Plan estratégico sobre drogodependencias - Conselleria de Sanitat ...

PLAN ESTRATÉGICO
SOBRE DROGODEPENDENCIAS
Y OTROS TRASTORNOS ADICTIVOS
EN LA COMUNITAT VALENCIANA
2006-2010

PLAN ESTRATÉGICO
SOBRE DROGODEPENDENCIAS
Y OTROS TRASTORNOS ADICTIVOS
EN LA COMUNITAT VALENCIANA
2006-2010
2009

PARTICIPANTES EN LA ELABORACIÓN DEL
PLAN ESTRATÉGICO SOBRE DROGODEPENDENCIAS
Y OTROS TRASTORNOS ADICTIVOS 2006-2010
DE LA COMUNITAT VALENCIANA
DIRECCIÓN:
Tomás Dols, Sofía.
COORDINACIÓN Y REDACCIÓN:
Aguilar Serrano, Julia; Algarra Eugenio, Salvador; Castellano Gómez, Miguel; Ibarra Huesa, Joaquín;
Mateu Aranda, Mª Jesús; Samper Gras, Teresa; Tomás Dols, Sofía; Verdú Asensi, Francisco.
GRUPO DE EXPERTOS:
Bataller Vicent, Alfonso; Benages Martinez, Adolfo; Beneit Montesinos, Jose Vicente; Bueno
Cañigral, Francisco J; Climent Diaz, Benjamín; Cortés Tomás, Mª Teresa; Diago Madrid, Moisés;
García del Castillo Rodriguez, Jose Antonio; García Pardo, Jose; Gómez Moyá, Mª Josefa; Guerry
Sirera, Consuelo; Leal Cercos, Carmen; Sanz Marqués, Luis; Martín Moreno, Jose Maria ; Miñarro
López, Jose; Moreno Palanques, Rubén; Moreno Murcia, Juan José; Pascual Pastor, Francisco; Pérez
de los Cobos, José; Portilla Sogorb, Joaquín; Romero Gómez, Javier; Sánchez Marcos, Jesús; Sieres
Sala, Jaime; Torres Hernández, Miguel Ángel; Valles Testera, Aranzazu.
GRUPOS DE TRABAJO:
Agos Felip, Santiago; Álvarez Pascual, Mª Jesús; Antón Peinado, Julio; Blasco Guilart, Jose Luis;
Cano Gras, Jose Miguel; Cencillo Lorente, Javier; Clemente Corber Amparo; Concepción Aramendia,
Beatriz; Cortés Tomás, Mª Teresa; De Juan García, Francisco José; Ferrer Cervera, Ignacio; Forcada
Chapa, Rafael; García González, Javier; Gavidia Catalá, Valentín; Hernández Rel, Encarna; López
Sánchez, Carmen; López Escamilla, Isabel; Lozano Martínez, Julia; Martí Martí, Vicent; Martínez
Raga, José; Martínez, Ximo; Miñarro López, Jose; Oliver Castelló, Margarita; Pardo Cortés, Ana
Pilar; Pérez Martínez, Ana; Robles Poniente, Ana; Sánchez Guerrero, Mercedes; Sanchis Fortea,
Manuel; Sancho Muñoz, Albert; Sanmartín Guerricabeytia, José; Tomás Gradoli, Vicente; Valderrama
Zurián, Juan Carlos; Valoria Martínez, Amadeo; Valls Azorín, Rafael; Ventura Meneu, Irene; Zafrilla
López, Isabel.
Edita: Generalitat. Conselleria de Sanitat
© De la presente edición: Generalitat, 2009
2ª Edición
ISBN: 978-84-482-5283-0
Depósito Legal: V-3318-2009
Imprime: Imprenta Romeu, S.L.

ÍNDICE
Presentación…………………………………………………………………..........9
Prólogo…………………………………………………………………................13
ACUERDO de 12 de enero de 2007, del consell, por el que se aprueba el Plan
Estratégico en la Comunidad Valenciana sobre Drogodependencias y otros
Tanstornos Adictivos 2006 - 2010.
Acuerdo…………………………………………………………………...............17
1. Introducción…………………………………………………………...............21
2. Caracterización del Problema………………………………………………....29
3. Área de Prevención………………………………………………………….....39
• Prevención Escolar
• Prevención Familiar
• Prevención Laboral
• Prevención Comunitaria
• Prevención Selectiva
4. Área de Asistencia Sanitaria………………………………………………......67
• Unidades de Conductas Adictivas
• Unidades de Desintoxicación Hospitalaria
• Unidades de Deshabituación Residencial
5. Área de Evitación y Reducción de Daños…………………………………....83
• Centros de Encuentro y Acogida
6. Área de Integración Social………………………………………………….....91
• Centros de Día
• Viviendas Tuteladas
Plan Estratégico sobre Drogodependencias y Otros Trastornos Adictivos
5

Plan Estratégico sobre Drogodependencias y Otros Trastornos Adictivos
6
7. Área de Valoración y Apoyo en Drogodependencias……………………...101
• Unidades de Valoración y Apoyo en Drogodependencias y
Programas de Intervención en Comisarías
8. Área de Coordinación Institucional y Participación Social………………109
• Coordinación Institucional
• Participación Social
9. Áreas Transversales…………………………………………………………...119
• Sistemas de Información y Evaluación
• Formación
• Investigación
10. Evaluación…………………………………………………………………....149
11. Presupuestos……………………………………………………………….....173
12. Anexo…………………………………………………….......................…..177
• Normativa Valenciana en Materia de Drogodependencias y Otros
Trastornos Adictivos
• Otra Normativa Valenciana de Interés
• Normativa de Ámbito Internacional
• Normativa de Ámbito Estatal

Presentación
Hace prácticamente una década el Gobierno Valenciano aprobó la Ley
3/1997 de la Generalitat Valenciana sobre Drogodependencias y Otros
Trastornos Adictivos, refundida posteriormente en el Decreto Legislativo
1/2003 del Consell de la Generalitat Valenciana. Este marco normativo
supuso un hito en el camino de la organización, la agilidad y la eficacia de
las administraciones públicas ante la necesaria atención de la problemática
de las drogodependencias en nuestro ámbito territorial.
La prevención, asistencia, rehabilitación e integración social, entendida
como atención integral, ha sido siempre el eje central del abordaje de
este difícil fenómeno, que suponen los trastornos adictivos. En nuestra
andadura de lucha contra las adicciones, no cabe duda, que muchos han
sido los problemas resueltos, sin embargo, la dinámica cambiante del
fenómeno, nos obliga a permanecer en constante alerta, prever y adaptar
las intervenciones a las necesidades detectadas en cada momento.
Por ello, el Gobierno Valenciano quiere renovar su compromiso con
los ciudadanos dando un nuevo impulso en la lucha contra las drogas
en nuestra Comunidad. Con esta filosofía, nace el Plan Estratégico
Plan Estratégico sobre Drogodependencias y Otros Trastornos Adictivos
9

Plan Estratégico sobre Drogodependencias y Otros Trastornos Adictivos
10
2006-2010, fruto de la experiencia de muchos profesionales y años de
trabajo continuado, con la cualidad de adaptabilidad a los cambios
sociales y a las nuevas demandas. Con el deseo de potenciar lo que nos
ha sido útil, crear nuevos espacios terapéuticos, mejorar la calidad de la
atención y propiciar una coordinación optima entre los profesionales, el
movimiento asociativo y los distintos estamentos de la Administración,
necesario para responder con contundencia a este difícil problema.
En este nuevo reto que nos planteamos, no podemos olvidar nuestra
solidaridad con los que sufren las graves consecuencias que las adicciones
ocasionan, porque son a ellos a los que debemos propiciar el mayor
beneficio.
Sólo me resta agradecer a todas las personas que trabajan en el ámbito
de las drogodependencias su esfuerzo diario y solicitar la colaboración
de todos, porque solo entre todos podremos conseguir el bienestar que el
pueblo valenciano merece.
Francesc Camps Ortiz
President de la Generalitat

Prólogo
El Plan estratégico sobre drogodependencias y otros trastornos adictivos 2006-
2010 es la respuesta de la Generalitat a uno de los problemas de salud que
suscita mayor preocupación en nuestra sociedad. Dicha preocupación viene
derivada de la elevada incidencia que el consumo de drogas tiene tanto
sobre la esfera biológica y psicológica del individuo, como sobre su entorno
social.
Para hacer frente a esta situación, a lo largo de la última década, todas
las acciones promovidas desde los poderes públicas se han centrado en
la prevención de su consumo, en la asistencia al drogodependiente y en
favorecer su posterior reinserción social.
Ha sido un proceso, que hay que calificar como de unitario y continuado
en el tiempo. Un proceso que se inició en el año 97 con la promulgación
de la Ley 3/1997, de 16 de junio, de drogodependencias y otros trastornos
adictivos. Posteriormente el Consell intensificó su compromiso institucional
con la política de drogodependencias, modificando dicha ley a través del
Decreto Legislativo 1/2003, que aprobó el Texto Refundido de la Ley.
Estas normas ayudaron, en su momento, a crear un nuevo marco
normativo que nos ha permitido mejorar la protección social de las personas
afectadas por el uso y/o abuso de sustancias que pueden generar dependencia.
Al mismo tiempo contribuyeron a reorganizar nuestros recursos, de tal
forma, que hoy tenemos una mayor capacidad de respuesta.
Junto a estas normas han ido viendo la luz, en el tiempo, otras propuestas
de carácter político como el I Plan Autonómico sobre Drogodependencias y otros
trastornos adictivos 1999-2002. Gracias a los objetivos y postulados que se
recogían en él pudimos dar un espaldarazo definitivo a la red de centros,
servicios y unidades que la Generalitat había diseñado para atender las
drogodependencias.
En el marco de dicho plan también promovimos otras medidas
como la puesta en marcha de un programa de prevención escolar que
hoy cubre la totalidad de centros educativos de nuestra Comunidad o la
creación de la “Fundación para el Estudio, Prevención y Asistencia a las
Drogodependencias”.
El desarrollo y la consolidación de estos proyectos han permitido que
hoy, nuestra Comunidad, puede pueda presumir de ser la única en todo el
Estado que cumple con la “Estrategia nacional de drogas”, al considerar
al drogodependiente como un enfermo y por tanto atenderlo en unidades
específicas del Sistema sanitario público.
Plan Estratégico sobre Drogodependencias y Otros Trastornos Adictivos
13

Plan Estratégico sobre Drogodependencias y Otros Trastornos Adictivos
14
Pero en la Conselleria de Sanidad no nos conformamos con el nivel de
calidad alcanzado. Nuestra intención es seguir trabajando en la promoción
de la salud de todos los valencianos y para ello hemos diseñado nuevas
estrategias como las que se recogen en estas páginas.
Gracias al Plan estratégico sobre drogodependencias y otros trastornos
adictivos 2006-2010 vamos a mejorar el acceso de la población más joven a
la información sobre el uso y/o abuso de las drogas. Vamos a potenciar
también los canales de colaboración entre los profesionales de la asistencia
sanitaria y atención social, con el fin de mejorar nuestra capacidad para
detectar de forma precoz el consumo de drogas.
También es nuestra intención facilitar el acceso, de aquellos grupos de
población con situaciones de alta exclusión social, a los programas con
agonistas u otros fármacos de eficacia clínica demostrada. Asimismo vamos
a adaptar los programas que hemos desarrollado en las Viviendas Tuteladas
a las nuevas necesidades emergentes.
Estas iniciativas, junto a otras muchas que también han quedado
recogidas en el Plan Estratégico que presentamos en esta monografía.
Esas propuestas van a permitirnos crear una nueva cultura organizativa
basada en la participación, el trabajo, la evidencia científica, así como en los
principios de solidaridad y tolerancia.
En el Plan estratégico sobre drogodependencias y otros trastornos adictivos
2006-2010 recoge, por tanto, toda nuestra apuesta de futuro en materia de
drogodependencias. Va a ser una apuesta por la calidad asistencial, por la
innovación tecnológica, por la integración eficiente de los recursos y por la
colaboración interinstitucional más eficaz.
En el año 2010, cuando hayamos culminado su desarrollo, la atención a
las drogodependencias en nuestra Comunidad habrá alcanzado el máximo
nivel de excelencia. Un nivel que nos va a permitir no sólo mejorar nuestra
capacidad de resolución de los problemas de adicción sino también ayudar a
minimizar el impacto social que las drogodependencias provoca en nuestra
sociedad.
Manuel Cervera Taulet
Conseller de Sanitat

ACUERDO
ESTEBAN GONZÁLEZ PONS, CONSELLER DE TERRITORIO Y
VIVIENDA, SECRETARIO DEL CONSELL POR SUSTITUCIÓN,
CERTIFICO: Que el Consell, en la reunión del día 12 de enero de 2007,
adoptó el siguiente
Acuerdo:
El Plan Autonómico Valenciano sobre Drogodependencias y Otros
Trastornos Adictivos, aprobado por Acuerdo de 2 de febrero de 1999, del
Consell, fue el instrumento de planificación y ordenación de los objetivos
y actuaciones en el ámbito de las drogodependencias.
Dicho Plan, cuyo grado de cumplimiento ha sido más que satisfactorio,
ha dado lugar a una estructura general que marca y limita las áreas de
actuación de nuestra realidad, además de ser un camino abierto hacia las
nuevas circunstancias que acontecen en la actualidad.
Plan Estratégico sobre Drogodependencias y Otros Trastornos Adictivos
17

Plan Estratégico sobre Drogodependencias y Otros Trastornos Adictivos
18
De otro lado, el Decreto Legislativo 1/2003, de 1 de abril, del Consell, por
el que se aprobó el Texto Refundido de la Ley sobre Drogodependencias
y Otros Trastornos Adictivos, tiene por objeto establecer y regular, en
el marco de las competencias que estatutariamente corresponden a la
Generalitat y dentro de su ámbito territorial, un conjunto de medidas
y acciones encaminadas a la prevención, asistencia, incorporación y
protección social de las personas afectadas tanto por el uso y/o abuso
de sustancias que puedan generar dependencia como por otros trastornos
adictivos.Asimismo, prevé el diseño de políticas y programas de actuación
en materia de prevención y atención de las drogodependencias.
La política del Consell, a través de la Dirección General de
Drogodependencias, integrada en la Agència Valenciana de Salut,
establece los criterios y los principios para desarrollar y disponer de un
Plan Estratégico como marco común de actuación.
El Plan Estratégico sobre Drogodependencias y otros Trastornos
Adictivos 2006-2010 de la Comunitat Valenciana se configura como el
instrumento imprescindible para la planificación y ordenación de recursos,
objetivos y actuaciones en el ámbito de la atención y prevención de las
drogodependencias, teniendo como misión disminuir la vulnerabilidad
frente a todas las adicciones y paliar sus consecuencias.
En consecuencia, de acuerdo con lo previsto en el artículo 31 del Texto
Refundido de la Ley sobre Drogodependencias y Otros Trastornos
Adictivos, aprobado por el Decreto Legislativo 1/2003, de 1 de abril, del
Consell, a propuesta del Conseller de Sanidad, el Consell.
ACUERDA
Aprobar el Plan estratégico sobre Drogodependencias y Otros Trastornos
Adictivos 2006-2010 de la Comunitat Valenciana, cuyo texto queda
incorporado al presente Acuerdo como anexo del mismo.

1
Introducción

La organización como consenso social
El diseño de las políticas y programas de actuación en materia de
prevención y atención de las drogodependencias, viene establecido en el
Decreto Legislativo 1/2003 del Consell de la Generalitat Valenciana
por el que se aprueba el Texto Refundido de la Ley de la Generalitat
Valenciana sobre Drogodependencias y Otros Trastornos Adictivos,
en el que se regula el conjunto de medidas y acciones encaminadas a la
prevención, asistencia, incorporación y protección social de las personas
afectadas por las drogas.
La prevención del consumo de drogas, preferentemente entre los más
jóvenes, la asistencia sanitaria pública, universal y gratuita para quienes
padecen el problema de las adicciones, el apoyo y la orientación familiar
para quienes sufren las consecuencias de las drogodependencias y, por
último, la integración sociolaboral de los afectados, son los objetivos
prioritarios nacidos del consenso social. Por ello, el Gobierno Valenciano
creó dicho marco normativo con la finalidad de recoger en sus disposiciones
el desarrollo de estos objetivos.
Una cultura basada en el trabajo de colaboración
Para la población valenciana, el fenómeno de la drogas es una de
las preocupaciones más importantes y una amenaza para la salud de
los valencianos. Existen en nuestra comunidad cien mil consumidores
problemáticos de drogas como apuntan los datos de incidencia
acumulada.
INTRODUCCIÓN
Plan Estratégico sobre Drogodependencias y Otros Trastornos Adictivos
23

Plan Estratégico sobre Drogodependencias y Otros Trastornos Adictivos INTRODUCCIÓN
24
La situación actual es preocupante, sobre todo por los niveles de consumo
de nuestros jóvenes y por la incidencia del VIH/SIDA, las hepatitis, la
tuberculosis y otras enfermedades, además de los conflictos generados
por las drogas en las familias, en el entorno social, en el ámbito escolar,
laboral, judicial y personal. Sabemos que son muchas las consecuencias
negativas y los daños que devienen al iniciarse los jóvenes en el consumo
de alcohol, de cannabis y otras sustancias adictivas. Pero, sobre todo
aparecen estrechamente vinculadas al fracaso escolar, abandono familiar,
absentismo laboral, exclusión social y en definitiva, a la desestructuración
personal. Por ello, es de inmediata atención el desarrollo de programas de
prevención, la mejora de la oferta terapéutica de asistencia y el impulso de
los programas de inserción social. Pero sobre todo añadir, al consenso de las
medidas ya definidas, nuestra cultura basada en la lucha constante contra
las drogas y el esfuerzo desinteresado de todos y cada uno de los colectivos
de nuestra Comunitat Valenciana. Cultura basada en la participación, en
el trabajo, en la evidencia científica, y en los principios de solidaridad, de
colaboración y tolerancia.
Un modelo práctico: el Plan Estratégico
El Plan Autonómico Valenciano sobre Drogodependencias y Otros
Trastornos Adictivos, aprobado por el Gobierno Valenciano por Acuerdo
de 2 de febrero de 1999, fue el instrumento de planificación y ordenación
de los objetivos y actuaciones en el ámbito de las drogodependencias. Una
vez concluido, nos deja un alto grado de cumplimiento y una estructura
general que marca y limita las áreas de actuación de nuestra realidad,
además de ser un camino abierto hacia los nuevos acontecimientos que
nos depara la actualidad.

El desarrollo del nuevo Plan Estratégico sobre Drogodependencias
y Otros Trastornos Adictivos 2006-2010 de la Comunitat Valenciana
(en adelante, Plan Estratégico), en el que han intervenido más de 50
profesionales, tiene el denominador común su participación y el aporte
del conocimiento y la experiencia de estos profesionales y el compromiso
de la Consellería de Sanitat de lograr sus objetivos.
La línea estratégica del presente Plan viene definida por la asunción
tanto, de los principios rectores del Plan Autonómico Valenciano sobre
Drogodependencias y Otros Trastornos Adictivos, como de la misión que
deber regir cualquier actuación en el campo de las drogodependencias y
otros trastornos adictivos:
INTRODUCCIÓN
Plan Estratégico sobre Drogodependencias y Otros Trastornos Adictivos
25

Plan Estratégico sobre Drogodependencias y Otros Trastornos Adictivos INTRODUCCIÓN
26
PRINCIPIOS RECTORES
• Consideración a todos los efectos de las drogodependencias
y otros trastornos adictivos como enfermedades comunes, con
repercusiones en las esferas biológica, psicológica y social de
la persona.
• Responsabilidad pública, coordinación intersectorial, y política
de actuación.
• Promoción de los hábitos saludables, rechazo del consumo
de drogas y solidaridad con los afectados.
• Priorización de las estrategias preventivas.
• Consideración de la prevención, asistencia e integración de
los enfermos como un proceso unitario y continuado.
• Establecimiento de criterios de eficacia y eficiencia, y evaluación
continua de los resultados de las actuaciones y programas.
MISIÓN
Necesidad de disminuir la vulnerabilidad frente a todas las drogodependencias
y otros trastornos adictivos y paliar sus consecuencias.
Con el desarrollo del Plan Estratégico, pretendemos ofrecer un marco
de actuación práctico en materia de drogodependencias y otros trastornos
adictivos, que oriente y defina los objetivos específicos y acciones
prioritarias a desarrollar durante su vigencia.
El Plan Estratégico se define en su estructura en siete áreas, asume
la adaptación y actualización de la normativa vigente hasta la fecha, así
como, los objetivos globales y criterios básicos de actuación que se recogían
en el anterior Plan Autonómico, para cada una de las áreas de intervención
establecidas:

ÁREAS DE INTERVENCIÓN
• Área de Prevención.
• Área de Asistencia Sanitaria.
• Área de Evitación y Reducción de Daños.
• Área de Integración Social.
• Área de Valoración y Apoyo en Drogodependencias.
• Área de Coordinación Institucional y Participación Social.
• Áreas Transversales.
o Sistemas de Información y Evaluación.
o Formación.
o Investigación.
El texto redactado pretende trasladar a la sociedad valenciana una
representación clara y comprensiva del fenómeno de las adicciones,
abordando en cada una de las áreas los siguientes contenidos:
ESTRUCTURA GENERAL
• Finalidad: en la que se define el objeto, motivo o propósito
perseguido en cada una de las áreas de intervención del Plan
Estratégico.
• Marco de Actuación: define los principios básicos de actuación
que rigen para cada una de las áreas de intervención señaladas,
así como aquellos conceptos y contenidos de especial relevancia
para el desarrollo de las acciones previstas.
• Resultados y Valoración: recoge las conclusiones y estimaciones
de las acciones valoradas en el anterior Plan Autonómico sobre
Drogodependencias y otros Trastornos Adictivos y las prioridades
en las acciones futuras que el Plan Estratégico debe abordar en el
periodo 2006-2010.
• Objetivos Específicos y Acciones: asumidos los objetivos
globales y generales del anterior Plan Autonómico y como continuidad
a la labor emprendida, el presente Plan Estratégico
establece las líneas estratégicas a desarrollar en el periodo
2006-2010.
INTRODUCCIÓN
Plan Estratégico sobre Drogodependencias y Otros Trastornos Adictivos
27

2
Caracterización
del problema

SITUACIÓN ACTUAL
La política del Consell de la Generalitat Valenciana, a través de la
Dirección General de Drogodependencias, integrada en la Agència
Valenciana de Salut de la Conselleria de Sanitat, establece los criterios
y los principios para desarrollar y disponer de un Plan Estratégico como
marco común de actuación.
En nuestra comunidad, en los últimos años, hemos crecido en población
hasta alcanzar las 4.700.000 personas. Este crecimiento se une a una
mayor utilización de los servicios de salud y a una demanda constante de
tratamiento por uso, consumo o abuso de sustancias adictivas.
Nuestra realidad, en relación al Sistema Sanitario Público no es muy
diferente a otras comunidades autónomas, con desajustes entre los gastos
e ingresos producidos por una situación actual de demanda sanitaria en
permanente crecimiento.
Es un reto de la política del Consell afrontar con garantías la atención
de los valencianos, que padecen o sufren las consecuencias de las
drogodependencias y otros trastornos adictivos, como ya se hiciera en la
década anterior, innovando en las formas organizativas y trasformando
en el tiempo las estructuras de atención que existen hoy en día, a pesar
de las limitaciones del gasto público. Todo, con el objetivo de encontrar la
máxima eficacia y eficiencia del sistema sanitario, público y gratuito de la
Comunitat Valenciana.
Sobre las sustancias
De los distintos sistemas de información arbitrados para el estudio de
las drogodependencias y otros trastornos adictivos, se concluye que, en el
último lustro, existe un descenso continuo estimado para la Comunitat
Valenciana, de pacientes tratados por consumo de heroína, alucinógenos
y anfetaminas. Por su parte, aparece un aumento de cocaína y cánnabis,
mientras que, el abuso del alcohol permanece estable en los últimos
años. Las drogas de diseño muestran una tendencia desigual quebrada
en el tiempo, como si desaparecieran y resurgieran de unos años a otros.
CARACTERIZACIÓN
Plan Estratégico sobre Drogodependencias y Otros Trastornos Adictivos
31

Plan Estratégico sobre Drogodependencias y Otros Trastornos Adictivos CARACTERIZACIÓN
32
Algo diferente ocurre con el tabaco, que para el 2002 marcó la misma
prevalencia de 1996 y que año tras año se incrementan las demandas de
tratamiento.
Además, destacar que, las admisiones a tratamiento de heroína
descienden, sin olvidar que es la responsable de 6.000 tratamientos de
sustitución o mantenimiento con metadona en la Comunitat Valenciana,
aunque afortunadamente cada vez es más difícil encontrar nuevos casos
de consumidores jóvenes de heroína y sobre todo por vía intravenosa, que
tantos problemas de salud causa. Por otra parte, aumentan los tratamientos
derivados del consumo de cocaína, sustancia que aparece mayoritariamente
en los episodios de urgencias hospitalarias y en las determinaciones
analíticas en muerte por reacción aguda. El cánnabis, sigue su escalada
a pesar de que los casos atendidos son muy pocos sobre los probables,
su estudio evidencia que son muchos los jóvenes que prueban esta
sustancia y muchos quienes afortunadamente la abandonan. Por último,
permanece estable la incidencia de abusadores de benzodiacepinas y de
jugadores patológicos o ludópatas que además de padecer la problemática
irremediablemente, arruinan su modo de vida y el de sus familias.
El alcohol aparece como la droga de mayor consumo problemático
sobre todo en la población juvenil. Es la droga que acompaña al tabaco,
a la cocaína, al cánnabis, a la ludopatía, a las benzodiacepinas y a las
drogas de diseño. Además, provoca el mayor número de episodios de
urgencias hospitalarias y está estrechamente relacionada con accidentes
de tráfico, violencia doméstica y malos tratos. Por último, señalar que
no hay demandas de tratamiento significativas ni para consumidores de
alucinógenos ni anfetaminas.
Sobre la población
La percepción de la problemática de las drogas por los valencianos,
dependen de la utilización de unos u otros métodos para su estudio o
de las comparaciones establecidas, aunque siempre ha sido un tema de
enorme preocupación. El hecho de priorizar unos problemas sociales sobre
otros, ya obedece a una estrategia predefinida, pero aún así, las drogas
siempre son motivo de inquietud y preocupación para toda la población
valenciana, y en particular para padres de familia con hijos adolescentes

y jóvenes o adultos en vía de alcanzar la madurez. Además, son otros
estamentos de nuestra sociedad quienes constantemente reclaman una
atención prioritaria en materia de adicciones: como son los servicios
sociales, los centros educativos, los tribunales de justicia, las instituciones
penitenciarias y los servicios sanitarios entre otros.
Destacar que, desde la percepción colectiva existe una preocupación
evidente por el uso del alcohol entre los jóvenes. Además, sabemos que
los jóvenes dan menos importancia a los riesgos que para su salud implica
el consumo de esta sustancia. Por ello, ni que decir tiene que esta forma
de percibir los usos de drogas por el colectivo juvenil debe ir acompañado
un serio replanteamiento de las actuaciones preventivas, sobre todo en el
ámbito educativo, familiar y comunitario.
De los distintos resultados y sus respectivos análisis para las principales
drogas de abuso, cabe concluir de forma inequívoca la extrema importancia
que los valencianos otorgan a la problemática y los riesgos que entrañan
los distintos usos, consumos y abusos de dichas drogas. Entre quienes
han consumido sustancias psicoactivas, el 61% de las mismas fueron
facilitadas por amigos o conocidos del barrio, mientras que, un 65% de los
encuestados valencianos lo hicieron por diversión o placer, produciéndose
principalmente en ambientes festivos o lúdicos. A pesar de reconocer las
dificultades que entraña el consumo de drogas, el 60% de los consumidores
piensan que podrían dejar su uso o consumo “fácilmente”, mientras que
tan sólo un 8.7% percibe que, les sería muy difícil o imposible abandonarlo.
Por último, apuntar que las variables de riesgo que pueden llevar a
consumir drogas a nuestros jóvenes son: conocer a los consumidores de
drogas, el hecho de que los padres consuman drogas, la disponibilidad de
las sustancias en los lugares de diversión y la disponibilidad económica
del consumidor para adquirirlas, la insatisfacción escolar y laboral, las
jornadas de trabajo prolongadas y el cansancio que estas conllevan, la
tensión y el agobio durante el mismo o las malas relaciones con padres y
familiares.
En relación a la percepción de riesgo del consumo de sustancias son la
mujeres quienes perciben un mayor riesgo en el consumo de drogas, tanto
legales como ilegales, en una proporción significativamente mayor que los
hombres. Desciende la percepción de gravedad del riesgo, curiosamente,
CARACTERIZACIÓN
Plan Estratégico sobre Drogodependencias y Otros Trastornos Adictivos
33

Plan Estratégico sobre Drogodependencias y Otros Trastornos Adictivos CARACTERIZACIÓN
34
al subir el nivel de estudios, hecho a tener en cuenta y a analizar. Por
el contrario, son las amas de casa las que perciben mayores riesgos para
todas las drogas. Son muy pocas las personas que consideran el tabaco
y el alcohol como drogas (29% y 26,5%, respectivamente), en cambio
reconocen y nombran por el siguiente orden al cannabis (82,6%), la
cocaína (73,1%) y la heroína como las drogas más conocidas.
Sobre la prestación de los servicios
Nuestro marco normativo básico en materia de drogodependencias
establece entre sus principios rectores la consideración, a todos los efectos,
de las drogodependencias y otros trastornos adictivos como enfermedades
comunes y marca las medidas encaminadas a normalizar la asistencia del
drogodependiente, y de quien padezca cualquier otro trastorno adictivo,
así como, su derecho al acceso libre y gratuito, a las prestaciones y
servicios de la red pública sanitaria y de servicios sociales.
La creación de las Unidades de Conductas Adictivas como unidades
de apoyo a los equipos de Atención Primaria (Orden de 7 de julio de 1997
de la Consellería de Sanitat) supuso la normalización de la asistencia y
el tratamiento de las dependencias y otros trastornos adictivos en la
Comunitat Valenciana.
Con la creación de las Unidades de Conductas Adictivas se respetan
las características básicas que define la Agència Valenciana de Salut,
como nuevo modelo de gestión de las necesidades asistenciales de esta
población:
• Establece una organización de atención asistencial ambulatoria
de las adicciones acorde a la propia estructura del sistema sanitario
valenciano, a través de la ubicación de las Unidades de Conductas
Adictivas en cada Departamento de Salud.
• Instituye a las Unidades de Conductas Adictivas como puerta de
entrada para el inicio del proceso terapéutico, siendo las responsables
de la derivación y seguimiento del usuario al resto de recursos
existentes.

La actitud de respuesta a la problemática de las drogas en la Comunitat
Valenciana, por parte de afectados y profesionales de la salud, hizo que
la Administración, primero local y después autonómica, marcara la
tradición en la atención y prevención de las drogodependencias, siendo
nuestra comunidad pionera en la creación de la primera Comunidad
Terapéutica y el primer Centro de Día de España, público y con
atención profesional, a través de la Diputación de Valencia. Fue el
movimiento asociativo, apoyado por las indicaciones de los profesionales
de la salud, quien definitivamente instó a los distintos municipios a la
creación de recursos ambulatorios y de desintoxicación hospitalaria para
la atención a drogodependientes, ubicados en distintos municipios de las
tres provincias.
Así se configura, hoy en día, la red, cubriéndose las necesidades de la
misma con la aprobación de la Ley 3/1997, ahora Decreto Legislativo
1/2003, a partir de la cual se creó y definió las Unidades de Prevención
Comunitaria como red estructurada que tiene por objeto reducir o evitar
el uso y/o abuso de drogas, así como, los problemas asociados a éste,
además de promover hábitos de vida saludable y una cultura de salud
y de rechazo al consumo de drogas. Se normalizó la asistencia sanitaria
integrando los recursos municipales en la red de asistencia sanitaria
pública y creando nuevos dispositivos en los distintos Departamentos
de Salud, con el fin de alcanzar la mayor cobertura asistencial. La
cartera de servicios asistenciales sanitarios se completó con la creación
de nuevas Unidades de Desintoxicación Hospitalaria y Unidades de
Deshabituación Residencial y, la especialización de la asistencia sanitaria
con las Unidades de Patología Dual.
Asimismo, se impulsan los programas de inserción social (Centros
Día y Viviendas Tuteladas) potenciando su conexión con los programas
de asistencia. Además, debido a las necesidades de un grupo específico
de población usuaria de drogas, se crean los Centros de Encuentro y
Acogida priorizando el objetivo de minimizar los daños provocados
por la dependencia a sustancias, las Unidades de Valoración y Apoyo
en drogodependencias, ubicadas en los Juzgados de Guardia, para el
asesoramiento y apoyo a los órganos jurisdiccionales y fuerzas de orden
público y, los Programas de Intervención en Comisarías, para la atención
de los detenidos con problemas de drogodependencias.
CARACTERIZACIÓN
Plan Estratégico sobre Drogodependencias y Otros Trastornos Adictivos
35

Plan Estratégico sobre Drogodependencias y Otros Trastornos Adictivos CARACTERIZACIÓN
36
Tal y como se puede observar en la siguiente tabla, la red pública valenciana
de centros y servicios en materia de drogodependencias, está constituida
actualmente por más de 160 centros, propios, concertados y/o
subvencionados, además de los 49 puntos de prescripción y administración
de metadona.
Sin embargo, no queremos dejar de mencionar a todos aquellas asociaciones,
de alcohólicos rehabilitados y de afectados por las drogas, que
contribuyeron en el pasado a atender y canalizar la demanda, y que hoy en
día complementan, en razón de sus fines, la red de atención y prevención
de las drogodependencias y otros trastornos adictivos de la Comunitat Valenciana.

