estimular i<br />
fomentar la conservació, millora i reposició <strong>de</strong>ls elements catalogats.<br />
Article 125<br />
Condicions <strong>de</strong>l Pla especial.<br />
1. Condicions d'edificabilitat.<br />
a. En els solars intersticials d'un tram <strong>de</strong> carrer catalogat, podran aixecar-se noves edificacions<br />
que se subjectin, no solament a la normativa general <strong>de</strong> la zona que l'envolti, sinó també a les<br />
prescripcions que el Pla <strong>de</strong> protecció <strong>de</strong>termini.<br />
b. Els edificis i àmbits catalogats tindran la possibilitat d'edificar en els espais lliures <strong>de</strong>ls solars,<br />
o d'augmentar el volum edificat, si en el seu cas així ho <strong>de</strong>termina el Pla especial, per a cada un<br />
<strong>de</strong>ls elements en forma individualitzada i concreta.<br />
2. Condicions <strong>de</strong> l'edificació, usos i llicències.<br />
a. El Pla especial contemplarà el règim concret <strong>de</strong> les obres <strong>de</strong> conservació i restauració, millora,<br />
ampliació, substitució i nova edificació, també el règim d'usos aplicables en els elements<br />
catalogats.<br />
b. El Pla preveurà que, en qualsevol cas, aquestes llicències necessitaran un informe previ <strong>de</strong><br />
l'equip tècnic municipal, i d'un informe favorable <strong>de</strong>l Departament <strong>de</strong> Cultura <strong>de</strong> la Generalitat<br />
<strong>de</strong> Catalunya.<br />
3. Condicions <strong>de</strong> l'immoble protegit.<br />
Els àmbits i edificis protegits <strong>de</strong> propietat privada corresponents a una unitat compositiva i<br />
registral, constituiran un immoble únic, als efectes <strong>de</strong> la regulació <strong>de</strong> les mesures <strong>de</strong> protecció<br />
<strong>de</strong>l Pla especial.<br />
NORMES SUBSIDIÀRIES DEL PLANEJAMENT D’ ÀGER. <strong>NORMATIVA</strong> <strong>URBANÍSTICA</strong>.
TÍTOL IV . PROTECCIÓ DEL PATRIMONI.<br />
Article 126<br />
Condicions <strong>de</strong> les obres <strong>de</strong> consolidació i conservació.<br />
1. En tant no sigui vigent el Pla especial corresponent, es podran autoritzar únicament obres <strong>de</strong><br />
consolidació i conservació <strong>de</strong> caràcter urgent, amb informe previ <strong>de</strong>l Departament <strong>de</strong> Cultura <strong>de</strong><br />
la Generalitat <strong>de</strong> Catalunya. Els usos seran concordants amb les característiques i posada en<br />
valor <strong>de</strong>ls edificis a protegir. Es prohibeixen expressament l'en<strong>de</strong>rrocament o la transformació i<br />
canvi <strong>de</strong> les característiques físiques <strong>de</strong>ls edificis i, si escau, <strong>de</strong> llurs entorns ambientals.<br />
2. Així mateix, en tant no sigui vigent el Pla especial, els àmbits catalogats no po<strong>de</strong>n ser<br />
modificats, ni en la seva estructura ni en els seus elements constitutius, sense llicència municipal,<br />
la qual serà sol·licitada amb un projecte signat per un titulat superior facultat. Aquest projecte<br />
haurà <strong>de</strong> justificar la conveniència o necessitat <strong>de</strong> les obres <strong>de</strong> modificació, que es <strong>de</strong>scriuran en<br />
una memòria i es grafiaran en plànols <strong>de</strong> planta, secció i alçats.<br />
NORMES SUBSIDIÀRIES DEL PLANEJAMENT D’ ÀGER. <strong>NORMATIVA</strong> <strong>URBANÍSTICA</strong>.
DISPOSICIONS TRANSITÒRIES.<br />
DISPOSICIONS TRANSITÒRIES<br />
Primera<br />
Usos disconformes.<br />
1. Es consi<strong>de</strong>raran usos disconformes les activitats diferents a les admeses en la zona on<br />
s'emplacen. Per a aquestes activitats només s'admetran canvis <strong>de</strong> millora i ampliació sempre que<br />
no s'incrementi la càrrega contaminant <strong>de</strong> l'activitat autoritzada.<br />
Segona<br />
Volums disconformes i fora d'or<strong>de</strong>nació.<br />
1. Quan els edificis i instal·lacions construï<strong>de</strong>s amb llicència atorgada amb anterioritat a<br />
l'aprovació inicial d'aquestes <strong>Normes</strong> <strong>Subsidiàries</strong>, estiguin subjectes, per raó <strong>de</strong>l planejament, a<br />
expropiació, cessió gratuïta o en<strong>de</strong>rrocament <strong>de</strong> l'edifici, quedaran en situació <strong>de</strong> fora<br />
d'or<strong>de</strong>nació d'acord amb les limitacions assenyala<strong>de</strong>s al paràgraf següent.<br />
2. En els edificis i instal·lacions fora d'or<strong>de</strong>nació no s'hi podran realitzar obres <strong>de</strong> consolidació,<br />
augment <strong>de</strong> volum, mo<strong>de</strong>rnització o increment <strong>de</strong>l seu valor d'expropiació, però sí les petites<br />
reparacions que requereixen la higiene, ornament i conservació <strong>de</strong> l'immoble.<br />
3. Quan les edificacions existents no s’ajusten a les <strong>de</strong>terminacions <strong>de</strong>l planejament, però no han<br />
<strong>de</strong> donar lloc a l’expropiació, cessió o en<strong>de</strong>rroc <strong>de</strong> les construccions, aquestes es consi<strong>de</strong>ren en<br />
situació <strong>de</strong> volum disconforme.<br />
4. En els edificis i instal·lacions amb volum disconforme s'autoritzaran totes les obres <strong>de</strong><br />
consolidació i canvi d'ús d'acord amb les condicions bàsiques que aquestes <strong>Normes</strong> estableix per<br />
a cada zona.<br />
Tercera<br />
Parcel·les fora d'or<strong>de</strong>nació.<br />
1. En general, les parcel·les existents a les diferents zones edificables, <strong>de</strong> superfície i/o<br />
dimensions inferiors a les que estableixen les <strong>Normes</strong> <strong>Subsidiàries</strong> per a la zona on s'emplacen es<br />
consi<strong>de</strong>raran edificables sempre que constin escriptura<strong>de</strong>s abans <strong>de</strong> l'aprovació inicial d'aquestes<br />
<strong>Normes</strong> i compleixin les condicions <strong>de</strong> parcel·lació <strong>de</strong>l planejament anterior.<br />
Quarta<br />
Pla especial <strong>de</strong> protecció <strong>de</strong> patrimoni.<br />
En tant no sigui vigent el Pla especial, es podran redactar Plans especials <strong>de</strong> protecció <strong>de</strong><br />
Patrimoni <strong>de</strong> caràcter individualitzat, referits a alguns <strong>de</strong>ls elements o àmbits <strong>de</strong>l Pre-catàleg.<br />
NORMES SUBSIDIÀRIES DEL PLANEJAMENT D’ ÀGER. <strong>NORMATIVA</strong> <strong>URBANÍSTICA</strong>.
DISPOSICIONS ADDICIONALS.<br />
DISPOSICIÓ ADDICIONAL: DEFINICIÓ DE PARÀMETRES<br />
A. DEFINICIÓ DELS PARÀMETRES QUE REGULEN L'ORDENACIÓ<br />
A.1 Definició <strong>de</strong> paràmetres referits als àmbits <strong>de</strong> planejament<br />
Aprofitament <strong>de</strong>l sector.<br />
És la suma <strong>de</strong>ls aprofitaments <strong>de</strong> les diferents zones i l’atribuït al sistemes inclosos dins <strong>de</strong>l<br />
sector, pon<strong>de</strong>rats d’acord amb l’article 125 <strong>de</strong>l Decret Legislatiu 1/1990, pel qual s'aprova la<br />
refosa <strong>de</strong>ls textos legals vigents a Catalunya en matèria urbanística. S’expressa en unitats<br />
d’aprofitament (ua)<br />
Aprofitament mitjà <strong>de</strong>l sector (AM).<br />
Coeficient entre el producte <strong>de</strong>l valor relatiu <strong>de</strong> cadascuna <strong>de</strong> les zones per la seva extensió, i la<br />
suma <strong>de</strong> les superfícies <strong>de</strong> les zones. El valor resulta equivalent al coeficient entre l’aprofitament<br />
<strong>de</strong>l sector i la superfície global <strong>de</strong>ls terrenys inclosos en ell. S’expressa en unitats d’aprofitament<br />
per metres quadrats <strong>de</strong> sòl (ua/m2s)<br />
Coeficient o Ín<strong>de</strong>x d'edificabilitat brut (IEB).<br />
Factor que fixa la relació entre la superfície <strong>de</strong> sostre edificable d'un sector i la superfície <strong>de</strong>ls<br />
terrenys <strong>de</strong>l sector. S'expressa en metres quadrats <strong>de</strong> sostre edificable per metres quadrats <strong>de</strong> sòl<br />
(m2st/m2s).<br />
Coeficient o Ín<strong>de</strong>x <strong>de</strong> volum edificable brut (IVB).<br />
Factor que relaciona el volum edificable d'un sector amb la seva superfície total. Es dóna en<br />
metres cúbics edificables per metres quadrats <strong>de</strong> sòl (m3/m2s).<br />
Densitat bruta d'habitatges (DBH).<br />
Coeficient que fixa el nombre d'habitatges d'un sector en relació a tota la seva superfície. Les<br />
unitats s’expressen en nombre d'habitatges per hectàrea <strong>de</strong> sòl (hab./Ha).<br />
A.2 Definició <strong>de</strong> paràmetres referits a les zones<br />
Edificabilitat zonal (EZ).<br />
Factor que fixa la relació entre la superfície <strong>de</strong> sostre edificable d'una zona en sòl apte per<br />
urbanitzar i la superfície <strong>de</strong> la mateixa, inclosos els terrenys <strong>de</strong>stinats a sistemes locals.<br />
S'expressa en metres quadrats <strong>de</strong> sostre edificable per metres quadrats <strong>de</strong> sòl (m2st/m2s).<br />
Densitat zonal (DZ).<br />
Coeficient que fixa el nombre d'habitatges d'una zona en sòl apte per urbanitzar en relació a la<br />
seva superfície, inclosos els terrenys <strong>de</strong>stinats a sistemes locals. Les unitats s’expressen en<br />
nombre d'habitatges per hectàrea <strong>de</strong> sòl (hab./Ha).<br />
NORMES SUBSIDIÀRIES DEL PLANEJAMENT D’ ÀGER. <strong>NORMATIVA</strong> <strong>URBANÍSTICA</strong>.
DISPOSICIONS ADDICIONALS.<br />
Coeficient o Ín<strong>de</strong>x d'edificabilitat net <strong>de</strong> la zona o intensitat neta d’edificació <strong>de</strong> la zona<br />
(IEN).<br />
Factor que fixa la relació entre la superfície <strong>de</strong> sostre edificable d'una zona i la superfície <strong>de</strong> la<br />
mateixa, referida al sòl d’aprofitament privat, un cop <strong>de</strong>scomptats els terrenys que són adscrits a<br />
sistemes. S'expressa en metres quadrats <strong>de</strong> sostre edificable per metres quadrats <strong>de</strong> sòl<br />
(m2st/m2s).<br />
Coeficient o Ín<strong>de</strong>x <strong>de</strong> volum edificable net <strong>de</strong> la zona (IVN).<br />
Factor que relaciona el volum edificable d'una zona amb la seva superfície, referida al sòl<br />
d’aprofitament privat, un cop <strong>de</strong>scomptats els terrenys que són adscrits a sistemes. S’expressa en<br />
metres cúbics edificables per metres quadrats <strong>de</strong> sòl (m3/m2s).<br />
Densitat neta d'habitatges <strong>de</strong> la zona (DNH).<br />
Coeficient que fixa el nombre d'habitatges d'una zona en relació a la seva superfície, referida al<br />
sòl d’aprofitament privat, un cop <strong>de</strong>scomptats els terrenys que són adscrits a sistemes. Les<br />
unitats s’expressen en nombre d'habitatges per hectàrea <strong>de</strong> sòl (hab/Ha).<br />
Superfície d’aprofitament privatiu (SAP).<br />
Dimensió que indica la quantitat <strong>de</strong> sòl <strong>de</strong>stinada a l’aprofitament urbanístic, generalment en<br />
forma d’edificació, un cop s’han <strong>de</strong>scomptat les superfícies <strong>de</strong>stina<strong>de</strong>s a sistemes. Les unitats<br />
s’expressen en metres quadrats (m2).<br />
A.3 Definició <strong>de</strong> paràmetres referits a la parcel·la<br />
Parcel·la.<br />
És la porció <strong>de</strong> sòl urbà potencialment edificable, que constitueix una unitat <strong>de</strong> domini.<br />
Parcel·la mínima.<br />
És la unitat <strong>de</strong> sòl <strong>de</strong> dimensions mínimes que pot resultar apta per l’edificació. Les parcel·les<br />
mínimes, <strong>de</strong>fini<strong>de</strong>s a cada zona, seran indivisibles, qualitat que caldrà fer constar al registre <strong>de</strong> la<br />
propietat en el moment d'inscripció <strong>de</strong> la finca, d’acord amb el previst en l’article 140.2 Decret<br />
Legislatiu 1/1990, pel qual s'aprova la refosa <strong>de</strong>ls textos legals vigents a Catalunya en matèria<br />
urbanística.<br />
Solar.<br />
Parcel·la que reuneix les condicions <strong>de</strong> dimensions i d’urbanització establertes en la legislació<br />
urbanística vigent i en aquestes <strong>Normes</strong> i per tant, és apta per a ésser edificada immediatament.<br />
Alineació.<br />
És la línia <strong>de</strong> separació entre el viari, o altres espais públics, i les parcel·les i solars <strong>de</strong> titularitat<br />
pública o privada.<br />
Front <strong>de</strong> parcel·la.<br />
Partió o límit <strong>de</strong> la parcel·la amb el carrer o altre espai <strong>de</strong> domini públic.<br />
Fons <strong>de</strong> parcel·la.<br />
1. És la partió o límit situat a la part oposada <strong>de</strong> la façana al carrer.<br />
2. Per aquelles parcel·les amb cantonada a dos carrers, serà fons <strong>de</strong> parcel·la la partió <strong>de</strong> parcel·la<br />
oposada a cada façana i per a aquelles amb façana a tres carrers, la partió <strong>de</strong> parcel·les que no és<br />
façana.<br />
NORMES SUBSIDIÀRIES DEL PLANEJAMENT D’ ÀGER. <strong>NORMATIVA</strong> <strong>URBANÍSTICA</strong>.
