BANDOLERISME, BANDOLERS I BANDOSITATS Documents ...

BANDOLERISME, BANDOLERS I BANDOSITATS
Sant Martí de Maldà, Grup de Recerques de les Terres de Ponent, 2009, p. 147-217
Josep M. Llobet i Portella
Documents cerverins sobre bandolers (1545-1636)
UNED. Centre Associat de Cervera
Introducció
Atès que el bandolerisme fou un fenomen molt extens en el territori i de llarga
durada en el temps, no ens ha d’estranyar que generés una quantitat tan extensa de
documentació que es faci realment difícil fins i tot la selecció d’un conjunt de textos que
permeti al lector tenir una visió aprofundida d’aquells esdeveniments. Amb tot, en
aquest treball, hem intentat triar un grup de documents, noranta en total, que creiem que
poden aportar alguna informació sobre el desenvolupament del bandolerisme dins la
vegueria de Cervera i territoris propers des de l’any 1545 al 1636, període en què les
activitats dels bandolers possiblement van assolir la màxima activitat dins l’àmbit
territorial esmentat.
L’esmentat desenvolupament del bandolerisme dins la vegueria de Cervera, per
tal d’entendre millor el procés, caldria situar-lo en el context de les lluites socials dels
segles XVI i XVII i, més concretament, de la pugna existent entre “nyerros” i “cadells”,
cosa que aquí no fem per no ultrapassar la finalitat del nostre propòsit: oferir bàsicament
una sèrie de documents locals.
Aquests noranta documents, que es guarden a l’Arxiu Comarcal de la Segarra
(ACSG), els donem transcrits al final de l’article. Prèviament, però incloem uns breus
comentaris sobre els fets que es desprenen dels textos i una llista amb els noms dels
trenta bandolers que hi són esmentats o que protagonitzaren alguna de les actuacions
documentades.
1

1. L’organització dels sometents i la captura de bandolers
Un parell de textos de l’any 1545 ens mostren les dificultats, especialment
econòmiques, que comportava l’organització dels sometents per perseguir bandolers a la
vegueria de Cervera. Amb tot, els paers cerverins procuraren prendre les mesures
adients perquè la gent del sometent no patís gana ni set (Documents números 1 i 2).
L’organització d’aquests sometents, algunes vegades, donava els seus fruits.
Així, l’any 1549, s’aconseguí la captura de quinze o setze bandolers que havien robat un
home que havia portat forment a Cervera per vendre’l al mercat. Atès que la vila tenia
privilegi de judicatura, 1
el lloctinent i capità general de Catalunya permeté que els
malfactors fossin jutjats a la vila (Document número 3).
Al començament de l’any següent, novament s’organitzà un grup de gent armada
per perseguir els bandolers. El consell municipal acordà que fossin elegides cent
persones i que aquestes disposessin de les armes necessàries per portar a terme la tasca
encomanada. Com a compensació, cada una d’ells rebria dos sous per cada dia que es
trobés fora de la vila (Document número 4).
Tres anys després, les autoritats cerverines decidiren que fossin trenta els homes
armats que anessin a perseguir bandolers, però, en cas de necessitat, podrien ser
cinquanta o cent i, com a últim recurs, aquesta persecució la realitzarien la totalitat dels
homes de la vila (Document número 5).
Durant el mes de febrer de 1553, fou capturat pel sometent de la vegueria de
Cervera un bandoler anomenat Bartomeu Barrufet. 2
El lloctinent i capità general de
Catalunya felicità les autoritats cerverines per aquesta important detenció i, novament,
permeté que un bandoler pogués ser jutjat a la vila (Document número 6).
La captura del bandoler Barrufet l’havia dirigit Jaume Joan de Tuixén, que era
3
lloctinent de veguer i batlle. Deu dies després, però, aquest oficial es trobava sense
cavall, cosa que impossibilitava la continuació de les operacions contra els bandolers.
Malgrat que el preu d’un cavall era força elevat –valia quaranta ducats–, el consell
1
. L’any 1335, el rei Alfons III va confirmar el costum que tenien els paers i prohoms de Cervera de jutjar
les causes penals tant de cristians com de jueus dins la vila i la vegueria de Cervera. Aquesta confirmació
es troba transcrita a: Max TURULL, Montserrat GARRABOU, Josep HERNANDO i Josep M. LLOBET, Llibre
de privilegis de Cervera (1182-1456), Barcelona, Fundació Noguera, 1991, ps. 98-100.
2
. Més informació a: Arxiu Comarcal de la Segarra (ACSG), Cervera, Fons Municipal, Consells, 1553, f.
22.
3
. Els càrrecs de veguer i batlle, a Cervera, els exercia la mateixa persona.
2

municipal cerverí, per tal de resoldre el problema, acordà que aquesta quantitat de
diners fos deixada al lloctinent (Document número 7).
Quan no hi havia el veguer i batlle ni el seu lloctinent, eren els paers de Cervera
els que havien d’assumir la responsabilitat de perseguir els bandolers. Ho veiem quan,
l’any 1564, per absència de les susdites persones, un paer cerverí, amb bastó i caperó
com a distintius de la seva autoritat i acompanyat d’un grup de gent armada de la vila, li
calgué anar a ajudar el batlle de Montmaneu a detenir una desena de bandolers que tenia
assetjats a Castellnou de Santa Maria del Camí (Document número 8).
Atès el gran nombre de bandolers que actuaven, les autoritats superiors
proposaren fer una unió o germandat per tal que els malfactors poguessin ser combatuts
amb més eficàcia. L’any 1565, les autoritats cerverines reberen del virrei una proposta
en aquest sentit, però acordaren escriure-li dient que la unió contra els bandolers que
proposava no es podia fer perquè la vegueria de Cervera era molt gran i hi havia dintre
d’ella diverses baronies (Document número 9).
2. La remissió de delictes com a premi per la captura de bandolers
L’any 1564, el lloctinent i capità general de Catalunya va manar fer una crida
mitjançant la qual feia saber que qualsevol persona que capturés un bandoler de la
quadrilla de Joanot Riambau, Bartomeu Camps o d’altres capitosts podria designar dos
delinqüents i es faria remissió dels seus delictes. Dos anys després, el donzell Joan
Benet Boxadós Desvalls, procurador general del duc de Cardona, va aconseguir la
detenció de Pere Esquerit, que era un bandoler francès de la quadrilla de Joanot
Riambau. Joan Benet Boxadós Desvalls, desitjant fent ús de la disposició del lloctinent i
capità general, demanà que un dels dos indultats fos el cerverí Sebastià Pellich, teixidor
de llana, cosa que fou acceptada pel lloctinent i portada a terme seguidament (Document
número 10).
El 1567, d’acord amb la petició feta per Benet de Saportella, procurador general
del bisbe d’Urgell, el qual havia capturat el bandoler Pere Tàcies, foren indultats els
cerverins Jaume Grioles i Magí Borràs. 4
4 . ACSG, Fons Notarial, Cervera, 70, Pere Giscafrè, Llibre, 1563-1567, fs. 22-25 v.
3

3. El penjament d’un bandoler
L’any 1576 o poc abans, el reial consell havia ordenat que la jurisdicció del
terme de Timor la tingués el rei mentre no fos proveït en altra manera. Un tal Alonso,
però, que devia ser l’anterior possessor d’aquesta jurisdicció, va fer penjar, dins aquest
terme, un bandoler dels Hostals anomenat Antoni Vinyals, cosa que significava desobeir
la provisió feta pel reial consell. Amb tot, sembla que aquesta usurpació d’una
jurisdicció no era un cas aïllat, ja que amb Durban havia passat el mateix. Les autoritats
cerverines, desitjant posar fre a aquests abusos dels barons, decidiren que el síndic de la
vila anés a Barcelona per tal de queixar-se (Document número 11).
Aquest Alonso que va fer penjar el bandoler és possible que fos Alfons d’Erill, 5
que es casà amb Joana d’Erill i d’Aimerich, baronessa de Rubinat, Sant Antolí i
Montlleó i senyora de Pomar, Pallerols, Ondara i altres poblacions.
4. La unió contra els bandolers de l’any 1582
Si l’any 1565 les autoritats cerverines es mostraven renitents a fermar la unió
contra els bandolers, posteriorment degueren canviar d’opinió, ja que el 1582 ja l’havien
fermat. Per aquest motiu, calgué fer els permisos d’arma per a les cent persones que
formaven aquesta unió, els quals costaren cinc lliures –un sou per cada permís–, que
foren pagades de diners comunals al notari que els va fer (Document número 12).
Les cent persones de la unió estaven distribuïdes en grups de deu. Al front de
cada grup hi havia un oficial anomenat “dener”. L’any 1582, hi havia la possibilitat que
el grup de gent armada de la unió s’hagués de desplaçar a Lleida, per la qual cosa fou
elegit Galceran Barceló com a capità del grup (Document número 13).
5. La vigilància dels camins i de la vila
5
. Alfons d’Erill era baró d’Erill, Orcau i la meitat d’Anglesola i fou governador del Rosselló i la
Cerdanya entre 1566 i 1576.
4

Algunes de les accions més productives que portaven a terme els bandolers eren
els robatoris a la gent que anava o venia de les poblacions on s’hi celebrava la fira. Per
aquest motiu, el lloctinent de Catalunya acostumava a prendre mesures per evitar
aquests robatoris. Una d’elles era escriure a les autoritats locals manant-los la vigilància
dels camins. Així fou fet l’any 1584, quan a Solsona celebraven la fira (Document
número 14).
L’any 1587, a la presó de Cervera hi havia dos bandolers detinguts, els quals se
suposava que eren criats del comanador Saportella. Davant el perill que els protectors o
els amics dels presos intentessin el seu alliberament, ja que corria la veu que trenta o
quaranta homes volien entrar dins la vila per treure’ls de la presó, les autoritats
cerverines acordaren extremar la vigilància de la presó, dels carrers i dels portals de les
muralles (Document número 15)
Sembla que la quadrilla de bandolers a la qual pertanyien els dos presos de
Cervera es trobava situada a l’Urgell. En veure que era molt difícil entrar a la vila per
alliberar aquests dos presos, els malfactors canviaren d’estratègia i decidiren intentar
capturar alguns cerverins per tal de poder-los canviar pels dos bandolers presos. 6
Per
aquest motiu i per l’existència de pesta, es prohibí als cerverins l’assistència a qualsevol
fira i, en especial, a la de Balaguer, atès que havien de passar per l’Urgell (Document
número 16).
Tenint en compte que l’estada a la presó de la vila dels dos bandolers detinguts
comportava força inconvenients als cerverins, hem de creure que aquests quedaren
descansats quan les autoritats locals els lliuraren a un oficial anomenat Francesc Taulats
que els reclamava. Veiem que, en aquella ocasió, les autoritats cerverines no demanaren
poder jutjar a la vila els detinguts (Document número 17).
6. La vigilància de la vegueria
Aquell any 1587, la vigilància de la vegueria de Cervera fou portada a terme
d’una forma molt intensa. Vingué un algutzir reial i manà que sortís el sometent local
durant vint-i-cinc dies seguits. El motiu sembla que era la persecució d’una quadrilla de
bandolers formada pel Minyó, el Roget i seixanta homes més. El veguer, trobant-se a
6 . Sabem que, l’any 1549, uns bandolers tenien presos els cerverins Antoni Muntaner i Joan Clarí. Més
informació a: ACSG, Cervera, Fons Municipal, Consells, 1549, fs. 53 i 54.
5

Copons i veient que no hi havia cap indici d’aquesta quadrilla, decidí demanar permís
als paers per tornar a casa, cosa que degué ser acceptada per les autoritats cerverines,
atès que ja portaven gastats per aquest afer cinquanta o seixanta escuts (Documents
números 18 i 19).
Mesos més tard, havia de passar un carregament de moneda i se suposava que
els bandolers estaven a l’aguait. Per aquest motiu, les autoritats cerverines decidiren
enviar un home a Concabella i a Hostafrancs per saber si havien vist passar bandolers, ja
que, en aquest cas, farien sortir la gent del sometent (Document número 20).
Les notícies sobre bandolers devien ser certes, ja que uns dies després vingué un
algutzir reial anomenat Joaquim Pinello i demanà vint-i-cinc homes de la vila i vuitanta
de la vegueria, petició que fou atesa immediatament per les autoritats cerverines, atès
que, en cas de desobediència, tant els paers com el veguer havien de satisfer una multa
de cinc-cents ducats (Document número 21).
Amb tot, pel que feia al moment de la sortida d’aquesta gent, els quals havien
d’anar a perseguir bandolers, hom decidí que es fes d’acord amb les ordres del lloctinent
de Catalunya i no tal com volia l’algutzir reial (Document número 22).
Durant aquells anys, sembla que els bandolers eren més a la plana d’Urgell que
no pas al voltant de Cervera. Almenys, això és el que es desprèn d’una carta que els
paers de Cervera feren escriure l’any 1588 (Document número 23).
7. La sortida de gent armada fora de la vegueria
Potser a causa de la unió contra els bandolers que les autoritats de Cervera
havien fermat, en cas de necessitat, gent armada cerverina estava obligada a desplaçar-
se fora de la vegueria de Cervera. Sembla que es donà aquesta circumstància durant
l’any 1588, en què Pau de Fluvià, capità d’infanteria i algutzir ordinari, demanà als
paers cerverins que li enviessin quinze soldats (Document número 24).
Aquell mateix any, Joan de Viciana, comissari reial, demanava als paers
cerverins que fessin anar a Agramunt la gent forastera que havia arribat a Cervera i la
d’aquesta població que hi pogués anar. El motiu era que el comissari havia capturat el
bandoler Tomàs d’Aguilar i no s’atrevia a sortir d’Agramunt perquè tenia por que els
companys del bandoler detingut l’alliberessin (Document número 25). En aquella
ocasió, però, els paers cerverins li contestaren dient que no podien satisfer la seva
6

petició perquè a la vila de Cervera, després de la prohibició de la tinença de pedrenyals,
la gent no tenia armes (Document número 26).
Malgrat això, uns mesos després, els paers de Cervera es comprometien a tenir
un cert número d’homes preparats per perseguir bandolers. Amb tot, demanaven que
només fossin trenta o quaranta i no els seixanta que els exigien (Document número 27).
8. La unió contra els bandolers de l’any 1589.
Cada unió contra els bandolers tenia una durada de temps d’uns pocs anys.
Periòdicament, doncs, calia tornar a establir-la i fermar-la. L’any 1589, la unió anterior
devia estar ja caducada, ja que per part de les autoritats superiors foren fetes una sèrie
de gestions perquè la vila de Cervera, la resta de poblacions de la vegueria i els senyors
territorials que tenien dominis dintre d’ella fermessin una nova unió. Una d’aquestes
autoritats era Josep de Mur, jutge de la règia cort, que, trobant-se a Tàrrega, demanà als
paers cerverins la seva col·laboració en la constitució d’aquesta nova unió. Segons
aquest jutge, en aquell temps –començament del mes de març de 1589–, les poblacions
de Lleida, Balaguer i Agramunt i els barons de les seves vegueries ja l’havien fermat
(Documents números 28 i 29).
Hem de creure que les gestions que feren les autoritats cerverines en relació amb
la ferma de la unió donaren bons resultats, ja que pocs dies després arribaren a Cervera
un bon nombre de cartes amb les quals diverses persones es mostraven favorables a
ingressar en la unió. Aquell mateix mes de març, ho feren, entre altres, els jurats de
Santa Coloma de Queralt (Document número 30), Guerau de Queralt, senyor d’aquesta
mateixa població (Document número 31), la duquessa de Cardona (Document número
32) i Felip d’Erill, senyor de la baronia de Sant Antolí (Document número 33).
Aquestes adhesions a la ferma de la unió eren conseqüència, en gran part, de la
tasca que havien fet els síndics cerverins Miquel Moixó i Joan Saurina, els quals anaven
per les poblacions de la vegueria intentant convèncer a les autoritats locals i els senyors
territorials. Sabem que el dia quinze d’aquell mes de març es trobaven a Solsona
esperant la resposta de l’abat i del consell municipal. Sembla que encara els faltava anar
a Sanaüja, Biosca, Torà, Castellfollit de Riubregós i Guissona. D’altra banda, són força
interessants les notícies sobre bandolers que els dos síndics comuniquen a les autoritats
cerverines. Aquell mateix dia, els diuen que dos dies abans, a Fórnols, els bandolers
7

havien mort un matrimoni i posat foc a la casa i que feia un dia que, a Oliana, més de
vuitanta bandolers havien entrat a la població i havien mort a l’oficial Clariana, el seu
germà, la seva mare i diverses persones de la població. Creien que, per aquelles parts, hi
havia més de tres-cents cinquanta bandolers (Document número 34).
La col·laboració cerverina en la persecució dels bandolers resultava molt
carregosa per als veïns. Hom calculava que els sometents i el pas d’oficials i presos
costaven més de dues-centes o tres-centes lliures cada any (Document número 35).
Calia, però, mantenir les mesures preses, ja que els bandolers, principalment situats a la
plana d’Urgell, no paraven d’atacar els viatgers. Així, al començament del mes de juny
d’aquell any 1589, havien robat al fill d’un tal Amell, doctor del reial consell, a un
canonge de Barcelona i a un prevere de Cervera anomenat Pau Feliu (Document número
36).
Un altre dels senyors territorials que es mostrava favorable a col·laborar en la
persecució dels bandolers era Joan Bargués i de So, de Talavera. Amb carta escrita el
dia 16 d’agost d’aquell any 1589, feia arribar als paers de Cervera l’oferta del seu ajut i
el de la seva mare en cas de necessitat. Demanava, però, un tracte recíproc (Document
número 37).
Possiblement per pertànyer Cervera a la unió, al començament de l’any 1590,
Enric de Cardona, des de Lleida, demanà als paers cerverins que col·laboressin en
relació amb la taxació dels salaris dels capità i el sotscapità recentment elegits, mesura
que no havia aconseguit l’aprovació d’alguns representants de les poblacions
(Document número 38).
De fet, les autoritats cerverines, en la lluita contra els bandolers, preferien més
organitzar grups locals de gent armada que no pas reclutar soldats. Almenys, així
sembla indicar-ho un escrit dirigit als paers de Lleida, en el qual, en resposta a una carta
seva que contenia la proposta que les autoritats municipals de Lleida, Balaguer
Agramunt, Tàrrega i Cervera demanessin als diputats de Catalunya la formació de
companyies de soldats per la persecució dels bandolers, els diuen que ells no creuen
convenient la creació de soldats per dues raons: perquè ho prohibien les constitucions de
Catalunya i perquè crear soldats era crear lladres (Document número 39). També
sembla indicar-ho el nomenament de cent persones per guardar la vila que va fer l’any
1591 el consell municipal cerverí (Document número 40).
Amb tot, la cooperació de les autoritats cerverines en la persecució dels
bandolers no admet dubte: aquell mateix any 1591, fou comunicat a Pere Feliu,
8

comissari reial, que quan Francesc de Cardona demanés la gent del sometent de la
vegueria, aquesta gent acudiria allà on calgués (document número 41).
En aquestes tasques de vigilància, era necessària la col·laboració de tothom.
Durant el mes de novembre d’aquell any, el batlle de Guissona demanà que el veguer i
els homes armats que manava hi anessin, ja que els bandolers robaven la gent que anava
a la fira. El veguer, però, no podia donar abast i, en conseqüència, fou respost al batlle
de Guissona dient-li que ell havia de perseguir els bandolers tal com ja ho feia el veguer
de Cervera. D’altra banda, atès que properament era la fira de Cervera, les autoritats
cerverines decidiren formar un grup de gent armada per tal d’evitar l’acció dels
bandolers (Documents números 42 i 43).
9. La unió contra els bandolers de l’any 1592
La vigília del dia de Nadal de l’any 1591, els paers de Cervera reberen una carta
de Josep de Mur, doctor de la règia cort, mitjançant la qual els demanava fermar la unió
contra els bandolers. Atès que en aquell dia no era oportú fer reunir el consell municipal
per tal d’estudiar aquesta proposta, hom decidí ajornar fins després de les festes de
Nadal la reunió del consell (Document número 44).
Passades les festes de Nadal, degué tenir lloc la reunió del consell municipal
cerverí, l’aprovació de la proposta de Josep de Mur i la ferma de la unió. En tot cas, el
dia 23 de gener de 1592, fou acordat que el veguer de Cervera, amb deu homes armats,
anés a Agramunt (Document número 45).
Mentre aquest grup era a Agramunt, les autoritats superiors demanaren una nova
sortida de gent armada, però això semblava que no era legal. En conseqüència, les
autoritats cerverines decidiren consultar-ho amb Josep de Mur (Document número 46).
Aquest jurista, però, els digué que escrivissin a Enric de Cardona, governador de
Catalunya, cosa que els paers feren immediatament (Document número 47).
El dia 6 de febrer d’aquell ant 1592, el veguer encara es trobava absent de la
vila. Assabentades les autoritats cerverines que els bandolers voltaven per Hostafrancs,
Sedó i Riber, decidiren que el paer en cap, acompanyat d’uns quants fadrins ben armats,
vigilés el terme de la vila, ja que no podia anar més enllà (Document número 48).
9

Onze dies després, aquells mateixos bandolers o uns altres eren a Ciutadilla.
Aquesta vegada, atès que el veguer ja era a Cervera, no hi va haver cap dificultat perquè
sortís un grup de gent armada en persecució dels bandolers (Document número 49).
Mesos després, però, es presentà un altre problema: la falta d’armes. Atès que
calia armar el centenar d’homes que formaven la part dels membres de la unió
corresponent a la vegueria de Cervera, el consell municipal cerverí acordà que ela paers
i el veguer s’informessin del nombre d’armes que hi havia a la vila i quines persones les
tenien (Document número 50).
Sembla que aquest problema de la falta d’armes fou ràpidament resolt, ja que
tres dies després de l’acord anterior i assabentades les autoritats municipals cerverines
que els bandolers eren a Mafet, hom decidí que el veguer, acompanyat de cinquanta o
seixanta homes ben armats, hi anés. Abans, però, per conèixer millor la situació, calia
que una persona es traslladés a Agramunt amb la finalitat d’informar-se (Document
número 51).
Aquell dia, les autoritats cerverines reberen una carta dels diputats del general de
Catalunya sobre l’expulsió dels bandolers. El consell municipal acordà respondre a la
carta dient que els cerverins eren conscients de la necessitat que hi havia d’expulsar els
bandolers, atès que era notori el mal que feien a tot el país, però calia que es fes sense
perjudicar l’autoritat i regalies del monarca (Document número 52).
Durant el mes d’agost d’aquell any 1592, hi hagué soldats allotjats per les cases
cerverines. Ho demostra un acord municipal en el que es manava donar als veïns que
tenien soldats a les seves cases l’import de les despeses ocasionades pel consum de
llenya, oli i sal i la cessió de llits (Document número 53).
L’any següent, la persecució dels bandolers continuava amb la mateixa
intensitat. Rebuda una carta en la qual s’ordenava al veguer de Cervera que ajudés amb
gent armada a un comissari, hom acordà manar fer una crida disposant que tothom, amb
les armes, acompanyés al comissari (Document número 54).
Abans d’acabar aquell any 1593, el consell municipal cerverí acordà que, sempre
que el veguer demanés gent i s’hagués declarat sometent general, la seva petició fos
atesa (Document número 55).
Un document de l’any 1594 ens permet saber que, en aquell temps, la
contribució a la unió contra els bandolers que feia la vegueria de Cervera era de cent
homes. Ho sabem perquè Josep Ferrer, doctor del reial consell, demanà a les autoritats
10

cerverines un memorial en el qual hi havia de constar els cent soldats, les persones que
els manaven i les armes de què disposaven (Document número 56).
Aquesta lluita contra el bandolerisme degué resultar eficaç, ja que, corresponents
als últims anys del segle XVI, hi ha poques notícies que facin referència a les activitats
dels bandolers en territoris propers a Cervera. Amb tot, concernents als primers anys del
segle següent, les notícies tornen a sovintejar. Així, l’any 1602, una prohomenia
municipal, assabentada que properament el veguer, amb la gent del sometent, havia de
sortir en persecució dels bandolers, donà les instruccions adients als paers (Document
número 57).
Una notícia de l’any 1609 sembla indicar que els bandolers rebien l’ajut
d’alguns senyors territorials. D’altra manera es faria difícil entendre com el bandoler
Perot Rocaguinarda 7 i la seva quadrilla podien fer estada al castell de Vallfogona de
sense que ningú el molestés (Documents números 58 i 59).
Riucorb 8
10. La unió contra els bandolers de l’any 1611
Hem pogut veure que, durant decennis, les unions contra els bandolers es
mantingueren actives. Transcorregut el termini establert per a la vigència d’una unió,
una de nova era fermada per les autoritats cerverines. Sabem que una d’aquestes fermes
fou acordada pel consell municipal de vint-i-quatrena celebrat el dia 13 de novembre de
1611 (Document número 60).
Una mostra de la cooperació entre poblacions per tal de combatre els bandolers
la tenim en una carta que els paers de Tàrrega enviaren als de Cervera mitjançant la qual
els demanaven que se sumessin a la persecució d’aquests malfactors que volien fer
properament. La proposta era que “amb tot el secret del món i sense cap repic de
campanes” un grup de gent armada sortís de Cervera i es dirigís vers el Canós i la
Figuerosa. Ells farien el mateix i així encerclarien els bandolers (Document número 61).
7 . Un extens estudi sobre aquest bandoler i les lluites que hi hagueren entre “nyerros” i “cadells”: Lluís M.
SOLER I TEROL, Perot Roca Guinarda, Manresa, Impremta de Sant Josep, 1909. Errà, però, l’autor quan
atribuí la carta que transcrivim amb el número 58 a un “agutzir de Santa Coloma de Queralt”, ps. 9 i 158.
8 . Aquesta estada de Perot Rocaguinarda a Vallfogona de Riucorb degué ser la causa que Francesc Vicent
Garcia, rector de la població en aquell temps, li dediqués un sonet. Hom el pot veure a: Ramon
CORBELLA, Mostra dels escrits del Dr. Vicent Garcia, rector de Vallfogona, Vic, Imprempta y llibreria
Ausetana, 1912, ps. 101-102.
11