ÁREA
Prevención
Asistencia
Evitación y Reducción
de Daños
Integración Social
Valoración y Apoyo en
Drogodependencias
Nº
62
30
5
1
5
7
3
49
4
22
18
4
2
RECURSOS
Unidades de Prevención Comunitaria
(UPCs).
Unidades de Conductas Adictivas (UCAs).
Unidades de Alcohología (UAs).
Unidad de Patología Dual (PD).
Unidades de Desintoxicación Hospitalaria
(UDHs).
Unidades de Deshabituación Residencial
(UDRs).
Centros de Elaboración y Dispensación de
Metadona.
Puntos de Prescripción y Administración de
Metadona.
Centro de Encuentro y Acogida (CEAs).
Centros de DIA (CDs).
Viviendas Tuteladas (VVTT).
Unidades de Valoración y Apoyo en
Drogodependencias (UVADs).
Programa de Intervención en Comisarías
(PICs).
Además, de los recursos expuestos en esta tabla, la red pública valen-
ciana de atención a los drogodependientes cuenta con otros recursos debidamente
acreditados para sus funciones y fines con arreglo al Decreto
124/2001 de 10 de Junio del Gobierno Valenciano sobre registro y acreditación
de centros y servicios de atención y prevención de las drogodependencias
y otros trastornos adictivos.
CARACTERIZACIÓN
Plan Estratégico sobre Drogodependencias y Otros Trastornos Adictivos
37

3
Área de
Prevención

PREVENCIÓN GENERAL
Existe en la actualidad un elevado consenso entre profesionales y or-
ganismos nacionales e internacionales a la hora de considerar prioritaria
la intervención preventiva del fenómeno de las drogodependencias.
La complejidad de la sociedad moderna ha determinado nuevas formas
de intervención preventiva, tanto en sus diseños como en sus desarrollos,
manteniéndose como finalidad básica:
“Desarrollar las acciones necesarias para evitar o reducir los usos
y abusos de drogas, así como los daños causados por las mismas a
corto, medio y largo plazo”
Sin embargo, a la hora de poner en marcha la estrategia preventiva,
los Ámbitos de Actuación pueden ser múltiples, debiendo adecuar los
objetivos y acciones a las peculiaridades de cada uno de ellos. En la
práctica, los ámbitos que han cobrado mayor importancia en los últimos
años han sido:
ÁMBITOS
Escolar: por considerarse el espacio idóneo para el desarrollo de
actividades y recursos, dirigidos a implicar a la comunidad escolar
en su conjunto (profesores, alumnos y padres).
Familiar: por constituir el contexto primario en el que se inicia
la socialización del individuo y su desarrollo social, emocional y
cognitivo.
Laboral: por constituir una fuente importante de desarrollo
personal, con enorme influencia en la vida personal, familiar y
social del individuo.
Comunitario: por ser el espacio de encuentro y participación
ciudadana.
PREVENCIÓN
Plan Estratégico sobre Drogodependencias y Otros Trastornos Adictivos
41

Plan Estratégico sobre Drogodependencias y Otros Trastornos Adictivos PREVENCIÓN
42
Del mismo modo y, considerando que las diferentes medidas preven-
tivas, pueden dirigirse a la población en su totalidad o a determinados
grupos de población, se diferencian tres Niveles de Prevención:
NIVELES
Prevención Universal: dirigida a la población en términos
generales, con la finalidad de evitar factores de riesgo y potenciar
factores de protección.
Prevención Selectiva: se orienta a aquellos subgrupos de
población que tienen un riesgo mayor de ser consumidores (grupos
de riesgo).
Prevención Indicada: centrada en grupos de consumidores de
alto riesgo que requerirían del tratamiento y rehabilitación de la
dependencia adquirida.
Ahora bien, la puesta en marcha de cualquier medida preventiva,
independientemente del ámbito o nivel más apropiado, requiere de
estructuras consolidadas que ejecuten dichas acciones y doten a la
prevención de Continuidad y Coordinación. En este sentido la Comunitat
Valenciana cuenta con una red consolidada de recursos especializados
para el desarrollo de las actuaciones preventivas:

Unidades de Prevención Comunitaria: recursos especializados de
carácter público o privado encargados de desarrollar actuaciones de
carácter preventivo en el ámbito escolar, familiar, laboral, comunitario,
o cualquier otro susceptible de intervención preventiva, en municipios
de la Comunitat Valenciana mayores de 20.000 habitantes.
En la actualidad, la Comunitat Valenciana cuenta con Unidades de
Prevención Comunitaria como referentes para el desarrollo de la acción
preventiva en su conjunto, en coordinación con las Corporaciones
Locales en las que se encuentren ubicadas, y bajo las directrices técnicas
establecidas en el Decreto 124/2001 del Consell de la Generalitat Valenciana
sobre Registro y Acreditación de Centros y Servicios de Atención y Prevención de
las Drogodependencias y otros Trastornos Adictivos.
Organizaciones No Gubernamentales, Fundaciones o Asociaciones:
las entidades sin ánimo de lucro, legalmente constituidas de acuerdo a
la legislación vigente y, cuyos programas preventivos estén debidamente
acreditados al amparo del Decreto 78/1999 del Consell de la Generalitat
Valenciana, podrán desarrollar acciones en materia de prevención
familiar, laboral o comunitario, como apoyo a labor desarrollada por
las Unidades de Prevención Comunitaria.
PREVENCIÓN
Plan Estratégico sobre Drogodependencias y Otros Trastornos Adictivos
43

Plan Estratégico sobre Drogodependencias y Otros Trastornos Adictivos PREVENCIÓN
44
PREVENCIÓN ESCOLAR
Es el conjunto de acciones dirigidas a cada uno de los ciclos escolares,
desarrolladas a través de programas de prevención del consumo de drogas
y otros trastornos adictivos en el marco educativo.
Finalidad
“Facilitar la adquisición de conocimientos, actitudes, comportamientos
y hábitos saludables entre la población escolar, así
como de otros factores de protección frente a los riesgos del uso y/o
abuso de distintas drogas”
Marco de Actuación
La puesta en marcha y consolidación de la acción preventiva escolar,
debe considerar que:
• Los programas de prevención escolar aplicados en el ámbito de
la Comunitat Valenciana, deberán reunir los requisitos recogidos
en la legislación vigente (Decreto 78/1999 de 1 de Junio, del Consell de
la Generalitat Valenciana).
• El desarrollo de actividades serán dirigidas por el profesorado e
integradas en las actividades escolares y extraescolares del centro
educativo, garantizando una formación estable y continuada.
• El profesorado deberá contar con materiales preventivos
que orienten las intervenciones y aseguren la adaptación de la
información proporcionada a la etapa evolutiva del alumno, así
como la orientación y asesoría de profesionales de la prevención.

Resultados y Valoración
Los programas mayoritariamente aplicados en nuestro ámbito
territorial son:
RESULTADOS
Prevenir para Vivir: programa de prevención dirigido en nues-
tra comunidad a alumnos de educación infantil y primaria, que
incluye una guía de trabajo con padres.
• Ofertados y aplicados en 578 centros escolares (cobertura del
36.4% de los centros escolares de la Comunitat Valenciana).
• Trabajado por 84.144 alumnos de infantil y primaria (cobertura del
32% de la población escolar de la Comunitat Valenciana).
Curso escolar 2004-2005
Órdago y Barbacana: programa de carácter específico con
material dirigido de manera individualizada para cada uno de
los cuatro niveles de la ESO.
• Ofertados y aplicados en 667 centros escolares (cobertura del
80.36 % de los centros escolares de la Comunitat Valenciana).
• Trabajado por 149.604 alumnos de secundaria (cobertura del
75.43 % de la población escolar de la Comunitat Valenciana).
Curso escolar 2004-2005
PREVENCIÓN
Plan Estratégico sobre Drogodependencias y Otros Trastornos Adictivos
45

Plan Estratégico sobre Drogodependencias y Otros Trastornos Adictivos PREVENCIÓN
46
VALORACIÓN
La buena implantación de los programas de prevención escolar
con el trabajo de los profesionales de las Unidades de Prevención
Comunitaria y la implicación de la Conselleria de Cultura,
Educación y Deporte, ha conseguido la aceptación por parte del
profesorado y del alumnado, creando los fundamentos de una
cultura preventiva en los centros escolares. Por ello, continuando
con la labor emprendida, en los próximos años las actuaciones se
centrarán en la mejora:
• Del control sobre el aprendizaje de contenidos formativos
del alumnado y su calidad.
• De la implicación del profesorado en la labor
preventiva.
• De la oferta de nuevos mecanismos de aprendizaje
preventivo, que promuevan la correcta formación bio-
psico-social del individuo, desde el marco de la Educación
para la Salud.

Plan Estratégico 2006-2010: Objetivos Específicos y Acciones
Área de Prevención: Prevención Escolar
Mejorar los niveles de desarrollo y cobertura de los programas
educativos sobre drogas en los centros de enseñanza infantil, primaria
y secundaria con enfoques actualizados.
• Las Unidades de Prevención Comunitaria ofertarán a la totalidad
de centros escolares de enseñanza infantil, primaria y secundaria, la
posibilidad de implementar un programa de prevención universal.
• Revisar y validar programas de prevención escolar, asegurando la
inclusión de actividades bien sistematizadas, satisfacción del profesorado
y criterios de valoración sobre los procesos y resultados obtenidos.
Aumentar el número de profesionales docentes formados en la
materia, a través de acciones formativas precisas, para capacitarles e
implicarles en las tareas de prevención.
• Las Unidades de Prevención Comunitaria ofertarán al profesorado
de educación infantil, primaria y secundaria cursos de formación sobre
prevención del consumo de drogas, con la colaboración conjunta de
los CEFIRES, detección precoz de consumos, derivación a centros de
referencia y manejo de situaciones conflictivas dentro del aula.
• Se potenciará la labor de coordinación del profesional de la Unidad de
Prevención Comunitaria con los profesionales de la salud y la educación,
en las acciones preventivas desarrolladas en el marco escolar.
PREVENCIÓN
Plan Estratégico sobre Drogodependencias y Otros Trastornos Adictivos
47

Plan Estratégico sobre Drogodependencias y Otros Trastornos Adictivos PREVENCIÓN
48
Potenciar las acciones de prevención dirigidas al alumnado de
educación secundaria obligatoria.
• Se colaborará con los servicios psicopedagógicos escolares, departamentos
de orientación y gabinetes autorizados, para la puesta en marcha de
actividades de aprendizaje interactivo dentro y fuera del aula a través de
servicios públicos, ONGs, etc.
Incorporar acciones de Prevención Selectiva en el alumnado de
bachiller y ciclos formativos de grado medio y superior.
• Las Unidades de Prevención Comunitaria ofertarán a los centros
escolares que imparten bachiller y ciclos formativos la posibilidad
de desarrollar acciones de carácter preventivo adecuadas a la edad y
situación de los jóvenes participantes.

PREVENCIÓN FAMILIAR
La prevención familiar agrupa el conjunto de actuaciones dirigidas al
propio núcleo familiar, entendido éste como el lugar en el que el niño/a
inicia su desarrollo educativo, emocional, cognitivo y social.
Finalidad
“Facilitar a los progenitores las herramientas y recursos básicos para
desarrollar la tarea preventiva en el seno de la familia. Para ello, se deben
fomentar las habilidades educativas y de comunicación necesarias,
otorgándoles el papel como primeros agentes de salud que son”.
Marco de Actuación
La propia evolución de la sociedad ha dado lugar a una amplia variedad
de situaciones familiares difíciles de encuadrar en una definición
única. Ello conlleva la necesidad explícita de disponer de un abanico de
acciones de prevención familiar, adaptadas a las diferentes necesidades y
características de los núcleos familiares.
Los programas de prevención dirigidos al ámbito familiar han de
estar estrechamente relacionados con aquellos desarrollados desde otros
ámbitos, fundamentalmente el escolar, por su carácter coeducativo.
Resultados y Valoración
Hasta el momento, las acciones preventivas dirigidas al ámbito familiar
se han desarrollado fundamentalmente en dos niveles:
PREVENCIÓN
Plan Estratégico sobre Drogodependencias y Otros Trastornos Adictivos
49

Plan Estratégico sobre Drogodependencias y Otros Trastornos Adictivos PREVENCIÓN
50
RESULTADOS
• Acciones directas a través de la puesta en marcha de Escuelas
para Padres: programas psicoeducativos dirigidos a padres y
madres, en los que se abordan contenidos específicos de prevención
del consumo de drogas, así como, temáticas generales de Educación
para la Salud.
• Acciones indirectas: agruparía el conjunto de actuaciones
dirigidas al ámbito familiar a través de los programas de prevención
desarrollados desde otros ámbitos, fundamentalmente escolar y
comunitario.
Escuela para Padres
• Las Escuelas para Padres se han mostrado poco atractivas
para el ámbito familiar por su propio desarrollo, siendo escasa
la participación de madres y padres.
• Difícil acceso a familias multiproblemáticas con hijos en
situaciones de alto riesgo.
Acciones Indirectas
• Escasas acciones de formación con contenidos específicos
para este ámbito.
• Los medios utilizados para el desarrollo de estas actividades
no se muestran adecuados para acceder a este ámbito.

VALORACIÓN
En el desarrollo de la prevención familiar, las Unidades de
Prevención Comunitaria marcaron un referente en la intervención
preventiva, al dirigir los programas de familia a las asociaciones
de madres y padres con hijos en edad escolar.
Aún con esto, se debe tener en cuenta que, las estructuras
y funcionamientos de las familias están sometidas a nuevas
circunstancias laborales y sociales. Por ello, las líneas de trabajo
preventivo deben dirigirse a:
• Buscar formas de acceso para la formación de padres y
madres, a través de nuevas acciones desde el ámbito laboral o el
comunitario.
• Analizar nuevas formas de aprendizaje y entrenamiento de la
familia para apoyar y mejorar su función preventiva, a partir del
conocimiento de las demandas y necesidades concretas del núcleo
familiar (atención y tiempo).
PREVENCIÓN
Plan Estratégico sobre Drogodependencias y Otros Trastornos Adictivos
51

Plan Estratégico sobre Drogodependencias y Otros Trastornos Adictivos PREVENCIÓN
52
Plan Estratégico 2006-2010: Objetivos Específicos y Acciones
Área de Prevención: Prevención Familiar
Incrementar la participación de las familias en los programas de
prevención escolar.
• Incluir dentro de los programas de prevención escolar, material
audiovisual para fomentar la comunicación entre padres-hijos.
Buscar fórmulas de participación de la familia a través de las acciones
preventivas desarrolladas en el ámbito laboral.
• Incluir dentro de los programas de prevención laboral, material informativo
y audiovisual específico para la familia.
Diseñar nuevas actuaciones específicas de formación dirigidas a la
familia a través de los planes municipales de drogodependencias.
• Incluir en los programas de prevención escolar, comunitario y laboral
acciones específicas que impliquen a la familia.
Mejorar la coordinación entre las Unidades de Prevención
Comunitaria y los centros escolares para detectar de manera precoz
situaciones de vulnerabilidad familiar.
• Potenciar a través de las Unidades de Prevención Comunitaria los
programas familiares de prevención selectiva.
• Identificación de casos de inadaptación escolar.

Asesorar y orientar a las familias que requieran una atención
especializada.
• Prestar a través de la Unidades de Prevención Comunitaria los
servicios de apoyo, orientación o asesoramiento en la materia, a
familias con dificultades con los hijos/as en el uso, consumo y mal
uso sustancias adictivas.
Ofertar a las familias con hijos pautas básicas para favorecer la pre-
vención del uso de drogas.
• Difusión de guías y materiales formativos para padres y madres,
para fortalecer su función preventiva.
PREVENCIÓN
Plan Estratégico sobre Drogodependencias y Otros Trastornos Adictivos
53

Plan Estratégico sobre Drogodependencias y Otros Trastornos Adictivos PREVENCIÓN
54
PREVENCIÓN LABORAL
Conjunto de acciones desarrolladas en el interior de una empresa, or-
ganización o cualquier otra institución, para prevenir conductas de riesgo
y abordar los problemas asociados al consumo de drogas.
Finalidad
“Mejorar los niveles de salud, seguridad laboral y calidad de vida de
los trabajadores y sus familias”
Marco de Actuación
La prevención del consumo de drogas en el mundo laboral, como
contexto de desarrollo personal del trabajador, debe seguir las mismas
orientaciones definidas para los programas dirigidos a la población en
general, es decir, incrementar los factores de protección y disminuir los de
riesgo, identificando aquellos que son específicos del trabajo y sobre los
cuales será indispensable intervenir.
Para el desarrollo de programas de prevención en el contexto laboral,
debe tenerse en cuenta que se trata de un ámbito que no funciona al margen
de la influencia de otros contextos. De esta manera, el ambiente y las
condiciones de trabajo que se generan en el interior de una organización
influyen directamente sobre el ámbito personal, familiar y social del trabajador,
y viceversa. Esta relación constante obliga a considerar que, las
acciones desarrolladas en el medio laboral deben reforzar e incluir estrategias
preventivas familiares y comunitarias.

Resultados y Valoración
Las líneas de acción puestas en marcha dentro del ámbito de la preven-
ción laboral se han centrado básicamente en el desarrollo de:
• Cursos informativos sobre las consecuencias del uso del tabaco.
• Información y sensibilización sobre el consumo del alcohol.
• Formación específica para gabinetes de salud laboral, mandos
intermedios y delegados sindicales.
PREVENCIÓN
Plan Estratégico sobre Drogodependencias y Otros Trastornos Adictivos
55

Plan Estratégico sobre Drogodependencias y Otros Trastornos Adictivos PREVENCIÓN
56
RESULTADOS
VALORACIÓN
Aplicación de acciones sin continuidad en el tiempo y desde
una perspectiva, más de control de la aplicación de la normativa,
que dé respuesta a los problemas de consumo.
Poca aplicación de intervención terapéutica en el ámbito
laboral.
Escasos programas a nivel motivacional aplicados en el ámbito
laboral.
Dificultad para implicar a todo el personal de la organización
empresarial (empresarios, sindicatos, gabinetes de salud
laboral…) en la prevención de las drogodependencias.
Los esfuerzos realizados hasta el momento se han dirigido
fundamentalmente, a la sensibilización de empresarios y
trabajadores, resultando desiguales según sectores y empresas.
Las acciones emprendidas deben encontrar su continuidad en
el diseño y puesta en práctica de programas permanentes de
prevención de drogas. Se buscan nuevas alternativas a través de
la intervención motivacional para el abandono del consumo por
los trabajadores.
Las propuestas de intervención dentro de las empresas deben
impulsar la realización de planes de acción personalizados
partiendo del consenso entre todos los actores implicados
(trabajadores, mandos intermedios y superiores, gabinetes de
salud laboral, etc.), facilitando la aplicación de la normativa
vigente y fomentando la aplicación continuada de programas y la
evaluación de los resultados obtenidos en este ámbito.

Plan Estratégico 2006-2010: Objetivos Específicos y Acciones
Área de Prevención: Prevención Laboral
Diseñar materiales específicos de prevención del consumo de drogas
dentro de la empresa.
• Aplicación de los programas y materiales de prevención entre las
empresas de la Comunitat Valenciana: talleres de sensibilización, talleres
motivacionales y formación específica para gabinetes de seguridad e
higiene laboral, mandos intermedios y delegados sindicales.
Favorecer la puesta en marcha de programas de prevención del
consumo de drogas en las empresas de la Comunitat Valenciana,
facilitando los programas y adaptándolos a los Planes de Prevención
de Riesgos Laborales o a las medidas de las propias empresas.
• Las Unidades de Prevención Comunitaria y la Fundación para el
Estudio, Prevención y Asistencia a las Drogodependencias asesorarán a
las empresas en materia de políticas y normativa a aplicar. Facilitarán los
criterios de actuación para la identificación temprana de los problemas
de abuso a las drogas.
Fomentar la participación de la familia en las actividades preventivas
desarrolladas en el contexto laboral.
• Incluir al ámbito familiar como objeto de intervención específico de
los programas de prevención laboral.
• Creación de espacios de formación conjunta de los progenitores y
acciones recreativas para compartir con los compañeros de trabajo y/o
las familias.
PREVENCIÓN
Plan Estratégico sobre Drogodependencias y Otros Trastornos Adictivos
57

Plan Estratégico sobre Drogodependencias y Otros Trastornos Adictivos PREVENCIÓN
58
PREVENCIÓN COMUNITARIA
Conjunto de medidas destinadas a prevenir los usos inadecuados
de drogas a través de la participación conjunta de todos los núcleos
susceptibles de intervención preventiva en la comunidad (escolar, familiar,
laboral, asociativo, etc.).
Finalidad
“Promover la implantación de programas de prevención a nivel local,
que estimulen la sensibilización y formación conjunta de todos los
agentes preventivos de la comunidad”
Marco de Actuación
La prevención comunitaria de los usos inadecuados de drogas constituye
un elemento clave de los programas técnicos en la materia, y de las
medidas políticas en materia de prevención. Nuestra experiencia en la
última década nos permite promover la implantación de los programas de
prevención comunitaria, que persistan en el tiempo, para que la sociedad
valenciana aprenda a enfrentarse a los problemas generados por el abuso
de drogas.
A priori, la prevención comunitaria no debe implicar un ámbito de
trabajo distinto del escolar, familiar, laboral, etc., pero sí que requiere de
un elemento imprescindible: la participación ciudadana.
El marco municipal se configura como el espacio idóneo desde el
que adaptar la acción preventiva a las peculiaridades del contexto local
en el que se van a desarrollar los programas comunitarios, establecer
los mecanismos de coordinación con la acción autonómica y estatal, y
potenciar la participación conjunta de todos los agentes preventivos.

Resultados y Valoración
La propia indefinición y la escasa experiencia en los programas a
desarrollar desde el marco comunitario ha impedido la aplicación de
programas integrales y continuados en este ámbito, dando lugar a medidas
y acciones de carácter aislado centradas en:
• Campañas informativas y de concienciación social: dirigidas a
producir un impacto persuasivo en torno al consumo de drogas.
• Reparto de material informativo y divulgativo: como apoyo a las
acciones preventivas emprendidas, como mecanismo de difusión de
información preventiva sobre colectivos de difícil acceso.
• Programas de formación de mediadores sociales: formación de
nuevos agentes sociales preventivos que faciliten y mejoren la ejecución
de las actividades preventivas.
PREVENCIÓN
Plan Estratégico sobre Drogodependencias y Otros Trastornos Adictivos
59

Plan Estratégico sobre Drogodependencias y Otros Trastornos Adictivos PREVENCIÓN
60
RESULTADOS
VALORACIÓN
Insuficiencia del número de programas y recursos, dado el amplio
alcance que tiene el ámbito comunitario.
Dificultad en la valoración del alcance de los programas.
Necesidad de coordinación con las diferentes administraciones y
entidades implicadas.
El trabajo preventivo desarrollado hasta el momento en la Comunitat
Valenciana a través de las diferentes acciones comunitarias, muestra el
avance logrado, al ubicar a profesionales de Unidades de Prevención
Comunitaria y otros profesionales, de referencia municipal, como
coordinadores y promotores de la acción preventiva. Ahora bien,
además del esfuerzo presupuestario, es necesaria la coordinación
organizativa de la intervención comunitaria convirtiendo las
acciones en programas.
Los municipios deben poner los recursos suficientes para desarrollar
estrategias globales que permitan una acción coordinada y coherente
con la situación específica de cada municipio o barrio, con el fin
de modificar las condiciones ambientales que facilitan el uso de
drogas. En este sentido, constituye una acción prioritaria para el
Plan Estratégico conseguir la coordinación necesaria a nivel local
para la implantación de programas de carácter comunitario en:
• Ámbito Local: desarrollo de planes municipales de drogodependencias
donde se describan las estrategias de intervención
comunitaria.
• Medios de comunicación: con acciones orientativas y formativas
dirigidas a los profesionales de los medios de comunicación por
su función de creadores de opinión.
• Ámbito de la salud y la educación: con mecanismos de
colaboración y acciones formativas que impliquen a los
profesionales de los distintos ámbitos, con el objetivo de favorecer
la máxima participación en la comunidad.

Plan Estratégico 2006-2010: Objetivos Específicos y Acciones
Área de Prevención: Prevención Comunitaria
Sensibilizar a la opinión pública sobre la problemática asociada a las
drogodependencias y otros trastornos adictivos.
• Las Unidades de Prevención Comunitaria desarrollarán y ejecutarán
los programas de sensibilización adaptándolos a las circunstancias de
su entorno municipal o local.
Desarrollar una conciencia individual y colectiva en la comunidad,
sobre su potencial como agente promotor de salud.
• Impulsar campañas de sensibilización social de carácter continuado
en los medios de comunicación autonómicos y locales.
• Difusión de materiales de sensibilización destinados a informar sobre
los riesgos derivados del uso y/o abuso de drogas y combatir los mitos
y estereotipos sociales asociados al consumo, especialmente entre la
población juvenil.
Mejorar el acceso de la población más joven a la información veraz y
objetiva sobre el uso y/o abuso de drogas.
• Utilización de elementos cercanos a la cultura y prácticas sociales
juveniles para la difusión de información preventiva; Consultorios
interactivos (Internet), uso de telefonía móvil y pantallas de discotecas,
implantación de kioscos de salud o talleres de actividades puntuales.
PREVENCIÓN
Plan Estratégico sobre Drogodependencias y Otros Trastornos Adictivos
61

Plan Estratégico sobre Drogodependencias y Otros Trastornos Adictivos PREVENCIÓN
62
Desarrollar programas de prevención comunitaria desde el ámbito
local, en municipios menores de 20.000 habitantes.
• Impulsar convenios de colaboración para el desarrollo de Planes
municipales, comarcales o mancomunados de drogodependencias en
municipios menores de 20.000 habitantes.
• Creación de equipos técnicos de apoyo para el desarrollo de programas
preventivos municipales, comarcales o mancomunados, acreditados
por la Conselleria de Sanitat.
Aumentar la implicación y participación de la ciudadanía y
organizaciones sociales en los programas de prevención de carácter
municipal.
• Facilitar la formación especializada de mediadores sociales
municipales para que puedan colaborar en el desarrollo de la prevención
comunitaria local.
Implicar a los profesionales sanitarios de Atención Primaria en la
implementación de acciones preventivas (programas de prevención,
campañas de detección precoz, etc.)
• Diseñar acciones preventivas específicas a desarrollar por los
profesionales de atención primaria (campañas preventivas, docencia de
cursos).

PREVENCIÓN SELECTIVA
Conjunto de acciones de carácter preventivo dirigidas a grupos de riesgo,
identificados en base a la presencia de factores de alto riesgo como son los
de tipo demográfico, los factores de riesgo psicosociales, los factores de
riesgo biológicos y genéticos y/o, los factores de riesgo ambientales.
Finalidad
“Reducir los factores de riesgo y fomentar actitudes y
comportamientos responsables ante los consumos de drogas en
colectivos y grupos vulnerables”
Marco de Actuación
En la Comunitat Valenciana, como resultado del protocolo de
colaboración firmado entre la Delegación del Gobierno y la Conselleria
de Sanitat, el 11 de marzo de 2003, y atendiendo principalmente a los
artículos 25 y 29 de la Ley 1/1992 sobre Seguridad Ciudadana, se lleva
a cabo un Programa de Sustitución de Sanciones Administrativas. La
sanción administrativa, por tenencia y/o consumo de drogas en lugares
públicos, se podrá sustituir por un curso de formación sobre los riesgos
asociados al consumo de sustancias adictivas, coordinado y dirigido
desde la Dirección General de Drogodependencias. La intervención se
centra en la vertiente social y educativa, ofreciendo a aquellas personas
que son sancionadas administrativamente, la posibilidad de participar en
una acción formativa alternativa al pago de la multa. Si deciden hacerlo
así, son convocadas a un curso de 6 horas de duración, el cual pretende
aprovechar estrategias positivas de aprendizaje frente a la utilización
exclusiva de medidas sancionadoras.
PREVENCIÓN
Plan Estratégico sobre Drogodependencias y Otros Trastornos Adictivos
63

Plan Estratégico sobre Drogodependencias y Otros Trastornos Adictivos PREVENCIÓN
64
Resultados y Valoración
RESULTADOS
VALORACIÓN
• Incremento del número de sanciones administrativas impuestas
a personas mayores de edad en el año 2004 (1.250 personas) con
descenso en el año 2005 (740 personas).
• La mayoría de las sanciones administrativas impuestas tienen
como causa el consumo y/o tenencia de cannabis (75%).
• La mayoría de las personas sancionadas prefiere realizar el curso
que abonar la sanción administrativa (78%).
Desde su puesta en funcionamiento en el año 2003, el Programa
de Sustitución de Sanciones Administrativas presenta una
buena aceptación por los participantes sancionados y un buen
seguimiento por parte de la Delegación de Gobierno, de la
Dirección General de Drogodependencias y de los profesionales
que ejecutan el programa.
A partir de la continuidad de los años aplicando el programa,
el siguiente paso debe ir dirigido a la valoración y evaluación
del mismo, así como, a la adaptabilidad del programa a las
características de los consumidores sancionados.

Plan Estratégico 2006-2010: Objetivos Específicos y Acciones
Área de Prevención: Prevención Selectiva
Promover el desarrollo de programas de prevención selectiva para
grupos destinatarios específicos.
• Oferta a los Centros de Protección y/o Reforma de Menores la posibi-
lidad de implementar un programa de prevención selectiva.
• Incorporar programas de prevención selectiva en la formación de jóvenes
en los programas de garantía social.
• Ofertar el protocolo de colaboración con las Subdelegaciones de Gobierno
de Alicante y Castellón.
Propiciar un sistema de evaluación a medio plazo.
• Elaboración de protocolos de seguimiento de los asistentes.
• Estudio, valoración e informe de los protocolos de evaluación desarrollados.
PREVENCIÓN
Plan Estratégico sobre Drogodependencias y Otros Trastornos Adictivos
65

4
Área de Asistencia
Sanitaria

ASISTENCIA SANITARIA
La evolución del fenómeno de las drogodependencias, en constante
incremento y la existencia de nuevos perfiles de usuarios drogodependientes,
ha propiciado el aumento del volumen de la actividad asistencial, y como
primera medida, la creación de nuevos dispositivos de atención, al mismo
tiempo que se ha consolidado la diversificación de la oferta terapéutica.
La integración de la atención primaria y la especializada en cada uno
de los Departamentos de Salud, constituye el nuevo modelo de gestión
que permite una financiación capitativa y por tanto, una corrección de las
desigualdades entre territorios y una mejor contribución a la eficacia del
sistema sanitario.
Se considera la necesidad que, el proceso terapéutico que inicia el
enfermo drogodependiente sea un circuito continuado que asegure la
actividad asistencial (Diagnóstico, Desintoxicación y Deshabituación) y
social (Integración/Reinserción) a través de la acción coordinada de todos
los recursos de la red de atención.
Finalidad
“Mejorar la accesibilidad y la atención integral de las personas afectadas
por cualquier tipo de drogodependencia u otro trastorno adictivo
en el ámbito de la Comunitat Valenciana”
La Comunitat Valenciana cuenta con una red asistencial, que cubre de
manera integral el proceso terapéutico del drogodependiente, garantizando
su asistencia desde los principios básicos de:
ASISTENCIA
Plan Estratégico sobre Drogodependencias y Otros Trastornos Adictivos
69

Plan Estratégico sobre Drogodependencias y Otros Trastornos Adictivos ASISTENCIA
70
PRINCIPIOS
Individualización
Diversificación
Continuidad terapéutica
Flexibilidad
Interdisciplinariedad
A partir de dicho planteamiento, y desde que en 1998 se creara el primer
recurso para el tratamiento específico de personas drogodependientes
(Unidad de Conductas Adictivas) a través del propio sistema sanitario
público (Orden 7 de Julio de 1997 de la Conselleria de Sanitat), la red
asistencial valenciana ha incrementado su volumen y diversificación,
configurándose un mapa asistencial que cuenta con los siguientes
recursos:
Unidades de Conductas Adictivas: Son los recursos de asistencia sanitaria
al enfermo drogodependiente. Constituidas como dispositivos de referencia
para el tratamiento ambulatorio de las drogodependencias y otros trastornos
adictivos, en cada uno de los Departamentos de la Agència Valenciana de
Salut.
Las Unidades de Conductas Adictivas podrán especializarse en la asistencia
a un tipo de adicciones concreto, en base a las necesidades objetivas de
atención. Por este motivo, se crearon las Unidades de Alcohología, como
subtipo específico de Unidad de Conductas Adictivas, dirigida a la asistencia
a pacientes que presenten diagnósticos de abuso o dependencia al alcohol.
En la actualidad, la Comunitat Valenciana cuenta con 30 Unidades
de Conductas Adictivas y 5 Unidades de Alcohología, que facilitan la
accesibilidad a los recursos sanitarios y por tanto la atención integral a las
personas afectadas por cualquier tipo de drogodependencias u otro trastorno
adictivo.

