VARIÆ OBSERVATIONES CIRCA SERIES INFINITAS Índex ...
VARIÆ OBSERVATIONES CIRCA SERIES INFINITAS Índex ...
VARIÆ OBSERVATIONES CIRCA SERIES INFINITAS Índex ...
Create successful ePaper yourself
Turn your PDF publications into a flip-book with our unique Google optimized e-Paper software.
una circumferència, el recíproc d’aquest teorema també és cert. Rosen<br />
[Ro1981] en publicà una demostració en un article que constitueix una<br />
deliciosa introducció a l’estudi de l’aritmètica de les corbes el·líptiques.<br />
Una altra contribució remarcable d’Euler a la teoria elemental de<br />
nombres és la relacionada amb el teorema de Wilson. L’any 1770, E.<br />
Waring fou el primer en enunciar que 1 + (p − 1)! sempre és divisible<br />
per p i atribuí aquesta descoberta a Sir John Wilson (1741-1793). En<br />
els manuscrits de Leibniz, es trobà també una afirmació equivalent. El<br />
primer en publicar una demostració de l’anomenat teorema de Wilson<br />
fou Lagrange, que el demostrà a partir del Petit teorema de Fermat.<br />
L’any 1773, Euler publicà una demostració del teorema de Wilson que,<br />
si bé no és del tot completa, és molt interessant. En ella, Euler emprà<br />
per primera vegada una arrel primitiva mòdul p, la qual en el llenguatge<br />
actual correspon a un generador del grup multiplicatiu del cos<br />
finit Fp de p elements. El concepte d’arrel primitiva havia estat introduït<br />
per Lambert, però la denominació d’arrel primitiva és deguda a<br />
Euler. Suposant l’existència d’una tal arrel, a, Euler procedí així per<br />
a demostrar el teorema de Wilson: quan dividim 1, a, a 2 , . . . , a p−2 per<br />
p, obtenim els residus 1, 2, 3, . . . , p − 1, en un determinat ordre. Així,<br />
a (p−1)(p−2)/2 té el mateix residu mòdul p que (p − 1)!. Suposem que<br />
p > 2, i sigui p = 2n + 1. Atès que el residu de a n és −1, aleshores<br />
a n(2n−1) i, per tant, (p − 1)!, tenen residu −1.<br />
L’any 1772, Euler afirmà que no coneixia cap regla general per al<br />
càlcul d’arrels primitives mòdul p, però en calculà una taula per a tot<br />
primer p ≤ 41.<br />
En les Disquisitiones Arithmeticæ , Gauss donà dues demostracions<br />
de l’existència d’arrels primitives mòdul un nombre primer i demostrà<br />
que un mòdul m admet arrels primitives si, i només si, m és igual a<br />
2, 4, p α , 2p α , on p denota un primer senar.<br />
Un resultat curiós diu que si Fn = 22n+1 és primer (n ≥ 1), aleshores<br />
3 és una arrel primitiva per a Fn.<br />
Una conjectura no demostrada, formulada per Emil Artin, afirma<br />
que tot enter a = −1, no quadrat, és una arrel primitiva per a infinits<br />
primers. Una forma més precisa d’aquesta conjectura, deguda també<br />
a Artin, diu que si a = b n per a n > 1, i si νa(N) indica el nombre de<br />
9