No sabem el resultat d’aquesta operació, però hom pot dubtar que aconseguís algun
profit.
En canvi, sí que sabem que aquell mateix any 1612 un paer de Cervera i altres
persones de la unió contra els bandolers se’n portaren violentament dos presos que hi
havia al castell de la Curullada. El senyor de la població, considerant que aquest fet era
un atemptat greu contra els seus privilegis, es queixà davant les autoritats superiors, per
la qual cosa calgué que els paers cerverins enviessin una persona a Barcelona per
intentar evitar la detenció de l’agosarat paer (Document número 62).
Cap al final del mes de novembre de 1613, el marquès d’Almazán, lloctinent i
capità general de Catalunya, comunicà als paers de Cervera que havia decidit que
vingués a aquesta població el comte de Santa Coloma de Queralt per tal d’organitzar un
grup d’un centenar d’homes armats amb arcabussos de metxa per perseguir bandolers
(Document número 63).
11. El robatori de moneda reial als plans de Pomar
El dia 30 de desembre d’aquell any 1613, abans que arribés el comte de Santa
Coloma de Queralt a la vila de Cervera, es produí als plans de Pomar un dels robatoris
més importants efectuats per bandolers. El producte d’aquest robatori foren més de cent
càrregues de moneda reial de plata i barres d’aquest metall que, custodiades per soldats,
havien passat al migdia per Cervera en direcció a Barcelona. Segons costum, un grup de
gent armada de la vila s’havia unit al grup poc abans d’arribar a Cervera i l’havia de
deixar a mig camí d’Igualada, on altres forces locals els rellevarien. En arribar prop de
Pomar, un centenar de bandolers manats per un tal Barbeta els sortí al pas i l’escorta, en
veure la superioritat numèrica i en armes dels assaltants, es retirà precipitadament en
direcció a Cervera. El comissari reial i els seus homes es refugiaren als Hostalets mentre
que la gent de Cervera no parà de córrer fins arribar a la seva població. 9
Convocat el consell municipal cerverí, va ser acordat aixecar sometent, manant
que la campana que el convocava no parés de tocar “nit i dia”, avisar les poblacions
veïnes, registrar totes les persones procedents de la part del robatori i capturar aquells
que es consideressin culpables (Document número 64).
9
. Barbeta va aconseguir fugir als estats pontificis, però, l’any 1615, fou detingut. Conduït a Barcelona, va
set jutjat i executat el 1616.
12

La gran quantitat de moneda transportada va impossibilitar que els bandolers es
poguessin emportar tot el carregament. Així, sabem que una part va ser donada pels
bandolers als homes que la custodiaven i una altra part degué ser abandonada i recollida
per la gent de l’entorn. Aquest repartiment de moneda feta pels bandolers pot ser una de
les causes del corrent d’admiració que hi hagué vers ells per una part dels catalans. Amb
tot, els que havien rebut monedes o les havien recollit –o, almenys, una bona part
d’ells– s’afanyaren a dipositar-les a la taula de canvi cerverina, 10 o bé directament o bé
mitjançant un eclesiàstic, que les rebé, moltes vegades, sota secret de confessió
(Documents números 65, 66 i 71). L’import dels dipòsits fets a la taula de canvi
cerverina va ser lliurat pocs dies després del robatori a Joan de Loscos, comissari reial, i
va pujar a la important quantitat de vuit-centes noranta-tres lliures 11
de moneda reial i
dotze arroves, deu lliures i tres unces de plata en cinc barres (Document número 69).
12. L’arribada a Cervera del comte de Santa Coloma de Queralt
Acabat de cometre el robatori, va arribar a Cervera el comte de Santa Coloma de
Queralt amb cinquanta o seixanta soldats d’infanteria (Document número 67). El consell
municipal de vint-i-quatrena de la vila, atenent la seva petició, acordà nomenar vuitanta
soldats (Document número 68). Era massa tard, però, per capturar els bandolers, ja que
aquests s’havien escapat ràpidament. Amb tot, el lloctinent i capità general de Catalunya
donà les gràcies a les autoritats cerverines pel nomenament de soldats que havien fet i
per la bona disposició que mostraven de servir al monarca (Document número 70).
El racional municipal de Cervera considerà que l’estada del comte de Santa
Coloma de Queralt a la vila ocasionà una sèrie d’actuacions que calia posar per escrit
per tal que fossin conegudes posteriorment. Entre elles, la seva arribada, el nomenament
dels vuitanta soldats i l’elecció dels seus oficials, el préstec de cinc-centes lliures que
calgué fer per poder pagar a aquests soldats i l’incident que hi hagué a l’església de
Santa Maria entre el compte i els paers quan el noble volgué ocupar un lloc preferent a
l’esmentada església. Segons l’irònic comentari final del racional cerverí, el comte,
10 . Un estudi d’aquesta institució: Josep Maria LLOBET PORTELLA, La «Taula de Canvi» de Cervera y su
entorno socio-económico (1599-1715), Lleida, Instituto de Estudios Ilerdenses, 1985.
11 . Cal no confondre la lliura que era unitat monetària amb la lliura que era unitat de pes. El sistema
monetari català era el següent: una lliura equivalia a vint sous i un sou era igual a dotze diners. El sistema
de pes era aquest: una arrova equivalia a vint-i-sis lliures i una lliura era igual a dotze unces.
13

disgustat pel tracte que rebia i pel fracàs en la persecució dels bandolers, “se n’anà a fer
Carnestoltes a casa seva i no tornà més” (Documents números 72 i 73).
13. L’augment del bandolerisme
L’any 1614, no solament continuava la impunitat dels bandolers sinó que, a més
havia augmentat el seu nombre. Almenys, això és el que es desprèn de les paraules de
Pere Soler, del reial consell, superintendent de la vila i la vegueria de Cervera, el qual,
davant una prohomenia municipal, digué que tenia entès que durant la nit anterior
setanta bandolers es trobaven a Sant Martí de Maldà i que entre aquells hi havia
Tallaferro i Benet de Rocallaura. Atès el perill que representava la presència d’un
nombre tan elevat de bandolers, demanà que fos format un grup de gent ben armada i de
confiança per tal de perseguir-los. És interessant observar que precisa que prefereix que
siguin pocs, ben armats i de confiança que no “tots els caps de casa sense armes i
descalços”, que era l’habitual, cosa que demostra la dificultat que hi havia d’organitzar
una persecució del bandolerisme que fos eficaç (Document número 74).
Amb tot, l’any següent, s’aconseguí eliminar un dels bandolers que actuaven
dins la vegueria cerverina. Es tractava de Pere Janer, de l’Ametlla, que, trobant-se dins
el terme de Montoliu per tal de robar a algunes persones que vinguessin de la fira de
Verdú, pogué ser abatut. Abans, però, ell havia mort Pere Joan Rossell, veí de
Cabestany (Document número 75).
El cadàver del bandoler, atès que la jurisdicció criminal del terme de Montoliu
pertanyia al rei i l’exercia, en nom seu, el veguer i el consell de judicatura de Cervera,
va ser traslladat a aquesta població i jutjat. La sentència fou que el cos del bandoler fos
penjat a les forques de Capell i el seu cap fos posat dins una gàbia de ferro penjada a la
torre del Miracle “per a terror i exemple” de la gent.
14. Les enèrgiques mesures del duc d’Alburquerque
L’arribada a Catalunya del duc d’Alburquerque com a lloctinent i capità general
comportà un reforçament de la persecució del bandolerisme. En una carta a les autoritats
cerverines, els diu que ha trobat la “província” en un miserable estat a causa de tantes
quadrilles de lladres, bandolers, saltejadors de camins i altra gent facinerosa que amb
14

tant desvergonyiment van per ella perpetrant cada dia morts, robatoris, incendis i altres
delictes sense que ningú actuï contra ells. Per aquest motiu, el duc mana a les autoritats
cerverines que properament surtin amb gent ben armada i persegueixin durant vint dies
els bandolers i altres delinqüents, tot registrant esglésies, monestirs, cases, castells,
boscs, coves, pletes i qualssevol altres llocs on puguin estar (Document número 76).
Va ser tanta l’admiració que sentí el racional municipal de Cervera pel duc
d’Alburquerque a causa de les actuacions que portà a terme contra els bandolers, que no
dubtà en fer-ne un extens relat. No va ser ell sol, però, que es complagué d’explicar per
escrit els fets del duc, el mateix racional ens diu que foren molts els escrits, tant en
prosa com en vers, que van ser publicats sobre aquest tema (Document número 77).
Segons el racional cerverí, el duc arribà a Catalunya a les acaballes del mes de
març de 1616 i trobà la terra tan oprimida pels bandolers i altra gent facinerosa que no
solament en patien les conseqüències els laics sinó que també els eclesiàstics en
resultaven afectats, ja que aquests mals homes es passejaven impunement per tot arreu.
Arribat que fou a Lleida el duc, es produí un incident a causa del lloc preeminent
que ell volia ocupar, però, resolt el problema, el lloctinent començà a actuar amb tanta
energia que va fer empresonar diversos membres de la noblesa rural i amenaçà de tallar
el cap a un altre d’ells si no li lliurava uns presos que tenia en poder seu.
Posteriorment, es traslladà a Tortosa, on també practicà detencions. El mateix
féu a Barcelona, on ell mateix sortia de ronda durant la nit. Sembla que en poc temps
aconseguí la detenció o la mort de més de cinc-cents malfactors, cosa que inicià un
període de seguretat –“es podia anar per Barcelona i per tot Catalunya, de nit i de dia,
amb els diners a les mans”– després de molts decennis en què hi hagué un perill
constant de ser robat. Aquestes actuacions del duc d’Alburquerque contra els membres
de la noblesa catalana corroboren el que ja sabíem: la col·laboració que hi havia entre
alguns nobles i els bandolers.
El duc d’Alburquerque va fer venir a Cervera, per tal de portar a terme unes
determinades actuacions contra els bandolers, el governador de Catalunya Aleix de
Marimon, el qual arribà durant el mes de maig d’aquell any 1616. Poc després de la
seva arribada, vingueren cent deu soldats de cavalleria i dos-cents setanta soldats
d’infanteria. Les primeres accions que realitzaren donaren com a resultat la mort de dos
bandolers, caps de quadrilla, anomenats Rovireta, de Vila-rodona, i Llió, del Camp. Els
seus cadàvers van ser traslladats a Cervera, on se’ls tallà el cap. Els dos caps van ser
15

portats al virrei, mentre que els cossos, esquarterats, foren repartits pel terme municipal
de Cervera, posant-los al costat dels camins reials (Document número 78).
El gran nombre de soldats que havien arribat a Cervera, una part dels quals hem
de creure que procedien de Castella, permeté una persecució efectiva dels bandolers que
hi havia als territoris propers, però, a més, possibilità una acció que fins aquell moment
ningú s’havia atrevit a portar-la a terme: l’enderrocament dels castells d’aquells nobles
que donaven aixopluc als bandolers. En efecte, després que fossin convocats tots els
mestres de cases en un determinat lloc, els soldats es presentaren per sorpresa davant els
castells de Segur i Malacara, els ocuparen militarment i, seguidament, els enderrocaren.
El senyor de Segur era Miquel de Calders i el senyor de Malacara era un membre de la
família Sescomes. Fou, sens dubte, una actuació agosarada, però necessària per soscavar
les bases d’un bandolerisme endèmic que impedia un normal desenvolupament de les
activitats econòmiques.
En arribar el mes de juny d’aquell any 1616, el governador general de Catalunya
Aleix de Marimon va rebre l’ordre d’abandonar la vila de Cervera. En marxar, es va
emportar cinc presos que hi havia detinguts a la població per tal de jutjar-los a
Agramunt. Eren els següents: Joan Bonet, de Guissona, Pere Joan, de Belltall, Joanillo,
àlies “lo toixó”, Saportella, de Granyena, i Soler, de Madrona. Hem de suposar que tots
ells eren bandolers. En un principi, les autoritats cerverines s’oposaren al trasllat dels
detinguts, però, davant les amenaces que els féu el governador de portar-los presos a
Barcelona, finalment ho consentiren (Document número 79).
15. La unió contra els bandolers de l’any 1616
Anteriorment, hem donat algunes notícies sobre diverses unions contra els
bandolers que al llarg dels anys s’organitzaren. Ara comentarem breument un extens
document que conté els capítols de la unió fermada aquell any 1616. Després d’un
paràgraf introductori on es justifica la creació de la unió atès el gran nombre de
malfactors que hi havia al territori català, segueixen vint capítols on es reglamenta, entre
altres coses, l’elecció dels oficials i els soldats, el jurament que han de prestar, el
període de servei, la jerarquia que cal observar, quins delinqüents es pot detenir, en
quins territoris es pot actuar, a qui s’han de lliurar els detinguts, el comportament dels
veïns en relació amb els delinqüents, l’actuació dels oficials, la duració de la unió i la
16

destinació de les armes i els diners dels detinguts. El document acaba amb l’aprovació
del lloctinent i capità general de Catalunya i la ferma del síndic de Cervera, aquesta
última feta el dia 11 de desembre de 1616 (Document número 80).
Un dels capítols de la unió establia que ningú podia acollir a la seva casa ni
donar menjar o beure a cap delinqüent. En compliment d’aquesta disposició, l’any 1617,
fou jutjat pel consell municipal de judicatura cerverí Antoni Oliva, de Guspí, el qual era
acusat d’haver allotjat a casa seva el bandoler Andreu Puig-redon, anomenat “lo negre
d’Alta-riba”, i altres delinqüents. La sentència, però, fou molt benèvola. Només li
calgué dipositar una manlleuta (Document número 81).
El bandolerisme, l’any 1619, després de les enèrgiques actuacions ordenades pel
duc d’Alburquerque, ja devia anar de baixa, encara que transitòriament. Almenys, així
sembla indicar-ho la tornada cap a Castella de les dues companyies de soldats de
cavalleria que havien vingut a Catalunya per tal de perseguir bandolers. Atès que
aquests militars tornaven “pobríssims” cap al seu país, el duc d’Alburquerque demanava
a les autoritats cerverines que els tractessin bé i els ajudessin en les seves necessitats
(Document número 82).
16. El rebrot del bandolerisme
L’any 1627, atès que la presència de bandolers, novament, era notable, el reial
consell declarà sometent general per a què fossin perseguits i decidí que el governador
de Catalunya el dirigís. Per aquest motiu, les autoritats de Cervera, cap a la meitat del
mes de febrer d’aquell any, reberen una carta del lloctinent i capità general demanantlos
que enviessin gent armada a la vila de Caldes, però el consell de vint-i-quatrena
cerverí acordà trametre el síndic a Barcelona per comunicar al lloctinent que la vila de
Cervera no tenia obligació d’enviar la gent sol·licitada (Document número 83).
Aquella persecució de bandolers degué donar bon resultat, ja que un parell de
setmanes després Joan Pau de Folcràs escriví als paers cerverins des de Barcelona
donant-los diversa informació, entre ella la mort d’un dels Margarit i d’altres bandolers
prop de Gelida (Document número 84).
D’altra banda, aquell mateix any 1627, en resposta a una carta dels paers de
Cervera en la que reclamaven dos presos anomenats Jacint Pontons i Francesc (no
17

sabien el cognom), 12
els quals devien ser bandolers, els canonges i el capítol del bisbat
d’Urgell manifestaren que els dos presos estaven en el castell de Motferrer i no els
podien lliurar perquè, durant la seva persecució, havien mort tres vassalls dels
eclesiàstics (Document número 85).
L’any 1630, va ser nomenat lloctinent i capità general de Catalunya el duc de
Sogorb i de Cardona. Una de les primeres coses que va fer fou demanar als paers
cerverins que ajudessin els ministres de la justícia i que l’informessin dels delictes que
havien estat comesos durant els últims sis mesos (Document número 86).
Cinc anys després, es produí a Sant Antolí una important captura de bandolers.
Segons el relat que feren els paers de Cervera, el dia de Carnestoltes d’aquell any 1635
Jeroni Miret, dels Hostals, que era batlle de Pomar, junt amb altra gent, va interceptar
els cinc bandolers següents: el frare de la Nou, Pere Timoneda, de Maldà, Jacint
Codinyachs, d’Oristà, anomenat “lo Jacintet de Solivella”, i els germans Ramon Piquer i
Joan Piquer, de Montfar, els quals volien anar als Hostals per portar a terme alguna
acció delictiva. Després d’identificar-se i veient que no s’aturaven, el batlle els disparà
un tret que travessà una cuixa del frare de la Nou. Per tal de no ser capturats, els
bandolers es refugiaren a l’església de Sant Antolí. La gent del batlle envoltà l’església
perquè no escapessin i demanà ajut al veguer de Cervera, el qual declarà sometent i anà
a Sant Antolí, on trobà els bandolers tancats en una cambra del castell. Atès que encara
portaven algunes armes, els desarmà. En voler-los traslladar a Cervera, el governador de
Sant Antolí es negà a permetre-ho, per la qual cosa el veguer demanà la compareixença
de gent armada de Cervera. En arribar aquest grup, format per més de cinc-cents homes,
el governador cedí i s’efectuà l’entrega. Faltaven, però, els dos germans Piquer, els
quals, segons el governador, havien fugit saltant per una finestra (Documents números
87, 88 i 89).
Els tres bandolers, finalment, foren portats a Cervera i tancats a la presó, però, al
cap d’un any i quatre mesos, encara no havien estat jutjats. Sembla que el motiu era que
havien de ser traslladats a Barcelona per ser jutjats allà per un tribunal superior. Els
paers de Cervera, temerosos que alguns amics o valedors dels detinguts els traguessin
violentament de la presó, escriviren al governador de Catalunya pregant-li que manés
que els tres presos fossin traslladats a un altre lloc (Document número 90). A partir
12 . Aquesta carta fou escrita a petició de Macià Roig, blanquer, de Cervera, el qual acusava els dos presos
d’haver mort el seu fill Joan. Més informació a: ACSG, Cervera, Fons Municipal; Consells, 1627, f. 49
v.; Registre de lletres, 1627-1629, fs. 16 v. i 17.
18

d’aquest moment, les notícies sobre bandolers van escassejant, conseqüència, sens
dubte, de les enèrgiques mesures preses contra ells pels últims lloctinents de Catalunya.
17. Conclusions
Les dades documentals que portem comentades ens permeten concloure el que
ve a continuació:
– Durant la segona meitat del segle XVI i el primer terç del següent, a la
vegueria de Cervera i territoris propers hi hagué una presència de bandolers que, segons
les circumstàncies, fou més o menys intensa.
– Les autoritats cerverines organitzaren eficaçment els sometents o els grups de
gent armada per tal de perseguir els bandolers, malgrat l’esforç econòmic que això
comportava.
– Aquesta eficàcia augmentà notablement amb l’entrada de la vegueria de
Cervera a les diverses unions contra el bandolerisme que al llarg del anys foren
establertes.
– Fins a la detenció d’alguns membres de la noblesa i la destrucció de castells
nobiliaris, hi hagué indubtablement una col·laboració entre determinats nobles i els
bandolers.
– Les enèrgiques mesures preses pel duc d’Alburquerque i els lloctinents de
Catalunya posteriors foren decisives per a la disminució del bandolerisme, malgrat
algun rebrot posterior.
– A partir del final del primer terç del segle XVII, les notícies sobre bandolers es
fan escasses.
Bandolers 13
Aguilar, Tomàs d’ (1588)
Barbeta (1613)
Barrufet, Bartomeu (1553)
13 . En aquesta llista indiquem els trenta bandolers que són esmentats als documents o que protagonitzaren
alguna de les actuacions documentades. Hi afegim les dates dels textos.
19

Bonet, Joan, de Guissona (1616)
Camps, Bartomeu (1566)
Codinyachs, Jacint, àlies “lo Jacintet de Solivella”, d’Oristà (1635)
Esquerit, Pere, francès (1566)
Francesc (1627)
Frare de la Nou, el (1635)
Janer, Pere, de l’Ametlla (1615)
Joan, Pere, de Belltall (1616)
Joanillo, àlies “lo toixó” (1616)
Llió, del Camp (1616)
Margarit (1627)
Minyó, el (1587)
Piquer, Joan, de Montfar (1635)
Piquer, Ramon, de Montfar (1635)
Pontons, Jacint (1627)
Puig-redon, Andreu, àlies “lo negre d’Alta-riba” (1617)
Riambau, Joanot (1566)
Rocaguinarda, Perot (1609)
Rocallaura, Benet de (1614)
Roget, el (1587)
Rovireta, de Vila-rodona (1616)
Saportella, de Granyena (1616)
Soler, de Madrona (1616)
Tàcies, Pere (1567)
Tallaferro (1614)
Timoneda, Pere, de Maldà (1635)
Vinyals, Antoni, dels Hostals (1576)
Textos documentals
1545, gener, 26. Cervera
1
20

Una prohomenia municipal de Cervera estableix la forma en què s’organitzarà
el sometent a la vegueria cerverina.
1545, f. 22 v.
Arxiu Comarcal de la Segarra (= ACSG), Cervera, Fons Municipal, Consells,
[Al marge esquerre:] Sometent.
A la qual prohomenia fonch preposat per los senyors de pahers com lo senyor
veguer té rebudes unes letres del senyor loctinent y capità general en les quals en effecte
se conté com lo dit loctinent general ha declarat sometent per totes les vegueries per
expel·lir los bandolers de Cathalunya y dit veguer, en virtut de dites letres, demane gent
per prosseguir lo dit sometent, que sobre açò vulle provehir.
Sobre açò la magnífica y honorable promenia desliberà y acordà que la gent se
prengue la menys que porà y que vage molt ben aremada y que los senyors de pahers
procuren de mirar que la gent que anirà no patesque fam ni set y posant-los en alguna
sperança dient-los y deduhint que u reportaran en consell de vint-y-quatrena y que u
passaran y miraran los treballs que hauran patit y que vage un home per provehir lo que
serà menester a obs de la dita gent perquè no comporten fam ni set per lo socorro serà
menester [...].
1545, febrer, 5. Cervera
2
El consell municipal ordinari de Cervera acorda no fer innovació en
l’organització del sometent.
ACSG, Cervera, Fons Municipal, Consells, 1545, f. 26 v.
[Al marge esquerre:] Gent del sometent.
Més, fonch preposat per los senyors de pahers en effecte com per en consell de
vint-y-quatrena fonch preposat per ells com mossèn Çaportella los fonch deduhit que
21

per lo il·lustre loctinent general és stat principiat y declarat sometent per lançar los
bandolegants de Cathalunya y stà ya anada molta gent, ab paraula que feren reportar en
vint-y-quatrena y que lo que la vint-y-quatrena ne farie que·lls o executarien, que si
apparrà, attès que per la vint-y-quatrena és stat determinat y comès al present consell
que, si apparrà, que sia la dita gent smenada y també per quant se spere prosseguir dit
sometent, que, perquè la present universitat no paresque, si apparrà ésser provehit per
via de dehenes o en altra manera, que sobre açò vullen provehir.
Sobre aço lo magnífich y honorable consell desliberà y acordà que, per no
ingnovar cosa, que no és acostumada de pagar en la present universitat e a la dita
universitat sia vista mols danyosa, que se stigue com se stà y, si lo honorable en
Francesch Cerveró haurà bestret alguna cosa a obs de la dita gent, que li sie tornat e
pagat y restituït e que los senyors de pahers procuren de fer memorial dels qui són anats
e, si lo sometent se prosseguirà e hi haurà de anar gent, que travallen que y vagen altra
gent per porta.
1549. Cervera
3
El racional municipal de Cervera deixa constància de la concessió feta pel
virrei de poder jutjar en aquesta població els bandolers que ha detingut el veguer.
ACSG, Cervera, Llibre verd del racional, vol. I, f. 50 v.
Memòria de una bona complacència que a ffeta lo senyor virey el marquès de
Aguilar y capità general de su magestà als magníffichs senyors de paers de la present
vila de Cervera en octubre de 1549.
Com huna gent replegadiça, parents de Mirallas, de Torefeta, estiguesen en
Granyanella ab dits parents y amichs y alguns bandolés se dix avían batut hun home y
lo dit home vingué cridant “Via fora!” y, per exir de Servera, que havia aportat forment
a vendre a Servera, dia de mercat, declararen aver lloch sometent y, axí, lo disapte,
abans de dia, lo senyor veguer y batlle que és mossèn Soldevila, abans de dia, ab molta
gent anà a Granyanella, hont dits hòmens estaven, y, esent allí lo veguer, enserquý lo
22

lloch y fugiren. Lo veguer, ab molta gent, los anaren a la traça y en lo camí ne
prengueren dos o tres y los altres se retragueren en lo monestir del Pedregal y allí foren
mesos en mans y poder del dit veguer y axí foren aportats ligats a la present vila de
Cervera y posats en pressó. Eren XV o XVI los mals factors.
La vila féu huna letra al senyor virey pregant-lo fos content que lo dit veguer ne
fos conexedor de dits homes per aganar més lo dit veguer per tenir a prop los mals
factors. Lo senyor virey fféu de resposta segons la letra és la següent:
Sobre escrits: Als amats y faels de la real magestat los paers de Cervera.
Lo marquès de Aguilar, loctinent y capità general.
Amats y faels de la real magestat, vostra letra avem rebuda ensemps ab la del
veguer y ab aquellas tenim vista la bona manya que se a dada lo veguer en pendre los
malfactors que escriviu y com nos demanau que de la conexença de lurs culpes ho
cometam a dit veguer, del que nos a paregut complaure-us a tots, pus se faça justícia ab
tota aquella prestesa y integritat que convé, la qual encaregam molt a dit veguer, car,
altrament, no·s seria escarment per altra vegada, per ço no dexareu de persuadir-lo’n y
de estar atvertits en tot, com de vosaltres se conffia, que, ultra que redunda en servey de
Déu y de sa magestat y de la bona direció de la justícia, vos ho tindrem a singular
complacència. Dat en Barcelona a XXI de octubre 1549.
El marquès de Aguilar.
Fferran.
Per éser cosa honorossa per aquesta vila per tenir juý de pròmens, fas la present
memòria jo Andreu Lledoner, racional de la casa de la peyria, dit dia y any.
1550, gener, 3. Cervera
4
El consell municipal ordinari de Cervera encarrega als paers l’organització de
la persecució dels bandolers i acorda que siguin elegides cent persones per portar a
terme aquesta tasca.
ACSG, Cervera, Fons Municipal, Consells, 1550, f. 15 v.
23