Centros Prescriptores, Elaboradores-Dispensadores y Puntos de
Administración de Metadona.
Hablar de tratamientos de mantenimiento con agonistas opiáceos, en
España en general o en la Comunitat Valenciana en particular, equivale
a hablar de tratamiento de mantenimiento con metadona.
En la Comunitat Valenciana, durante la segunda mitad de la década de
los noventa, se desarrolló una amplia red de centros para la realización
de tratamientos con agonistas opiáceos para la dependencia a la
heroína. Con ello se ha conseguido una amplia cobertura que facilita
la accesibilidad de los pacientes y, al mismo tiempo, permite paliar los
efectos adversos sobre la salud y establecer un control del fármaco y
del usuario.
• Centros Prescriptores. Sobre los que recae la función de prescribir el
fármaco desde la atención sanitaria. Existen 34 equipos terapéuticos
acreditados para la prescripción: 29 Unidades de Conductas Adictivas,
4 Centros Penitenciarios y 1 Hospital Psiquiátrico.
• Centros Elaboradores y Dispensadores. Encargados de la elaboración
de la solución extemporánea de clorhidrato de metadona, su
preparación en las monodosis diarias individuales y su distribución a
los distintos puntos de administración del fármaco.
Se disponen de 3 laboratorios o centros, uno por provincia, encargados
de la elaboración de la solución extemporánea de clorhidrato de
metadona, su preparación en las monodosis diarias individuales y su
distribución a los distintos puntos de administración del fármaco.
• Puntos de administración: lugares donde acuden los pacientes a
recibir su medicación con el fin de facilitar al máximo la accesibilidad
de los mismos.
ASISTENCIA
Plan Estratégico sobre Drogodependencias y Otros Trastornos Adictivos
71

Plan Estratégico sobre Drogodependencias y Otros Trastornos Adictivos ASISTENCIA
72
En la actualidad existen 49 puntos donde acuden los pacientes a recibir
su medicación ubicados en 32 ciudades distintas con el fin de facilitar
al máximo la accesibilidad de los mismos.
Unidades de Desintoxicación Hospitalaria: Recursos hospitalarios
indicados para el tratamiento de las drogodependencias en la fase de
desintoxicación de determinadas drogas.
De carácter público, existen actualmente 5 unidades acreditadas
en la Comunitat Valenciana, con disponibilidad de las mismas en
las tres provincias. Como subtipo especifico de las Unidades de
Desintoxicación Hospitalaria, la Comunitat Valenciana cuenta con 1
Unidad de Patología Dual para el tratamiento de la desintoxicación
de los pacientes drogodependientes con comorbilidad psiquiátrica.
Unidades de Deshabituación Residencial: Son recursos que en
régimen de internamiento, realizan un programa de tratamiento de
deshabituación, rehabilitación e inserción social.
En la actualidad existen 7 Unidades de Deshabituación Residencial
acreditadas, e integradas en la red pública, financiadas mediante un
sistema de conciertos o subvenciones.

UNIDADES DE CONDUCTAS ADICTIVAS (UCAS)
Centros de tratamiento ambulatorio que desarrollan actividades
asistenciales a los enfermos drogodependientes o que padezcan otros
trastornos adictivos (Art.3, Cáp. II, Decreto 124/2001 del Consell de la
Generalitat Valenciana).
Finalidad
“Garantizar la asistencia sanitaria integral de las personas afectadas
por cualquier tipo de drogodependencia u otro trastorno adictivo desde
el sistema sanitario público”
Marco de Actuación
Las Unidades de Conductas Adictivas son la “puerta de entrada” en el
sistema sanitario y las responsables del diagnóstico y tratamiento de los
pacientes drogodependientes, así como, de la derivación y seguimiento
del usuario a otros recursos cuando se precise de una atención más
especializada.
Dentro de sus funciones propias destacan (Orden 7 de Julio de 1997 de
la Conselleria de Sanitat):
ASISTENCIA
Plan Estratégico sobre Drogodependencias y Otros Trastornos Adictivos
73

Plan Estratégico sobre Drogodependencias y Otros Trastornos Adictivos ASISTENCIA
74
PROGRAMAS
Diagnóstico y tratamiento sanitario en régimen ambulatorio de
los pacientes y sus familiares directos.
• Programa de desintoxicación ambulatoria.
• Programa de deshabituación.
• Programa de seguimiento individual y familiar, y del control
terapéutico de las orientaciones y de la medicación.
• Programas de Tratamientos con Agonistas Opiáceos.
Programa de atención, derivación y seguimiento.
• Derivación a Unidad de Desintoxicación Hospitalaria.
• Derivación a Unidad de Deshabituación Residencial.
• Derivación a Unidad de Patología Dual.
• Derivación a Recurso de Integración Social.
Programa de coordinación con los recursos asistenciales y
sociales.
• Coordinación con los recursos sanitarios del Departamento de
Salud para la asistencia y la derivación de casos.
• Coordinación con los recursos sociales para su asesoramiento y
actuación en materia de drogodependencias.
• Colaborar con las actuaciones propuestas desde el propio
Departamento de Salud y de la Dirección General de
Drogodependencias.
Otros programas de prevención, formación docente e
investigación.
• Investigación epidemiológica y clínica.
• Participación en las actividades de formación e investigación
específicas en drogodependencias (Área de formación e
investigación).

Resultados y Valoración
RESULTADOS
VALORACIÓN
Aumento del número de Unidades de Conductas Adictivas desde
su creación en 1997, hasta las 35 Unidades operativas en 2006.
Normalización de la dependencia funcional y orgánica de las
Unidades de Conductas Adictivas: transferencia a la Conselleria de
Sanitat de las Unidades de Conductas Adictivas dependientes de
administraciones locales.
Crecimiento de la actividad asistencial: aumento de casos notificados
desde 1998 (8.221 casos) hasta la actualidad (12.712 casos) en
2005.
Adaptación terapéutica a la demanda asistencial siendo las principales
sustancias objeto de tratamiento la cocaína (32,1%), el alcohol
(31,2%), heroína (13.9%), tabaco (11,3%) y cánnabis (5,4%).
La ordenación territorial de dichos dispositivos a través de las
diferentes Departamentos de la Agència Valenciana de Salut ha
permitido una mejor distribución territorial y por ello una mejor
cobertura de la asistencia del paciente drogodependiente en el
sistema público de salud.
Aun con esto, el creciente volumen asistencial en materia de
drogodependencias obliga, a seguir ampliando el número de
Unidades de Conductas Adictivas, adaptándolas a los nuevos
consumos y mejorando su coordinación con el resto de recursos.
ASISTENCIA
Plan Estratégico sobre Drogodependencias y Otros Trastornos Adictivos
75

Plan Estratégico sobre Drogodependencias y Otros Trastornos Adictivos ASISTENCIA
76
Plan Estratégico 2006-2010: Objetivos Específicos y Acciones
Área de Asistencia: Unidades de Conductas Adictivas.
Mejorar la distribución de la demanda y reducción de las listas de
espera.
• Apertura de nuevas Unidades de Conductas Adictivas.
• Dotar de más profesionales a las Unidades con mayor volumen de trabajo.
Mejorar la calidad del tratamiento.
• Unificación de criterios para establecer los protocolos de actuación y
derivación entre los circuitos de atención.
Mejorar los canales de colaboración con los profesionales de la
asistencia sanitaria y social, y demás recursos, para la detección
precoz de las drogodependencias.
• Elaborar protocolos de actuación y derivación coordinados con los
distintos recursos e instituciones.
Establecer recursos de atención priorizada a determinados colectivos
profesionales.
• Desarrollo e implementación del programa PAIME (Programa de
Atención Integral del Médico Enfermo).
Mejorar la calidad de atención a los usuarios y el seguimiento de
tratamientos de mantenimiento con agonistas opiáceos.
• Accesibilidad del programa de tratamiento de sustitución en todos los
Departamentos de Salud.
• Normalizar este tratamiento desde las estructuras farmacéuticas
adecuadas.
• Facilitar a la población drogodependiente con problemas de VIH el
tratamiento conjunto de ambas patologías (tratamientos con agonistas
opiáceos y antiretroviales).
• Revisión de los criterios de actuación seguidos para el desarrollo de
programas de sustitución.
• Crear y homogeneizar los criterios de perfil de bajo, medio y alto
umbral.
• Adaptar el programa de prescripción, dispensación y administración de
metadona al sistema de información sanitario (SIGED y ABUCASIS II).

UNIDADES DE DESINTOXICACIÓN HOSPITALARIA (UDHS)
Recursos hospitalarios que realizan tratamientos de desintoxicación en
régimen de internamiento, cuando las características biopsicosociales y
familiares del paciente lo requieran (Art.3, Cáp. II, Decreto 124/2001 del
Consell de la Generalitat Valenciana).
Finalidad
“Abordar la fase de desintoxicación de sustancias adictivas en régimen
de internamiento hospitalario, para facilitar la continuidad del proceso
de recuperación del enfermo drogodependiente”
Marco de Actuación
La desintoxicación hospitalaria es el pilar fundamental, junto con
la desintoxicación ambulatoria y el tratamiento de sustitución, de la
rehabilitación de los enfermos drogodependientes.
Su indicación viene determinada por las características del propio
sujeto, de la sustancia/s consumidas, de la falta de apoyo familiar, de
su historia clínica, de la gravedad del diagnóstico en el momento de la
valoración médica y de la inclusión en un circuito de atención.
Las distintas modalidades de desintoxicación hospitalaria vienen
determinadas en los programas elaborados por las Unidades de
Desintoxicación Hospitalaria, primando la eficacia de la intervención con
el objetivo terapéutico.
ASISTENCIA
Plan Estratégico sobre Drogodependencias y Otros Trastornos Adictivos
77

Plan Estratégico sobre Drogodependencias y Otros Trastornos Adictivos ASISTENCIA
78
PROGRAMAS
Actividades Sanitarias:
• Desintoxicación según sustancia/s.
• Tratamiento según protocolo y seguimiento médico.
Otras Actividades:
• Valoración psicodiagnóstica.
• Explicación del proceso de desintoxicación y participación
activa de las orientaciones e indicaciones al respecto.
• Emisión del informe de alta.
Resultados y Valoración
RESULTADOS
VALORACIÓN
Aumento del número de centros hospitalarios que disponen de una
Unidad de Desintoxicación en materia de drogodependencias.
Estabilización del número de desintoxicaciones realizadas en
nuestro ámbito territorial: rango estable, entre las 700 y 800
desintoxicaciones anuales, en los 5 centros disponibles con
camas públicas.
Aumento considerable de solicitudes de ingreso: el número de
solicitudes de desintoxicación hospitalaria es, en los últimos
años, muy superior a los casos atendidos.
La diversificación de las demandas de desintoxicación por
diferentes sustancias, así como las heterogéneas circunstancias
personales, familiares y sociales que acompañan al usuario,
plantean la necesidad de establecer un control de las solicitudes
con criterios claros de priorización de las mismas.
Del mismo modo, el aumento en el consumo de drogas ha
propiciado en los últimos años un aumento en las demandas de
desintoxicación dando lugar a listas de espera que requieren del
aumento del número de dispositivos de desintoxicación y del
número de plazas disponibles.

Plan Estratégico 2006-2010: Objetivos Específicos y Acciones
Área de Asistencia: Unidades de Desintoxicación Hospitalaria
Normalizar la derivación a las Unidades de Desintoxicación Hospitalaria.
• Asunción de funciones de control, información y derivación por la
Dirección General de Drogodependencias.
• Estandarización de los protocolos de derivación.
Mejorar la atención
• Utilización de protocolos que reduzcan las estancias medias de ingreso.
• Facilitar los ingresos de desintoxicación por alcohol en las diferentes
unidades de medicina interna de los hospitales.
• Establecer conciertos con entidades acreditadas para aumentar el número
de intervenciones, priorizando en:
• Pacientes con criterio de exclusión social.
• Pacientes con criterio de urgencia inmediata.
• Pacientes con comorbilidad.
• Pacientes con motivación para el seguimiento terapéutico.
Mejora de la atención a los pacientes con comorbilidad psiquiátrica.
• Creación de otra Unidad de Patología Dual para atender la demanda.
• Cobertura de la demanda asistencial de los enfermos con patología
dual a través de Unidades de atención hospitalaria de desintoxicación y
media estancia.
• Concertar con entidades acreditadas programas de intervención sobre
los casos de comorbilidad.
ASISTENCIA
Plan Estratégico sobre Drogodependencias y Otros Trastornos Adictivos
79

Plan Estratégico sobre Drogodependencias y Otros Trastornos Adictivos ASISTENCIA
80
UNIDADES DE DESHABITUACIÓN RESIDENCIAL (UDRS)
Centros que, en régimen de internamiento, realizan tratamientos de
deshabituación, rehabilitación y reinserción por un período de tiempo
de varios meses cuando las indicaciones terapéuticas y las condiciones
biopsicosociales y familiares del paciente lo requieren. (Art.3, Cáp. II,
Decreto 124/2001 del Consell de la Generalitat Valenciana).
Finalidad
“Abordar el tratamiento integral del drogodependiente favoreciendo
la recuperación física y psicológica, y facilitando su incorporación
social”
Marco de Actuación
Las Unidades de Deshabituación Residencial atenderán las demandas
indicadas por los recursos de referencia, en base al criterio del equipo
terapéutico que diagnóstica y valora la situación médica y psicosocial del
sujeto.
En todo caso, y aún cuando se considerase oportuno el ingreso en dichos
dispositivos, se deberán seguir los protocolos de derivación establecidos
para tal caso, contemplando la coordinación entre el recurso emisor y la
Unidad de Deshabituación y asegurando el seguimiento del caso durante
todo el proceso de recuperación.
El programa psicoterapéutico desarrollado en las Unidades de
Deshabituación Residencial tiene como característica fundamental la
intervención a nivel individual, grupal y familiar, con una temporalización
del tratamiento por objetivos establecidos en tres fases bien diferenciadas,
a saber:
• Fase de Acogida.
• Fase de Tratamiento y Deshabituación.
• Fase de Inserción Social.

PROGRAMAS
Tratamiento médico-sanitario.
Tratamiento psicológico.
Formación educativa e intervención socio-laboral
Resultados y Valoración
RESULTADOS
VALORACIÓN
Desajuste entre el número de solicitudes de plazas en Unidades
de Deshabituación residencial e ingresos efectivos: el número
de solicitudes a tratamiento es superior al número de plazas
disponibles.
Insuficiente aumento del número de plazas y sostenimiento de los
casos atendidos en el período 2004-2005.
Incremento considerable en los dos últimos años (2004-2005)
de las solicitudes de demanda por cocaína (48.9%) y alcohol
(16.2%), además del aumento de expedientes que describen una
comorbilidad acentuada.
En los últimos años, existen dificultades para atender la creciente
demanda. Resulta por tanto necesario, incrementar la capacidad
de atención de dichos recursos, a través del:
• Aumento del número de unidades.
• Aumento del número de plazas disponibles en las unidades ya
existentes.
• Adaptabilidad de los programas terapéuticos a las necesidades
actuales de los pacientes (tiempo de estancia, ajuste del perfil de
usuarios, etc.).
ASISTENCIA
Plan Estratégico sobre Drogodependencias y Otros Trastornos Adictivos
81

Plan Estratégico sobre Drogodependencias y Otros Trastornos Adictivos ASISTENCIA
82
Plan Estratégico 2006-2010: Objetivos Específicos y Acciones
Área de Asistencia: Unidades de Deshabituación Residencial
Adecuar la oferta asistencial a las necesidades actuales de demanda.
• Crear al menos una Unidad de Deshabituación Residencial.
Reducir el tiempo de espera entre el plazo de solicitud y la entrada al
centro.
• Programar el circuito de atención.
• Aumentar el número de plazas en los recursos ya disponibles.
• Reducir la estancia media sin perjuicio terapéutico (Programas de contención
de 1 a 2 meses).
Crear nuevas modalidades de atención que favorezcan la inserción social
del paciente.
• Programar la creación y apoyo de recursos intermedios que favorezcan
la integración socio-laboral de los usuarios.
Potenciar la utilización de recursos de tratamiento tras el alta de la
Unidad de Deshabituación Residencial.
• Derivar a circuitos de atención con itinerarios terapéuticos establecidos.

5
Área de Evitación y
Reducción de Daños

EVITACIÓN Y REDUCCIÓN DE DAñOS
Conjunto de estrategias individuales y colectivas destinadas a evitar
y reducir los daños derivados de la dependencia a drogas, adaptadas al
contexto jurídico-normativo y socio-cultural en el que se desarrollen.
Desde su puesta en marcha en la Comunitat Valenciana a finales de
la década de los noventa hasta la actualidad, la evitación y reducción
de daños se ha configurado como una estrategia efectiva, acompañada
de otras medidas preventivo-asistenciales.
Los programas de reducción y de evitación del daño deben entenderse
como una estrategia terapéutica más, dentro de la cartera asistencial
sanitaria.
Finalidad
“Disminuir y evitar las consecuencias socio-sanitarias adversas
derivadas de la dependencia a sustancias tóxicas, aumentado la
calidad de vida de los usuarios”
Algunas de las premisas básicas que guían este modelo de atención son:
PRINCIPIOS
No todos los dependientes de drogas están en condiciones de
realizar un tratamiento dirigido a la abstinencia.
Existe una población “oculta” de consumidores que requiere
de programas “puente” hacia los servicios socio-sanitarios
normalizados.
Muchos de los riesgos relacionados con las drogas pueden ser
evitados o eliminados o en su caso disminuidos o reducidos.
E. REDUCCIÓN DAñOS
Plan Estratégico sobre Drogodependencias y Otros Trastornos Adictivos
85

Plan Estratégico sobre Drogodependencias y Otros Trastornos Adictivos E. REDUCCIÓN DAñOS
86
Los programas desarrollados actualmente en la Comunitat Valenciana son:
PRINCIPIOS
Programa de intervención en el medio.
• Programas de intercambio y distribución de jeringuillas.
• Talleres de consumo con menos riesgo.
• Programas de promoción de sexo más seguro.
• Programas específicos de tratamiento con fármacos sustitutivos
u otros que hayan demostrado su eficacia clínica en pacientes de
alta cronicidad o máximo riesgo sanitario.
Dichos programas se llevan a cabo desde los recursos/centros que a
continuación se detallan:
Centros de Encuentro y Acogida: Actualmente la Comunitat Valenciana
cuenta con 4 Centros de Encuentro y Acogida acreditados, los
cuales desarrollan su actividad en el ámbito social, sanitario y terapéutico
del paciente desde un modelo de disminución de daños y riesgos,
priorizando el objetivo de minimizar los daños provocados por las
conductas adictivas.
Los programas desarrollados desde los diferentes Centros de Encuentro
y Acogida pueden llevarse a cabo, bien, desde los propios centros, o
a través de unidades móviles desplazadas a las zonas de consumo.
CENTROS DE ENCUENTRO Y ACOGIDA (CEAS)
Aquellos que, en régimen de internamiento temporal y/o ambulatorio,
plantea su intervención en el ámbito social, sanitario y terapéutico, desde
un modelo de disminución de daños y riesgos, priorizando el objetivo de
minimizar los daños provocados por las conductas adictivas (Art.3, Cáp.
II, Decreto 124/2001 del Consell de la Generalitat Valenciana).

Finalidad
“Ofrecer al drogodependiente la cobertura de sus necesidades más
básicas, incidiendo de forma especial en la educación sanitaria y el
apoyo psicosocial, con el objeto de reconducirlo a tratamientos más
normalizados”
Marco de Actuación
Los Centros de Encuentro y Acogida se conciben como “centros
puente” entre los pacientes refractarios al tratamiento y los recursos
asistenciales normalizados.
Ante la necesidad de que las medidas preventivas lleguen al máximo
número de consumidores de drogas, se han desarrollado intervenciones de
atención socio-sanitaria en las zonas marginales de tráfico y consumo de
drogas a través de equipos móviles.
En todo caso, bien sea través de unidades móviles o en los propios
Centros de Encuentro y Acogida las acciones desarrolladas son:
PROGRAMAS
Cobertura de necesidades básicas: alimentos, descanso, higiene
personal, etc.
Distribución y recogida de jeringuillas: kits de inyección
segura.
Distribución de preservativos: kits de sexo más seguro.
Información sobre recursos asistenciales: tramitación de
documentación y asesoramiento de prestaciones económicas,
orientación laboral, derivación a otros recursos sociales y
sanitarios, etc.
Realización de cuidados mínimos de enfermería: curas,
vacunaciones y seguimiento de posibles complicaciones
organicas
Talleres de menos riesgos: talleres de inyección segura, talleres
de sexo seguro, talleres de educación para la salud, formación de
pares, etc.
Detección y derivación: de posibles complicaciones orgánicas.
E. REDUCCIÓN DAñOS
Plan Estratégico sobre Drogodependencias y Otros Trastornos Adictivos
87

Plan Estratégico sobre Drogodependencias y Otros Trastornos Adictivos E. REDUCCIÓN DAñOS
88
Resultados y Valoración
RESULTADOS
VALORACIÓN
Cobertura territorial ampliada a las tres capitales de provincias
con la creación del CEA de Alicante en el año 2006.
Aumento del número de nuevos usuarios atendidos, prestando
especial atención al grupo de VIH-SIDA, VHB, VHC,
tuberculosis y enfermedades de transmisión sexual.
Destacan las prestaciones básicas (alimento e higiene) así como
las intervenciones psicológicas, de escucha y de orientación,
seguidas de intervenciones sanitarias de enfermería.
Con la experiencia de estos últimos años, en los centros de
encuentro y acogida, se ha conseguido el objetivo de identificar y
dar respuesta mediática a dependientes de drogas que nunca han
estado en tratamiento. Facilitándoles sus necesidades primarias
y orientándoles hacia el tratamiento normalizado, al igual que
aquellos otros adictos que no han querido abandonar el consumo
de sustancias.

Plan Estratégico 2006-2010: Objetivos Específicos y Acciones
Área de Evitación y Reducción de Daños: Centros de Encuentro y
Acogida
Promover la creación de Centros de Encuentro y Acogida para
favorecer la derivación de usuarios más desfavorecidos.
• Aumento del número de recursos según las necesidades detectadas.
•Aumento del número de programas desarrollados desde estos
dispositivos.
Mejorar la accesibilidad y adaptabilidad de los programas ofertados
desde los Centros de Encuentro y Acogida.
• Incremento de la captación de usuarios.
• Aumento de la derivación de usuarios a los dispositivos socio-sanitarios
normalizados.
Mejorar la accesibilidad a nuevos grupos de población residual con
situaciones de alta exclusión social a los programas con agonistas u
otros fármacos de eficacia clínica demostrada.
• Diversificación de programas con oferta de tratamientos de baja
exigencia adaptados a estos grupos de población.
E. REDUCCIÓN DAñOS
Plan Estratégico sobre Drogodependencias y Otros Trastornos Adictivos
89

6
Área de
Integración Social

INTEGRACIÓN SOCIAL
El circuito terapéutico iniciado por el enfermo drogodependiente,
con la fase de desintoxicación y deshabituación, deberá contar en todo
momento con recursos y programas que tengan por objeto la integración
social del drogodependiente. En este sentido, la intervención social debe
producirse durante todo el proceso de recuperación, entendiéndose como
una actuación transversal.
Finalidad
“Favorecer el proceso de rehabilitación e inserción/reinserción social de
las personas con drogodependencias u otros trastornos adictivos en el medio
social y familiar desde criterios de normalización”
El área de incorporación social tendrá como usuarios a todos aquellos
ciudadanos con problemas de drogodependencias u otro tipo de adicciones,
que están en riesgo o padecen situaciones de exclusión social.
Todas las intervenciones en este ámbito partirán del diseño conjunto
de itinerarios personalizados que contemplen las prioridades, objetivos y
ritmos de cada persona, a partir de una serie de principios básicos que
homogenicen las acciones en este nivel.
PRINCIPIOS
Inserción socio-laboral a través de recursos normalizados dirigidos
a la población general:
• Servicios sociales.
• Servicios de protección de la familia.
• Programas de formación profesional ocupacional.
• Medidas generales de fomento de empleo, etc.
Priorización de las acciones dirigidas a personas adictas en fase
de deshabituación de drogodependencias u otros trastornos
adictivos.
Desarrollo de acciones en el entorno familiar y social de la persona,
como complemento a los procesos de reinserción socio-laboral.
INTEGRACIÓN SOCIAL
Plan Estratégico sobre Drogodependencias y Otros Trastornos Adictivos
93

Plan Estratégico sobre Drogodependencias y Otros Trastornos Adictivos INTEGRACIÓN SOCIAL
94
Desde esta área se trabaja para poner a disposición de los usuarios
intervenciones y actuaciones favorecedoras de la normalización social y
de la incorporación a la vida ciudadana en pleno derecho, a través de
programas dirigidos a dos núcleos básicos de actuación:
PROGRAMAS
Integración Socio–Laboral: capacitar al sujeto para su acercamiento
al mercado de trabajo.
Integración Familiar: reestructuración familiar y adaptación
del enfermo a ésta.
Dichos programas se han diseñado y ejecutado a través de los dos recursos
básicos que conforman el área de integración social:
Centros de Día: Actualmente se dispone en la Comunitat Valenciana de un
total de 25 Centros de Día acreditados, de los cuales 22 están integrados en la
red pública mediante un sistema de conciertos o subvenciones desde el año 2001.
Viviendas Tuteladas: En la actualidad existen 27 Viviendas Tuteladas
acreditadas, pertenecientes todas ella a distintas entidades sin ánimo de lucro,
de las cuales 18 están integradas en la red pública mediante un sistema de
conciertos.
CENTROS DE DÍA (CDS)
Recursos en régimen de estancia de día, que realizan tratamientos
de deshabituación, rehabilitación y reinserción, mediante terapia
psicológica, formativa y ocupacional, y promueven la participación activa
de los pacientes, por un tiempo determinado, con objeto de facilitar su
incorporación social (Art.3, Cáp. II, Decreto 124/2001 del Consell de la
Generalitat Valenciana).

Finalidad
“Posibilitar las condiciones personales y sociales para la convivencia,
participación e integración de las personas afectadas por una drogodependencia
u otro trastorno adictivo en la vida social”
Marco de Actuación
La propia organización y funcionamiento de este tipo de centros, que
exigen la presencia diaria y continuada en los mismos de sus usuarios,
va a posibilitar que un sector de drogodependientes pueda realizar un
tratamiento rehabilitador en su medio social.
Las acciones que desde los Centros de Día se desarrollen en materia
de deshabituación e inserción social, podrán ser complementarias a las
desarrolladas por otros recursos.
PROGRAMAS
Orientación y apoyo terapéutico:
• Intervención psicoterapéutica individualizada.
• Intervención socioterapeútica grupal.
• Seguimiento de tratamientos .
Programas de reinserción:
• Área Formativo Laboral: formación pre-laboral, incorporación
socio-laboral y seguimiento laboral.
• Área Familiar.
• Área de Desarrollo Personal.
• Área de Relaciones Sociales.
• Área de Ocio y Tiempo Libre.
• Área Judicial.
INTEGRACIÓN SOCIAL
Plan Estratégico sobre Drogodependencias y Otros Trastornos Adictivos
95

Plan Estratégico sobre Drogodependencias y Otros Trastornos Adictivos INTEGRACIÓN SOCIAL
96
Resultados y Valoración
RESULTADOS
VALORACIÓN
Aumento del número de plazas existentes y por tanto mayor número
de pacientes atendidos en este tipo de recursos.
Incremento considerable de las solicitudes de demanda por cocaína,
abarcando casi la mitad de las causas de acceso a este tipo de
recursos.
Incremento de pacientes con diagnóstico de patología dual, que
determina la adaptación de los programas terapéuticos.
En cuanto a los objetivos de cobertura asistencial, la valoración
realizada hasta el momento resulta satisfactoria, con una buena
dotación de centros y plazas ofertadas y una línea de continuidad,
en cuanto a la mejora en la distribución territorial de los centros,
para facilitar una mejor accesibilidad.
En cuanto a los objetivos de calidad asistencial la evaluación
plantea dos necesidades básicas:
• Adaptabilidad de los programas terapéuticos a las necesidades
reales de los pacientes.
• Necesidad de mejorar la coordinación entre los equipos
terapéuticos de la Unidades de Conductas Adictivas y los
Centros de Día.

Plan Estratégico 2006-2010: Objetivos Específicos y Acciones
Área de Integración Social: Centros de Día
Garantizar que, en cada Departamento de Salud, exista la oferta
adecuada de plazas para la realización de este tipo de tratamientos.
• Crear los Centros de Día en los Departamentos de Salud con mayor
demanda asistencial.
Adaptación de los programas terapéuticos a las necesidades de los
usuarios.
• Adecuar los programas terapéuticos a la demanda de una nueva
población objeto de atención.
• Dotar al circuito de nuevos itinerarios terapéuticos.
Optimizar la derivación de los pacientes.
• Diseñar cauces de información interactiva entre los centros
solicitantes y los Centros de Día, para mejorar la gestión.
INTEGRACIÓN SOCIAL
Plan Estratégico sobre Drogodependencias y Otros Trastornos Adictivos
97

Plan Estratégico sobre Drogodependencias y Otros Trastornos Adictivos INTEGRACIÓN SOCIAL
98
VIVIENDAS TUTELADAS (VVTT)
Centros residenciales de tipo convencional, sin funciones asistenciales, en
los que se convive de forma autosuficiente y normalizada, donde los internos
asumen funciones propias del mantenimiento del mismo (Art.3, Cáp.
II, Decreto 124/2001 del Consell de la Generalitat Valenciana).
Finalidad
“Alcanzar el mayor grado de autonomía personal y de convivencia,
dentro de un ambiente normalizado situado preferentemente en núcleos
urbanos”
Marco de Actuación
Son viviendas que funcionan como soporte social, dentro del circuito de
atención, a una necesidad de vivienda, de relación, de control y adaptación
a normas establecidas para la convivencia y el desarrollo personal.
Todos los usuarios de las viviendas deben estar atendidos en otros recursos
asistenciales, con su diagnóstico, tratamiento y medidas de seguimiento.
Las Viviendas Tuteladas se dirigen a drogodependientes en proceso de
inserción social generalmente que, aún necesitando determinados apoyos
externos durante un periodo de tiempo, tengan las capacidades necesarias
y suficientes para mantener una convivencia autónoma.

PROGRAMAS
Atención socio-educativa integral: tareas de organización personal
y de convivencia, control por parte de tutores para el mantenimiento
de las normas y las labores domésticas, talleres de habilidades
sociales y mejora de empleo, tiempo libre, etc.
Atención familiar: conseguir y reorientar el apoyo familiar.
Seguimiento de los tratamientos prescritos y de las orientaciones
terapéuticas.
Resultados y Valoración
RESULTADOS
VALORACIÓN
Buena cobertura de este tipo de recursos, alcanzando el 75% de
la demanda existente, aunque existe, año tras año, un aumento
de las solicitudes debido a las necesidades actuales de los usuarios.
Perfil por sustancias: heroína, cocaína y alcohol son los perfiles
mayoritarios de los usuarios que se benefician de las viviendas
tuteladas.
Tras quedar de manifiesto la importancia que este tipo de recursos
tienen como soporte del circuito de atención en este momento,
resulta de enorme importancia, poder incorporar aquellos
grupos de población con una grave situación de exclusión social
que quedan fuera del sistema.
Del mismo modo, el establecer programas diversificados y
adaptados a las necesidades de los usuarios y acordes a los
diagnósticos de los profesionales será uno de los objetivos prioritarios
a valorar en el presente Plan Estratégico.
INTEGRACIÓN SOCIAL
Plan Estratégico sobre Drogodependencias y Otros Trastornos Adictivos
99

Plan Estratégico sobre Drogodependencias y Otros Trastornos Adictivos INTEGRACIÓN SOCIAL
100
Plan Estratégico 2006-2010: Objetivos Específicos y Acciones
Área de Integración Social: Viviendas Tuteladas
Potenciar las plazas en Viviendas Tuteladas existentes.
• Articular medidas para el acceso de aquellos colectivos vulnerables
y en situación de exclusión, como factor de acceso a la incorporación
de programas.
Adaptar los programas desarrollados a las nuevas necesidades
emergentes.
• Programas que contengan nuevos perfiles de usuarios de Viviendas
Tuteladas: redefinición de recursos según las necesidades de usuarios
y profesionales.
• Mercados de trabajo tutelados (itinerarios laborales) coordinados
con otras administraciones.
• Adaptación de las cualificaciones profesionales a las necesidades de
los usuarios de las Viviendas Tuteladas.

