Espanya - Barcanova

116
Espanya: el relleu
L’Espanya continental
La península Ibèrica és una de les zones més muntanyoses
d’Europa. El seu relleu s’organitza al voltant d’un gran altiplà
central, la Meseta, inclinat lleugerament cap a l’oest. Per aquesta
raó els seus rius desemboquen a l’oceà Atlàntic.
La Meseta està travessada per una muralla granítica, el Sistema
Central, que divideix l’altiplà en dues subunitats: la Submeseta
nord (750 m d’altitud mitjana) i la Submeseta sud
(550 m d’altitud mitjana). Aquesta última és travessada pels
Monts de Toledo.
El paisatge de la Meseta és monòton i uniforme i els terrenys
plans s’hi succeeixen de manera continuada. Ocasionalment, les
valls d’alguns rius en trenquen la monotonia.
La Meseta està envoltada per un seguit de serralades: els
Monts de Lleó (nord-oest), la Serralada Cantàbrica (nord), la
Serralada Ibèrica (nord-est i est) i Sierra Morena (sud).
Font 1. Ria de Corme e Laxe (Galícia).
Pel que fa a les costes de l’Espanya continental, a
la façana nord, la Serralada Cantàbrica i les
Muntanyes Basques arriben sovint fins a la mar. A
la costa s’alternen els penya-segats i les platges
allargades. A Galícia la mar entra a les antigues
valls dels rius, on forma àmplies zones d’aigües
tranquil·les: les ries.
V O C A B U L A R I
Albufera. Llacs d’aigua salada separats
de la mar per una llenca de
sorra.
Depressió. Sector de la superfície
terrestre enfonsat respecte de les
zones del seu voltant.
Font 2. La Mar Menor (Múrcia).
Quan les muntanyes no entren en contacte directe
amb la mar es formen costes sorrenques anomenades
costes baixes. És el paisatge predominant
de la façana mediterrània de la Península, llevat
de la zona de la Serralada Bètica, ja que
aquesta també arriba fins a la mar. A la costa
oriental cal destacar-hi les albuferes* (l’Albufera
de València i la Mar Menor de Múrcia).

O C E À A T L À N T I C
Cap Finisterre
Roque de
los Muchachos
2426
La Palma
Gomera
El Hierro
Ria d’Arousa
Teide
3718
Miño
MASSÍS GALAIC
PORTUGAL
Punta de l’Estaca de Bares
Cap de Peñas
Sil
Peña Trevinca
2045
Odiel
Tinto
Golf
de Cadis
Nalón
Naranco
de Bulnes
2519 Peña Labra
2007
SERRALADA CANTÀBRICA
MONTS DE LLEÓ
SERRA DE GATA
MAR CANTÀBRIC
S U B M E S E T A
Duero
N O R D
Gorbeia Mendia
1475
S I S T E M A C E N T R A L
Guadiana
SERRA DE GREDOS
Tajo
Corocho de Rocigalgo
1447
S U B M E S E T A
S U D
GUADARRAMA SOMOSIERRA
M E S E T A
MONTS DE TOLEDO
S I E R R A M O R E N A
Guadalquivir
DEPRESSIÓ DEL GUADALQUIVIR
Cap Trafalgar
Punta de Tarifa
ILLES CANÀRIES Lanzarote
Tenerife
Fuerteventura
Gran Canària
Cap de
Matxitxako
Nerbión
Ebre
Golf
de
Biscaia
MUNTANYES
BASQUES
Duero
Tajo
Moncayo
2313
Bidasoa
S E R R A L A D A I B È R I C A
Guadiana
F R A N Ç A
P I R I N E U
D E P R E S S I Ó D E L ’ E B R E
Xúquer
S E R R A L A D A S U B B È T I C A
SERRALADA PENIBÈTICA
Estret de Gibraltar
Veleta
3392
Guadalquivir
MARROC
Mulhacén
3478
A la part més exterior de la Meseta, gairebé sempre
tocant a la mar, la part espanyola de la península
Ibèrica presenta cinc sistemes muntanyencs: el
Massís Galaic, les Muntanyes Basques, el Pirineu,
la Serralada Litoral Catalana i les Serralades
Bètiques.
Les Serralades Bètiques presenten dos arcs de
muntanyes: l’un situat més a la vora de la costa, des
de Gibraltar fins al cap de Gata, anomenat Serralada
Penibètica, i l’altre situat més a l’interior, que
s’anomena Serralada Subbètica.
Finalment, cal assenyalar dues depressions*: la
de l’Ebre, entre el Pirineu i la Serralada Ibèrica i la
del Guadalquivir entre les serralades bètiques i
Sierra Morena.
Cap de Gata
Segura
Túria
Peñarroya
2024
Ebre
Golf
de València
MAR MENOR
Cap de Palos
Aneto
3404
Cap de
la Nau
ANDORRA
Cadí
2647
Font 3. El relleu d’Espanya.
Llobregat
Cap de Salou
Delta de l’Ebre
Cap de Creus
Golf de Roses
0 200 km
1. Respon a les preguntes següents:
a) Quines serralades envolten la Submeseta nord i quines,
la Submeseta sud?
b) Quin és el pic més alt de la Serralada Cantàbrica? I el
més alt de la Ibèrica? I de la Penibètica?
c) Quins sistemes muntanyosos envolten la depressió de
l’Ebre?
d) Localitza els accidents geogràfics següents i digues en
quin punt cardinal estan situats: el cap de Peñas, el cap
de Palos, la punta de Tarifa i el golf de Biscaia.
e) Quin sistema muntanyós té més a la vora el cap de
Finisterre?
f) Digues el nom d’una serralada que es trobi al nord del
Sistema Central i el d’una altra que estigui al sud de
Sierra Morena.
g) Quina depressió es troba al nord-est de la Península?
Ter
SERRALADA LITORAL CATALANA
Eïvissa
ALGÈRIA
Formentera
Cap
de Formentor
Puig Major
1445
Sa. DE TRAMUNTANA
Cap de Salines
Cabrera
I L L E S B
MAR
MEDITERRÀNIA
Cap
d’Artrutx
Mallorca
Menorca
A L E A R S

