DETECCIÓ D'ALUMNES AMB NECESSITATS ... - CEP de Palma

SEMINARI: DETECCIÓ D’ALUMNES AMB NECESSITATS EDUCATIVES REFERIDES A LES CAPACITATS DE
COMUNICACIÓ I INSERCIÓ SOCIAL, A L’EDUCACIÓ INFANTIL I 1r CICLE DE PRIMÀRIA
DETECCIÓ D’ALUMNES AMB
NECESSITATS EDUCATIVES
REFERIDES A LES CAPACITATS DE
COMUNICACIÓ I INSERCIÓ
SOCIAL, A L’EDUCACIÓ INFANTIL
I AL 1r CICLE DE PRIMÀRIA
EOEP PALMA 2
Seminari curs 2003/04
EOEP PALMA 2

SEMINARI: DETECCIÓ D’ALUMNES AMB NECESSITATS EDUCATIVES REFERIDES A LES CAPACITATS DE
COMUNICACIÓ I INSERCIÓ SOCIAL, A L’EDUCACIÓ INFANTIL I 1r CICLE DE PRIMÀRIA
RELACIÓ DE PARTICIPANTS
- DURÁN ORTIZ DE ZÁRATE, Elena
- GONAZÁLEZ MOREY, Felipe
- IBÁÑEZ PICÓ, Amparo
- LUNA LÓPEZ, Aída Luz
- PARDO GAMUNDI, Aurèlia
- PAYERAS OCHOGAVÍA, Magdalena
- PERPIÑÀ FONT, M. Francisca
- PICAÑOL LÓPEZ, Margarita
- PONS PONS, Núria
- TORRES LÓPEZ-BUENO, Josep
EOEP PALMA 2

SEMINARI: DETECCIÓ D’ALUMNES AMB NECESSITATS EDUCATIVES REFERIDES A LES CAPACITATS DE
COMUNICACIÓ I INSERCIÓ SOCIAL, A L’EDUCACIÓ INFANTIL I 1r CICLE DE PRIMÀRIA
ÍNDEX
- Definició de Capacitat
- Definició de Competència
- Definició de Destresa
- Definició d’Habilitat.
- Capacitat de Comunicació
- Capacitat de Socialització
- Justificació de l’instrument de detecció
- Instrument de detecció
- Ítems de la capacitat de Comunicació
- Ítems de la capacitat de Socialització
- ANNEXES:
o Definicions de Capacitat, Competència, Destresa i Habilitat
o Relació de competències bàsiques
o Una aproximación psicosocial al estudio de las competencias
o Evaluando la competencia social en los niños
o Procesos psicológicos que sustentan la competencia social
o Comunicación, conducta social e intereses
o Evaluación psicopedagógica de las distintas capacidades.
o Valoració psicopedagògica de l’alumne/a
o Taula Haizea-Llevant
o Ítems evolutius de Secadas
o Ítems de Brunet-Lezine
o Ítems de la Guia Portage
o Pauta d’observació d’escola bressol: 0-12 mesos
o Pauta d’observació d’escola bressol: 2-3 anys.
o Pauta d’observació general Educació Infantil: 5-6 anys.
o Nivell de competència curricular de les 3 àrees d’Educació
Infantil, elaborat per l’EOEP Palma 2
o Nivell de competència curricular de Llengua, elaborat per
l’EOEP Palma 2
o Capacitats mínimes esperades per nivells.
EOEP PALMA 2

SEMINARI: DETECCIÓ D’ALUMNES AMB NECESSITATS EDUCATIVES REFERIDES A LES CAPACITATS DE
COMUNICACIÓ I INSERCIÓ SOCIAL, A L’EDUCACIÓ INFANTIL I 1r CICLE DE PRIMÀRIA
INTRODUCCIÓ
El present seminari s’emmarca dintre de la formació permanent del
professorat, on, cada curs escolar, l’EOEP Palma 2 realitza un seminari de
formació sobre temàtiques diferents, sempre consensuades pel grup.
Enguany, s’ha vist la necessitat de treballar un instrument de
detecció d’alumnes amb necessitats educatives, dirigit a tutors/es, per tal
de poder detectar (i prevenir) el més primerencament possible, i d’eliminar
aquells casos “falsos positius”.
En vista de l’amplitud del tema, es va consensuar començar el treball
per dues de les cinc grans capacitats que marquen l’evolució dels infants:
comunicació i llenguatge, i socialització.
Com es veu en el document elaborat, s’ha començat per fer una
revisió de la teoria existent, i per definir de manera clara què es una
“capacitat”, una “competència”, una “habilitat” i una “destresa”. A
continuació, s’ha definit què són i què aspectes inclouen les capacitats de
comunicació i llenguatge, i de socialització.
El següent pas ha estat fer una recollida exhaustiva dels ítems
evolutius que cada capacitat inclou, per después fer un buidatge dels més
significatius, que són els que es reflexen a l’instrument de detecció. El
recull de tots els ítems també està inclosa en aquest document.
Està previst fer la continuació de la feina ja feta, ampliant
l’instrument de detecció a les altres capacitats restants.
EOEP PALMA 2

SEMINARI: DETECCIÓ D’ALUMNES AMB NECESSITATS EDUCATIVES REFERIDES A LES CAPACITATS DE
COMUNICACIÓ I INSERCIÓ SOCIAL, A L’EDUCACIÓ INFANTIL I 1r CICLE DE PRIMÀRIA
DEFINICIÓ DE CAPACITAT
Capacitat es pot definir com el conjunt de potencialitats innates, que
han de ser desenvolupades a través de l’experiència (contacte amb l’entorn
culturalment organitzat) per donar lloc a les habilitats individuals.
Les capacitats són potencialitats que, en desevolupar-se durant tota
la vida, donen lloc a les habilitats.
Per a ser hàbil (tenir habilitat) en el desenvolupament d’una tasca,
primer s’haurà de comptar amb la capacitat potencial necessària i, a més a
més, amb l’experiència, oportunitats… per a dur-la endavant.
DEFINICIÓ DE COMPETÈNCIA
Competència és la capacitat desenvolupada en un determinat moment.
El concepte de competència es presenta com a conductual, fàcilment
objectivable i operacionalitzable en execucions, en resultats; no es refereix
a l’innat, sino més bé a allò adquirit (les competències s’aprenen,
s’adquireixen amb la pràctica) i, per tant, a allò canviant, flexible i
processual. La competència és, en general, capacitat d’execució, de
rendiment. En realitat, consisteix en vàries competències específiques. Un
criterio classificador distingeix entre competències intel·lectuals, relatives
al rendiment en tasques no només escolars i acadèmiques, sino, en general,
conceptuals, de solució de problemes, de raonament, cognitives; i
competències socials, pertinents a un intercanvi o interacció eficaç amb el
medi social, a un bon ajust i adaptació a l’entorn, així com a la capacitat
d’execució del propi rol dintre d’ell.
Gagné ha agrupat les competències en 5 grans apartats:
1) La capacitat d’utilització de símbols de tota classe, la qual, segons
ell, definiria la competència intel·lectual.
2) La de manejar informació verbal, assimilant-la i comunicant-la.
3) Les estratègies cognitives que regeixen l’adquisició
d’aprenentatges, els diferents registres de memòria i el
pensament.
4) L’habilitat per executar moviments organitzats i complexos en
termes del que sol designar-se com a competències motores.
EOEP PALMA 2

SEMINARI: DETECCIÓ D’ALUMNES AMB NECESSITATS EDUCATIVES REFERIDES A LES CAPACITATS DE
COMUNICACIÓ I INSERCIÓ SOCIAL, A L’EDUCACIÓ INFANTIL I 1r CICLE DE PRIMÀRIA
5) Els estats mentals o actituds que influencien i guien les opcions de
les pròpies accions personals.
A més d’elements d’aprenentatge, tota competència suposa factors
motivacionals. Per arribar a ser competent en qualsevol àrea s’ha d’estar
motivat. Ara bé, la competència mateixa apareix tenint qualitats d’incentiu.
La competència és entesa per White com capacitat per interactuar
eficientment amb el propi entorn. L’aspecte motivacional vendria donat per
l’existència d’una tendència a controlar efectivament aquest entorn; i es
manifestaria en la satisfacció que l’agent extrau de la interacció eficaç amb
el medi.
El procés educatiu pot ser considerat com un procés dirigit a la
creació de competència general i de competències específiques en els
educands; i, de manera particular, l’educació especial s’ordena a crear
competències en subjectes amb específiques dificultats per adquirir-les o a
recuperar-les després d’un accident o malaltia invalidant.
La competència integra coneixements, habilitats i aptituds. Ara bé,
alguns autors plantegen que al conjunt de coneixements, habilitats i
aptituds, han d’afegir-se les qüestions relatives a la motivació, a la identitat
personal (autoimatge), els trets de personalitat (entesos com a
característiques profundes, permanents i no modificables) i el concepte de
rol social. Tots aquests aspectes individuals tenen un caràcter més genèric,
perquè no es relacionen amb la realització concreta d’una tasca, sino que fan
possible l’execució de la tasca en situacions menys programades i en entorns
més complexos i inestables.
Vincular les competències amb les capacitats suposa destacar el caire
aplicatiu dels aprenentatges. Sempre s’ha entès que una persona
“competent” com aquella capaç de resoldre els problemes propis del seu
àmbit d’actuació (Sarramona, 1996). Aquest mateix concepte implica la idea
que la competència suposa un domini complet de l’activitat en qüestió, per
tant s’inclouen habilitats al costat d’actituds i d’elements cognitius. Les
competències no són només habilitats, però aquestes hi són sempre
presents.
Una altra perspectiva interessant de les competències és el seu caire
dinàmic. Els subjectes desenvolupen les seves competències de manera
progressiva i aquestes poden ser adquirides en situacions i institucions
formatives de diferents tipus. Així, les competències es vinculen amb el
EOEP PALMA 2