7
Área de Valoración y
Apoyo en
Drogodependencias

UNIDADES DE VALORACIÓN Y APOYO EN
DROGODEPENDENCIAS (UVADS).
PROGRAMAS DE INTERVENCIÓN EN COMISARÍAS (PICS).
Integra a aquellos servicios que tienen como función el asesoramiento
y apoyo, a los órganos jurisdiccionales y fuerzas del orden público, en
la valoración de drogodependientes con problemas legales, incluyendo
la atención directa al detenido drogodependiente en comisarías y
juzgados (Art.3, Cáp. II, Decreto 124/2001 del Consell de la Generalitat
Valenciana).
Finalidad
“Ayudar a la administración de justicia y a las personas con problemas
judiciales derivados de su conducta adictiva para que la aplicación de
las medidas de seguridad sean las más adecuadas”
Algunas de las premisas básicas que deben guiar este modelo de atención
serían:
PRINCIPIOS
• Muchas de las personas drogodependientes realizan actividades
marginales y actos delictivos con el único fin de mantener su adicción.
• El tratamiento integral e individualizado, según las distintas necesidades
de cada uno de los pacientes, disminuye de manera importante
los delitos relacionados con la propia adicción.
• La correcta valoración de la dependencia, en cada uno de los
pacientes, permite aplicar las penas y/o medidas de seguridad de
la manera más adecuada o, al menos, menos perjudicial para los
propios pacientes, facilitando su adecuado tratamiento y la consecución
de su reinserción social.
VALORACIÓN Y APOYO
Plan Estratégico sobre Drogodependencias y Otros Trastornos Adictivos
103

Plan Estratégico sobre Drogodependencias y Otros Trastornos Adictivos VALORACIÓN Y APOYO
104
Desde 1997, en la Comunitat Valenciana se han ido creando unidades
específicas formadas por equipos profesionales multidisciplinares para
actuar en dos ámbitos:
• En los Juzgados de guardia: son las Unidades de Valoración y Apoyo
en Drogodependencias.
• En las Comisarías a través de los Programas de Intervención en
Comisarías.
Unidades de Valoración y Apoyo en Drogodependencias: En la
actualidad existen 4 unidades que realizan sus actividades en los
juzgados centrales de guardia de las tres capitales de provincia de
nuestra comunidad.
Desde la tipificación de este tipo de unidades (Decreto 47/1998 del
Consell de la Generalitat Valenciana) como centros y servicios de
actuación en materia de drogodependencias en el ámbito territorial
de la Comunitat Valenciana, se crearon las unidades necesarias para
cubrir los tres juzgados centrales de guardia.
Programas de Intervención en Comisarías: El desarrollo de estos
programas se ha circunscrito a los centros de detención provincial de
las tres capitales de provincia de nuestra comunidad, iniciándose su
actividad en 2000 en la provincia de Valencia.
Marco de Actuación
Los programas y actividades desarrollados van dirigidos a todas aquellas
personas detenidas o con problemas legales y/o judiciales relacionados
con el consumo de sustancias.

PROGRAMAS
Entre sus actividades principales destacan:
• Información-Orientación: sobre las posibilidades a las que puede
optar el detenido dependiendo de su situación.
• Informes de valoración: valoración psicológica y social del
sujeto, valoraciones de síndrome de abstinencia, diagnóstico con
respecto al consumo de drogas, propuesta de plan de tratamiento
más adecuado.
• Informes periciales: posibilidad de declarar como périto sobre
los informes elaborados.
• Informes de seguimiento jurídico del caso.
• Atención socio-sanitaria: tramitación y gestión de prestaciones
sociales, mantenimiento de la relación con la familia, gestión de
acceso a centros de tratamiento.
• Tratar o continuar el tratamiento de los detenidos que presentan
problemas relacionados con el consumo de sustancias.
• Informar, orientar y, en su caso, gestionar la incorporación para
continuar el tratamiento normalizado en la Unidad de Conductas
Adictivas correspondiente.
• Valorar la existencia de dependencia, grado de intoxicación
o síndrome de abstinencia del sujeto en el momento de la
detención.
VALORACIÓN Y APOYO
Plan Estratégico sobre Drogodependencias y Otros Trastornos Adictivos
105

Plan Estratégico sobre Drogodependencias y Otros Trastornos Adictivos VALORACIÓN Y APOYO
106
Resultados y Valoración
RESULTADOS UVAD’S
RESULTADOS PIC’S
Aumento progresivo del número de atenciones realizadas desde
su puesta en funcionamiento en 1997.
Patrón reincidente de consumo: en torno al 60% de los usuarios
atendidos ya habían realizado, al menos, un tratamiento previo por
la sustancia objeto de dependencia.
Las principales sustancias de abuso y/o dependencia que han
causado problemas con la justicia son la cocaína, heroína, cánnabis
y alcohol respectivamente.
Los principales delitos son los referidos a delitos contra el
patrimonio, contra la salud y contra las personas.
Cierre provisional del Programa de Intervención en Comisaría de
Valencia, y por tanto, descenso del número de atenciones a detenidos
con problemas relacionados con el consumo de sustancias.
Perfil de usuarios por sustancias: heroína, cocaína y alcohol son
las sustancias principales causantes de los problemas judiciales
atendidos.
Perfil por demandas: atención por síndrome de abstinencia,
trastornos por ansiedad y traumatismos, abarcan el 63% de los
casos atendidos.

VALORACIÓN UVAD’S y PIC’S
El correcto funcionamiento de las Unidades de Valoración y Apoyo
en Drogodependencias y Programas de Intervención en Comisarías
no sería posible sin la adecuada formación y coordinación entre
los distintos profesionales que participan a los largo del proceso.
Cabe resaltar que, dichas unidades y programas no sólo cumplen con
una función de asesoramiento e información sobre los problemas
jurídico-legales relacionados con el consumo de sustancias, sino
también, se constituyen en el punto de convergencia de los órganos
jurisdiccionales, de los profesionales de los centros y servicios en
materia de drogodependencias y de los propios usuarios y sus
familias.
Es por tanto necesario, seguir reforzando la labor de dichos
profesionales mejorando los canales de comunicación y
coordinación entre las diferentes instancias relacionadas.
VALORACIÓN Y APOYO
Plan Estratégico sobre Drogodependencias y Otros Trastornos Adictivos
107

Plan Estratégico sobre Drogodependencias y Otros Trastornos Adictivos VALORACIÓN Y APOYO
108
Plan Estratégico 2006-2010: Objetivos Específicos y Acciones.
Unidades de Valoración y Apoyo en Drogodependencias.
Programas de Intervención en Comisarías.
• Ampliar la cobertura de atención.
• Creación de nuevas Unidades de Valoración y Apoyo en
Drogodependencias en ciudades con mayor densidad poblacional.
• Reapertura del Programa de Intervención en Comisarías en la ciudad
de Valencia.
• Potenciar la coordinación del resto de recursos con las Unidades
de Valoración y Apoyo en Drogodependencias y los Programas de
Intervención en Comisarías.
• Establecer los canales de intercambio de información con los distintos
equipos para la mejora de la coordinación interdepartamental.
• Ofertar formación en materia de drogodependencias a los
profesionales de la administración de justicia y cuerpos y fuerzas de
seguridad del estado.
• Potenciar la figura de Técnicos Especialistas para el estudio y
diagnóstico de personalidad de drogodependientes relacionados con
la comisión de delitos violentos y, emisión de informes de apoyo
jurídico-penal.

8
Área de Coordinación
Institucional y
Participación Social

COORDINACIÓN INSTITUCIONAL Y PARTICIPACIÓN
SOCIAL.
Define las actuaciones de coordinación institucional para la mejora
de la gestión de los programas y servicios en materia de adicciones, y
promueve la colaboración de la sociedad valenciana desarrollando las
políticas de participación social.
OBJETIVOS
Desde dicha área, se pretende alcanzar una mejor optimización de los
recursos públicos en materia de adiciones, a través de una coordinación
institucional acorde a la actualidad de las nuevas tecnologías. De igual
manera, se establece una política de firme aliento a la participación de los
ciudadanos y de las organizaciones civiles.
Finalidad
Potenciar la coordinación institucional entre la administración del
Consell y las distintas administraciones públicas.
Promover la coordinación con la iniciativa social, adecuadamente
vertebrada.
“Planificar las políticas que faciliten la viabilidad del principio
de coordinación institucional entre las distintas administraciones
públicas y fomento de la participación de la iniciativa social”
COORDINACIÓN
Y PARTICIPACIÓN
Plan Estratégico sobre Drogodependencias y Otros Trastornos Adictivos
111

COORDINACIÓN
Y PARTICIPACIÓN
Plan Estratégico sobre Drogodependencias y Otros Trastornos Adictivos
112
Como estructuras de referencia dentro de dicha área se reconocen:
Estructuras Político-Administrativas de Coordinación Institucional
Órganos de
Participación
Social
• Comisión Interdepartamental: presidida por el President de
la Generalitat y compuesta por los titulares de las Consellerias
con implicación en materia de drogodependencias, así como,
por los presidentes de las tres Diputaciones Provinciales y
actuando como secretario el Comisionado/a del Consell en
materia de drogodependencias.
Resaltan entre sus funciones, establecer los criterios
generales para la coordinación y gestión de la política sobre
drogodependencias, establecer las formas de colaboración con
las instituciones y la sociedad y conocer los planes, programas
y proyectos que, en esta materia, se desarrollen en la Comunitat
Valenciana.
• Comisión Ejecutiva: cuya presidencia recae en el Conseller
de Sanitat, formando parte de la misma un representante de
cada Consellería con rango, al menos, de Director General,
el director del Instituto Valenciano de la Juventud y tres
representantes de la administración local. Su función principal
consiste en la ejecución de los acuerdos adoptados por la
Comisión Interdepartamental.
• Comisionado del Consell en materia de Drogodependencias:
es el órgano personal de asesoramiento, coordinación y control
de las actuaciones que en materia de drogodependencias se
desarrollen en la Comunitat Valenciana, el cargo recae en la
Director/a General de Drogodependencias.
• Consejo Asesor: como órgano colegiado de carácter consultivo,
está compuesto por representantes de la administración
pública (Generalitat y entidades locales) y por representantes
de entidades de la iniciativa social y de las organizaciones
sindicales más representativas.

COORDINACIÓN INSTITUCIONAL
El adecuado desarrollo de un plan integral depende, en gran medida,
de la coordinación de las distintas administraciones públicas que en él
participan en los distintos niveles:
NIVELES
Finalidad
“Vertebración de las distintas administraciones en la consecución de un
fin común dirigido a planificar las políticas de actuación en las distintas
áreas en el campo de las adicciones”
Resultados y Valoración
RESULTADOS
VALORACIÓN
Autonómico: basado en la coordinación institucional entre
departamentos y órganos de la Generalitat, y de ésta con las
distintas administraciones locales, municipio, provincia y
entidades supramunicipales.
Supraautonómico y Estatal: basado en la coordinación con las
distintas comunidades autónomas y con el estado.
Internacional: fomentando los proyectos de cooperación al
desarrollo con contenidos específicos en drogodependencias.
La propia composición, tanto de la Comisión Interdepartamental
como de la Comisión Ejecutiva, por miembros de los niveles más
altos de la Generalitat, ha dificultado que las convocatorias se
realizaran con una fluidez óptima.
A la vista de los resultados obtenidos hasta este momento,
éstos pueden y deben mejorarse con una actuación más ágil y
operativa, por lo que sería recomendable establecer un Comité
Adjunto, compuesto por Técnicos-Coordinadores para impulsar
la actuación del Consejo Asesor como instrumento básico de
coordinación y participación social.
COORDINACIÓN
Y PARTICIPACIÓN
Plan Estratégico sobre Drogodependencias y Otros Trastornos Adictivos
113

COORDINACIÓN
Y PARTICIPACIÓN
Plan Estratégico sobre Drogodependencias y Otros Trastornos Adictivos
114
Plan Estratégico 2006-2010: Objetivos Específicos y Acciones
Área de Coordinación Institucional
Lograr una mayor implicación de cada una de las administraciones
públicas en este cometido.
Potenciar desde la Dirección General de Drogodependencias la
coordinación con todos los niveles de la Administración Pública
(local, provincial, autonómica y estatal), para el desarrollo conjunto
de las actuaciones y programas.
Impulsar el funcionamiento del organigrama de participación
institucional de la Dirección General de Drogodependencias,
especialmente de la Comisión Interdepartamental y de la Comisión
Ejecutiva.
• Adecuar la estructura y funciones de ambas comisiones, a fin de
conseguir una mayor operatividad, y adaptarlas a la estructura actual
del Consell.
• Creación de un Comité Adjunto a la Comisión Interdepartamental
integrado por coordinadores de las distintas Consellerías para agilizar y
optimizar las actuaciones a realizar.
• Establecer reuniones periódicas, con calendario preestablecido, de
ambas comisiones.
• Crear grupos de trabajo por áreas de actuación, dependientes de esas
comisiones.
• Impulso por parte del Comisionado del Consell de aquellas acciones y
programas susceptibles de desarrollo conjunto.
• Potenciar las líneas de actuación prioritarias del Plan Estratégico
2006-2010.

Adecuación del marco normativo sobre Drogodependencias.
• Adecuación de la Ley de la Generalitat Valenciana sobre Drogodependencias
a la Ley Estatal sobre regulación de tabaco y a la nueva
adscripción orgánica de la Dirección General de Drogodependencias.
• Adaptar el Decreto de Acreditaciones a las exigencias detectadas en el
momento actual.
• Actualización de la normativa específica y desarrollo reglamentario de
la misma según las necesidades de cada momento.
Seguimiento y coordinación de la evaluación del Plan Estratégico.
• Promover e impulsar la cooperación internacional en materia de
drogodependencias.
• Promover e impulsar proyectos específicos, acciones singulares
y actividades y proyectos de sensibilización social, formación y
educación en el ámbito de la cooperación internacional al desarrollo,
fundamentalmente con países iberoamericanos en los que se produzca
y comercialice con drogas.
COORDINACIÓN
Y PARTICIPACIÓN
Plan Estratégico sobre Drogodependencias y Otros Trastornos Adictivos
115

COORDINACIÓN
Y PARTICIPACIÓN
Plan Estratégico sobre Drogodependencias y Otros Trastornos Adictivos
116
PARTICIPACIÓN SOCIAL
Para el adecuado desarrollo de las políticas públicas en materia de
drogas, es necesario contar con la participación de la sociedad valenciana
en todas sus vertientes. Estableciendo las medidas oportunas que motiven
la iniciativa social, se conseguirá movilizar a nuestra sociedad ante la
problemática de las drogodependencias, sensibilizando al conjunto de
la población y fomentando la participación activa y coordinada de los
recursos disponibles.
Finalidad
“Fomentar la presencia de la iniciativa social en la elaboración y
formulación de las políticas públicas, en materia de drogas, a fin de
obtener una mejor adecuación a la evolución de la sociedad”
Del mismo modo, es prioritario en este momento, aprovechar los canales
que ofrecen las nuevas tecnologías de la comunicación para obtener una
mejor coordinación con los diferentes agentes sociales organizados en los
distintos niveles:
NIVELES ORGANIZATIVOS
Organizaciones y Entidades: completan la oferta pública, universal
y gratuita, de la prestación de servicios de drogodependencias
en la Comunitat Valenciana.
Movimiento Asociativo: para el fomento y desarrollo de asociaciones
de autoayuda en beneficio de los propios afectados en
las adicciones y sus familiares.
Voluntariado Social: en las actuaciones de prevención, asistencia
e integración social de la persona drogodependiente.

Resultados y Valoración
VALORACIÓN RESULTADOS
El sistema de conciertos y subvenciones establecido por la
Generalitat Valenciana ha permitido:
• Financiación de más de 160 centros y servicios gestionados
por organizaciones, entidades y/o asociaciones, además del
sostenimiento de otros programas de prevención.
• Consolidación e incremento de las Asociaciones de Autoayuda
mediante la implantación de diversas líneas de ayuda para su
mantenimiento.
• Propiciar las condiciones necesarias para que el voluntariado
social, siga desempeñando una labor continuada tanto en la
prevención del consumo de drogas, como en la reinserción de las
personas con problemas adicciones.
Las acciones desarrolladas desde el área de participación social
han permitido la estabilización de los programas y servicios
gestionados por organizaciones, entidades y/o asociaciones,
mediante la consolidación del sistema de financiación público a
través de las nuevas fórmulas de gestión aplicadas.
No obstante, las líneas de acción prioritarias en este momento
deben dirigirse a mantener e incrementar este crecimiento al
objeto de llegar a la excelencia en la gestión pública.
COORDINACIÓN
Y PARTICIPACIÓN
Plan Estratégico sobre Drogodependencias y Otros Trastornos Adictivos
117

COORDINACIÓN
Y PARTICIPACIÓN
Plan Estratégico sobre Drogodependencias y Otros Trastornos Adictivos
118
Plan Estratégico 2006-2010: Objetivos Específicos y Acciones
Área de Participación Social.
Potenciar la red de información y comunicación al CIUDADANO
mediante las nuevas tecnologías.
• Elaboración de una “Carta de Servicios” al objeto de conseguir la
mejora continua de la relación del ciudadano con la Administración y
la excelencia en la prestación de servicios.
• Puesta en marcha de un servicio de atención al usuario On-line.
• Soporte Web: crear un sistema de alerta virtual sobre las actividades/
programas/ acciones a realizar y establecer canales de envío de información
desde la iniciativa social.
• Ofertar la posibilidad de incluir todas las acciones realizadas por la
iniciativa social en dicha Web.
• Mejorar la red de atención presencial al usuario.
• Creación del teléfono autonómico de atención a las drogodependencias.
Fomentar el intercambio de experiencias entre la iniciativa social
a través de:
• Foros de encuentro.
• Publicaciones.
• Cursos y Seminarios .

9
Áreas Transversales
Sistemas de Información y Evaluación
Formación - Investigación

ÁREAS TRANSVERSALES
El dinamismo del fenómeno de las drogodependencias hace necesario
un estudio continuo y una progresiva actualización del conocimiento
sobre patrones, rutas y rituales de consumo, junto con la mejora de la
capacidad prospectiva para detectar la constante aparición de nuevas
sustancias, contextos de uso y adicciones. Estas transformaciones, así
como, la incorporación constante de nuevos profesionales, nos orientan
a impulsar una investigación y formación, y el desarrollo de los sistemas
de información, como actuaciones de carácter transversal de todo el Plan
Estratégico, para que constituyan la principal vía de innovación.
Por innovación debemos entender la capacidad del sistema para
encontrar nuevas aportaciones y adaptarse a los constantes cambios a los
que nos enfrentamos en el ámbito de las drogodependencias, favoreciendo
la capacidad de ver con antelación los resultados, e incorporar a la cultura
de trabajo las nuevas tecnologías de la información y la comunicación. Se
trata pues, de impulsar acciones transformadoras derivadas del desarrollo
de estas nuevas tecnologías.
Finalidad
“Propiciar conocimientos nuevos y sistematizarlos en información
utilizable, así como, apostar decididamente por la divulgación
de los resultados de las investigaciones e incidir, sobre todo, en su
incorporación a través de la formación”
Los sistemas de información y de evaluación son pues, componentes
claves de la toma de decisiones.
En el cambiante mundo de la drogadicción y los trastornos adictivos
–como ya se ha visto- es necesario proveernos de sistemas para la detección
temprana de los cambios a los que nos enfrentamos.
ÁREAS TRANSVERSALES
Plan Estratégico sobre Drogodependencias y Otros Trastornos Adictivos
121

Plan Estratégico sobre Drogodependencias y Otros Trastornos Adictivos ÁREAS TRANSVERSALES
122
En la actualidad, en nuestro contexto de sociedad del conocimiento,
se trata, también, de impulsar acciones transformadoras derivadas
del desarrollo de las nuevas tecnologías de la información y la
comunicación.
SISTEMAS DE INFORMACIÓN Y EVALUACIÓN
Un sistema de información es un conjunto de indicadores que
interactúan entre si para proporcionar una información ordenada y
objetiva sobre un fenómeno complejo, como el de las drogodependencias,
para una adecuada evaluación y toma de decisiones.
Finalidad
“Recoger de forma sistemática determinada información para su
almacenamiento y tratamiento que nos permita establecer la evaluación,
y detectar los cambios de manera más ágil, de modo que faciliten una
intervención temprana frente a las consecuencias y problemas asociados
al consumo de sustancias”
Marco de Actuación
La estructura básica para la recogida ordenada de información en
materia de drogodependencias en la Comunitat Valenciana es el Sistema
Autonómico Valenciano de Información en Adicciones (SAVIA). Dicho
sistema constituye, en nuestro ámbito territorial, la fuente notificadora al
Sistema Estatal de Información Permanente sobre Adicciones a Drogas
(SEIPAD) del Observatorio Nacional sobre Drogas (OED) dentro de la
Delegación del Gobierno sobre el Plan Nacional sobre Drogas.

En el SAVIA se incorporan los tres indicadores del antiguo SEIT
(Sistema Estatal de Información en Toxicomanías) y de su punto notificador
valenciano SAVIT (Sistema Autonómico Valenciano de Información en
Toxicomanías): Indicador Admisión a Tratamiento, Indicador Urgencias
Hospitalarias e Indicador Mortalidad (Muertes RASUPSI o Muertes por
Reacción Aguda a Sustancias Psicoactivas) los cuales se constituyeron
como el primer sistema de notificación y registro de casos homogéneo y
mantenido y aún vigentes para todo el territorio nacional.
Estos tres indicadores se integran en el SAVIA, junto a otros
indicadores (sistema de vigilancia epidemiológica) propios y necesarios
en nuestro ámbito territorial bien para la gestión y valoración de la
actividad en los distintos centros y servicios, o bien para la valoración de
tendencias y hábitos de consumo o de la opinión de los valencianos en
materia de drogodependencias o para la profundización en otros estudios
sectoriales.
ÁREAS TRANSVERSALES
Plan Estratégico sobre Drogodependencias y Otros Trastornos Adictivos
123

Plan Estratégico sobre Drogodependencias y Otros Trastornos Adictivos ÁREAS TRANSVERSALES
124
SAVIA
INDICADORES DE CONSUMO Y OPINIÓN EN LA
COMUNITAT VALENCIANA
• Encuestas Nacionales con muestra representativa en la
Comunitat Valenciana.
• Encuestas propias de la Comunitat Valenciana.
INDICADORES DE PREVENCIÓN
• Indicadores de Prevención en Educación Infantil y Primaria.
• Indicadores de Prevención en Educación Secundaria Obligatoria.
• Otros indicadores de Prevención.
INDICADORES DE LA ACTIVIDAD ASISTENCIAL
(SECAD)
INDICADORES DE ASISTENCIA SANITARIA
• Indicadores de Admisión a Tratamiento.
• Indicadores de Tratamiento con Agonistas Opiáceos.
• Indicador de Tratamiento de Desintoxicación Hospitalaria.
• Indicador de Ingreso y Tratamiento en Unidad de
Deshabituación Residencial.
INDICADORES DE INTEGRACIÓN SOCIAL
• Indicador de Ingreso y Tratamiento en Centro de Día.
• Indicador de Ingreso en Vivienda Tutelada.
INDICADORES DE URGENCIAS HOSPITALARIAS
INDICADOR DE MORTALIDAD
INDICADORES DE LAS ESTRATEGIAS DE EVITACIÓN
Y REDUCCIÓN DE DAÑOS
• Indicadores de Actividad de los Centros de Encuentro y Acogida
INDICADORES JURÍDICO -PENALES
• Indicador de Valoración y Apoyo al Drogodependiente con
problemas judiciales.
• Indicador de Atención a los Drogodependientes atendidos en
Comisarías.
• Otros Indicadores Judiciales, Policiales o Penitenciarios.
ESTUDIOS SECTORIALES

INDICADORES DE CONSUMO Y OPINIÓN EN LA CV
A partir de 1994 se promueve a nivel nacional el desarrollo
de encuestas con la misma metodología que nos permite la
comparabilidad de sus resultados. En estas encuestas participa la
Comunitat Valenciana aumentando la muestra que le corresponde
para que los resultados sean significativos en su ámbito territorial.
Entre ellas tenemos:
• “Encuesta sobre drogas a población escolar” dirigidas a
alumnos entre 14 y 18 años. Bianual, desde 1994, en años pares.
Seis encuestas (1994, 1996, 1998, 2000, 2002, 2004).
• “Encuesta domiciliaria sobre el uso de drogas” dirigidas
a población general entre 15 y 65 años. Bianual, desde 1995,
en años impares. Seis encuestas (1995, 1997, 1999, 2001,
2003, 2005).
Desde 1996, con el objeto de alcanzar el mayor grado posible de
conocimiento del problema, la Generalitat realiza sus propios
estudios:
• “Encuesta domiciliaria sobre el uso de drogas” dirigidas a
población general mayor de 15 años. Bianual, desde 1996, en
años pares. Cinco encuestas (1996, 1998, 2000, 2002, 2004).
• “Encuesta sobre drogas en el ámbito laboral” dirigidas a trabajadores,
parados y empresarios, priorizando los factores de
riesgo y protección. Dos encuestas (1998 y 2005).
• “Encuesta sobre hábitos de juego en la Comunitat Valenciana”
tres estudios realizados (1999, 2001 y 2006).
ÁREAS TRANSVERSALES
Plan Estratégico sobre Drogodependencias y Otros Trastornos Adictivos
125

Plan Estratégico sobre Drogodependencias y Otros Trastornos Adictivos ÁREAS TRANSVERSALES
126
INDICADORES DE PREVENCIÓN
Recogen las actividades de prevención realizadas en nuestro
ámbito territorial, muchas de ellas recabadas mediante memoria
de actividades, desarrolladas a través de las distintas Unidades
de Prevención Comunitaria (UPC), en los diferentes ámbitos de
actuación.
Los indicadores más específicos se han diseñado en lo que se
refiere a la prevención en el ámbito escolar, con la implantación
de controles de gestión en la aplicabilidad de los programas, a cada
uno de los alumnos participantes, en cualquiera de sus dos niveles
de actuación:
• Indicadores de Prevención Escolar en Educación Primaria.
• Indicadores de Prevención Escolar en Educación Secundaria.

INDICADORES DE ACTIVIDAD ASISTENCIAL
El SECAD (Sistema de Evaluación y Calidad Asistencial en
Drogodependencias) es un subsistema que reúne todos los
indicadores de la actividad realizada en los centros asistenciales, de
rehabilitación y de inserción/reinserción social, tales como:
• Indicadores de Asistencia Sanitaria.
• Indicador de Admisión a Tratamiento.
• Indicador de Tratamiento de Mantenimiento con Metadona.
• Indicador de Tratamiento de Desintoxicación Hospitalaria.
• Indicador de ingreso y tratamiento en Unidad de Deshabituación
Residencial.
• Indicadores de Integración Social.
• Indicador de ingreso y tratamiento en Centro de Día.
• Indicador de ingreso en Vivienda Tutelada.
Son, en general, indicadores muy importantes para la gestión de
los recursos, el conocimiento de las características de los pacientes
atendidos y la obtención de resultados relativos al propio tratamiento
(número de solicitudes realizadas, número de pacientes ingresados,
tiempo medio de estancia; características sociodemográficas,
psicopatológicas, toxicológicas de los pacientes; número de altas
terapéuticas, abandonos o expulsiones, etc.).
Incorporamos el Indicador Admisión a Tratamiento en este
apartado porque es un indicador indirecto de la actividad
asistencial de las Unidades de Conductas Adictivas. Recoge el
número de admisiones a tratamiento ambulatorio (“episodios”)
por abuso o dependencia a cualquier sustancia psicoactiva u otras
adicciones no tóxicas atendidas, en un mismo año, en cada uno
de los centros notificadores de la red asistencial pública o privada
financiada por la Generalitat, aunque, su valor operativo se refiere
al número de personas distintas atendidas, al eliminar los episodios
correspondientes a una misma persona. En 1998, aún conservando
ÁREAS TRANSVERSALES
Plan Estratégico sobre Drogodependencias y Otros Trastornos Adictivos
127

Plan Estratégico sobre Drogodependencias y Otros Trastornos Adictivos ÁREAS TRANSVERSALES
128
INDICADORES DE ACTIVIDAD ASISTENCIAL
íntegramente las variables consensuadas a nivel nacional, sufrió
una adaptación propia, aumentándose las áreas de recogida de
información.
La recogida de esta información se produce a través de un programa
informático (UDESHABI), en proceso de actualización con el
Sistema de Información y Gestión en Drogodependencias (SIGED
1.0) que va a permitir la gestión de los mismos desde las propias
unidades asistenciales, intercomunicadas on line con la Dirección
General de Drogodependencias, y su futura integración con el
sistema ABUCASIS II.
El ABUCASIS II consiste en la instauración de una historia
clínica única por paciente atendido de manera ambulatoria en la
Comunidad Valenciana, con la integración de los distintos sistemas
existentes, entre los que se encuentra el SIGED. A ella, se podrá
acceder desde cualquier punto asistencial de dicha red de atención
ambulatoria lo que implica la utilización y acceso a la misma
desde las Unidades de Conductas Adictivas. En la actualidad
algunas UCAs ya están incluidas en este sistema, el cual nos va
a proporcionar los indicadores directos necesarios de la actividad
asistencial que en ellas se desarrolla.

INDICADOR URGENCIAS
HOSPITALARIAS
INDICADOR MORTALIDAD POR REACCIÓN
AGUDA A SUSTANCIAS PSICOACTIVAS
(MUERTE RASUPSI)
Recoge el número anual de episodios de urgencia relacionados
directamente con el consumo “no médico” de sustancias
psicoactivas, motivado dicho consumo por la búsqueda de
sus efectos psíquicos, o por la existencia de dependencia, en
personas entre 15 y 54 años, ambos incluidos.
Nuestra comunidad, salvo algunos años puntuales, no ha
dejado nunca de recoger y notificar los episodios relacionados
con este indicador y, además, con una cobertura estable y
elevada (en torno al 65%).
Recoge el número anual de muertes por reacción adversa aguda
inducida o provocada directamente tras el consumo no médico
e intencional de sustancias psicoactivas, en personas entre los
10 y los 64 años, en un área geográfica dada.
Se excluyen de este indicador todas las muertes en las que no
exista intervención judicial, tras el cruce de las fuentes forenses
y toxicológicas que aportan la pertinente información.
El área geográfica determinada para la recogida de muertes
RASUPSI, en nuestra comunidad, se circunscribe a la ciudad
de Valencia (una de las seis grandes ciudades españolas
monitorizadas a tales efectos desde 1983).
ÁREAS TRANSVERSALES
Plan Estratégico sobre Drogodependencias y Otros Trastornos Adictivos
129

Plan Estratégico sobre Drogodependencias y Otros Trastornos Adictivos ÁREAS TRANSVERSALES
130
INDICADORES DE LA ACTIVIDAD EN
MATERIA DE REDUCCIÓN DE DAñOS
INDICADORES JURIDICO-PENALES
Recoge los datos relacionados con las actividades en materia
de reducción de daños y riesgos relacionados con el consumo
de sustancias psicoativas, en particular las realizadas en los
Centros de Encuentro y Acogida y en las unidades móviles de
actuación en los focos de concentración de consumidores.
Con el objetivo de homogeneizar y unificar la recogida de
información de la actividad, se ha diseñado una hoja de recogida
de datos que nos permite conocer las actuaciones que en ellos
se realizan.
Recogen la información relativa a los pacientes atendidos en
las Unidades de Valoración y Apoyo en Drogodependencias
(UVAD), así como de la atención dispensada a los detenidos
por problemas judiciales relacionados con las drogas (Programas
de Intervención en Comisarías o PIC):
• Modelo UVAD. Indicador de Valoración y Ayuda al Drogodependiente
con problemas judiciales.
• Modelo PIC. Indicador de la atención a los drogodependientes
detenidos en Comisarías.
Ambos indicadores recogen, como notificación y registro de casos,
las características de los pacientes que presentan problemas
legales relacionados con las drogas y/o las drogodependencias,
las sustancias principales que provocan dichos problemas, los
delitos cometidos y las ayudas o actuaciones solicitadas en cada
uno de los casos.

ESTUDIOS SECTORIALES
Estudios dirigidos a profundizar sobre determinados aspectos
que nos permitan disponer de datos relativos a la eficacia y
eficiencia de la atención prestada a los pacientes atendidos:
• “Estudio de seguimiento de casos”
• “Estudios específicos por sustancias”: heroína, cocaína,
alcohol, etc.
• “Estudios de satisfacción y percepción del tratamiento de los
pacientes tratados en las Unidades de Conductas Adictivas de
la Comunitat Valenciana”.
• “Estudios de satisfacción de los usuarios en tratamiento con
metadona”.
• “Estudios de calidad de vida de los pacientes tratados en las
Unidades de Conductas Adictivas”.
• “Estudio de las barreras de accesibilidad al tratamiento”.
Resultados y Valoración
RESULTADOS
Persistencia en el tiempo y cobertura adecuada de los indicadores
de tratamiento, urgencias y mortalidad.
Buena notificación de datos por los profesionales de los centros
de la red de atención pública.
Buena calidad de la información notificada.
Informatización de la recogida de toda la información aunque
de manera dispersa y aislada.
ÁREAS TRANSVERSALES
Plan Estratégico sobre Drogodependencias y Otros Trastornos Adictivos
131

Plan Estratégico sobre Drogodependencias y Otros Trastornos Adictivos ÁREAS TRANSVERSALES
132
VALORACIÓN
La cultura y la experiencia de la Comunitat Valenciana en el
registro y mantenimiento de datos durante años, ha dado unos
resultados suficientes y apropiados, que nos permiten en este
momento programar con garantía las acciones propias de la
política del Consell en materia de drogodependencias y otros
trastornos adictivos.
El objeto actual de esta área de trabajo es completar la
informatización e interconexión de los recursos, no solo
asistenciales, sino también de prevención e integración,
con los servicios centrales de la Dirección General de
Drogodependencias para mejorar su coordinación e integrar
todo el sistema de recogida de datos.