DISPOSICIONS ADDICIONALS.<br />
Coeficient o Ín<strong>de</strong>x d'edificabilitat net <strong>de</strong> parcel·la (IEN).<br />
Factor que fixa la relació entre la superfície <strong>de</strong> sostre edificable i la superfície <strong>de</strong> sòl d'una<br />
parcel·la. S'expressa en metres quadrats <strong>de</strong> sostre edificable dividit per metres quadrats <strong>de</strong> sòl<br />
(m2st/m2s).<br />
Coeficient o Ín<strong>de</strong>x <strong>de</strong> volum edificable net <strong>de</strong> parcel·la (IVN).<br />
Factor que relaciona el volum edificable d'una parcel·la amb la seva superfície. S’expressa en<br />
metres cúbics edificables per metres quadrats <strong>de</strong> sòl (m3/m2s).<br />
Densitat neta d'habitatges (DNH).<br />
Quocient que fixa la relació entre el nombre d'habitatges d'una parcel·la i la seva superfície.<br />
S’expressa com la relació entre 1 habitatge i la quantitat <strong>de</strong> superfície <strong>de</strong> parcel·la mínima<br />
necessària (1hab/x m2)<br />
Ocupació <strong>de</strong> parcel·la (C).<br />
Percentatge <strong>de</strong> sòl ocupat per la projecció vertical <strong>de</strong> totes les plantes <strong>de</strong> l'edificació en relació a<br />
la superfície <strong>de</strong> parcel·la. S’expressa com un percentatge (%).<br />
Sòl privat lliure d'edificació.<br />
Són els terrenys lliures d'edificació que resulten per aplicació <strong>de</strong> l’ocupació màxima <strong>de</strong> parcel·la.<br />
No podran ésser objecte <strong>de</strong> cap altre aprofitament diferent <strong>de</strong>l corresponent a espais lliures al<br />
servei <strong>de</strong> l'edificació <strong>de</strong> la parcel·la.<br />
A.4 Definició <strong>de</strong> paràmetres referits al carrer<br />
Alineació <strong>de</strong> carrer o <strong>de</strong> vial.<br />
És la línia en planta que estableix, al llarg <strong>de</strong>ls carrers, el límit entre el sistema viari i les<br />
parcel·les.<br />
Rasant <strong>de</strong>l carrer o <strong>de</strong>l vial.<br />
Línia que fixa l'altimetria <strong>de</strong> l'eix <strong>de</strong>l carrer en el seu recorregut.<br />
Amplària <strong>de</strong>l vial.<br />
1. És la mesura lineal entre les dues alineacions <strong>de</strong> carrer confrontants. Es pren com una constant<br />
o paràmetre, entre trams <strong>de</strong> vial, per tal <strong>de</strong> <strong>de</strong>terminar l’alçària reguladora o altres paràmetres<br />
referits a l’edificació.<br />
2. Si les alineacions <strong>de</strong> vialitat són rectes o corbes paral·leles, l’ample <strong>de</strong>l vial es la separació<br />
constant entre les dues alineacions.<br />
3. Si les alineacions no són paral·leles es prendrà com amplària <strong>de</strong>l vial per a cada costat <strong>de</strong>l<br />
carrer entre dos <strong>de</strong> transversals, la distància puntual menor entre les alineacions consi<strong>de</strong>ra<strong>de</strong>s en<br />
el tram que es tracti.<br />
4. Si per aplicació <strong>de</strong>l punt anterior l’alçària <strong>de</strong> l’edificació resultés diferent per a façanes<br />
confrontants, caldrà obtenir l’amplària mitjana pon<strong>de</strong>rada per a la suma <strong>de</strong> les longituds <strong>de</strong>ls<br />
diferents trams <strong>de</strong> vial, fins aconseguir un resultat uniforme.<br />
Mansana o illa.<br />
Superfície <strong>de</strong>ls terrenys <strong>de</strong>limitats per les alineacions <strong>de</strong> vials perimetrals.<br />
Arrodoniment <strong>de</strong> les cantona<strong>de</strong>s.<br />
Consisteix en modificar el punt d’intersecció <strong>de</strong> les alineacions <strong>de</strong>ls vials que formen una cruïlla,<br />
bé siguin les edificacions o les tanques <strong>de</strong> separació <strong>de</strong>ls terrenys, arrodonint la trobada en angle.<br />
Xamfrans.<br />
NORMES SUBSIDIÀRIES DEL PLANEJAMENT D’ ÀGER. <strong>NORMATIVA</strong> <strong>URBANÍSTICA</strong>.
DISPOSICIONS ADDICIONALS.<br />
Consisteix en modificar el punt d’intersecció <strong>de</strong> les alineacions <strong>de</strong>ls vials que formen una cruïlla,<br />
bé siguin les edificacions o les tanques <strong>de</strong> separació <strong>de</strong>ls terrenys, substituint la trobada en angle<br />
per un petit tram recte.<br />
A.5 Definició <strong>de</strong> paràmetres referits a l'edifici<br />
Edificació principal i edificació auxiliar.<br />
1. L'edificació principal és l'edifici que conté els habitatges o usos <strong>de</strong>terminats com a principals<br />
en la zona. L'edificació auxiliar és l'edifici <strong>de</strong> menor volum que conté usos complementaris i<br />
auxiliars <strong>de</strong>l principal: magatzematge, instal·lacions o aparcament.<br />
2. Els aprofitaments urbanístics d'una parcel·la seran el resultat <strong>de</strong> sumar totes les edificacions,<br />
tant les principals com les auxiliars.<br />
Superfície <strong>de</strong> sostre edificable o Sostre total d'un edifici (ST).<br />
El sostre total d'un edifici és el resultat <strong>de</strong> sumar totes les superfícies construï<strong>de</strong>s i cobertes <strong>de</strong><br />
totes les plantes, excloses les soterrànies i la coberta, més la superfície <strong>de</strong>ls cossos sortints<br />
tancats i semitancats i <strong>de</strong>ls patis <strong>de</strong> llum o celoberts i <strong>de</strong>ls patis <strong>de</strong> ventilació. S’expressa en<br />
metres quadrats <strong>de</strong> sostre (m2st)<br />
Volum total d’un edifici (VT).<br />
El volum total d'un edifici és el que resulta <strong>de</strong> <strong>de</strong>finir una envoltant que <strong>de</strong>ixi dintre seu tota<br />
l'edificació, inclosos els patis <strong>de</strong> ventilació, celoberts i similars. S’expressa en metres cúbics<br />
(m3)<br />
Alineació <strong>de</strong> façana.<br />
És la línia que <strong>de</strong>termina on s'han <strong>de</strong> situar la façana o façanes <strong>de</strong>ls edificis al llarg <strong>de</strong>l vial. Pot<br />
ser coinci<strong>de</strong>nt o no amb l’alineació <strong>de</strong> vial.<br />
Línia <strong>de</strong> façana.<br />
És la línia que <strong>de</strong>termina la posició <strong>de</strong> la façana o façanes <strong>de</strong> l’edificació referida a cada<br />
parcel·la.<br />
Planta baixa (PB).<br />
1. És la planta situada al nivell baix <strong>de</strong> l’edifici, <strong>de</strong> manera que resulta la planta més propera al<br />
carrer o al terreny natural, i per tant, generalment més accessible.<br />
2. Quan l’edificació es situa alineada a vial, la planta baixa és aquella que té el paviment situat<br />
entre els plans horitzontals que es troben 0,6 metres per sobre i 0,6 metres per sota <strong>de</strong> la rasant<br />
<strong>de</strong>l carrer, en els punts <strong>de</strong> major i menor cota, respectivament.<br />
Si la planta baixa <strong>de</strong> l’edificació es <strong>de</strong>stina fonamentalment a les peces principals <strong>de</strong>ls<br />
habitatges, és permet consi<strong>de</strong>rar-la com a tal si té el paviment situat entre els plans horitzontals<br />
que es troben 1,20 metres per sobre i 0,6 metres per sota <strong>de</strong> la rasant <strong>de</strong>l carrer, en els punts <strong>de</strong><br />
major i menor cota, respectivament.<br />
Es podran consi<strong>de</strong>rar trams <strong>de</strong> façana in<strong>de</strong>pen<strong>de</strong>nts quan els punts <strong>de</strong> major i menor cota <strong>de</strong>l<br />
tram presenten un <strong>de</strong>snivell superior a 2,10 metres i la longitud <strong>de</strong> façana es major que la<br />
indicada per a la parcel·la mínima.<br />
Si com a conseqüència <strong>de</strong>l pen<strong>de</strong>nt hi ha més d'una planta dintre <strong>de</strong>ls límits anteriors, s’entén per<br />
planta baixa, la <strong>de</strong> posició inferior.<br />
NORMES SUBSIDIÀRIES DEL PLANEJAMENT D’ ÀGER. <strong>NORMATIVA</strong> <strong>URBANÍSTICA</strong>.
DISPOSICIONS ADDICIONALS.<br />
En els casos <strong>de</strong> parcel·les amb front a dos vials oposats, la planta baixa es referirà a cada front <strong>de</strong><br />
manera in<strong>de</strong>pen<strong>de</strong>nt, com si es tractés <strong>de</strong> parcel·les diferents la fondària <strong>de</strong> les quals sigui la<br />
meitat <strong>de</strong> l’illa.<br />
3. Quan l’edificació es situa aïllada tindrà la consi<strong>de</strong>ració <strong>de</strong> planta baixa la primera planta per<br />
sobre <strong>de</strong> la planta soterrani, real o possible.<br />
Planta soterrani (PS).<br />
1. Són les situa<strong>de</strong>s a sota <strong>de</strong> la planta baixa.<br />
2. Quan l’edificació es situa aïllada es consi<strong>de</strong>ra com a planta soterrani la que té el pla superior<br />
<strong>de</strong>l paviment <strong>de</strong>l sostre a menys d'un metre per sobre <strong>de</strong>l nivell <strong>de</strong>l sòl exterior <strong>de</strong>finitiu. La part<br />
<strong>de</strong> planta semienterrada, el pla superior <strong>de</strong>l sostre <strong>de</strong> la qual sobresurti més d'un metre per sobre<br />
d'aquest nivell, tindrà en tota aquesta part la consi<strong>de</strong>ració <strong>de</strong> planta baixa.<br />
Espai Entresolat (EE).<br />
Per entresolat s'entén la part superior <strong>de</strong> les dues en què un sostre, fet a una certa alçària,<br />
divi<strong>de</strong>ix parcialment un espai. Es caracteritza a més, perquè:<br />
. No té accés in<strong>de</strong>pen<strong>de</strong>nt <strong>de</strong>s <strong>de</strong> l'exterior.<br />
. Està enretirat almenys 3,00 metres <strong>de</strong> la línia <strong>de</strong> façana.<br />
. L’alçària lliure mínima per sobre és <strong>de</strong> 2,20 metres i per sota <strong>de</strong> 2,50 metres.<br />
Planta pis (PP).<br />
Són totes les plantes <strong>de</strong> l'edificació que estiguin per sobre <strong>de</strong> la planta baixa.<br />
Espai sotacoberta, fumeral o golfes (SC).<br />
És l’espai situat entre el forjat <strong>de</strong>l sostre, real o possible, <strong>de</strong> la darrera planta construïda <strong>de</strong><br />
l'edifici i la coberta inclinada.<br />
Coberta (C).<br />
Planta terminal <strong>de</strong> l'edifici que protegeix la construcció <strong>de</strong> la pluja, ja sigui amb un terrat o amb<br />
una coberta inclinada, i que se situa immediatament per sobre <strong>de</strong>l pla horitzontal <strong>de</strong>ls elements<br />
resistents <strong>de</strong>l darrer forjat.<br />
Alçària reguladora màxima (ARM).<br />
1. En l’edificació alineada a vial és la mesura vertical, en el pla exterior <strong>de</strong> la façana, que fixa<br />
l'alçària límit <strong>de</strong>s <strong>de</strong> la vorera fins a la cara inferior <strong>de</strong> la coberta inclinada o al pla superior <strong>de</strong><br />
l'últim element resistent, en el cas <strong>de</strong> coberta plana.<br />
2. En l’edificació aïllada és la mesura vertical, en el pla exterior <strong>de</strong> la façana, que fixa l'alçària<br />
límit <strong>de</strong>s <strong>de</strong>l paviment <strong>de</strong> la planta baixa fins a la cara inferior <strong>de</strong> la coberta inclinada o al pla<br />
superior <strong>de</strong> l'últim element resistent, en el cas <strong>de</strong> coberta plana.<br />
Nombre màxim <strong>de</strong> plantes (NMP).<br />
És la quantitat <strong>de</strong> plantes que es permet construir dins <strong>de</strong> l’alçària reguladora màxima, incloses<br />
la planta baixa i les plantes pis.<br />
Alçària lliure o útil.<br />
És la distància mínima que hi ha entre el paviment <strong>de</strong> la planta i la cara inferior <strong>de</strong>l sostre a<br />
l’interior d’un local construït.<br />
Cossos sortints.<br />
1. Són els que sobresurten <strong>de</strong> la línia <strong>de</strong> façana o <strong>de</strong> l'alineació <strong>de</strong>l pati d'illa i tenen el caràcter<br />
d'habitables o ocupables. Po<strong>de</strong>n ser tancats, semitancats o oberts.<br />
2. Són cossos sortints tancats els que tenen els costats amb tancaments rígids, in<strong>de</strong>smontables i<br />
ancorats. Els que tenen tancat algun <strong>de</strong>ls seus contorns laterals amb tancaments rígids,<br />
NORMES SUBSIDIÀRIES DEL PLANEJAMENT D’ ÀGER. <strong>NORMATIVA</strong> <strong>URBANÍSTICA</strong>.
DISPOSICIONS ADDICIONALS.<br />
in<strong>de</strong>smontables o ancorats són cossos sortints semitancats, i els que no tenen cap <strong>de</strong>ls laterals <strong>de</strong>l<br />
vol tancat són cossos sortints oberts.<br />
3. La superfície en planta <strong>de</strong>ls cossos sortints tancats i semitancats computarà com a superfície<br />
<strong>de</strong> sostre edificable.<br />
Elements sortints.<br />
1. Són part integrant <strong>de</strong> l'edifici o elements constructius no habitables ni ocupables, <strong>de</strong> caràcter<br />
fix, que sobresurten <strong>de</strong>l pla <strong>de</strong> façana, <strong>de</strong> l'espai lliure d'interior d'illa.<br />
2. Els elements no permanents (anuncis, rètols, persianes, elements <strong>de</strong> senyalització, tendals,<br />
persianes...) no tenen la consi<strong>de</strong>ració d'elements sortints.<br />
Pati <strong>de</strong> llums o celobert.<br />
És l’espai no edificat, situat dins <strong>de</strong>l volum <strong>de</strong> l’edificació, <strong>de</strong>stinat a l’obtenció <strong>de</strong> ventilació i<br />
il·luminació.<br />
Pati <strong>de</strong> ventilació.<br />
És l’espai no edificat, situat dins <strong>de</strong>l volum <strong>de</strong> l’edificació, <strong>de</strong>stinat a ventilar i il·luminar<br />
<strong>de</strong>pendències que no siguin <strong>de</strong>stina<strong>de</strong>s a dormitoris, cuines, sales d’estar, menjadors, biblioteca,<br />
<strong>de</strong>spatx...<br />
Elements tècnics <strong>de</strong> les instal·lacions.<br />
Són les parts integrants <strong>de</strong> l’edifici amb caràcter comú: Filtres d’aire, dipòsits <strong>de</strong> reserva d’aigua,<br />
conductes <strong>de</strong> ventilació i <strong>de</strong> fums, claraboies, antenes <strong>de</strong> telecomunicació, maquinària<br />
d’ascensor, baranes, separadors, elements <strong>de</strong> suport per estendre la roba, accessos als elements<br />
comuns <strong>de</strong> l’immoble...<br />
A.6 Definició <strong>de</strong> paràmetres específics <strong>de</strong> l’edificació alineada al vial<br />
Paret mitgera.<br />
Es la paret lateral, límit entre dues edificacions o parcel·les veïnes, que s’eleva <strong>de</strong>s <strong>de</strong>l fonament<br />
a la coberta, encara que la continuïtat s’interrompi per l’existència <strong>de</strong> celoberts o patis <strong>de</strong><br />
ventilació <strong>de</strong> caràcter mancomunat. Sobre ella recauen les servituds <strong>de</strong> mitjaneria, ús<br />
mancomunat i impediment d’obertura.<br />
Fondària edificable.<br />
És la distància perpendicular a la línia <strong>de</strong> façana que limita l'edificació per la part posterior.<br />
Defineix el pla <strong>de</strong> façana a l'interior <strong>de</strong>l pati d'illa.<br />
Alineació interior <strong>de</strong> l’illa.<br />
És la línia paral·lela a la façana situada a la distància indicada per la fondària edificable màxima.<br />
Espai lliure interior d’illa o Pati d'illa.<br />
És l'espai lliure d'edificació, o només edificable en planta baixa i soterrani, quan sigui el cas, que<br />
resulta d'aplicar les fondàries edificables.<br />
Reculada <strong>de</strong> l’edificació.<br />
Es l’enretirada <strong>de</strong> l’edificació respecte l’alineació <strong>de</strong> façana o les mitgeres. Pot ser d’illa,<br />
d’edifici o <strong>de</strong> plantes.<br />
A.7 Definició <strong>de</strong> paràmetres específics <strong>de</strong> l’edificació aïllada<br />
NORMES SUBSIDIÀRIES DEL PLANEJAMENT D’ ÀGER. <strong>NORMATIVA</strong> <strong>URBANÍSTICA</strong>.
