Espanya - Barcanova

More documents

Recommendations

Info

Espanya: els rius La majoria dels rius d’Espanya neixen a les muntanyes més altes i vessen les seves aigües a les mars i a l’oceà que envolten la Península. Per això diem que els rius i els seus afluents s’organitzen en xarxes hidrogràfiques, segons el vessant on desemboquen: vessant cantàbric, vessant atlàntic, vessant mediterrani. Miño 0 200 km 1120 Tambre Ulla P o r t u g a l Sil Odiel Tinto Alagón Esla Tormes Nalón Tiétar Guadiana Duero Tajo Guadalquivir Pisuerga Eresma Alberche Guadalhorce Genil Llargada en quilòmetres 913 908 744 Jarama Cigüela Jabalón Nerbión Guadalimar 680 Bidasoa Jalón Aragó Huerva Cabriel Xúquer 340 Tajo Duero Ebre Guadiana Guadalquivir Miño Gállego Segura Túria Ebre Guadalop Millars F r a n ç a Cinca Segre Andorra Llobregat Vessant atlàntic Vessant mediterrani Vessant cantàbric Ter Cabals: Menys de 20 m3/s De 20 a 50 m3/s De 50 a 100 m3/s De 100 a 200 m3/s De 200 a 500 m3/s Més de 500 m3/s Font 6. Les xarxes hidrogràfiques i els cabals de la península Ibèrica. 6. Respon a les preguntes següents: a) Per què els rius de la Meseta desemboquen a l’oceà Atlàntic i no a la mar Mediterrània? b) Quin és el factor que explica que els rius del vessant cantàbric siguin curts? c) Quins són els rius més cabalosos d’Espanya? Font 7. Els principals rius de la península Ibèrica.
El vessant cantàbric Els rius del vessant cantàbric són curts, cabalosos i de règim* regular. Són curts perquè neixen a la Serralada Cantàbrica, a les Muntanyes Basques o bé al Massís Galaic, sistemes muntanyosos que són molt a la vora del mar. Són cabalosos i de règim regular perquè la seva conca* pertany a la Ibèria humida i hi plou de manera constant al llarg de l’any. El vessant atlàntic Els rius del vessant atlàntic són llargs, de cabal mitjà i de règim irregular. Llevat del Guadalquivir, la major part dels grans rius del vessant atlàntic recorren la Meseta. Les seves conques són molt grans però hi plou poc, ja que pertanyen a la Ibèria seca. Són irregulars perquè el seu cabal creix a la tardor i a la primavera, a causa de les precipitacions. En canvi, a l’estiu duen poca aigua. El vessant mediterrani Els rius del vessant mediterrani, llevat de l’Ebre, es caracteritzen per ser curts, de cabal escàs i de règim molt irregular. Neixen molt a la vora de la costa i solen tenir un pendent molt pronunciat. A l’estiu gairebé no porten aigua, ja que a les seves conques hi plou poc. En canvi, a la tardor poden arribar a desbordar-se a causa de les pluges intenses. A la zona mediterrània trobem sovint cursos d’aigua intermitents: les rieres o rambles. Solen inundarse a la tardor com a conseqüència dels temporals locals. L’Ebre constitueix una excepció dins del vessant mediterrani, ja que neix en el sistema cantàbric. És el riu més cabalós de la Península perquè rep aigües dels afluents procedents del Pirineu. La sequera i els usos de l’aigua En els darrers trenta anys el consum d’aigua ha augmentat considerablement. La pagesia, especialment a les àrees de regadiu, consumeix més del 80 % del total de l’aigua que es gasta a Espanya. La manca d’aigua, doncs, és un problema molt important per a tothom, però especialment per al sector agrari. Per intentar resoldre el problema de la manca d’aigua s’han dut a terme dues solucions: els embassaments, que serveixen per retenir l’aigua i repartir-la en èpoques d’escassetat, i els transvasaments, que permeten portar l’aigua d’un riu cap a una altra conca diferent. El transvasament més important fins ara és el del Tajo al Segura, que permet regar les hortes de Múrcia i del sud de València. Tanmateix, els transvasaments sembla que provoquen problemes ecològics seriosos i enfrontaments entre les comunitats afectades. V O C A B U L A R I Règim fluvial. Grau de regularitat del cabal d’un riu al llarg d’un any sencer. Si el riu varia poc de cabal diem que té un règim regular. Si el riu porta molta aigua en una època de l’any i molt poca durant la resta, diem que té un règim irregular. Conca. Territori del qual un riu i la seva xarxa d’afluents recullen les aigües. Recorda El cabal d’un riu es mesura en metres cúbics per segon, i es determina en un punt determinat anomenat estació hidrogràfica. A C T I V I T A T S 7. Què s’entén per cabal d’un riu? Posa’n un exemple. 8. Què s’entén per règim d’un riu? Posa’n un exemple i explica’n algun factor. 9. Esmenta tres rius d’Espanya que siguin cabalosos i de règim regular. Digues per què ho són. 10. Esmenta tres rius d’Espanya que siguin poc cabalosos i de règim irregular. Quins factors ho expliquen? 11. Busca informació en una enciclopèdia o a través d’Internet i explica d’on agafa l’aigua i on la deixa el transvasament del Tajo al Segura.
Page 1 and 2: 116 Espanya: el relleu L’Espanya
Page 3: L’Espanya insular Espanya comprè

Espanya - Barcanova

You also want an ePaper? Increase the reach of your titles

Delete template?

Save as template?