L’Espanya insular
Espanya comprèn, a més del territori
peninsular, dos grups d’illes:
l’arxipèlag de les Balears, a
la mar Mediterrània, i el de les
Canàries, a l’oceà Atlàntic, davant
de les costes africanes del
Sàhara.
El relleu de les illes Balears, tret de la part nord de l’illa de
Menorca, és una continuació de la serralada Subbètica. Les illes
Canàries són unes illes volcàniques situades sobre una plataforma
de falles.
Font 5. Conreu de vinya en terra volcànica a l’illa de Lanzarote (Canàries).
Les Canàries, situades davant la costa occidental d’Àfrica, són illes
d’origen volcànic. El relleu presenta formes molt peculiars, com ara les
calderas (cons volcànics) o els malpaíses (terrenys coberts de lava). A
l’illa de Tenerife es troba el pic més alt d’Espanya: el Teide (3718 m).
A C T I V I T A T S
2. Quines són les grans unitats de relleu de la península Ibèrica?
3. Classifica les unitats de relleu peninsulars en interiors o exteriors
respecte de la Meseta.
4. A partir del mapa físic de la península Ibèrica, fes un esbós amb
totes les unitats de relleu que has estudiat. Memoritza-les de manera
que sàpigues situar-les damunt d’una mapa físic mut.
5. Localitza en el mapa de la península Ibèrica el nom dels accidents
geogràfics següents: tres ries, tres caps i tres golfs.
Font 4. Serra de Tramuntana
(Mallorca).
Les illes Balears presenten costes
altes i retallades, amb abundoses
cales sorrenques. En general aquestes
illes tenen un relleu baix, llevat
de Mallorca que és travessada per la
Serra de Tramuntana.
SABIES QUE…?
El nom de les illes Canàries prové
del mot llatí canis, que vol dir ‘gos’.
El nom de les illes Canàries,doncs,
vol dir ‘illes dels gossos’. La raça
dels gossos de les illes Canàries
és representada en el seu escut.

Espanya: els rius
La majoria dels rius d’Espanya neixen a les muntanyes més altes
i vessen les seves aigües a les mars i a l’oceà que envolten la
Península. Per això diem que els rius i els seus afluents s’organitzen
en xarxes hidrogràfiques, segons el vessant on desemboquen:
vessant cantàbric, vessant atlàntic, vessant mediterrani.
Miño
0 200 km
1120
Tambre
Ulla
P o r t u g a l
Sil
Odiel
Tinto
Alagón
Esla
Tormes
Nalón
Tiétar
Guadiana
Duero
Tajo
Guadalquivir
Pisuerga
Eresma
Alberche
Guadalhorce
Genil
Llargada en quilòmetres
913 908
744
Jarama
Cigüela
Jabalón
Nerbión
Guadalimar
680
Bidasoa
Jalón
Aragó
Huerva
Cabriel
Xúquer
340
Tajo Duero Ebre Guadiana Guadalquivir Miño
Gállego
Segura
Túria
Ebre
Guadalop
Millars
F r a n ç a
Cinca
Segre
Andorra
Llobregat
Vessant atlàntic
Vessant mediterrani
Vessant cantàbric
Ter
Cabals:
Menys de 20 m3/s De 20 a 50 m3/s De 50 a 100 m3/s De 100 a 200 m3/s De 200 a 500 m3/s Més de 500 m3/s Font 6. Les xarxes hidrogràfiques i els
cabals de la península Ibèrica.
6. Respon a les preguntes següents:
a) Per què els rius de la Meseta desemboquen
a l’oceà Atlàntic i no a la mar
Mediterrània?
b) Quin és el factor que explica que els
rius del vessant cantàbric siguin curts?
c) Quins són els rius més cabalosos
d’Espanya?
Font 7. Els principals rius de la península
Ibèrica.