Més, fonch preposat per los senyors de pahers en effecte com per consemblant
consell, per a què los bandolers fossen prosseguits a mà de la vila, fonch feta elecció de
pròmens e, aquestos dies més propassats, los feren aplegar e ajustar per a què anassen a
Barcelona per pendre comissió per poder prosseguir dits bandolers y dits pròmens se
scusen los tres que no poden anar, ço és, mossèn Luís de Vilaplana, Jordi Joan de
Vilaplana e Luís de Maldà, que sobre açò vullen provehir y també que vullen mirar y
provehir quina gent tindran ordenada e provehida.
Sobre açò, la electió dels pròmens, lo magnífich y honorable consell desliberà y
acordà y ho cometté als senyors de pahers que prenguen los pròmens que pendre hi
volran, als quals done tal a tanta facultat qual e quanta lo present consell los pot donar e
atribuir acerca de tot lo preposat per los senyors de pahers.
Quant al percibement de les cent persones y de les armes, pólvores, corda y
altres provisions necessàries, lo magnífich y honorable consell desliberà y acordà que
sien elegides dites cent persones y que aquelles stiguen ben provehides de armes,
pólvores, cordes, antorxes y aliaves y altres provisions necessàries, a conexènça dels
senyors de pahers y pròmens que pendre hi volran, y lo que s’i despendrà sia pres a
compte, y que les cent persones seran juramentades tota hora seran requestes hagen de
anar ab les persones que [els] senyors de pahers manaran allà on y serà menester [y], en
essent tornats, del comú de la present universitat sien pagats y donat a quiscú d’elles dos
sous per quiscun dia y que los senyors de pahers tinguen compte a les dites cent
persones y, quant vindrà al tallar, tot lo que serà despès sia compartit ab un tall comú a
ffi que les dites cent persones sien pagades del comú y la despesa.
1553, gener, 23. Cervera
5
El consell municipal ordinari de Cervera acorda facultar els paers per armar
trenta homes de la vila i posar-los a disposició del veguer per perseguir bandolers.
ACSG, Cervera, Fons Municipal, Consells, 1553, f. 21 i paper solter.
24

Al quall consell [per] los magnífichs y honorables senyors de pahers fonch
prepossat que han rebuda una letra del il·lustre loctinent generall y capità generall, la
qual és del tenor següent: «Als amats y faels de la real majestat los pahers y consell de
la vila de Cervera. Lo marquès de Aguilar, loctinent y capità general. Amats y faels de
la real majestat, volent donar orde en què los delats, bandolers y mals hòmens que van
aquadrillats per la terra sien perseguits y capturats, havem manat scriure als officials
ordinaris de Cathalunya y entre·ls altres al veguer de aqueixa vegueria que ab suma
diligència entenga en la persecució de aquells y, perquè no·s poria tan còmoda y
facilment fer com si per vosaltres ere afavorit y ajudat, no havem volgut dexar de
encarregar y manar-vos ab esta expressament que, sempre que per dit veguer sereu
requests, li assestiau ab la gent que haurà menester per a perseguir y capturar dits delats
y bandolers y altres occurrènties de son offici que, demés del servey que en açò se farà a
nostre senyor Déu, a sa majestat y a sa altesa, vosaltres en particular ne reportareu
singular benefici, per lo que sereu relevats de la oppressió y molèstia que los mals
hòmens de cada dia fan y donen entre vosaltres y nós ho tindrem en molta estimació.
Dat en Barcelona a XVI de janer M D LIII. El marquès de Aguilar. Philipus Augustinus
Masins».
Sobre la letra del il·lustre loctinent generall e vista e hoïda dita letra e rebuda ab
aquella honor y reverència que·s pertany, lo magnífich y honorable consell desliberà y
provehí que, vist lo bon intent y sanct prepòssit té sa il·lustre senyoria de foragitar y
expel·lir los adalats y mals hòmens de la vegueria y Cathalunya, cometté e donà facultat
y plen poder als senyors de pahers que puguen precebir y asoldadar trenta hòmens del
cors de la vila y aquells sien ben apercibits ab ses armes y lo menester y aquells, juxta
forma de la leva, y, per lo necessari, los offeresquen y presenten al senyor veguer,
deduhint-li més avant que, si cassos àrduos y necessaris se occorreran, hoffereix la
universitat de donar-li’n sinquanta y cent y, en cars y havent-y necessitat, hi anirà tota la
universitat per servir al rey y per sser lo bé y repòs de la terra y lo que s’i despenrà y
costarà que se pague del cors de la universitat perquè y pague tot hom e que los senyors
de pahers procurent en donar lo que menys poran, cometent-ho a ses descricions, e que
sie feta letra y resposta al il·lustre loctinent generall, cometent-ho tot a la descussió de
dits senyors de pahers, e que del que costarà que sie fet compartiment y que sie possat a
la quístia.
25

1553, febrer, 10. Barcelona
6
El marquès d’Aguilar, lloctinent i capità general de Catalunya, agraeix a les
autoritats cerverines la captura del bandoler Barrufet i els permet que el puguin jutjar.
ACSG, Cervera, Fons Municipal, Lletres rebudes, paper solter.
[A la coberta:] [Als amats y] faels de la real [magestat los] pahers de la vila de
[Cervera].
Lo marquès de Aguilar, loctinent y capità general.
Amats y fels de la real magestat, vostra letra de vuy del present havem vista y
per ella y per lo que mossèn Tuxent, loctinent de veguer de aqueixa vegueria, portador
de aquella, nos ha refferit, entesa la captura de la persona de [espai en blanc] Barruffet,
delat famós, lo qual, ab sometent y assistència de la gent de aqueixa vila, és stat per dit
loctinent de veguer pres y aportat en aquella, a hont està al present detingut, y restam
molt servits de la diligència que per dit loctinent de veguer y per los de aqueixa vila se
ha usada en la persecució y captura del dit delat, la qual vos encarregam y manam que
contineu en lo pervenir en perseguir y capturar los altres delats, bandolers y mals
hòmens que vagaran y trestejaran per aqueixa vegueria, donant al veguer d’ella y altres
officials reals per al dit effecte la assistència de gent útil que serà necessària y tenint ab
ell y ab lo portantveus de general governador que resideix en aqueixes parts la
intel·ligència y correspondència que convé, de manera que, essent los mals hòmens
perseguits y castigats, los bons puguen viure en ses cases ab tota seguretat y quietut. Y,
per condescendre a vostra petició, havem tengut per bé que dit Barruffet reste en
aqueixa vila y sie en ella per justícia castigat conforme a ses culpes y demèrits y, en
conformitat de açò, havem manat scriure al dit portantveus de general governador que
no se entremeta de aquell, ans permeta que sia castigat per dit loctinent de veguer per
qui és stat pres y que lo mateix face en lo que toca als que han affavorit y procurat de
impedir la captura de aquell perquè sien punits de semblant temeritat, com convé a la
bona administració de la justícia y auctoritat y reputació de aquella. Dat en Barcelona a
X de febrer M D LIII.
El marquès de Aguilar.
26

Mas.
1553, febrer, 20. Cervera
7
El consell municipal ordinari de Cervera acorda que siguin deixats quaranta
ducats a Jaume Joan de Tuixén, lloctinent de veguer i batlle, perquè pugui comprar un
cavall.
ACSG, Cervera, Fons Municipal, Consells, 1553, f. 23.
Al quall consell ffonch prepossat per lo magnífich senyor mossèn Jaume Joan de
Tuxent, dient y deduhint com en dies passats foren tramesses unes letres a la universitat
y altra a ell dit mossèn Jaume Joan de Tuxent sobre lo que concorrie al re de la justícia y
la bona provisió que la universitat ha feta axí de precibir la gent com dehenes com
altrament e com ell stigue sens cavall y, per al que concorre y par concorre que pugue
servir al rey y a la universitat, que supplique al honorable consell li vullen ffer mercè
del salari dels jutges de taula que ell ha depossat de ffer-li’n préstech graciós per a què
ell pugue comprar un cavall de quoranta ducats, si bonament la vila ho porà fer, que per
aquells ell donarà ffermansa a·n Juan dell Mas, y per ço supplique al honorable consell
ho vulle provehir, com de ells s’espere.
Sobre la preposició feta per lo magnífich mossèn Jaume Joan de Tuxent,
loctinent de veguer y balle, lo magnífich y honorable consell desliberà y provehí que del
depòssit dels jutges de la taula que li lexen quoranta ducats per comprar un cavall,
prenent-ne seguretat y fermansa de Juan del Mas y de son fill [...].
1564, març, 18. Cervera
8
27

Una prohomenia municipal de Cervera, atès que a la vila no hi ha el veguer i
batlle ni el lloctinent, acorda que un paer amb gent armada vagin a ajudar el batlle de
Montmaneu a detenir uns bandolers que té assetjats a Castellnou de Santa Maria del
Camí.
ACSG, Cervera, Fons Municipal, Consells, 1564, f. 31.
[...] comparivit Anthonius Gaçó, filius Francisci Gaçó, loci de Montmaneu, qui
dixit: «Senyors de pahers, yo só vengut cridant “via fora sometent” per manament del
batle de Montmaneu com tenen assitiats onze bandolers al loch de Castellnou de Sancta
Maria del Camí y que lo veguer declaràs sometent y vingués allà per a pendre y
perseguir dits bandolers. E, per quant no he trobat veguer ni loctinent, per ço ho
denuncie a vostres mercès ho provehesquen que sia servey de sa magestat y càstich de
dits bandolers y me han dit que ya n’y ha hun és mort».
E los dits magnífichs senyors de pahers feren aplegar los consellers y pròmens
següents: [...].
Als quals fonch preposat per dits senyors de pahers com, tenguda dita
denunciació y per quany no y ha veger, que provehesque si·ls par que vage la gent de la
vila per assistir al batlle de Montmaneu.
Sobre açò la dita honorable promenia desliberà y acordà que, attès no y ha
veguer ni batle ni loctinent y vista la necessitat, que los senyors de pahers facen crida y
que haien tota la gent poran, ben armats, y que assestesquen al batle de Montmaneu y
que y vage hun paher ab bastó y caperó de paher y que, si res despendran, los sie pres a
compte y que·s face letra a mossèn Copons, del Lor, loctinent, que assistesqua allí de
present.
1565, octubre, 18. Cervera
9
El consell municipal ordinari de Cervera, en resposta a una carta del virrei,
acorda escriure-li dient que la unió contra els bandolers que proposa no es pot fer
perquè la vegueria és molt gran i hi ha diverses baronies.
28

ACSG, Cervera, Fons Municipal, Consells, 1565, f. 39.
[Al marge esquerre:] Per la letra y capitulació del virey per la expulsió dels
bandolers.
Més, fonch preposat per los senyors de pahers com han rebut una letra y una
capitulació del virey per la expulsió dels bandolers y mals hòmens, la qual letra y
capitulació fonch legida per lo notari de la paheria, y, oÿda dita letra y capitulació,
determinaren lo següent.
Sobre açò lo dit magnífich consell desliberà y acordà que, attès la vegueria de
Cervera és molt gran y tota baronies y no·s pot fer la unió, que no y serien tots los
barons, que sie scrit al senyor virey de la incomoditat de aquesta vegueria y que sa
excel·lència face stimar tots los barons e que, stimats tots, Cervera no dexarà de fer lo
que a ella tocharà de fer, narrant ab la letra quant és gran la vegueria y quans barons y
ha y com se usurpen cada dia los barons les jurisdiccions. Que sie scrita a consell del
advocat.
1566, novembre, 4. Cervera
10
Pau Tudela, prevere, beneficiat de l’església de Santa Maria de Cervera,
procurador de Sebastià Pellich, teixidor de llana, d’aquesta població, mostra a Hug de
Montaner, assessor ordinari del veguer i batlle de Cervera, un escrit que conté un
pregó manat fer pel lloctinent i capità general de Catalunya mitjançant el qual fa saber
que ha fet remissió a l’esmentat Sebastià Pellich de qualsevol delicte que hagués comès
fins al dia present, atès que així ho ha demanat Joan Benet Boixadors Desvalls com a
una part de la compensació per haver capturat el bandoler francès Pere Esquerit.
ACSG, Fons Notarial, Cervera, 70, Pere Giscafrè, Llibre, 1563-1567, fs. 88 i 89.
Die lune IIIIª mensis novembris anno a nativitate Domini M D LXVI.
29

Noverint universi quod anno a nativitate Domini millesimo quingentesimo
sexagesino sexto die vero lune quarta die mensis novembris intitulata, presente et ad hec
voccato me Petro Giscafrè, regia et apostolica auctoritatibus notario publico ville
Cervariae, et presentibus etiam discreto Sadurnino Guasch, notario, et Blasio Benavent,
nuncio curiae Cervariae, presentibus ad hec voccatis specialiter et assumptis, venerabilis
dominus Paulus Tudela, presbiter in ecclesia maiori Cervariae beneficiatus, procurator
assertus et eo nomine ac coniuncta persona honorabilis Sebastiani Pellich, paratoris
lane, eiusdem ville, constitutus pesonaliter coram magnifico domino Ugone Montaner,
utriusque iuris doctore, dicte ville, assessore ordinario magnifici vicarii et baiuli
Cervariae, [...] obtulit et presentavit, intimavit, ostendidit et nottificavit [...] quandam in
scriptis papiri preconitzacionem et remissionem [...] tenoris huiusmodi: «Ara oiats tot
hom generalment que us notiffiquen y fan a saber de part del excelentísimo senyor don
Diego Hurtado de Mendoça y de la Cerda, príncep de Mélito, duch de Franchavila,
marquès de Algezilla, del consell de stat y guerra de sa magestat y en lo de Itàlia
president, conseller, lloctinent y capità general en lo principat de Cathalunya y comptats
de Rosselló y Cerdanya, que com sa excel·lència, per les causes y rahons contengudes
en la crida a XXVII del mes de maig del any M D LXIIII feta y publicada en la ciutat de
Tortosa, concernent en gran manera lo interès y benifici públich, haie ordenat y donada
sa fe y paraula real a qualsevol persona que pendria algun dalat de la companyia de
Janot Riambau, Barthomeu Camps o de altres delats gitats de pau y treva y enemichs de
sa magestat de remetre-li dos persones criminoses nomenadores per quiscun delat que
pendria de dites companyies, com en dita crida, a la qual se fa relació, llargament és
contengut, e com lo amat de la real magestat Joan Benet Boxadós Desvalls, donzell,
procurador general per lo molt il·lustre duch de Sogorb y Cardona, en lo ducat de
Cardona, etc., per la presa per son orde se ha feta de la persona de Pere Squerit, francès,
lladre de pas, de la companyia de dit Jenot Riambau, lo qual anave aquadrillat y armat
de armes prohibides y reprovades y és estat sentenciat a mort, haie nomenat, per virtut
de dita crida, per una de les dos persones que pot nomenar, la persona de Sebastià
Pellich, de Cervera, per ço, sa excel·lència, complint y reformant la paraula y fe real en
dita crida donada, ha feta y ab la present fa remissió al dit Sebastià Pellich de qualsevol
crims y delictes per ell comesos y perpertrats fins a la present jornada, conforme a la
dita crida, attès que ell és estat nomenat per dit Joan Benet Boxadós Desvalls, e, perquè
la dita remissió e la causa d’ella sia notòria a tot hom, ha manat sa excel·lència ésser
publicada ab veu y tenor de la present pública crida per los llochs acostumats de la
30

present ciutat de Barcelona y de les altres ciutats, villes y llochs del present principat y
comptats, y lo qui en semblants effectes se trobarà, conforme a la dita crida, obtindrà de
sa excel·lència semblant gràcia y mercè. El príncep de Mélito. Vidit, Montaner, regens.
Vidit Miquel Codina, regens thesaurariam. Vidit, Sabater, pro fissi advocato.
Viladamor. In [...] locumtenentis, VIII, foleo CCXXXVII». [...].
1576, juliol, 5. Cervera
11
Una prohomenia municipal acorda que sigui elegida una persona per anar a
Barcelona a fer les gestions adients en relació amb l’actuació d’un tal Alonso, el qual
ha fet penjar al terme de Timor un bandoler dels Hostals anomenat Antoni Vinyals.
ACSG, Cervera, Fons Municipal, Consells, 1576, f. 30.
[Al marge esquerre:] Timor. Forques.
A la qual magnífica promenia fonc preposat per dits senyors de pahers dient que
don Alonsso ha sententiat y penyat un bandoler dit Antoni Vinyals, dels Hostals, en lo
terme de Timor, contrafent a la provisió real per lo real consell feta que sie secrestada la
jurisdictió del terme de Timor y estigue per sa magestat fins altra cosa sie provehit y, no
obstant axò, no ha duptat de attemptar lo sobre dit, que per so sie provehit lo fahedor y
lo que sie de justícia.
Sobre açò la magnífica promenia desliberà y acordà que se elegesque una
persona la qual, ab diligèntia y prest, vage en Barcelona y procure ab tota diligèntia se
nomene seqüestrador per les forques y jurisdictió del terme de Timor y don quexa a sa
excel·lència y al real consell del que don Alonsso per al present ha hatemptat en dit
terme de Timor contraffent a la provisió real y, si pot aver provisió alguna contra dit
don Alonsso per lo atemptar, la age y també tingue compte aserca de les altres
jurisdictions se usurpen los barons, com és de la de Durban y altres, y lo que·s gastarà
sie pres a compte. La persona elegida és lo honorable mossèn Joan Vallbona, síndich
ordinari
31

1582, abril, 14. Cervera
12
El consell municipal ordinari de Cervera acorda que es doni cinc lliures de
diners comunals al notari que ha de fer els permisos d’arma per a les cent persones que
formen part de la unió per perseguir bandolers.
ACSG, Cervera, Fons Municipal, Consells, 1582, f. 26 v.
[Al marge esquerre:] Germandat. Boletes. Pagar-les al notari.
Més fonch preposat per dits senyors de pahers dient que bé saben com per esta
universitat s’és fermada la unió y germandat y després són elegides cent persones per la
persecutió dels bandolers, los quals tenen necessitat quiscú de una boleta per poder
portar les armes guiades y saber los qui són de la germandat y no volen pagar un sou
quiscú al notari, y la vila acostume de pagar-ho, que serien cinch lliures, que determinen
lo fahedor.
Sobre açò lo magnífich consell deliberà y acordà que al notari que, per les cent
certificatòries ha de fer per als de la unió, que li sien donades sinch lliures, ço és, un sou
per quiscuna.
1582, novembre, 29. Cervera
13
Una prohomenia municipal de Cervera acorda que siguin les cent persones de
la unió per perseguir els bandolers les que marxin quan tinguin l’avís des de Lleida.
ACSG, Cervera, Fons Municipal, Consells, 1582, f. 52 v.
A la qual magnífica promenia fonch preposat per dits senyors de pahers dient
com bé saben la determinatió de Xª se féu ahir y la nominatió del capità, ço és, de la
32

persona del magnífich senyor Galceran Barceló, lo qual, ací present, ha acceptat lo dit
càrrech de capità y ha de fer y elegir cent hòmens per a què aquells stiguen percebits,
tenit altre avís de Leyda, que determinen quanta gent se farà y quin orde tindran.
Sobre açò la magnífica promenia deliberà y acordà y elegí cent persones per la
offerta de Leyda y són les elegides per la unió y germandat y que sien cridats los deners,
als quals advertiran que stigue sa gent a punt per a la ora seran cridats y sie proveït lo
menester y necessari per a la jornada se haurà de partir.
1584, febrer, 20. Cervera
14
Una prohomenia municipal de Cervera acorda que, obeint els manaments del
lloctinent de Catalunya, el veguer i alguns veïns vigilin els camins que van a Solsona.
ACSG, Cervera, Fons Municipal, Consells, 1584, f. 26.
[Al marge esquerre:] Letra de sometent.
A la qual magnífica promenia fonch proposat per los magnífichs senyors de
pahers dient com tenen rebuda una letra de sa excel·lència en virtut de la qual an
declarat sometent general, en virtut del qual manen se aseguren los camins per los qui
van a la fira de Solsona y com més largament en aquella és de veure (Est in plica).
Sobre açò dita magnífica promenia acordà y determenà que, attès que la letra ve
expedida de la real canselleria ab la deguda forma y de mà de sa exel·lència firmada,
que se obehesque en aquella y que los senyors de pahers suppliquen al senyor veguer se
acomode ab la gent que porà, puix no se sap nova de lladres ni mal hòmens, y que, puix
la fira de Solsona és vuy y demà pasat se’n tornarà la gent de la fira, que lo senyor
veguer done alguna pasada per aquí prop y que lo més prest pugue se’n torne ab lo
mancho gasto de la universitat se porà.
15
33

1587, gener, 19. Cervera
Una prohomenia municipal de Cervera acorda prendre diverses mesures per tal
d’impedir l’entrada de bandolers a la vila.
ACSG, Cervera, Fons Municipal, Consells, 1587, f. 16 v.
A la qual magnífica promenia fonch preposat per dits senyors de pahers dient en
effecte que·ls és estat referit que mossèn Cortit serie entrat en la vila ab trenta ho
coranta hòmens a trayo de bandolers y per a effecte de traure dos presos estan en la
presó, se diu criats del comanador Saportella, y que per lo terme ne haurie més de cent y
també an vist lo aparell han fet fer de persebir la gent de la vila per guardar la present
vila de algun afront, vivint tant quietament com fins assí bé se ha viscut, y també an hoït
al senyor comanador Saportella y lo quant los ha sancats que no són entrats per cosa
mala ni fea sinó per sos negocis y les offertes que ha fetes, que per so sien servits de
determinar lo fahedor.
Sobre açò la magnífica promenia deliberà y acordà que, com sie cosa de savis
provehir al sdevenidor, que lo senyor veguer no dex de no tenir sis hòmens apercebits y,
axí matex, cada hu dels senyors de pahers y en la presó uns quatre hòmens y lo senyor
veguer si li serà servey a la nit, ab los senyors de pahers, de fer ronda y sentinella per
veure si sentirà res y en los portals se tingue molt orde en no dexar entrar gent
aquadrillada, encara que porten certificatòries, que primer no ne donen rahó als senyors
de pahers y vuytena, y lo paher Saurina cada nit prengue la clau del portal y, axí matex,
se prengue la clau del dels pous y se tingue compte en la porta falsa que estigue ben
tancada.
1587, gener, 31. Cervera
16
Una prohomenia municipal de Cervera, assabentada de l’amenaça dels
bandolers i de l’existència de pesta, acorda que es prohibeixi anar a qualsevol fira.
34