DISPOSICIONS ADDICIONALS.<br />
Separacions mínimes.<br />
Les separacions mínimes <strong>de</strong> l'edificació a la façana <strong>de</strong> la via pública, al fons <strong>de</strong> parcel·la, a les<br />
seves partions laterals i entre edificacions d'una parcel·la, són les distàncies entre les<br />
edificacions, inclosos els seus cossos sortints i les plantes soterrànies, i els límits <strong>de</strong> la parcel·la o<br />
altres edificis.<br />
Tanques.<br />
Són les separacions físiques entre els espais públics i els espais parcel·lats o entre parcel·les<br />
veïnes.<br />
B. DEFINICIÓ DE PARÀMETRES REGULADORS D'USOS I ACTIVITATS<br />
B.1 Classes d'usos i activitats<br />
Classificació d’usos i activitats.<br />
A efectes d'aquest <strong>Planejament</strong> i <strong>de</strong>l que el <strong>de</strong>splegui, s'estableixen els següents criteris <strong>de</strong><br />
classificació d'usos.<br />
a. Segons la permissivitat.<br />
b. Segons el domini.<br />
c. Segons l'activitat.<br />
d. Segons els efectes que se'n <strong>de</strong>rivin.<br />
Classificació d'usos segons la permissivitat.<br />
1. D'acord amb aquest criteri es diferencien els usos permesos <strong>de</strong>ls usos prohibits.<br />
2. Són usos permesos els expressament admesos a la corresponent regulació <strong>de</strong> zona. Als usos<br />
permesos se’ls pot fixar limitacions, i resulta d’aquesta limitació la classificació següent:<br />
a. Ús principal o global: El que <strong>de</strong>fineix l’especialització d’un àmbit, sector o zona.<br />
b. Usos compatibles: Els que po<strong>de</strong>n ser simultanis i coexistir amb l’ús global.<br />
c. Usos condicionants: Els que requereixen regulacions específiques <strong>de</strong> l'entorn.<br />
d. Usos condicionats: Els que necessiten <strong>de</strong> certes limitacions per a ser admesos.<br />
e. Usos provisionals: Els que no són compatibles amb l’ús global, però no necessiten obres o<br />
instal·lacions permanents i no dificulten l'execució <strong>de</strong>ls plans, i po<strong>de</strong>n ser autoritzats amb<br />
caràcter provisional en els termes previstos per l'article 91.2 <strong>de</strong>l Decret Legislatiu 1/1990, pel<br />
qual s'aprova la refosa <strong>de</strong>ls textos legals vigents a Catalunya en matèria urbanística.<br />
3. Els usos prohibits són els que no s'indiquen explícitament a cada categoria i tipus <strong>de</strong> sòl.<br />
Classificació d'usos segons el domini.<br />
1. D'acord amb aquest criteri es diferencien usos públics i privats.<br />
NORMES SUBSIDIÀRIES DEL PLANEJAMENT D’ ÀGER. <strong>NORMATIVA</strong> <strong>URBANÍSTICA</strong>.
DISPOSICIONS ADDICIONALS.<br />
2. Són usos públics els referits als serveis prestats per l'Administració o per gestió <strong>de</strong>ls<br />
particulars sobre els béns <strong>de</strong> domini públic. També inclouen els realitzats per l'Administració en<br />
béns <strong>de</strong> propietat particular mitjançant arrendament o qualsevol altre tipus d'ocupació.<br />
3. Usos privats són aquells que es realitzen per particulars en propietat privada:<br />
a. Ús particular és el que realitza individualment el titulat d’una propietat.<br />
b. Usos col·lectius són els usos privats <strong>de</strong>stinats al públic: es caracteritzen per pertànyer a una<br />
associació, agrupació, societat, club o organització similar, per l'abonament d'una quota o d'un<br />
preu o alguna altra contraprestació.<br />
c. Usos comunitaris són els <strong>de</strong>senvolupats sobre béns <strong>de</strong> titularitat privada, <strong>de</strong> forma<br />
mancomunada, associada o comuna per part <strong>de</strong>ls seus propietaris.<br />
Classificació d'usos segons l'activitat.<br />
D'acord amb aquest criteri es diferencien els usos d'habitatge, hoteler, comercial, d'oficines,<br />
magatzem, industrial, sanitari, sociocultural, docent, restauració, recreatiu i espectacles, esportiu,<br />
agrícola, rama<strong>de</strong>r, forestal, activitats extractives, càmping i caravàning i garatge i aparcament.<br />
1. Ús d'habitatge.<br />
És <strong>de</strong>stinat a l'allotjament o residència familiar, segons els tipus següents:<br />
a. Habitatge unifamiliar: És l’edifici <strong>de</strong>stinat a un sol habitatge i situat en una parcel·la<br />
in<strong>de</strong>pen<strong>de</strong>nt, situat aïllat o agrupat horitzontalment, que té accés in<strong>de</strong>pen<strong>de</strong>nt i exclusiu<br />
<strong>de</strong>s <strong>de</strong> l’espai públic.<br />
b. Edifici d’habitatges o plurifamiliar: És l’edifici que conté diversos habitatges, amb<br />
accés i elements comuns.<br />
2. Ús hoteler.<br />
El que correspon a aquells edificis que es <strong>de</strong>stinin a allotjaments comunitaris i per temporada,<br />
inclosos en la legislació específica sobre classificació d'establiments d'allotjament turístic<br />
sotmesos al règim d'hoteleria, que po<strong>de</strong>n ser: hotels, hotels-apartaments, motels i pensions.<br />
D’acord amb la Classificació catalana d’activitats econòmiques <strong>de</strong> 1993, CCAE-93, correspon a<br />
les incloses en el Grup 55.1 i la Subclasse 55.231.<br />
2.1. Hotel és aquell establiment que ofereix servei d'allotjament en habitacions, en règim <strong>de</strong><br />
lloguer i amb o sense serveis <strong>de</strong> caràcter complementari. En aquest cas, les habitacions formen<br />
una unitat resi<strong>de</strong>ncial indiferenciable i indissoluble <strong>de</strong>l conjunt, i no tenen els serveis per a la<br />
conservació i elaboració d'aliments.<br />
2.2. Hotel-apartament és aquell establiment hoteler que ofereix l'allotjament en apartaments<br />
dotats d'elements per a la conservació, elaboració i consum d'aliments en cadascun d'ells i inclou<br />
tots els altres serveis propis <strong>de</strong>ls hotels.<br />
2.3. Motel és aquella especialitat d'hotel que se situa a no més <strong>de</strong> 500 m <strong>de</strong> l'eix d'una carretera i<br />
que compta amb l'accés in<strong>de</strong>pen<strong>de</strong>nt per a cada habitació o grup resi<strong>de</strong>ncial.<br />
2.4. Pensió és aquell establiment que ofereix servei d'allotjament en habitacions en règim <strong>de</strong><br />
lloguer, però no té serveis <strong>de</strong> menjar ni té instal·lacions individuals per a fer-ho.<br />
3. Ús d’allotjament rural.<br />
El que correspon a les activitats turístiques resi<strong>de</strong>ncials <strong>de</strong> curta durada vincula<strong>de</strong>s amb la<br />
natura, com són els albergs juvenils, refugis <strong>de</strong> muntanya, centres <strong>de</strong> vacances, cases <strong>de</strong> colònies<br />
NORMES SUBSIDIÀRIES DEL PLANEJAMENT D’ ÀGER. <strong>NORMATIVA</strong> <strong>URBANÍSTICA</strong>.
DISPOSICIONS ADDICIONALS.<br />
i residències-cases <strong>de</strong> pagès. D’acord amb la Classificació catalana d’activitats econòmiques <strong>de</strong><br />
1993, CCAE-93, correspon a les incloses en la Classe 55.21 i 55.23, excepte la Subclasse<br />
55.231.<br />
4. Ús comercial.<br />
El que es refereix a la venda <strong>de</strong> productes manufacturats a l'engròs o al <strong>de</strong>tall. D'acord amb la<br />
Classificació catalana d’activitats econòmiques <strong>de</strong> 1993, CCAE-93, correspon a les incloses en<br />
les Divisions 50, 51 i 52, que agrupen el comerç, excepte el Grup 50.2, <strong>de</strong> tallers <strong>de</strong> reparacions<br />
<strong>de</strong> vehicles a motor.<br />
4.2. S'estableixen les següents categories d'ús comercial:<br />
I. Comerç a la menuda. Local comercial fins a 120 m2 <strong>de</strong> superfície <strong>de</strong> venda.<br />
II. Petit comerç. Local comercial amb una superfície <strong>de</strong> venda major <strong>de</strong> 120m2 i menor <strong>de</strong><br />
400m2.<br />
III. Comerç mitjà, amb superfície <strong>de</strong> venda major <strong>de</strong> 400 m2 i menor <strong>de</strong> 1.500 m2 i una<br />
superfície edificada inferior a 2.500 m2.<br />
IV. Grans superfícies comercials. Majors <strong>de</strong> 1.500 m2 <strong>de</strong> venda o d'una superfície edificada total<br />
superior a 2.500 m2.<br />
5. Ús d'oficines i serveis privats.<br />
Comprèn les activitats administratives <strong>de</strong> caràcter públic o privat que d'acord amb la<br />
Classificació catalana d’activitats econòmiques <strong>de</strong> 1993, CCAE-93, correspon a les incloses en<br />
els Grups 01.3 i 63.3, i les Divisions 65 a 74 i 93, excepte la Classe 93.04 que incorporen les<br />
institucions financeres, assegurances, serveis prestats a les empreses, lloguers i altres serveis.<br />
6. Ús <strong>de</strong> magatzem.<br />
D'acord amb la Classificació catalana d’activitats econòmiques <strong>de</strong> 1993, CCAE-93, , correspon a<br />
les incloses a la Divisió 63, Grup 63.1 que componen els dipòsits i magatzems <strong>de</strong> merca<strong>de</strong>ries.<br />
7. Ús d'indústria.<br />
Comprèn les activitats manufactura<strong>de</strong>s i <strong>de</strong> transformació que per la seva condició necessiten<br />
instal·lacions a<strong>de</strong>qua<strong>de</strong>s. Inclou les <strong>de</strong>termina<strong>de</strong>s per la Classificació catalana d’activitats<br />
econòmiques <strong>de</strong> 1993, CCAE-93, correspon a les incloses en la Divisió 15 a 40.<br />
8. Ús sanitari-assistencial.<br />
És el corresponent al tractament o allotjament <strong>de</strong> malalts. Comprèn els hospitals, sanatoris,<br />
clíniques, residències geriàtriques, dispensaris, consultes i similars. L'ús sanitari també inclou els<br />
serveis socials, les activitats termals i els balnearis, les clíniques veterinàries i establiments<br />
similars. D'acord amb la Classificació catalana d’activitats econòmiques <strong>de</strong> 1993, CCAE-93,<br />
correspon a les incloses en la Divisió 85 i la Classe 93.04.<br />
9. Ús socio-cultural.<br />
Comprèn les activitats culturals, recreatives i <strong>de</strong> relació social, les que tenen relació amb la<br />
creació personal i l'artística, les <strong>de</strong> caràcter religiós i les associatives. S'hi inclouen per tant,<br />
cases <strong>de</strong> cultura, centres socials, biblioteques, casinos, sales d'art i d'exposició, etc., així com<br />
també les esglésies, temples, capelles, centres parroquials, convents i similars.<br />
Dintre <strong>de</strong> la Classificació catalana d’activitats econòmiques <strong>de</strong> 1993, CCAE-93, correspon a les<br />
incloses en la Divisió 91, 92.4, 92.5.<br />
10. Ús docent.<br />
Comprèn els centres <strong>de</strong>dicats a l'ensenyament preescolar, educació general bàsica, batxillerat i<br />
formació professional, així com les seves instal·lacions complementàries.<br />
NORMES SUBSIDIÀRIES DEL PLANEJAMENT D’ ÀGER. <strong>NORMATIVA</strong> <strong>URBANÍSTICA</strong>.
DISPOSICIONS ADDICIONALS.<br />
Dintre <strong>de</strong> la Classificació catalana d’activitats econòmiques <strong>de</strong> 1993, CCAE-93, correspon a les<br />
incloses en la Divisió 80, sobre educació.<br />
11. Ús <strong>de</strong> restauració.<br />
És el referent a restaurants, bars i establiments <strong>de</strong> beguda i cafès, sense espectacle. Dintre <strong>de</strong> la<br />
Classificació catalana d’activitats econòmiques <strong>de</strong> 1993, CCAE-93, correspon a les incloses en<br />
els Grups 55.3, 55.4, 55.5.<br />
12. Ús recreatiu i espectacles.<br />
És el referent a les activitats <strong>de</strong>l lleure i <strong>de</strong> l'esplai, no compreses en cap altra qualificació. Dintre<br />
<strong>de</strong> la Classificació catalana d’activitats econòmiques <strong>de</strong> 1993, CCAE-93, correspon a les<br />
incloses en els Grups 92.1, 92.2, 92.3 i 92.7.<br />
13. Ús esportiu.<br />
Inclou els locals, edificis i instal·lacions condiciona<strong>de</strong>s per a la pràctica i l'ensenyament <strong>de</strong>ls<br />
exercicis <strong>de</strong> cultura física i esport. Dintre <strong>de</strong> la Classificació catalana d’activitats econòmiques<br />
<strong>de</strong> 1993, CCAE-93, correspon a les incloses en el Grup 92.6.<br />
14. Us agrícola.<br />
En general comprèn les activitats relaciona<strong>de</strong>s amb les feines <strong>de</strong>l camp, les que tenen lloc a<br />
l'entorn <strong>de</strong> les masies, instal·lacions, pallisses, estables, sitges i altres <strong>de</strong>pendències afins.<br />
D'acord amb la Classificació catalana d’activitats econòmiques <strong>de</strong> 1993, CCAE-93, correspon a<br />
les incloses en el Grup 01.1.<br />
15. Ús rama<strong>de</strong>r.<br />
Inclou les activitats relaciona<strong>de</strong>s amb la cria i explotació d'animals, ja siguin granges, vivers i els<br />
d’aqüicultura. D'acord amb la Classificació catalana d’activitats econòmiques <strong>de</strong> 1993, CCAE-<br />
93, correspon a les incloses en el Grups 01.2, 01.3, 01.5 i la Divisió 05.<br />
16. Ús forestal.<br />
Comprèn les activitats relaciona<strong>de</strong>s amb la conservació, plantació i explotació <strong>de</strong> boscos en els<br />
termes que regulen la Llei forestal <strong>de</strong> Catalunya i disposicions que la <strong>de</strong>senvolupen. D'acord amb<br />
la Classificació catalana d’activitats econòmiques <strong>de</strong> 1993, CCAE-93, correspon a les incloses<br />
en el Grup 02.<br />
17. Us d'activitats extractives.<br />
Fa referència a l'extracció <strong>de</strong> terres i àrids, minerals i a l'explotació <strong>de</strong> pedreres. D'acord amb la<br />
Classificació catalana d’activitats econòmiques <strong>de</strong> 1993, CCAE-93, correspon a les incloses en<br />
les Divisions 10 a 14.<br />
18. Ús <strong>de</strong> càmping i caravàning.<br />
És el relacionat amb l'acampada temporal <strong>de</strong> conjunts <strong>de</strong> ten<strong>de</strong>s <strong>de</strong>smuntables <strong>de</strong> materials<br />
tèxtils o <strong>de</strong> vehicles rodats. D’acord amb la Classificació catalana d’activitats econòmiques <strong>de</strong><br />
1993, CCAE-93, correspon a les incloses en la Classe 55.22.<br />
19. Ús <strong>de</strong> garatge-aparcament.<br />
Comprèn els aparcaments privats, col·lectius i públics. D’acord amb la Classificació catalana<br />
d’activitats econòmiques <strong>de</strong> 1993, CCAE-93, correspon a les incloses en el Grup 50.2 i la<br />
Subclasse 63.214.<br />
Classificació d'activitats segons els efectes que se'n <strong>de</strong>riven.<br />
A aquests efectes se'ls consi<strong>de</strong>ra, d’acord amb la classificació següent:<br />
a. Molestes:<br />
NORMES SUBSIDIÀRIES DEL PLANEJAMENT D’ ÀGER. <strong>NORMATIVA</strong> <strong>URBANÍSTICA</strong>.