SEMINARI: DETECCIÓ D’ALUMNES AMB NECESSITATS EDUCATIVES REFERIDES A LES CAPACITATS DE
COMUNICACIÓ I INSERCIÓ SOCIAL, A L’EDUCACIÓ INFANTIL I 1r CICLE DE PRIMÀRIA
principi d’aprenentatge al llarg de la vida, sempre pensant que s’adquireixen
i desenvolupen en l’acció i també que es perfeccionen gràcies a la mateixa
acció. Precisament perquè les competències no s’esgoten en una etapa de la
vida, l’escola no és l’unic lloc on s’adquireixen.
S’ha de destacar que les competències tenen un caire transversal, o,
si es prefereix, interdisciplinari, respecte a les disciplines acadèmiques,
perquè integren aprenentatges de diverses procedències en un conjunt
significatiu per interpretar i resoldre situacions que sempre seran de
naturalesa complexa. Això no ha d’impedir que des de cadascuna de les
àrees acadèmiques o curriculars es determinin aprenentatges específics que
han de resultar rellevants en l’adquisició de competències concretes. En tot
cas, caldrà tenir present la determinació de les situacions globals per
consolidar i verificar el domini final de les competències preteses.
Des d’una altra perspectiva, les competències signifiquen un punt de
trobada entre la qualitat i l’equitat. Perquè sota la denominació de
“competències bàsiques” s’aplega tot un moviment de preocupació per
garantir una educació que doni resposta a les necessitats reals dels nostres
alumnes i els d’un futur immediat (qualitat) alhora que es pretén que siguin
aconseguides per tots els alumnes, perquè així serveixin de base comuna de
tots els ciutadans (equitat).
Fomentat en la revisió d’informes existents dins de l’àrea de
competència i en les opinions dels experts procedents d’àmbits múltiples, el
concepte de competència clau es basa en tres criteris importants, és a dir,
que les competències:
- Contribueixen a obtenir resultats d’alt valor tant a nivell
personal com a nivell social per tenir èxit en la vida.
- Són aplicables a un ampli ventall de contextos i àmbits
rellevants.
- Són importants per a totes les persones perquè puguin fer
front a les exigències complexes amb èxit.
EOEP PALMA 2

SEMINARI: DETECCIÓ D’ALUMNES AMB NECESSITATS EDUCATIVES REFERIDES A LES CAPACITATS DE
COMUNICACIÓ I INSERCIÓ SOCIAL, A L’EDUCACIÓ INFANTIL I 1r CICLE DE PRIMÀRIA
DEFINICIÓ DE DESTRESA
Destresa és el grau d’habilitat necessària per a realitzar una
determinada tasca amb facilitat, rapidesa i precisió.
DEFINICIÓ D’HABILITAT
Habilitat és la capacitat per fer qualque cosa modificable, apresa,
observable i adreçada a una fita. És possible un increment i
perfeccionament de les habilitats en funció de l’experiència i amb un
augment del rendiment per causa de l’entrenament.
El límit de les habilitats que s’adquireixen depèn de les condicions
biològiques i de les capacitats per aprendre.
EOEP PALMA 2

SEMINARI: DETECCIÓ D’ALUMNES AMB NECESSITATS EDUCATIVES REFERIDES A LES CAPACITATS DE
COMUNICACIÓ I INSERCIÓ SOCIAL, A L’EDUCACIÓ INFANTIL I 1r CICLE DE PRIMÀRIA
CAPACITAT DE COMUNICACIÓ
En el cas de l’àmbit lingüístic, les competències bàsiques es
refereixen a capacitats o possibilitats d’actuar que es consideren guanys
essentials per comunicar-se i relacionar-se d’una manera eficaç i activa amb
els altres i per integrar-se satisfactòriament en la societat.
Per a què existeixi comunicació és necessari haver arribat a un grau
de desenvolupament cognitiu i de maduresa evolutiva que permeti:
- Entendre la causa i efecte: Entendre la relació entre causa i
efecte implica que el/a nin/a reconeix que el seu comportament té
o no un resultat definit. Sense el raonament de causa-efecte, el/a
nin/a no podrà sol·licitar accions o demanar objectes als altres, la
qual cosa és considerada com un dels actes comunicatius més
primerencs adquirits pels nins/es. Mentres el/a nin/a aprèn a
explorar el seu ambient i intercanvis socials, l’ambient necessita
ser estructurat de tal manera que la causa i efecte succeeix, i
quan això passi hem d’aparellar-lo amb algun tipus d’intercanvi
comunicatiu.
- Desig de comunicar-se.
- Algú amb qui comunicar-se: El/a nin/a necessita oportunitats
per fer demandes o iniciar la conversa. D’una altra manera, el/a
nin/a es converteix en un participant passiu.
- Alguna cosa que comunicar.
- Mitjà de comunicació: Per a parlar, el/a nin/a ha de desitjar i
sentir-se motivar per fer-ho.
- Tenir capacitat d’abstraure i simbolitzar: Les paraules parlades
presenten una combinació complicada: són invisibles, efímeres i
abstractes (a banda, que la unió d’aquests sons amb el significat
de les paraules és totalment arbitrària); les paraules escrites les
segueixen en dificultat: són abstractes, però al menys romanen en
el temps i en l’espai; els pictogrames, dibuixos o fotos tenen una
connexió externa perceptibloe entre el símbol i el que simbolitza:
n’hi ha alguna cosa que és directament observable i, per tant, la
necessitat de deduir és menor que amb les paraules escrites.
Les tres dimensions generals de les competències de l’àmbit
lingüístic són:
EOEP PALMA 2

SEMINARI: DETECCIÓ D’ALUMNES AMB NECESSITATS EDUCATIVES REFERIDES A LES CAPACITATS DE
COMUNICACIÓ I INSERCIÓ SOCIAL, A L’EDUCACIÓ INFANTIL I 1r CICLE DE PRIMÀRIA
- Parlar i escoltar, és a dir, ser competent en l’expressió i
comprensió de missatges orals que s’intercanvien en situacions
comunicatives diverses.
- Llegir, és a dir, ser competent a l’hora de comprendre i usar
textos diferents amb intencions comunicatives també diferents.
- Escriure, és a dir, ser competent a l’hora de compondre diferents
tipus de text i documents amb intencions comunicatives diverses.
Per a cada una de les tres grans dimensions assenyalades
s’especifiquen unes competències que definirien o concretarien allò que
s’espera que es domini una vegada adquirides, i per a cada una de les
competències s’assenyalen un seguit de realitzacions que indicarien si
l’alumnat, en finalitzat l’etapa de primària o de secundària, les posseeix. A
l’hora de decidir aquestes actuacions s’han tingut en compte diversos
criteris de seqüenciació dels aprenentatges, que indicarien com es va
avançant des del més general i senzill fins al més particular i més complex.
D’entre aquests criteris, els més emprats han estat els següents:_
- L’atenció a condicions de realització i d’èxit on emmarcar
l’actuació comunicativa, cada cop més rellevants.
- La consciència i control de la situació, ajustant-se cada cop més
intencionadament a les condicions de la situació comunicativa,
atenent a aspectos cada cop més específics, de més detall, o de
més abast.
- El comprimís, la implicació cada vegada més espontània, més
personal en els intercanvis.
- La suficiència personal en la realització, sense necesitar tantes
guies o ajudes.
- La consideració progresiva d’un nombre més elevat de situacions i
contextos comunicatius, així com la consecució de nous àmbits
d’actuació, d’expressió i producció oral i escrita…
- El pas de la unidireccionalitat a la pluridireccionalitat en
missatges, actuacions, intencions.
- La consideració dels continguts a tractar a un nivell que cada
vegada té més complexitat: més accions a fer, un nombre més
elevat de relacions a establir amb altres coneixements, més
correcció i precisió, més organització i estructuració a l’hora
d’expressar-se.
En el cas de les competències de l’àmbit lingüístic, s’ha d’entendre que
aquests criteris s’apliquen tot pensant en les activitats que es fan en
EOEP PALMA 2

SEMINARI: DETECCIÓ D’ALUMNES AMB NECESSITATS EDUCATIVES REFERIDES A LES CAPACITATS DE
COMUNICACIÓ I INSERCIÓ SOCIAL, A L’EDUCACIÓ INFANTIL I 1r CICLE DE PRIMÀRIA
escoltar i parlar, en llegir i escriure, en els tipus de textos orals i escrites
que es tracten i en la diversitat d’intencions i objectius amb què hom es pot
implicar en els diferents contextos comunicatius.
Avaluació
D’acord amb la previsió sobre l’enfocament de les competències
bàsiques en l’àmbit lingüístic i la naturalesa de l’avaluació de les
competències, el domini i el progrés d’aquestes competències en les
dimensions de parlar i escoltar, i llegir i escriure, s’haurà de comprovar a
través de l’ús que en fa l’alumnat en situacions comunicatives diverses.
Alguns exemples d’activitats i tasques d’avaluació poden ser:
- Parlar i escoltar:
. La presentació de dibuixos, fotografies, cartells, propagandes,
etc., amb la intenció que l’alumne/a, individualment o en grup
reduït, descrigui, narri, expliqui, raoni, justifiqui, valori… a
propòsit de la informació que ofereixen aquests materials.
. La presentació pública, per part de l’alumnat, d’alguna producció
elaborada personalment o en grup, simulant que és retransmesa
per algun mitjà de comunicació (un anunci radiofònic, un noticiari
televisiu, un document progagandístic…).
. Els debats en grup entorn d’algun tema força conegut, no gaire
conegut…, de manera que els/les alumnes assumeixin papers o rols
diferenciats (animador, secretari, moderador, participant…)
. L’exposició en veu alta d’una argumentació, d’una opinió personal,
dels coneixements que es tenen entorn d’algun tema puntual, com a
resposta a preguntes concretes, o a qüestions més generals, com
poden esser: què en saps de…?, Què en penses de…?, Què vols fer
amb…?...
. La recreació de situacions de la vida quotidiana, on es
representen els papers dels protagonices reals (una situació
viscuda a l’aula, al carrer…).
. El diàleg a propòsit de situacions que s’han viscut anteriorment, i
que ara són més descrites, interpretades, analitzades…
. La simulació de situacions que es proposen, en les quals participen
personatges en conflicto, amb parers contraris, amb expectativas
diferenciades…, on l’alumne/a fingiria la defensa d’allò contrari al
que pensa, o hauria d’identificar-se clarament amb la manera de
ser d’algun personatge d’aquesta situació.
EOEP PALMA 2