ACSG, Cervera, Fons Municipal, Consells, 1587, f. 19 v.
[Al marge esquerre:] Fira de Balaguer.
Més fonch preposat per dits senyors de pahers dient que ya tenen entès lo
barumbori és dels bandolers per lo Urgell y se diu per causa dels dos presos se tenen
assí y que volen pendre gent de la vila perquè·ls tornen aquells y també per la
concorrenssa del temps de la pesta que la fira de Balaguer és dimats primer vinent, que
determinen si·s farà crida que ningú de la vila y pugue anar ho no.
Sobre açò la magnífica promenia deliberà y acordà que sien servades les
ordinations que ningú de la vila vage a ningunes fires y que·n sie feta crida que ningú
vage a fira de Balaguer.
1587, febrer, 28. Cervera
17
Una prohomenia municipal de Cervera acorda donar dos presos a l’oficial
Francesc Taulats.
ACSG, Cervera, Fons Municipal, Consells, 1587, f. 22 v.
[Al marge esquerre:] En presèntia del magnífich senyor Pere Bertomeu Mas,
comissari real.
A la qual magnífica promenia fonch preposat per dits senyors de pahers dient
que, com veuhen, a vingut un oficial se diu Francesch Taulats, lo qual demane, en virtut
de uns memorials, los dos presos de la presó y sa excel·lència en dies passats escrigué
una lletra que·ls guardàssem bé y procuràssem en fortificar-los la enquesta y micer
Ubac, del real consell, passant dos dies fa també dix si donarie orde en lo fahedor, que
per so sien servits mirar bé est negoci y determinar si·s donaran o no en aquest oficial a
ffi que la vila no ne patís algun inconvenient.
Sobre assò la magnífica promenia deliberà y acordà que, pus los memorials porte
lo dit official són legítimament despedits, que li sien donats los presos, attès que assí se
trobe present lo magnífich mossèn Pere Bertomeu Mas, comissari real, y dix que conex
35

é lo dit official y lo porter y també los memorials del senyor tezorer, cobrant àpoca de
dit official de la rebuda dels dits presos que li sien donats.
1587, març, 20. Copons
18
El veguer Francesc de Vilallonga demana als paers de Cervera poder tornar a
aquesta població.
ACSG, Cervera, Fons Municipal, Lletres rebudes, paper solter.
[A la coberta:] Als molt magnífichs senyors los senyors pahers de Cervera.
Molt magnífics senyors,
Fins en esta hora no se ha tingut coniuctura de consultar ab vostres mercès
aserca del horde aporte lo senyor alguazir per paraula de sa exel·lèntia lo que li ha
manat proseguir aquest sometent vint-y-sinch dies contínuos, segons dit senyor alguatzir
refferex, si entrestant no tingués altre horde de sa exel·lèntia ho del magnífich micer
Ubach, dels quals no·s té ningun avís fins a esta hora, en lo que nos trobam en Copons
fer lo discurs de la vegueria ab la forma acostumada. Per ço nos ha aparegut consultar
ab vostres mercès si porem tornar-nos-ne en Cervera, no obstant que dit senyor algutzir
no consent se fasse fins a tant vingue horde de micer Ubach ho verament fos finit dit
termini de vint-y-sinch dies, y, si a vostres mercès los apparrà altra cosa, me manaran
avisar de sa voluntat juntament ab vot y parer del senyor micer Montaner, assessor
nostre, ab què refferesch la present en son cars. Jo pens conferir-me esta nit al mas d’en
Juan y despedir la gent allí. Se’m porà donar l’orde fahedor. Y, no essent per altre
effecte, guarde nostre Senyor a vostres mercès. En Copons a 20 de març 1587.
Molt magníchs senyors, besa les mans a vostres mercès, son molt cert servidor,
Ffrancesch de Vilallonga, veguer.
19
36

1587, març, 24. Cervera
Els paers de Cervera comuniquen al destinatari de la carta que el sometent ha
anat per la vegueria i no ha trobat cap indici de la quadrilla formada pel Minyó, el
Roget i els seus homes.
ACSG, Cervera, Fons Municipal, Seguretat, Bandolers, paper solter
Molt magnífich senyor,
Nosaltres avem fet les diligènties necessàries per a perseguir los lladres y és anat
lo veguer ab lo sometent fins al cap y per lo círculo de la vegueria y no ha trobat vestigi
de dits lladres y no s’a pogut fer algun effecte sinó dar gastos a esta universitat, que ha
gastat sinquanta ho sixanta scuts. Fins así no avem sentit cosa alguna ni que la quadrilla
del Minyó y Roget, ab 60, sien baixats, com vostra mercè nos avise. Nosaltres estam
sempre a punt y apersebits per a què, en senir cosa alguna, pugue lo veguer, ab gent ben
armada, eixir y fer lo que tindrem obligatió. Si res per avant sentirem, ne darem avís a
vostra mercè. Y nostre Senyor sa magnífica persona guarde. De Cervera als 24 de mars
1587.
1587, octubre, 8. Cervera
20
Una prohomenia municipal de Cervera acorda enviar un home a Concabella i a
Hostafrancs per saber si han vist passar bandolers i, si és així, fer sortir la gent del
sometent.
ACSG, Cervera, Fons Municipal, Consells, 1587, f. 47 v.
A la qual magnífica promenia fonch preposat per dits senyors de pahers dient
com tenen entès lo que ha dit lo senyor veguer que té avís que los bandolers són per
estes parts, ço és, que ahir passaven més avall del Aranyó, y demane gent per exir y ja
37

saben que per la venguda de la moneda ja li tenen amanida gent, que sobre de tot lo que
an hoït determinen lo fahedor.
Sobre assò la magnífica promenia deliberà y acordà que, attès no·s sap ab certitut
lo que·s diu dels bandolers, que per millor saber lo ver y se pugue fer lo que convindrà
per la persecutió de aquells, que, per so, de prompte se tramete un home a Concabella y
a Estafranchs, a hont se diu són passats, per saber si és axí y a hont són tirats, y, tornat
l’ome y sabut del que passe la veritat, si axí és com se diu, que lo senyor veguer,
leshores, hisque ab la gent que la vila li té ja percebida en virtut del sometent declarat en
la real audièntia pochs dies fa.
1587, octubre, 15. Cervera
21
Una prohomenia municipal de Cervera, atès que un algutzir reial anomenat
Joaquim Pinello demana vint-i-cinc homes de la vila i vuitanta de la vegueria, acorda,
d’una banda, donar a l’esmentat algutzir un nombre d’homes que sigui el més reduït
possible i, de l’altra, fer que gent de la vila acompanyi el veguer en cas que aquest els
necessiti per tal de reclutar els vuitanta homes.
ACSG, Cervera, Fons Municipal, Consells, 1587, f. 48 v.
A la qual magnífica promenia fonc preposat per dits senyors de pahers dient que
ha vingut un alguatzir real que·s diu Joatxim Pinello y ha manat al senyor veguer que, a
pena de sinch-cents ducats, de aquí a demà a migdia li tingue assí en Cervera vuytanta
hòmens de la vegueria y als senyors pahers vint-i-sinch hòmens, sots les matexes penes,
que per so determinen lo fahedor.
Sobre açò la magnífica promenia deliberà y acordà que los senyors de pahers,
attès que dit alguatzir demane vint-i-sinch hòmens, que los senyors de pahers li donen
gent y que·l preguen se acontente ab la manco gent que pugue, representant-li los grans
treballs y gastos que la vila de cada dia patex per rahó de sometents, y lo senyor veguer
que procure en aver los vuytanta de la vegueria y que, si ha de anar a sercar-ne, que li
donen uns quants hòmens que·l acompanyen.
38

1587, octubre, 17. Cervera
22
Una prohomenia municipal de Cervera acorda que, pel que fa al moment de la
sortida de la gent que ha de perseguir els bandolers, se segueixi les ordres del
lloctinent de Catalunya i no les del algutzir reial Joaquim Pinello.
ACSG, Cervera, Fons Municipal, Consells, 1587, f. 49.
A la qual magnífica promenia fonch preposat per dits senyors de pahers dient
que ahir reberen una carta de sa excel·lència que per a dilluns primer vinent, que
comptarem a denou del present mes, lo senyor veguer, a punta de dia, partesque de la
present vila ab sa gent en persecutió dels lladres y malfactors y lo alguatzir Pinello vol
que de present hisquen, que per so determinen lo fahedor.
Sobre açò la magnífica promenia deliberà y acordà que·s seguesque l’orde de sa
excel·lència.
1588, febrer, 23. Cervera
23
Els paers de Cervera informen el destinatari de la carta de les notícies que
tenen sobre els bandolers que es troben a l’Urgell.
ACSG, Cervera, Fons Municipal, Lletres rebudes, còpia soltera.
Molt il·lustre senyor,
Per lletra de vostra mercè rebuda lo dia present, ja tart, feta en Piera, encontinent
avem feta pesquissa y entramesos de alguns del Urgell eren assí al mercat y per alguns
particulars d’esta vila, per los quals tenim entès que per la plana de Urgell y ha
39

andolers y no poden dir quants y entren en alguns llochs y fan mal, per ço fem aquest
avís a vostra mercè per a què vage algun tant previst, offerint-nos que, si altra cosa
sentim, donaríe[m] avís a vostra mercè. E nostre Senyor sie en bona protectió de vostra
mercè com és desijat. De Cervera als XXIII de febrer M D LXXXVIII.
Molt il·lustre senyor, per al que vostra mercè manarà, promptes los pahers de la
vila de Cervera
[A continuació:] Y també avem tramès un home envers les parts de Tàrrega y
Bellpuig per a entendre-ho millor, offerint-nos fer assí tot lo que convingue per servey
de vostra mercè.
1588, març, 17. Cervera
24
Els paers de Cervera comuniquen a Pau de Fluvià, capità d’infanteria i algutzir
ordinari, que intentaran reclutar els quinze soldats que aquest militar necessita.
ACSG, Cervera, Fons Municipal, Registre de lletres, 1574-1603, f. 73.
Al il·lustre senyor Pau de Fluvià, capità de infanteria y alguatzir ordinari de sa
magestat, al hostal del Àngell, Leyda.
Il·lustre senyor,
Nosaltres procurarem per a condecendre al servey de sa magestat y de sa
excel·lència en sercar los quinze soldats que vostra mercè de paraula nos dix haurie a
menester. Encara que recelam que trobar se puguen, ab tot, farem les diligènties que
porem y, si se troben, vostra mercè vege com y lo que se haurà de tractar ab ells, axí de
la partida com de la paga, y a hont hauran de anar, y serà bé que per dit effecte vostra
mercè se ves ab ells o persona per vostra mercè, cuya il·lustre persona nostre Senyor
guarde y prospere com és desijat. De Cervera a XVII de mars 1588.
Il·lustre senyor, sempre a vostra mercè en lo que manarà,
Los pahers de la vila de Cervera.
40

1588, maig, 27. Agramunt
25
Joan de Viana, comissari reial, demana als paers de Cervera que facin anar a
Agramunt la gent forastera que ha arribat a Cervera i la d’aquesta població que hi
pugui anar.
ACSG, Cervera, Fons Municipal, Lletres rebudes, paper solter.
[A la coberta:] Als molts magnífics senós els senós paés de la vila de Servera,
mos senós, en Servera.
Magnífics y discrets senós,
Así estam en la vila de Agramunt ab lo magor tresbal del món per causa que los
bandolés estan per los camins per voler-nos levar la persona de Tomàs de Agilar. Per
trobar-me ab poca gent no e gosat atrevir de posar-me en camí. Tinc entès que aquí en la
vila de Servera a aribada molta gent de Igualada y de altres parts, per so los soplique
que, encontinent que auran rebuda la present, fasen venir tota la gent que és aribada en
dita vila y tots los que de aquí se pugen guntar y tots junts víngan así en Agramunt,
altrament se’n donarà raó a sa excel·lència y al real consel. Y, no sent per més, acabe
soplicant al Senyor les magnífiques persones guarde com desigen. De Agramunt alls 27
de mag 1588.
Magnífics senós, per lo que ordenaran molt sert,
Joan de Viana, comisari real.
1588, maig, 29. Cervera
26
Els paers de Cervera comuniquen al comissari reial Joan de Viana que no
poden satisfer la seva petició de fer anar gent a Agramunt.
ACSG, Cervera, Fons Municipal, Registre de lletres, 1574-1603, f. 73 v.
41

Il·lustre senyor,
Assí en esta vila no ha arribat niguna gent de la vila de Igolada sinó alguns de
Porquerisses y de Albarells y eren molt pochs y per no haver-hi oficial y ésser tant
pochs no gosaren anar aquí en Agramunt y no sabem si se’n són tornats o si són passats
avant. Altra gent no avem vista ni assí en la vila n’i a que sien hàbils y abtes y tinguen
armes per a poder anar aquí, perquè, com vostra mercè sab, per les crides de la
prohibitió dels pedrenyalls la gent està sens armes, que ab la maior pena del món,
magnífich senyor, se ha procurat en aver-les, que aquí tenen los qui de aquesta vila y
són anats. Porie vostre mercè convocar altres vegueries haquexa necessitat que·ns scriu
li occorre, que, de aquesta, avent fet lo que an fet fer, pot tenir vostra mercè per satisfet.
De Cervera a 29 de mag 1588.
Magnífich senyor, a la ordinatió de vostra mercè promptes,
Los pahers de Cervera.
1588, octubre, 23. Cervera
27
Els paers de Cervera demanen al receptor de la carta que el nombre d’homes
que la vila ha de destinar a l’expulsió dels malfactors sigui, com a màxim, de quaranta.
ACSG, Cervera, Fons Municipal, Lletres rebudes, còpia soltera.
Excel·lentíssimo senyor,
Esta universitat ha desliberat, per lo que toque al servey de sa magestat y al bé
comú y públich y per condecendre a la voluntat de vostra excel·lència, de fer gent per a
la expulsió dels adalats, lladres y facinerosos hòmens, ab bé que, per los grans gastos
que esta universitat per semblants affectes y per acompanyar oficials y molts presos ha
fets y de cada·l dia fa y estar ella pobre y omesa per dits y altres respectes, suplicam a
vostra excel·lència se servesque de moderar-nos lo nombre de la xixantena a què fos un
nombre de trenta o fins en coranta perquè dits gastos se poguessen ab millor comoditat
suportar. Lo síndich que esta universitat té per negocis en exa ciutat consultarà ab vostra
42

excel·lència, al qual suplicam vulle dar la resposta del que serà [ser]vit vostra
excel·lència. Sie nostre Senyor en protectió y custòdia de sa excel·lent persona y en
alment de stat. És de Cervera a XXIII de octubre 1588.
Excel·lentíssimo senyor, de vostra excel·lència molt affectats servidors y súbdits,
Los pahers de la vila de Cervera.
1589, març, 6. Tàrrega
28
Josep Mur, jutge de la règia cort, demana als paers de Cervera que facin les
gestions adients perquè les poblacions i els senyors de la vegueria fermin els capítols
de la unió contra els bandolers.
ACSG, Cervera, Fons Municipal, Lletres rebudes, paper solter.
[A la coberta:] Als molt magnífichs senyors los veguer, balle y pahers de la vila
de Cervera.
Molt magnífichs senyors,
Yo crech vostres mercès tindran resolt lo negossi que de part de sa excel·lència
los scriguí y prevenguí esta semmana més propassada y per a resoldre’l hauran fetas les
diligènties convenients ab les viles y llochs, barons y senyors de vassalls de la vegaria,
los quals entench per cosa certa y hauran vengut bé per ser cosa tant del servey de Déu y
del rey y en benefici de sa pàtria. Leyda, Balaguer y Agramunt [y] los barons de llur
vegaries han ja fermat. Anit, tart, arribí en esta vila y pens que per tot vuy seré despedit
d’ella, per so suplique a vostres mercès com puch per la brevedat que lo negossi requer
y sa excel·lència me ha encomanada que, si no estan del tot resolts, ho estiguen per a
demà, que jo, si plau a Déu, seré aquí, perquè sols essent jo aquí reste pendre la ferma
de aqueixa universitat. Guarde nostre Senyor las molt magníficas personas de vostres
mercès com desijen. De Tàrrega a VI de març 1589. Que sols per aquest effecte envie
mossèn Falbet, qui porta les altres.
Molt magnífichs senyors, besa les mans a vostres mercès, son servidor,
Joseph Mur, jutge de la règia cort.
43

1589, març, 7. Tàrrega
29
Josep Mur, jutge de la règia cort, demana novament als paers de Cervera que
facin les gestions adients perquè les poblacions i els senyors de la vegueria fermin els
capítols de la unió contra els bandolers.
ACSG, Cervera, Fons Municipal, Lletres rebudes, paper solter.
[A la coberta:] Als molt magnífichs senyors los pahers de la vila de Cervera.
Molt magnífichs senyors,
De la que rebí de vostres mercès ayr rebí molt contento en quant me diuen los
avise un dia abans per a poder junctar lo consell y encontinent despedirme, emperò, si
vostres mercès no han enviat per les viles y llochs de la vegaria y per los barons y
senyors de vassalls de aquella per a què contribuesquen y consenten en la unió y
capitania de soldats de què he scrit a vostres mercès, serà haver molt errat, lo que·m
pesaria en strem y jo no u crech de persones de tanta segassitat y prudèntia, perquè era
molt necessari y los barons, que en aqueixa vegaria y ha molts, sé jo que tots ho la
maior part y hagueren vengut bé y, si ara de nou se ha de fer esta diligèntia, serà estada
molt frustratòria la preventió mia en haver enviat lo despatx que·ls envihí demà farà
vuyt dias, però jo espere en nostre Senyor que u hauran vostres mercès fet millor del
que jo puch desijar y axí, per a demà a dinar, si plau a nostre Senyor, seré aquí ab intent
que vostres mercès puguer tenir junctat son consell y fer la resolutió del número dels
soldats y pendre la ferma per a poder-me despedir ab la brevedat que sa excel·lència me
té manat. Guarde nostre Senyor las molt magníficas personas de vostres mercès com
desijen. De Tàrrega a VII de mars 1589.
Molt magnífichs senyors, besa les mans a vostres mercès son servidor,
Joseph Mur, jutge de la règia cort.
30
44

1589, març, 13. Santa Coloma de Queralt
Els jurats de Santa Coloma de Queralt comuniquen als paers de Cervera que la
decisió del consell municipal de la seva població ha estat favorable a entrar a la unió
contra els bandolers.
ACSG, Cervera, Fons Municipal, Lletres rebudes, paper solter.
[A la coberta:] Als magnífichs senyors los peés de la vila de Servera en Servera.
Magnífichs senyós,
La de vostres mercès tenim rebuda per mossèn Miquell Moxó y mossèn Juan
Seurina y en dita letra y en dits donadós tenim entès lo bon orde que·s trate per traure
los bandolés y ladres de la part de Urgell y axí avem juntat lo consell d’esta oniversitat
per comoniquor-los si tindrien a bé que esta vila entràs en aquexa onió y gastos,
conforme a la quepitolasió que·s fa aserqua d’ex negosi, y axí esta oniversitat és de molt
bon peré de entrà en dita onió y gastos conforme li toquerà a son indrit, essent la quosa
tant nesesària y tant otilosa per la tera. Y, no esent per més, nostere Senyor sie en
guarda de vostre mercès com és desigat. De Santa Coloma a 13 de mars de 1589.
Magnífichs senyós, de la ordinasió de vostres mercès promptes,
Los jurats de la vila de Santa Co[lo]ma.
1589, març, 13. Santa Coloma de Queralt
31
Guerau de Queralt, senyor de Santa Coloma de Queralt, comunica als paers de
Cervera que ell i els vassalls que té a la vegueria fermaran la unió contra els
bandolers.
ACSG, Cervera, Fons Municipal, Lletres rebudes, paper solter.
45

[A la coberta:] Als magnífichs senyós los paés de la villa de Servera.
Magnífichs senyós,
La de vostres mercès e rebuda per mossèn Miquel Moxó y per mossèn Joan
Saurina y ab esta y per els tinc entesa la determinatió an feta en aquex consel que par és
mot asertada. Lo que·ls sertifique és que jo y tots los vasals que tinc en la vegueria de
aquexa vila fermarem en la unió y contribuirem en pagar la gent de peu y de caval
determinaran fer, conforme als capítols me an mostrats dits mossèn Moxó y Joan
Saurina, perquè par és bona obra, tan santa y tan bona que es fa molt gran servey a Déu
y a sa magestat y molt gran bé a la terra y senyaladament als urgelesos, que tan oprimits
los tenen y són de nostra terra y tan veïns y com a pròcsims y som obligats y encara que
fins assí no aien amigat aquexos ladres m·als de aquexa vila, de aquí ensà tanbé n’i pot
aver una jornada per a nosaltres y no·m tindrie per crestià si de sa [...] no·s fes una tan
bona obra y encara que podrie ser y age algú que·ls represente [...] alguna cosa se a de
assimilar [...] per lo servey se’n farà a Déu y a sa magestat y, per lo que estam
informats, en tota Espanya y en moltes altres parts. Vostres mercès són tan discrets que
n’entenen tot molt bé y axí tin per sert determinaran lo milor. Y nostre Senyor sie en
bona protectió de vostres mercès com desige. De Santa Coloma a 13 de mars 1589.
A la ordinatió de vostres mercès promte,
Don Garau de Queralt.
1589, març, 14. Cardona
32
La duquessa de Cardona comunica als paers de Cervera que, si els barons
fermen la unió contra els bandolers, ella també ho farà.
ACSG, Cervera, Fons Municipal, Lletres rebudes, paper solter.
[A la coberta:] A los muy magníficos señores los paheres de Servera.
Muy magníficos señores,
Por su carta y la del señor micer Mur he visto lo que se me propone en respecto
de la unión y cierto, señores, que tengo muy considerado y entendido quan conveniente
46

es en este principado y que por este respecto no me queda otra cosa en que reparar para
entrar en ella que estar asegurada que la firmarán todos los varones, que, siempre que lo
hagan, acudiré yo a ello con la determinación y voluntad que me obliga el servicio de
Dios, nuestro señor, y de su magestad, que donde se atraveserá esto siempre seré la
primera y assý se podrá atender a conseguir el sí de los otros, que el mío no faltará
jamás sobre el dicho presupuesto. Nuestro Señor los tenga en su continua guarda y
protectión. En Cardona a XIIII de março de 1589.
A lo que siempre mandáredes,
La duquesa.
1589, març, 14. Sant Antolí
33
Felip d’Erill, senyor de la baronia de Sant Antolí, comunica als paers de
Cervera la seva bona disposició a l’acceptació de l’acord que prengui el consell de
vint-i-quatrena cerverí sobre els capítols de la unió contra els bandolers.
ACSG, Cervera, Fons Municipal, Lletres rebudes, paper solter.
[A la coberta:] Al il·lustre y molt magnífich senyors los pahers de la vila de
Cervera.
Il·lustre y molt magnífich senyors,
Per los síndichs me han vostres mercès henviatt rebý sa carta y viu los capítols
de la hunió [y] nomynatió de capittà y soldatts que per lo senyor misser Joseph Mur és
estatt a vostres mercès proposatt y, com aqueixa vila sia tantt prinsipal y en lo consell de
la vint-i-quatrena y age tantt madurs parers per a què mos vassalls y jo asertem lo que
més sia servey de Déu, del rey, nostre senyor, y benefissi de Catalunya, [...] me manen
vostres mercès havysar de la resolutió hauran fetta y, si só de algun servey en aqueyxa
vila, acudiré a hella com me hobligue lo bon veÿnatt. Y nostre senyor la il·lustre y molt
magnífica persones de vostres mercès guart com pot. De Sant Antolý y de martts als 14,
1589.
Il·lustre y molt magnífic senyors, al servei de vostres mercès,
47

Lo baró don Phelip de Erill.
1589, març, 15. Solsona
34
Miquel Moixó i Joan Saurina, síndics de Cervera, informen els paers d’aquesta
població de les gestions que han fet en relació amb la ferma dels capítols de la unió
contra els bandolers.
ACSG, Cervera, Fons Municipal, Lletres rebudes, paper solter.
[A la coberta:] Als molt il·lustres y magnífichs senyors los pahers de Servera en
Servera.
Il·lustres y magnífichs senyors,
Así estam esperant la resposta del senyor abat y de la vila de Solsona. Procuram
en totes maneres espedir-nos. Al rebí d’esta ja auran rebudes moltes respostes dels lochs
ont som paçats, a les quals nos referim. En lo que fos unió ningú discrepe. Lo que reste
afectar és Cenaüiia, Biosca, Torà y Castelfolit y Giçona. Espedir-nos em ab tota la
deligència pocible, encara que tenim males noves de bandolés. Despuys air mataren a
Fórnols marit y muler y meteren foc a la casa. Air, de matí, entraren més de LXXX en
Oliana, mataren Clariana, oficial, y son jermà y sa mare y set o huit de altres y volen dir
basten fins a XVI persones. Déu, per sa misericòrdia, o vula tot remediar. Diu-se són
més de CCCL de la part del Cadel. He, no esent per més, restam promptes per al que
vostres mercès manaran. E la santa tri[ni]tat sia en guarda y protecció de vostres mercès
y de tots. De Solçona a XV de mars 1589.
Senyors, de vostres mercès molt afectats servidors,
Michel Moxó y Joan Saurina.
1589, maig, 8. Cervera
35
48

