23.04.2013 Views

VARIÆ OBSERVATIONES CIRCA SERIES INFINITAS Índex ...

VARIÆ OBSERVATIONES CIRCA SERIES INFINITAS Índex ...

VARIÆ OBSERVATIONES CIRCA SERIES INFINITAS Índex ...

SHOW MORE
SHOW LESS

Create successful ePaper yourself

Turn your PDF publications into a flip-book with our unique Google optimized e-Paper software.

una circumferència, el recíproc d’aquest teorema també és cert. Rosen<br />

[Ro1981] en publicà una demostració en un article que constitueix una<br />

deliciosa introducció a l’estudi de l’aritmètica de les corbes el·líptiques.<br />

Una altra contribució remarcable d’Euler a la teoria elemental de<br />

nombres és la relacionada amb el teorema de Wilson. L’any 1770, E.<br />

Waring fou el primer en enunciar que 1 + (p − 1)! sempre és divisible<br />

per p i atribuí aquesta descoberta a Sir John Wilson (1741-1793). En<br />

els manuscrits de Leibniz, es trobà també una afirmació equivalent. El<br />

primer en publicar una demostració de l’anomenat teorema de Wilson<br />

fou Lagrange, que el demostrà a partir del Petit teorema de Fermat.<br />

L’any 1773, Euler publicà una demostració del teorema de Wilson que,<br />

si bé no és del tot completa, és molt interessant. En ella, Euler emprà<br />

per primera vegada una arrel primitiva mòdul p, la qual en el llenguatge<br />

actual correspon a un generador del grup multiplicatiu del cos<br />

finit Fp de p elements. El concepte d’arrel primitiva havia estat introduït<br />

per Lambert, però la denominació d’arrel primitiva és deguda a<br />

Euler. Suposant l’existència d’una tal arrel, a, Euler procedí així per<br />

a demostrar el teorema de Wilson: quan dividim 1, a, a 2 , . . . , a p−2 per<br />

p, obtenim els residus 1, 2, 3, . . . , p − 1, en un determinat ordre. Així,<br />

a (p−1)(p−2)/2 té el mateix residu mòdul p que (p − 1)!. Suposem que<br />

p > 2, i sigui p = 2n + 1. Atès que el residu de a n és −1, aleshores<br />

a n(2n−1) i, per tant, (p − 1)!, tenen residu −1.<br />

L’any 1772, Euler afirmà que no coneixia cap regla general per al<br />

càlcul d’arrels primitives mòdul p, però en calculà una taula per a tot<br />

primer p ≤ 41.<br />

En les Disquisitiones Arithmeticæ , Gauss donà dues demostracions<br />

de l’existència d’arrels primitives mòdul un nombre primer i demostrà<br />

que un mòdul m admet arrels primitives si, i només si, m és igual a<br />

2, 4, p α , 2p α , on p denota un primer senar.<br />

Un resultat curiós diu que si Fn = 22n+1 és primer (n ≥ 1), aleshores<br />

3 és una arrel primitiva per a Fn.<br />

Una conjectura no demostrada, formulada per Emil Artin, afirma<br />

que tot enter a = −1, no quadrat, és una arrel primitiva per a infinits<br />

primers. Una forma més precisa d’aquesta conjectura, deguda també<br />

a Artin, diu que si a = b n per a n > 1, i si νa(N) indica el nombre de<br />

9

Hooray! Your file is uploaded and ready to be published.

Saved successfully!

Ooh no, something went wrong!