23.04.2013 Views

La ruta dels Ibers - Ajuntament de Lloret de Mar

La ruta dels Ibers - Ajuntament de Lloret de Mar

La ruta dels Ibers - Ajuntament de Lloret de Mar

SHOW MORE
SHOW LESS

Create successful ePaper yourself

Turn your PDF publications into a flip-book with our unique Google optimized e-Paper software.

Fulleto-guia <strong>Ibers</strong>_CATALA.qxp:Fulleto-guia <strong>Ibers</strong> CATALA.qxp 22/5/08 20:36 Página 18<br />

Museu d'Arqueologia <strong>de</strong> Catalunya<br />

Passeig <strong>de</strong> Santa Madrona, 39-41. 08038 Barcelona - Tel. 934 246 577<br />

difusiomac.cultura@gencat.cat - www.mac.cat<br />

<strong>Ajuntament</strong> <strong>de</strong> Gan<strong>de</strong>sa<br />

Pl. Espanya, 1. 43780 Gan<strong>de</strong>sa - Tel. 977 420 007<br />

Com arribar-hi?<br />

Prenem la carretera <strong>de</strong> Gan<strong>de</strong>sa en direcció Terol. Passat el km 797, s’arriba<br />

a Coll <strong>de</strong>l Moro i a l’esquerra po<strong>de</strong>m veure la gran torre <strong>de</strong> la fortificació.<br />

Què més po<strong>de</strong>m fer?<br />

Navegar...<br />

- Pel riu Ebre, la via <strong>de</strong> comunicació tradicional. Po<strong>de</strong>u llogar una barca i<br />

recórrer el curs.<br />

Gaudir...<br />

- Del Parc Natural <strong>de</strong>l Delta <strong>de</strong> l’Ebre. Us recomanem una estada <strong>de</strong> cap <strong>de</strong><br />

setmana i visitar l’Encanyissada, la Tancada, l’Illa <strong>de</strong> Buda... per gaudir <strong>de</strong>l<br />

paisatge <strong>de</strong>ltaic i <strong>de</strong> l’observació ornitològica.<br />

- Si el que us agrada és fer travesses per sen<strong>de</strong>rs <strong>de</strong> gran recorregut, visiteu el<br />

Parc Natural <strong><strong>de</strong>ls</strong> Ports, la serra <strong>de</strong> Montsià o la serra <strong>de</strong> Cardó i la serra <strong>de</strong><br />

Llaberia i <strong>de</strong> Tivissa, zones muntanyoses <strong>de</strong> gran bellesa, tant pels seus paisatges<br />

com pels seus poblets.<br />

Tastar...<br />

- <strong>La</strong> cuina <strong>de</strong> les comarques <strong>de</strong> l’antiga Ilercavònia, tan variada com els seus<br />

paisatges. Als pobles <strong>de</strong> l’interior po<strong>de</strong>u menjar carn <strong>de</strong> moltó, plats <strong>de</strong> caça,<br />

cargols, etc., tot regat per bons vins i rebosteria tradicional. Vora el mar proveu<br />

els llagostins <strong>de</strong>l Delta, els arrossos, el suquet... i l’excel·lent fruita seca!<br />

El país <strong><strong>de</strong>ls</strong> ilergets<br />

El poble ilerget fou un <strong><strong>de</strong>ls</strong> més <strong>de</strong>stacats <strong>de</strong>l món ibèric ja que controlava<br />

gran part <strong>de</strong> les actuals comarques <strong>de</strong>l Segrià, la Noguera, l’Urgell, les<br />

Garrigues i les terres orientals <strong>de</strong> l’Aragó. Les seves terres eren molt aptes<br />

per al conreu <strong>de</strong>l cereal i per a la pastura. Aquest territori estava vertebrat<br />

per les ciutats d’Iltirta i d’Atanagrum, que n’exercien la capitalitat.<br />

<strong>La</strong> ubicació d’ambdues es <strong>de</strong>sconeix tot i que Iltirta, probablement, era<br />

l’actual Lleida. Per les fonts clàssiques, en especial per Polibi i Titus Livi,<br />

sabem que fou un poble que participà molt activament en les guerres que<br />

envoltaren la conquesta romana d’Ibèria. <strong>La</strong> revolta contra els romans encapçalada<br />

per dos prínceps o caps ilergets, Indíbil i Mandoni, reflecteix la<br />

complexa organització política d’aquest poble.<br />

Els conjunts arqueològics<br />

Els conjunts arqueològics<br />

<strong>La</strong> Fortalesa<br />

Arbeca, Les Garrigues<br />

A la comarca <strong>de</strong> les Garrigues, al mig <strong>de</strong> la plana i vora el canal d’Urgell,<br />

trobem aquesta fortalesa única en el món ibèric. <strong>La</strong> seva singularitat es<br />

troba en el complex sistema <strong>de</strong>fensiu que es remunta al segle VIII aC. <strong>La</strong><br />

fortalesa, reformada en diferents etapes, fou concebuda perquè fos inexpugnable:<br />

una muralla <strong>de</strong> cinc metres d’amplada amb dotze torres, una<br />

barrera <strong>de</strong> pedres clava<strong>de</strong>s i un fossat <strong>de</strong> tretze metres d’amplada i quatre<br />

<strong>de</strong> profunditat.<br />

Aquestes <strong>de</strong>smesura<strong>de</strong>s <strong>de</strong>fenses eren, sens dubte, l’expressió <strong>de</strong>l po<strong>de</strong>r<br />

d’un príncep o cabdill sobre les comunitats <strong>de</strong>l territori circumdant. Va ser<br />

abandonada a l’entorn <strong>de</strong>l 325 aC.

Hooray! Your file is uploaded and ready to be published.

Saved successfully!

Ooh no, something went wrong!