Una prohomenia municipal de Cervera, atès que els sometents i el pas d’oficials
i presos cada any costa molts diners, acorda que els paers facin un memorial dels
homes de cada quarter i portin aquest afer en una altra prohomenia.
ACSG, Cervera, Fons Municipal, Consells, 1589, f. 33 v.
A la qual magnífica promenia fonc preposat per dits senyors de pahers dient que
ja veuhen lo quant costen los sometents y dies de passatges de officials [y] presos, que
quiscun any passen [de] dos-centes o tres-centes lliures, que per ço sien servits de
amollar aquest negotii de quina manera y com se porie assentar, que no se agués de
pagar tant grans interessos.
Sobre açò la magnífica promenia deliberà y acordà que los senyors de pahers
fassen un memorial dels hòmens de quiscun corter y, fet aquell, que·l mostren y tornen
en semblant promenia per a què, leshores, se pugue amollar lo negotii del modo que
millor estigue.
1589, juny, 18. Cervera
36
Una prohomenia municipal de Cervera acorda que passi al consell ordinari la
proposta que fan els paers en relació amb els bandolers.
ACSG, Cervera, Fons Municipal, Consells, 1589, f. 42.
A la qual magnífica promenia fonc preposat per dits senyors de pahers dient que
bé tenen entès los grans maleficis, insendis, atroces robos y altres enormes delictes que
los lladres y bandolers fan de cada·l dia en la plana de Urgell y pochs dies fa que
prengueren al fill del magnífich micer Amell, doctor del real consell, a un senyor
canonge de Barcelona y a mossèn Pau Feliu, prevere d’esta vila, que tots despullats
arribaren en esta vila, que per ço los apar que és de rahó de dar-ne avís al senyor
governador y als senyors consellés de Barcelona, que als senyors diputats ja·ls ne tenen
49

avisats, y que serie bo que un home, per part de la universitat, solicitàs que allí se donàs
lo remey convenient y oportú per a què aquesta plaga cessàs, que per ço determinen lo
fahedor.
Sobre açò la magnífica promenia deliberà y acordà que, perquè millor se
provehesque y ordene lo fahedor, que·s deduhesque en consell ordinari.
1589, agost, 16. Talavera
37
Joan Bargués i de So, de Talavera, ofereix als paers de Cervera el seu ajut i el
de la seva mare en cas de necessitat i demana un tracte recíproc.
ACSG, Cervera, Fons Municipal, Lletres rebudes, paper solter.
[A la coberta:] Als molt magnífics senyós los senyós pahés de la villa de
Cervera.
Molt magnífics senyós,
Jo só arribat de Valènsia, ha hont sertifique a vostres mercès y avia tanta salut
que Déu fos servit la tinguesem en nostra terra, y, en ser así, m’an dit lo que·n exa villa
no donen loc a que entren los vasalls de mi senyora [mare?] y, com la dita y yo
pretengam ser molt partiqulàs servedós d’exa villa y valadós d’ela y en totas las
oquesions se són hofertes ap hobres, ha havui ap my fet maravella del que·s fes per
vostres mercès esta privasió, pus causa no le y trobe, perquè, en lo que toca a guardar-
se, poden ésser serts vostres mercès és ap tot estrem y que·n terra de ma mare no y astà
persona ninguna de fora la baronia y que poden ésser serts que, quant Déu permetés
cosa de mal, que·ncontinent aviseríam a vostres mercès perquè·s guardasen y tanbé que
confie nos valria y ajudaria exa villa, com poden ésser serts que así les forsses mies y
les dells vasalls de ma mare en tota nesesitat se oferesca a exa villa poden disposar,
ordenar, manar de tots com a cosa pròpia. A’m paregut escríurer esta carta a vostres
mercès sertificant-los y asegurant-los del que·n esta dic y per a suplicar-los sien servits
que ap sertificatòries de así se servèscan dar loc als de la baronia y a my y a mos criats
donar loc vàjan y entren aý y pugen tràurer y valer-se de les coses nesesàries y com sé
50

que·n jeneral y en partigular tots los d’exa villa tenen de my entesa ma verdadera
voluntat los tinc y que ma profesió y calitat és de manera asegure a tots de que no·lls e
d’engayar en lo que dic ni·lls vul deyar sinó que mon gust y mon contento serà molt
particular en ajudar-los y ser part per relevar-los tot mal y dans. Comfie se serviran de
corespondre al qual suplique del qual se serviran avisar-me. Guarde nostre Senyor las
molt magníficas personas de vostras mercès com desijen. De Talavera a 16 de agost
1589.
Molt magnífics senyós, bese les mans de vostres mercès son servidor,
Don Joan Bargués y de So.
1590, gener, 21. Lleida
38
Enric de Cardona demana als paers de Cervera que col·laborin en relació amb
la taxació dels salaris del capità i sotscapità recentment elegits.
ACSG, Cervera, Fons Municipal, Lletres rebudes, paper solter.
[A la coberta:] Als molt magnífics senyors los pahers de la vila de Cervera en
Cervera.
Molt magnífics senyors,
Molt gran contento he rebut de la correspondència an tingut ab lo que per lo
magnífic micer Joseph Mur, doctor del real consell, de part nostre, se’ls és estat refferit
acerca del consert de la capitania se fa per lo bé y quietut de la terra y del que lo elector
per sa part nomenat ha acudit per a la jornada li és estada assenyalada y tanbé de la bona
electió se és feta del capità y sotacapità y, per quant una cosa tant convenient per al bé y
útil de la terra requereix venir a sa deguda concensió, la qual se deixà de effectuar per
alguns ascrúpols los electors de les universitats an fet acerca la tatxatió dels salaris del
capità y sotacapità, los qualls per sa fe y crehensa poran entendre, me ha aperugat ferlos
esta per a què se acontenten en correspondre al que la ciutat de Leyda en dit
particular farà, del qual, per letra de dita ciutat, seran certifficats, que, de aprés que·n
faran servey a Déu, sa magestat ne restarà servit y jo ho rebré a particular contento,
51

emetent tot lo demés a fe y crehença del síndich. Y nostre Senyor sas molt magníficas
persones guarde com pot. De Leyda y de janer a 21 de 1590.
Cervirà a vostres mercès,
Don Henric de Cardona.
1590, octubre, 20. Cervera
39
El consell municipal ordinari de Cervera acorda respondre a les autoritats de
Lleida dient que no creu convenient la creació de soldats.
ACSG, Cervera, Fons Municipal, Consells, 1590, f. 28.
[Al marge esquerre:] Letra dels pahers de Leyda.
Més fonch preposat per dits senyors de pahers dient que estos dies passats
vingué assí un síndich de la ciutat de Leyda ab una letra de crehensa y, explicant dita
crehensa, deduhí y digué que la ciutat de Leyda hauria pensat seria bé que per part de
les universitats de Leyda, Balaguer, Agramunt, Tàrrega y esta de Cervera se suplicàs als
diputats de Cathalunya fessen soldats per la persequutió dels ladres, que per assò
dema[nà] esta universitat anomenar persona qui per part d’esta universitat ho suplicàs a
dits diputats y per lo que leshores la maior part d’els staven excomunicats no havien
pogut aplegar lo present consel, que per ço ara sien servits dezliberar lo fahedor.
Acordà y dezliberà dit magnífich consell que se scriga a la ciutat de Leyda que
esta universitat no entén fer semblant demanda y suplicatió, una, per no voler incórrer
en perill del prohibit per constitusions de Cathalunya y, altra, perquè no·ls està bé lo
nom de soldats, per lo que veuen no és sinó crear ladres.
1591, setembre, 3. Cervera
40
52

El consell municipal ordinari de Cervera acorda nomenar cent persones per
guardar la vila.
ACSG, Cervera, Fons Municipal, Consells, 1591, f. 52 v.
[Al marge esquerre:] Nominatió de cent persones per guardar la vila.
Més fonch preposat per dits senyors de pahers dient seria bé fer nominatió de
alguna sexantena e/o centena, ayxí per a guardar la vila en tot lo menester com per a què
stiguen a punt en tot lo necessari, que per ço sien servits dezliberar lo fahedor, perquè
pareix n’i haia necessitat.
Sobre assò lo dit magnífich consel acordà y dezliberà que los senyors de pahers
fassen nominatió fins en cent persones, les quals estiguen dezenades, a punt y ben
armades y persones quietes, y que quiscun vespre donen una dehena o més al senyor
veguer per a rondar y aquietar la present vila y per a levar no se aporten per la present
vila pedrenyals y que los senyors de pahers, per tandes, alguns vespres ronden ab lo
senyor veguer per a més ateiar la gent y que, si menester haurà lo senyor veguer gent de
dia per pendre y lansar de la present vila alguns vagabundos y brivons, li donen y li
presten tot favor y aiuda.
1591, setembre, 15. Cervera
41
Una prohomenia municipal de Cervera acorda comunicar a Pere Feliu,
comissari reial, que, quan Francesc de Cardona demani la gent del sometent de la
vegueria, aquesta gent acudirà allà on calgui.
ACSG, Cervera, Fons Municipal, Consells, 1591, f. 53.
A la qual magnífica promenia fonch proposat per dits senyors de pahers dient
com en aquest punt han rebuda una letra de sa excel·lència per un comissari real que·s
diu Pere Feliu, la qual los serà legida, y conté en effecte que se alse sometent en
53

persequutió de ladres en virtut del sometent en la regia cort declarat, que per ço, hoïda
aquella, dezliberen lo fahedor.
Acordà y dezliberà dita magnífica promenia, hoïda primer la dita letra, que·s
torne resposta a dit comissari que lo senyor veguer y esta universitat estan promptes en
donar avís a la gent y més ben armada que podran y que lo senyor veguer convoque,
com és costum, la vegueria y, tota hora que tindran avís del senyor don Francisco de
Cardona, conforme diu la letra de sa excel·lència, acudirà lo senyor veguer ab la gent lla
hont dit senyor don Francisco de Cardona avís que y haia necessitat.
1591, novembre, 5. Cervera
42
Una prohomenia municipal de Cervera acorda, d’una banda, respondre al
batlle de Guissona en relació amb la inseguretat que causa la presència de bandolers,
dient-li que els persegueixi tal com fa el veguer i, de l’altra, que es reuneixi un grup de
gent armada per vigilar durant la fira cerverina de Sant Martí.
ACSG, Cervera, Fons Municipal, Consells, 1591, f. 55.
A la qual magnífica promenia fon proposat per dits senyors de pahers dient com
lo senyor veguer té una lletra del balle de Guissona dient que los lladres los tenen allí
oprimits, que roben als que van y venen a la fira, que sie servit de exir y fer que un dany
tant notable com fan se remedie, la qual los serà llegida per lo notari, que determinen lo
fahedor.
Sobre açò la magnífica promenia deliberà y acordà que lo senyor veguer, per
correspondre al balle de Guissona, que scrigue una lletra dient-li que ell fa ja son
descàrrech en exir y que ell fasse lo matex y, per remediar que per a Sanct Martí no·ns
apremien assí, que lo senyor veguer que convoque lo vegueriu y que la vila li don vint-i-
sinch hòmens y que fora de Sanct Martí no·ns anujaran ni no·s afrontaran y que los
senyors de pahers, a consell dels magnífics advocats, hi scriguen y fassen part a sa
excel·lència de lo que passe.
54

1591, novembre, 7. Cervera
43
El consell municipal ordinari de Cervera confirma l’acord pres anteriorment
per una prohomenia municipal en relació amb la vigilància que cal portar a terme
durant la fira de Sant Martí.
ACSG, Cervera, Fons Municipal, Consells, 1591, f. 56 v.
[Al marge esquerre:] Bandolers.
Més fonch preposat per dits senyors de pahers dient que estos dies lo senyor
veguer rebé una lletra del balle de Guissona per causa dels lladres que·ls apremiaven y
la magnífica promenia se determinà que convocàs lo vegueriu perquè per a la fira no·ns
apremien assí y la vila que donàs serts hòmens, que sien servits approvar lo que dita
promenia ha determinat.
Sobre açò lo magnífich consell deliberà y acordà y confirmà la determinatió de
la promenia sobre açò feta y lo que gastaran sie pres a compte dels senyors de pahers.
1591, desembre, 24. Cervera
44
Una prohomenia municipal de Cervera acorda ajornar fins després de les festes
de Nadal la reunió del consell municipal que ha de tractar la proposta de misser Mur
sobre la ferma de la unió contra els bandolers.
ACSG, Cervera, Fons Municipal, Consells, 1591, f. 58 v.
A la qual magnífica promenia fonch proposat per dits senyors de pahers dient
com vuy dia present y deiús scrit tenen rebuda una carta del magnífich micer Mur, la
qual los serà legida, dient en effecte sían servits firmar la unió, conforme la ha firmada
55

Leyda, y que donen avís a les universitats de la vegueria per a què envien sýndichs ab
poder bastant per a firmar aquella, e com vuy sia disapte de Nadal y dia tant occupat y
les festes de Nadal tant solemnes, que per ço sien servits dezliberar lo fahedor, si
ajustaran lo consel ho no o quin orde tindran.
Acordà y dezliberà que, puig lo senyor micer Mur no té assí persona ab qui se
puga tractar lo negoci y sia dia tant occupat y la més solemne festa del any, que·u dexen
per a l’endemà de les festes lo aplegar lo consel y dezliberar lo fahedor, lo qual
encontinent haien de convocar, y, entretant, que ab diligèntia fassen de part del senyor
veguer y pahers unes letres de avís a les universitats y senyors de la vegueria narrant en
substàntia lo que micer Mur scriu ab sa letra preparant-se fent sýndichs ab poder bastans
per a firmar la dita unió, conforme la firmarà Cervera, y encontinent donaren lo treslat
de la letra al senyor veguer, lo qual dix la consultaria ab lo seu assessor.
1592, gener, 23. Cervera
45
Una prohomenia municipal de Cervera acorda que el veguer, amb deu homes
armats, vagi a Agramunt.
ACSG, Cervera, Fons Municipal, Consells, 1592, f. 72.
A la qual magnífica promenia fonch preposat per dits senyors de pahers dient en
effecte que lo senyor veguer los ha comunicada una carta li scriurie que ab sa gent a
punt y ben armada se trobàs en Agramunt per a ahir dilluns y per estar ocupats en la
ferma de la germandat ab lo senyor micer Mur y lo dit senyor micer Mur los ha fet dir
que convenie molt a la universitat que per avuy lo senyor veguer anàs y de asò·ls
advirtie per lo que·ns desiyave servir per causa que esta universitat no rebés algun
percalp, que per so sien servits deliberar quina y quanta gent nirà ab lo senyor veguer.
Sobre açò la magnífica promenia deliberà y acordà que, per lo servey de Déu,
del rey y del senyor governador, que al senyor veguer se li donen deu hòmens ben
armats y tot lo que s’i gastarà sie pres a compte als senyors de pahers.
56

1592, gener, 30. Cervera
46
Una prohomenia municipal de Cervera acorda consultar amb misser Mur com
poden solucionar la dificultat que representa el fet que el veguer sigui fora i un grup de
gent armada hagi de sortir a perseguir els bandolers.
ACSG, Cervera, Fons Municipal, Consells, 1592, f. 72 v.
A la qual magnífica promenia fonch preposat per dits senyors de pahers dient
que tenen rebudes dues cartes, una del senyor governador y altra de sa excel·lència, en
effecte deduhint que lo veguer o lo paher o qui tal lloch ab la millor y més abta y
convenient gent que poran hisquen ab sometent ja declarat en lo real consell per la
expulsió dels lladres y malfactors van per la terra y també saben que lo veguer es fort
absent. Seran-los llegides les lletres y determinaran lo fahedor.
Sobre açò la magnífica promenia deliberà y acordà que, per a hobeir als
manaments de sa excel·lència y del senyor portantsveus de general governador y attès
que lo senyor veguer per dit effecte és ja anat en Agramunt y va offici oficiant y
proseguirà dit sometent y no pot aver dos veguers ni dos sometents, que los senyors de
pahers ho consulten ab lo senyor micer Mur y li representen les dificultats. Que en àls
puguin fer sie al servey de Déu, de sa excel·lència y benefici de la terra.
1592, gener, 30. Cervera
47
Els paers de Cervera, atès que misser Mur no els ha donat una solució a la
dificultat que representa el fet que el veguer sigui fora i un grup de gent armada hagi
de sortir a perseguir els bandolers, ho consulten a Enric de Cardona, governador de
Catalunya.
57

ACSG, Cervera, Fons Municipal, Lletres rebudes, còpia soltera.
[Al marge esquerre:] Al molt il·lustre y spectable senyor don Enrich de Cardona,
governador del principat de Cathalunya, en Agramunt.
Molt il·lustre senyor,
Al punt que avem rebut la de vostra senyoria ja lo senyor veguer s’ere partit per
a anar a la vila de Agramunt, seguint lo orde de dita carta, y, per no haver-hi persona
legítima que pogués conferir-se ab sometent y gent per a regonèxer les parts d’esta
vegueria per quant lo paher en cap no pot exercir essent y anant lo veguer offici
officiant per la vegueria sinó tant solament offici de balle dins la vila y terme de aquella,
no podem seguir l’orde que vostra senyoria en sa carta nos done y, avent consultat esta
dificultat ab lo magnífic micer Joseph Mur, nos ha dit que no·s determinarie en ninguna
cosa sinó que ho scriguessem a vostra senyoria y per ço fem la present, representant-li
aquesta dificultat. Y sie nostre Senyor en guarda de vostra senyoria com és desijat. De
Cervera als XXX de jener 1592.
Molt il·lusre senyor, besan les mans de vostra senyoria,
Los pahers de la vila de Cervera.
1592, febrer, 6. Cervera
48
Una prohomenia municipal de Cervera, assabentada que els bandolers volten
per Hostafrancs, Sedó i Riber, acorda que el paer en cap, acompanyat d’uns quants
fadrins ben armats, vigili el terme de la vila.
ACSG, Cervera, Fons Municipal, Consells, 1592, f. 73.
A la qual magnífica promenia fonch preposat per dits senyors de pahers dient
que tenen entès que los bandolers serien en l’Ostafranchs, Sedó y Riber y que han fets ja
alguns robos, que per so sien servits determinar lo que farà.
Sobre açò la magnifica promenia deliberà y acordà que, després de dinar, attès
que lo veguer no és en la vila y va offici officiant y lo paher en cap no pot exir del terme
58

per no tenir poder, que lo dit paher en cap hisque per lo terme ab uns quants fadrins ben
armats y a punt per remediar que los dits lladres no fassen nigun insurt.
1592, febrer, 17. Cervera
49
Una prohomenia municipal de Cervera, assabentada que els bandolers són vers
Ciutadilla per una carta de Josep de Mur, doctor de la règia cort, acorda que el veguer,
acompanyat de gent armada de la vegueria, vagi allà on indica l’esmentat doctor Mur.
ACSG, Cervera, Fons Municipal, Consells, 1592, f. 75.
A la qual magnífica promenia fonch preposat per dits senyors de pahers dient en
effecte que tenen rebuda una lletra del magnífich micer Joseph de Mur, doctor de la
règia cort, aserca dels lladres que diu són envers Ciutadilla, la qual los serà llegida, que
per so sien servits de determinar lo fa[he]dor que sie al servey de Déu, del rey y benefici
de la terra.
Sobre açò la magnífica promenia deliberà y acordà que los senyors de pahers,
per a hobeir als manaments del rey, fer lo servey de Déu y benefici de la terra, que
demanen lo senyor veguer y li diguen que convoque lo vegueriu y la vila que li don gent
ab lo mancho gasto que·s pugue fer y que vage a les parts que scriví lo sit senyor micer
Mur.
1592, abril, 1. Cervera
50
El consell municipal ordinari de Cervera, atès que no hi ha armes per armar el
centenar de membres de la unió contra els bandolers, acorda que els paers i el veguer
s’informin del nombre d’armes que hi ha a la vila i quines persones les tenen.
59

ACSG, Cervera, Fons Municipal, Consells, 1592, f. 77 v.
[Al marge esquerre:] Armes.
Més fonch preposat per dits senyors de pahers dient que tenen feta la electió de
centener, sinquantaners y dezeners per la executió de la germandat armada y no y ha
armes, que determinen lo fahedor aserca de provehir de aquelles.
Sobre açò lo magnífich consell deliberà y acordà que los senyors de pahers,
ensemps ab lo senyor veguer, fassen ressenya per la vila a ffi y efecte de saber quines
armes hi ha y qui les té y quantes y quines y assò ab jurament y, sabut assò, leshores,
si·ls aparrà tornar a fer resenya dels elegits per la persecutió dels lladres, la poran fer y
sabran de hont han de traure les armes.
1592, abril, 4. Cervera
51
Una prohomenia municipal de Cervera, assabentada que els bandolers són a
Mafet, acorda que el veguer, acompanyat de cinquanta o seixanta homes ben armats,
demà hi vagi, però, per conèixer millor la situació, disposa que abans una persona es
traslladi a Agramunt amb la finalitat d’informar-se.
ACSG, Cervera, Fons Municipal, Consells, 1592, f. 78 v.
[Al marge esquerre:] Bandolers.
A la qual magnífica promenia fonch preposat per dits senyors de pahers dient
que lo senyor veguer té lletra del veguer de Agramunt avisant-lo com tots los lladres són
en Malfet y que vage allà ab tots los més de sos súbdits molt ben armats perquè se
pugue fer algun bon effecte y lo senyor veguer demane molta gent, que determinen lo
fahedor.
Sobre açò la magnífica promenia deliberà y acordà que lo senyor veguer, ab
sinquanta o sexanta hòmens de confianssa ben armats, per lo bé comú y de la terra y per
destruir y del tot destirpar los dits lladres y bandolers, que demà de matí que hisque y
vage allà ab tota aquella discretió que semblant cas y orde requerex y que esta nit avise
60

los del vegueriu que demà de matí que·l seguesquen y, per millor saber lo que passe y a
hont se ha de conferir, que los senyors de pahers ara matex trameten un home dissimulat
que vage a Gramunt perquè de matí sie tornat assí per saber verdaderament lo que és
perquè millor lo dit senyor veguer sàpie a hont ha de anar y quin camí ha de fer.
1592, abril, 17. Cervera
52
El consell municipal ordinari de Cervera acorda respondre a la carta que han
rebut dels diputats del general de Catalunya sobre l’expulsió dels bandolers.
ACSG, Cervera, Fons Municipal, Consells, 1592, f. 79.
[Al marge esquerre:] Sobre la lletra tramesa al diputat locall. [Afegit
posteriorment:] Y no se a després feta niguna resposta.
E dit dia, ans de exir de la paheria, fon manat consell per altres effectes, al qual
fon-hi preposat per lo magnífich micer Bonaventura Montaner dient que son pare, per
no estar de gana, no és pogut venir a preposar aserca de una carta dels senyors diputats
del general de Cathalunya, la qual los serà llegida, és aserca de la expulsió dels lladres
van divagant per la terra, que per so sien servits, oïda aquella, determinen lo fahedor.
Sobre açò lo magnífich consell deliberà y acordà que los senyors de pahers, a
consell dels magnífics advocats de la present universitat, responguen a la lletra los ha
comunicada lo magnífich micer Hugo Montaner, diputat local, la gana té esta universitat
en lo expel·lir los lladres y mals hòmens de Cathalunya y lo quant és notori los danys
fan axí a la generalitat com ha tots los poblats de Cathalunya, ab què se fassa sens
prejuditii, novatió ni derogatió de la auctoritat y regalies de sa majestat.
1592, agost, 25. Cervera
53
61

El consell municipal ordinari de Cervera acorda donar als veïns que tenen
allotjats soldats l’import de les despeses ocasionades pel consum de llenya, oli i sal i la
cessió de llits.
ACSG, Cervera, Fons Municipal, Consells, 1592, f. 90.
[Al marge esquerre:] Capità de la [sic].
Més fonch preposat per dits senyors de pahers dient que lo capità de la guarda de
Perpinyà los féu ajustar l’altre dia ab una promenia y deduhí que estave per assí per
expel·lir los bandolers y los soldats no poden aver lo sou quant volen, que fossem
servits de algun adjutori per als soldats, y, fent lo contrari, estarie en sa mà de alsar
sometent y menar-se’n la gent de la vila y detenir-los-se alguns dies, y la magnífica
promenia deliberà que ells no podien fer res, que estaven subordinats a consell, y axí
que determinen lo fahedor.
Sobre açò lo magnífich consell deliberà y acordà que los senyors de pahers
donen als que tenen los soldats lo que auran gastat de llenya, oli, sal y llits y al capità no
li sie donat res perquè la estada de ell assí és de nigun fruyt.
1593, juliol, 29. Cervera
54
Una prohomenia municipal de Cervera acorda manar fer una crida disposant
que tothom, amb les armes, acompanyi un comissari.
ACSG, Cervera, Fons Municipal, Consells, 1593, f. 131 v.
A la qual magnífica promenia fonch preposat per dits senyors de pahers dient
que lo senyor veguer té una carta de sa excel·lència en la qual li mane que, ab la més y
millor gent pugue, asestesque a un comissari o oficial, que entenen se a de fer algun
effecte, y com veuhen lo senyor veguer resta malalt y no pot anar y lo comissari nos
encarregue, en virtut de la unió, que vagen y lo veguer no pot fer l’acistència, que
determinen lo faedor.
62