Plan Estratégico 2006-2010: Objetivos específicos y Acciones
Áreas Transversales: Sistemas de Información y Evaluación
Ampliar los actuales indicadores del Sistema Autonómico Valenciano
de Información en Adicciones (SAVIA).
• Incorporar nuevos indicadores relacionados con la oferta de drogas,
las enfermedades infecciosas y las prácticas de riesgo.
• Incorporación de nuevas fuentes declarantes al Sistema Autonómico
Valenciano de Información en Adicciones.
Gestión de la comunicación de los datos on line entre todos los recursos
acreditados entre sí, y con los servicios centrales:
• Completar la incorporación de las unidades asistenciales al sistema
ABUCASIS II, para el análisis a tiempo real de la actividad asistencial.
• Puesta en marcha del SIGED con el objeto de integrar la información
y gestionar y coordinar los tratamientos realizados en los centros sociosanitarios
y de inserción social.
• Integrar el SIGED dentro del sistema ABUCASIS II, formando parte
de la historia única por paciente atendido ambulatoriamente.
Creación de diferentes registros de datos en drogodependencias en la
Comunitat Valenciana.
• Registros de investigadores e investigaciones en drogodependencias y
otros trastornos adictivos, tanto cerradas como en curso.
• Instrumentos validados (encuestas, test, material didáctico, etc.)
ÁREAS TRANSVERSALES
Plan Estratégico sobre Drogodependencias y Otros Trastornos Adictivos
133

Plan Estratégico sobre Drogodependencias y Otros Trastornos Adictivos ÁREAS TRANSVERSALES
134
Impulsar la puesta en marcha del Observatorio Valenciano de las
Drogodependencias y otros Trastornos Adictivos como órgano evaluador,
de seguimiento y observador de la problemática de las drogodependencias
en ámbito territorial.
• Desarrollar el uso de grandes encuestas (muestras amplias y representativas)
combinado con sistemas de recogida de información
rápida.
• Establecer una red de puntos de información para detectar la aparición
de nuevas sustancias, patrones de consumo o contextos de uso.
• Fortalecer un sistema de evaluación de los procesos y resultados.
• Introducir un tercer nivel de indicadores sobre la cantidad y calidad
de la información circulante.
• Mejorar la difusión de la información obtenida a fin de facilitar la
toma de decisiones respecto a las políticas públicas (informes, monográficos,
boletines, web,…).

FORMACIÓN
La formación debe entenderse como un proceso continuo, en el que se
distinguen tres niveles básicos:
NIVELES DE FORMACIÓN
Finalidad
Formación de pregrado: se adquieren los conocimientos,
habilidades y actitudes que permiten la práctica profesional.
Formación de posgrado universitario: especialización de
contenidos en un área concreta del ejercicio profesional.
Formación continua: aprendizaje continuado en relación
a los campos de conocimiento relacionados con la práctica
profesional.
“Garantizar una formación de calidad y adaptada a las necesidades, tanto
de los profesionales que trabajan en el campo de las drogodependencias,
como de los distintos mediadores sociales”
ÁREAS TRANSVERSALES
Plan Estratégico sobre Drogodependencias y Otros Trastornos Adictivos
135

Plan Estratégico sobre Drogodependencias y Otros Trastornos Adictivos ÁREAS TRANSVERSALES
136
Marco de Actuación
Entre, los principales recursos que podemos distinguir en la formación
en materia de drogodependencias destacan:
ESTRUCTURAS DE FORMACIÓN
Dirección General de Drogodependencias. Órgano coordinador,
encargado de detectar las necesidades, velar por la idoneidad
y adecuación de los contenidos y aplicar y/o favorecer la
aplicación de los conocimientos.
FEPAD (Fundación para el Estudio, Prevención y Asistencia
de las Drogodependencias). Fundación pública especializada en
Drogodependencias. Actúa prioritariamente, junto a la Dirección
General, en la formación continuada de los profesionales
de los distintos centros y servicios.
EVES (Escuela Valenciana de Estudios para la Salud). Recurso
propio de la Conselleria de Sanitat, para sus profesionales, que
ofrece la oferta de formación continua, formación continuada y
cursos propios, enfocados a la actualización del conocimiento en
temas de salud.
Universidad y otras entidades (Fundaciones, Institutos de Investigación,
Sociedades Científicas, Colegios Profesionales, etc.)
también desarrollan formación especializada, en muchas ocasiones,
mediante convenios con la Dirección General de Drogodependencias.
IVAP (Instituto Valenciano de Administraciones Públicas). Prioriza
la formación orientada a los conocimientos necesarios para
el correcto desempeño de las funciones, en los distintos puestos
de trabajo de los funcionarios de la Generalitat.

Resultados y Valoración
Debido al gran número de recursos preventivos y asistenciales que
se han puesto en marcha, en su adaptación a la normativa vigente, la
formación en drogodependencias ha venido marcada por la necesidad de
acreditar los conocimientos teórico-prácticos de sus profesionales para la
incorporación a la carrera profesional.
Durante los ocho últimos años, se han realizado aproximadamente
un total de 150 acciones formativas (cursos, seminarios, jornadas, etc.).
Durante los tres primeros años, dichas acciones se centraron en cursos
dirigidos a la acreditación de la formación teórica de los profesionales, y
en menor medida a la realización de cursos y seminarios de actualización
de los conocimientos de los profesionales que desempeñaban sus funciones
en los distintos centros y servicios acreditados, acción esta última
predominante en la formación desarrollada durante los últimos cinco años.
RESULTADOS
Periodo fundamentalmente de formación y de especialización,
que ha cubierto las necesidades para la red, tanto asistencial
como preventiva y de integración social.
Oferta formativa adecuada para la actualización de
conocimientos y reciclaje del personal, sobre todo asistencial,
a través de cursos, reuniones de expertos, debates, así como,
seminarios, jornadas y congresos.
Oferta formativa para la actualización de los conocimientos
específicos para el desempeño de las tareas profesionales de los
distintos centros y servicios socio-sanitarios.
ÁREAS TRANSVERSALES
Plan Estratégico sobre Drogodependencias y Otros Trastornos Adictivos
137

Plan Estratégico sobre Drogodependencias y Otros Trastornos Adictivos ÁREAS TRANSVERSALES
138
VALORACIÓN
La acción formativa debe centrarse en la calidad y la innovación
en dos niveles:
• Ofreciendo a los profesionales conocimientos actualizados
y novedosos, en su preparación para un futuro en constante
cambio.
• Otorgando al ciudadano un papel activo, como destinatario
último de la formación a través del impulso de la divulgación
científica en drogodependencias.
Ante la dificultad actual de encontrar profesionales formados
que puedan desarrollar su actividad, según la normativa vigente,
en los distintos centros y servicios acreditados, la prioridad
para este nuevo periodo debe centrarse en potenciar e incrementar
la formación para la acreditación de futuros profesionales en
materia de drogodependencias.

Plan Estratégico 2006-2010: Objetivos Específicos y Acciones
Áreas Transversales: Formación
Acreditar nuevas estructuras que permitan la formación teórico-
práctica, de todos los profesionales, en especial de los centros y ser-
vicios preventivos y socio sanitarios.
• Impulsar la acreditación de las Unidades de Conductas Adictivas
como centros docentes.
• Acreditar a la Fundación para el Estudio, Prevención y Asistencia
a las Drogodependencias como centro de formación especializado en
drogodependencias.
Garantizar una formación continuada de calidad y actualizada a los
profesionales que trabajan en el campo de las drogodependencias.
• Ofertar anualmente un programa acreditado de formación continua-
da, tras la realización de un estudio que nos permita detectar las nece-
sidades.
• Propiciar la formación de investigadores noveles.
• Impulsar acciones formativas específicas para la especialización en
metodología para la realización de investigación aplicada, y diseño y
evaluación de programas asistenciales.
• Organizar jornadas, encuentros y seminarios, que permitan debatir
temas actuales.
• Elaboración periódica de boletines con información científica ac-
tualizada.
ÁREAS TRANSVERSALES
Plan Estratégico sobre Drogodependencias y Otros Trastornos Adictivos
139

Plan Estratégico sobre Drogodependencias y Otros Trastornos Adictivos ÁREAS TRANSVERSALES
140
Facilitar la formación básica y especializada en drogodependencias
a los distintos colectivos y mediadores sociales, relacionados con
el tema.
• Fomentar y potenciar la formación en drogodependencias a los distintos
profesionales sanitarios, en especial a los de Asistencia Sanitaria.
• Impulsar y favorecer los programas formativos especializados dirigidos
al personal de otros colectivos implicados: personal de servicios
sociales comunitarios, personal de sistemas de protección y reforma
de menores, personal docente, personal de la policía local y autonómica,
etc.
• Fomentar el desarrollo de actuaciones formativas e informativas a
agentes sociales como las organizaciones sindicales, los agentes de salud
laboral, las asociaciones de vecinos, etc.
• Facilitar la información y formación básica en drogodependencias a
madres, padres y voluntariado, así como otros mediadores sociales.
• Desarrollo de actividades de formación, información y sensibilización
a los medios de comunicación.
Fomentar la implantación de la formación en drogodependencias en
los estudios universitarios de pregrado y post-grado.
• Definir las poblaciones prioritarias objeto de formación en
drogodependencias a los estudiantes de carreras relacionadas con la
salud, la educación, los servicios sociales, el ámbito legal y el empleo.
• Promover la incorporación de módulos en drogodependencias en el
conjunto de las universidades valencianas.
• Facilitar la realización del tercer ciclo universitario en drogodependencias.

Facilitar el acceso de los profesionales a los servicios de documentación
especializados en drogodependencias.
• Facilitar el acceso on line al Centro de documentación sobre drogodependencias
y otros trastornos adictivos, así como a otros fondos
documentales especializados en drogodependencias y ciencias sociales
y de la salud.
• Oferta de programas formativos on line para todos los profesionales
implicados o preocupados en el abordaje de las drogodependencias.
• Creación de un Foro de Debate entre los profesionales de la red, bien
sea en el ámbito preventivo, asistencial o de integración social, que
permita tratar temas actuales desde un punto de vista multidisciplinar.
Asegurar una divulgación adecuada hacia los ciudadanos a través de
las nuevas tecnologías y los medios de comunicación.
• Crear mecanismos de comunicación con la ciudadanía: boletín de
noticias, guías informativas, publicaciones divulgativas,…
• Diseñar mecanismos on line para aproximar a la ciudadanía la
información sobre drogodependencias: consultorio interactivo, sitio
web sobre drogodependencias,…
ÁREAS TRANSVERSALES
Plan Estratégico sobre Drogodependencias y Otros Trastornos Adictivos
141

Plan Estratégico sobre Drogodependencias y Otros Trastornos Adictivos ÁREAS TRANSVERSALES
142
INVESTIGACIÓN
Dada la importancia de profundizar en el conocimiento científico
y disponer de evidencias en las cuales basar nuestras actuaciones, es
necesario impulsar el estudio y la investigación básica y aplicada en
materia de drogodependencias y otros trastornos adictivos.
Finalidad
“Fomentar la investigación en materia de drogodependencias y otros
trastornos adictivos en el ámbito de la Comunitat Valenciana, para
asegurar una atención a las drogodependencias eficaz, dinámica e
innovadora”
Marco de Actuación
El apoyo a la creación de recursos en investigación en drogodependencias,
la financiación de proyectos, y la colaboración y cooperación
internacional son las estrategias que se han utilizado para impulsar la
investigación. Ahora bien, la investigación en drogodependencias debe
ser contemplada como una de las funciones básicas a desarrollar por
nuestros profesionales, lo que nos permitirá ganar en calidad, efectividad
y eficiencia, debemos desarrollar nuevos mecanismos.
Durante los últimos años, desde la Dirección General de
Drogodependencias se ha financiado la creación, puesta en marcha y
ayuda en el funcionamiento de estructuras orientadas fundamentalmente
hacia la investigación específica en drogodependencias, tales como:

ESTRUCTURAS DE
INVESTIGACIÓN
INID (Instituto de Investigación en Drogodependencias) de la
Universidad Miguel Hernández de Elche.
IDYCA (Instituto de Drogas y Conductas Adictivas) de la
Universidad Cardenal Herrera – CEU.
Otros grupos de investigación específicos en las distintas
universidades o en centros de excelencia investigadora, a los
cuáles se les financia o se colabora en la financiación de sus
proyectos.
Junto a estas estructuras, también se apoya, a través de las
convocatorias anuales de ayuda a la financiación de proyectos de
investigación, los proyectos presentados por otras personas o grupos
aunque no desarrollen su actividad, de manera específica, en el campo
de las drogodependencias.
Dichas ayudas han sido convocadas/gestionadas por el INID (Instituto
de Investigación en Drogodependencias), por la Dirección General de
Drogodependencias, y en la actualidad por la FEPAD (Fundación para
el Estudio, Prevención y Asistencia a las Drogodependencias).
La colaboración y cooperación internacional propia y específica en
materia de drogodependencias se ha establecido a través de los convenios
con la Organización Mundial de la Salud fundamentalmente.
ÁREAS TRANSVERSALES
Plan Estratégico sobre Drogodependencias y Otros Trastornos Adictivos
143

Plan Estratégico sobre Drogodependencias y Otros Trastornos Adictivos ÁREAS TRANSVERSALES
144
Resultados y Valoración
Durante los últimos ocho años se han financiado, a través de la convocatoria
anual de becas, entorno a 60 proyectos de investigación enmarcados
en las distintas líneas de actuación (epidemiológica, social, básica,
aplicada, etc.).
Fuera de dichas convocatorias, se han desarrollado más de 40 proyectos,
muchos de ellos ejecutados a través de la suscripción de los correspondientes
convenios.
Las debilidades de la investigación en drogodependencias en nuestro
entorno son: estructura dispersa territorialmente, estructura profesional
funcionalmente asistencial, falta de implicación en tareas de investigación
y poca tradición del trabajo en grupo y en red.
VALORACIÓN
Junto con la labor realizada hasta el momento en esta materia,
y para el desarrollo de nuevos mecanismos de actuación de investigación
en drogodependencias, es necesario:
• Proporcionar la formación en metodología de investigación.
• Facilitar la participación de los profesionales en grupos y
redes de investigación.
• Mejorar la accesibilidad a los recursos materiales disponibles.
• Impulsar la multidisciplinariedad y el enfoque de género.
Es por ello, que las líneas de acción en materia de investigación
en drogodependencias deben dirigirse al mantenimiento del impulso
y el esfuerzo investigador, a través de la sostenibilidad de
un flujo continuado de investigadores formados e instruidos, y
la facilitación del acceso de equipos noveles a los recursos y la
infraestructura del soporte básico a la investigación.
Una investigación no sólo guiada para conocer la incidencia
y prevalencia de los consumos de drogas y sus consecuencias,
sino también encaminada a profundizar en los factores o condiciones
asociados a su origen y desarrollo, así como, la orientada
a evaluar la eficacia de las intervenciones.

Plan Estratégico 2006-2010: Objetivos Específicos y Acciones
Áreas Transversales: Investigación
Crear una unidad específica de apoyo a la investigación en la Fundación
para el Estudio, Prevención y Asistencia a las Drogodependencias,
que sea una estructura de gestión de investigación al alcance de los
profesionales.
• Apoyar la gestión de los proyectos de investigación.
• Impulsar las convocatorias de ayuda y financiación a la investigación,
así como líneas de ayudas específicas (a la investigación novel, a los
equipos multidisciplinares,…).
• Priorizar la constitución de equipos multidisciplinares y la formación
de redes en investigación.
• Potenciar la participación de los profesionales en redes de excelencia
de investigación.
Promover y facilitar la aparición de investigadores noveles.
• Apoyar la capacitación investigadora a través de los estudios de tercer
ciclo universitario
• Impulsar la formación de investigadores noveles (metodológica, de
ejecución o de divulgación de resultados)
• Establecer una línea específica de ayudas que potencie los proyectos
de los investigadores noveles.
• Potenciar la integración de los grupos emergentes en los equipos
multidisciplinares.
ÁREAS TRANSVERSALES
Plan Estratégico sobre Drogodependencias y Otros Trastornos Adictivos
145

Plan Estratégico sobre Drogodependencias y Otros Trastornos Adictivos ÁREAS TRANSVERSALES
146
Promover la transferencia de conocimientos e incentivar la difusión
de resultados.
• Impulsar la formación para la correcta comunicación científica de los
trabajos realizados.
• Promover las ediciones científicas y de actualización de
conocimientos.
• Fomentar la divulgación de los trabajos de investigación, así como de
las tesis doctorales.
• Fomentar la realización y publicación de resultados secundarios:
material didáctico-preventivo propio, guías y protocolos de actuación, etc.
• Favorecer la participación de los grupos de investigación valencianos
en eventos científicos relevantes, para la difusión de resultados.
• Asegurar la adecuada comunicación hacia los ciudadanos, que
comporte la comprensión del público del fenómeno de las drogas y de
la propia tarea investigadora.
• Involucrar a los medios de comunicación en las tareas de información
divulgativa.
Profundizar en el conocimiento del fenómeno de las
drogodependencias.
• Impulsar la investigación en drogodependencias como línea de
actuación preferente en el ámbito sanitario y de I+D (Investigación más
Desarrollo).
• Potenciar la competitividad y el uso de otras metodologías científicas
(métodos exploratorios y contextuales, metodologías cualitativas,…)
• Definir como aspecto prioritario en los trabajos de investigación el
enfoque de género.

• Seguir realizando con carácter bianual, durante toda la vigencia
del Plan, encuestas de consumo y opinión hacia las drogas, tanto en
población general como en el ámbito educativo y laboral.
• Realizar estudios sociológicos sobre otras adicciones no químicas
o comportamentales como el juego patológico, también con carácter
bianual.
• Determinar como líneas prioritarias de actuación, las que permitan
valorar los factores de riesgo y protección de una determinada
comunidad, mejorar la efectividad de las medidas asistenciales y de
inserción social y evaluar los programas y actuaciones.
Potenciar la Colaboración y Cooperación Nacional e Internacional
para proyectos innovadores y prioritarios.
• Mantener, y en su caso aumentar, los convenios de colaboración con
organismos internacionales y entidades de investigación de reconocido
prestigio.
• Organizar seminarios y jornadas de ámbito internacional, que
fomenten la interrelación de nuestros investigadores con otros grupos.
• Promover la participación de nuestros investigadores en proyectos
nacionales y transnacionales.
ÁREAS TRANSVERSALES
Plan Estratégico sobre Drogodependencias y Otros Trastornos Adictivos
147

10
Evaluación

En el capítulo dedicado al ámbito de la evaluación, se prioriza la puesta
en marcha del Observatorio Valenciano de Drogodependencias y otros
Trastornos Adictivos como órgano evaluador, de seguimiento y observador
de las problemáticas de las drogodependencias. Dentro de sus actuaciones
estará la realización del Informe Anual, contando con los indicadores
básicos proporcionados por la Dirección General de Drogodependencias
y con la información que él mismo Observatorio produzca.
Los observatorios son una excelente herramienta para transformar la
información en conocimiento. A fin de poder cumplir esa función, al Observatorio
se le dotará de una serie de sistemas de información entre los
que se halla la realización de encuestas periódicas dirigidas a distintos
sectores de población, análisis de los datos aportados por indicadores epidemiológicos,
información procedente de organismos públicos y privados
sobre diversos aspectos concernientes al consumo y tráfico de drogas, así
como, la creación de nuevos instrumentos para la recogida de datos de
información rápida.
Se definirá el acceso y la explotación de los datos procedentes del Sistema
Autonómico Valenciano de Información en Adicciones (SAVIA).
Para poder avanzar en los procesos de evaluación, y a fin de establecer
un proceso de información y registro de las acciones que se realicen, se
revisarán y adaptarán al sistema de indicadores actuales las hojas de registro
de las acciones realizadas, igualmente la revisión y adaptación de los
modelos unificados de las memorias anuales de los centros. A su vez, se
implantarán, de forma progresiva y sistemática, instrumentos de valoración
de la calidad de los servicios.
También estará entre las funciones del Observatorio Valenciano de
Drogodependencias y otros Trastornos Adictivos introducir metodologías
denominadas contextuales o de situación, a fin de profundizar en el
conocimiento del fenómeno de las drogodependencias. Otra apuesta del
Observatorio será establecer una línea de trabajo para detectar las nuevas
tendencias de consumo y facilitar las respuestas a crisis, mediante metodologías
de aproximación rápida y el establecimiento de una red de puntos
que detecten las problemáticas emergentes.
EVALUACIÓN
Plan Estratégico sobre Drogodependencias y Otros Trastornos Adictivos
151

Plan Estratégico sobre Drogodependencias y Otros Trastornos Adictivos EVALUACIÓN
152
ADAPTARSE A LOS CAMBIOS
Un Plan Estratégico debe dotar a la Dirección General de Drogode-
pendencias de habilidad para adaptarse a los cambios. La evaluación nos
permite: obtener un mejor conocimiento de nuestras capacidades, estimular
la actividad en aquellas áreas deficitarias, adecuarse a las nuevas necesidades
o escenarios de intervención emergentes, así como, aumentar la
disponibilidad de datos.
Evaluar es crear valor. El compromiso para fomentar una evaluación
continua se manifiesta en establecer la dedicación de almenos un 3% del
presupuesto total del periodo que ocupa este Plan Estratégico a las actividades
de evaluación.
La evaluación orientada hacia el análisis de los recursos en términos
de eficiencia, saber qué se hace, con qué recursos y, en un segundo nivel
de evaluación, con qué eficacia, es importante. Pero las políticas tienen
que mesurar también su efectividad en términos de impacto, saber cómo y
hasta qué punto se modifica la realidad debido a determinadas acciones.
El problema fundamental al que se enfrenta la evaluación en el ámbito
de las drogodependencias es unir los resultados específicos (consumo
de sustancias, conocimiento y creencias) a las intervenciones planificadas
que proceden de los ámbitos de actuación de la Agència Valenciana de
Salut de la Conselleria de Sanitat, tanto en la prevención de la demanda
como en paliar sus consecuencias mediante los servicios socio-sanitarios.
Además, hemos de tener en cuenta que, en las sociedades actuales, la
información y las comunicaciones juegan un papel central y que una adecuada
información es la base de toda labor preventiva, acción clave en
la lucha contra las drogas. La base científica de dicha información y los
procesos de comunicación que se generan son los principales criterios de
evaluación de la información.

TRES SISTEMAS DE INFORMACIÓN DIFERENCIADOS
Es por ello que hemos establecido como objetivo estratégico, no sólo
fortalecer un sistema de indicadores para la evaluación de los procesos y
de los resultados, sino introducir un tercer nivel de evaluación que recoja y
analice la información generada sobre drogodependencias. Se trata, en el
mismo orden de cosas, de completar el sistema de fuentes de información
disponibles, que es básicamente de carácter cuantitativo, con la implantación
de metodologías cualitativas, sin perder el carácter de sistema que
debe tener el conjunto de instrumentos de evaluación.
• Sistema de Información para la evaluación de los procesos: este
primer sistema va referido a los indicadores de seguimiento y control de
las actividades y servicios realizados o financiados por el Gobierno Valenciano
en materia de Drogodependencias y sobre el cumplimiento de los
objetivos propuestos en el presente Plan Estratégico.
• Sistema de Información para la evaluación de los resultados o del
impacto: esto es, el estudio del impacto de las drogodependencias en la
sociedad. Recoge este sistema la prevalencia de las adicciones, la aparición
de nuevas adicciones y patrones de consumo, así como los contextos
de uso y el estudio de los factores de riesgo y de protección. Además de
un relevante mediador entre las conductas y la información recibida: los
estudios sobre los conocimientos, creencias y actitudes frente a las drogodependencias.
Este sistema se centra en la evaluación del compromiso de
alcanzar la misión de este plan: disminuir la vulnerabilidad frente a las
adicciones y curar o paliar la enfermedad que sufren los afectados por las
drogas y otros trastornos adictivos.
• Sistema de Información para la evaluación de la cantidad y calidad
de la información generada: este sistema incluye la implantación de
técnicas cualitativas de recogida y análisis de datos, el análisis textual y
análisis de los procesos de comunicación y la información proporcionada
por los medios de comunicación, así como el establecimiento de un con-
EVALUACIÓN
Plan Estratégico sobre Drogodependencias y Otros Trastornos Adictivos
153

Plan Estratégico sobre Drogodependencias y Otros Trastornos Adictivos EVALUACIÓN
154
tacto sistematizado y continuo con los profesionales socio-sanitarios y la
creación de nuevos indicadores específicos.
Entendemos que todas las áreas de intervención establecidas en este
plan deben ser evaluadas de forma independiente. De este modo la exposición
del sistema de evaluación distinguirá, en un primer momento,
entre las áreas de intervención que recoge el presente Plan Estratégico:
prevención, asistencia sanitaria, evitación y reducción del daño, integración
social, valoración y apoyo en drogodependencias, coordinación institucional
y participación social y las áreas transversales de formación,
investigación y sistemas de información y evaluación.
En un segundo momento, internamente en cada área, se diferenciaran
los tres sistemas de información propuestos. En los apartados correspondientes
al sistema de información de la evaluación del proceso (el primer
sistema), en tanto que recoge el cumplimiento de los objetivos específicos,
se diferenciarán el conjunto de indicadores y medidas para cada apartado
establecido para las áreas de intervención.
Sin embargo, tanto el segundo –evaluación de los resultados o del impacto-
como el tercero -la evaluación de la cantidad y calidad de la información
generada- los indicadores y los instrumentos de valoración se
establecen de forma genérica para cada una de las áreas de intervención.
Aclarar que, junto con el conjunto de indicadores -donde podamos
establecer la cuantificación- y las razones numéricas que podamos establecer
entre ellos, se implantaran instrumentos de valoración para las actuaciones
y procesos donde no sea adecuado determinar cantidades para
medir los resultados. El fin de estos instrumentos es apoyar la tarea de
contextualización y mejora de la comprensión de las cifras recogidas a
través de los indicadores.

INDICADORES
ÁREA DE PREVENCIÓN
• Nº de Unidades de Prevención Comunitaria.
• Nº de profesionales que trabajan en las Unidades de Prevención Comunitaria.
Prevención Escolar
Indicadores
Evaluación del Proceso
• Nº de programas de prevención escolar: acreditados, aplicados y validados.
• Nº de materiales preventivos distribuidos.
• Nº de centros escolares con programas de prevención en drogodependencias.
• Nº de centros escolares con actividades de prevención en drogodependencias.
• Nº de acciones formativas en prevención para el profesorado.
• Nº de actuaciones de “prevención selectiva” en el alumnado de Bachiller y ciclos
formativos.
• Nº de acciones de aprendizaje interactivo, tanto dentro como fuera del aula.
• Nº de alumnos que han recibido acciones de prevención (cobertura población
escolar).
• Nº de profesionales docentes implicados/asistentes.
• Nº de AMPAS con las que se mantiene contacto.
• Nº de horas de acciones en prevención escolar: carga horaria prevista/carga horaria
real (como valoración comparable y que recoja conjuntamente programas y
talleres sueltos).
Instrumentos de valoración
• Encuesta de valoración, calidad y satisfacción sobre los programas y actividades:
alumnado, profesorado.
• Contabilización de la no aplicación y sondeo sobre las razones de su no aplicación
(tanto a profesionales socio-sanitario en el ámbito de las drogodependencias y
otros trastornos adictivos como a profesionales docentes).
EVALUACIÓN
Plan Estratégico sobre Drogodependencias y Otros Trastornos Adictivos
155

Plan Estratégico sobre Drogodependencias y Otros Trastornos Adictivos EVALUACIÓN
156
Prevención Familiar
Indicadores
• Nº de acciones destinadas a padres y madres.
• Nº de materiales producidos dirigidos a padres y madres.
• Nº de materiales preventivos distribuidos.
• Nº padres y madres implicados/asistentes.
• Nº de niños y jóvenes implicados (como público final de las actuaciones de prevención
familiar).
• Nº de programas de prevención familiar transversales (incluidos en los programas
de prevención escolar, laboral y comunitaria).
Instrumentos de valoración
• Encuesta de valoración, calidad y satisfacción sobre los programas y actividades:
padres y madres.
• Valoración de los programas de prevención familiar transversales (incluidos en
los programas de prevención escolar, laboral y comunitaria).
• Establecimiento de protocolos de coordinación para acciones de prevención
selectiva a través de la familia (sistema de detección precoz de situaciones de
vulnerabilidad familiar y de inadaptación escolar).
Prevención Laboral
Indicadores
• Nº de materiales específicos para el ámbito laboral diseñados y publicados.
• Nº de acciones realizadas en el ámbito laboral.
• Nº de materiales preventivos distribuidos en el ámbito laboral.
• Nº de empresas implicadas en diferentes actuaciones (asesoramiento, identificación
de necesidades, programas de actuación,…).
• Nº de acciones realizadas en el ámbito laboral cuyo contenido sea el de
acciones preventivas con progenitores.
Instrumentos de valoración
• Análisis de la oferta y la demanda de acciones preventivas en el ámbito laboral.
• Valoración de la efectividad de las actuaciones familiares realizadas en el ámbito
laboral.

Prevención Comunitaria
Indicadores
• Nº de municipios con planes municipales, mancomunados o comarcales.
• Nº de campañas de sensibilización (nº de soportes utilizados, nº de materiales
diseñados y distribuidos).
• Cobertura poblacional respecto a la difusión de las campañas.
• Nº de acciones realizadas hacia el público joven.
• Nº de acciones formativas para mediadores sociales.
• Nº de personas participantes en cursos de formación para mediadores.
• Nº de acciones directas con los medios de comunicación social.
Instrumentos de valoración
• Evaluación campañas de sensibilización social.
• Valoración sobre la creación de novedades e innovaciones de aproximación a la
ciudadanía en las campañas y proyectos.
• Contabilización de la no aplicación de planes municipales y sondeo sobre su no
aplicación (tanto a profesionales socio-sanitario en el ámbito de las drogodependencias
y otros trastornos adictivos como a profesionales docentes).
Prevención Selectiva
Indicadores
• Nº de individuos incluidos en programas de prevención selectiva.
• Nº de individuos en seguimiento dentro de programas de prevención selectiva.
• Nº de entidades colaboradoras con programas y actividades en prevención
selectiva.
• Nº de materiales informativos generados y distribuidos.
Instrumentos de valoración
• Evaluación programas de prevención selectiva (detección, captación, aproxima-
ción y actuación preventiva, así como, la adaptación a los diferentes ambientes,
contextos y necesidades).
EVALUACIÓN
Plan Estratégico sobre Drogodependencias y Otros Trastornos Adictivos
157

Plan Estratégico sobre Drogodependencias y Otros Trastornos Adictivos EVALUACIÓN
158
Indicadores
Evaluación de los Resultados
• Prevalencias de consumo de sustancias y otras adicciones en jóvenes (tipologias
de consumos, contextos de uso, abandonos,…).
• Prevalencias de consumo de sustancias y otras adicciones en población laboral
(topologías de consumos, contextos de uso, abandonos,…).
• Prevalencias de consumo de sustancias y otras adicciones en población adulta
(topologías de consumos, contextos de uso, abandonos,…).
• Índice de información divulgada (elementos distribuidos, población destinataria).
Instrumentos de valoración
• Estudios sobre factores de riesgo y factores de protección.
• Estudios sobre conocimientos, creencias y actitudes en jóvenes.
• Sondeos cualitativos de los discursos sociales sobre las drogodependencias y otros
trastornos adictivos en profesionales y población general.
Instrumentos de valoración
Evaluación de la Información
• Análisis de los procesos de comunicación establecidos (canales de distribución,
accesibilidad/barreras a la prevención, análisis de contenido de los materiales
utilizados en prevención, los mensajes y sus contextos, análisis de los mensajes
utilizados y sus contextos, usabilidad de los materiales interactivos,…).
• Estudios de opinión de los profesionales de atención primaria sobre las acciones
de prevención de las drogodependencias y otros trastornos adictivos desarrolladas.
• Valoración cambios cuantitativos y cualitativos de la oferta y la demanda de actuaciones
preventivas.
• Análisis del tratamiento de la información en los medios de comunicación
social.

ÁREA DE ASISTENCIA SANITARIA
Evaluación del Proceso
Unidades de Conductas Adictivas (UCAs)
Indicadores
• Nº de Unidades de Conductas Adictivas.
• Grado de cumplimiento de la creación de nuevas Unidades de Conductas Adictivas.
• Nº de profesionales que trabajan en Unidades de Conductas Adictivas.
• Incremento del nº de profesionales trabajando en las Unidades de Conductas
Adictivas, en relación a la densidad poblacional y demanda asistencial.
• Nº de nuevas demandas a tratamiento en Unidades de Conductas Adictivas.
• Nº de pacientes totales en tratamiento en las Unidades de Conductas Adictivas.
• Nº de guías/protocolos de derivación realizados y utilizados en Unidades de
Conductas Adictivas.
• Índice de derivación a los distintos recursos asistenciales.
• Índice de retención al tratamiento en las diferentes Unidades de Conductas Adictivas.
• Nº de asistencia a juicios en calidad de peritos de los profesionales de las Unidades
de Conductas Adictivas.
• Nº de informes elaborados por profesionales de las Unidades de Conductas Adictivas.
Instrumentos de valoración
• Acuerdos sobre los protocolos de actuación y derivación entre los recursos sani-
tarios y socio-sanitarios que abordan la problemática de las drogodependencias
y otras adicciones.
• Evaluación de la calidad del servicio en asistencia a las dependencias (usuarios,
familias y profesionales).
• Valoración de las actuaciones para la adaptación terapéutica a la demanda asistencial.
EVALUACIÓN
Plan Estratégico sobre Drogodependencias y Otros Trastornos Adictivos
159

Plan Estratégico sobre Drogodependencias y Otros Trastornos Adictivos EVALUACIÓN
160
Programas de Mantenimiento con Metadona
Indicadores
• Nº de centros prescriptores, elaboradores y administradores de metadona.
• Nº de profesionales que trabajan en los centros prescriptores, elaboradores y administradores
de metadona.
• Nº de solicitudes de demanda a tratamiento en Programas de Mantenimiento
con Metadona.
• Nº total de pacientes en tratamiento con metadona.
• Nº nuevos de usuarios en Programas de Mantenimiento con Metadona.
• Tiempo medio de estancia en tratamiento.
• Índice de retención en tratamiento y tipología de altas.
• Dosis media de mantenimiento en los Programas de Mantenimiento con Metadona.
• Nº de guías/protocolos de derivación realizados y utilizados en Unidades de
Conductas Adictivas.
Instrumentos de valoración
• Evaluación de la calidad del Programa de Mantenimiento con Metadona (usuarios,
familias y profesionales).
• Valoración de las actuaciones.
Unidades de Desintoxicación Hospitalaria (UDHs)
Indicadores
• Nº de Unidades de Desintoxicación Hospitalaria.
• Grado de cumplimiento de la creación de nuevas Unidades de Desintoxicación
Hospitalaria.
• Nº de profesionales que trabajan en Unidades de Desintoxicación Hospitalaria.
• Nº de nuevas demandas a tratamiento en Unidades de Desintoxicación Hospitalaria.
• Nº de personas totales en tratamiento en Unidades de Desintoxicación Hospitalaria.
• Estancia media en Unidades de Desintoxicación Hospitalaria.
• Nº de guías/protocolos de derivación y reducción de estancia media sin perjuicio
terapéutico realizados y utilizados en UDHs.