DISPOSICIONS ADDICIONALS.<br />
- sorolls mesurats a l'exterior <strong>de</strong>l local propi i al veí més afectat.<br />
- fums, gasos, bafs i olors.<br />
- pols.<br />
- aigües residuals.<br />
- residus industrials.<br />
- transports, càrrega i <strong>de</strong>scàrrega.<br />
- instal·lacions visibles.<br />
- aglomeracions <strong>de</strong>l personal.<br />
- calor.<br />
- vibracions.<br />
b. Nocives i insalubres:<br />
- gasos i elements contaminants.<br />
- aigües residuals.<br />
- matèries i manipulació.<br />
- radiacions.<br />
- abocaments i <strong>de</strong>ixalles.<br />
c. Perilloses:<br />
- manipulació i classificació <strong>de</strong> materials combustibles i inflamables.<br />
- processos <strong>de</strong> producció i recipients a pressió perillosa.<br />
- materials explosius.<br />
- vessament i abocament <strong>de</strong> substàncies químiques agressives.<br />
B.2 Categories <strong>de</strong> les activitats.<br />
Tipus d'activitats segons categories.<br />
Als efectes <strong>de</strong> l'admissió d'una activitat en una situació <strong>de</strong>terminada, aquestes es tipifiquen en<br />
cinc categories d'acord amb les incomoditats, efectes nocius per a la salubritat, els danys i les<br />
alteracions que puguin produir sobre el medi ambient.<br />
1. Primera categoria.<br />
Comprèn aquelles activitats <strong>de</strong> caràcter individual o familiar que utilitzin màquines o aparells<br />
moguts a mà o amb motor <strong>de</strong> baixa potència, compatibles amb l'habitatge perquè per les seves<br />
característiques no puguin ser ni molestes, ni nocives, ni insalubres ni perilloses per al veïnat.<br />
2. Segona categoria.<br />
S’inclouen les activitats compatibles amb l'habitatge perquè per les seves característiques no<br />
po<strong>de</strong>n ser ni nocives, ni insalubres ni perilloses per al veïnat.<br />
3. Tercera categoria.<br />
Són les que po<strong>de</strong>n tenir emissions atmosfèriques o acci<strong>de</strong>nts, si bé amb risc baix d'incidència<br />
mediambiental. Inclou les activitats <strong>de</strong>l grup C <strong>de</strong>l Decret 322/1987.<br />
4. Quarta categoria.<br />
Comprèn aquelles activitats <strong>de</strong> caràcter perillós. Són aquelles que per les seves característiques<br />
po<strong>de</strong>n tenir emissions atmosfèriques i acci<strong>de</strong>nts si bé amb risc mitjà d'incidència mediambiental.<br />
Inclou les activitats <strong>de</strong>l grup B <strong>de</strong>l Decret 322/1987 i <strong>de</strong> l'article 4 <strong>de</strong> l'Ordre <strong>de</strong> 13<br />
d'abril 1989.<br />
NORMES SUBSIDIÀRIES DEL PLANEJAMENT D’ ÀGER. <strong>NORMATIVA</strong> <strong>URBANÍSTICA</strong>.
DISPOSICIONS ADDICIONALS.<br />
5. Cinquena categoria.<br />
Comprèn aquelles activitats que po<strong>de</strong>n tenir emissions atmosfèriques i acci<strong>de</strong>nts amb risc alt<br />
d'incidència medi-ambiental. Inclou les <strong>de</strong>l grup A <strong>de</strong>l Decret 322/1987, les <strong>de</strong> l'article 6 <strong>de</strong><br />
l'Ordre <strong>de</strong> 13 d'abril <strong>de</strong> 1989 i annex Decret 114/1988.<br />
B.3 Situació relativa <strong>de</strong> les activitats<br />
Edifici aïllat.<br />
S’entén per edifici aïllat el que <strong>de</strong>ixa una franja lliure d'edificació, tant amb els edificis<br />
confrontants com amb el carrer.<br />
Edifici in<strong>de</strong>penditzat.<br />
1. S’entén per edifici in<strong>de</strong>penditzat, en zones on s'admeti la construcció d'habitatges, aquell amb<br />
parets <strong>de</strong> separació amb els predis confrontants a partir <strong>de</strong>ls fonaments, <strong>de</strong>ixant un espai lliure<br />
mitjà <strong>de</strong> 15 cm, sense que en cap punt no pugui ser inferior a 5 cm, excepte a les façanes on es<br />
disposarà d'aïllament per junts <strong>de</strong> dilatació, i a la part superior, on es disposarà una tanca o<br />
protecció amb material elàstic, per tal d'evitar la introducció <strong>de</strong> <strong>de</strong>ixalles o aigua <strong>de</strong> pluja en<br />
l'espai intermedi. La construcció i conservació <strong>de</strong>ls junts <strong>de</strong> dilatació <strong>de</strong> façanes i la protecció<br />
superior són a càrrec <strong>de</strong>l propietari <strong>de</strong> l'edifici industrial.<br />
Tipus <strong>de</strong> situacions relatives <strong>de</strong> l'activitat.<br />
A fi <strong>de</strong> tenir en compte totes les ubicacions possibles en relació amb el seu entorn, les diferents<br />
situacions on es pot ubicar una activitat es classificaran en:<br />
1. Situació 1a: Dins <strong>de</strong>l sòl urbà resi<strong>de</strong>ncial.<br />
a. En planta baixa o planta pis d'edifici d'habitatges amb accés per mitjà d'espais<br />
comunitaris.<br />
b. En planta pis d'edifici no <strong>de</strong>stinat a l'ús d'habitatge.<br />
2. Situació 2a: Dins <strong>de</strong>l sòl urbà resi<strong>de</strong>ncial.<br />
a. En planta baixa o inferior d'edifici d'habitatges amb accés in<strong>de</strong>pen<strong>de</strong>nt.<br />
b. En planta baixa o inferior d'edifici no <strong>de</strong>stinat a l'ús d'habitatges amb accés exclusiu.<br />
3. Situació 3a: En zones industrials properes al nucli urbà.<br />
a. En edifici in<strong>de</strong>penditzat amb façana al carrer i no exclusiu a una activitat.<br />
b. En edifici in<strong>de</strong>penditzat amb façana al carrer i exclusiu a una activitat.<br />
4. Situació 4a: En zones industrials separa<strong>de</strong>s <strong>de</strong>l nucli urbà.<br />
a. En edificis aïllats fins a 7 metres <strong>de</strong> les parcel·les veïnes.<br />
b. En edificis aïllats més <strong>de</strong> 7 metres <strong>de</strong> les parcel·les i <strong>de</strong>dicats a una única activitat.<br />
5. Situació 5a: En zones industrials allunya<strong>de</strong>s <strong>de</strong>l nucli urbà.<br />
En edificis aïllats en zones especials exclusives per a aquest ús.<br />
B.4 Xemeneies industrials i domèstiques.<br />
NORMES SUBSIDIÀRIES DEL PLANEJAMENT D’ ÀGER. <strong>NORMATIVA</strong> <strong>URBANÍSTICA</strong>.
DISPOSICIONS ADDICIONALS.<br />
Tan l’evacuació <strong>de</strong> fums en les zones industrials com en les resi<strong>de</strong>ncials ha <strong>de</strong> complir totes les<br />
condicions per evitar molèsties a veïns i minvar en lo possible la contaminació ambiental. Per<br />
això totes les xemeneies hauran <strong>de</strong> tenir instal·lat, en la seva part superior, un barret o caputxó.<br />
Les xemeneies hauran <strong>de</strong> mantenir una distància mínima a balcons i terrats d’altres habitatges i<br />
situar el punt <strong>de</strong> sortida <strong>de</strong> fums a una alçada mínima sobre les teula<strong>de</strong>s segons el quadre<br />
següent:<br />
Tipus Radi d’influència Altura sobre la teulada<br />
A 10m 1 metre<br />
B 25m 2 metres<br />
C 50m 5 metres<br />
Tipus A: Xemeneies domèstiques individuals.<br />
Tipus B: Xemeneies semi-industrials, domèstiques col·lectives, cuines <strong>de</strong> bars i<br />
restaurants.<br />
Tipus C: Xemeneies industrials.<br />
B.5 Sorolls i Vibracions.<br />
Nivells sonors<br />
1. Els nivells sonors calculats en projectes i les lectures o registres realitzats mitjançant equips <strong>de</strong><br />
medició s'expressaran en dBA. (<strong>de</strong>cibèlics escala <strong>de</strong> pon<strong>de</strong>ració A).<br />
2. Nivell sonor exterior.<br />
És el nivell sonor proce<strong>de</strong>nt d'una activitat (font emissora) i mesurat a l'exterior, <strong>de</strong>l lloc <strong>de</strong> la<br />
recepció. Quan el punt <strong>de</strong> recepció estigui situat en un edifici, el micròfon <strong>de</strong> l'equip <strong>de</strong> mesura<br />
es col·locarà a una distància <strong>de</strong> 0,5 a 1 m <strong>de</strong> la façana, murs exteriors <strong>de</strong> patis d'illa o <strong>de</strong> patis <strong>de</strong><br />
llums <strong>de</strong> l'edifici receptor. Si el punt <strong>de</strong> recepció està situat en la via pública o espais públics el<br />
micròfon es col·locarà a 10 m <strong>de</strong>ls límits <strong>de</strong> la propietat <strong>de</strong> l'establiment o activitat emissora, i a<br />
1,5 m d'alçària sobre el sòl.<br />
3. Nivell sonor interior.<br />
És el nivell sonor proce<strong>de</strong>nt d'una activitat (font emissora) mesurat en l'interior <strong>de</strong> l'edifici<br />
receptor. El micròfon <strong>de</strong> l'equip <strong>de</strong> mesura es col·locarà en el centre <strong>de</strong> l'habitació i a una<br />
distància no inferior a 1 m <strong>de</strong> les parets i a una alçària <strong>de</strong> 1,5 m. El mesurament s'efectuarà amb<br />
les finestres i els balcons tancats.<br />
El nivell sonor interior només s'utilitzarà com a indicador <strong>de</strong>l grau <strong>de</strong> molèstia per soroll en un<br />
edifici quan es presumeixi que el soroll es transmet <strong>de</strong>s <strong>de</strong>l local emissor per l'estructura i no per<br />
via aèria <strong>de</strong> façana, finestres o balcons, i en aquest cas el criteri a aplicar serà el <strong>de</strong>l nivell sonor<br />
exterior.<br />
NORMES SUBSIDIÀRIES DEL PLANEJAMENT D’ ÀGER. <strong>NORMATIVA</strong> <strong>URBANÍSTICA</strong>.
DISPOSICIONS ADDICIONALS.<br />
Zones <strong>de</strong> sensibilitat acústica<br />
La zona <strong>de</strong> sensibilitat acústica és una part <strong>de</strong>l territori que presenta una mateixa capacitat<br />
acústica. Es <strong>de</strong>fineixen tres zones <strong>de</strong> sensibilitat acústica:<br />
Zona <strong>de</strong> sensibilitat acústica alta (A): inclou els sectors <strong>de</strong>l territori que requereixen una<br />
protecció alta contra el soroll. Zona amb predomini <strong>de</strong> sòl d’ús resi<strong>de</strong>ncial on al rang <strong>de</strong> la<br />
immissió mesurada li corresponen els objectius <strong>de</strong> qualitat d’aquesta zona, àrees sanitàries,<br />
espais d’interès natural, centres docents, hospitals, geriàtrics, centres <strong>de</strong> dia, guar<strong>de</strong>ries o<br />
balnearis.<br />
3<br />
Zona <strong>de</strong> sensibilitat acústica mo<strong>de</strong>rada (B): comprèn els sectors <strong>de</strong>l territori que admeten una<br />
percepció mitjana <strong>de</strong>l soroll. Zona amb predomini <strong>de</strong> sòl d’ús resi<strong>de</strong>ncial on al rang <strong>de</strong> la<br />
immissió mesurada li corresponen els objectius <strong>de</strong> qualitat d’aquesta zona, <strong>de</strong>termina<strong>de</strong>s<br />
infraestructures <strong>de</strong> transport existents, àrees on hi conviuen residències i activitats, àrees on hi ha<br />
activitats recreatives i espectacles, així com el sector terciari no classificat com a zona <strong>de</strong><br />
sensibilitat acústica alta.<br />
Zona <strong>de</strong> sensibilitat acústica baixa (C): comprèn els sectors <strong>de</strong>l territori que admeten una<br />
percepció elevada <strong>de</strong>l soroll. Zona amb predomini <strong>de</strong> sòl d’ús industrial, àrees resi<strong>de</strong>ncials<br />
properes a infraestructures <strong>de</strong> transport o altres equipaments, així com <strong>de</strong>termina<strong>de</strong>s<br />
infraestructures <strong>de</strong> transport existents.<br />
Valors guia d’immissió sonora generat per les activitats<br />
Una activitat haurà <strong>de</strong> complir amb els valors que estableixi la corresponent autorització o<br />
llicència ambiental.<br />
La resolució d’atorgament <strong>de</strong> l’autorització o llicència ambiental fixarà com a mínim el valor<br />
límit d’immissió que estableix la Llei 16/2002 per la zona <strong>de</strong> sensibilitat acústica on està<br />
emplaçada.<br />
El soroll produït per les activitats (ja sigui una activitat industrial, comercial, <strong>de</strong> serveis o <strong>de</strong><br />
lleure) és el que prové <strong>de</strong> les màquines, les instal·lacions i les obres.<br />
Les activitats existents abans <strong>de</strong> l’entrada en vigor <strong>de</strong> la Llei 16/2002 no po<strong>de</strong>n sobrepassar en<br />
l’ambient exterior els valors d’atenció <strong>de</strong> l’Annex 3 i els valors límit d’immissió en l’ambient<br />
interior fixats per l’Annex 4.<br />
Les activitats que es posin en marxa a partir <strong>de</strong> l’entrada en vigor <strong>de</strong> la Llei no po<strong>de</strong>n<br />
sobrepassar els valors límit d’immissió fixats pels Annexos 3 i 4.<br />
A la Taula que s’inclou a continuació, s’especifiquen els nivells d’immissió, en dB(A), a<br />
l’ambient exterior i a l’ambient interior que estableix la Llei 16/2002 en els esmentats Annexos i<br />
que seran d’aplicació a les activitats:<br />
NORMES SUBSIDIÀRIES DEL PLANEJAMENT D’ ÀGER. <strong>NORMATIVA</strong> <strong>URBANÍSTICA</strong>.
DISPOSICIONS ADDICIONALS.<br />
Zona <strong>de</strong> Ambient exterior Ambient interior<br />
sensibilitat Activitats noves Activitats existents Activitats Noves i exist.<br />
Valors límit d’immissió Valors d’atenció Valors límit d’immissió<br />
Dia Nit Dia Nit Dia Nit<br />
8:00-21:00 21:00-8:00 8:00-21:00 21:00-8:00 8:00-21:00 21:00-8:00<br />
A, alta 60 50 65 60 30 25<br />
B,mo<strong>de</strong>rada 65 55 68 63 35 30<br />
C, baixa 70 60 75 70 35 30<br />
Valors límits d’immissió pel que fa a les vibracions a l’interior <strong>de</strong>ls edificis<br />
La Llei 16/2002 <strong>de</strong>fineix com a vibracions els moviments d’una partícula d’un medi elàstic al<br />
voltant <strong>de</strong>l seu punt d’equilibri com a conseqüència d’una força.<br />
Alhora, per immissió <strong>de</strong> les vibracions a l’interior <strong>de</strong>ls edificis s’entenen les pertorbacions<br />
proce<strong>de</strong>nts <strong>de</strong> l’exterior o <strong>de</strong> l’interior <strong>de</strong> l’edifici que siguin manifestes, com ara els moviments<br />
<strong>de</strong>ls tancaments <strong>de</strong> les <strong>de</strong>pendències.<br />
La Llei 16/2002 <strong>de</strong>termina en el seu Annex 7 els valors límit d’immissió per a aquells emissors<br />
acústics que originin vibracions al interior <strong>de</strong>ls edificis. A la taula següent s’estableixen els<br />
valors límits d’immissió:<br />
Zona <strong>de</strong> sensibilitat Valors límit d’immissió en dB(A)<br />
A, alta 70<br />
B, mo<strong>de</strong>rada 75<br />
C, baixa 80<br />
NORMES SUBSIDIÀRIES DEL PLANEJAMENT D’ ÀGER. <strong>NORMATIVA</strong> <strong>URBANÍSTICA</strong>.