Sobre açò la magnífica promenia deliberà y acordà que, atès ha de ser cosa del
servey de Déu, de sa magestat y de sa excel·lència y benefici de la terra, segons tenen
vist ab la lletra de sa excel·lència tramesa al senyor comissari Soler, que ab tota la
diligèntia possible se fasse una crida que totom, ab ses armes, vista la present, hisquen
per anar en companyia del dit senyor comissari a ffi y effecte que lo bon intent de sa
excel·lència sortisque a son degut effecte, com bé és desijat, lo que nostre Senyor vulle
y permete.
1593, desembre, 16. Cervera
55
El consell municipal ordinari de Cervera acorda que, sempre que el veguer
demani gent i s’hagi declarat sometent general, la seva petició sigui atesa.
ACSG, Cervera, Fons Municipal, Consells, 1593, f. 142.
E, encontinent, lo matex dia, ans de exir de la paheria, per effectes convenients
per la universitat, fon manat consell de nou, en lo qual fon preposat per dits senyors de
pahers dient que ahir lo senyor veguer los digué que, trobant-se en Barcelona y parlant
ab sa excel·lència, li digué y manà que partís per aquesta vila y, essent assí, alssàs
sometent y anàs per la vegueria per veure si per aquella se trobarien malfactors y que ell
volie fer lo a ell manat fer y posar-ho per effecte, al qual fon respost que, atès ell no
tenie lletra ni manament possat per cancellaria, que ells ne donarien rahó al consell y
farien lo que aquell determinarie.
Sobre açò lo magnífich consell deliberà y acordà que tota hora que lo senyor
veguer demanarà gent en virtut de sometent general, constant de aquell, que li sie
donada la gent sie necessària per servey de Déu y sa magestat y benefici de la terra, ab
la moderatió que los senyors de pahers poran consertar ab dit senyor de veguer.
56
63

1594, novembre, 3. Cervera
Una prohomenia municipal de Cervera acorda sol·licitar a Josep Ferrer, doctor
del reial consell, que els doni tres o quatre dies de temps per fer el memorial que els
demana, en el qual hi han de constar els cent soldats que formen la unió contra els
bandolers, les persones que els manen i les armes de què disposen.
ACSG, Cervera, Fons Municipal, Consells, 1594, f. 21.
[Al marge esquerre:] Unió.
En la qual magnífica promenia fonch proposat per dits magnífichs senyors de
pahers com lo magnífich micer Josep Ferrer, doctor del real consell, lo qual és assí per
los negossis de la unió y altres, los ha manat que li donen treslat autenticat dels soldats
de la unió, los quals diu que són cent, segons fonc firmat en la unió passada, y també
memorial de les armes que quiscú de aquestos té y no troben en la unió passada lo
nombre de aquestos, si és de LX ho de C hòmens, per so los plàcie desliberar si li
donaran lo memorial que demane de esta centena, axí dels soldats com de centeners,
sinquanteners y dezeners, y de les armes de cada hu de aquests.
Sobre assò fonch desliberat y determenat per la dita magnífica promenia que los
senyors de pahers facen supplicar al senyor micer Joseph Ferrer per lo sýndich los face
mercè de donar-los tres o quatre dies de temps per a fer lo memorial dels de la centena y
de les armes de aquells, conforme demane, y que lo sýndich demane a dit senyor micer
Ferrer si se poran nomenar los pedrenyals se trobaran y, si remey y haurà, que ho donàs
ab un poch de scrit de sa mà per levar tot scrúpol y difficultat se pogués en ningun
temps induir per ser prohibits per la constitutió.
1602, agost, 28. Cervera
57
Una prohomenia municipal de Cervera, assabentada que properament el
veguer, amb la gent del sometent, ha de sortir en persecució de bandolers, dóna les
instruccions adients als paers.
64

ACSG, Cervera, Fons Municipal, Consells, 1602, f. 29 v.
A la qual magnífica promenia fonch proposat que air reberen una carta de sa
excel·lència manant que diious de matí lo senyor veguer ab sometent hisque en
persecució de bandolers, que per ço determenen lo fahedor.
E dita magnífica prohomenia acordà y deslliberà que dits senyors pahers
procúron ab lo sotveguer se acontenta de 18 o vint hòmens, fent-li a ell lo gasto, y,
altrament, o concèrton com bé a dits senyors pahers apparrà, y que facen anar alguna
persona de confiansa per a què fase lo gasto.
1609, setembre, 7. Santa Coloma de Queralt
58
Sebastià Soler, algutzir reial, assabenta els paers de Cervera de l’estada del
bandoler Rocaguinarda i la seva quadrilla al castell de Vallfogona i els recomana que
enviïn espies amb la finalitat d’informar-se i escriguin a les autoritats de Tàrrega i
Agramunt que facin el mateix.
ACSG, Cervera, Fons Municipal, Seguretat, Bandolers, paper solter.
[A la coberta:] Al vaguer y pahers de la vila de Cervera, que Déu guarde.
Cervera
Senyors,
Jo só puyat assí en Santa Coloma per orde del senyor micer Sala per enténdrer y
saber si Rocha Guinarda era passat y, per testimonis de vista, he sabut que air que era
diumenga era ab tota la quadrilla a Vallfogona, en lo castell, per ço advertesch a vostres
mercès tíngan tot lo cuydado y vigilança que púgan, llançant algunas spias per a vèurer
hi poria tornar a descubrir y fer algun effecte en servey de Déu y del rey y avisar als de
Tàrrega y Agramunt fàçan lo matex. Y nostre Senyor los guarde. De Santa Coloma a 7
de setembre 1609.
Sebastià Soler, alguasil real.
65

1609, setembre, 7. Cervera
59
Els paers de Cervera remeten al veguer la carta de l’algutzir reial i li demanen
que torni a la vila per evitar despeses.
ACSG, Cervera, Fons Municipal, Seguretat, Bandolers, paper solter.
En aquest punt de les 3 ores del tart avem rebut la que va junt ab esta del algutzir
Soler per mà de Montmaneu, a lla qual tenim respost lo que nos a dit, en presèntia de
vostra mercè, Miró de Granyena, lo qual viu ahir diumenge la quadrilla en Valfogona, y
més avem sabut a lla nit se’n són anats de Valfogona y és sert són fora. No sabem quin
camí an pres. Vostra mercè procurarà, per no donar gasto, aleuyar de gent y, si no tindrà
avís de micer Salla y no·s sabrà nova de la quadrilla, tornar-se’n. Assò diem per fugir a
gastos. Si altres noves entenem, procurarem avisar a vostra mercè. Guarde nostre
Senyor a vostra mercè. De Cervera a 7 de setembre 1609.
Y, sabudes noves de Prexens, s’i temen no y anàs. Procurarà venrir-se’n, puix
altra cosa de nou sàpie aquí.
Los pahers de la vila de Cervera.
1611, novembre, 13. Cervera
60
El consell municipal de vint-i-quatrena de Cervera acorda que la unió contra
els bandolers sigui fermada tal com es va fer l’última vegada.
ACSG, Cervera, Fons Municipal, Consells de vint-i-quatrena, 1611, f. 5 v.
66

Al qual magnífich consell fonc proposat per los dits senyors de pahers que sa
excel·lència no volie consentir en firmar la unió sinó conforme y del modo y manera
que últimament la present universitat firmà y que per ço determínon lo fahedor.
E lo magnífich consell desliberà y determinà que·s firmàs dita unió si y segons la
present universitat la firmà la darrera volta.
1612, gener, 14. Cervera
61
Els paers de Tàrrega demanen als paers de Cervera que se sumin a la
persecució de bandolers que volen fer properament.
ACSG, Cervera, Fons Municipal, Lletres rebudes, paper solter.
[A la coberta:] Als il·lustres senyors los pahers de la vila de Cervera, que Déu
guarde.
Il·lustres senyors,
Per la corrensa tenim per aquesta comarca de mala gent que van aquadrillats fent
aparènsies per los térmens de nostres circumvehins, que realment estem oprimits, que
no gosam exir de nostres cases, aquest il·lustre y savi concell de esta vila, per extirpar
semblants lladres y vellacos, ab madur concell, havem desliberat de avisar a vostres
mercès per lo bon vehinat y usant casi de una germandat que vostres mercès, ab tot lo
secret del món y sens ningun repic de campanes y la declaratió del sometent secreta,
procuren per a dillums primer vinent, que comptarem a 16 del corrent mes, se servéscan
ab la millor y més ben armada gent, exir de aquexa vila y fer cap envès los boschs del
Canós y envès la Figuerosa per a què, si a nosaltres escapen dits vellacos, donen en
mans de vostres mercès, que nosaltres també, ab nostra gent, acudirem batent tots los
boschs y pletes y allà a hont sabrem se recullen dits vellacos, anant també envès la
Figuerosa, y procurarem també que nostres circumvehins fassen lo matex per a què de
esta manera vejam si podrem expel·lir aquells y tingam libertat per a poder fer nostres
camins y salvar los viandants que no sien robats, que nosaltres crehem, ab la ajuda del
Senyor, asertarem de fer nostra obligatió en servey de Déu, nostre senyor, y benefici de
67

la terra. Lo secret de aquest negoci se acomane a vostres mercès per a què dits lladres
vellacos no tinguen avís de ninguna persona, certificant a vostres mercès que exirem de
assí a punta de dia. E nostre Senyor a vostres mercès guarde, etc. De Tàrrega y janer als
14 de 1612.
Il·lustres senyors, a la ordinatió de vostres mercès promptes,
Los pahers de Tàrrega.
1612, juny, 3. Cervera
62
Jaume Joan d’Areny demana als paers de Cervera que enviïn una persona
intel·ligent a Barcelona per informar sobre l’actuació portada a terme per un paer de
Cervera i altres persones de la unió contra els bandolers, els quals se’n portaren
violentament dos presos que hi havia al castell de la Curullada.
ACSG, Cervera, Fons Municipal, Lletres rebudes, paper solter.
[A la coberta:] Als il·lustres senyors los pahers de Cervera en Cervera.
Ja ab altra tinc escrit a vostres mercès com lo senyor de la Curullada ha dada
queysa del paher de Cervera y de altres que, ab appellido de la unió, són anats al castell
de la Curullada y se’n an aportat dos presos tenia en dit castell de eysa vila, ab violatió
de les presons y fractió de les portes del dit castell, y lo negosi està comès al magnífich
micer Miquel Rolan, jutge de cort, y per certes vies se ha entès que covindria que una
persona intel·ligent de eysa vila vingués a esta ciutat per a informar sobre est effecte,
atès que no·s provohís captura contra dit paher y altres. Rebuda la present, encontinent
se partesque, perquè altra manera passarà molt gran perill no·n tinguen alguna
inquietud, y, pus lo primer correu han robat, se fa est propri per a què, ab la brevedat
possible, acuden a evitar algun inconvenient y desosiego. Y lo Senyor guarde als tots.
De Barcelona als 3 de juny 1612.
Lo doctor micer Jaume Joan de Areny.
68

1613, novembre, 27. Barcelona
63
El marquès d’Almazán, lloctinent i capità general de Catalunya, comunica als
paers de Cervera que s’ha resolt que vingui a aquesta població el comte de Santa
Coloma de Queralt per tal d’organitzar un grup d’un centenar d’homes armats per
perseguir bandolers.
ACSG, Cervera, Fons Municipal, Consells de vint-i-quatrena, 1614, paper solter
intercalat.
[A la coberta:] Als amats y faels de la real magestat los pahers de Cervera.
Lo marquès de Almaçán, loctinent y capità general.
Amats y faels de la real magestat, per lo gran desig que sempre havem tingut de
obviar a les insolències que los lladres y ruhin gent van cometent per lo present
principat y comtats y vehent que no basta per a reprimir-los y escrementar-los las moltas
justícies y càstichs exemplars que de molts d’ells se fan de ordinari, axí en la ciutat de
Barcelona com en altres diverses parts de la província, nós som resolts de exir en
persona a perseguir-los per acabar-los de una vegada y de posar un assiento y concert
per tota la terra per a què no puguen tornar a pul·lular y per a què los que y tornaran
puguen ab més facilitat ser presos y condignament castigats, com sos enormes delictes
mereixen, y també, per més facilitar esta persecutió, havem determinat de repartir
algunas personas principals y de auctoritat, zelores del servey de sa magestat y del bé
públich, per diverses parts y vegaries del present principat y comtats perquè·ns ayuden
en esta obra y, entre altres, havem resolt de que anàs en aquexa vila y vegaria de
Cervera lo egregi comte de Santa Coloma perquè de part de sa magestat en lo present
principat y nostra vos exorte y pregue que anomineu de aqueixa vila un centenar o lo
número de gent que us parrà més convenient, repertint-lo per dezenes y sinquantenas,
com en semblants ocasions haveu ben acostumat, ab que tíngan tots arcabussos de
metxa, pagant-los per jornals lo dia que exiran y serviran y que del que se’ls donarà se
hage cada qual de provehir, axí de municions com del demés que hauran menester per
son sustento, y que los dias que no exiran a la dita persecutió se hagen de ocupar y
víurer cada hu de son ordinari treball perquè no·s crien vagabundos, axí com ha fet la
69

ciutat y vegueria de Barcelona, y, per interposar nòstron decret y auctoritat a semblants
deliberations que faran aqueixa vila y los demés pobles reals de aqueixa vegueria,
havem comès nostres veus al dit egregi comte de Santa Coloma, al qual, en lo que més
havant de part nostra vos explicarà tocant a esta matèria, donareu entera fee y crehèntia,
y nós representerem a sa magestat la voluntat ab què acudiu a les coses de son real
servey y del beneffici públich perquè us fasse la mercè que merexereu. Dat en
Barcelona a XXVII de noembre M DC XIII.
El marquès de Almaçán.
Vidit Agullana, cancellarius.
Michael Iohannes Amat.
In Curia locumtenentis, XVIII, foleo CCCXXXVIIII.
1613, desembre, 30. Cervera
64
Una prohomenia municipal de Cervera, assabentada del robatori de moneda
reial que han fet als plans de Pomar un grup de bandoleres, acorda que siguin portades
a terme diverses gestions sobre aquest afer.
ACSG, Cervera, Fons Municipal, Consells, 1614, f. 13.
A la qual magnífica prohomenia fonch propposat per los magnífics senyors
pahers com en aquell punt ere arribat Guillem Corberó, menor, ab una mala nova de que
una gran multitut de bandolers eren eixits sobre los plans de Pomar a robar la moneda
que vuy a migdia ere passada per la present vila, la qual acompanyave lo regent la
vegueria y ballia ab un número de gent de Cervera. Vehent lo comissari tanta multitut
de lladres, fugí juntament ab los altres de sa companyia y se retiraren als Hostalets per a
salvar ses vides, pus veyen no podien resistir per portar-los molt avantatge los bandolers
y per lo avantatge de les armes que aportaven, que per ço los aconsellen y advertesquen
de les diligènties que acerca de açò hauran de fer.
Y la magnífica promenia acordà y deslliberà que, promptament, se donasen
avisos a Tàrrega, Bellpuig, Lleyda, així a la ciutat com al senyor compte de Erill, y a la
70

Guàrdia, a Rochafort, Çarreal, Montblanch, així a la universitat com al molt il·lustre
portantveus de governador, y al senyor de Sant Guim y al senyor de Segur y als del[s]
Prats del Rey y als de Calaff, a Cardona, a Celsona, a Guissona, Sanahuiga, Pons, a
Gramunt y altres parts, attès que entenien que los de Santa Coloma y aquexa part
estarien ja alsats y lo regent la vegueria y comissari havien fet correu a sa excel·lència, y
que als predits se scrigués alsasen so per los caps de les vegueries y pobles y donassen
avís als demés llochs circumvehins uns a altres, attès lo cars és tant enorme y atròs y de
tanta qualitat, y que la diligèntia que havien feta encontinent de fer anar mossèn Pere
Joan ab gent als Hostalets y de fer la crida ab penes tothom lo seguís estave molt ben fet
y asertat, y que los senyors pahers ab gent rondassen tota la nit y fessen scorcolls de tota
la gent vindrie de la part del robo y de altra gent sospitosa passarien per los camins y
que los que trobarien culpables que·ls capturassen y que, no obstant y havie sometent
declarat en la real audièntia, se anàs a la cort del veguer per a continuar dit sometent
declarat y que no cessàs la campana del sometent de tocar nit y dia y que se advertís al
magnífich assessor y notari de la cort del veguer que fessen manaments per los llochs de
la vegueria per a què tothom alsàs sometent.
1613, desembre, 31. Cervera
65
El notari de la taula de canvi de Cervera deixa constància de d’ingrés realitzat
pels paers de la vila de dues-centes quinze lliures i dotze sous de moneda reial
procedent del robatori que han fet als plans de Pomar un grup de bandoleres.
ACSG, Cervera, Fons Municipal, Taula de canvi, Manual, 1612-1629, s. f.
Dimats, al darrer de dezembre M DC XIIII.
[Al marge esquerre:] 4/211.
Caxa deu dos-centes quinze liures, dotze sous, rebudes comptants de Thomàs
Alcover y Pere Giscaffrè, pahers lo any present, rebudes ab 159 peses de vuyt reals y ab
221 pesses de quatre reals, ço és, 41 pessa de 8 y 77 peses de quatre, que donà Francisco
Saurina, fill de Jaume Saurina, boter, y 23 pesses de 4 y una pessa de 8 que donà
71

Sebastià Ferran, sabater, 15 pesses de 4 y 6 pesses de 8 que donà Antoni Sala, mestre de
cases, una pessa de 4 donà Joan Ramon, sabater, la qual dié li havie donada mossèn
Jaume Llop, de Albarells, y 59 pesses de quatre y 110 pesses de 8 que donà Pere
Moliner, de Torà, 5 pesses de 4 y una de 8 donà lo fill de Joan Riumalló, hostaler, 41
pesses de 4 Joan Llobet, blanquer, la qual quantitat entenen és de la moneda que una
multitut y quadrilla de bandolers robaren aÿr en los plans de Pomar y per ço les deposen
en la present taula per a seguir-ne lo orde de son superior, diem CCXV lliures, XII sous.
1614, gener, 1. Cervera
66
El notari de la taula de canvi de Cervera deixa constància de d’ingrés realitzat
per Mateu Bernat Pujades, rector de l’església de Santa Maria, de vint-i-vuit lliures i
vuit sous de moneda reial procedent del robatori que han fet als plans de Pomar un
grup de bandoleres, les quals li han estat donades sota secret de confessió.
ACSG, Cervera, Fons Municipal, Taula de canvi, Manual, 1612-1629, s. f.
Dimats [sic], al primer de jener M DC XIIII.
[Al marge esquerre:] 5/211.
Caxa deu vint-y-vuyt liures, vuyt sous, rebudes comptants ab 22 pesses de 8 y 27
de 4 del reverent mossèn Matheu Bernat Pujades, rector de Cervera, les quals diu li han
donades per via de confessió y són del robo de la moneda, dites y scrites als sobre dits,
diem XXVIII lliures, VIII sous.
1614, gener, 8. Cervera
67
Una prohomenia municipal de Cervera acorda que la universitat pagui
l’allotjament i les despeses de menjar i veure que facin els cinquanta o seixanta soldats
72

d’infanteria que acompanyen el comte de Santa Coloma de Queralt, els quals han
vingut per perseguir els bandolers.
ACSG, Cervera, Fons Municipal, Consells, 1614, f. 15 v.
[Al marge esquerre:] Soldats del senyor compte de Santa Coloma.
A la qual magnífica prohomenia fonch proposat per lo reverent micer Pere
Vilalta, prevere y doctor en drets, de la vila de Cervera, com lo senyor compte de Santa
Coloma de Queralt, com sabien, era arribat en la present vila per orde del virey y de la
real audièntia per la expulsió dels lladres y bandolers tenen tant oprimit est principat y
en special esta terra y en sa companyia eren vinguts alguns sinquanta ho sexanta soldats
de peu, sens altres de cavall, y que a bé que ja veye que la universitat no ere obligada en
fer-los lo gasto sinó en donar-los sols allotgament, com se sol donar a soldats, que
fossen servits per esta nit y demà a smorsar fer-los donar recapte en menyar y beure
perquè ja demà han de fer son camí, que lo dit senyor compte los ho agrahirà molt.
E la magnífica prohomenia determinà y desliberà que, vist que lo senyor compte
no tenie comoditat per provehir los soldats de peu venien ab ell, que, per esta nit y demà
de matí, que li donassen allotgament y se’ls fes fer lo gasto en los hostals de la present
vila y que dit gasto pagàs la universitat de gràcia per esta vegada tant solament, de
manera que no·s pugue ésser tret en conseqüèntia per quant se fa líberament, no tenint-y
obligatió.
1614, gener, 10. Cervera
68
El consell municipal de vint-i-quatrena de Cervera, atenent la petició formulada
pel comte de Santa Coloma de Queralt, acorda nomenar vuitanta soldats per perseguir
bandolers i altres delinqüents.
ACSG, Cervera, Fons Municipal, Consells de vint-i-quatrena, 1614, f. 2.
73

[Al marge esquerre:] Fer soldats en persequutió dels bandolers, lladres y
malfactors.
A la qual magnífica vint-y-quatrena fonch proposat per lo molt il·lustre senyor
don Dalmau de Queralt, compte de Santa Coloma de Queralt, dient com per estar tota la
terra y en particular esta vegueria tant corrompuda de lladres y malfactors lo
excel·lentíssim senyor lloctinent de sa magestat lo ha anomenat perquè acudís en esta
vegueria y residís en esta universitat per a aiudar a la expulsió de dits lladres y
malfactors y que no faltave sinó que per part de esta universitat se anomenàs un bon
número de soldats y fossen persones despertes per a què mentres que farie residèntia en
esta universitat en persequutió de dits lladres y malfactors se posàs en bon tall la dita
persequutió, pregant-los fessen dita nominatió conforme se sperave de persones tant
zeloses del servey de Déu y de sa magestat y del bé públich, que ell de sa part farie los
officis veurien per la obra.
E lo magnífich consell, rebuda la carta del excel·lentíssim senyor lo marquès de
Almaçán, lloctinent y capità general de sa magestat en aquest principat y comptats, ab lo
honor y reverèntia se deu a sa excel·lència, y oïda també la proposició en dit consell feta
per lo molt il·lustre senyor don Dalmau de Queralt, compte de Santa Coloma de Queralt,
acordà y desliberà que, vista la precisa y urgent necessitat de est principat y comptats y
en particular de esta terra y comarca per estar tant oprimida y vexada de bandolers,
lladres, homicides y malfactors que per dita occasió y expulsió de dits lladres y
malfactors y occasió urgent y de manera no sie tret en conseqüèntia per no tenir la
universitat obligatió y sens preiudici ni derogatió de les generals constitutions de
Cathalunya ni preiudici ni derogatió dels privilegis d’esta universitat, se fasse nominatió
de vuytanta soldats, hòmens casats y de ses cases, los quals en la occasió de persequutió
de dits bandolers, lladres, homicides y malsfactors, ben armats y a punt, acuden en fer la
obligatió tindran, y que sien pagats sempre hauran de eixir per a fer algun effecte y no
altrament y que, per tot lo que se haurà de tractar aserca de la persequutió de dits
bandolers, lladres y malfactors y tria de les vuytanta persones, que sie anomenada una
vuytena, la qual, junt amb los senyors de pahers, tinguen lo ple poder de desliberar y fer
lo que convingue y, proçohint a nominatió de dita vuytana, anomenaren los següents,
los quals tingueren més veus: micer Jaume Joan Mulet, Jaume Puig, Magí Bastons,
micer Bonaventura de Montaner, micer Joan de Corts, Rafel Papió, Joan Pau Folcràs [y]
Pere Moxó.
74

1614, gener, 12. Cervera
69
El notari de la taula de canvi de Cervera deixa constància del lliurament a Joan
de Loscos, comissari reial, de vuit-centes noranta-tres lliures de moneda reial i dotze
arroves, deu lliures i tres unces de plata en cinc barres, tot el qual procedeix del
robatori que feren als plans de Pomar un grup de bandoleres.
ACSG, Cervera, Fons Municipal, Taula de canvi, Manual, 1612-1629, s. f.
Diumenge, al XII de jener M DC XIIII.
[Al marge esquerre:] 212/8.
Deuen Thomàs Alcover y Pere Giscafrè, pahers lo any corrent de la vila de
Cervera, que per ells dixem a Joan de Lloscos, comissari real, vuyt-centes noranta y tres
liures, ab peses de vuyt y quatre y una de dos y dos blanques de Castella, les quals li
paguen per orde del noble don Christòfol Gallart y de Treginer, regint la real thesoreria,
donat ab letra de sa mà feta lo dia corrent, la qual cobram y enfilam, diem DCCC
LXXXXIII lliures.
Jo Joan de Loscos tinch rebudes les ditas vuyt-sentas y noranta-tres liures.
Més deuen los dits que per ells dixem al dit Joan de Lloscos dotze arrobes, deu
liures, tres onzes de plata ab sinch riells, diem XII arrobes, X lliures, III onzes.
Jo Joan de Loscos tinch rebut ditas dotze robes, deu liures y tres onzes de plata
ab sinch bares.
1614, gener, 16. Barcelona
70
El marquès d’Almazán, lloctinent i capità general de Catalunya, dóna les
gràcies als paers i el consell municipal de Cervera pel nomenament de soldats per
perseguir lladres que han fet.
75