• Índice de retención al tratamiento en las diferentes Unidades de Desintoxicación
Hospitalaria y tipología de altas.
• Nº de Unidades de Patología Dual.
• Grado de cumplimiento de la creación de nuevas Unidades de Patología Dual.
• Nº de profesionales que trabajan en Unidades de Patología Dual.
• Nº de nuevas demandas a tratamiento en Unidades de Patología Dual.
• Nº de personas totales en tratamiento en Unidades de Patología Dual.
Instrumentos de valoración
• Valoración de protocolos para reducir la estancia media sin perjuicio terapéutico.
• Evaluación de la calidad del servicio en asistencia las dependencias (usuarios,
familias y profesionales).
Unidades de Deshabituación Residencial (UDRs)
Indicadores
• Nº de Unidades de Deshabituación Residencial.
• Grado de cumplimiento de la creación de nuevas Unidades de Deshabituación
Residencial.
• Nº de profesionales que trabajan en Unidades de Deshabituación Residencial.
• Nº de nuevas demandas a tratamiento en Unidades de Deshabituación Residencial.
• Nº de personas totales en tratamiento en Unidades de Deshabituación Residencial.
• Estancia media en Unidades de Deshabituación Residencial.
• Nº de guías/protocolos de derivación con los programas de reinserción social y
reducción de estancia media sin perjuicio terapéutico realizados y utilizados en
Unidades de deshabituación Residencial.
• Índice de retención al tratamiento en las diferentes Unidades de Deshabituación
Residencial y tipología de altas.
Instrumentos de valoración
• Valoración de protocolos para reducir la estancia media sin perjuicio terapéutico.
• Evaluación de la calidad del servicio en asistencia las dependencias (usuarios,
familias y profesionales).
EVALUACIÓN
Plan Estratégico sobre Drogodependencias y Otros Trastornos Adictivos
161

Plan Estratégico sobre Drogodependencias y Otros Trastornos Adictivos EVALUACIÓN
162
Indicadores
Evaluación de los Resultados
• Nº de personas admitidas a tratamiento en los circuitos de asistencia sanitaria
(UCAs, UDHs, UDRs).
• Índices de retención en los niveles asistenciales.
• Razón entre desintoxicaciones iniciadas y concluidas.
• Indicadores de morbilidad y mortalidad.
Instrumentos de valoración
• Comparación prevalencias de consumos y admisiones a tratamiento.
Instrumentos de valoración
Evaluación de la Información
• Índice de accesibilidad a los centros socio sanitarios (derivaciones, relaciones
con atención primaria).
• Estudios de opinión de los profesionales sanitarios (todos los niveles) en atención
las drogodependencias y otros trastornos adictivos.
• Valoración de los cambios cuantitativos y cualitativos de la oferta y la demanda
de actuaciones sanitarias.
ÁREA DE EVITACIÓN Y REDUCCIÓN DEL DAÑO
Evaluación del Proceso
Centros de Encuentro y Acogida (CEAs)
• Nº de Centros de Encuentro y Acogida.
• Nº de profesionales que trabajan en Centros de Encuentro y Acogida.
• Grado de cumplimiento en la creación de Centros de Encuentro y Acogida.
• Nº de atenciones realizadas en Centros de Encuentro y Acogida.
• Nº de usuarios captados en Centros de Encuentro y Acogida.
• Índice de derivación a otros tratamientos o recursos.

• Nº de unidades móviles en funcionamiento.
• Nº de kilts de inyección segura distribuidos.
• Índice de intercambio entre jeringuillas entregadas y recogidas.
• Nº de kilts de sexo más seguro distribuidos.
• Nº de intervenciones realizadas.
Indicadores
Evaluación de los Resultados
• Estructuras farmacéuticas implicadas en el tratamiento con metadona.
• Nº de individuos drogodependientes con problemas de VIH en tratamiento conjunto
de ambas patologías con agonistas opiáceos y antiretrovirales.
Instrumentos de valoración
• Revisión de criterios de utilización seguidos para el desarrollo de programas de
sustitución y revisión de los criterios de perfil bajo, medio y alto umbral.
Instrumentos de valoración
Evaluación de la Información
• Índice de accesibilidad al Programa de Mantenimiento con Metadona y Centros
de Encuentro y Acogida (capacidad de acceso a nuevos grupos de población con
situaciones de alta exclusión social).
• Estudios de opinión de los profesionales sanitarios (todos los niveles) en atención
las drogodependencias.
• Valoración cambios cuantitativos y cualitativos de la oferta y la demanda del
Programa de Mantenimiento de Metadona.
• Evaluación de la calidad del servicio en los Centros de encuentro y Acogida
(usuarios, familias y profesionales).
EVALUACIÓN
Plan Estratégico sobre Drogodependencias y Otros Trastornos Adictivos
163

Plan Estratégico sobre Drogodependencias y Otros Trastornos Adictivos EVALUACIÓN
164
Centros de Día (CDs)
Indicadores
ÁREA DE INTEGRACIÓN SOCIAL
Evaluación del Proceso
• Nº de Centros de Día.
• Grado de cumplimiento de la creación de nuevos Centros de Día.
• Nº de profesionales que trabajan en Centros de Día.
• Nº de solicitudes de demanda a tratamiento en Centros de Día.
• Nº de personas totales en tratamiento en Centros de Día.
• Estancia media en Centros de Día.
• Índice de retención al tratamiento en Centros de Día y tipologia de altas
Instrumentos de valoración.
• Evaluación de la calidad del servicio en los Centros de Día (usuarios, familias
y profesionales).
• Valoración de las actuaciones para la adaptación terapéutica a la nueva población.
• Acciones realizadas para optimizar la derivación a los Centros de Día.
Viviendas Tuteladas (VVTT)
Indicadores
• Nº de Viviendas Tuteladas.
• Grado de cumplimiento de la creación de nuevas Viviendas Tuteladas.
• Nº de profesionales que trabajan en Viviendas Tuteladas.
• Nº de plazas ofertadas en Viviendas Tuteladas.
• Nº de solicitudes de plaza en Viviendas Tuteladas.
• Nº de personas totales en régimen de estancia en Viviendas Tuteladas.
• Estancia media en Viviendas Tuteladas.
• Índice de retención en Viviendas Tuteladas y tipologia de altas.
• Nº de actuaciones realizadas para la adaptación a las cualificaciones profesionales
y a los Mercados de Trabajo Tutelados.

Instrumentos de valoración
• Evaluación de la calidad del servicio en Viviendas Tuteladas (usuarios, familias
y profesionales).
Indicadores
Evaluación de los Resultados
• Índice de incremento de plazas ofertadas en los programas de integración social.
Instrumentos de valoración
• Adaptación de la normativa vigente y los programas de integración social a los
nuevos perfiles.
• Valoración de las entidades que colaboran en Programas de Integración Social.
Instrumentos de valoración
Evaluación de la Información
• Índice de accesibilidad de la oferta de servicios de los centros de integración
social.
• Estudios de opinión de los profesionales sanitarios (todos los niveles) en aten-
ción las drogodependencias para su derivación a centros no sanitarios.
• Valoración de los cambios cuantitativos y cualitativos de la oferta y la demanda
de centros de integración social.
EVALUACIÓN
Plan Estratégico sobre Drogodependencias y Otros Trastornos Adictivos
165

Plan Estratégico sobre Drogodependencias y Otros Trastornos Adictivos EVALUACIÓN
166
ÁREA DE VALORACIÓN Y APOYO EN DROGODEPENDENCIAS
Evaluación del Proceso
Unidades de Valoración y Apoyo en Drogodependencias (UVADs)
Programas de Intervención en Comisarías (PICs)
Indicadores
• Nº de usuarios atendidos en Unidades de Valoración y Apoyo en Drogodepen-
dencias.
• Nº de usuarios atendidos en Programas de Intervención en Comisarías.
• Tipología de demandas realizadas en Unidades de Valoración y Apoyo en Drogodependencias.
• Tipología de demandas realizadas en Programas de Intervención en Comisarías.
• Actuaciones realizadas en Unidades de Valoración y Apoyo en Drogodependencias.
• Actuaciones realizadas en Programas de Intervención en Comisarías.
• Tipología de sustancias que originan la demanda.
• Nº de derivaciones a otros servicios.
• Nº de informes periciales realizados de profesionales de las Unidades de Valoración
y Apoyo en Drogodependencias y Programas de Intervención en
Comisarías.
• Nº de asistencias de profesionales de las Unidades de Valoración y Apoyo en
Drogodependencias y Programas de Intervención en Comisarías a juicios, en
calidad de peritos.
Instrumentos de valoración
• Evaluación de la calidad de los Programas de Valoración y Apoyo en drogode-
pendencias (usuarios, familias y profesionales).

Indicadores
• Grado de cobertura alcanzada.
Instrumentos de valoración.
Evaluación de los Resultados
• Valoración de las reincidencias de los jóvenes implicados en los programas de
Valoración y Apoyo en drogodependencias.
Instrumentos de valoración
Evaluación de la Información
• Registro y análisis de los materiales y contenidos formativos.
ÁREA DE COORDINACIÓN INSTITUCIONAL Y
Coordinación institucional
Indicadores
PARTICIPACIÓN SOCIAL
Evaluación del Proceso
• Nº de procesos abiertos/realizados conjuntamente con otros niveles de la Admi-
nistración Pública.
• Nº de reuniones de la Comisión Interdepartamental y de la Comisión Ejecutiva.
• Grado de cumplimiento en la creación Comité Adjunto a la Comisión Interdepartamental.
• Nº de reuniones del Comité Adjunto a la Comisión Interdepartamental.
• Nº de informes técnicos demandados por los órganos colegiados.
• Nº de grupos de trabajo creados.
• Nº de actuaciones realizadas con entidades nacionales e internacionales.
EVALUACIÓN
Plan Estratégico sobre Drogodependencias y Otros Trastornos Adictivos
167

Plan Estratégico sobre Drogodependencias y Otros Trastornos Adictivos EVALUACIÓN
168
Instrumentos de valoración
• Nivel de coordinación y participación en las estructuras de participación.
Participación social
Indicadores
• Grado de cumplimiento en la elaboración de la “Carta de Servicios”.
• Nivel de cumplimiento de la “Carta de Servicios”.
• Grado de cumplimiento en la creación del Servicio de Atención on line.
• Grado de cumplimiento en la puesta en marcha del Teléfono Autonómico de
Atención a las Drogodependencias.
• Nº de campañas (de sensibilización, de información,…) y el nº de soportes, de
materiales,…
Indicadores
Evaluación de los Resultados
• Nº de contactos establecidos con la ciudadanía: atención on line, teléfono de
atención a las drogodependencias, reclamaciones, consultas web,…
• Índice de utilización de los servicios creados: atención on line, teléfono de
atención a las drogodependencias, web,…
Instrumentos de valoración
• Estudio sobre el conocimiento, grado de satisfacción y valoración de las institu-
ciones y servicios prestados por la Dirección General de Drogodependencias.
• Valoración de la capacidad de seguimiento del Plan Estratégico.
• Actuaciones conducentes a las adecuaciones, adaptaciones y actualizaciones de
la normativa vigente.

Instrumentos de valoración
Evaluación de la Información
• Análisis de las actas de las reuniones de coordinación institucional y participa-
ción social.
• Análisis de los contenidos de la información distribuida a través de los mecanis-
mos creados de participación social.
ÁREAS TRANSVERSALES
Evaluación de Procesos
Sistemas de Información y Evaluación
Indicadores
• Nº de indicadores nuevos incorporados al sistema de información.
• Nº de nuevas fuentes declarantes.
• Nº de encuestas y estudios sectoriales realizados.
• Grado de cumplimiento en la incorporación de las unidades asistenciales al sistema
ABUCASIS II.
• Grado de cumplimiento de la puesta en marcha SIGED.
• Integración del SIGED en el sistema ABUCASIS II.
• Nº de registros: de instrumentos validados en drogodependencias, de investigaciones
e investigadores de la Comunitat Valenciana.
• Grado de cumplimiento de la integración de las fuentes de información en el
SIGED.
• Grado de cumplimiento en la puesta en marcha del Observatorio Valenciano de
las Drogodependencias y otros Trastornos Adictivos.
Instrumentos de valoración
• Valoración de la calidad y relevancia de las novedades en evaluación (indicado-
res y fuentes de información, metodologías,…)
• Valoración del sistema de registro de las diferentes actuaciones.
EVALUACIÓN
Plan Estratégico sobre Drogodependencias y Otros Trastornos Adictivos
169

Plan Estratégico sobre Drogodependencias y Otros Trastornos Adictivos EVALUACIÓN
170
Formación
Indicadores
• Nº de módulos/cursos de pre-grado ofertados/realizados (horas, asistentes).
• Nº de titulaciones universitarias que incorporan formación especifica en drogodependencias
y otros trastornos adictivos.
• Nº de módulos/cursos de post-grado ofertados/realizados (horas, asistentes).
• Nº de centros y cursos acreditados destinados a los profesionales de la Comunitat
Valenciana.
• Nº de cursos de formación continua y continuada ofertados/realizados (horas,
asistentes).
• Nº de jornadas, seminarios, encuentros, debates, etc. realizados.
• Nº de acciones formativas dirigidos a Agentes y Mediadores Sociales.
• Grado de cumplimiento de la Unidad de Formación de la Fundación para el
Estudio, Prevención y Asistencia a las Drogodependencias.
Instrumentos de valoración
• Evaluación de la calidad de los cursos y programas de formación y de las necesidades
formativas.
• Valoración oferta formativa on line y creación de mecanismos on line.
Investigación
Indicadores
• Nº de estudios e investigaciones financiadas/realizadas por investigadores y profesionales
en la Comunitat Valenciana.
• Nº de acciones realizadas de apoyo a la investigación (becas, apoyo a investigadores
noveles, investigación multidisciplinar,…) y presupuesto destinado a
Investigación en Drogodependencias.
• Nº de convenios de colaboración en materia de investigación.
• Nº de actuaciones desarrolladas para la difusión de la información metodológica
y científica (formación en metodología, boletines, revista,…).
• Nº de tesis iniciadas/presentadas sobre drogodependencias y otros trastornos
adictivos.
• Grado de cumplimiento de la creación Unidad de Apoyo a la Investigación en la
Fundación para el Estudio, Prevención y Asistencia a las Drogodependencias.
• Nº de investigadores en proyectos/redes nacionales e internacionales.

Instrumentos de valoración
• Valoración de las convocatorias de apoyo a la investigación y a la investigación
novel.
• Valoración de la investigación desarrollada en la Comunitat Valenciana en mate-
ria de drogodependencias. Relevancia de la investigación evaluativa.
• Valoración de la formación en metodología de investigación y comunicación
científica.
• Valoración del impulso dado a la investigación social y multidisciplinar.
Indicadores
Evaluación de los Resultados
• Nº de informes evaluativos emitidos.
• Nº de publicaciones realizadas: monográficos, dossier, reuniones de consenso.…
• Nº de publicaciones firmadas por investigadores y profesionales que desarrollan
su trabajo en la Comunitat Valenciana.
• Grado de formación alcanzado por los profesionales valencianos en drogodependencias.
Instrumentos de valoración
• Valoración de la difusión y divulgación científica realizada así como de la dina-
mización de la investigación, formación y participación en redes de excelencia,
Instrumentos de valoración
Evaluación de la Información
• Valoración de la nueva información recogida (nuevos indicadores, fuentes, sis-
temas de recogida de la información,..) y su aportación al sistema de evaluación
en drogodependencias y otros trastornos adictivos.
• Análisis de contenido de la información formativa.
EVALUACIÓN
Plan Estratégico sobre Drogodependencias y Otros Trastornos Adictivos
171

11
Presupuestos

La dotación económica del Plan Estratégico sobre Drogodependencias
y otros Trastornos Adictivos 2006-2010 se ha estructurado por áreas de
actuación, lo que permitirá ajustes anuales de acuerdo con las prioridades
que en cada momento presenten mayor urgencia en su ejecución.
La consignación presupuestaria de sus áreas actuación parte de un
presupuesto realista, en una línea de incremento constante pero a su vez
objetiva y veraz.
El presupuesto global del Plan durante el período de su vigencia es de
115.551.955 euros, distribuidos en las siguientes áreas de actuación:
• Área de Prevención: 17.956.773 euros (15,54% del presupuesto).
• Área de Asistencia Sanitaria: 38.259.252 euros (33,11% del presupuesto).
• Área de Integración Social: 36.017.544 euros (31,17% del presupuesto).
• Área de Coordinación Institucional y Participación Social: 8.111.747
euros (7,02% del presupuesto).
• Área de Formación e Investigación: 11.196.984 euros (9,69% del presupuesto).
• Área de Evaluación: 4.009.653 euros (3,47% del presupuesto).
(ver Cuadro 1 Presupuesto)
PRESUPUESTOS
Plan Estratégico sobre Drogodependencias y Otros Trastornos Adictivos
175

Plan Estratégico sobre Drogodependencias y Otros Trastornos Adictivos PRESUPUESTOS
176
Cuadro 1

12
Anexos

NORMATIVA VALENCIANA EN MATERIA DE DROGODEPENDEN-
CIAS Y OTROS TRASTORNOS ADICTIVOS
• Decreto Legislativo 1/2003, de 1 de abril, del Consell de la Generalitat, por el
que se aprueba el texto refundido de la Ley sobre Drogodependencias y otros
Trastornos Adictivos, modificado parcialmente por la Ley 14/2005, de 23 de
diciembre, de la Generalitat, de Medidas Fiscales, de Gestión Financiera y Administrativa,
y de Organización de la Generalitat.
• Ley 3/2003, de 6 de febrero, de Ordenación Sanitaria de la Comunidad Valen
ciana.
• Ley 4/2005, de 17 de junio, de la Generalitat, de Salud Pública de la Comuni
dad Valenciana.
• Decreto 25/2005, de 4 de febrero, del Consell de la Generalitat, por el que se
aprueban los Estatutos reguladores de la Agencia Valenciana de Salud.
• Decreto 26/2005, de 4 de febrero, del Consell de la Generalitat, por el que se
aprueba el Reglamento Orgánico y Funcional de la Conselleria de Sanidad.
• Decreto 238/1997, de 9 de septiembre, del Gobierno Valenciano, por el que
se constituyen los órganos consultivos y de asesoramiento en materia de Drogodependencias
y otros Trastornos Adictivos, modificado parcialmente≠por el Decreto
136/2001, de 26 de julio, y por el Decreto 186/2005, de 2 de diciembre.
• Decreto 124/2001, de 10 de julio, del Gobierno Valenciano, sobre Registro y
Acreditación de Centros y Servicios de Atención y Prevención de las Drogodependencias
y otros Trastornos Adictivos, en la Comunidad Valenciana.
• Decreto 98/1998, de 14 de julio, del Gobierno Valenciano, por el que se aprue
ba el reglamento orgánico y funcional de las estructuras político-administrativas
en materia de Drogodependencias y otros Trastornos Adictivos, modificado por
el decreto 109/2001, de 12 de junio, del Gobierno Valenciano.
ANEXOS
Plan Estratégico sobre Drogodependencias y Otros Trastornos Adictivos
179

Plan Estratégico sobre Drogodependencias y Otros Trastornos Adictivos ANEXOS
180
• Decreto 57/1998, de 28 de abril, del Gobierno Valenciano, por el que se esta
blecen las normas reguladoras de la inclusión de mensajes de advertencia sobre
la peligrosidad del uso o abuso de bebidas alcohólicas y del tabaco en la publicidad
de estos productos.
• Decreto 51/1999, de 30 de marzo, del Gobierno Valenciano, por el que se aprue
ba el reglamento que regula las normas a las que deben someterse los conciertos
a realizar por la administración de la Generalitat Valenciana con los centros de
iniciativa social de titularidad privada.
• Decreto 78/1999, de 1 de junio, del Gobierno Valenciano, por el que se esta
blecen los criterios básicos para la acreditación de los programas de prevención
en drogodependencias y otros trastornos adictivos, y se constituye el Comité
Técnico de Prevención de las Drogodependencias de la Comunidad Valenciana.
• Decreto 110/2001, de 12 de junio, del Gobierno Valenciano, por el que se crea
el Observatorio Valenciano sobre Drogodependencias y otros Trastornos Adictivos.
• Decreto 57/2006, de 21 de abril, del Consell, por el que se desarrolla, en el ámbi
to de la Comunidad Valenciana, la Ley 28/2005, de 26 de diciembre, de medidas
sanitarias frente al tabaquismo y reguladora de la venta, el suministro, el
consumo y la publicidad de los productos del tabaco.
• Orden de 7 de julio de 1997, de la Conselleria de Sanidad, por la que se crean
las Unidades de Conductas Adictivas, en determinadas Áreas de Salud de la
Comunidad Valenciana.
• Orden de 16 de diciembre de 2005, de la Conselleria de Sanidad, por la que se
establecen las bases reguladoras para la concesión de subvenciones en materia
de atención y prevención de las drogodependencias y otros trastornos adictivos,
durante el ejercicio del 2006.

• Orden de 16 de marzo de 2005, de la Conselleria de Sanidad, por la que se efec
túa convocatoria pública de conciertos para plazas asistenciales en determinados
centros de atención y/o prevención de drogodependencias para el período
2005-2008, al amparo de las bases generales contenidas en la Orden de la Conselleria
de Bienestar Social de 27 de noviembre de 2000.
• Plan Autonómico Valenciano sobre Drogodependencias y otros Trastornos
Adictivos 1999-2002
OTRA NORMATIVA VALENCIANA DE INTERÉS
• Ley 4/1993, de 20 de diciembre, del Deporte de la Comunidad Valenciana.
• Ley 1/1994, de 28 de marzo, de Salud Escolar.
• Ley 7/1994, de 5 de diciembre, de Protección de la Infancia.
• Ley 5/1997, de 25 de junio, por la que se regula el sistema de servicios sociales
en el ámbito de la Comunidad Valenciana.
• Ley 6/1998, de 22 de junio, de Ordenación Farmacéutica de la Comunidad
Valenciana.
• Ley 4/2001, de 19 de junio, de la Generalitat, del Voluntariado.
• Ley 7/2001, de 26 de noviembre, Reguladora de la Mediación Familiar en el
ámbito de la Comunidad Valenciana.
• Ley 1/2003, de 28 de enero, de la Generalitat, de derechos e información al
paciente de la Comunidad Valenciana.
• Ley 9/2003, de 2 de abril, de la Generalitat, para la igualdad entre mujeres y
hombres.
• Plan Estratégico de la Agencia Valenciana de Salud 2005-2009.
• Plan de Salud de la Comunidad Valenciana 2005-2009.
ANEXOS
Plan Estratégico sobre Drogodependencias y Otros Trastornos Adictivos
181

Plan Estratégico sobre Drogodependencias y Otros Trastornos Adictivos ANEXOS
182
• Decreto 168/1997, de 13 de mayo, del Gobierno Valenciano, por el que se aprue
ba el I Plan del SIDA de la Comunidad Valenciana.
NORMATIVA DE ÁMBITO INTERNACIONAL
• Estrategia Europea en materia de lucha contra la droga 2005-2012.
• Plan de Acción de la Unión Europea en materia de lucha contra la droga 2005-
2008, de 8 de julio de 2005.
NORMATIVA DE ÁMBITO ESTATAL
• Real Decreto 1911/1999, de 17 de diciembre, por el que se aprueba la estrategia
nacional sobre drogas para el período 2000-2008.
• Plan de Acción sobre Drogas 2005-2008.

• Pla d’Acció sobre Drogues 2005-2008.
cional sobre drogues per al període 2000-2008.
• Reial Decret 1.911/1999, de 17 de desembre, pel qual s’aprova l’estratègia na-
NORMATIVA D’ÀMBIT ESTATAL
de 8 de juliol de 2005.
• Pla d’Acció de la Unió Europea en matèria de lluita contra la droga 2005-2008,
• Estratègia Europea en matèria de lluita contra la droga 2005-2012.
NORMATIVA D’ÀMBIT INTERNACIONAL
de la SIDA de la Comunitat Valenciana.
• Decret 168/1997, de 13 de maig, del Govern Valencià, pel qual s’aprova el I Pla
182
Pla Estratègic sobre Drogodependències i altres Trastorns Addictius ANNEXOS

181
Pla Estratègic sobre Drogodependències i altres Trastorns Addictius
ANNEXOS
• Pla de Salut de la Comunitat Valenciana 2005-2009.
• Pla Estratègic de l’Agència Valenciana de Salut 2005-2009.
• Llei 9/2003, de 2 d’abril, de la Generalitat, per a la igualtat entre dones i hòmens.
de la Comunitat Valenciana.
• Llei 1/2003, de 28 de gener, de la Generalitat, de drets i informació al Pacient
de la Comunitat Valenciana.
• Llei 7/2001, de 26 de novembre, Reguladora de la Mediació Familiar en l’àmbit
• Llei 4/2001, de 19 de juny, de la Generalitat, del Voluntariat.
• Llei 6/1998, de 22 de juny, d’Ordenació Farmacèutica de la Comunitat Valenciana.
l’àmbit de la Comunitat Valenciana.
• Llei 5/1997, de 25 de juny, per la qual es regula el Sistema de Servicis Socials en
• Llei 7/1994, de 5 de desembre, de Protecció de la Infància.
• Llei 1/1994, de 28 de març, de Salut Escolar.
• Llei 4/1993, de 20 de desembre, de l’Esport de la Comunitat Valenciana.
ALTRA NORMATIVA VALENCIANA D’INTERÉS
tar Social de 27 de novembre de 2000.
l’empara de les bases generals contingudes en l’Orde de la Conselleria de Benes
tres d’atenció i/o prevenció de drogodependències per al període 2005-2008, a
convocatòria pública de concerts per a places assistencials en determinats cen-
• Orde de 16 de març del 2005, de la Conselleria de Sanitat, per la qual s’efectua

1999-2002
• Pla Autonòmic Valencià sobre Drogodependències i altres Trastorns Addictius
de 2006.
i prevenció de les drogodependències i altres trastorns addictius, durant l’exercici
blixen les bases reguladores per a la concessió de subvencions en matèria d’atenció
• Orde de 16 de desembre de 2005, de la Conselleria de Sanitat, per la qual s’esta-
Valenciana.
unitats de Conductes Addictives, en determinades àrees de Salut de la Comunitat
• Orde de 7 de juliol de 1997, de la Conselleria de Sanitat, per la qual es creen les
consum i la publicitat dels productes del tabac.
sanitàries contra del tabaquisme i reguladora de la venda, el subministrament, el
de la Comunitat Valenciana, la Llei 28/2005, de 26 de desembre, de mesures
• Decret 57/2006, de 21 d’abril, del Consell, pel qual es desenvolupa, en l’àmbit
vatori Valencià sobre Drogodependències i Altres Trastorns Addictius.
• Decret 110/2001, de 12 de juny, del Govern Valencià, pel qual es crea l’Obser-
les Drogodependències de la Comunitat Valenciana.
cies i altres trastorns addictius, i es constituïx el Comité Tècnic de Prevenció de
teris bàsics per a l’acreditació dels programes de prevenció en drogodependèn
• Decret 78/1999, d’1 de juny, del Govern Valencià, pel qual s’establixen els cri-
de titularitat privada.
l’administració de la Generalitat Valenciana amb els centres d’iniciativa social
ment que regula les normes a què s’han de sotmetre els concerts que calga fer a
• Decret 51/1999, de 30 de març, del Govern Valencià, pel qual s’aprova el regla-
l’ús o abús de begudes alcohòliques i del tabac en la publicitat d’estos productes.
mes reguladores de la inclusió de missatges d’advertència sobre la perillositat de
• Decret 57/1998, de 28 d’abril, del Govern Valencià, pel qual s’establixen les nor-
180
Pla Estratègic sobre Drogodependències i altres Trastorns Addictius ANNEXOS

179
Pla Estratègic sobre Drogodependències i altres Trastorns Addictius
ANNEXOS
109/2001, de 12 de juny, del Govern Valencià.
Matèria de Drogodependències i Altres Trastorns Addictius, modificat pel Decret
glament Orgànic i Funcional de les Estructures Politico-administratives en
• Decret 98/1998, de 14 de juliol, del Govern Valencià, pel qual s’aprova el Re-
tres Trastorns Addictius, a la Comunitat Valenciana.
ció de Centres i Servicis d’Atenció i Prevenció de les Drogodependències i Al
• Decret 124/2001, de 10 de juliol, del Govern Valencià, sobre Registre i Acredita
de juliol, i pel Decret 186/2005, de 2 de desembre.
Altres Trastorns Addictius, modificat parcialment pel Decret 136/2001, de 26
xen els òrgans consultius i d’assessorament en matèria de Drogodependències i
• Decret 238/1997, de 9 de setembre, del Govern Valencià, pel qual es constituï-
el Reglament Orgànic i Funcional de la Conselleria de Sanitat.
• Decret 26/2005, de 4 de febrer, del Consell de la Generalitat, pel qual s’aprova
els Estatuts Reguladors de l’Agència Valenciana de Salut.
• Decret 25/2005, de 4 de febrer, del Consell de la Generalitat, pel qual s’aproven
Valenciana.
• Llei 4/2005, de 17 de juny, de la Generalitat, de Salut Pública de la Comunitat
• Llei 3/2003, de 6 de febrer, d’Ordenació Sanitària de la Comunitat Valenciana.
d’Organització de la Generalitat.
de la Generalitat, de Mesures Fiscals, de Gestió Financera i Administrativa, i
Addictius, modificat parcialment per la Llei 14/2005, de 23 de desembre,
s’aprova el text refós de la Llei sobre Drogodependències i Altres Trastorns
• Decret Legislatiu 1/2003, d’1 d’abril, del Consell de la Generalitat, pel qual
CIES I ALTRES TRASTORNS ADDICTIUS
NORMATIVA VALENCIANA EN MATÈRIA DE DROGODEPENDÈN-

Annexos
12

Cuadre 1
176
Pla Estratègic sobre Drogodependències i altres Trastorns Addictius PRESSUPOSTOS

175
Pla Estratègic sobre Drogodependències i altres Trastorns Addictius
PRESSUPOSTOS
(Cuadre 1 Pressupostos)
• Àrea d’Avaluació: 4.009.653 euros (3,47% del pressupost).
supost).
• Àrea de Formació i Investigació: 11.196.984 euros (9,69% del pres-
euros (7,02% del pressupost).
• Àrea de Coordinació Institucional i Participació Social: 8.111.747
• Àrea d’Integració Social: 36.017.544 euros (31,17% del pressupost).
post).
• Àrea d’Assistència Sanitària: 38.259.252 euros (33,11% del pressu-
• Àrea de Prevenció: 17.956.773 euros (15,54% del pressupost).
115.551.955 euros, distribuïts en les àrees d’actuació següents:
El pressupost global del Pla durant el període de la seua vigència és de
objectiva i veraç.
pressupost realista, en una línia d’increment constant però al mateix temps
La consignació pressupostària de les seues àrees actuació partix d’un
moment presenten major urgència en l’execució.
la qual cosa permetrà ajustos anuals d’acord amb les prioritats que en cada
altres Trastorns Addictius 2006-2010 s’ha estructurat per àrees d’actuació,
La dotació econòmica del Pla Estratègic sobre Drogodependències i

Pressupostos
11

171
Pla Estratègic sobre Drogodependències i altres Trastorns Addictius
AVALUACIÓ
• Anàlisi de contingut de la informació formativa.
dependències i altres trastorns addictius.
recollida de la informació...) i la seua aportació al sistema d’avaluació en drogo-
• Valoració de la nova informació recollida (nous indicadors, fonts, sistemes de
Avaluació de la Informació
Avaluació dels Resultats
Instruments de valoració
ció de la investigació, formació i participació en xarxes d’excel . lència.
• Valoració de la difusió i divulgació científica elaborada, així com de la dinamitza-
Instruments de valoració
• Grau de formació assolit pels professionals valencians en drogodependències.
Comunitat Valenciana.
• Nre. de publicacions firmades per investigadors i professionals que treballen a la
• Nre. de publicacions realitzades: monogràfics, dossier, reunions de consens…
• Nre. d’informes d’avaluació emesos.
Indicadors
• Valoració de l’impuls donat a la investigació social i multidisciplinària.
• Valoració formació en metodologia d’investigació i comunicació científica.
de drogodependències. Rellevància de la investigació avaluativa.
• Valoració de la investigació desenvolupada a la Comunitat Valenciana en matèria
• Valoració convocatòries de suport a la investigació i a la investigació novella.
Instruments de valoració