SEMINARI: DETECCIÓ D’ALUMNES AMB NECESSITATS EDUCATIVES REFERIDES A LES CAPACITATS DE
COMUNICACIÓ I INSERCIÓ SOCIAL, A L’EDUCACIÓ INFANTIL I 1r CICLE DE PRIMÀRIA
. La invenció col·lectiva de respostes davant situacions o
esdeveniments poc coneguts, imaginats, poc previsibles (ens
trobam un dia d’aquí a vint anys…, anam de viatge molt lluny…).
Llegir
. Fer la lectura en veu alta d’un text determinat i avaluar-ne certs
aspectos: Velocitat, entonació, correcció, ritme, fonètica…
. A partir de la lectura d’un text determinat, seleccionar quina
d’entre diverses respostes possibles la que expressa millor el que
diu el text.
. Incorporar en un text les paraules o idees que manquen,
identificar les que expressen falsetat, avançar el que s’hi dirà…, a
mesura que es va llegint.
. A partir de la lectura d’un text determinat, indicar quin quadre,
quina representació, quin gràfic, quin títol…, d’entre diversos
posibles és el més adequat en el conjunt del text o amb alguna
part.
. A partir de la lectura d’un text determinat, elaborar-ne un
resum, fer-ne alguna representació gràfica que hi estigui
relacionada, completar un quadre o matriu amb dades extretes del
text…
Escriure
. Comprendre un text lliure sobre un determinat tema, a partir
d’algun error que el faci necessari.
. Comprendre un text ajustant-se a una guia, orientacions
concretes, que compleixi uns determinats requisits.
. Elaborar la versió definitiva d’un text, a partir d’uns esborranys
prèviament-ne elaborats.
. Escriure al dictat.
. Formar un únic paràgraf a partir de frases independents,
seleccionant-ne els nexes, els connectors, les concordances, els
pronoms…
. Reescriure un text, introduint-hi millores (lèxiques,
morfosintàctiques, estilístiques…).
EOEP PALMA 2

SEMINARI: DETECCIÓ D’ALUMNES AMB NECESSITATS EDUCATIVES REFERIDES A LES CAPACITATS DE COMUNICACIÓ I INSERCIÓ SOCIAL, A L’EDUCACIÓ INFANTIL I 1r
CICLE DE PRIMÀRIA
LES COMPETÈNCIES BÀSIQUES DE L’ÀMBIT LINGÜÍSTIC
Dimensió : PARLAR I ESCOLTAR Dimensió : LLEGIR Dimensió : ESCRIURE
1. Expressar i comprendre
hàbilment les idees, els
sentiments i les necessitats.
2. Ajustar la parla a les
característiques de la
situació comunicativa.
3. Emprar formes de discurs
diverses en la comunicació.
4. Implicar-se activament en la
conversa i adoptar una
actitud dialogant.
5. Aprendre a parlar diferents
llengües i a valorar-ne l’ús i
l’aprenentatge.
6. Posar en pràctica les destreses
necessàries per a una correcta
lectura expressiva.
7. Posar en pràctica les destreses
necessàries per a la comprensió
del que es llegeix.
8. Llegir textos de tipologia
diversa.
9. Implicar-se activament en la
lectura.
EOEP PALMA 2
10. Posar en pràctica les
destreses necessàries per
escriure les paraules
correctament.
11. Posar en pràctica les
destreses necessàries per
compondre un text ben escrit.
12. Escriure textos de tipoñogia
diversa.
13. Implicar-se activament en
l’escriptura.

SEMINARI: DETECCIÓ D’ALUMNES AMB NECESSITATS EDUCATIVES REFERIDES A LES CAPACITATS DE
COMUNICACIÓ I INSERCIÓ SOCIAL, A L’EDUCACIÓ INFANTIL I 1r CICLE DE PRIMÀRIA
CAPACITAT DE SOCIALITZACIÓ
Tenir competència social significa ser capaç de mantenir bones
relacions amb altres persones. Això únicament és possible si hom té bones
relacions amb si mateix: la competència personal complementa la social. La
competència social inclou un conjunt de coneixements, habilitats i actituds
que estan relacionats amb l’àrea de les ciències socials, però que l’excedeix
per incidir en altres àrees acadèmiques i, en particular, en la tutoria.
Entenem per àmbit social un marc ampli, que inclou com a mínim el que
habitualment s’entén com a ciències socials, especialment geografia i
història, però també un altre bloc de competències més relacionades amb la
dimensió de desenvolupament social, personal i emocional.
Tot això està probablement més relacionat amb la tutoria que no pas amb el
que tradicionalment s’ha entès com l’àrea de coneixements de les ciències
socials a l’ensenyament obligatori.
D’altra banda, moltes d’aquestes competències poden considerar-se
transversals, en el sentit que han d’estar presents en els altres àmbits; si
no s’especifiquen en cada un, és per evitat redundàncies innecessàries.
Les competències de l’àmbit social s’orienten cap a un model de
persona que pugui ser un element actiu en la construcció d’una societat
democràtica, solidària i tolerant. Tot això exigeix dedicar esforços en el
desenvolupament personal i social de cada individu. Per desenvolupament
personal entenem autoconeixement, autoestima, equilibri emocional,
responsabilitat, etc; per desenvolupament social entenem habilitats socials,
solidaritat, ciutadania, tolerància, etc. Tot plegar es proposa fer possible un
benestar personal i social encara més bo.
Dins l’àmbit social es preveuen quatre dimensions: 1) habilitats social i
d’autonomia; 2) societat i ciutadania; 3) pensament social; 4) espai i temps.
Dins la dimensió d’habilitats socials i d’autonomia s’inclouen un seguit
de competències realcionades amb el coneixement de si mateix i amb la
capacitat de mantenir bones relacions amb les altres persones. Són
competències que tenen molt a veure amb la intel·ligència intra i
interpersonal, en termes de Gardner. També tenen a veure amb els
programes d0habilitats socials, que s’han entès per Catalunya a partir de la
dècada dels noranta, on M. Segura és un referent. També tenen a veure
amb l’educació emocional. L’autonomia personal, la capacitat de prevenir i
EOEP PALMA 2

SEMINARI: DETECCIÓ D’ALUMNES AMB NECESSITATS EDUCATIVES REFERIDES A LES CAPACITATS DE
COMUNICACIÓ I INSERCIÓ SOCIAL, A L’EDUCACIÓ INFANTIL I 1r CICLE DE PRIMÀRIA
resoldre problemes socials, la feina en equip i la presa de decisions en són
aspectes essencials.
La dimensió de societat i ciutadania té com a objectiu aconseguir una
identificació amb els trets bàsics de la nostra societat i saber conviure amb
respecte envers tot el que ens envolta (respecte envers els drets dels
altres, respecte envers el patrimoni, etc.). En definitiva, es tracta d’una
educació cívica dins una societat democràtica.
El pensament social fa referència a acceptar la complexitat del món
que ens envolta, on cal saber obtenir i contrastar informació, acceptar
punts de vista diferents (o oposats) i utilitzar la critica d’una manera
constructiva.
Espai i temps fan referència als continguts tradicionals de la
geografia i la història. Però entesos com a competències bàsiques, és a dir,
allò que cal per poder viure en la nostra societat, tal com saber orientar-se
en espais desconeguts, dissenyar itineraris en un plànol, reconèixer les
principals característiques socioeconòmiques que influeixen en la vida
quotidiana, conèixer els esdeveniments històrics que tenen un efecte sobre
la situació actual, conèixer els principals problemes del present per poder
reaccionar-hi de manera sensible, etc.
Avaluació
Són apropiades les avaluacions a través de la realització de treballs,
exàmens mitjançant proves escrites de tipus assaig, proves objectives, etc.
Però, a més, cal incloure altres tècniques, com ara el protafolis o
l’observació. A causa de la menor difusió d’aquestes tècniques, a continuació
es faciliten algunes orientacions.
El portafolis és una tècnica més innovadora que té una gran aplicació
en l’àmbit social. El portafolis és la documentació que un alumne/a ha
elaborat o recollit durant el procés d’aprenentatge d’uns continguts.
El producte és una carpeta que conté la feina realitzada per
l’alumne/a. Això implica compilar materials, elaborar-los, criticar-los,
seleccionar - los, distinguir entre allò que és important i allò que és
superflu, prendre decisions, etc. L’elaboració del portafolis implica un
procés d’interacció continu amb el professorat. A tal efecte, el professorat
implicat en la docència d’un grup classe pot planificar a començament de
EOEP PALMA 2