ACSG, Cervera, Fons Municipal, Lletres rebudes, paper solter.
[A la coberta:] Als amats y faels de la real magestat los pahers y consell de
Cervera.
Lo marquès de Almaçán, loctinent y capità general.
Amats y faels de la real magestat, tenim vist per vostra carta la bona deliberació
que haveu presa de alistar gent de armes per la general persecució de lladres que
entenem fer y per ella y la voluntat que mostrau tenir de acudir al servey de sa magestat,
inseguint lo que en altres ocasions haveu acostumat, restam molt satisfets, donant-vos
les degudes gràcies. Diem y encarregam-vos procureu estiga dita gent a tot punt y se
vaja exercitant, de manera que en qualsevol ocasió puga ser de mayor effecte, pus és
cert que, essent dita vila tant populosa y posada en camí real, vos incumbeix de
obligació acudir ab mayor cuydado per a evitar los danys que·s succeheixen y serà
donar ànimo que les demés universitats, a imitació vostra, facen lo mateix, de què
restarà sa magestat molt servit. Dat en Barcelona a XVI de janer M DC XIIII.
El marquès de Almaçán.
Vidit Agullana, cancellarius.
Michael Pérez.
In Curia locumtenentis, XVIIIIº, foleo CLIIIIº.
1614, març, 28. Cervera
71
Mateu Bernat Pujades, rector de l’església parroquial de Santa Maria de
Cervera, requereix el notari que aixequi un acta en la qual consti que ell el dia u de
gener d’aquest any diposità a la taula de canvi cerverina la quantitat de cent divuit
lliures i vuit sous, que era l’import de la moneda que li lliurà Joan Argentó, de Cervera,
perquè fos restituïda, ja que procedia de la partida que els bandolers havien robat poc
abans als plans de Pomar.
ACSG, Fons Notarial, Cervera, 83, Jeroni Miró, Manual, 1613-1614, s. f.
76

Die veneris vigessima octava mensis martii anno a nativitate Domini millessimo
secentessimo decimo quarto in villa Cervarie, celsonensis diocesis.
Presente et in hiis voccato et requisito me Hieronymo Miró, notario publico
eiusdem ville Cervarie, et presentibus etiam venerabilibus Ioanne Uller, presbytero, et
Petro Rocha, ligni fabro, Cervarie, pro testibus ad infra scripta voccatis specialiter et
assumptis, existens personaliter constitutus admodum reverendus dominus Matheus
Bernardus Puyades, presbyter et rector parrochialis ecclesie Beate Marie dicte ville
Cervarie, in capella Preciosissimi Corporis Christi, in dicta ecclesia constructa, dixit
verbo et exposuit michi dicto notario coram dictis testibus, com ell al primer del mes de
janer més prop passat del any corrent deposà en la taula dels cambis ho depòsits de la
present vila cent y divuyt lliures y vuyt sous ab 87 pesses de vuyt reals y 122 pesses de
quatre reals, les quals li donà Joan Argentó, pagès, habitant en la present vila, per a què
les deposàs hi restituhís, que eren de la moneda los lladres havien robada als plans de
Pomar y la qual li havien fet pendre dits lladres encontrant-se allí ab la gent que
acompanyave lo paher de Cervera y havent-lo enclòs entre dits lladres per ésser dels
primers, y, a bé que en dit depòsit féu de dita moneda no expressà fos de dit Joan
Argentó, però perquè ara li és vingut a notícia que està pres en las càrcers de la ciutat de
Barcelona y, no constant de dit depòsit y restitutió, no patís en ella, pus dita quantitat li
donà fora de confessió y de manera que líberament y sens scrúpol ho pot dir,
descarregant en açò sa consièntia, diu ab jurament sobre de sa ànima y consièntia per
inpositionem manus super [...] que dit depòsit serie de dites cent divuyt lliures y vuyt
sous ab la dita moneda ere la moneda que dit Joan Argentó li donà per a què restituhís y
deposàs, com té dit, no obstant que en una fe que de sa mà ne ha feta haye dit y scrit que
eren cent y divuyt lliures y setse sous per quant hi posà vuyt sous més per error, y així
requerí que del predit ne fos llevat acte y a ell lliurat y a qui convingue, de quibus, etc.
1614. Cervera
72
Jeroni Cerveró, racional municipal de Cervera, deixa constància de l’acord que
prengué el consell municipal de vint-i-quatrena cerverí com a conseqüència de la
77

proposta que féu el comte de Santa Coloma de Queralt en relació amb la persecució de
bandolers i altres delinqüents.
ACSG, Cervera, Llibre verd del racional, vol. I, f. 118.
Memòria y recort de la vinguda del compte de Santa Coloma y don Pedro Soler,
jutge de la audièntia, a la present vila de Cervera per a perseguir los bandolers y gent
fasinerosa a [espai en blanc] de jener del any M DC XIIIIº.
Per lo sobre dit efecte, foren ajustats y congregats en la casa y sala de la paheria
de la present vila los magnífichs Rafel Joan Montaner, Pere Joan, Thomàs Alcover, Pere
Giscafrè, pahers lo present any, la magníficha XXª y consell ordinari per a hoir al
illustre don tal, compte de Santa Coloma, y ab molta cortesia los dits senyors pahers,
acompanyats de alguns de consell, lo baixaren a rebre baix a la plasa Nova y, posant-lo
al mig dels dos senyors pahers primers en orde, se’n pujaren y, asentats a hont s’ere lo
consell, digué lo senyor paher en cap que sa senyoria digués y preposàs y així, fent gran
cortesia, ab molt poques paraules y ben dites, digué com per espelir los grans bandolers
y lladres y gent fasinerosa de aquet prensipat de Catalunya eren exits serts titulars y
jutges de la audièntia per mandato del senyor virrey y com a hell li avie cabut la sort de
venir a Cervera, conforme una cartilla mostrà en aquest punt de sa exelèntia, la qual fou
llegida encontinent per lo notari de la paheria. La sustàntia d’ella ere com per la dita
nesesitat avie enviat así lo dit senyor compte per a que·l obeísem ab tot allò que
convinrie per dit efechte y que, per a n’asò, li avie dat ses vises. Acabada que fou de
llegir, digué que per a què aquest negosi tingués millor efechte se avien de fer bon
número de soldats y aquestos fosen pagats per a què ab la ocasió stasen promptes. Lo
paher en cap digué que ja lo consell tenie entesa a sa senyoria y tanbé oÿda la cartilla y
que lo que en lo present consell se determinarie se avisarie a sa senyoria. Alsaren-se y,
aconpanyant-lo fins a la porta, se’n tornaren y se tingué lo consell, ab lo qual se
determinà que fosen anomenats vuytanta òmens ab sos arcabusos, que los pedrenyals
estan llevats ab esta ocasió, y que, per a pagar-los, sien mallevades sinch-sentes lliures a
for de sensal y tanbé fou elegida una vuytena per a dar-los la forma y modo avien de
tenir així de pagar-los com de qui foren caps. Les 500 lliures foren mallevades a Jaume
Guitart. La mostra se féu al cap de uns quants dies. Elegiren per capità al senyor Joan
Pau Folcràs y a mossèn Gaspar Altisent y mossèn Joan Farer, botiguer de draps, per
78

corantenés. Al cap de alguns dies lo senyor compte se’n tornà y la pentió és restada y
per so fas la present nota, que antes de mallevar s’i ha de pensar dos vegades.
Hierònim Serveró, rational.
1614. Cervera
73
Jeroni Cerveró, racional municipal de Cervera, deixa constància de l’incident
que hi hagué a l’església de Santa Maria entre el comte de Santa Coloma de Queralt i
els paers.
ACSG, Cervera, Llibre verd del racional, vol. 1, f. 118 v.
Nota com a 20 de jener, dia de Sant Sebastià, any M DC XIIIIº, lo il·lustre
senyor tal, compte de Santa Coloma, anà a la iglésia major per oir lo offisi y sarmó ha
hora que ja los senyors pahers estaven en son asiento, o fos perquè lo dia o dies antes,
com a la tras carta està scrit, los senyors pahers en la paheria, com a casa pròpia, li
donaren lo millor lloch, després de aver feta oratió se encaminà al loch dels senyors
pahers. Alsàs lo senyor paher mosèn Rafel Joan Montaner, com a paher en cap, y, per
cortesia, li digué: «Si aguérem sabut que sa senyoria avie de venir, los senyors pahers,
mos conpanys, ni jo no forem vinguts de ninguna manera». A la qual respongué: «A
més que sa excelèntia me envie y me a donats ses vises, entench en aquest puesto tenir
lo primer lloch y, a no consedir-lo, me n’e de sentir y scríurer a sa excelèntia». A la qual
respongué lo dit senyor paher que may avien donat los seus antesesors tal lloch si no és
al rey o veguer y que, per no agraviar a la universitat, no podien consentir en tal cas,
però que al mateix punt se tinrie consell y del que·s determenarie se donarie rahó a sa
senyoria. Al mateix punt, deixant tots lo puesto, se manà una magnífica promenia, ab la
qual se determinà que fosen enviats lo síndich ab uns quants pròmens al senyor compte
que altres vegades s’eren trobats titulars en Cervera y que may tal avien pretès y que sa
senyoria estave mal aconsellat y que·s servís de disistir en escríurer al virrey y, quant
no, que no podríen deixar de defensar tan injusta querella, que no y avie memòria de
hòmens de tal echenplar y així, després, quant anave a la iglésia a hoir lo sarmó, se
79

posave ab una cadira devant Sant Rafel. O que no stàs a son gust o que lo remey per
expelir los bandolers no fos prou bastant, ell se n’anà a fer Carnestoltes en sa casa y no
tornà més.
Hierònim Serveró, rational.
1614, desembre, 30. Cervera
74
Una prohomenia municipal de Cervera, atenent la petició formulada per Pere
Soler, superintendent de la vila i la vegueria de Cervera, el qual ha informat que tenia
entès que durant la nit passada setanta bandolers, entre els quals hi havia Tallaferro i
Benet de Rocallaura, eren a Sant Martí de Maldà i, en conseqüència, demanava que fos
format un grup de gent ben armada i de confiança per perseguir bandolers i altres
delinqüents, acorda remetre aquesta petició al consell de vint-i-quatrena.
ACSG, Cervera, Fons Municipal, Consells, 1615, f. 12 v.
[Al marge esquerre:] Bandolés.
A la qual magnífica prohomenia fonch propposat per lo noble don Pedro Soler,
del real consell, superintendent d’esta vila y vegueria de Cervera, e[n]viat per sa
excel·lència, dient com per la expulsió dels lladres, homicides y malfactors, lo qual va
crexent molt lo número de aquells, que està nit passada té antès n’i ha haguts setanta en
Sant Martí de Maldà que eren Tallaferro y Benet de Rochallaura, convindrie se fes un
número cert, donant-los un cap per a què en les occasions de eixir lo senyor veguer
hisquessen pochs y bens armats y gent de confiansa per a què se pogués fer bons
effectes y no del compte que ara hixen, que van los caps de casa sens armes y descalsos,
y axí no se fa ningun fruyt, com ab la experiència s’és vist, pregant-los y encarregantlos
de part de sa magestat que fassen dita nominatió de persones bones y abtes y
sufficients per persequutió de dits mals hòmens y que sie una cosa perpètua.
E la magnífica prohomenia, vista y entesa dita propositió, per ser negosi gran, e
ho remet a la magnífica vint-y-quatrena y, en lo entretant, los senyors pahers, ab tres ho
quatre persones intel·ligents, que tracten y parloteyen lo negosi ab lo senyor don Pedro
80

Soler per a què quan se tingue la vint-y-quatrena se pugue pendre la resolutió que més
convindrà.
1615, abril, 28. Cervera
75
El consell municipal de judicatura de Cervera sentencia que el cadàver del
bandoler Pere Janer sigui penjat a les forques de Capell i el seu cap sigui posat en una
gàbia de ferro a la torre del Miracle.
ACSG, Cervera, Fons Municipal, Consells, 1615, f. 22 v.
[Al marge esquerre:] Judicatura del cadàver de Pere Janer, de l’Amella.
Al qual magnífich consell de judicatura fonch per la magnífich micer
Bonaventura de Montaner, paher en cap y en dit nom, per absèntia del magnífich senyor
Pau Narcís Regàs, veguer de la present vila de Cervera, en virtut de privilegis reals a la
present vila de Cervera concedits, proposat de com Pere Janer, del lloch de la Amella,
lladre famós, bandoler de seguida, plagiari vil y lladre públich, estant a pas entre lo
lloch de Montoliu y Montornès, en lo dit terme de Montoliu, en lo qual lo rey, nostre
senyor, té la jurisdictió criminal, exercida per lo veguer y consell de judicatura de la
present vila, estant dit delinqüent en acte de robar los qui venien de fira de Verdú, en lo
acte de la captura mataren a ell dit Pere Janer y ell matà a Pere Joan Rossell, de
Capestany, e com semblants persones, per pena observada en lo present principat per a
terror y exemple de altres quant són notoris delinqüents, al cors de aquells no·s degue
donar ecclesiàstica sepultura, ans per terror y exemple de altres acostumen de penyarlos
ho fer-ne altre exemplar, per ço, en observansa del real privilegi de judicatura a esta
universitat concedit per los sereníssims reys de Aragó y novament confirmats per la
sacra, catòlica y real magestat del rey, nostre senyor, se done al present consell per a
què del cadàver de aquell fasse judici per a exemplar de altres delinqüents.
E lo magnífich consell sententia y declara que lo cadàver del dit Pere Janer sie
posat en les forques de Capell y lo cap de aquell en una gàbia de ferro a la torre del
Miracle per a terror y exemple de altres.
81

1616. maig, 2. Cervera
76
El duc d’Alburquerque, lloctinent i capità general de Catalunya, mana al veguer
i batlle i els paers de Cervera que el proper dia 12 surtin amb gent ben armada i
persegueixin durant vint dies els bandolers i altres delinqüents.
ACSG, Cervera, Fons Municipal, Lletres rebudes, paper solter.
[A la coberta:] Als amats y faels de la real magestat los veguer, balle y pahers de
Cervera.
Lo duc de Alburquerque, loctinent y capità general.
Amets [sic] y faels de la real magestat, lo miserable stat en què havem trobat
esta província, [...] per tantas quadrillas de lladres, bandolers, salteiadors de camins y
altra gent facinerosa que ab tant desvergonyament van per ella cometent y perpetrant de
cada dia morts, robos, incendis, plagis y altres atroces delictes sens que per ningun
ordinari se faça diligència alguna en persequutió d’ells, nos té tant lastimat que havem
resolt per lo reparo de un tant notable dany fer totas les diligèncias possibles y, entre
altres, inseguint los usatges de Barcelona y constitutions de Cathalunya, manat declarar
sometent general contra los dits y altres delinqüents y, per a què ab més efficàtia y calor
se puga fer la persecutió, vagen los spectables portantveus de generals governadors y
magnífichs jutges de la regia cort, per ço vos diem, encarregam y manam que per a
dijous que comptarem a dotse del mes de maig corrent, a la punta del dia, hiscau contra
dits malfactors ab la millor y més ben armada gent sie possible y anireu en persecutió
d’ells, regonexent iglésias, monestirs, cases, castells, boschs, coves, pletes y demés
lochs hont entendreu poran ser, continuant esta diligèntia per vint dies següents sens
tornar a vostres cases, tenint bona correspondèntia ab los lochs circumvehins (als quals
se scriu lo mateix) y seguint ab molta puntualitat los òrdens si alguns per dits
governadors o iutges de cort se us donaran, procurant ab lo esforç possible aventaiar-vos
en cosa que tant importa al benefici universal de aquesta terra y particular vostre de
manera que se alcance lo bon effecte que·s pretén, assegurant-vos que, axí com de
82

vostre bon cuydado y diligèntia restarem ab molt contento y desig de fer-vos mercè, del
contrari, manarem fer rigurós càstig. Dat en Barcelona a dos del mes de maig del any M
DC XVI.
El duque de Alburquerque.
Vidit de Çalbà et de Vall[...]ca, regens.
Michael Pérez.
In Curia locumtenentis, XX, foleo CLIIIIº.
1616. Cervera
77
El racional municipal de Cervera deixa constància de l’arribada a Catalunya
del duc d’Alburquerque, lloctinent i capità general, i de les actuacions que portà a
terme contra els bandolers.
ACSG, Cervera, Llibre verd del racional, vol. I, f. 105 v.
Any 1616. Nota de la vinguda del excel·lentíssim senyor don Fernandes de la
Cueva, du[c]h de Albuquerque, llo[c]htinent y capità jeneral en lo present prinsipat de
Catalunya y comtats de Roselló y Serdanya, de felise memòria.
Als darers de mars nos envià en Catalunya lo rey, nostre senyor, vista la perdisió
y ruïna ere aribada en esta ynfelise tera de Catalunya tant oprimida de bandolers, ladres
y fasinosos òmens, plagiaris, eretges y mals que no tant solament patien los seculars,
però lo[s] e[c]lesiàsti[c]hs elets del Senyor per als cristians dexaven ses re[c]htories y
altres càre[c]hs, cosa may vista, que per les siutats, viles y llo[c]hs se pasejaven los
adalats o mals òmens y, vist lo bras militar tan estragat y la flogedat de la justísia, per
permisió de Déu aribà dit president sodre dit, elet de molts dies per dit rey, ab gran
amenassa de justísia, com sempre restarà ab son renom y memòria en Catalunya per als
mals. Aribat en la siutat de Lleyda, rebut per los consellerers [sic] de real consel y los de
Lleyda se mogé serta pendènssia sobre la presidènsia del llo[c]h o mà dreta que de
justíssia se averiguà ser dels de Leyda per tenir la nota en lo Llibre vert, com aquest. Lo
83

virey los dexà en sa pendènsia y se’n entrà en dita siutat per més espay se averiguarà
dita presidènsia o llo[c]h.
Estigué dit virey en Lleyda espay de 7 o 8 dies. Fonch pres don Francisco
Gilabert, tal cavaller Claramunt, dos fills del senyor de Albatari, estudiants de lleys, lo
fill del senyor de Saroca. Féu amenasa a don Joseb de Castellvell si no li dave serts
presos fasinosos li llevarie lo cab. Partí de Lleyda per a Tortosa y en aribà allí prengué
lo que havie tirat al bisbe. Molts fugiren. Remeté a Barselona, ab les galeres o per tera,
setze presos cavallers, tal Sarovira, y juristes en les presons de Barselona. Féu enderocar
set cases y la primera fon[c]h del sotveger, sacrestà juridi[c]hsions y ab les galeres del
jeneral se’n anà a Barselona y desembarcà a Castelldefells. Jurà que el mantindirie tot lo
que fos al servey de Déu y de sa magestat y que farie justísia als síndi[c]hs de la siutat y
diputats. No li replicaren. Comensà en Barselona a rondar en sa pròpia persona de nit,
prometent premis a qui aportarie bandolers morts o vius y manà a don Alex de Marimon
se partís per a Servera, portansveus de jeneral governador, com avant se comente,
mana[n]t enderocar lo castell de don Micael de Caldes, dit lo castell de Segur, y lo
castell o casa de Malacara, com conste en la nota avant del senyor governador, ab les
companies de cavalls y de peu vingeren de Castella. Fonch dit president tant afavorit de
nostre senyor Déu que dins tot lo mes de juny, entre morts [y] sentensiats féu preterir
més de 500 òmens adalats y de mala vila, a bé que la tera ajudà molt, que, sens moures
de Barselona y per tota Catalunya podien anar de nit y de dia ab los diners en les mans y
per Barselona sens diguna temor.
Féu dit president don Ernandes de la Queva, du[c]h de Albuquerque, tantes
asanyes y proesses que los poetes no·s cansaran de aver-les posades y fetes estampar a
rima y qui ab prosa, que·s trobaran per lo tems esdevenidor de son nom y renom.
1616. Cervera
78
El racional municipal deixa constància de la vinguda a la vila del governador
general de Catalunya Aleix de Marimon, de l’arribada de soldats de cavalleria i
d’infanteria i de les actuacions que feren contra els bandolers, entre elles
l’enderrocament dels castells de Segur i Malacara.
84

ACSG, Cervera, Llibre verd del racional, vol. I, f. 107 v.
Nota del espe[c]htable governador don Alex de Marimon, remès a Servera per
llo excel·lentíssimo senyor don Fernandes de la Queva, llo[c]htinent y capità jeneral, en
lo mes de maig 1616.
Aribà en la present vila de Servera lo espe[c]htable don Allex de Marimon a
trenta de maig. Avisà de Ygolada li donasen aposiento y cassa en part, no tingesen ostal,
de cortezia, no per obligasió. Se li donà per los senyors paers la casa del baró de
Ribelles, dita de la senyora Fustera o micer Jorba, al carer del bari de Sant Joan. Estigé
allí un dia. Anaren los senyors paers y pròmens consellers, aprés de aver-li feta
ambayxada y dar a la benvinguda per lo síndich mossèn Bonjoch, acompanyar-lo a la
iglésia major a jurar, dits paers ab ses llobes y caperons y los demés pròmens. Alí jurà
en lo altar major, present lo senyor re[c]htor, sobre la creu paroquial y los sant quatre
evangelis, tenint un misal ubert al faristol, ont posà la mà y adorà la creu, de mantenir
tot[s] los privilegis y inmunitats de la iglésia catòlica. E comensà a tra[c]htar dit senyor
governador de coses de la unió y jermandat. Estant en aquest ínterim, a la fi de maig,
per orde de sa magestat o del dit senyor capità jeneral, se tingé avís que venien 110
cavalls de armes de llansa y una pistola y cavaller, ab 270 peons soldats de arcabús y
espada, per la persecusió dels lladres y fasinorosos òmens y altres intents secrets, los
quals aribaren en Servera y foren aposentats per son orde, donant-los provisions, qui
pagant alores de balde per éser los de cavall jent de molt comediment y cortesia. En dits
dies aportaren de Montoliu dos bandolers morts, cabs de quadrilla, Rovireta, de Vila-
redona, y lo cors de Llió, del Camp. Manà lo governador los llevasen los cabs y se
aportasen a Barcelona al virey. Los cosos escorterats posaren per lo terme. Los corters
en los camins reals. Los dits soldats estigueren un dia y mitx y, segint l’orde del virey,
foren partits ab tres esquadrons, so és, se n’anaren vint cavalls y vint soldats a la part
devès Granyena y Monblanch, 70 cavalls a la Manresana y 70 peons o 100, y los que
restaren en Servera foren uns vint cavalls y vint peons. Los sobre dits, estant en la
Manresana y Sant Ramon, Portell y Faran aposentats, promtament se féu crida per dit
governador a tots los mestres de cases de Servera y de la comtornada a serta ora, ab
graves penes, se conferisen allí ont dit senyor los asi[c]hnarie y, en secret, lo endemà,
comensaren ab son consert dits cavals y infants de peu a dar sobre lo castell y lloch de
don Micael de Caldés, senyor de Segur, y, descloses sertes cartes del rey, comensaren a
85

tirar molta arcabuseria y la cavalleria y trompetes per lo castell y garites y mestres a
enderocar ab molta fúria y estigeren molts dies per éser casa fort feta la fundasió per los
comtes de Urgell, segons les escribtures antiges. Fins als solaments no dexaren cosa
sinó una capella. Y lo mateyx feren de la casa o castell de Sescomes, de Malacara. Un
dia o dos després dita esquadra de soldats tirà, exicutat lo mandato del rey, als Prats del
Rey y a Manresa y devers Vi[c]h. Lo demés se asentarà per avant.
1616. Cervera
79
El racional municipal de Cervera deixa constància de la partida de la vila del
governador general de Catalunya Aleix de Marimon amb cinc presos per sentenciar-los
a Agramunt.
ACSG, Cervera, Llibre verd del racional, vol. I, f. 108 v.
A 12 del mes de juny, per lletres secretes, de mandato de sa excel·lènsia de don
Fernandes de la Cueva, se partí ab la esquadra de cavalls y peons don Alexos de
Marimon, governador. En virtut de dites cartes, se’n aportà presos dels càrsers de la
present vila de Servera sin[c]h presoners per a sentensiar-los en la vila de Agramunt, lo
nom dels quals són los segents: Joan Bonet, de Guisona, Pere Joan, de Belltall,
Juanitllo, àlies “lo tuxó”, Saportella, de Granyena, y Soler, de Madrona, del qual se li
volien presentar requestes y protests. Age-y molts dares y tomares. Amenasà als
síndi[c]hs, atvocats y paers de fer-los anar presos a Barselona, y notaris, si tal atentaven.
Féu una carta a sa excel·lència per dit efe[c]hte per lo que ere contra privilegis y
constitusions de Catalunya. En fi de rigor com la justísia va en dit tems. Se féu
determinasió de 24ª se escrigés a sa excel·lènsia, com de fet se féu.
1616, desembre, 11. Cervera
80
86