• Nre. d’estudis i investigacions finançats/fets per investigadors i professionals a
la Comunitat Valenciana.
• Nre. d’accions realitzades de suport a la investigació (beques, suport a investigadors
novells, investigació multidisciplinària…) i pressupost destinat a investigació
en drogodependències.
• Nre. de convenis de col . laboració en matèria d’investigació.
• Nre. d’actuacions desenvolupades per a la difusió de la informació metodològica
i científica (formació en metodologia, butlletins, revista…).
• Nre. de tesi iniciades/presentades sobre drogodependències i altres trastorns
addictius.
• Grau de compliment de la creació Unitat de Suport a la Investigació en la Fundació
per a l’Estudi, Prevenció i Assistència a les Drogodependències.
• Nre. d’investigadors en projectes/xarxes nacionals i internacionals.
Investigació
Indicadors
• Avaluació de la qualitat dels cursos i programes de formació i de les necessitats
formatives.
• Valoració oferta formativa en línia i creació de mecanismes en línia.
Instruments de valoració
• Nre. de mòduls/cursos de pregrau oferits/impartits (hores, assistents).
• Nre. de titulacions universitàries que incorporen formació especifica en drogodependències
i altres trastorns addictius.
• Nre. de mòduls/cursos de postgrau oferits/impartits (hores, assistents).
• Nre. de centres i cursos acreditats destinats als professionals de la Comunitat
Valenciana.
• Nre. de cursos de formació contínua i continuada oferits/impartits (hores, assistents).
• Nre. de jornades, seminaris, trobades, debats, etc., celebrats.
• Nre. d’accions formatives dirigits a agents i mediadors socials.
• Grau de compliment de la unitat de Formació de la Fundació per a l’Estudi,
Prevenció i Assistència a les Drogodependències.
Formació
Indicadors
170
Pla Estratègic sobre Drogodependències i altres Trastorns Addictius AVALUACIÓ

169
Pla Estratègic sobre Drogodependències i altres Trastorns Addictius
AVALUACIÓ
• Valoració del sistema de registre de les diferents actuacions.
Avaluació de processos
ÀREES TRANSVERSALS
• Anàlisi continguda de la informació distribuïda a través dels mecanismes creats
• Anàlisis de les actes de les reunions de coordinació institucional i participació
Avaluació de la informació
fonts d’informació, metodologies…).
• Valoració de la qualitat i rellevància de les novetats en avaluació (indicadors i
Instruments de valoració
godependències i Altres Trastorns Addictius.
• Grau de compliment en la posada en marxa de l’Observatori Valencià de les Dro-
• Grau de compliment de la integració de les fonts d’informació en el SIGED.
i investigadors de la Comunitat Valenciana.
• Nre. de registres: d’instruments validats en drogodependències, d’investigacions
• Integració del SIGED en el sistema ABUCASIS II.
• Grau de compliment de la posada en marxa SIGED.
ABUCASIS II.
• Grau de compliment en la incorporació de les unitats assistencials al sistema
• Nre. d’enquestes i estudis sectorials elaborats.
• Nre. de noves fonts declarants.
• Nre. d’indicadors nous incorporats al sistema d’informació.
Indicadors
Sistemes d’informació i avaluació
de participació social.
social.
Instruments de valoració

Avaluació dels resultats
mativa vigent.
• Actuacions conduents a les adequacions, adaptacions i actualitzacions de la nor-
• Valoració de la capacitat de seguiment del Pla Estratègic.
vicis prestats per la Direcció General de Drogodependències.
• Estudi sobre coneixement, grau de satisfacció i valoració de les institucions i ser-
Instruments de valoració
godependències, web…
• Índex d’utilització dels servicis creats: atenció en línia, telèfon d’atenció a les dro-
a les drogodependències, reclamacions, consultes web…
• Nre. de contactes establits amb la ciutadania: atenció en línia, telèfon d’atenció
Indicadors
terials…
• Nre. de campanyes (de sensibilització, d’informació…) i nre. de suports, de ma-
a les Drogodependències.
• Grau de compliment en la posada en marxa del Telèfon Autonòmic d’Atenció
• Grau de compliment en la creació del Servici d’Atenció en Línia.
• Nivell de compliment de la Carta de Servicis.
• Grau de compliment en l’elaboració de la Carta de Servicis.
Indicadors
Participació social
• Nivell de coordinació i participació en les estructures de participació.
Instruments de valoració
168
Pla Estratègic sobre Drogodependències i altres Trastorns Addictius AVALUACIÓ

167
Pla Estratègic sobre Drogodependències i altres Trastorns Addictius
AVALUACIÓ
• Nre. d’actuacions fetes amb entitats nacionals i internacionals.
Avaluació del procés
PARTICIPACIÓ SOCIAL
Avaluació de la informació
• Valoració de les reincidències dels jóvens implicats en els programes de Valora-
Avaluació dels resultats
• Nre. de grups de treball creats.
• Nre. d’informes tècnics demandats pels òrgans col . legiats.
• Nre. de reunions del comité adjunt a la Comissió Interdepartamental.
ÀREA DE COORDINACIÓ INSTITUCIONAL I
tamental.
• Grau de compliment en la creació d’un comité adjunt a la Comissió Interdepar-
• Nre. de reunions de la Comissió Interdepartamental i de la Comissió Executiva.
pública.
• Nre. de processos oberts/fets conjuntament amb altres nivells de l’Administració
Indicadors
Coordinació institucional
• Registre i anàlisi dels materials i continguts formatius
Instruments de valoració
ció i Suport en drogodependències
Instruments de valoració
• Grau de cobertura assolit.
Indicadors

Avaluació del procés
cies (usuaris, famílies i professionals).
• Avaluació de la qualitat dels programes de Valoració i Suport en drogodependèn-
Instruments de valoració
dependències i programes d’Intervenció en Comissaries a judicis, com a pèrits.
• Nre. d’assistències de professionals de les unitats de Valoració i Suport en Drogo-
Suport en Drogodependències i programes d’Intervenció en Comissaries.
• Nre. d’informes pericials elaborats de professionals de les unitats de Valoració i
• Nre. de derivacions a altres servicis.
• Tipologia de substàncies que originen la demanda.
• Tipologies de delictes que determina la demanda.
• Actuacions fetes en programes d’Intervenció en Comissaries.
• Actuacions fetes en unitats de Valoració i Suport en Drogodependències.
• Tipologia de demandes fetes en programes d’Intervenció en Comissaries.
dències.
• Tipologia de demandes fetes en unitats de Valoració i Suport en Drogodepen-
• Nre. d’usuaris atesos en programes d’Intervenció en Comissaries.
• Nre. d’usuaris atesos en unitats de Valoració i Suport en Drogodependències.
Indicadors
Programes d’Intervenció en Comissaries (PIC)
Unitats de Valoració i Suport en Drogodependències (UVAD)
ÀREA DE VALORACIÓ I SUPORT EN DROGODEPENDÈNCIES
166
Pla Estratègic sobre Drogodependències i altres Trastorns Addictius AVALUACIÓ

165
Pla Estratègic sobre Drogodependències i altres Trastorns Addictius
AVALUACIÓ
Avaluació de la informació
Avaluació dels resultats
d’integració social.
• Valoració dels canvis quantitatius i qualitatius de l’oferta i la demanda de centres
godependències per a derivar-los a centres no sanitaris.
• Estudis d’opinió dels professionals sanitaris (tots els nivells) en atenció a les dro-
• Índex d’accessibilitat de l’oferta de servicis dels centres d’integració social.
Instruments de valoració
• Valoració de les entitats que col . laboren en programes d’integració social.
perfils.
• Adaptació de la normativa vigent i dels programes d’integració social als nous
Instruments de valoració
• Índex d’increment de places oferides en els programes d’integració social.
Indicadors
fessionals).
• Avaluació de la qualitat del servici en vivendes tutelades (usuaris, famílies i pro-
Instruments de valoració

Avaluació del procés
ÀREA D’INTEGRACIÓ SOCIAL
mercats de treball tutelats.
• Nre. d’actuacions fetes per a l’adaptació a les qualificacions professionals i als
• Índex de retenció en vivendes tutelades i tipologia d’altes.
• Estada mitjana en vivendes tutelades.
• Nre. de persones totals en règim d’estada en vivendes tutelades.
• Nre. de sol . licituds de plaça en vivendes tutelades.
• Nre. de places oferides en vivendes tutelades.
• Nre. de professionals que treballen en vivendes tutelades.
• Grau de compliment de la creació de noves vivendes tutelades.
• Nre. de vivendes tutelades.
Indicadors
Vivendes tutelades (VT)
• Accions dutes a terme per optimitzar la derivació als centres de dia.
• Valoració de les actuacions per a l’adaptació terapèutica a la nova població.
ssionals).
• Avaluació de la qualitat del servici en els centres de dia (usuaris, famílies i profe-
Instruments de valoració
• Índex de retenció al tractament en centres de dia i tipologia d’altes.
• Estada mitjana en centres de dia.
• Nre. de persones totals en tractament en centres de dia.
• Nre. de sol . licituds de demanda de tractament en centres de dia.
• Nre. de professionals que treballen en centres de dia.
• Grau de compliment de la creació de nous centres de dia.
• Nre. de centres de dia.
Indicadors
Centres de dia (CD)
164
Pla Estratègic sobre Drogodependències i altres Trastorns Addictius AVALUACIÓ

163
Pla Estratègic sobre Drogodependències i altres Trastorns Addictius
AVALUACIÓ
Avaluació de la informació
Avaluació dels resultats
famílies i professionals).
• Avaluació de la qualitat del servici en els centres de Trobada i Acollida (usuaris,
ma de Manteniment de Metadona.
• Valoració de canvis quantitatius i qualitatius de l’oferta i la demanda del Progra-
godependències.
• Estudis d’opinió dels professionals sanitaris (tots els nivells) en atenció a les dro-
d’exclusió social alta).
Trobada i Acollida (capacitat d’accés a nous grups de població amb situacions
• Índex d’accessibilitat al Programa de Manteniment amb Metadona i centres de
Instruments de valoració
substitució i revisió dels criteris de perfil baix, mitjà i d’alt llindar.
• Revisió de criteris d’utilització seguits per al desenvolupament de programes de
Instruments de valoració
d’ambdós patologies amb agonistes opiacis i antiretrovirals.
• Nre. d’individus drogodependents amb problemes de VIH en tractament conjunt
• Estructures farmacèutiques implicades en el tractament amb metadona.
Indicadors
• Nre. d’intervencions produïdes.
• Nre. de lots de sexe més segur distribuïts.
• Índex d’intercanvi entre xeringues entregades i arreplegades.
• Nre. de lots d’injecció segura distribuïts.
• Nre. d’unitats mòbils en funcionament.

• Nre. de centres de Trobada i Acollida.
• Nre. de professionals que treballen en centres de Trobada i Acollida.
• Grau de compliment en la creació de centres de Trobada i Acollida.
• Nre. d’atencions produïdes en centres de Trobada i Acollida.
• Nre. d’usuaris captats en centres de Trobada i Acollida.
• Índex de derivació a altres tractaments o recursos.
Centres de Trobada i Acollida (CEA)
Avaluació del procés
ÀREA D’EVITACIÓ I REDUCCIÓ DEL DANY
• Índex d’accessibilitat als centres sociosanitaris (derivacions, relacions amb Atenció
Primària).
• Estudis d’opinió dels professionals sanitaris (tots els nivells) en atenció les drogodependències
i altres trastorns addictius.
• Valoració canvis quantitatius i qualitatius de l’oferta i la demanda d’actuacions
sanitàries.
Avaluació de la Informació
• Comparació de prevalences de consums i admissions a tractament.
• Nre. de persones admeses a tractament en els circuits d’assistència sanitària
(UCA, UDH, UDR).
• Índexs de retenció en els nivells assistencials.
• Raó entre desintoxicacions iniciades i concloses.
• Indicadors de morbiditat i mortalitat.
Avaluació dels resultats
Instruments de valoració
Instruments de valoració
Indicadors
162
Pla Estratègic sobre Drogodependències i altres Trastorns Addictius AVALUACIÓ

161
Pla Estratègic sobre Drogodependències i altres Trastorns Addictius
AVALUACIÓ
famílies i professionals).
• Avaluació de la qualitat del servici en assistència a les dependències (usuaris,
• Valoració de protocols per a reduir l’estada mitjana sense perjudici terapèutic.
Instruments de valoració
cial i tipologia d’altes.
• Índex de retenció al tractament en les diferents unitats de Deshabituació Residen-
Deshabituació Residencial.
reducció d’estada mitjana sense perjudici terapèutic fets i utilitzats en unitats de
• Nre. de guies/protocols de derivació amb els programes de reinserció social i
• Estada mitjana en unitats de Deshabituació Residencial.
• Nre. de persones totals en tractament en unitats de Deshabituació Residencial.
• Nre. de noves demandes de tractament en unitats de Deshabituació Residencial.
• Nre. de professionals que treballen en unitats de Deshabituació Residencial.
• Grau de compliment de la creació de noves unitats de Deshabituació Residencial.
• Nre. d’unitats de Deshabituació Residencial.
Indicadors
Unitats de Deshabituació Residencial (UDR)
mílies i professionals).
• Avaluació de la qualitat del servici en assistència les dependències (usuaris, fa-
• Valoració de protocols per a reduir l’estada mitjana sense perjudici terapèutic.
Instruments de valoració
• Nre. de persones totals en tractament en unitats de Patologia Dual.
• Nre. de noves demandes de tractament en unitats de Patologia Dual.
• Nre. de professionals que treballen en unitats de Patologia Dual.
• Grau de compliment de la creació de noves unitats de Patologia Dual.
• Nre. d’unitats de Patologia Dual.
talària i tipologia d’altes.
• Índex de retenció al tractament en les diferents unitats de Desintoxicació Hospi

terapèutic fets i utilitzats en UDH.
• Nre. de guies/protocols de derivació i reducció d’estada mitjana sense perjudici
• Estada mitjana en unitats de Desintoxicació Hospitalària.
• Nre. total de persones en tractament en unitats de Desintoxicació Hospitalària.
• Nre. de noves demandes de tractament en unitats de Desintoxicació Hospitalària.
• Nre. de professionals que treballen en unitats de Desintoxicació Hospitalària.
lària.
• Grau de compliment de la creació de noves unitats de Desintoxicació Hospita-
• Nre. d’unitats de Desintoxicació Hospitalària.
Indicadors
Unitats de Desintoxicació Hospitalària (UDH)
• Valoració de les actuacions.
famílies i professionals).
• Avaluació de la qualitat del Programa de Manteniment amb Metadona (usuaris,
Instruments de valoració
Addictives.
• Nre. de guies/protocols de derivació fets i utilitzats en unitats de Conductes
• Dosi mitjana de manteniment en els programes de manteniment amb metadona.
• Índex de retenció en tractament i tipologia d’altes.
• Temps mitjà d’estada en tractament.
• Nre. de nous d’usuaris en programes de manteniment amb metadona.
• Nre. total de pacients en tractament amb metadona.
amb metadona.
• Nre. de sol . licituds de demanda de tractament en programes de manteniment
ministradors de metadona.
• Nre. de professionals que treballen en els centres prescriptors, elaboradors i ad-
• Nre. de centres prescriptors, elaboradors i administradors de metadona.
Indicadors
Programes de manteniment amb metadona
160
Pla Estratègic sobre Drogodependències i altres Trastorns Addictius AVALUACIÓ

159
Pla Estratègic sobre Drogodependències i altres Trastorns Addictius
AVALUACIÓ
• Valoració de les actuacions per a l’adaptació terapèutica a la demanda assistencial.
• Nre. de guies/protocols de derivació fets i utilitzats en unitats de Conductes
• Nre. totals de pacients en tractament en les unitats de Conductes Addictives.
• Nre. de noves demandes de tractament en unitats de Conductes Addictives.
tives, en relació amb la densitat poblacional i demanda assistencial.
• Increment del nre. de professionals treballant en les unitats de Conductes Addic-
• Nre. de professionals que treballen en unitats de Conductes Addictives.
• Grau de compliment de la creació de noves unitats de Conductes Addictives.
• Nre. d’unitats de Conductes Addictives.
Unitats de Conductes Addictives (UCA)
Avaluació dels processos
ÀREA D’ASSISTÈNCIA SANITÀRIA
mílies i professionals)
• Avaluació de la qualitat del servici en assistència a les dependències (usuaris, fa-
cions.
ciosanitaris que aborden la problemàtica de les drogodependències i altres addic-
• Acords sobre els protocols d’actuació i derivació entre els recursos sanitaris i so-
Instruments de valoració
• Nre. d’informes elaborats per professionals de les unitats de Conductes Addictives.
ductes Addictives.
• Nre. d’assistència a judicis com a pèrits dels professionals de les unitats de Con-
• Índex de retenció al tractament en les diferents unitats de Conductes Addictives.
• Índex de derivació als distints recursos assistencials.
Addictives.
Indicadors

• Anàlisi del tractament de la informació en els mitjans de comunicació social.
Avaluació de la Informació
Avaluació dels Resultats
cions preventives
• Valoració dels canvis quantitatius i qualitatius de l’oferta i la demanda d’actua-
volupades de prevenció de les drogodependències i altres trastorns addictius.
• Estudis d’opinió dels professionals d’Atenció Primària sobre les accions desen-
tos, usabilitat dels materials interactius…).
venció, els missatges i els contextos, anàlisi dels missatges utilitzats i els contex-
litat/barreres a la prevenció, anàlisi de contingut dels materials utilitzats en pre-
• Anàlisi dels processos de comunicació establits (canals de distribució, accessibi-
Instruments de valoració
trastorns addictius en professionals i població general.
• Sondejos qualitatius dels discursos socials sobre les drogodependències i altres
• Estudis sobre coneixements, creences i actituds en jóvens.
• Estudis sobre factors de risc i factors de protecció.
Instruments de valoració
• Índex d’informació divulgada (elements distribuïts, població destinatària).
(topologies de consums, contextos d’ús, abandons…).
• Prevalences de consum de substàncies i altres addiccions en població adulta
(topologies de consums, contextos d’ús, abandons…).
• Prevalences de consum de substàncies i altres addiccions en població laboral
consums, contextos d’ús, abandons…).
• Prevalences de consum de substàncies i altres addiccions en jóvens (tipologies de
Indicadors
158
Pla Estratègic sobre Drogodependències i altres Trastorns Addictius AVALUACIÓ

157
Pla Estratègic sobre Drogodependències i altres Trastorns Addictius
AVALUACIÓ
cessitats).
actuació preventiva, així com l’adaptació als diferents ambients, contextos i ne-
• Avaluació programes de prevenció selectiva (detecció, captació, aproximació i
Instruments de valoració
• Nre. de materials informatius generats i distribuïts.
• Nre. d’entitats col . laboradores amb programes i activitats en prevenció selectiva.
• Nre. d’individus en seguiment dins de programes de prevenció selectiva.
• Nre. d’individus inclosos en programes de prevenció selectiva.
Indicadors
Prevenció selectiva
cies i altres trastorns addictius com a professionals docents).
aplicació (tant a professionals sociosanitaris en l’àmbit de les drogodependèn-
• Comptabilització de la no-aplicació de plans municipals i sondeig sobre la no
nia en les campanyes i projectes.
• Valoració sobre la creació de novetats i innovacions d’aproximació a la ciutada-
• Avaluació campanyes de sensibilització social
Instruments de valoració
• Nre. d’accions directes amb els mitjans de comunicació social.
• Nre. de persones participants en cursos de formació per a mediadors.
• Nre. d’accions formatives per a mediadors socials.
• Nre. d’accions elaborades per al públic jove.
• Cobertura poblacional respecte a la difusió de les campanyes.
dissenyats i distribuïts).
• Nre. de campanyes de sensibilització (nre. de suports utilitzats, nre. de materials
• Nre. de municipis amb plans municipals, mancomunats o comarcals.
Indicadors
Prevenció comunitària

• Anàlisi de l’oferta i la demanda d’accions preventives en l’àmbit laboral.
• Valoració de l’efectivitat de les actuacions familiars fetes en l’àmbit laboral.
Instruments de valoració
• Nre. de materials específics per a l’àmbit laboral dissenyats i publicats.
• Nre. d’accions aplicades en l’àmbit laboral.
• Nre. de materials preventius distribuïts en l’àmbit laboral.
• Nre. d’empreses implicades en diferents actuacions (assessorament, identificació
de necessitats, programes d’actuació…).
• Nre. d’accions fetes en l’àmbit laboral el contingut de les quals siga accions preventives
amb progenitors.
Prevenció laboral
Indicadors
• Enquesta de valoració, qualitat i satisfacció sobre els programes i activitats:
pares i mares.
• Valoració dels programes de prevenció familiar transversals (inclosos en els programes
de prevenció escolar, laboral i comunitària).
• Establiment de protocols de coordinació per a accions de prevenció selectiva a
través de la família (sistema de detecció precoç de situacions de vulnerabilitat
familiar i d’inadaptació escolar).
Instruments de valoració
• Nre. d’accions destinades a pares i mares.
• Nre. de materials produïts dirigits a pares i mares.
• Nre. de materials preventius distribuïts.
• Nre. pares i mares implicats/assistents.
• Nre. de xiquets i jóvens implicats (com a públic final de les actuacions de prevenció
familiar).
• Nre. de programes de prevenció familiar transversals (inclosos en els programes
de prevenció escolar, laboral i comunitària).
Prevenció familiar
Indicadors
156
Pla Estratègic sobre Drogodependències i altres Trastorns Addictius AVALUACIÓ

155
Pla Estratègic sobre Drogodependències i altres Trastorns Addictius
AVALUACIÓ
trastorns addictius com a professionals docents).
(tant a professionals sociosanitaris en l’àmbit de les drogodependències i altres
• Comptabilització de la no-aplicació i sondeig sobre les raons de la no-aplicació
• Nre. d’actuacions de “prevenció selectiva” en l’alumnat de Batxillerat i Cicles
• Nre. d’accions formatives en prevenció per al professorat.
• Nre. de centres escolars amb activitats de prevenció en drogodependències.
• Nre. de centres escolars amb programes de prevenció en drogodependències.
• Nre. de materials preventius distribuïts.
• Nre. de programes de prevenció escolar: acreditats, aplicats i validats.
Avaluació del procés
• Nre. de professionals que treballen en les Unitats de Prevenció Comunitària.
• Nre. d’Unitats de Prevenció Comunitària.
ÀREA DE PREVENCIÓ
alumnat, professorat.
• Enquesta de valoració, qualitat i satisfacció sobre els programes i activitats:
Instruments de valoració
mes i tallers solts).
horària real (com a valoració comparable i que incorpore conjuntament progra-
• Nre. d’hores d’accions en prevenció escolar: càrrega horària prevista/càrrega
• Nre. d’AMPA amb què es manté contacte.
• Nre. de professionals docents implicats/assistents.
• Nre. d’alumnes que han rebut accions de prevenció (cobertura població escolar).
• Nre. d’accions d’aprenentatge interactiu, tant dins com fora de l’aula.
Formatius.
Indicadors
Prevenció escolar
INDICADORS

i millora de la comprensió de les xifres recollides a través dels indicadors.
finalitat d’estos instruments és donar suport a la tasca de contextualització
sos on no siga adequat determinar quantitats per mesurar els resultats. La
estos, s’implantaran instruments de valoració per a les actuacions i proces-
tablir la quantificació– i les raons numèriques que podem establir entre
Cal aclarir que, juntament amb el conjunt d’indicadors –on podem es-
de manera genèrica per a cada una de les àrees d’intervenció.
mació generada–, els indicadors i els instruments de valoració s’establixen
l’impacte– com el tercer –l’avaluació de la quantitat i qualitat de la infor-
No obstant això, tant en el segon –avaluació dels resultats o de
d’intervenció.
conjunt d’indicadors i mesures per a cada apartat establit per a les àrees
que inclou el compliment dels objectius específics, s’hi diferenciaran el
sistema d’informació de l’avaluació del procés (el primer sistema), com
tres sistemes d’informació proposats. En els apartats corresponents al
En un segon moment, internament en cada àrea, es diferenciaran els
avaluació.
les àrees transversals de formació, investigació i sistemes d’informació i
en drogodependències, coordinació institucional i participació social i
sanitària, evitació i reducció del dany, integració social, valoració i suport
d’intervenció que inclou el present Pla Estratègic: prevenció, assistència
sistema d’avaluació distingirà, en un primer moment, entre les àrees
de ser avaluades de manera independent. D’esta manera l’exposició del
Entenem que totes les àrees d’intervenció establides en este pla han
154
Pla Estratègic sobre Drogodependències i altres Trastorns Addictius AVALUACIÓ

153
Pla Estratègic sobre Drogodependències i altres Trastorns Addictius
AVALUACIÓ
• Sistema d’informació per a l’avaluació de la quantitat i qualitat de la
informació generada: este sistema inclou la implantació de tècniques qualitatives
de recollida i anàlisi de dades, l’anàlisi textual i anàlisi dels processos
de comunicació i la informació proporcionada pels mitjans de comunicació,
així com l’establiment d’un contacte sistematitzat i continu amb els
professionals sociosanitaris i la creació de nous indicadors específics.
• Sistema d’informació per a l’avaluació dels resultats o de l’impacte:
és a dir, l’estudi de l’impacte de les drogodependències en la societat. Inclou
este sistema la prevalença de les addiccions, l’aparició de noves addiccions
i patrons de consum, així com els contextos d’ús i l’estudi dels factors
de risc i de protecció. A més d’un rellevant mediador entre les conductes
i la informació rebuda: els estudis sobre els coneixements, creences i actituds
envers les drogodependències. Este sistema se centra en l’avaluació
del compromís d’assolir la missió d’este pla: disminuir la vulnerabilitat a
les addiccions i curar o pal . liar la malaltia que patixen els afectats per les
drogues i altres trastorns addictius.
• Sistema d’informació per a l’avaluació dels processos: este primer
sistema està referit als indicadors de seguiment i control de les activitats
i servicis fets o finançats pel Govern Valencià en matèria de drogodependències
i sobre el compliment dels objectius proposats en el present Pla
Estratègic.
És per això que hem establit com a objectiu estratègic no solament
enfortir un sistema d’indicadors per a l’avaluació dels processos i dels resultats,
sinó introduir un tercer nivell d’avaluació que reculla i analitze
la informació generada sobre drogodependències. Es tracta, en el mateix
orde de coses, de completar el sistema de fonts d’informació disponibles,
que és bàsicament de caràcter quantitatiu, amb la implantació de metodologies
qualitatives, sense perdre el caràcter de sistema que ha de tindre el
conjunt d’instruments d’avaluació.
TRES SISTEMES D’INFORMACIÓ DIFERENCIATS

informació.
comunicació que es generen són els principals criteris d’avaluació de la
contra les drogues. La base científica d’esta informació i els processos de
da informació és la base de tota tasca preventiva, acció clau en la lluita
formació i les comunicacions juguen un paper central i que una adequa-
A més, hem de tindre en compte que, en les societats actuals, la in-
seues conseqüències per mitjà dels servicis sociosanitaris.
de Sanitat, tant en la prevenció de la demanda com en la pal . liació de les
dels àmbits d’actuació de l’Agència Valenciana de Salut de la Conselleria
coneixement i creences) a les intervencions planificades que procedixen
drogodependències és unir els resultats específics (consum de substàncies,
El problema fonamental a què s’enfronta l’avaluació en l’àmbit de les
fica la realitat a causa de determinades accions.
seua efectivitat en termes d’impacte, saber com i fins a quin punt es modi-
quina eficàcia, és important. Però les polítiques han de mesurar també la
saber què s’hi fa, amb quins recursos i, en un segon nivell d’avaluació, amb
L’avaluació orientada a l’anàlisi dels recursos en termes d’eficiència,
total del període que ocupa este Pla Estratègic a les activitats d’avaluació.
tínua es manifesta a establir la dedicació d’almenys un 3% del pressupost
Avaluar és crear valor. El compromís per a fomentar una avaluació con-
d’intervenció emergents, així com augmentar la disponibilitat de dades.
en aquelles àrees deficitàries, adequar-se a les noves necessitats o escenaris
dre un millor coneixement de les nostres capacitats, estimular l’activitat
cies d’habilitat per a adaptar-se als canvis. L’avaluació ens permet: obtin-
Un Pla Estratègic ha de dotar la Direcció General de Drogodependèn-
ADAPTAR-SE ALS CANVIS
152
Pla Estratègic sobre Drogodependències i altres Trastorns Addictius AVALUACIÓ

151
Pla Estratègic sobre Drogodependències i altres Trastorns Addictius
AVALUACIÓ
També estarà entre les funcions de l’Observatori Valencià de Drogodependències
i Altres Trastorns Addictius introduir metodologies denominades
contextuals o de situació, a fi d’aprofundir en el coneixement del
fenomen de les drogodependències. Una altra aposta de l’Observatori serà
establir una línia de treball per a detectar les noves tendències de consum
i facilitar les respostes a crisis, per mitjà de metodologies d’aproximació
ràpida i l’establiment d’una xarxa de punts que detecten les problemàtiques
emergents.
Es definirà l’accés i l’explotació de les dades procedents del Sistema
Autonòmic Valencià d’Informació en Addiccions (SAVIA). Per a poder
avançar en els processos d’avaluació, i a fi d’establir un procés d’informació
i registre de les accions que es duguen a terme, es revisaran i s’adaptaran
al sistema d’indicadors actuals els fulls de registre de les accions executades,
igualment la revisió i adaptació dels models unificats de les memòries
anuals dels centres. Al seu torn s’implantaran, de manera progressiva i
sistemàtica, instruments de valoració de la qualitat dels servicis.
Els observatoris són una excel . lent eina per a transformar la informació
en coneixement. A fi de poder complir eixa funció, l’Observatori
serà dotat amb una sèrie de sistemes d’informació entre els quals es troba
l’elaboració d’enquestes periòdiques dirigides a diferents sectors de població,
anàlisi de les dades aportades per indicadors epidemiològics, informació
procedent d’organismes públics i privats sobre diversos aspectes
concernents al consum i tràfic de drogues, així com la creació de nous
instruments per a la recollida de dades d’informació ràpida.
En el capítol dedicat a l’àmbit de l’avaluació, es prioritza la posada en
marxa de l’Observatori Valencià de Drogodependències i Altres Trastorns
Addictius com a òrgan avaluador, de seguiment i observador de les
problemàtiques de les drogodependències. Dins de les seues actuacions
estarà la redacció de l’informe anual, que disposa dels indicadors bàsics
proporcionats per la Direcció General de Drogodependències i amb la
informació que el mateix Observatori produïsca.