DISPOSICIONS ADDICIONALS.<br />
ORDENANÇA MUNICIPAL REGULADORA DE L’EMPLAÇAMENT I DE LES<br />
MESURES CORRECTORES A DISPOSAR EN LES ACTIVITATS DEL TERME<br />
MUNICIPAL D’ÀGER<br />
Butlletí Oficial <strong>de</strong> la província núm. 70, <strong>de</strong> data 5 <strong>de</strong> juny <strong>de</strong>1999 i modificació<br />
Butlletí Oficial <strong>de</strong> la província núm. 61, <strong>de</strong> data 22 <strong>de</strong> maig <strong>de</strong>2001.<br />
1.- ANTECEDENTS<br />
1.1.- Justificació.<br />
El constant creixement <strong>de</strong> la rama<strong>de</strong>ria intensiva com a font d’ingressos complementària, i en<br />
molts casos principal, <strong>de</strong> l’empresa agrària ha arribat a generar un problema <strong>de</strong> benestar i sanitat<br />
ambiental que requereix una actuació municipal reguladora que comptabilitzi els interessos<br />
específics <strong>de</strong>ls sector rama<strong>de</strong>r amb les interessos generals <strong>de</strong> la societat.<br />
1.2.- Da<strong>de</strong>s <strong>de</strong>l nucli <strong>de</strong> població..<br />
Nom <strong>de</strong>l nucli <strong>de</strong> població Nombre d’habitants<br />
Àger 380<br />
Agulló 47<br />
Corçà 22<br />
Font<strong>de</strong>pou 17<br />
Masos <strong>de</strong> Milla 24<br />
Milla 7<br />
La Règola 38<br />
Sant Josep <strong>de</strong> Font<strong>de</strong>pou 15<br />
Vilamajor 15<br />
2.- NORMES REGULADORES DE LES ACTIVITATS RAMADERES<br />
2.1.- Emplaçament.<br />
1.- Queda prohibida la ubicació en el sòl urbà <strong>de</strong> qualsevol tipus <strong>de</strong> granja, estable, quadra o<br />
corral <strong>de</strong> bestiar amb finalitats industrials i/o particulars.<br />
2.- En els nuclis <strong>de</strong> població <strong>de</strong> menys <strong>de</strong> 50 habitants es podran instal·lar corrals per<br />
autoconsum i pel bestiar <strong>de</strong> tir, consi<strong>de</strong>rant-se com autoconsum les explotacions rama<strong>de</strong>res que<br />
no superin el següent nombre <strong>de</strong> caps ( en les granges d’autoconsum aquestes da<strong>de</strong>s no són<br />
excloents, po<strong>de</strong>nt-se tenir diferents menes <strong>de</strong> bestiar).<br />
- Porquí: Màxim 1 truja o 5 porcs d’engreix.<br />
- Aviram: Màxim 15 gallines ponedores o el mateix nombre <strong>de</strong> pollastres.<br />
- Cunícola: Màxim <strong>de</strong> 5 conilles amb les seves cries corresponents.<br />
NORMES SUBSIDIÀRIES DEL PLANEJAMENT D’ ÀGER. <strong>NORMATIVA</strong> <strong>URBANÍSTICA</strong>.
DISPOSICIONS ADDICIONALS.<br />
- Vacú: 1 vaca lletera i 1 ve<strong>de</strong>ll.<br />
- Equí: 1 cavall o dos someres o 2 rucs.<br />
Així mateix en els nuclis <strong>de</strong> població d’aquestes característiques s’hi podran disposar<br />
instal·lacions rama<strong>de</strong>res amb finalitat comercial que no sobrepassin el nombre <strong>de</strong> caps següents (<br />
el tipus <strong>de</strong> bestiar són excloents, admetent-se una única orientació productiva en l’explotació).<br />
- Porquí: Màxim 20 porcs 14 truges.<br />
- Vacú: Màxim 10 caps<br />
- Avícola: Màxim 100 caps<br />
- Cunícola: Màxim 100 caps<br />
3.- Les activitats rama<strong>de</strong>res existents dins <strong>de</strong>l sòl urbà, abans <strong>de</strong> l’aprovació d’aquestes<br />
or<strong>de</strong>nances municipals podran <strong>de</strong>senvolupar la seva activitat i se’ls hi dóna un termini<br />
improrrogable <strong>de</strong> 8 (vuit) anys, a partir <strong>de</strong> l’aprovació d’aquestes or<strong>de</strong>nances perquè<br />
proce<strong>de</strong>ixin al seu trasllat fora <strong>de</strong>l sòl urbà, essent consi<strong>de</strong>ra<strong>de</strong>s aleshores con <strong>de</strong> nova<br />
instal·lació.<br />
Aquestes explotacions estan sotmeses, a més, a les següents limitacions:<br />
a) No podran fer ampliacions <strong>de</strong>l nombre d’animals existents.<br />
b) No podran sol·licitar canvi d’activitat rama<strong>de</strong>ra.<br />
c) No podran sol·licitar permís d’obres <strong>de</strong> millora, reforma o ampliació <strong>de</strong> les instal·lacions,<br />
llevat que ho facin per adoptar les mesures correctores que els imposi l’autoritat<br />
competent.<br />
d) No podran continuar <strong>de</strong>senvolupant l’activitat rama<strong>de</strong>ra en cas que s’efectuï la seva<br />
venda, cessió o transmissió patrimonial.<br />
4.- Les explotacions rama<strong>de</strong>res <strong>de</strong> nova instal·lació s’hauran d’ubicar a una distància envers els<br />
nuclis <strong>de</strong> població que superi els següents valors:<br />
Nucli <strong>de</strong> Població Distància mínima explotació rama<strong>de</strong>ra (M.)<br />
Porquí Estruç Oví Vacú Equí Aviram Conills<br />
Àger 1000 500 500 1000 500 1000 1000<br />
Agulló 500 200 200 500 200 500 500<br />
Corçà 500 200 200 500 200 500 500<br />
Font<strong>de</strong>pou 500 200 200 500 200 500 500<br />
Masos Millà 500 200 200 500 200 500 500<br />
Millà 500 200 200 500 200 500 500<br />
La Règola 500 200 200 500 200 500 500<br />
Sant Josep <strong>de</strong><br />
Font<strong>de</strong>pou<br />
1000 200 500 1000 500 1000 1000<br />
Vilamajor 500 200 200 500 200 500 500<br />
NORMES SUBSIDIÀRIES DEL PLANEJAMENT D’ ÀGER. <strong>NORMATIVA</strong> <strong>URBANÍSTICA</strong>.
DISPOSICIONS ADDICIONALS.<br />
La distància mínima d’una explotació rama<strong>de</strong>ra envers habitatges aïllats habitats permanentment<br />
serà, així mateix, <strong>de</strong> 500 metres (granges <strong>de</strong> porquí, vacú, aviram i conill) i <strong>de</strong> 200 metres<br />
(granges d’oví i equí).<br />
5.1.- Les explotacions rama<strong>de</strong>res existents abans <strong>de</strong> l’aprovació <strong>de</strong> les or<strong>de</strong>nances municipals<br />
que no estiguin dins el nucli urbà però que es trobin a menys distància <strong>de</strong> la permesa per<br />
aquestes or<strong>de</strong>nances municipals ( que s’hauran <strong>de</strong> justificar mitjançant la Guia Rama<strong>de</strong>ra i/o<br />
Cartilla <strong>de</strong> Registre Sanitari, expedi<strong>de</strong>s per Departament d’Agricultura, Rama<strong>de</strong>ria i Pesca <strong>de</strong> la<br />
Generalitat <strong>de</strong> Catalunya, amb anterioritat a l’esmentada data) , se’ls permetrà el<br />
<strong>de</strong>senvolupament <strong>de</strong> l’activitat, havent d’a<strong>de</strong>quar, si s’escau, les instal·lacions rama<strong>de</strong>res i <strong>de</strong>més<br />
qüestions necessàries en les explotacions rama<strong>de</strong>res.<br />
Per aquestes explotacions no s’estableix cap termini per a la seva clausura però se’ls imposen les<br />
següents limitacions:<br />
a) No podran fer ampliacions <strong>de</strong>l nombre d’animals existents.<br />
b) No podran sol·licitar canvi d’activitat rama<strong>de</strong>ra.<br />
c) Només autoritzaran obres <strong>de</strong> millora i reforma <strong>de</strong> les instal·lacions.<br />
d) No podran continuar <strong>de</strong>senvolupant l’activitat rama<strong>de</strong>ra en cas <strong>de</strong> venda o cessió i,<br />
només podrà efectuar una vegada, la seva transmissió patrimonial.<br />
5.2.- Les explotacions rama<strong>de</strong>res existents abans <strong>de</strong> l’aprovació <strong>de</strong> les or<strong>de</strong>nances municipals<br />
que on estiguin dins <strong>de</strong>l nucli urbà però que es trobin a: Àger , a una distància inferior <strong>de</strong><br />
500metres <strong>de</strong>l casc urbà ( explotacions <strong>de</strong> porquí, vacú, aviram, i conills) serà d’aplicació<br />
l’apartat 3r d’aquestes or<strong>de</strong>nances. Als nuclis <strong>de</strong> població <strong>de</strong>l municipi a una distància <strong>de</strong> 200<br />
metres <strong>de</strong>l casc urbà ( explotacions <strong>de</strong> porquí, vacú, aviram, i conill ) i a 100 metres <strong>de</strong>l casc<br />
urbà ( explotacions d’oví i d’equí), també serà d’aplicació el disposat en l’apartat 3r <strong>de</strong> la present<br />
normativa.<br />
6 .- En els supòsit que l’Ajuntament o qualsevol altre Organisme Estatal, Provincial o Comarcal,<br />
que tingui competències per variar, ampliar, o modificar els límits <strong>de</strong> sòl urbà, que actualment hi<br />
ha <strong>de</strong>finits, ho faci a l’empar <strong>de</strong> les disposicions legalment establertes, i que per aquest fet entrin<br />
a formar part <strong>de</strong>l sòl urbà instal·lacions rama<strong>de</strong>res que en l’actualitat són el sòl rústic, els hi serà<br />
d’aplicació el disposat en l’apartat 3 <strong>de</strong> la present normativa; i pel que fa referència a termini <strong>de</strong><br />
8 (vuit) anys per al seu trasllat fora <strong>de</strong>l nucli urbà, aquest comptarà a partir <strong>de</strong>l dia 1 <strong>de</strong> gener <strong>de</strong><br />
l’any següent al <strong>de</strong> l’aprovació <strong>de</strong>finitiva <strong>de</strong> la variació soferta pels límits <strong>de</strong> sòl urbà.<br />
7 .- Per sòl urbà, a manca <strong>de</strong> <strong>Normes</strong> <strong>Subsidiàries</strong> <strong>de</strong> <strong>Planejament</strong> Urbanístic, plans parcials i/o<br />
generals, s’entén tot aquell terreny que compti amb accés rodat, abastament d’aigua, evacuació<br />
d’aigües residuals i subministrament d’energia elèctrica, o bé aquelles terrenys compresos en<br />
àrees consolida<strong>de</strong>s per l’edificació en dues terceres parts <strong>de</strong> la seva superfície, tot allò d’acord<br />
amb el que disposa la Llei <strong>de</strong>l Sòl, així com tots aquells terrenys que disposen <strong>de</strong> vies<br />
pavimenta<strong>de</strong>s, o que hagin posat vora<strong>de</strong>s les voreres i que estiguin ocupats per construccions <strong>de</strong><br />
naturalesa urbana, i que tinguin la consi<strong>de</strong>ració <strong>de</strong> sòl urbà als efectes <strong>de</strong> l’impost sobre Béns<br />
Immobles.<br />
NORMES SUBSIDIÀRIES DEL PLANEJAMENT D’ ÀGER. <strong>NORMATIVA</strong> <strong>URBANÍSTICA</strong>.
DISPOSICIONS ADDICIONALS.<br />
2.2.- Mesures correctores.<br />
Totes les explotacions rama<strong>de</strong>res hauran <strong>de</strong> disposar d’instal·lacions i condicions <strong>de</strong> maneig<br />
suficients per ala correcta gestió ambiental.<br />
A- Instal·lacions:<br />
Pel que fa a les instal·lacions aquestes mesures se sintetitzen en:<br />
Serà d’aplicació tota la normativa vigent en el seu moment pel Departament <strong>de</strong> Medi Ambient ,<br />
i <strong>de</strong>l Departament d’Agricultura Rama<strong>de</strong>ria i Pesca <strong>de</strong> la Generalitat <strong>de</strong> Catalunya.<br />
Totes les instal·lacions rama<strong>de</strong>res és obligatori el manteniment d’una tanca vegetal d’una alçada<br />
mínima <strong>de</strong> 2 metres, amb espècies d’arbres autòctons <strong>de</strong> la zona.<br />
Per tal d’anivellar la balança sobre l’ecosistema, cada vegada més saturat per la pressió humana<br />
sobre el medi, amb la implantació <strong>de</strong> qualsevol estructura que, evi<strong>de</strong>ntment, modifica el marc,<br />
caldrà, dons minimitzar l’impacta que suposa la construcció <strong>de</strong> qualsevol instal·lació agrícola,<br />
tenint en compte els factors paisatgístics. Ha <strong>de</strong> quedar garantitzada la contemplació <strong>de</strong>l<br />
paisatge, per part <strong>de</strong> l’observador, i l’apreciació estètica <strong>de</strong> les característiques <strong>de</strong> tot el<br />
municipi, per tant s’ha d’integrar, la construcció agrícola i rama<strong>de</strong>ra, com un element més <strong>de</strong>l<br />
paisatge.<br />
Això comporta que, en totes les sol·licituds sobre construccions agrícoles i rama<strong>de</strong>res, és<br />
obligatori el manteniment d’una tanca vegetal, per tant, hauran d’anar acompanya<strong>de</strong>s d’un<br />
estudi on s’adjuntin les mesures correctores per integrar la construcció al paisatge <strong>de</strong> la zona,<br />
utilitzant sempre aquelles espècies vegetals autòctones més adients <strong>de</strong> les quals són un exemple,<br />
entre altres, les <strong>de</strong>scrites a continuació:<br />
Relació d’espècies vegetals idònies per integrar al paisatge les construccions agrícoles<br />
rama<strong>de</strong>res:<br />
Alzina: Quercus ilex, <strong>de</strong> fulla perenne<br />
Auró: Acer moripesulanum, <strong>de</strong> fulla caduca<br />
Freixe: Fraxinus angustifolia, <strong>de</strong> fulla caduca<br />
Lledoner: Celtis Australis, <strong>de</strong> fulla caduca<br />
Noguer: Juglar regia, <strong>de</strong> fulla caduca<br />
Olivera: Olea europaea, <strong>de</strong> fulla perenne<br />
Pollancre: Populus nigra, <strong>de</strong> fulla caduca<br />
Roure: Quercus pubescens, <strong>de</strong> fulla caduca<br />
Saüc: Sanbucus nigra, <strong>de</strong> fulla caduca<br />
Servera: Sorbus doméstica, <strong>de</strong> fulla caduca<br />
La <strong>de</strong>nsitat i el marc <strong>de</strong> plantació seran les adients per cada espècie per tal <strong>de</strong> lograr el seu òptim<br />
<strong>de</strong>senvolupaments integrant la mencionada construcció al paisatge. Per lograr una major<br />
integració, es tindrà en compte <strong>de</strong> formar grups heterogenis, <strong>de</strong> diferents espècies, el més<br />
semblant a la natura, evitant la formació d’una barrera vegetal d’una sola espècie,<br />
monoespecífica. Tot això haurà <strong>de</strong> constar a l’estudi mencionat.<br />
NORMES SUBSIDIÀRIES DEL PLANEJAMENT D’ ÀGER. <strong>NORMATIVA</strong> <strong>URBANÍSTICA</strong>.