Simó Bonjoch, síndic, en nom de les autoritats de Cervera, ferma els capítols de
la unió contra els bandolers i altres delinqüents.
ACSG, Cervera, Actes i negocis, 1610-1619, fs. 153-164 (Vista la gran extensió
d’aquest document, només hem transcrit la part introductòria, el títol de cada capítol i
un resum de la part final).
[A la coberta:] Unió y germandat de la vila de Cervera.
Capítols de la unió de la vila de Cervera del any mil sis-cents y setse fermada
per los magnífichs pahers y consell de aquella a effecte de expel·lir los lladres,
bandolers y altra gent de mala vida, tant de la dita vila com de la vegueria de aquella,
feta a [espai en blanc].
En nom de nostre senyor Déu Jesuchrist y de la secretíssima, humil e
inmaculada verge Maria, mare sua. Amén.
Considerant la gran audàcia y temeritat de molt hòmens que, de alguns anys de
esta part, és arribada a tant estrem que no temen lo càstich de la divina magestat y,
tenint en poch les penes temporals, no han duptat tant dins dita vila, terme y vegueriu de
aquella com per tot lo present principat comètrer y perpetrar graves y enormes delictes,
com són latrocinis, morts, fabricar e igualar monedes y altres que en gran manera
dislustren lo bon nom, opinió y fama que sempre los naturals del present principat de
Cathalunya an conservada e són causa que los anants y venints en aquell an tingut pocha
o ninguna seguretat en llurs béns y persones, e, si bé per la missericòrdia de Déu per al
dia de vuy se vege poder-se trasteiar per dit principat ab alguna seguretat, perhò, com
poch aprofitarie si aquella no·s conservave y continuave e, encara que speculats alguns
remeys, aparegue haver-n’i molts de espedients, perhò, com per esperiensa se sie vist
que lo més saludable y més convenient sie lo de la unió y germandat, per ço, desitiant
provehir al predit y del tot estirpar les causes de hont semblants mals se fomenten y
naxen, tenint per molt sert ha de ésser molt accepte servey a nostre senyor Déu y a sa
magestat y ne ha de redundar molt gran hònria, reputació y beneffici a tot lo dit
principat, per ço mossèn Simon Bonioch, síndich de la dita vila, tenint per a d’açò llarch
y bestant poder a ell atribuït per lo magnífich consell de vint-y-quatre celebrat en la casa
de la paheria de dita vila a 23 de octubre del present any, com consta ab acte rebut en
poder del notari y scrivà de dita vila, die y any sobre dit, fent, emparò, estes coses ab les
87

mateixes protestations y salvetats fetes y reservades per los magnífichs consellers y
consell de la ciutat de Barcelona, com en la capitulatió y germendat que aserca de la
present unió y germendat tenen feta y fermada a vint de juny del any corrent de mil siscents
y setse, en poder de mossèn Galceran Francesch Calopa, notari y scrivà maior de
dita ciutat, y no sens aquelles ni de altra manera, les quals protestations y salvetats y
cada una de elles volen sien assí hagudes per esprimides en lo dit nom, en virtut del dit
poder y facultat, ofer, promet y se obliga a fer guardar, complir y servar les coses en los
següents y devall scrits capítols y quiscun de aquells descrites y continuades en la forma
y manera següent:
Electió de sexantener, trentaners, dezeners y substituts de aquells y soldats de la
unió y de quines persones se ha de fer.
1. [...].
Jurament dels elegits y pena per als qui recusaran acceptar.
2. [...].
Que no puguen ser forçats de exercir lo càrrech los elegits per més temps de un
any sinó en cas que convingués y precehís voluntat dels mateixos elegits y qui ha de
ésser xexantener durant la present unió.
3. [...].
Que los soldats de quiscuna dezena estiguen subordinats a son desener y los
deseners als trentaners y los dits al xexantaner y tots al dit honorable balle y als
magnífichs pahers.
4. [...].
Quina spècia de delinqüents poden pèndrer los de la unió.
5. [...].
Que als de la dita unió sie lícit y permès entrar en territoris los uns dels altres
sens encórrer en ninguna pena.
6. [...].
Que los facinerosos sien lliurats al ordinari.
7. [...].
Los qui seran estats desafiats dins la vila y terme de Cervera.
8. [...].
Que ningú gosse recullir en ses cases ni donar a meniar ni a bèurer a ningú dels
delinqüents desobre specificats.
9. [...].
88

Qui veurà algun lladre o altre dels delinqüents sobre individuats ho denuntie al
xexantaner, trentaners o deseners de qui tindrà avinentesa, sots certa pena.
10. [...].
Sempre que lo xexantener, trentaners y dezeners tindran notítia que en la present
vila y terme y ha alguns fasinerosos, los haien de perseguir,
11. [...].
Que la present unió dure per spay de tres anys, durant lo qual temps puga eixirse
d’ella qui voldrà, sols hais passat un any.
12. [...].
Que los ministres de la unió, sempre que vinga o los serà ordenat, puguen
regonèixer les cases de vicis, hostals, tavernes y pèndrer los vagabundos y posar-los en
mà de la justícia.
13. [...].
Que los senyors inquisidors fassin firmar als comissaris y familiars de la vila y
vegueria tot lo contengut en la present concòrdia.
14. [...].
Que les armes y diners dels malfactors sien dels qui·ls pendran y los premis
que·ls prometran per a qui·ls pendran sien repartits entre los de la unió.
15. [...].
Que lo senyor bisbe y, en cars de sede vagant, lo reverent capítol sien servits
fermar la present unió.
16. [...].
Que les armes reprovades y prohibides que los de la unió pendran ne deguen
seguir l’orde que los magnífichs pahers ordenaran.
17. [...].
Que los dezeners de la unió no puguen rondar sens exprés orde dels magnífichs
pahers, sots serta pena, salvo lo xexentener y trentaners.
18. [...].
Que lo fisch de la règia cort dega fer instàntia y part formada contra los
delinqüents que los de la unió pendran y que los notaris en les enquestes fassen lo que
és de son càrrech.
19. [...].
89

Que lo senyor lloctinet general decrete y firme la present concòrdia, per lo qual o
per lo real consell criminal, si serà contrafet en alguna cosa, sie dita unió per no firmada
ipso facto.
20. [...].
Signum + nostri don Francisci Fernandes de la Cueva, [...] locumtenentis et
capitanei generalis in principatu Catahaloniae et comitatibus Rossillionis et Ceritanae,
[...] qui predicta capitula unionis per patiarios et consilium villae Cervariae facta et
firmata [...] laudamus, concedimus et approbamus [...] die decima nona mensis
novembris anno a mativitate Domini millesimo sexcentesimo decimo sexto [...].
E, per tant, lo dit mossèn Symon Bonioch, sýndich ordinari y constituït per al
effecte predit y ordenat per los dits senyors de pahers y consell ordinari y de vint-y-
quatrena, [...] convé y promet, en lo dit nom, [...] que los presents capítols [...] attendrà
y complirà [...]. La qual fonch feta en la casa de la paheria de la dita vila de Cervera
diumenge, a onse del mes de dezembre, any de la nativitat del Senyor mil sis-cents y
setse. Sig+ne de mi Symon Bonyoch, sýndich predit, qui, en lo dit nom, llohe, aprove,
consedesch, firme y jure.
Testimonis són Gabriel Miralles y Andreu Soler, verguers dels dits magnífichs
senyors pahers.
Scrivà de la casa de la paheria lo any corrent Hierònym Miró, notari de Cervera.
1617, maig, 6. Cervera
81
El consell municipal de judicatura de Cervera sentencia que Antoni Oliva, de
Guspí, acusat d’haver allotjat a casa seva el bandoler Andreu Puig-redon i altres
delinqüents, sigui tret de la presó amb manlleuta.
ACSG, Cervera, Fons Municipal, Consells, 1617, f. 16 v.
[Al marge esquerre:] Judicatura de Anthoni Oliva, del Gospí.
Al qual magnífich consell fonch per lo magnífich senyor Narsís Pau Regàs,
veguer y balle de la present vila y terme de Cervera per la sacra, catòlica y real
90

magestat, deduït de paraula com en les càrcers reals y comunes de la present vila està
detenguda la persona de Anthoni Oliva, del lloch del Gospí, delat y enculpat de haver
recollit en sa casa Andreu Puig-redon, dit lo negre de Altarriba, bandoler y lladre famós,
y altres lladres y ésser estat factor de dit negre de Altarriba y altres lladres, al qual Oliva
té fulminada enquesta, la qual llegirà mossèn Miquel Joan Camps, notari y scrivà de la
cort de la vegueria de dita vila, y lo magnífich micer Francesch Pastor, doctor en drets,
assessor seu ordinari, informarà a vostres mercès y, oÿdes dites enquestes y la
informatió del dit magnífich assessor, per observança dels privilegis reals a esta
universitat concedits y de nou confirmats per la sacra, catòlica y real magestat del rey
dan Phelip, senyor nostre, vuy benaventuradament regnant, declararan y sentenciaran lo
que sie de justícia.
E lo dit magnífich consell ha sentenciat y declarat que lo dit Anthoni Oliva sie
relaxat de les presons, hont està detingut, a manlleuta a requesta de dies en pena de
sinquanta lliures.
1619, gener, 23. Barcelona
82
El duc d’Alburquerque demana al veguer i els paers de Cervera que tractin bé
els soldats que van venir de Castella per perseguir bandolers i ara tornen al seu lloc
d’origen.
ACSG, Cervera, Fons Municipal, Lletres rebudes, paper solter.
[A la coberta:] Al beguer y phaheres de la villa de Zervera. Zervera.
Para aliviar a este reyno y sus naturales de los gastos que se les han offrecido en
aloiar y proveer las dos compañías de cavallos que vinieron de Castilla para asistirme a
la persecución de los muchos ladrones, bandoleros y otros delinqüentes que havia
quando llegué a governalla, de que han resultado tales y tantos benficios como se ha
visto, he resuelto despachallas y mandado se buelvan a sus casas y, aunque ha visto y
experimentado quan bien lo havéys hecho, de que tengo particular satisfación y os doy
gracias de parte de su magestad y mía, y estoy más que cierto que lo continuaréis en la
91

despedida con la misma y aun maior demonstración de la fidelidad con que acudís
siempre al servicio de su magestad y en perticular aora que, como no se les han dado
pagas ni socorros, se buelvan pobríssimos y rotos, sin un real para sustentarse, he
querido hazer ésta, rogando y encargándoos muy de veras que, llegando a vuestro
districto los dichos soldados o qualesquier d·ellos, les tratéys con amor y benevolencia,
acomodándoles en lo que huvieren menester para su sustento, de manera que se vayan
contentos y este reyno quede con el buen renombre que se le deve. que, demás que su
magestad se ha de tener por muy servido, yo lo estimaré infinito y procuraré
representárselo para que os haga la merced que merescéis. Guárdeos Dios. De
Barcelona a 23 de enero 1619.
El duque de Alburquerque.
1627, febrer, 20. Cervera
83
El consell municipal de vint-i-quatrena de Cervera acorda trametre el síndic a
Barcelona per comunicar al virrei que la vila de Cervera no té obligació d’enviar gent
armada a la vila de Caldes per perseguir bandolers i altres delinqüents.
ACSG, Cervera, Fons Municipal, Consells de vint-i-quatrena, 1627, f. 4.
Al qual magnífich consell fonch propossat per dits magnífichs senyors de pahers
com lo dia de ayr lo il·lustre senyor Joan Augustí de Forès, donzell y balle de la present
vila de Cervera, los presentà dos cartes, la una del excel·lentíssim senyor bisbe de
Solsona, lloctinent y capità general del present principat de Cathalunya, contenint en
effecte com en lo real consell se ha declarat sometent general per la persecutió dels
lladres, bandolers [y] facinerossos hòmens y que lo spectable senyor governador vage
en persecutió de aquells y que, encontinent tindran avís de dit senyor governador,
seguesquen son orde y altra carta del dit senyor governador per a què dit veguer, ab tots
los hòmens de dita vila àbils y ben armats, acuden en la vila de Caldes, les quals cartes
los seran legides, que per ço desliberen lo que se degue fer.
92

Sobre açò lo dit magnífich consell acordà y desliberà que per un pehó se fasse
diligènsia a Leyda, Tàrrega y Balaguer per vèurer si han rebut sembla[n]ts cartes y, en
tenir intel·ligèntia, de prompte se envihe a Barcelona persona a propòssit per informar al
excel·lentíssim senyor virey que esta universitat no té tal obligatió y serie introduhir
cosa nova que redundarie en periudici de les generals constitutions de Cathalunya [y]
privilegis, usos y costums de la universitat y se respongue al senyor governador. Y,
proehint a electió de persona, fonc elegit a les més veus, fonch elegit, lo senyor Joan
Pau de Folcràs, sýndich.
1627, març, 4. Barcelona
84
Joan Pau de Folcràs dóna als paers de Cervera diversa informació, entre ella la
mort d’un dels Margarit i d’altres bandolers prop de Gelida.
ACSG, Cervera, Fons Municipal, lletres rebudes, paper solter.
Juntament ab esta va una carta de micer Soler, lo qual diu no pot donar son
parrer que no veje tots los capítols de la concòrdia, y ayxí vostres mercès ynvyen-ne
còpia y tanbé u[n]a altra carta de micer Montornès, ab la qual, segons me digué, ell ja
escriu son parer a vostres mercès vynnes no·l sie dit cosa dinguna y que, com a tanta
que està condoÿt y no li avem donat cosa dinguna, no he tingut ànnimo y ayxí, si a
vostres mercès los parrà lo i comonica, escriguen-li una carta y jo seguiré son orde de
vostres mercès puntualment. Vuy de matí és arribada una bona nova en què los del rey,
a Gelida y per alí serca, an mort u dels Margarits y dos o tres de altros y los demés tenen
asitiats en un bosch de manera que diuen no·n escaparà dingú de aqueyça quadrilla, que
són 20 o 22. Déu bulle, que teníem lo camí molt perillós de aý así, lo que avie molts
anys no avie estat ab tan gran perill. Nostre Senyor que nos done bones noves y a
vostres mercès per molts anys guarde. De Barcelona y marçs, 4, de 1627.
Joan Pau de Folcràs.
Senyors pahers de Cervera.
93

1627, desembre, 10. La Seu d’Urgell
85
Els canonges i el capítol del bisbat d’Urgell, en resposta a una carta dels paers
de Cervera, els donen informació sobre dos presos.
ACSG, Cervera, Fons Municipal, lletres rebudes, paper solter
La de vostres mercès de 7 del corrent havem rebuda per lo propri donador d’esta
y, responent a ella, diem que los dos fadrins estaven en Alòs y·ls té presos nostre
procurador general en lo castell de Monfarrer. Li feren vàlida resistència al temps los
volgué pendre y després mataren dos de nostres vassalls, tirant tanbé de la abadia del
rector, a hont se éran retirats, y alguns dies antes havien tirat a un altre vassall nostre,
travessant-lo per les cuxes, del qual colp ho ferida és mort. Y, supposat tot açò, nos apar
convé se faça justícia en la nostra jurisdictió, conforme los demèrits dels presos, que, de
altra manera, hauríem de bona gana manat lliurar aquells a vostres mercès. Emperò, si·ls
aparexerà, podran enviar la informació tenen contra ells rebuda per major càrrega de
dits presos, que en tot se ministrarà justícia y seran d’exa manera castigats los
delinqüents, fent aquex servici a Déu, qui a vostres mercès guarde. Del capítol de Urgell
y dezembre a 10 de 1627.
Los canonges y capítol de Urgell.
Senyors pahers de Cervera
1630, novembre, 11. Barcelona
86
El duc de Sogorb i de Cardona, lloctinent i capità general de Catalunya,
demana als paers de Cervera que ajudin als ministres de la justícia i que l’informin dels
delictes que han estat comesos durant els últims sis mesos.
94

ACSG, Cervera, Fons Municipal, lletres rebudes, paper solter; Llibre verd del
racional, vol. II, f. 168.
[A la coberta:] Als amats y faels de la real magestat los pahers de la vila de
Cervera.
Lo duch de Segorb y de Cardona, loctinent y capità general.
Amats y faels de la real magestat, per la carta real inclusa veureu les causes que
han mogut a sa magestat, per a què·l serviran en est govern, tant importants y precises
com se déxan considerar y, perquè desijam, com és iust, sie cumplida sa real voluntat,
ha paregut escriure-us esta ab la qual vos diem y manam poseu lo cuydado possible en
procurar que los ministres de justítia sien affavorits y aiudats y los hòmens de mala vida
perseguits y extirpats (com convé) y nos fareu relatió molt puntual dels delictes
comesos en aqueix districte de sis mesos a esta part, qui són los delinqüents, qui·ls
recull y fomenta y de tot lo més avant que a est propòsit vos parega convenient per a
què, entès, pugam proveir de remey opportú. Dat en Barcelona a XI de noembre M DC
XXX.
El duque de Segorbe y Cardona.
Vidit don Michael Sala, regens.
Michael Pérez.
In Curia locumtenentis, IIII, foleo XXII.
[Carta adjunta:] El rey. Amados y fieles nuestros, de Italia han venio tales
nuevas que me han obligado que passe luego allá el duque de Feria que me está
serviendo los cargos de virrey y capitán general en essa provintia, en los quales he
resuelto que le suceda para estas occassiones, los socorros de Lombardía y govierno de
lo de ahí, el duque de Sogorbe y Cardona, de mi conseio de estado, por la justa
confiansa y gran satisfactión que tengo de la calidad, partes y servitios que en su
persona concurren y, aunque haviendo de representar la mía, será escusado
encomendaros lo que ha de ser obedecido y respetado sino confiar, como hago, que en
todo lo que fuere de mi servitio corresponderéis a lo que estáis obligados y
acostumbráis como tan buenos y fieles vassallos. Todavía hos lo he querido encargar y
que por vuestra parte hos dispongáis para que los malhechores y los que perturban la
quietud pública sean perseguidos y exemplarmente castigados y, con ello, se viva en
essa tierra y camino con la paz y seguridad que·s menester, que allende que en esta
95

haréis lo que a vosotros mismos conviene y es en beneficio y honor vuestro y tan en
servitio de Dios, lo resibiré en ello muy particular. Dado en Madrid a dos de octubre M
DC XXX. Yo el rey. [...]. A los amados y, etc.
1635, febrer, 21. Cervera
87
Una prohomenia municipal de Cervera, atès que el governador de Sant Antolí
no vol lliurar cinc bandolers que té presos al castell, acorda que un paer, amb
companyia de vint-i-cinc homes, vagi a parlar amb l’esmentat governador per
aconseguir el lliurament dels presos. En cas que el governador no vulgui fer aquest
lliurament, caldrà que el veguer actuï contra ell.
ACSG, Cervera, Fons Municipal, Consells, 1635, f. 21 v.
A la qual magnífica prohomenia fonch proposat per los dits senyors de pahers
que, attès y considerat que haÿr, per relatió féu un propri vingué de Sant Antolí
demanant al senyor veguer que declaràs sometent per ocasió de sinch bandolers estaven
assitiats en la iglésia de Sant Antolí, y, com dits bandolers estiguen ja presos en lo
castell de Sant Antolí y lo senyor veguer y assesssor los hajen demants y lo governador
de Sant Antolí recuse donar-los, conforme conste per carta feta a dits senyors pahers per
lo magnífich senyor Simon Puig, assessor, que tots los de la baronia perdran les vides
ans que no donarà dits presos, que per ço sien servits deslliberar lo fahedor, que tot allò
que resoldran ho posaran en executió.
Sobre de assò la dita magnífica prohomenia acordà y deslliberà que un dels
senyors de pahers vaje ab companya de vint-y-sinch hòmens y que tracten lo negossi de
bé a bé per a què lo dit governador done los presos y, quant no ho vulle fer, que lo
senyor veguer, ab los medis de justítia y sens escàndol, prosehesque contra los
contrafahents y fassen dit veguer y assessor un propri al senyor regent y thesorer,
donant-los rahó del cas.
96

1635, febrer, 22. Cervera
88
Els paers de Cervera comuniquen al lloctinent i capità general de Catalunya la
detenció de cinc bandolers a Sant Antolí, dos dels quals s’han escapat.
ACSG, Cervera, Fons Municipal, Registre de lletres, 1631-1639, f. 56.
[Al marge esquerre:] Al excel·lentíssim senyor duc de Sogorb y de Cardona,
llochtinent y capità general en lo principat de Catalunya.
Excel·lentíssim senyor,
Dia de Carnestoltes, a la posta, tinguérem avís de Hierònim Miret, balle de
Pomar, com, volent arribar en lo lloch dels Ostals lo frare de la Nou, Pere Timoneda,
del lloch de Maldà, Jacinto Codinyachs, de Oristà, dit lo Jacintet de Solivella, Ramon
Piquer y Joan Piquer, del lloch de Monfar, aquadrillats, per a voler fer algun cars, dit
Miret, ab son jermà y altres, los posà crit de “dia fos” [sic] y, tirant-se, travesà el frare
de la Nou per la cuixa y los assitiaren dins la iglésia del lloch de Sant Antolí, demanant
ajuda y favor. En lo punt declaràrem sometent y acudí don Hierònim de Merlés, veguer
y balle, en dit lloch y trobà ja los demunt dits dins lo castell de Sant Antolí tancats dins
una cambra, ab dagues, xarpes y carabases, boces y munició, y dit veguer los desarmà y
donà avís per a què anàs son assessor, que lo primer dia de Quaresma, de matí, acudí y,
demanant al governador de Sant Antolí entregàs dits pressos, no volent-ho fer, nos
donaren avís que y acudísem ab gent armada, ha hont acudírem ab més de sinch-cents
hòmens y, quant fonch la entrega, faltaren los dos jermans Piquers, que dit governador
digué que eren saltats per una finestra, y axí nos ha aparegut donar aquest avís a vostra
excel·lència per a què sie servit donar lo orde del que devem fer per a servir a sa
magestat y a vostra excel·lència y acudir al que tenim obligatió, assegurant a vostra
excel·lència lo bon effecte de aquest negosi se deu tot a dit Miret. Nostre Senyor a
vostra excel·lència tingue en sa contínua protectió y guarda. De Cervera als 22 de febrer
1635.
Excel·lentíssim senyor, besen a vostra excel·lència les mans sos servidors y
súbdits,
Los pahers de la vila de Cervera.
97

1635, febrer, 22. Cervera
89
Els paers de Cervera comuniquen al lloctinent i capità general de Catalunya
que la captura de bandolers a Sant Antolí fou possible per l’actuació de Jeroni Miret,
dels Hostals, batlle de Pomar, el qual ferí, d’una escopetada, el bandoler anomenat “el
frare de la Nou”.
ACSG, Cervera, Fons Municipal, Registre de lletres, 1631-1639, f. 54 v.
[Al marge esquerre:] Al excel·lentíssim senyor duch de Sogorb y de Cardona,
llochtinent y capità general en lo principat de Catalunya.
Excel·lentíssim senyor,
Encara que ab propri que vui avem despedit a vostra excel·lència lo veguer y
nosaltres li donam avís de la captura se a feta del frare de la Nou, Pere Timoneda, del
lloch de Maldà, [y] Hiacinto Codinyachs, de Oristà, dit lo Hiacintet de Solivella, los
quals tenim en les presons de la present vila, nos a aparegut fer esta per lo donador de la
present, qui és Hieroni Miret, del lloch dels Hostals, balle de Pomà, certifficant-lo que
la captura de dits presos se deu totalment a dit Miret, perquè, venint los sobre dits al
lloch dels Hostals per fer algun cas, dit Miret, ab dos fadrins, los envestí y dit Miret
naffrà al dit frare de la Nou ab una escopetada en la cuixa que fou lo fonament principal
de la dita captura, perquè en lo punt se retiraren los dits presos a la iglésia del lloch de
Sant Antolí, a ont los tingueren asitiats y prengueren. Guarde Déu a vostra excel·lència.
Cervera als 22 de febrer 1635.
Los pahers de la vila de Cervera.
1636, juny, 26. Cervera
90
98

Els paers de Cervera demanen al governador que faci portar a un altre lloc els
tres bandolers que es troben detinguts a la presó de la vila.
ACSG, Cervera, Fons Municipal, Registre de lletres, 1631-1639, f. 82 v.
Molt il·lustre senyor,
En los càrcers de la present vila estan detinguts, un any y mesos fa, per compte
de la règia cort, tal, dit lo frare de la Nou, Pere Timoneda y tal, dit lo Hiacintet de
Solivella. Tenim alguna notítia que violentment alguns amichs y valedors dels sobre dits
presos estant machinant alguna trassa de poder-los tràurer, lo que·ns a causat algun
cuidado, per so sopplicam a vostra senyoria sie de son servey manar los traguen de assí
i·ls porten a altre part per llevar dit perill, perquè así tenim mala comoditat de presó y
xica, que ab dits presos se pot dir la tenim plena, y, confiats vostra senyoria nos farà
mercè, restam besant-li les mans moltes voltes, offerint-nos promptes al que sie del
servey de vostra senyoria, cuia persona nostre Senyor guarde y prospere. Cervera als 26
de juny 1636.
Besa a vostra senyoria les mans,
Los pahers de la vila de Cervera.
Senyor governador.
99