SEMINARI: DETECCIÓ D’ALUMNES AMB NECESSITATS EDUCATIVES REFERIDES A LES CAPACITATS DE
COMUNICACIÓ I INSERCIÓ SOCIAL, A L’EDUCACIÓ INFANTIL I 1r CICLE DE PRIMÀRIA
curs quines competències socials es proposa desenvolupar. En la taula
següent hi ha una llista a tall d’exemple que pot ser puntuada mitjançant una
escala quantitativa o qualitativa.
Convé assenyalar que l’observació d’un sol professor/a pot ser parcial,
insuficient o estar distorsionada . Per això convindria que la puntuació del
tutor/a es complementés, com a mínim, amb les valoracions de tres
professors més i que contrastessin els seus resultats. El valor final pot ser
la mitjana. En cas de grans discrepàncies s’hauria de discutir i arribar a
acords.
Així mateix es poden fer avaluacions d’aquests tipus després
d’activitats, com poder ser grups de discussió, dinàmica de grups, joc de rol
,etc.
Ambit social
Alumne:
Valoracions del professor/a:
Competències que s’han de treballar Puntuacions
• Sap escoltar de manera interessada
• Manifesta una actitud dialogant
• Manté relacions amistoses amb els
altres
• Manté una actitud positiva
• Treballa amb autonomia
• Es capaç de treballar en equip
• Controla els impulsos agressius
• Sap controlar la fustració
• Sap esperar el seu torn en el moment
de parlar
• Aporta solucions positives en situació
de conflicte
• ...
EOEP PALMA 2

SEMINARI: DETECCIÓ D’ALUMNES AMB NECESSITATS EDUCATIVES REFERIDES A LES CAPACITATS DE
COMUNICACIÓ I INSERCIÓ SOCIAL, A L’EDUCACIÓ INFANTIL I 1r CICLE DE PRIMÀRIA
LES COMPETÈNCIES BÀSIQUES DE L’ÀMBIT SOCIAL
Dimensió: HABILITATS SOCIALS I D’AUTONOMIA
1. Escoltar de manera interessada i tenir una actitud dialogant.
2. Valorar positivament l’establiment de relacions amistoses i
complaents amb altres persones.
3. Conèixer-se a si mateix.
4. Mostrar una actitud positiva davant de la vida
5. Prevenir situacions problemàtiques de la vida quotidiana.
6. Tenir l’hàbit de treballar i solucionar problemes autònomament.
7. Treballar en equip.
8. Prendre decisions
Dimensió: SOCIETAT I CIUTADANIA
9. Identificar trets bàsics d’una societat
10. Relacionar-se i conviure de manera participativa en una societat
democràtica, plural, canviant.
11. Comportar-se adequadament segons els llocs i moments.
12. Respectar i defensar el patrimoni cultural propi, historicoartístic i
mediambiental
Dimensió : PENSAMENT SOCIAL
13.Acceptar el fet que hi pot haver punts de vista diferents sobre un
mateix esdeveniment, fenomen o problema.
14. Copsar intencions, causes i conseqüències per explicar fets i
problemes socials.
15. Utilitzar la crítica com a eina positiva.
Dimensió : ESPAI I TEMPS
16. Orientar-se en l’espai.
17.Descriure elements geogràfics de l’espai pròxim i llunyà
18. Conèixer moments claus de la història.
EOEP PALMA 2

SEMINARI: DETECCIÓ D’ALUMNES AMB NECESSITATS EDUCATIVES REFERIDES A LES CAPACITATS DE
COMUNICACIÓ I INSERCIÓ SOCIAL, A L’EDUCACIÓ INFANTIL I 1r CICLE DE PRIMÀRIA
JUSTIFICACIÓ I MANERA D’EMPRAR LA GRAELLA
La present graella ha estat elaborada de cara a ésser un instrument
eficaç de detecció i prevenció de necessitats educatives especials a
Infantil i primer cicle de Primària. La nostra finalitat és que mestres i
educadors/es puguin dur a terme observacions dels seus alumnes, que
permetin valorar el seu nivell de desenvolupament en els aspectes de
comunicació i llenguatge i de socialització.
D’acord amb aquestes observacions, podrem saber si l’evolució de
cada nin és adient a la seva edat o si, al contrari, es troba per davall o per
damunt.
La graella està organitzada en tres aspectes: Llenguatge i
comunicació, Socialització, i Signes d’alarma. Els ítems de les columnes de
Llenguatge i Comunicació, i Socialització, corresponen a les capacitats que
els/les alumnes han d’haver assolit una vegada acabat el curs o nivell, o
segons l’edat cronològica assenyalada a cada ítem (en edats més
primerenques). Els signes d’alarma són aquells aspectes que ens podran fer
decidir si hem de fer algun tipus d’intervenció amb algun alumne en concret.
Quan un/a alumne/a reuneix signes d’alarma, és important comunicar-ho al
professional de referència de l’EOEP. Aquesta comunicació també es farà
quan un/a alumne/a es trobi a un nivell de desenvolupament molt superior o
molt inferior a la seva edat de referència. Hem de tenir en compte que la
presència d’algun signe d’alarma no implica una valoració predeterminada.
Serà el/a psicopedagog/a de l’EOEP qui valorarà la presència de necessitats
educatives especials.
Com podreu veure, els ítems corresponen a un continuu dintre de cada
nivell, i de manera global, dintre de l’evolució, desenvolupament i maduració
de cada una de les dues capacitats. Tots els ítems han estat extrets de
diferents escales de desenvolupament i de les competències curriculars
pròpies de cada nivell escolar i han estat escollits com els més
representatius de cada edat.
EOEP PALMA 2

SEMINARI: DETECCIÓ D’ALUMNES AMB NECESSITATS EDUCATIVES REFERIDES A LES CAPACITATS DE COMUNICACIÓ I INSERCIÓ SOCIAL, A L’EDUCACIÓ INFANTIL I 1r
CICLE DE PRIMÀRIA
0-1 ANYS
DETECCIÓ DE NECESSITATS EDUCATIVES A INFANTIL I PRIMER CICLE DE PRIMÀRIA
EDAT COMUNICACIÓ/LLENGUATGE SOCIALITZACIÓ SIGNES D’ALARMA
- Vocalitza i balboteja (6 mesos).
- Imita son vocàlics i sil·làbics (7 m).
- Vocalitza 4 síl·labes diferents: ma, da, la, en, ej
(7 m).
- Balboteja pronunciant dues síl·labes seguides
(9 mesos).
- Diu una paraula als 9 mesos.
- Diu paraules disil·làbiques (9m).
- Diu papà i mamà amb sentit.(9m)
- Entén ordres simples i les obeeix quan van
acompanyades de gestes. (9 mesos)
- Comença a emprar paraules amb significat (11
m).
- Imita els patrons d’entonació de la veu dels
altres. (11 m).
1-2 ANYS - Respon al seu nom (12 m).
- Respon a la pregunta “què és això?” (13
m).
- Assenyala 12 objectes familiars quan
se li anomenen (14 m).
- Demana que li facin alguna cosa: “da”
(16 m).
- Diu “no” per rebutjar alguna cosa (18
m).
- Fa frases negatives “no vull” (18m).
EOEP PALMA 2
- Mostra preferència davant uns jocs (6
mesos)
- Reclama l’atenció dels adults i mostra
preferència
mesos)
davant adults familiars (6
- Gaudeix de les sensacions que li
proporcionen els jocs de moviment (6 mesos).
- Cerca objectes que amaguem davant el nin
(6-12 mesos).
- És capaç d’imitar gestos(6-12 m.)
- Manifesta preferències amb certs nins (6-
12m.).
- Assenyala amb el dit allò que li interessa, li
crida l’atenció (6-12 m).
- Mostra interès per desplaçar-se i
manipular objectes (6-12 m).
- Comença a cercar objectes allunyats
(activitats d’exploració) (6-12 m).
- Plora perquè l’agafin, comunica necessitats
i emocions (6-12 m.).
- Juga a amagar-se (6-12 mesos).
- Imita accions senzilles de l’adult.
- Comença a desenvolupar el joc
simbòlic amb objectes.
- Juga amb altres nins davant, però
cadascú per separat una activitat.
- Explora activament el seu entorn.
- Repeteix accions que fan riure o
capten l’atenció els altres.
- Saluda quan se li recorda.
- Reclama l’atenció de l’adult.
- No vocalitza i balboteja als 6 m.
- No perd el balboteig (12 m).
- No imita sons vocàlics i sil·làbics als 7
mesos.
- No diu paraules disil·làbiques als 9 mesos.
- No diu papà i mamà amb sentit als 10
mesos.
- No imita els patrons d’entonació de la veu
dels altres.
- No obeeix una ordre simple quan va
acompanyada de gestos.
- Els mots s’aprenen molt lentament. -
Presència d’estereotípies verbals i/ o
motores.(6 mesos)
- Mostrarà satisfacció en les relacions
amb els adults coneguts, interès pels
objectes que l’envolten
- Començarà a fer moviments
intencionats.
- Fer rialles.
- No expressa un fet en una sola
paraula (14 m).
- No diu 5 paraules als 16 mesos.
- No xerra tot sol o amb joguines als
20 mesos.
- No coneix 20 paraules als 20
mesos.
- No assenyala objectes quan se li
demana (15 m).
- No respon al seu nom a l’any.