DISPOSICIONS ADDICIONALS.<br />
Consi<strong>de</strong>rant el perío<strong>de</strong> <strong>de</strong> <strong>de</strong>senvolupament <strong>de</strong> cadascuna <strong>de</strong> les espècies i l’objectiu que es<br />
pretén lograr amb cada una d’elles, l’alçada mínima que tindran en el moment <strong>de</strong> la plantació<br />
seran <strong>de</strong> 2/3 <strong>de</strong> l’alçada màxima <strong>de</strong> la construcció.<br />
A més, totes les instal·lacions han <strong>de</strong> complir la normativa urbanística <strong>de</strong> la construcció, referent<br />
a les façanes i els teulats.<br />
B- Maneig:<br />
El titular <strong>de</strong> l’explotació rama<strong>de</strong>ra haurà <strong>de</strong> disposar <strong>de</strong> terra <strong>de</strong> conreu, pròpia o contractada,<br />
suficient per a una correcta utilització agrícola <strong>de</strong>ls fems i/o <strong>de</strong>ls purins, o bé haurà <strong>de</strong> justificar<br />
que participa o disposa d’altre sistema <strong>de</strong> gestió <strong>de</strong> residus rama<strong>de</strong>rs, oficialment aprovats i<br />
autoritzat pels òrgans competents.<br />
L’aplicació <strong>de</strong>ls fems i/o purins en el camp es farà atenent les següents recomanacions:<br />
- Queda prohibida l’aplicació <strong>de</strong> purins als camps ubicats a una distància inferior a 25 m.<br />
al llarg <strong>de</strong>ls cursos d’aigua i 100 m. a les fonts on no es puguin abocar purins com adob.<br />
- No es podran aplicar purins als conreus durant els mesos <strong>de</strong> juliol i agost i , en qualsevol<br />
cas, ha <strong>de</strong> quedar prohibit l’abocament <strong>de</strong> purins a 1000m. <strong>de</strong>ls nuclis <strong>de</strong> població i a<br />
500m. <strong>de</strong> qualsevol tipus d’habitatge o industria. (Si la industria és alimentària, la<br />
distància s’ampliarà a 1000m.)<br />
- Els purins un cop escampats en els terrenys s’hauran <strong>de</strong> colgar en un termini <strong>de</strong> temps no<br />
superior a les 24 hores.<br />
- El pas <strong>de</strong> vehicles que transportin purins i/o fems per dins les poblacions està subjecte a<br />
les següents limitacions:<br />
De l’11 <strong>de</strong> maig al 30 <strong>de</strong> setembre aquests vehicles no podran circular per dins<br />
les poblacions entre les 8 i les 22 hores.<br />
De l’1 d’octubre al 30 d’abril aquests vehicles no podran circular per dins les<br />
poblacions entre les 9 i les 20 hores.<br />
3.- <strong>NORMATIVA</strong> APLICABLE.<br />
El no previst en aquesta or<strong>de</strong>nança serà d’aplicació les normatives vigents en la matèria <strong>de</strong>l<br />
Departament <strong>de</strong> Medi Ambient i <strong>de</strong>l Departament d’Agricultura Rama<strong>de</strong>ria i Pesca <strong>de</strong> la<br />
Generalitat <strong>de</strong> Catalunya.<br />
DISPOSICIÓ FINAL.<br />
Aquesta or<strong>de</strong>nança entrarà en vigor quan hagi transcorregut el termini <strong>de</strong> vint dies <strong>de</strong>l <strong>de</strong> la seva<br />
publicació íntegra en el Butlletí Oficial <strong>de</strong> la Província <strong>de</strong> Lleida i serà vigent fins que no es<br />
produeixi la seva modificació o <strong>de</strong>rogació expressa.<br />
Aquesta or<strong>de</strong>nança ha estat aprovada inicialment pel Ple <strong>de</strong> l’Ajuntament en la sessió ordinària<br />
<strong>de</strong> data 28 <strong>de</strong> <strong>de</strong>sembre <strong>de</strong> 1998 i <strong>de</strong>finitivament el Ple <strong>de</strong> l’Ajuntament en sessió celebrada el 29<br />
<strong>de</strong> març <strong>de</strong> 1999.<br />
NORMES SUBSIDIÀRIES DEL PLANEJAMENT D’ ÀGER. <strong>NORMATIVA</strong> <strong>URBANÍSTICA</strong>.
<strong>Normes</strong> <strong>Subsidiàries</strong> <strong>de</strong> <strong>Planejament</strong><br />
ANTECEDENTS HISTÒRICS<br />
CATÀLEG<br />
TEXT REFÓS<br />
Abril 2008
INVENTARI. CATÀLEG.<br />
CATÀLEG DE LES NORMES SUBSIDIÀRIES D'ÀGER<br />
C1<br />
ERMITA DE LA SANTÍSSIMA<br />
NOM: TRINITAT.<br />
SITUACIÓ: AFORES DE LA RÉGOLA. Es troba isolada al cim d'un petit turó, a uns 500 m.<br />
<strong>de</strong> la carretera d'Àger a Tremp i a uns 2 Km. <strong>de</strong> la Régola.<br />
MAPA: 31TCG181521.<br />
DESCRIPCIÓ<br />
: Ermita d'una sola nau amb absis semicircular amb espitllera al centre.<br />
La porta amb arc <strong>de</strong> mig punt és al mur <strong>de</strong> ponent, refet, i <strong>de</strong> l'edifici original<br />
només es conserva una finestra d'una sola esqueixada al centre <strong>de</strong> l'absis.<br />
A la façana hi ha traces que semblen indicar la presència d'una finestra, <strong>de</strong><br />
filiació imprecisa.<br />
C2<br />
NOM: ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANT JULIÀ.<br />
SITUACIÓ: NUCLI URBÀ DE LA RÉGOLA.<br />
MAPA: (327,4º28'50''-41º59'48'').<br />
DESCRIPCIÓ<br />
: Edifici <strong>de</strong> planta rectangular amb capelles laterals, adossat a altres edificis afegits.<br />
S'acce<strong>de</strong>ix per un portal lateral, reconeixent l'església per la façana, que té un<br />
mur<br />
espadanya amb dues obertures i campanar.<br />
C3<br />
NOM: CARRER MAJOR.<br />
SITUACIÓ: NUCLI URBÀ DE LA RÉGOLA.<br />
MAPA: ------<br />
DESCRIPCIÓ<br />
:<br />
Carrer que surt a la plaça major, vorejat <strong>de</strong> viven<strong>de</strong>s entre mitgeres <strong>de</strong> planta<br />
baixa<br />
i dos pisos.<br />
C4<br />
NOM: ESGLÉSIA PARROQUIAL LA MARE DE DÉU DEL ROSER.<br />
SITUACIÓ: NUCLI URBÀ DE CORÇA<br />
MAPA: (289,4º22'29''-42º01'45'').<br />
DESCRIPCIÓ<br />
: Edifici d'una nau <strong>de</strong> planta rectangular amb capelles laterals i cor sobre l'entrada.<br />
Té contraforts interiors amb pilastres adossa<strong>de</strong>s. Els arcs són <strong>de</strong> mig punt.<br />
Les voltes <strong>de</strong> canó amb lunetes. La coberta <strong>de</strong> teula àrab forma un frontó a la<br />
façana principal sobre el portal adovellat i la rossasa <strong>de</strong>l cor.<br />
La torre <strong>de</strong>l campanar és <strong>de</strong> planta quadrada, tornant-se vuitavat, amb quatre<br />
finestres i cobert amb una cúpula <strong>de</strong> maçoneria amb ràfec <strong>de</strong> teula àrab.<br />
C5<br />
NOM: CASTELL DE CORÇÀ (CLARAMUNT).<br />
NUCLI URBÀ DE<br />
SITUACIÓ: CORÇÀ.<br />
MAPA: ------<br />
NORMES SUBSIDIÀRIES DEL PLANEJAMENT D’ ÀGER.
INVENTARI. CATÀLEG.<br />
DESCRIPCIÓ<br />
:<br />
Vestigis <strong>de</strong> murs <strong>de</strong> maçoneria <strong>de</strong> pedra reblada, formant part d'un castell<br />
medieval<br />
encinglerat dalt d'un roquis que dominava l'accés per ponent a la Vall d'Àger.<br />
C6<br />
NOM: CALA COQUINA<br />
SITUACIÓ: NUCLI URBÀ D'AGULLÓ<br />
MAPA: ------<br />
DESCRIPCIÓ<br />
: Casa <strong>de</strong> pagés convertida en establía, a la que s'hi afegit un portal d'accés amb<br />
dovelles treballa<strong>de</strong>s i data a la clau.<br />
C7<br />
CASA<br />
NOM: CASTARESVELLA.<br />
SITUACIÓ: NUCLI URBÀ D'AGULLÓ<br />
MAPA: ------<br />
DESCRIPCIÓ<br />
: Habitatge <strong>de</strong> grans dimensions.Carreus irregulars <strong>de</strong> pedra, més treballada en els<br />
portals.<br />
C8<br />
NOM: ERMITA I SARCÓFAGS DE SANT PERE MÀRTIR D'AGULLÓ.<br />
SITUACIÓ: Es troba situada a uns centenasr <strong>de</strong> metres al N <strong>de</strong> la població d'Agulló.<br />
MAPA: 31TCG114536.<br />
DESCRIPCIÓ<br />
: Ermita <strong>de</strong> planta rectangular molt restaurada.<br />
La façana principal té una porta amb un llindà <strong>de</strong> carreus <strong>de</strong> pedra, una finestra a<br />
sobre i el remat d'una espadanya.<br />
S'han conservat dos sepulcres exempts, mancats <strong>de</strong> cobertes, <strong>de</strong> pedra <strong>de</strong> sauló.<br />
C9<br />
NOM: CAPELLA DEL MAS DE LA PEDRONA (SANT BARTOMEU).<br />
SITUACIÓ: AFORES D'AGULLÓ.<br />
MAPA: (289,4º24'05''-42º00'24'').<br />
DESCRIPCIÓ<br />
: De l'antiga capella sols hi resta la porta <strong>de</strong> dovelles <strong>de</strong> pedra, castada en un mur<br />
arrebossat d'un magatzem <strong>de</strong> la macla d'edificis on formen aquest conjunt agrícol,<br />
enlairat sobre un turó rocós.<br />
C10<br />
NOM: ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANT MATEU.<br />
SITUACIÓ: NUCLI URBÀ D'AGULLÓ.<br />
MAPA: (289,4º,24'32''-42º00'16'')<br />
DESCRIPCIÓ<br />
: Temple <strong>de</strong> planta rectangular amb porta a ponent, amb arca <strong>de</strong> mig punt.<br />
Òcul d'il.luminació <strong>de</strong>l cor, campanar <strong>de</strong> cadireta <strong>de</strong> dues plantes amb tres<br />
obertures i dues campanes a la façana principal.<br />
La coberta superior <strong>de</strong> teula àrab i la part superior van ésser reconstruïts.<br />
C11<br />
NORMES SUBSIDIÀRIES DEL PLANEJAMENT D’ ÀGER.
INVENTARI. CATÀLEG.<br />
NOM: MASIA DEL CALVO.<br />
SITUACIÓ: AFORES DE VILAMAJOR. Es troba a peu <strong>de</strong> la C-147.<br />
MAPA: ------<br />
DESCRIPCIÓ<br />
: Habitatge unifamiliar aïllat amb tipología tradicional <strong>de</strong> planta baixa, pis i golfa<br />
amb façana <strong>de</strong> carreus irregulars.<br />
Portal d'accés dovellat, <strong>de</strong> mig punt. Arcs <strong>de</strong> <strong>de</strong>scàrrega a les finestres.<br />
Llin<strong>de</strong>s <strong>de</strong> pedra a les finestres. Balconada noble <strong>de</strong>l primer pis tapada.<br />
Arcs <strong>de</strong> <strong>de</strong>scàrrega a les finestres. El remat <strong>de</strong> la golfa també ha estat modificat<br />
totalment, <strong>de</strong>ixant només una finestra el.liptica.<br />
C12<br />
NOM: CAPELLA DE SANT JOSEP.<br />
SITUACIÓ: VILAMAJOR.<br />
MAPA: (327,4º25'54''-41º56'10'').<br />
DESCRIPCIÓ<br />
: Capella <strong>de</strong> planta rectangular annexa a la masia <strong>de</strong>l Calvo.<br />
La porta té una llinda rectangular amb dovelles <strong>de</strong> carreus <strong>de</strong><br />
pedra.<br />
Dues finestres laterals i una rossada il.lumina l'interior.Una espadanya construida<br />
posteriorment remata la façana principal.<br />
C13<br />
NOM: ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANT JOSEP (SANT MACARI).<br />
SITUACIÓ: NUCLI URBÀ DE FONTDEPOU.<br />
MAPA: (327,4º26'47''-41º57'40'').<br />
DESCRIPCIÓ<br />
: Edifici <strong>de</strong> planta rectangular que té el portal adovellat, amb fornícula a la clau, a la<br />
façana <strong>de</strong> ponent. Un forat com a rossana il.lumina el cor i l'espadanya amb una<br />
campana presi<strong>de</strong>ix aquesta façana principal.<br />
C14<br />
NOM: CASTELL I TORRE DE FONTDEPOU.<br />
SITUACIÓ: NUCLI URBÀ DE FONTDEPOU.<br />
MAPA: (31TCG143480).<br />
DESCRIPCIÓ<br />
: Torre <strong>de</strong> guaita o <strong>de</strong>fensa <strong>de</strong> planta circular <strong>de</strong> tres plantes d'alçària que formava<br />
part <strong>de</strong>l castell <strong>de</strong> Font<strong>de</strong>pou.<br />
Hi ha una obertura per accés al segon nivell.<br />
Formava part <strong>de</strong> la xarxa <strong>de</strong> torres <strong>de</strong> guaita que es comunicaven entre elles<br />
controlant l'accés <strong>de</strong> les vallls.<br />
C15<br />
NOM: PORXOS DE FONTDEPOU.<br />
SITUACIÓ: NUCLI URBÀ DE FONTDEPOU.<br />
MAPA: ------<br />
DESCRIPCIÓ<br />
: Porxada que es produeix sota la cruïlla <strong>de</strong> tres carrers, per tal <strong>de</strong> comunicar-los.<br />
Un sol nivell, portals dovellats en el seu interior i sostre <strong>de</strong> bigues <strong>de</strong> fusta amb<br />
revoltons <strong>de</strong> rajola. Portal d'accés al porxo, <strong>de</strong> mig punt i carreus irregulars amb<br />
NORMES SUBSIDIÀRIES DEL PLANEJAMENT D’ ÀGER.
INVENTARI. CATÀLEG.<br />
contraforts.<br />
C16<br />
NOM: ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANT PERE DE MILLÀ.<br />
SITUACIÓ: NUCLI URBÀ DE MILLÀ.<br />
MAPA: (327,4º23'15''-42º00'00'').<br />
DESCRIPCIÓ<br />
: Església <strong>de</strong> planta rectangular amb una nau principal i capelles laterals amb cor<br />
sobre la porta.<br />
La coberta <strong>de</strong> dues vessants, més baixa als laterals, està rematant amb un arc<br />
<strong>de</strong> rajoles i teules la façana principal, coronada per una espadanya amb una<br />
campana.<br />
C17<br />
NOM: ERMITA DE SANT JAUME DE CAS.<br />
SITUACIÓ: AFORES D'ÀGER. Es trobà situada al costat <strong>de</strong> les Torres <strong>de</strong> Cas.<br />
CONTEXT: (327,4º29'00''-41º58'09'').<br />
DESCRIPCIÓ<br />
: Ermita abandonada,d'una nau amb tres alçàries creixents <strong>de</strong>s <strong>de</strong> l'absis fins a la<br />
nau, amb nínxols als murs interiors. Dues portes a la façana <strong>de</strong> migjorn, finestra<br />
espitllerada a l'absís i lateral; i espitllera en creu al mur <strong>de</strong> ponent.<br />
Els arcs torals, r eforç <strong>de</strong> la volta <strong>de</strong> canó, són continuació <strong>de</strong>ls pilars rematats<br />
per capitells amb els relleus <strong>de</strong>ls nobles <strong>de</strong> l'època.<br />
C18<br />
NOM: ERMITA DE SANTA ELENA.<br />
SITUACIÓ: AFORES D'ÀGER.<br />
MAPA: (289,4º27'42''-42º00'18'').<br />
DESCRIPCIÓ<br />
: Antiga ermita amb absis semicircular i volta <strong>de</strong> canó rebaixada.<br />
La porta amb arc rebaixat està protegida pel porxo, dues finestres i dues<br />
banca<strong>de</strong>s<br />
d'obra als laterals.<br />
C19<br />
NOM: CARRER DE SANT MARTÍ<br />
SITUACIÓ: NUCLI URBÀ D'ÀGER.<br />
MAPA: ------<br />
DESCRIPCIÓ<br />
:<br />
Carrer allargat que comença en una plaça i acaba en el portal que dona al raval<br />
<strong>de</strong><br />
Sant Martí, que ja era aforat <strong>de</strong>l poble. Vorejat d'edificis <strong>de</strong> planta baixa i dos<br />
pisos<br />
conserva la tipología tradicional. A més, la seva franja edificatoria dona sobre el<br />
barranc, creant un soterrani asolellat i terrasses amb arcuacions.<br />
Nombrosos portals adovellats i amb escuts i llin<strong>de</strong>s <strong>de</strong> pedra.<br />
La casa Gaspar <strong>de</strong> Portolà es troba en aquest carrer.<br />
C20<br />
NOM: FAÇANA AMB FORNÍCULA.<br />
NORMES SUBSIDIÀRIES DEL PLANEJAMENT D’ ÀGER.