El vessant cantàbric
Els rius del vessant cantàbric són curts, cabalosos i de règim* regular.
Són curts perquè neixen a la Serralada Cantàbrica, a les
Muntanyes Basques o bé al Massís Galaic, sistemes muntanyosos
que són molt a la vora del mar. Són cabalosos i de règim regular
perquè la seva conca* pertany a la Ibèria humida i hi plou de manera
constant al llarg de l’any.
El vessant atlàntic
Els rius del vessant atlàntic són llargs, de cabal mitjà i de règim
irregular. Llevat del Guadalquivir, la major part dels grans rius
del vessant atlàntic recorren la Meseta. Les seves conques són
molt grans però hi plou poc, ja que pertanyen a la Ibèria seca. Són
irregulars perquè el seu cabal creix a la tardor i a la primavera, a
causa de les precipitacions. En canvi, a l’estiu duen poca aigua.
El vessant mediterrani
Els rius del vessant mediterrani, llevat de l’Ebre, es caracteritzen
per ser curts, de cabal escàs i de règim molt irregular. Neixen
molt a la vora de la costa i solen tenir un pendent molt pronunciat.
A l’estiu gairebé no porten aigua, ja que a les seves conques
hi plou poc. En canvi, a la tardor poden arribar a desbordar-se a
causa de les pluges intenses. A la zona mediterrània trobem sovint
cursos d’aigua intermitents: les rieres o rambles. Solen inundarse
a la tardor com a conseqüència dels temporals locals.
L’Ebre constitueix una excepció dins del vessant mediterrani,
ja que neix en el sistema cantàbric. És el riu més cabalós de la
Península perquè rep aigües dels afluents procedents del Pirineu.
La sequera i els usos de l’aigua
En els darrers trenta anys el consum d’aigua ha augmentat considerablement.
La pagesia, especialment a les àrees de regadiu, consumeix
més del 80 % del total de l’aigua que es gasta a Espanya.
La manca d’aigua, doncs, és un problema molt important per a
tothom, però especialment per al sector agrari.
Per intentar resoldre el problema de la manca d’aigua s’han dut
a terme dues solucions: els embassaments, que serveixen per retenir
l’aigua i repartir-la en èpoques d’escassetat, i els transvasaments,
que permeten portar l’aigua d’un riu cap a una altra conca
diferent. El transvasament més important fins ara és el del Tajo al
Segura, que permet regar les hortes de Múrcia i del sud de València.
Tanmateix, els transvasaments sembla que provoquen problemes
ecològics seriosos i enfrontaments entre les comunitats afectades.
V O C A B U L A R I
Règim fluvial. Grau de regularitat
del cabal d’un riu al llarg d’un any
sencer. Si el riu varia poc de cabal
diem que té un règim regular. Si el
riu porta molta aigua en una època
de l’any i molt poca durant la resta,
diem que té un règim irregular.
Conca. Territori del qual un riu i la
seva xarxa d’afluents recullen les aigües.
Recorda
El cabal d’un riu es mesura en
metres cúbics per segon, i es determina
en un punt determinat
anomenat estació hidrogràfica.
A C T I V I T A T S
7. Què s’entén per cabal d’un
riu? Posa’n un exemple.
8. Què s’entén per règim d’un
riu? Posa’n un exemple i explica’n
algun factor.
9. Esmenta tres rius d’Espanya
que siguin cabalosos i de
règim regular. Digues per què
ho són.
10. Esmenta tres rius d’Espanya
que siguin poc cabalosos
i de règim irregular. Quins factors
ho expliquen?
11. Busca informació en una
enciclopèdia o a través d’Internet
i explica d’on agafa l’aigua i
on la deixa el transvasament
del Tajo al Segura.