SEMINARI: DETECCIÓ D’ALUMNES AMB NECESSITATS EDUCATIVES REFERIDES A LES CAPACITATS DE COMUNICACIÓ I INSERCIÓ SOCIAL, A L’EDUCACIÓ INFANTIL I 1r
CICLE DE PRIMÀRIA
- Combina dues paraules (20 m).
- Empra pronoms personals “jo, tu ell”
(20 m).
- Diu el seu nom (20/22 m).
- Fa preguntes senzilles (22 m).
- Empra un vocabulari de fins a 100
paraules (24 m).
2-3 ANYS - Entén algunes preposicions “davant,
darrera...” (30 m).
- Ocasionalment empra el “per què” (30
mesos).
- Designa les accions que veu dibuixades
(30 mesos).
- Xerra d’ell mateix en 1ª persona (30
mesos).
- Combina frases de 3 a 5 paraules a la
conversa (30 mesos).
- Demana i respon a “per què, on i quan” (35
mesos).
- Utilitza estructures afirmatives,
negatives, interrogatives i imperatives (36
mesos).
- Empra el “no” en el seu llenguatge (36 m).
- Respon a la pregunta “qui” donant un nom
(36 mesos).
- Sap imitar sons animals (onomatopeies)
(36 mesos).
- Executa dues ordres
- Comença a memoritzar petites cançons
- Vocals ben pronunciades i algunes
consonants: P, T, B, M, S, L, N, D.
EOEP PALMA 2
- Col·labora situació menjar i intenta
fer-ho sol.
- Li agraden els jocs motrius,
repetitius, i s’esforça.
- Assenyala parts del seu cos quan se
li demana.
- Joc més elaborat on representa
situacions de la vida quotidiana
(bebè, mamà, mestressa,…)
- Participa en activitats de grup.
- Sap fer petits encàrrecs i tenir
algunes responsabilitats.
- Participa en el joc dirigit.
- S’enfila a taules i cadires per
aconseguir coses.
- Crida l’atenció de l’adult quan ho
necessita.
- Té iniciativa (elegeix els jocs,
racons…)
- Demostra que comprèn alguns
sentiments ( alegria, tristor,
amor…)
- Control d’esfínters, va al bany.
- Menja tot sol.
- Reconeix algunes situacions de
perill.
- Anticipa efectes de la seva acció
sobre els objectes.
- - No empra pronoms personals (24
m).
- No comprèn ordres orals senzilles.
- No es capaç d’expressar oralment
necessitats, desitjos i sentiments.
- No obeeix tres ordres simples que no
van acompanyades de gestes corporals.
(28 mesos).
- No xerra d’ell mateix en 1ª persona
(30 mesos).
- No diu frases gramaticals completes
(30 mesos).
- No designa les accions que veu
dibuixades (30 mesos).
- No entén preposicions com “ davant,
darrera” (30 mesos).
- Fa estereotípies verbals i/o motores.
3-4 ANYS - Empra alguns noms de les categories: - Empra un vocabulari propi d’etapes

SEMINARI: DETECCIÓ D’ALUMNES AMB NECESSITATS EDUCATIVES REFERIDES A LES CAPACITATS DE COMUNICACIÓ I INSERCIÓ SOCIAL, A L’EDUCACIÓ INFANTIL I 1r
CICLE DE PRIMÀRIA
animals, joguines, persones, aliments.
- Utilitza verbs en present i passat.
- Empra pronoms personals- (jo, tu,
nosaltres), possessius (meu, teu, seu),
demostratius (aquest – aquell).
- Fa frases de 3, 4 paraules afirmatives,
negatives i interrogatives.
- Pronuncia correctament M, P, B, D, T, L,
N, K, S.
- Contesta quan se li demana directament.
- Respon a què és això?: on?, qui?, com?
Referides a experiències personals.
- Reconeix els símbols, signes i paraules
molt familiars.
- Mostra interès pel seu nom.
4-5 ANYS - S’empren estructures oracionals
complexes i composta (oracions de 10
paraules).
- Comença a ser capaç de sostenir
converses de temes variats i d’afegir nova
informació.
- Demana als altres que aclareixin el que
intenten dir.
- Comença a ajustar la qualitat del
llenguatge a l’interlocutor.
- Us correcte del com? Perquè i la
interrogació.
- Vocabulari 1500- 2000 paraules.
- Contesta a dues preguntes seguides.
- Comença a anomenar totes les imatges
conegudes i representades en una làmina.
- Conta històries.
EOEP PALMA 2
anteriors (escàs).
- Persistència d’ecolàlia.
- Utilitza frases de dues paraules o
paraula –frase.
- Presència de simplificacions evidents
al llenguatge.
- La comprensió oral no evoluciona, està
estancada.
- És incapaç de mantenir una conversa
damunt temes del seu entorn .
- El seu vocabulari és molt reduït.
- Fa ús incorrecte del com i el per què.
- La seva parla és inintel·ligible.
- No es produeix amb facilitat les
frases simples amb SVO
- Errors i omissions en pràcticament
totes les produccions simples i en els
intents de produccions complexes.
- No n’hi ha autocorrecció davant les
errades orals evidents.
5-6 ANYS - Demana el significat de paraules. - No ajusta la qualitat del llenguatge a

SEMINARI: DETECCIÓ D’ALUMNES AMB NECESSITATS EDUCATIVES REFERIDES A LES CAPACITATS DE COMUNICACIÓ I INSERCIÓ SOCIAL, A L’EDUCACIÓ INFANTIL I 1r
CICLE DE PRIMÀRIA
6-7 ANYS
7-8 ANYS
- Produeix tot tipus de frases (10 paraules).
- Pronuncia correctament tots els fonemes
menys “r” i travades.
- Fa una narració de fets viscuts.
- Relata accions que veu a una làmina.
- Manté un diàleg senzill.
- Segueix ordres de 3 accions no relacionades.
- Respon a la pregunta perquè.
- Capta els fets absurds a una narració respecte
de situacions conegudes.
- Explica la causa dels seus sentiments bàsics.
- Reconeix alguns símbols, signes i paraules molt
familiars.
- Fa preguntes
- Expressa vivències de manera ordenada.
- Identifica i escriu el seu nom i llinatges.
- Relaciona imatges amb el seu nom escrit.
- Llegeix i escriu paraules amb vocals i P, M, T,
D, S, i comença a copiar petites frases amb
aquestes lletres
- Llegeix síl·labes directes.
- Fa descripcions i narracions.
- Proposa temes.
- Escolta intervencions dels altres.
- Comprèn l’idea principal del text i la seva
seqüència .
- Narra de forma ordenada fets de la seva
experiència d’una manera més elaborada.
- Relata experiències pròpies amb correcció,
ritme, pronúncia, ordre i vocabulari adequat.
- Llegeix sil·labes inverses, mixtes i travades.
- Escriu oracions descriptives senzilles.
- Escriu un petit text.
- Utilitza una grafia clara amb una velocitat
adequada a la seva edat.
* La lecto-escriptura s’ha d’observar en relació amb la metodologia emprada per al seu aprenentatge
EOEP PALMA 2
- Mostra capacitat per establir empatia.
- Estableix relacions positivs amb els
companys/es
- S’apropa als altres de forma positiva.
- Comunica de forma adequada l’acord o
desacord amb els companys.
- Participa en grups de treball, debat i joc.
l’interlocutor o la intencionalitat.
- No anomena objectes ni accions d’una
làmina.
- No expressa els seus sentiments i no els
reconeix .
- No reconeix símbols, signes i paraules molt
familiars.
- No estableix relacions amb els
companys/es.
- No expressa vivències
- No comprèn la idea principal d’un text oral.
- Crida l’atenció de manera inadequada i
reiterada cap a si mateix.
- Interactua de manera no verbal amb altres. - No escriu el seu nom.
- No llegeix paraules amb les vocals i
consonants p, m, t, s, d.
- No escriu paraules amb síl·labes directes.
- No és convidat pels altres a jugar amb ells.

SEMINARI: DETECCIÓ D’ALUMNES AMB NECESSITATS EDUCATIVES REFERIDES A LES CAPACITATS DE
COMUNICACIÓ I INSERCIÓ SOCIAL, A L’EDUCACIÓ INFANTIL I 1r CICLE DE PRIMÀRIA
0-1 ANYS
ITEMS DE LA CAPACITAT DE COMUNICACIÓ
. Vocalitza i balboteja ( 6m).
. Emet renous semiarticulats (6 i mig).
. Vocalitza 4 síl·labes diferents: da, ma, la, en, ej ( 7 mesos).
. Imita sons vocàlics i sil·làbics (7 mesos).
. Fa renous com a resposta a una altra persona que li parla (7 mesos)
. Modula els sons com cantant ( 8 mesos).
. Pronuncia la « t » i la « d » (da-da, ta-ta) (8 mesos).
. Pronuncia la “m” i la “n” nasalitzades (8 mesos).
. Pronuncia la vocal “i” (9 mesos).
. Vocalitza interjeccions (9 mesos).
. Balboteja pronunciant dues síl·labes seguides ( 9 mesos).
. Repeteix, modifica i modula els sons que produeix (9 mesos).
. Diu una paraula (9 mesos).
. Vocalitza intencionadament (9 mesos i mig).
. Diu paraules bisil·làbiques: pa-pa-pa, ma-ma-ma (9 mesos).
. Diu papá i mamá amb sentit.(10 mesos).
. Obeeix una ordre simple quan va acompanyada de gestos (10 mesos).
. Entén ordres simples (10 mesos)
. Imita els patrons d’entonació de la veu dels altres (10 mesos)
. Repeteix paraules ( 11 mesos).
. Comença a emprar paraules amb significat (11 mesos).
. Repeteix síl·labes i sons emesos pels altres (11 mesos).
. Quan se li diu “no” deixa de fer l’activitat que està fent (11 mesos)
1-2 ANYS
- Repeteix sons emesos pels altres
- Respon al seu nom (12 mesos)
- Repeteix sons que ell mateix produeix
- Fa adéu
- Imita el llenguatge dels que l’envolten
- Diu dues paraules (apart de “papà” i “mamà”)
- Diu “da” o alguna cosa equivalent, al donar o demanar un objecte
- Diu paraules que només diuen els seus pares.
- Imita paraules.
- Diu una paraula “eto” per expressar un desig.
EOEP PALMA 2