INVENTARI. CATÀLEG.<br />
SITUACIÓ: NUCLI URBÀ D'ÀGER.<br />
MAPA: ------<br />
DESCRIPCIÓ<br />
: Façana amb carreus irregulars <strong>de</strong> pedra <strong>de</strong>l país que pertany a les antigues<br />
construccions <strong>de</strong>l turó <strong>de</strong> la vila, <strong>de</strong>l temps <strong>de</strong> la col.legiata i el castell.<br />
Portal dovellat <strong>de</strong> carreus irregulars, amb fornícula per sobre, <strong>de</strong> pedra treballada<br />
i escultòrica. Restes d'arc rebaixat incrustats a la façana.<br />
C21<br />
NOM: CASA DE D.GASPAR DE PORTOLÀ.<br />
SITUACIÓ: NUCLI URBÀ D'ÀGER.<br />
MAPA: CARRER DE SANT MARTÍ.<br />
DESCRIPCIÓ<br />
: Habitatge unifamiliar entre mitgeres <strong>de</strong> planta baixa i dos pisos davant-darrera.<br />
Portal d'accés dovellat, <strong>de</strong> mig punt i escut, i finestra amb llin<strong>de</strong>s <strong>de</strong> pedra a la<br />
planta baixa noble. A sobre dos pisos normals on es pot apreciar la diferència<br />
<strong>de</strong> balcona<strong>de</strong>s: una <strong>de</strong> pedra original i l'altra <strong>de</strong> fusta i ferro posterior.<br />
Façana <strong>de</strong> pedra <strong>de</strong>l país.<br />
C22<br />
NOM: PORXOS D'ÀGER.<br />
SITUACIÓ: NUCLI URBÀ D'ÀGER.<br />
MAPA: CARRER SANT PERE.<br />
DESCRIPCIÓ<br />
: Porxa<strong>de</strong>s relaciona<strong>de</strong>s entre sí que es produeixen sovint sota la cruïlla edificada<br />
<strong>de</strong> dos carrers. Sostre amb bigues <strong>de</strong> fusta i revoltons <strong>de</strong> rajoles <strong>de</strong>l país.<br />
Portals d'entrada <strong>de</strong> mig punt malmesos. Portals interiors <strong>de</strong> carreus regulars i<br />
treballats.<br />
C23<br />
NOM: CASA PARROQUIAL.<br />
SITUACIÓ: NUCLI URBÀ D'ÀGER.<br />
MAPA: CARRER DE SANT MARTÍ.<br />
DESCRIPCIÓ<br />
: Edifici entre mitgeres <strong>de</strong> pl.baixa i dos pisos. La tipología tradicional <strong>de</strong> planta<br />
baixa per estabulació, planta pis per vivenda i golfa, ha estat transformada en<br />
aquesta residència en planta noble d'accés i dues plantes <strong>de</strong> residència.<br />
El tipus <strong>de</strong> forat es conserva, amb porta dovellada, finestres <strong>de</strong> mig punt i petit<br />
forat rodó a la golfa.<br />
També s'introdueix ràfecs <strong>de</strong> separació <strong>de</strong> les plantes i una petita fornícula per<br />
l'imatge religiosa.<br />
C24<br />
NOM: CASA PAIRAL.<br />
SITUACIÓ: NUCLI URBÀ D'ÀGER.<br />
MAPA: CARRER DE SANT PERE.<br />
DESCRIPCIÓ<br />
: Gran edifici en cantonera <strong>de</strong> planta baixa i dos pisos, <strong>de</strong> tipología tradicional,<br />
encara que molt disfressat pels afegits "mo<strong>de</strong>rns".<br />
portal d'arc rebaixat. Acabament <strong>de</strong> finestres el.liptiques a la golfa.<br />
C25<br />
NORMES SUBSIDIÀRIES DEL PLANEJAMENT D’ ÀGER.
INVENTARI. CATÀLEG.<br />
NOM: CRIPTA DE STA.MARIA LA VELLA.<br />
SITUACIÓ: NUCLI URBÀ D'ÀGER.<br />
MAPA: RECINTE DE LA COL.LEGIATA.<br />
DESCRIPCIÓ<br />
: Originàriament, construcció soterrània <strong>de</strong> tres naus que, com a mena <strong>de</strong> cripta,<br />
s'acaben en semicircle: d'aquesta par no resta més que la nau <strong>de</strong> volta <strong>de</strong> canó<br />
que la precedia.<br />
L'absís central té tres finestres amb un arc <strong>de</strong> mig punt interior, espitlleres a<br />
l'exterior.<br />
En la vista panoràmica <strong>de</strong> la col.legiata s'aprecia en els murs exteriors un canvi<br />
<strong>de</strong> nivell pel tipus d'aparell <strong>de</strong> fila<strong>de</strong>s <strong>de</strong> carreus <strong>de</strong> pedra.<br />
C26<br />
NOM: CAPELLA DE LA MARE DE DÉU. CASA CHAPARRO.<br />
SITUACIÓ: NUCLI URBÀ D'ÀGER.<br />
MAPA: (289,4º27'00''-42º00'00'').Carrer <strong>de</strong> Sant Martí.<br />
DESCRIPCIÓ<br />
: Edifici entre mitgeres seguint la tipologia comuna en aquest carrer.<br />
El més important són els elements que resten <strong>de</strong>l que fora ermita familiar (potser<br />
fins i tot <strong>de</strong>ls Portolà), amb portal dovellat <strong>de</strong> carreus regulars i motllurats amb<br />
clau gravada: finestra rodona <strong>de</strong> secció motllurada i ferro forjat treballat.<br />
C27<br />
NOM: ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANT VICENÇ D'ÀGER.<br />
SITUACIÓ: NUCLI URBÀ D'ÀGER.<br />
MAPA: (289,4º27'00''-42º00'00''). Carrer Sant Vicenç.<br />
DESCRIPCIÓ<br />
:<br />
Edifici medieval amb reformes neoclàssiques, adossat a una tercera nau<br />
romànica.<br />
Forma un conjunt <strong>de</strong> tres naus amb absis semicircular. Arc triomfal apuntant i una<br />
nau central amb voltes d'aresta amb lunetes. El cor és sobre el portal adovellat.<br />
A la cantonada <strong>de</strong> migjorn s'aixeca una torre-campanar <strong>de</strong> planta rectangular i<br />
finestres amb arc <strong>de</strong> mig punt.<br />
Les cobertes, molt modifica<strong>de</strong>s, són <strong>de</strong> teula àrab.<br />
C28<br />
NOM: ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANT SALVADOR D'ÀGER.<br />
SITUACIÓ: NUCLI URBÀ D'ÀGER.<br />
MAPA: (289,4º27'00''-42º00'00''). Carrer Sant Vicenç.<br />
DESCRIPCIÓ<br />
: Era l'antiga església parroquial, actualment ajuntada a la <strong>de</strong> Sant Vicenç.<br />
Tan sols es conserva una part <strong>de</strong> l'absís amb una finestra; dues finestres més,<br />
espitllera<strong>de</strong>s amb arc <strong>de</strong> mig punt que s'obren a la façana nod, tot sense cap<br />
<strong>de</strong>tall <strong>de</strong>coratiu.<br />
Els murs són <strong>de</strong> fila<strong>de</strong>s <strong>de</strong> carreus <strong>de</strong> pedra i la coberta superposada és <strong>de</strong> teula<br />
àrab.<br />
C29<br />
NOM: PORTAL D'ENTRADA AL CARRER SANT MARTÍ.<br />
SITUACIÓ: NUCLI URBÀ D'ÀGER.<br />
MAPA: CARRER SANT MARTÍ.<br />
DESCRIPCIÓ Portal d'entrada al carrer <strong>de</strong> S.Martí, <strong>de</strong> mig punt, dovellat, amb carreus irregulars<br />
NORMES SUBSIDIÀRIES DEL PLANEJAMENT D’ ÀGER.
INVENTARI. CATÀLEG.<br />
:<br />
<strong>de</strong> pedra treballada i clau diferenciada.<br />
C30<br />
NOM: COL.LEGIATA DE SANT PERE.<br />
SITUACIÓ: NUCLI URBÀ D'ÀGER.<br />
MAPA: (289,4º27'00''-42º00'00'').<br />
DESCRIPCIÓ<br />
: Edifici <strong>de</strong> planta basilical <strong>de</strong> tres naus, cobertes amb voltes <strong>de</strong> canó <strong>de</strong> perfil<br />
semicircular . Les voltes reforça<strong>de</strong>s per arcs torals.<br />
Les naus separa<strong>de</strong>s per tres arcs formers a cada costat, adopten un perfil<br />
graonat. L'absis central adopta exteriorment una forma semicilíndrica.<br />
C31<br />
NOM: ESGLÉSIA DE SANTA COLOMA D'ÀGER.<br />
SITUACIÓ: AFORES D'ÀGER.<br />
31TCG145528. Darrera Cementiri<br />
MAPA: d'Àger.<br />
DESCRIPCIÓ<br />
: Es tracta d'una <strong>de</strong> les esglésies més antigues <strong>de</strong> la vall d'Àger. La seva estructura<br />
és d'una nau, amb una capçalera disposada transversalment.<br />
La primera troballa en quest jaciment es féu ja al començament <strong>de</strong>l segle XX.<br />
A les excavacions s'han trobat sarcòfags i tombes <strong>de</strong> lloses, restes d'un mur<br />
al costat d'aquests enterraments, bona part <strong>de</strong> la planta <strong>de</strong>l temple, i també<br />
material d'època romana i medieval.<br />
C32<br />
NOM: ESGLÉSIA DE SANTA MARIA DEL PLA.<br />
SITUACIÓ: AFORES D'ÀGER.<br />
MAPA: 31TCG128527.Masia <strong>de</strong> Serret.Carretera d'Àger a Agulló.<br />
DESCRIPCIÓ<br />
: De l'edifici alt-medieval només es conserva una bona part <strong>de</strong>ls murs, integrats en<br />
l'obra <strong>de</strong>l mas: ha perdut totalment el sostre.<br />
La seva estructura és d'una sola nau, capçada a llevant per un absis semicircular<br />
i no se'n conserva cap obertura.<br />
C33<br />
NOM: TORRE DE SANUI (TORRE DE GUAITA).<br />
SITUACIÓ: AFORES D'ÀGER.<br />
MAPA: 31TCG136526. Prop <strong>de</strong> la Masia <strong>de</strong> Serret.Carretera d'Àger a Agulló.<br />
DESCRIPCIÓ<br />
: La Torre <strong>de</strong> Sanui és una casa <strong>de</strong> camp bastant recent que ocupa el lloc on<br />
antigament hi hagué una torre <strong>de</strong> guaita.<br />
Les restes <strong>de</strong> l'antiga torre <strong>de</strong> guaita, <strong>de</strong> planta circular, ara són reaprofita<strong>de</strong>s<br />
en una cisterna.<br />
C34<br />
NOM: ESGLÉSIA DE SANTA EUGÈNIA DE LA RÈGOLA.<br />
SITUACIÓ: AFORES DE LA RÉGOLA.<br />
MAPA: (327,4º29'00''-41º59'35'').<br />
DESCRIPCIÓ<br />
: És un edifici d'una sola nau, coberta amb volta <strong>de</strong> canó <strong>de</strong> perfil semicircular.<br />
NORMES SUBSIDIÀRIES DEL PLANEJAMENT D’ ÀGER.
INVENTARI. CATÀLEG.<br />
La porta, totalment reconstruïda, s'obre en la façana <strong>de</strong> ponent.<br />
En els murs <strong>de</strong> la nau s'obren diversos nínxols rectangulars, <strong>de</strong> distribució<br />
irregular.<br />
C35<br />
NOM: CASA FORTA DEL MAS DEL REI.<br />
SITUACIÓ: AFORES DE VILAMAJOR.<br />
MAPA: 31TCG118466. A 2 Km. <strong>de</strong>s <strong>de</strong> l'inici <strong>de</strong> la carretera <strong>de</strong> Tartareu.<br />
DESCRIPCIÓ<br />
: Aquesta casa forta o petit castell té una planta lleugerament rectangular.<br />
D'acord amb el que <strong>de</strong>duïm per les finestres d'espitllera a totes les façanes, llevat<br />
<strong>de</strong> l'oriental, <strong>de</strong>via tenir tres nivells i, per tant, dos trespols <strong>de</strong> fusta i una coberta.<br />
Els seus murs són fets amb uns carreus bastant grans i ben arrenglerats en fila-<br />
<strong>de</strong>s. La pedra emprada és la roca calcària <strong>de</strong>l país.<br />
C36<br />
NOM: CASTELL, VILATGE I ESGLÉSIA DE SANT LLORENÇ D'ARES.<br />
SITUACIÓ: AFORES D'ÀGER. (Coll d'Ares).<br />
MAPA: 31TCG093574. Sobre el vessant <strong>de</strong> la Noguera Ribagorçana, a l'extrem<br />
occi<strong>de</strong>ntal <strong>de</strong> la Serra <strong>de</strong>l Montsec d'Ares.<br />
DESCRIPCIÓ<br />
: El castell és format per una planta semicircular. Al voltant d'aquesta torre, es<br />
construí <strong>de</strong>sprés un recinte poligonal molt irregular, amb sis costats, que aprofita<br />
el terreny i s'a<strong>de</strong>qua al relleu. En els murs d'aquest clos sobirà és visible que hi<br />
havia hagut tres nivells <strong>de</strong> cambres, amb dos pisos superiors.<br />
El recinte jussà, que cloïa el castell, l'església i el poble original, era format per<br />
un mur que tallava tota la part <strong>de</strong>l cimal <strong>de</strong>l turó no <strong>de</strong>fensada pel cingle natural.<br />
L'església es d'una nau, la coberta amb volta <strong>de</strong> canó, reforçada per dos arcs<br />
torals. L'absis era semicircular i <strong>de</strong>via posseir <strong>de</strong>coració a la façana.<br />
C37<br />
NOM: ESGLÉSIA DE SANTA MARIA D'ARES. MAS DEL BATLLE.<br />
SITUACIÓ: AFORES D'ÀGER. (Coll d'Ares).<br />
MAPA: 31TCG091581. A mig Km.<strong>de</strong> Sant Llorenç d'Ares.<br />
DESCRIPCIÓ<br />
: Església d'una nau, coberta amb volta <strong>de</strong> canó <strong>de</strong> perfil semicircular; reforçada<br />
per dos arcs torals, un d'ells adossat al mur <strong>de</strong> ponent, i capçada a llevant per<br />
un absis semicircular, obert a la nau mitjançant un arc presbiteral.<br />
C38<br />
NOM: ESGLÉSIA DE SANT ANTONI ABAT. VILATGE DE CONILL (POBLAT).<br />
SITUACIÓ: AFORES D'ÀGER. (Serra <strong>de</strong>l Montsec).<br />
MAPA: 31TCG175540. S'hi acce<strong>de</strong>ix pel camí <strong>de</strong> Plan<strong>de</strong>mates, que va <strong>de</strong>s <strong>de</strong> la vila<br />
DESCRIPCIÓ<br />
:<br />
d'Àger fins a l'Atmella <strong>de</strong>l Montsec.<br />
D'aquest poble medieval, situat en un indret elevat i fàcilment <strong>de</strong>fensable, <strong>de</strong>s<br />
d'on<br />
es pot observar la vall i el castell d'Àger, gairebé només resten alguns vestigis <strong>de</strong><br />
les<br />
muralles.<br />
El bosc i la garriga impe<strong>de</strong>ixen <strong>de</strong> veure les característiques <strong>de</strong> les altres construccions<br />
que hi havia. El més visible són les restes <strong>de</strong>l recinte murat. No es ben<br />
NORMES SUBSIDIÀRIES DEL PLANEJAMENT D’ ÀGER.