SEMINARI: DETECCIÓ D’ALUMNES AMB NECESSITATS EDUCATIVES REFERIDES A LES CAPACITATS DE
COMUNICACIÓ I INSERCIÓ SOCIAL, A L’EDUCACIÓ INFANTIL I 1r CICLE DE PRIMÀRIA
- Diu onomatopeies.
- Expressar un fet en una sola paraula.
- Juga amb un cotxet, imitant el motor
- Diu “no” amb el cap (14 mesos)
- Respon a la pregunta “Què és això?” (14 mesos)
- Diu 5 paraules (16 mesos)
- Demana que li facin alguna cosa “obi” per obri, “da”... (16 mesos)
- Anomena dos o tres objectes espontàniament (18 mesos)
- Diu no per rebutjar alguna cosa (18 mesos)
- Diu la darrera paraula que un adult ha dit
- Diu “nin” a tots els nins (18 mesos)
- Diu 10 paraules (18 mesos)
- Es resisteix a una cosa “dormir no” (18 mesos)
- Anomena objectes familiars, assenyalant-los a un dibuix o fotografia
(19 mesos)
- Anomena 5 parts del cos, sobre ell mateix (19 mesos)
- Xerra tot sol o amb les joguines (20 mesos)
- Combina dues paraules (20 mesos)
- Coneix 20 paraules (22 mesos)
- Fa preguntes senzilles (22 mesos)
- Xerra davant d’un mirall
- Diu el seu nom (20-22 mesos)
- Elabora la primera frase (22 mesos)
- Empra adverbis “aquí” (22 mesos)
- Assenyala dos objectes familiars que se l’anomenen
- Anomena joguines.
- Demana algun tipus d’aliment comú
- Empra pronoms personals (jo, tu, ell)
- Fa frases negatives
- Empra un vocabulari de fins a 100 paraules (24 mesos)
- Demana “més”.
- Assenyala tres parts del cos.
2-3 ANYS
- Produeix frases on es combinen de 3 a 5 paraules.
- Anomena 4-5 imatges d’una làmina.
- Pronuncia les vocals i els fonemes consonàntics: p, t, b, m, s, l, n, d.
- Sap imitar renous d’animals i diferents onomatopèies.
- Començar a memoritzar cançons i a reproduir-ne parts.
EOEP PALMA 2

SEMINARI: DETECCIÓ D’ALUMNES AMB NECESSITATS EDUCATIVES REFERIDES A LES CAPACITATS DE
COMUNICACIÓ I INSERCIÓ SOCIAL, A L’EDUCACIÓ INFANTIL I 1r CICLE DE PRIMÀRIA
- Apareixen oracions subordinades (27 mesos)
- Obeeix 3 ordres simples que no van acompanyades de gestos (28
mesos)
- Entén algunes preposicions (amb, de...) (30 mesos)
- Empra el “per què?”, ocasionalment (30 mesos)
- Designa les accions que veu dibuixades (30 mesos)
- S’anomena a sí mateix pel seu nom
- Xerra d’ell mateix en primera persona. (30 mesos)
- Empra adverbis de temps present (30 mesos)
- Diu frases gramaticals completes a la conversa (30 mesos)
- Demana per demanar (31 mesos)
- Empra els pronoms possessius (34 mesos)
- Demana i respon a “per què?”, “on?” i “quan?” (35 mesos)
- Utilitza adjectiu i verb (35 mesos)
- Utilitza estructures positives, negatives, interrogatives i imperatives
(35 mesos)
- Combina dues paraules per expressar pertinència (36 mesos)
- Empra el “no” en el seu llenguatge (36 mesos)
- Executa dues ordres.
- Expressa la seva edat amb els dits (36 mesos)
- Respon a la pregunta “qui?”, donant un nom (36 mesos)
- Descriu objectes dient que estan oberts o tancats (36 mesos)
- Empra algun nom de grups: joguines, animals, menjars... (36 mesos)
3-4 ANYS
- Vocabulari de més de 1000 paraules.
- Domini de morfemes gramaticals
- Realitza imitacions.
- Utilitza el llenguatge el llenguatge per parlar d’allò no present.
- Fa preguntes amb l’objectiu d’interactuar (més que per obtenir
informació).
- Utilitza els verbs en present i passat.
- Empra els pronoms personals (jo, tu, nosaltres...), possessius (meu,
teu, seu...) i demostratius (aquest, aquell...)
- Fa frases de 3 a 4 paraules afirmatives, negatives i interrogatives.
- Pronuncia correctament m, p, b, d, t, l, n, k, s.
- Parla amb entonació i ritme adequat a la frase.
- Repeteix un relat curt.
- Indica accions senzilles a un dibuix.
- Relata experiències immediates.
EOEP PALMA 2

SEMINARI: DETECCIÓ D’ALUMNES AMB NECESSITATS EDUCATIVES REFERIDES A LES CAPACITATS DE
COMUNICACIÓ I INSERCIÓ SOCIAL, A L’EDUCACIÓ INFANTIL I 1r CICLE DE PRIMÀRIA
- Conta una història de dues seqüències.
- Fa ús de la salutació, acomiadament, si se li recorda.
- Escolta amb atenció quan li parlen i li conten un conte.
- Parla en situacions col·lectives dirigides per l’adult.
- Sap associar situacions actuals amb experiències anteriors.
- Contesta quan se li demana directament.
- Respon a “què és això?”, “on?”, “qui?”, “com?”, referides a
experiències personals.
- Expressa les seves necessitats, desitjos i sentiments més bàsics.
- Té rabietes.
- Interpreta només les imatges que acompanyen a textos senzills,
establint relacions entre ells.
- Reconeix els símbols, signes i paraules molt familiars.
- Mostra interès pel seu nom.
- La seves comunicacions no presenten dificultats de comprensió.
- Fa grafismes imitant l’escriptura.
4-5 ANYS
- Vocabulari de 1500 a 2000 paraules.
- S’empren estructures oracionals complexes i compostes (oracions de
més de 10 paraules)
- És capaç de mantenir converses de temes variats i afegir nova
informació.
- Demana als altres que aclareixin què intenten dir.
- Ajusta la qualitat del llenguatge a l’interlocutor.
- Ús correcte del “com?”, “per què? I la interrogació.
- Contesta a dues preguntes seguides.
- Pot anomenar totes les imatges conegudes i representades a una
làmina.
- Conta històries.
5-6 ANYS
- Ús més adequat d’estructures complexes.
- Produeix estructures gramaticals més madures.
- Capacitat de reconèixer diferents intencionalitats comunicatives
(acudits, ironies...)
- Empra sinònims.
- Demana el significat de paraules.
EOEP PALMA 2

SEMINARI: DETECCIÓ D’ALUMNES AMB NECESSITATS EDUCATIVES REFERIDES A LES CAPACITATS DE
COMUNICACIÓ I INSERCIÓ SOCIAL, A L’EDUCACIÓ INFANTIL I 1r CICLE DE PRIMÀRIA
- Dóna la seva adreça
- Produeix frases complexes, comparatives i condicionals.
- Pronuncia correctament tots els fonemes, a excepció de la R i les
travades.
- Fa una narració de fets viscuts.
- Empra correctament: “ahir”, “demà” i “avui”.
- Demana les coses per favor.
- Participa i inicia converses amb adults (manté un diàleg senzill)
- Conversa en situacions col·lectives respectant les normes.
- Segueix ordres de tres consignes sense cap relació entre elles.
- Respon a la pregunta “per què?”.
- Capta els fets i coses absurdes d’una narració.
- Explica la causa dels seus sentiments bàsics.
- Amplia el reconeixement d’alguns símbols, signes i paraules familiars.
1r NIVELL DE 1r CICLE DE PRIMÀRIA
- Identifica el seu nom i llinatges escrits.
- Relaciona imatges amb el seu nom
- Llegeix paraules amb les vocals i les consonants p, m, n, s.
- Llegeix síl·labes directes.
- Escriu paraules amb les vocals i les consonants p, m, n, s
- Escriu les grafies de gairebé tots els fonemes.
- Copia petites frases amb les vocals i amb p, m, n, s.
- Reprodueix descripcions senzilles, exposades pel professor, sobre un
objecte, emprant nocions d’utilitat, situació espaial, forma i mesura.
- Estableix relacions amb els companys/es
- Participa de forma constructiva en situacions de comunicació
relacionades amb l’activitat escolar: dóna opinions, fa descripcions i
narracions, fa preguntes, proposa temes, escolta les intervencions
dels altres, respecta les opinions i demana el torn de paraula.
- Expressa vivències de manera ordenada.
- Identifica i escriu el seu nom i llinatges.
- Relaciona imatges amb el seu nom escrit.
- Llegeix i escriu paraules amb les vocals i les consonants P, M, T, D, S.
- Copia petites frases amb les vocals i les consonants anteriorment
enunciades.
- Llegeix síl·labes directes.
EOEP PALMA 2

SEMINARI: DETECCIÓ D’ALUMNES AMB NECESSITATS EDUCATIVES REFERIDES A LES CAPACITATS DE
COMUNICACIÓ I INSERCIÓ SOCIAL, A L’EDUCACIÓ INFANTIL I 1r CICLE DE PRIMÀRIA
2n NIVELL DE 1r CICLE DE PRIMÀRIA
- Participa de forma constructiva en situacions de comunicació
relacionades amb l’activitat escolar: dóna opinions, fa descripcions i
narracions, fa preguntes, proposa temes, escolta les intervencions
dels altres, respecta les opinions i demana el torn de paraula, sense
supervisió de l’adult.
- Capta el sentit de textos orals d’ús habitual: comprèn les relacions
que s’estableixen entre elements (seqüència temporal i espaial)
- Memoritza, reprodueix textos orals senzills amb adequada pronúncia,
ritme i entonació (rimes i poemes)
- Produeix textos orals senzills amb diferents intencions
comunicatives.
- Empra les formes bàsiques de la llengua oral, en les produccions orals
pròpies.
- Llegeix síl·labes inverses i mixtes.
- Llegeix síl·labes travades.
- Interpreta el valor del punt.
- Escriu oracions descriptives senzilles.
- Llegeix frases amb totes les consonants.
- Escriu un petit text.
EOEP PALMA 2

SEMINARI: DETECCIÓ D’ALUMNES AMB NECESSITATS EDUCATIVES REFERIDES A LES CAPACITATS DE
COMUNICACIÓ I INSERCIÓ SOCIAL, A L’EDUCACIÓ INFANTIL I 1r CICLE DE PRIMÀRIA
0-1 any
ÍTEMS DE LA CAPACITAT DE SOCIALITZACIÓ
2 mesos
- Reclama l’atenció.
- Emissió de sons.
- Segueix amb la mirada.
- Primers somriures.
- Fixa la mirada quan ens acostem.
3 mesos
- Demostra allò que vol plorant, rient...
- Reconeix a la seva mare.
- Atracció per sons agradables.
- Comença a captar l’atenció dels altres.
- Quan l’agafem mou cames i braços.
4 mesos
- Indica el seu estat d’ànim de moltes maneres.
- Riu davant alguna cosa divertida.
- Demostra impaciència davant l’horari del menjar.
- Li agrada sortir de casa i es fixa en tot.
- Intenta dormir amb els pares.
5 mesos
- Emissió de diferents sons mentre juga.
- Augmenta el temps de joc, la participació activa del nin tocant, cercant,
etc.
- Es gira quan li demanen.
6 mesos
- Mostra preferència davant uns jocs.
- Mostra preferència davant adults familiars.
- Reconeix i reclama l’atenció de les persones que l’envolten.
- Dirigeix la seva mà cap als objectes del seu abast.
- Gaudeix de les sensacions que li proporcionen els jocs de moviment.
- (IA) Mostrarà satisfacció en les relacions amb els adults coneguts,
interès pels objectes que l’envolten.
EOEP PALMA 2

SEMINARI: DETECCIÓ D’ALUMNES AMB NECESSITATS EDUCATIVES REFERIDES A LES CAPACITATS DE
COMUNICACIÓ I INSERCIÓ SOCIAL, A L’EDUCACIÓ INFANTIL I 1r CICLE DE PRIMÀRIA
- Començarà a fer moviments intencionats.
- Fer rialles.
6-12 mesos.
- Cerca objectes que amaguem davant el nin.
- Serà capaç d’imitar gestos.
- Comprèn el significat d’algunes paraules (prohibició).
- Comença a dir papà i mamà de forma inespecífica.
- Mostra interès pèls altres infants (observar, imitar, tocar, pegar)
- Manifesta preferències amb certs nins.
- Comença a compartir petites estones de jocs amb la intervenció de
l’adult.
- Assenyala amb el dit allò que li interessa, li crida l’atenció.
- Mostra interès per desplaçar-se i manipular objectes.
- Comença a cercar objectes allunyats(activitats d’exploració).
- Plora perquè l’agafin, comunica necessitats i emocions.
- Es mostra observador i receptiu.
- Li agraden els animals, els crida.
- Imita gestos.
- Juga a amagar-se.
1-2 anys.
- Major autonomia en el desenvolupament.
- Millora d’habilitats manuals.
- Utilitza joguines d’acord amb la seva utilitat.
- Va aprenent a compartir joguines, espais...
- Corre, bota, puja i baixa escales
- Imita accions senzilles de l’adult.
- Comença a desenvolupar el joc simbòlic amb objectes.
- Obeeix ordres.
- Intenta menjar sol.
- Mostra curiositat pels altres nins.
- Juga amb altres nins davant, però cadascú per separat una activitat.
- Explora activament el seu entorn.
- Repeteix accions que fan riure o capten l’atenció els altres.
- Saluda quan se li recorda.
- Reclama l’atenció de l’adult. Col·labora situació menjar.
- LI agrada els jocs motrius i s’esforça.
- Ajuda a recollir les joguines.
- Dona de menjar a les pepones.
EOEP PALMA 2

SEMINARI: DETECCIÓ D’ALUMNES AMB NECESSITATS EDUCATIVES REFERIDES A LES CAPACITATS DE
COMUNICACIÓ I INSERCIÓ SOCIAL, A L’EDUCACIÓ INFANTIL I 1r CICLE DE PRIMÀRIA
- Assenyala parts del seu cos quan se li demana.
- Passa les pàgines d’un llibre.
- Identifica diferents racons de la classe i alguns objectes habituals, els
localitza si li ho demanen.
2-3 anys
- Joc més elaborat on representa situacions de la vida quotidiana ( bebè,
mamà, mestressa…)
- Comparteix jocs amb els altres nins.
- És capaç de relacionar-se amb altres persones del seu entorn.
- Coneix les normes bàsiques de l’escola.
- Col·labora amb la mestra.
- Participa en activitats de grup.
- Sap fer petits encàrrecs, li agrada compartir-los i tenir responsabilitats.
- Sap on son els materials de classe.
- Comença a esperar el seu torn. Li agrada molt sortir al pati.
- Participa en el joc dirigit.
- S’enfila a taules i cadires per aconseguir coses.
- Crida l’atenció de l’adult quan ho necessita.
- Comença a comunicar necessitats i emocions ( demanar pels pares,
necessitats bàsiques)
- Mostra curiositat per allò que l’envolta ( fa preguntes ).
- Té iniciativa.
- Elegeix els jocs, racons…
- Està atent ( 5-10 minuts) per escoltar contes, música…
- Intenta ajudar als pares en tasques domèstiques.
- Demostra que compren alguns sentiments ( alegria, tristor, amor…)
- Control d’esfínters, va al bany.
- Menja tot sol.
- Reconeix algunes situacions de perill i les evita.
- No li agrada anar brut.
- Col·labora a mocar-se.
- Es posa la bata amb ajuda. Es treu les sabates tot sol i comença a posarse-les.
- Troba els seus objectes personals i els endreça al seu lloc.
- Anticipa efectes de la seva acció sobre els objectes.
EOEP PALMA 2

SEMINARI: DETECCIÓ D’ALUMNES AMB NECESSITATS EDUCATIVES REFERIDES A LES CAPACITATS DE
COMUNICACIÓ I INSERCIÓ SOCIAL, A L’EDUCACIÓ INFANTIL I 1r CICLE DE PRIMÀRIA
o 3-4 anys
Joc
- Canta i balla quan escolta música.
- Segueix les regles del joc imitant les accions d’altres nins.
- Li agrada explorar i manipular els objectes.
- Construeix objectes i artefactes amb diferents materials.
- Es pot concentrar una estona jugant tot sol.
- Juga espontàniament a joc simbòlic.
- Demostra preferències per objectes i joguines
Relació adults
- Saluda a adults coneguts sense recordar-li.
- Contesta al telèfon, crida a l’adult o parla amb persones conegudes.
- Obeeix a l’adult el 75% de les vegades.
- Busca la relació amb la mestra i els adults.
- Accepta bé les propostes de la mestra.
Relació companys
- Demana permís per usar la joguina amb la que juga un altre nin.
- Segueix les regles en grup dirigit per un nin més gran
- Juga a prop d’altres nins i parla amb ells, cadascú dels seus projectes.
- Va aprenent a compartir els objectes, els espais i l’atenció de la mestra.
- Participa en les activitats de grup. Coopera quan li demanen ajuda.
- Normalment es relaciona amb infants.
- S’interessa per altres infants.
Autonomia
- Assenyala les parts principals del seu cos.
- Pot descriure característiques i circumstàncies personals.
- Imita diferents postures corporals i moviments o expressions facials.
- Reconeix les situacions de perill habituals i intenta evitar-les.
- Mostra confiança en les seves possibilitats en tasques habituals.
- Sap rentar-se les mans.
- Es treu sol l’abric.
- Es treu les sabates.
- Sap utilitzar el sabó i s’eixuga amb la tovallola.
- Té cura del material de la classe i dels personals.
- Recull les joguines amb indicació de l’adult.
- Acaba els treballs i les activitats que comença.
- Fa el que li demanes.
EOEP PALMA 2