INVENTARI. CATÀLEG.<br />
rectilini. Fa diversos angles per a adaptar-se al relleu.<br />
C39<br />
NOM: CASTELL I ESGLÉSIA DE SANTA MARIA DE DÉU DE LA PERTUSA.<br />
SITUACIÓ: AFORES DE CORÇÀ.<br />
31TCG074575. A l'entrada <strong>de</strong>l congost <strong>de</strong> Mont-<br />
MAPA: Rebei.<br />
DESCRIPCIÓ<br />
: L'edifici s'adossa per la banda <strong>de</strong> ponent a la roca. El mur és rectilini. Per contra,<br />
tot i que la planta sigui bàsicament quadrangular, l es parets <strong>de</strong> l'E i <strong>de</strong>l S són<br />
corbes.<br />
C40<br />
NOM: CASA FORTA DE LES CONCLUES (TORRE DE GUAITA).<br />
SITUACIÓ: AFORES DE CORÇÀ.<br />
MAPA: 31TCG063545. Davant <strong>de</strong>l congost <strong>de</strong> les conclues.<br />
DESCRIPCIÓ<br />
: Edifici <strong>de</strong> planta rectabgular. Hi havia un nivell inferior, on s'obria la porta, i un pis<br />
principal, cobert amb tres arcs <strong>de</strong> diafragma, <strong>de</strong>ls quals només s'ha conservat el<br />
central.<br />
Aquesta força <strong>de</strong> les Conclues <strong>de</strong>via ésser l'habitatge més o menys fortificat d'un<br />
membre <strong>de</strong> la noblesa local, per controlar la ribera <strong>de</strong>l riu, juntament amb altres<br />
fortaleses <strong>de</strong> la zona.<br />
C41<br />
NOM: CASTELL DE CLARAMUNT (TORRE DE GUAITA).<br />
SITUACIÓ: AFORES DE CORÇÀ.<br />
MAPA: 31TCG100555. AL Vessant meridional <strong>de</strong> la Serra <strong>de</strong>l Montsec.<br />
DESCRIPCIÓ<br />
: El castell <strong>de</strong> Claramunt era format per una torre <strong>de</strong> planta quasi quadrangular i<br />
un recinte.<br />
Com en relació amb molts altres castells d'aquestes contra<strong>de</strong>s, hi havia als peus<br />
<strong>de</strong> la fortificació un poble que, en aquest cas, ha subsistit fins a l'epoca mo<strong>de</strong>rna.<br />
C42<br />
NOM: ERMITA DE LA MARE DE DÉU DE PEDRA.<br />
SITUACIÓ: AFORES D'ÀGER. S'hi acce<strong>de</strong>ix per una pista que arranca <strong>de</strong>l camí <strong>de</strong> Coll<br />
d'Ares, a l'altura <strong>de</strong>l Mas Masierol.<br />
MAPA: (289,4º26'50''-42º01'43'').<br />
DESCRIPCIÓ<br />
: L'església primitiva presenta una planta força peculiar actualment, a causa <strong>de</strong> les<br />
reformes que ha patit.<br />
Es tracta d'un temple d'una sola nau, amb capçalera orientada a llevant, però amb<br />
una testera recta que ressalta externament. La nau és coberta amb una volta <strong>de</strong><br />
canó <strong>de</strong> perfil semicircular amb dos arcs torals.<br />
Dins l'església cri<strong>de</strong>n l'atenció les fornícules buida<strong>de</strong>s al mur septentrional, que<br />
segurament eren disposa<strong>de</strong>s per a les ofrenes.<br />
C43<br />
NOM: TORRE I NECRÒPOLI DEL NEGRE (TORRE DE GUAITA).<br />
SITUACIÓ: AFORES D'ÀGER.<br />
MAPA: 31TCG137552. A uns centenars <strong>de</strong> metres, al nord <strong>de</strong>l Mas <strong>de</strong> Masierol, al peu<br />
<strong>de</strong> la muntanya, a l'esquerra <strong>de</strong>l camí que porta a l'ermita <strong>de</strong> Pedra.<br />
NORMES SUBSIDIÀRIES DEL PLANEJAMENT D’ ÀGER.
INVENTARI. CATÀLEG.<br />
DESCRIPCIÓ<br />
: Es tracta d'una torre, <strong>de</strong> planta circular. Prop <strong>de</strong> la Torre <strong>de</strong>l Negre, ja a la zona<br />
boscosa, hi ha testimonis d'una antiga necròpoli. S'hi han trobat un sarcòfag<br />
exempt sencer, mig colgat per la terra, i diversos fragments d'altres enterraments,<br />
exempts també però molt malmesos.<br />
C44<br />
NOM: CASTELL, VILATGE I ESGLÉSIA DE SANTA MARIA DE MONTLLEÓ.<br />
SITUACIÓ: AFORES D'ÀGER.<br />
MAPA: 31TCG128504. A prop <strong>de</strong>l port d'Àger, a 979 metres.<br />
DESCRIPCIÓ<br />
: Les restes d'un castell que es conserven en aquest indret són molt escasses.<br />
A la part inferior, dins <strong>de</strong>l clos <strong>de</strong>l poble, hi ha cambres, mig ensorra<strong>de</strong>s, que<br />
corresponen al tipus d'habitatges medievals <strong>de</strong> poble.<br />
L'església <strong>de</strong> Sta.Maria és un edifici d'una sola nau coberta amb volta <strong>de</strong> canó,<br />
i capçada a llevant per un absis semicircular, obert directament a la nau.<br />
El seu estat <strong>de</strong> ruïna és practicament total i només se'n conserva l'absis, part<br />
<strong>de</strong>l mur, i part <strong>de</strong>l mur <strong>de</strong> ponent.<br />
C45<br />
NOM: CASTELL D'ESCUMÓ (TORRE DE GUAITA).<br />
SITUACIÓ: TERME MUNICIPAL D'ÀGER.<br />
MAPA: 31TCG225548. Damunt <strong>de</strong>l Castell <strong>de</strong> Sant Oïsme.<br />
DESCRIPCIÓ<br />
: Del castell, actualment es po<strong>de</strong>n veure les restes <strong>de</strong> la torre circular i alguns<br />
fragments <strong>de</strong>l mur <strong>de</strong>l recinte.<br />
C46<br />
NOM: CASTELL DE MALLABECS (TORRE DE GUAITA).<br />
SITUACIÓ: TERME MUNICIPAL D'ÀGER.<br />
MAPA: 31TCG198559. Situat a mig vessant <strong>de</strong> la serra <strong>de</strong>l Montsec d'Ares, damunt <strong>de</strong>l<br />
poble <strong>de</strong> l'Ametlla.<br />
DESCRIPCIÓ<br />
: Castell petit, <strong>de</strong> planta allargada, amb sis costats.<br />
L'aparell constructiu reflecteix l'antigor d'aquesta construcció.<br />
Els murs són fets <strong>de</strong> pedres quasi sense treballar, que formen fila<strong>de</strong>s més o<br />
menys acura<strong>de</strong>s. Les pedres solen ésser més aviat petites.<br />
C47<br />
NOM: CAMÍ DE TERRADETS.<br />
SITUACIÓ: CONGOST DE TERRADETS.<br />
MAPA: 32-12 (289). Congost <strong>de</strong> Terra<strong>de</strong>ts.<br />
DESCRIPCIÓ<br />
: Aquesta via, permetia enllaçar la vall d'Àger amb el Pallars, al llarg <strong>de</strong>l congost <strong>de</strong><br />
Terra<strong>de</strong>ts.<br />
Aquest camí, darrerament molt malmès, és, pel que fa al traçat bàsic, una bona<br />
mostra <strong>de</strong> via medieval.<br />
C48<br />
NOM: EXTRAMURS DE L'ESGLÉSIA DE SANT JOAN BAPTISTA.<br />
SITUACIÓ: NUCLI URBÀ D'ÀGER.<br />
MAPA: (289, 4º27'00''-42º00'00'') Carrer <strong>de</strong> la font.<br />
DESCRIPCIÓ Restes <strong>de</strong>l mur d'una capella.<br />
NORMES SUBSIDIÀRIES DEL PLANEJAMENT D’ ÀGER.
INVENTARI. CATÀLEG.<br />
:<br />
C49<br />
NOM: RESTES DE L'ESGLÉSIA DE LA MARE DE DÉU DE L'ESPERANÇA.<br />
SITUACIÓ: NUCLI URBÀ D'ÀGER.<br />
MAPA: (289,4º27'00''-42º00'00''). Situada a l'interior <strong>de</strong> casa Montardit.<br />
DESCRIPCIÓ<br />
: Fragment <strong>de</strong> mur amb l'opus spicatum.<br />
C50<br />
NOM: CAPELLA DEL SANT CRIST.<br />
SITUACIÓ: CEMENTIRI D'ÀGER.<br />
MAPA: (289,4º27'00''-42º00'00''). Es troba dins <strong>de</strong>l recinte <strong>de</strong>l cementiri d'Àger.<br />
DESCRIPCIÓ<br />
: Construcció <strong>de</strong> planta rectangular, amb coberta a dues aigües.<br />
C51<br />
NOM: ESGLÉSIA DE LA MARE DE DÉU DE COLOBÓ.<br />
SITUACIÓ: TERME MUNICIPAL D'ÀGER.<br />
MAPA: (289,4º28'27''-42º02'01''). S'hi acce<strong>de</strong>ix <strong>de</strong>s d'una pista que surt <strong>de</strong>l camí <strong>de</strong><br />
Sant Alís.<br />
DESCRIPCIÓ<br />
: Santuari. Actualment s'ha restaurat part <strong>de</strong> l'edifici i la coberta.<br />
C52<br />
NOM: CAPELLA DE LA MARE DE DÉU DE LOURDES.<br />
SITUACIÓ: TERME MUNICIPAL D'ÀGER.<br />
MAPA: (327,4º26'20''-41º58'33'').<br />
DESCRIPCIÓ<br />
: Capella. Construcció <strong>de</strong> planta rectangular amb coberta a dues aigües.<br />
C53<br />
ERMITA DE SANT<br />
NOM: ROMÀ.<br />
SITUACIÓ: MASOS DE MILLÀ.<br />
MAPA: (327,4º22'46''-41º57'59'').<br />
DESCRIPCIÓ<br />
: Els seus murs són fets amb uns carreus bastant grans i ben arrenglerats en fila<strong>de</strong>s.<br />
La pedra emprada és la roca calcària <strong>de</strong>l país.<br />
C54<br />
NOM: CAPELLA DE SANT LLOBÍ.<br />
SITUACIÓ: NUCLI URBÀ DE MILLÀ.<br />
MAPA: (327,4º24'00''-41º59'13'').<br />
DESCRIPCIÓ<br />
: Masia amb una capella a l'interior i campanaret al cim <strong>de</strong> la coberta.<br />
C55<br />
NOM: MAS DE CARLETS.<br />
SITUACIÓ: TERME MUNICIPAL D'ÀGER.<br />
MAPA: ------<br />
DESCRIPCIÓ<br />
: Masia d'interés amb molí d'oli.<br />
NORMES SUBSIDIÀRIES DEL PLANEJAMENT D’ ÀGER.
INVENTARI. CATÀLEG.<br />
C56<br />
NOM: MAS DE LA PARDINA.<br />
SITUACIÓ: TERME MUNICIPAL D'ÀGER.<br />
MAPA: ------<br />
DESCRIPCIÓ<br />
: Masia d'interés.<br />
C57<br />
NOM: MOLÍ DE FARRAN O DEL MESTRE.<br />
SITUACIÓ: TERME MUNICIPAL D'ÀGER.<br />
MAPA: ------<br />
DESCRIPCIÓ<br />
: Molí fariner, amb doble bassal i dos edificis <strong>de</strong> molins. Els casals <strong>de</strong>ls molins<br />
amb vivenda, solen tenir l'habitatge en la planta superior i el molí en la part<br />
baixa. El segon molí solament presentava l'edifici per allotjar les moles.<br />
C58<br />
NOM: MOLÍ DE CAPELLANS.<br />
SITUACIÓ: TERME MUNICIPAL D'ÀGER.<br />
MAPA: ------<br />
DESCRIPCIÓ<br />
: Era un molí fariner, amb doble bassal i dos edificis <strong>de</strong> molins en diferents nivells.<br />
En el superior la casa <strong>de</strong>l moliner.<br />
C59<br />
NOM: MOLÍ DE CORÇA (PREMSA D'OLI).<br />
SITUACIÓ: AFORES DE CORÇA. Mas <strong>de</strong> Badia.<br />
MAPA: ------<br />
DESCRIPCIÓ<br />
: Es conserva la premsa amb perfectes condicions. Està situat sota roquetes,<br />
allotjat en un edifici senzill, d'una sola planta sense casa per vivenda.<br />
Només funcionava en època <strong>de</strong> collita <strong>de</strong> les olives (<strong>de</strong>sembre-gener) per això<br />
no hi havia vivenda com als molins <strong>de</strong> farina.<br />
C60<br />
NOM: MOLÍ D'EN SERRA.<br />
SITUACIÓ: AFORES D'ÀGER.<br />
MAPA: ------<br />
DESCRIPCIÓ<br />
: Molí fariner, format també per dos edificis, però equidistants per no permetre<br />
el <strong>de</strong>snivell <strong>de</strong>l terreny <strong>de</strong> construir-els un sobre <strong>de</strong> l'altre.<br />
C61<br />
NOM: MOLÍ DE QUERALT.<br />
SITUACIÓ: AFORES DE LA RÈGOLA.<br />
MAPA: ------<br />
DESCRIPCIÓ<br />
: Molí fariner fortificat, amb dues finestres d'espitllera en les cares <strong>de</strong>ls murs<br />
occi<strong>de</strong>ntal i meridional.<br />
C62<br />
NORMES SUBSIDIÀRIES DEL PLANEJAMENT D’ ÀGER.
INVENTARI. CATÀLEG.<br />
NOM: MOLÍ DE MOLINOU.<br />
SITUACIÓ: AFORES DE LA RÈGOLA.<br />
MAPA: ------<br />
DESCRIPCIÓ<br />
: Aquest molí conserva encara in situ les velles moles <strong>de</strong> pedra substituï<strong>de</strong>s al<br />
segle passat, amb mesures semblants als actuals.<br />
El tipus d'engarçament <strong>de</strong> l'arbre amb la mola volant <strong>de</strong>l Molinou, en forma <strong>de</strong><br />
creu, és un sistema francés (porta escrit "Production La Ferté") i s'adoptà el<br />
segle passat, quan es canviaren les moles, i per aquest motiu rebé <strong>de</strong>s d'ales-<br />
hores l'apel.latiu <strong>de</strong> Molinou.<br />
C63<br />
NOM: MOLÍ DE MÀQUINA.<br />
SITUACIÓ: NUCLI URBÀ D'ÀGER. Prop <strong>de</strong>l camí <strong>de</strong> Santes Creus.<br />
MAPA: ------<br />
DESCRIPCIÓ<br />
: Molí d'oli, que funcionava en època <strong>de</strong> collita.<br />
C64<br />
NOM: MOLÍ DEL FRARE.<br />
SITUACIÓ: NUCLI URBÀ D'ÀGER. A prop <strong>de</strong> la Font <strong>de</strong>l Pedró.<br />
MAPA: ------<br />
DESCRIPCIÓ<br />
: Es conserva el roll, el caragol i algunes peces <strong>de</strong> la premsa <strong>de</strong>smuntada.<br />
C65<br />
NOM: MOLÍ D'EN PERUBÍ.<br />
SITUACIÓ: NUCLI URBÀ D'ÀGER. Darrera carrer <strong>de</strong> Sol<strong>de</strong>vila.<br />
MAPA: ------<br />
DESCRIPCIÓ<br />
: Antic molí d'oli <strong>de</strong> premsa <strong>de</strong> la Vila d'Àger adossat a la muralla.<br />
Perdura el roll <strong>de</strong> pedra, un bací també <strong>de</strong> pedra, les senyals <strong>de</strong> la premsa en<br />
la roca i restes d'un arc i d'un mur amb aparell gòtic.<br />
C66<br />
NOM: MOLÍ D'EN GUÀRDIA.<br />
SITUACIÓ: AFORES DE L'ATMELLA.<br />
MAPA: ------<br />
DESCRIPCIÓ<br />
: El topònim fa referència sens dubte al seu caràcter fortificat, amb trets <strong>de</strong>fensius<br />
i amb vestigis constructius més antics.<br />
En el casal d'aquest molí, ja molt enrunat, es presenta una finestra d'espitllera<br />
en el pis inferior, on era l'estança <strong>de</strong>l molí.<br />
NORMES SUBSIDIÀRIES DEL PLANEJAMENT D’ ÀGER.