SEMINARI: DETECCIÓ D’ALUMNES AMB NECESSITATS EDUCATIVES REFERIDES A LES CAPACITATS DE
COMUNICACIÓ I INSERCIÓ SOCIAL, A L’EDUCACIÓ INFANTIL I 1r CICLE DE PRIMÀRIA
- Menja sol.
- S’embruta poc.
- Utilitza la cullera i la forquilla.
- Li agrada col·laborar durant el dinar.
- Reprodueix gestos, ganyotes i moviments amb tot el cos o amb algunes
parts.
- Imita animals, personatges, sensacions i estats d’ànim.
- Compleix les petites responsabilitats que se li assignen.
- Sap on són els materials de la classe. Els respecta.
- Coneix els espais habituals de l’escola. Sap desplaçar-se sol en els
recorreguts habituals.
Altres habilitats
- Diu “per favor” i “ gràcies” el 50% de les vegades sense que se li recordi.
- Comença a esperar el seu torn.
- Roman en el seu pati o jardí.
- Reconeix algunes emocions i sentiments en les altres persones.
- Reconeix i accepta mostres d’afecte de les persones adultes o dels
infants coneguts.
- Coneix les normes de l’escola.
- Generalment, fa cas de les consignes.
- Té curiositat per tot el que l’envolta.
- Es mostra observador i fa preguntes sobre objectes, situacions,
persones i fenòmens.
- Observa i reconeix diferències de mida, color, forma i ús.
- Pot parar quan sent un senyal.
- Pot estar una estona assegut.
- Passa les pàgines d’un llibre sense rebregar-les.
- Es pot cordar botons grossos.
- Col·loca gomets en una superfície delimitada.
- Fa collarets amb boles i pasta.
- Fa trencaclosques i encaixos.
- Pinta respectant els límits.
- Construeix torres, ponts, cases amb peces de construcció.
4-5 anys
Joc
- Fa torns amb 8-9 nins/es en el joc
- Sap aconseguir que els nins el cerquin per jugar amb ell, la majoria de
vegades.
EOEP PALMA 2

SEMINARI: DETECCIÓ D’ALUMNES AMB NECESSITATS EDUCATIVES REFERIDES A LES CAPACITATS DE
COMUNICACIÓ I INSERCIÓ SOCIAL, A L’EDUCACIÓ INFANTIL I 1r CICLE DE PRIMÀRIA
- Aporta idees sobre les activitats a realitzar.
- Quan juga amb altre nin es deixa comandar casi sempre.
- Normalment juga tot sol.
- És capaç de compartir les seves joguines.
Relació adults
- Participa en la conversa dels adults.
- És capaç de demanar ajut quan en necessita.
Relació companys
- Coopera amb dos o tres nins durant 20 minuts en una activitat (projecte
o joc).
- Col·labora en les tasques de grup.
- Comença a compartir els materials o objectes seus amb els companys.
- Comença a ser capaç d’escoltar un altre infant.
Autonomia
- Demana ajuda quan té alguna dificultat.
- Fa feina sol en alguna tasca domèstica de 20-30 minuts.
- Se compromet en públic de manera socialment acceptable.
- Anomena les parts del cos sobre el mateix i sobre les altres persones.
- Pot veure diferències i semblances entre persones.
- Discrimina diferents posicions corporals i es capaç de reproduir-les.
- Manifesta el seu sentiment de plaer o de molèstia davant de situacions
desagradables i procura evitar-les.
- S’orienta i localitza només els espais coneguts de l’escola.
- Sap on pot localitzar els objectes habituals de la classe.
- Comença a utilitzar expressions i costums de relació i convivència.
- Menja sol sense embrutar-se.
- Col·labora en la preparació i el final del menjar.
- Demana ajut i expressa el seu malestar quan es troba malament.
- En general, té cura del material de l’escola.
- Sap tots els noms de la seva família propera i el gran de parentiu.
- Coneix i s’orienta en les rutines quotidianes (casa i escola)
Altres habilitats
- Repeteix poemes, cançons o balla per a altres.
- Es disculpa sense que se li recordi el 75% de les vegades.
- Demana permís per usar objectes que pertanyen a altres, el 75% de les
vegades.
- Expressa i identifica en les altres persones emocions i sentiments.
EOEP PALMA 2

SEMINARI: DETECCIÓ D’ALUMNES AMB NECESSITATS EDUCATIVES REFERIDES A LES CAPACITATS DE
COMUNICACIÓ I INSERCIÓ SOCIAL, A L’EDUCACIÓ INFANTIL I 1r CICLE DE PRIMÀRIA
- Coneix i respecta les normes bàsiques de l’escola.
- Distingeix els diferents moments (joc, tasques de grup, tasques
individuals).
- Accepta haver d’esperar el seu torn.
- Expressa i verbalitza les seves necessitats i demandes.
- Diferencia les normes de l’escola de les familiars i adequa el seu
comportament en funció d’aquestes.
- Coneix les persones de l’escola amb les quals es relaciona.
- Coneix els infants del seu grup i els seus noms.
- Participa i reconeix algunes festes populars (Nadal, Reis, etc.).
- Diferencia dies d’escola/dies de festa.
- Li agrada explorar i experimentar amb els objectes i els materials
(ajuntar, abocar, escalfar, mullar, etc.).
5-6 anys
Joc
- Explica a altres les regles d’un joc o d’una activitat.
- Imita els papers que desenvolupen els adults.
- Segueix les regles d’un joc de raonament verbal.
- Dramatitza parts d’un conte, desenvolupant un paper o utilitzant titelles.
- És capaç de coordinar la seva acció amb la dels companys quan el joc ho
requereix.
- Te confiança en les seves possibilitats d’acció i moviment.
- Respecta les regles en els jocs amb els companys.
Relació adults
- Entén les consignes i les segueix.
- Té una actitud positiva cap a les propostes de la mestra.
- Accepta els seus errors i mira de millorar la seva actuació.
Relació companys
- Coopera amb 4 o 5 nins sense supervisió constant.
- Consola als seus companys de joc que estan afligits.
- Te iniciativa en el joc i el treball amb els companys.
- Comparteix materials o objectes seus amb els companys.
- És capaç d’escoltar a un company.
- Demana perdó quan ha molestat.
- Mostra afecte per alguns infants.
- Elegeix als seus propis amics.
EOEP PALMA 2

SEMINARI: DETECCIÓ D’ALUMNES AMB NECESSITATS EDUCATIVES REFERIDES A LES CAPACITATS DE
COMUNICACIÓ I INSERCIÓ SOCIAL, A L’EDUCACIÓ INFANTIL I 1r CICLE DE PRIMÀRIA
Autonomia
- Es fixa metes a si mateix i realitza l’activitat.
- Manifestar verbalment el seu sentiment de plaer o molèstia davant de
determinades situacions.
- Procura evitar les situacions que li resulten poc agradables.
- És ordenat amb les seves coses.
- Té confiança en les seves possibilitats en les tasques habituals.
- Mostra satisfacció per les seves accions.
- Comprèn i sap explicar les relacions familiars i el seu parentesc.
- Sap explicar les dependències de casa seva.
- S’orienta i anticipa les rutines quotidianes (casa i escola).
- Utilitza expressions i costums de relació i convivència.
- Realitza els recorreguts habituals per l’escola autònomament.
- Va sol al wàter.
- Col·labora a arreglar la classe.
Altres habilitats
- Coneix i generalment respecta les normes de l’escola.
- Participa en la conversa durant les menjades
- Distingeix els diferents moments i les diferents situacions dins de
l’escola i s’hi adapta (joc, tasques de grup, tasques individuals).
- Comunica les seves necessitats o demandes.
- Coneix les diferents dependències i persones de l’escola.
- Respecte i accepta les diferències entre les persones.
- Diferencia les normes de l’escola de les familiars i adequa el seu
comportament en funció d’aquestes.
- Accepta i compleix amb les responsabilitats que se li assignen.
- Pregunta i aporta informació sobre coses que passen al seu voltant.
- Expressa i manifesta el seu estat d’ànim.
6-8 anys
- Mostra capacitat per establir empatia.
- Estableix relacions positives amb els companys/es
- S’apropa als altres de forma positiva.
- Comunica de forma adequada l’acord o desacord amb els companys.
- Participa en grups de treball, debat i joc.
- No és excessivament depenent dels adults.
- Interactua de manera no verbal amb altres.
EOEP PALMA 2

SEMINARI: DETECCIÓ D’ALUMNES AMB NECESSITATS EDUCATIVES REFERIDES A LES CAPACITATS DE
COMUNICACIÓ I INSERCIÓ SOCIAL, A L’EDUCACIÓ INFANTIL I 1r CICLE DE PRIMÀRIA
BIBLIOGRAFIA
- “Diccionari de Educación Especial”. Ed. Aula Santillana. 1985
- Secadas, F. “Escala observacional del desarrollo”. Ed. TEA Madrid:
1988.
- Coll, C., Palacios, J., i Marchesi, A. “Desarrollo psicológico y
educación. Vol. II”. Ed. Alianza Psicología. 1990
- Baron, J. “¿Qué es la inteligencia?” Ed. Pirámide. 1992
- Bassedas, E., Huguet, T., i Solé, I. “Aprendre i ensenyar a l’Educació
Infantil”. Ed. Graó. 1996
- Aranda, R. “Estimulación de aprendizajes en la etapa de infantil”. Ed.
Escuela Española. 1996
ALTRES MATERIALS
- Document “Estimulación del lenguaje oral en Educación Infantil”.
- Document “Módulo III: Comunicación, conducta social e intereses
TGD”.
- Ponència del Congrés sobre Competències Bàsiques.
- Escala de desenvolupament Brunet-Lezine
- Escala d’observació Guia-Portage
- Taula de desenvolupament Haizea-Llevant.
- Protocols d’avaluació de competència curricular de l’EOEP Palma 2.
- Document “Capacitats mínimes esperades per nivells”.
EOEP PALMA 2