Avaluació
10

147
Pla Estratègic sobre Drogodependències i altres Trastorns Addictius
ÀREES TRANSVERSALS
nals i transnacionals.
• Promoure la participació dels nostres investigadors en projectes nacio-
interrelació dels nostres investigadors amb altres grups.
• Organitzar seminaris i jornades d’àmbit internacional que fomenten la
organismes internacionals i entitats d’investigació de reconegut prestigi.
• Mantindre, i si és el cas augmentar, els convenis de col . laboració amb
a projectes innovadors i prioritaris
Potenciar la col . laboració i la cooperació nacional i internacional per

programes i actuacions.
l’efectivitat de les mesures assistencials i d’inserció social i avaluar els
rar els factors de risc i protecció d’una determinada comunitat, millorar
• Determinar com a línies prioritàries d’actuació les que permeten valo-
comportamentals com el joc patològic, també amb caràcter bianual.
• Elaborar estudis sociològics sobre altres addiccions no químiques o
neral com en l’àmbit educatiu i laboral.
enquestes de consum i d’opinió sobre les drogues, tant en població ge-
• Continuar fent amb caràcter bianual, durant tota la vigència del Pla,
l’enfocament de gènere.
• Definir com a aspecte prioritari en els treballs d’investigació
(mètodes exploratoris i contextuals, metodologies qualitatives…).
• Potenciar la competitivitat i l’ús d’altres metodologies científiques
ment).
preferent en l’àmbit sanitari i de I+D (Investigació més Desenvolupa-
• Impulsar la investigació en drogodependències com a línia d’actuació
dències
Aprofundir en el coneixement del fenomen de les drogodepen-
vulgativa.
• Involucrar els mitjans de comunicació en les tasques d’informació di-
investigadora.
comprensió del públic del fenomen de les drogues i de la mateixa tasca
• Assegurar l’adequada comunicació als ciutadans, que comporte la
niments científics rellevants, per a la difusió de resultats.
• Afavorir la participació dels grups d’investigació valencians en esdeve-
didàctic i preventiu propi, guies i protocols d’actuació, etc.
• Fomentar l’elaboració i publicació de resultats secundaris: material
tesis doctorals.
• Fomentar la divulgació dels treballs d’investigació, així com de les
• Promoure les edicions científiques i d’actualització de coneixements.
146
Pla Estratègic sobre Drogodependències i altres Trastorns Addictius ÀREES TRANSVERSALS

145
Pla Estratègic sobre Drogodependències i altres Trastorns Addictius
ÀREES TRANSVERSALS
balls elaborats.
• Impulsar la formació per a la comunicació científica correcta dels tre-
resultats
Promoure la transferència de coneixements i incentivar la difusió de
plinaris.
• Potenciar la integració dels grups emergents en els equips multidisci-
investigadors novells.
• Establir una línia específica d’ajudes que potencie els projectes dels
o de divulgació de resultats).
• Impulsar la formació d’investigadors novells (metodològica, d’execució
tercer cicle universitari.
• Donar suport a la capacitació investigadora a través dels estudis de
Promoure i facilitar l’aparició d’investigadors novells
d’investigació.
• Potenciar la participació dels professionals en xarxes d’excel . lència
xarxes en investigació.
• Prioritzar la constitució d’equips multidisciplinaris i la formació de
multidisciplinaris…).
com línies d’ajudes específiques (a la investigació novella, als equips
• Impulsar les convocatòries d’ajuda i finançament a la investigació, així
• Donar suport a la gestió dels projectes d’investigació.
fessionals
que siga una estructura de gestió d’investigació a l’abast dels pro-
ció per a l’Estudi, Prevenció i Assistència a les Drogodependències,
Crear una unitat específica de suport a la investigació en la Funda-
Pla Estratègic 2006-2010: objectius específics i accions
Àrees Transversals: Investigació

Una investigació no sols guiada per a conéixer la incidència i
prevalència dels consums de drogues i les seues conseqüències,
sinó també encaminada a aprofundir en els factors o condicions
associats al seu origen i desenvolupament, així com l’orientada
a avaluar l’eficàcia de les intervencions.
Per això les línies d’acció en matèria d’investigació en drogodependències
s’han de dirigir al manteniment de l’impuls i a
l’esforç investigador, a través de la sostenibilitat d’un flux continuat
d’investigadors formats i instruïts, i la facilitació de l’accés
d’equips novells als recursos i a la infraestructura del suport bàsic
a la investigació.
• Proporcionar la formació en metodologia d’investigació.
• Facilitar la participació dels professionals en grups i xarxes
d’investigació.
• Millorar l’accessibilitat als recursos materials disponibles.
• Impulsar la multidisciplinarietat i l’enfocament de gènere.
Juntament amb la tasca feta fins ara en esta matèria, i per al desenvolupament
de nous mecanismes d’actuació d’investigació en
drogodependències, és necessari:
Les debilitats de la investigació en drogodependències en el nostre entorn
són: estructura dispersa territorialment, estructura professional funcionalment
assistencial, falta d’implicació en tasques d’investigació i poca
tradició del treball en grup i en xarxa.
Fora de les esmentades convocatòries, s’han desenvolupat més de 40
projectes, molts d’estos executats a través de la subscripció dels convenis
corresponents.
Durant els últims huit anys s’han finançat, a través de la convocatòria
anual de beques, al voltant de 60 projectes d’investigació emmarcats en les
distintes línies d’actuació (epidemiològica, social, bàsica, aplicada, etc.).
VALORACIÓ
Resultats i valoració
144
Pla Estratègic sobre Drogodependències i altres Trastorns Addictius ÀREES TRANSVERSALS

143
Pla Estratègic sobre Drogodependències i altres Trastorns Addictius
ÀREES TRANSVERSALS
l’Organització Mundial de la Salut, fonamentalment.
matèria de drogodependències s’ha establit a través dels convenis amb
La col . laboració i cooperació internacional pròpia i específica en
Prevenció i Assistència a les Drogodependències).
godependències, i en l’actualitat per la FEPAD (Fundació per a l’Estudi,
d’Investigació en Drogodependències), per la Direcció General de Dro-
Estes ajudes han sigut convocades/gestionades per l’INID (Institut
pendències.
guen la seua activitat, de manera específica, en el camp de les drogode-
als projectes presentats per altres persones o grups encara que no desple-
convocatòries anuals d’ajuda al finançament de projectes d’investigació,
Juntament amb estes estructures, també es dóna suport, a través de les
nança o es col . labora en el finançament dels seus projectes.
sitats o en centres d’excel . lència investigadora, als quals es fi-
Altres grups d’investigació específics en les diferents univer-
versitat Cardenal Herrera – CEU.
IDYCA (Institut de Drogues i Conductes Addictives) de la Uni-
versitat Miguel Hernández, d’Elx.
INID (Institut d’Investigació en Drogodependències) de la Uni-
ESTRUCTURES
D’ INVESTIGACIÓ

en drogodependències, com ara:
d’estructures orientades fonamentalment cap a la investigació específica
cies s’ha finançat la creació, posada en marxa i ajuda en el funcionament
Durant els últims anys, des de la Direcció General de Drogodependèn-
eficiència, hem de desenvolupar nous mecanismes.
professionals, la qual cosa ens permetrà guanyar en qualitat, efectivitat i
com una de les funcions bàsiques que hauran de desenvolupar els nostres
Ara bé, perquè la investigació en drogodependències haja de ser inclosa
nal són les estratègies que s’han fet servir per a impulsar la investigació.
cies, el finançament de projectes i la col . laboració i cooperació internacio-
El suport a la creació de recursos en investigació en drogodependèn-
Marc d’actuació
una atenció a les drogodependències eficaç, dinàmica i innovadora”
torns addictius en l’àmbit de la Comunitat Valenciana, per a assegurar
“Fomentar la investigació en matèria de drogodependències i altres tras-
Finalitat
trastorns addictius.
i la investigació bàsica i aplicada en matèria de drogodependències i altres
posar d’evidències en què basar les nostres actuacions, cal impulsar l’estudi
Atesa la importància d’aprofundir en el coneixement científic i de dis-
INVESTIGACIÓ
142
Pla Estratègic sobre Drogodependències i altres Trastorns Addictius ÀREES TRANSVERSALS

141
Pla Estratègic sobre Drogodependències i altres Trastorns Addictius
ÀREES TRANSVERSALS
drogodependències…
mació sobre drogodependències: consultori interactiu, lloc web sobre
• Dissenyar mecanismes en línia per aproximar a la ciutadania la infor-
tícies, guies informatives, publicacions divulgatives…
• Crear mecanismes de comunicació amb la ciutadania: butlletí de no-
ves tecnologies i els mitjans de comunicació
Assegurar una divulgació adequada als ciutadans a través de les no-
ta tractar temes actuals des d’un punt de vista multidisciplinari.
siga en l’àmbit preventiu, assistencial o d’integració social, que perme-
• Creació d’un fòrum de debat entre els professionals de la xarxa, bé
implicats o preocupats en l’abordatge de les drogodependències.
• Oferta de programes formatius en línia per a tots els professionals
salut.
mentals especialitzats en drogodependències i ciències socials i de la
pendències i Altres Trastorns Addictius, així com a altres fons docu-
• Facilitar l’accés en línia al Centre de Documentació sobre Drogode-
cialitzats en drogodependències.
Facilitar l’accés dels professionals als servicis de documentació espe

dències.
• Facilitar la realització del tercer cicle universitari en Drogodepen-
conjunt de les universitats valencianes.
• Promoure la incorporació de mòduls en drogodependències en el
els servicis socials, l’àmbit legal i l’ocupació.
dències als estudiants de carreres relacionades amb la salut, l’educació,
• Definir les poblacions prioritàries objecte de formació en drogodepen-
estudis universitaris de pregrau i postgrau.
Fomentar la implantació de la formació en drogodependències en els
ció als mitjans de comunicació.
• Desenvolupament d’activitats de formació, informació i sensibilitza-
res, pares i voluntariat, així com a altres mediadors socials.
• Facilitar la informació i formació bàsica en drogodependències a ma-
laboral, les associacions de veïns, etc.
a agents socials com les organitzacions sindicals, els agents de salut
• Fomentar el desenvolupament d’actuacions formatives i informatives
sonal docent, personal de la policia local i autonòmica, etc.
munitaris, personal de sistemes de protecció i reforma de menors, per-
personal d’altres col . lectius implicats: personal de servicis socials co-
• Impulsar i afavorir els programes formatius especialitzats dirigits al
professionals sanitaris, en especial als d’Assistència Sanitària.
• Fomentar i potenciar la formació en drogodependències als distints
als distints col . lectius i mediadors socials, relacionats amb el tema.
Facilitar la formació bàsica i especialitzada en drogodependències
140
Pla Estratègic sobre Drogodependències i altres Trastorns Addictius ÀREES TRANSVERSALS

139
Pla Estratègic sobre Drogodependències i altres Trastorns Addictius
ÀREES TRANSVERSALS
litzada.
• Elaboració periòdica de butlletins amb informació científica actua-
mes actuals.
• Organitzar jornades, trobades i seminaris, que permeten debatre te-
ció de programes assistencials.
metodologia per a la pràctica d’investigació aplicada, i disseny i avalua-
• Impulsar accions formatives específiques per a l’especialització en
• Propiciar la formació d’investigadors novells.
sitats.
després de l’elaboració d’un estudi que ens permeta detectar les neces-
• Oferir anualment un programa acreditat de formació continuada,
fessionals que treballen en el camp de les drogodependències.
Garantir una formació continuada de qualitat i actualitzada als pro-
dependències
Drogodependències com a centre de formació especialitzat en drogo-
• Acreditar la Fundació per a l’Estudi, Prevenció i Assistència a les
centres docents.
• Impulsar l’acreditació de les Unitats de Conductes Addictives com a
ventius i sociosanitaris.
tica, de tots els professionals, en especial dels centres i servicis pre-
Acreditar noves estructures que permeten la formació teoricopràc-
Pla Estratègic 2006-2010: objectius específics i accions
Àrees Transversals: Formació

tèria de drogodependències.
la formació per a l’acreditació de futurs professionals en ma-
per a este nou període s’ha de centrar a potenciar i incrementar
vigent, en els diferents centres i servicis acreditats, la prioritat
que puguen desenvolupar la seua activitat, segons la normativa
Davant de la dificultat actual de trobar professionals formats
drogodependències.
la formació a través de l’impuls de la divulgació científica en
• Atorgant al ciutadà un paper actiu, com a destinatari últim de
la seua preparació per a un futur en constant canvi.
• Oferint als professionals coneixements actualitzats i nous, en
en dos nivells:
L’acció formativa s’ha de centrar en la qualitat i la innovació
VALORACIÓ
138
Pla Estratègic sobre Drogodependències i altres Trastorns Addictius ÀREES TRANSVERSALS

137
Pla Estratègic sobre Drogodependències i altres Trastorns Addictius
ÀREES TRANSVERSALS
centres i servicis sociosanitaris.
cífics per a l’exercici de les tasques professionals dels distints
Oferta formativa per a l’actualització dels coneixements espe-
nades i congressos.
de cursos, reunions d’experts, debats, així com seminaris, jor-
ments i el reciclatge del personal, sobretot assistencial, a través
Oferta formativa adequada per a l’actualització de coneixe-
preventiva i d’integració social.
ha cobert les necessitats per a la xarxa, tant assistencial com
Període fonamentalment de formació i d’especialització, que
servicis acreditats, acció esta última predominant en la formació desenvo-
dels professionals que exercien les seues funcions en els diferents centres i
a la realització de cursos i seminaris d’actualització dels coneixements
a l’acreditació de la formació teòrica dels professionals, i en menor grau
rant els tres primers anys, estes accions es van centrar en cursos dirigits
total de 150 accions formatives (cursos, seminaris, jornades, etc.). Du-
Durant els últims huit anys, s’han dut a terme aproximadament un
a la carrera professional.
coneixements teoricopràctics dels seus professionals per a la incorporació
en drogodependències ha sigut marcada per la necessitat d’acreditar els
posat en marxa, en la seua adaptació a la normativa vigent, la formació
A causa del gran nombre de recursos preventius i assistencials que s’han
RESULTATS
lupada durant els últims cinc anys.
Resultats i valoració

cionaris de la Generalitat.
exercici de les funcions, en els diferents llocs de treball dels fun-
la formació orientada als coneixements necessaris per al correcte
IVAP (Institut Valencià d’Administracions Públiques). Prioritza
convenis amb la Direcció General de Drogodependències.
volupen formació especialitzada, moltes vegades, per mitjà de
societats científiques, col . legis professionals, etc.) també desen-
Universitat i altres entitats (fundacions, instituts d’investigació,
salut.
propis, enfocats a l’actualització del coneixement en temes de
rix l’oferta de formació contínua, formació continuada i cursos
de la Conselleria de Sanitat per als seus professionals, que ofe-
EVES (Escola Valenciana d’Estudis per a la Salut). Recurs propi
tres i servicis.
en la formació continuada dels professionals dels diferents cen-
dependències. Actua prioritàriament, amb la Direcció General,
Drogodependències). Fundació pública especialitzada en drogo-
FEPAD (Fundació per a l’Estudi, Prevenció i Assistència de les
coneixements.
adequació dels continguts i aplicar i/o afavorir l’aplicació dels
encarregat de detectar les necessitats, vetlar per la idoneïtat i
Direcció General de Drogodependències. Òrgan coordinador,
Entre els principals recursos que podem distingir en la formació en
ESTRUCTURES DE FORMACIÓ
matèria de drogodependències, hi destaquen:
Marc d’Actuació
136
Pla Estratègic sobre Drogodependències i altres Trastorns Addictius ÀREES TRANSVERSALS

135
Pla Estratègic sobre Drogodependències i altres Trastorns Addictius
ÀREES TRANSVERSALS
“Garantir una formació de qualitat i adaptada a les necessitats tant
dels professionals que treballen en el camp de les drogodependències
com dels diferents mediadors socials”
camps de coneixement relacionats amb la pràctica professional.
Formació contínua: aprenentatge continuat en relació amb els
en una àrea concreta de l’exercici professional.
Formació de postgrau universitari: especialització de continguts
tats i actituds que permeten la pràctica professional.
Formació de pregrau: s’adquirixen els coneixements, les habili-
Finalitat
La formació s’ha d’entendre com un procés continu, en què es distingixen
tres nivells bàsics:
NIVELLS DE FORMACIÓ
FORMACIÓ

utlletins, web…).
de decisions respecte a les polítiques públiques (informes, monogràfics,
• Millorar la difusió de la informació obtinguda a fi de facilitar la presa
de la informació que hi circula.
• Introduir un tercer nivell d’indicadors sobre la quantitat i la qualitat
• Enfortir un sistema d’avaluació dels processos i resultats.
noves substàncies, patrons de consum o contextos d’ús.
• Establir una xarxa de punts d’informació per detectar l’aparició de
ves) combinat amb sistemes de recollida d’informació ràpida.
• Desenvolupar l’ús de grans enquestes (mostres àmplies i representati-
en àmbit territorial.
seguiment i observador de la problemàtica de les drogodependències
dependències i Altres Trastorns Addictius com a òrgan avaluador, de
Impulsar la posada en marxa de l’Observatori Valencià de les Drogo-
134
Pla Estratègic sobre Drogodependències i altres Trastorns Addictius ÀREES TRANSVERSALS

133
Pla Estratègic sobre Drogodependències i altres Trastorns Addictius
ÀREES TRANSVERSALS
• Instruments validats (enquestes, tests, material didàctic, etc.).
tres trastorns addictius, tant tancades com en curs.
• Registres d’investigadors i investigacions en drogodependències i al-
Comunitat Valenciana.
Creació de diferents registres de dades en drogodependències a la
història única per pacient atés ambulatòriament.
• Integrar el SIGED dins del sistema ABUCASIS II, formant part de la
d’inserció social.
nar i coordinar els tractaments aplicats en els centres sociosanitaris i
• Posada en marxa del SIGED a fi d’integrar la informació i gestio-
CASIS II, per a l’anàlisi a temps real de l’activitat assistencial.
• Completar la incorporació de les unitats assistencials al sistema ABU-
acreditats entre si, i amb els servicis centrals:
Gestió de la comunicació de les dades en línia entre tots els recursos
cià d’Informació en Addiccions.
• Incorporació de noves fonts declarants al Sistema Autonòmic Valen-
malalties infeccioses i les pràctiques de risc.
• Incorporar nous indicadors relacionats amb l’oferta de drogues, les
d’Informació en Addiccions (SAVIA)
Ampliar els actuals indicadors del Sistema Autonòmic Valencià
Pla Estratègic 2006-2010: objectius específics i accions
Àrees transversals: Sistemes d’Informació i Avaluació

coordinació i integrar tot el sistema de recollida de dades.
Direcció General de Drogodependències per a millorar-ne la
també de prevenció i integració, amb els servicis centrals de la
tització i interconnexió dels recursos, no sols assistencials, sinó
L’objecte actual d’esta àrea de treball és completar la informa-
en matèria de drogodependències i altres trastorns addictius.
mar amb garantia les accions pròpies de la política del Consell
suficients i apropiats, que ens permeten en este moment progra-
tre i manteniment de dades durant anys ha donat uns resultats
La cultura i l’experiència de la Comunitat Valenciana en el regis-
VALORACIÓ
132
Pla Estratègic sobre Drogodependències i altres Trastorns Addictius ÀREES TRANSVERSALS

131
Pla Estratègic sobre Drogodependències i altres Trastorns Addictius
ÀREES TRANSVERSALS
de manera dispersa i aïllada.
Informatització de la recollida de tota la informació encara que
Bona qualitat de la informació notificada.
xarxa d’atenció pública.
Bona notificació de dades pels professionals dels centres de la
tractament, urgències i mortalitat.
Persistència en el temps i cobertura adequada dels indicadors de
Resultats i valoració
Estudi de les barreres d’accessibilitat al tractament.
de Conductes Addictives.
• Estudis de qualitat de vida dels pacients tractats en les unitats
tadona.
• Estudis de satisfacció dels usuaris en tractament amb me-
Valenciana.
tractats en les unitats de Conductes Addictives de la Comunitat
• Estudis de satisfacció i percepció del tractament dels pacients
hol, etc.
• Estudis específics per substàncies: heroïna, cocaïna, alco-
• Estudi de seguiment de casos.
l’atenció prestada als pacients atesos:
permeten disposar de dades relatives a l’eficàcia i eficiència de
Estudis dirigits a aprofundir sobre determinats aspectes que ens
RESULTATS
ESTUDIS SECTORIALS

un dels casos.
delictes comesos i les ajudes o actuacions sol . licitades en cada
les substàncies principals que provoquen estos problemes, els
legals relacionats amb les drogues i/o les drogodependències,
sos, les característiques dels pacients que presenten problemes
Ambdós indicadors recullen, com a notificació i registre de ca-
tinguts en comissaries.
• Model PIC. Indicador de l’atenció als drogodependents de-
dent amb problemes judicials.
• Model UVAD. Indicador de valoració i ajuda al drogodepen-
Comissaries o PIC):
cials relacionats amb les drogues (programes d’Intervenció en
com de l’atenció dispensada als detinguts per problemes judi-
tats de Valoració i Suport en Drogodependències (UVAD), així
Recullen la informació relativa als pacients atesos en les uni-
terme.
de dades que ens permet conéixer les actuacions que s’hi duen
d’informació de l’activitat, s’ha dissenyat un full de recollida
Amb l’objectiu d’homogeneïtzar i unificar la recollida
cus de concentració de consumidors.
Trobada i Acollida i en les unitats mòbils d’actuació en els fo-
tàncies psicoatives, en particular de les fetes en els centres de
reducció de danys i riscos relacionats amb el consum de subs-
Recull les dades relacionades amb les activitats en matèria de
INDICADORS JURIDICO-PENALS
INDICADORS DE L’ACTIVITAT EN
MATÈRIA DE REDUCCIÓ DE DANYS
130
Pla Estratègic sobre Drogodependències i altres Trastorns Addictius ÀREES TRANSVERSALS

129
Pla Estratègic sobre Drogodependències i altres Trastorns Addictius
ÀREES TRANSVERSALS
des a este efecte des de 1983).
València (una de les sis grans ciutats espanyoles monitoritza-
SUPSI, en la nostra comunitat, se circumscriu a la ciutat de
L’àrea geogràfica determinada per a la recollida de morts RA-
renses i toxicològiques que aporten la informació pertinent.
intervenció judicial, després de l’encreuament de les fonts fo-
S’exclouen d’este indicador totes les morts en què no hi ha
10 i els 64 anys, en una àrea geogràfica donada.
i intencional de substàncies psicoactives, en persones entre els
duïda o provocada directament després del consum no mèdic
Recull el nombre anual de morts per reacció adversa aguda in-
voltant del 65%).
este indicador i, a més, amb una cobertura estable i elevada (al
deixat mai de recollir i notificar els episodis relacionats amb
La nostra comunitat, excepte alguns anys puntuals, no ha
ambdós inclosos.
l’existència de dependència, en persones entre 15 i 54 anys,
actives, motivat per la recerca dels seus efectes psíquics, o per
rectament amb el consum “no mèdic” de substàncies psico-
Recull el nombre anual d’episodis d’urgència relacionats di-
INDICADOR MORTALITAT PER REACCIÓ
AGUDA A SUBSTÀNCIES PSICOACTIVES
(MORTS RASUPSI)
INDICADORS URGÈNCIES
HOSPITALÀRIES

unitats.
necessaris de l’activitat assistencial que en es desenvolupa en estes
ses en este sistema, que ens proporcionarà els indicadors directes
Conductes Addictives. En l’actualitat algunes UCA ja estan inclo-
la qual cosa implica la utilització i accés a esta des de les unitats de
vol punt assistencial de l’esmentada xarxa d’atenció ambulatòria,
els quals es troba el SIGED. A esta es podrà accedir des de qualse-
lenciana, amb la integració dels diferents sistemes existents, entre
única per pacient atés de manera ambulatòria a la Comunitat Va-
L’ABUCASIS II consistix en la instauració d’una història clínica
ABUCASIS II.
Drogodependències, i la seua futura integració amb el sistema
tencials, intercomunicades en línia amb la Direcció General de
que permetrà la gestió d’estos des de les mateixes unitats assis-
ma d’Informació i Gestió en Drogodependències (SIGED 1.0),
informàtic (UDESHABI), en procés d’actualització amb el Siste-
La recollida d’esta informació es produïx a través d’un programa
que es van augmentar les àrees de recollida d’informació.
des a nivell nacional, va patir una adaptació pròpia, de manera
En 1998, encara conservant íntegrament les variables consensua-
INDICADORS D’ACTIVITAT ASSISTENCIAL
128
Pla Estratègic sobre Drogodependències i altres Trastorns Addictius ÀREES TRANSVERSALS

127
Pla Estratègic sobre Drogodependències i altres Trastorns Addictius
ÀREES TRANSVERSALS
en eliminar els episodis corresponents a una mateixa persona.
seu valor operatiu es referix al nombre de persones distintes ateses,
tencial pública o privada finançada per la Generalitat, encara que el
mateix any, en cada un dels centres notificadors de la xarxa assis-
substància psicoactiva o altres addiccions no tòxiques ateses, en un
tament ambulatori (“episodis”) per abús o dependència a qualsevol
tats de Conductes Addictives. Inclou el nombre d’admissions a trac-
perquè és un indicador indirecte de l’activitat assistencial de les Uni-
Incorporem l’indicador d’Admissió a Tractament en este apartat
abandons o expulsions, etc.)
giques, toxicològiques dels pacients; nombre d’altes terapèutiques,
mitjà d’estada; característiques sociodemogràfiques, psicopatolò-
sol . licituds formalitzades, nombre de pacients ingressats, temps
i l’obtenció de resultats relatius al mateix tractament (nombre de
cursos, el coneixement de les característiques dels pacients atesos
Són, en general, indicadors molt importants per a la gestió dels re-
• Indicador d’ingrés en vivenda tutelada.
• Indicador d’ingrés i tractament en Centre de Dia.
• Indicadors d’integració social
Residencial.
• Indicador d’ingrés i Tractament en Unitat de Deshabituació
• Indicador de Tractament de Desintoxicació Hospitalària.
• Indicador de Tractament de Manteniment amb Metadona.
• Indicador d’Admissió a Tractament.
• Indicadors d’assistència sanitària
d’inserció/reinserció social, com ara:
de l’activitat feta en els centres assistencials, de rehabilitació i
godependències) és un subsistema que reunix tots els indicadors
El SECAD (Sistema d’Avaluació i Qualitat Assistencial en Dro-
INDICADORS D’ACTIVITAT ASSISTENCIAL

• Indicadors de prevenció escolar en Educació Secundària
• Indicadors de prevenció escolar en Educació Primària.
en qualsevol dels seus dos nivells d’actuació:
l’aplicabilitat dels programes, a cada un dels alumnes participants,
ció en l’àmbit escolar, amb la implantació de controls de gestió en
Els indicadors més específics s’han dissenyat pel que fa a la preven-
venció Comunitària (UPC), en els diferents àmbits d’actuació.
d’activitats, desenvolupades a través de les diferents Unitats de Pre-
bit territorial, moltes d’estes demanades per mitjà de memòria
Recullen les activitats de prevenció elaborades en el nostre àm-
INDICADORS DE PREVENCIÓ
126
Pla Estratègic sobre Drogodependències i altres Trastorns Addictius ÀREES TRANSVERSALS

125
Pla Estratègic sobre Drogodependències i altres Trastorns Addictius
ÀREES TRANSVERSALS
tres estudis elaborats (1999, 2001 i 2006).
• “Enquesta sobre hàbits de joc a la Comunitat Valenciana”,
protecció. Dos enquestes (1998 i 2005).
balladors, aturats i empresaris, prioritzant els factors de risc i
• “Enquesta sobre drogues en l’àmbit laboral”, dirigides a tre-
parells. Cinc enquestes (1996, 1998, 2000, 2002, 2004).
blació general major de 15 anys. Bianual, des de 1996, en anys
• “Enquesta domiciliària sobre l’ús de drogues”, dirigides a po-
ment del problema, la Generalitat elabora els seus estudis:
Des de 1996, a fi d’aconseguir el major grau possible de coneixe-
imparells. Sis enquestes (1995, 1997, 1999, 2001, 2003, 2005).
blació general entre 15 i 65 anys. Bianual, des de 1995, en anys
• “Enquesta domiciliària sobre l’ús de drogues”, dirigides a po-
rells. Sis enquestes (1994, 1996, 1998, 2000, 2002, 2004).
alumnes entre 14 i 18 anys. Bianual, des de 1994, en anys pa-
• “Enquesta sobre drogues a població escolar”, dirigides a
tre estes tenim:
què els resultats siguen significatius en el seu àmbit territorial. En-
Comunitat Valenciana augmentant la mostra que li correspon per-
comparabilitat dels seus resultats. En estes enquestes participa la
d’enquestes amb la mateixa metodologia, la qual ens permet la
A partir de 1994 es promou a nivell nacional el desenvolupament
INDICADORS DE CONSUM I OPINIÓ EN LA CV

ESTUDIS SECTORIALS
• Indicador de valoració i suport al drogodependent amb problemes
judicials
• Indicador d’atenció als drogodependents atesos en comissaries
• Altres indicadors judicials, policials o penitenciaris
INDICADORS JURIDICO-PENALS
• Indicadors d’activitat dels centres de Trobada i Acollida
INDICADORS DE LES ESTRATÈGIES D’EVITACIÓ I
REDUCCIÓ DE DANYS
INDICADOR DE MORTALITAT
INDICADORS D’URGÈNCIES HOSPITALÀRIES
• Indicador d’ingrés i tractament en Centre de Dia
• Indicador d’ingrés en Vivenda Tutelada
INDICADORS D’INTEGRACIÓ SOCIAL
• Indicadors d’Admissió a Tractament
• Indicadors de tractament amb Agonistes Opiacis
• Indicador de tractament de Desintoxicació Hospitalària
• Indicador d’ingrés i tractament en Unitat de Deshabituació
Residencial
INDICADORS D’ASSISTÈNCIA SANITÀRIA
INDICADORS DE L’ACTIVITAT ASSISTENCIAL
(SECAD)
• Indicadors de prevenció en Educació Infantil i Primària
• Indicadors de prevenció en Educació Secundària Obligatòria
• Altres indicadors de prevenció
INDICADORS DE PREVENCIÓ
• Enquestes nacionals amb mostra representativa a la Comunitat
Valenciana
• Enquestes pròpies de la Comunitat Valenciana
INDICADORS DE CONSUM I OPINIÓ A LA
COMUNITAT VALENCIANA
SAVIA
124
Pla Estratègic sobre Drogodependències i altres Trastorns Addictius ÀREES TRANSVERSALS

123
Pla Estratègic sobre Drogodependències i altres Trastorns Addictius
ÀREES TRANSVERSALS
drogodependències o per a l’aprofundiment en altres estudis sectorials.
tendències i hàbits de consum o de l’opinió dels valencians en matèria de
de l’activitat en els diferents centres i servicis, o bé per a la valoració de
propis i necessaris al nostre àmbit territorial, bé per a la gestió i valoració
Estos tres indicadors s’integren en el SAVIA, amb altres indicadors
cia epidemiològica) i encara vigents per a tot el territori nacional.
de notificació i registre de casos homogeni i mantingut (sistema de vigilàn-
Substàncies Psicoactives), els quals es van constituir com el primer sistema
Indicador Mortalitat (Morts RASUPSI o Morts per Reacció Aguda a

Indicador Admissió a Tractament, Indicador Urgències Hospitalàries i
SAVIT (Sistema Autonòmic Valencià d’Informació en Toxicomania):
Estatal d’Informació en Toxicomania) i del seu punt notificador valencià
En el SAVIA s’incorporen els tres indicadors de l’antic SEIT (Sistema
Govern sobre el Pla Nacional sobre Drogues.
de l’Observatori Nacional sobre Drogues (OED), dins de la Delegació del
Estatal d’Informació Permanent sobre Addiccions a Drogues (SEIPAD)
constituïx, en el nostre àmbit territorial, la font notificadora al Sistema
tonòmic Valencià d’Informació en Addiccions (SAVIA). Este sistema
tèria de drogodependències a la Comunitat Valenciana és el Sistema Au-
L’estructura bàsica per a la recollida ordenada d’informació en ma-
Marc d’actuació
ciats al consum de substàncies”
intervenció primerenca contra les conseqüències i els problemes asso-
i detectar els canvis de manera més àgil, de manera que faciliten una
emmagatzemament i tractament que ens permeta establir l’avaluació
“Arreplegar de manera sistemàtica determinada informació per al seu
Finalitat
avaluació i presa de decisions
fenomen complex, com el de les drogodependències, per a una adequada
entre si per proporcionar una informació ordenada i objectiva sobre un
Un sistema d’informació és un conjunt d’indicadors que interactuen
SISTEMAS DE INFORMACIÓN Y EVALUACIÓN
122
Pla Estratègic sobre Drogodependències i altres Trastorns Addictius ÀREES TRANSVERSALS

121
Pla Estratègic sobre Drogodependències i altres Trastorns Addictius
ÀREES TRANSVERSALS
Els sistemes d’informació i d’avaluació són, doncs, components claus
de la presa de decisions.
En el canviant món de la drogoaddicció i els trastorns addictius –com
ja s’ha vist– cal proveir-nos de sistemes per a la detecció primerenca dels
canvis a què ens enfrontem.
En l’actualitat, en el nostre context de societat del coneixement, es tracta,
també, d’impulsar accions transformadores derivades del desenvolupament
de les noves tecnologies de la informació i la comunicació.
“Propiciar coneixements nous i sistematitzar-los en informació utilitzable,
així com apostar decididament per la divulgació dels resultats
de les investigacions i incidir, sobretot, en la seua incorporació
a través de la formació”
Finalitat
Per innovació hem d’entendre la capacitat del sistema per a trobar
noves aportacions i adaptar-se als constants canvis a què ens enfrontem
en l’àmbit de les drogodependències, afavorint la capacitat de veure amb
antelació els resultats, i incorporar a la cultura del treball les noves tecnologies
de la informació i la comunicació. Es tracta, doncs, d’impulsar
accions transformadores derivades del desenvolupament d’estes noves tecnologies.
El dinamisme del fenomen de les drogodependències fa necessari un
estudi continu i una progressiva actualització del coneixement sobre patrons,
rutes i rituals de consum, juntament amb la millora de la capacitat
prospectiva per a detectar la constant aparició de noves substàncies, contextos
d’ús i addiccions. Estes transformacions, així com la incorporació
constant de nous professionals, ens orienten a impulsar una investigació i
formació, i el desenvolupament dels sistemes d’informació, com a actuacions
de caràcter transversal de tot el Pla Estratègic, perquè en constituïsquen
la principal via d’innovació.
ÁREAS TRANSVERSALES

Formació - Investigació
Sistemes d’Informació i Avaluació
Àrees Transversals
9

• Cursos i seminaris.
• Publicacions.
• Fòrums de trobada.
a través de:
Fomentar l’intercanvi d’experiències entre la iniciativa social
• Creació del telèfon autonòmic d’atenció a les drogodependències
• Millorar la xarxa d’atenció presencial a l’usuari.
iniciativa social en el dit web.
• Oferir la possibilitat d’incloure totes les accions dutes a terme per la
des de la iniciativa social.
grames/ accions que calga fer i establir canals d’enviament d’informació
• Suport web: crear un sistema d’alerta virtual sobre les activitats/ pro-
• Posada en marxa d’un servici d’atenció a l’usuari en línia.
prestació de servicis.
tínua de la relació del ciutadà amb l’administració i l’excel . lència en la
• Elaboració d’una “Carta de Servicis” a fi d’aconseguir la millora con-
tjà de les noves tecnologies
Potenciar la xarxa d’informació i comunicació al CIUTADÀ per mi-
Pla Estratègic 2006-2010: objectius específics i accions
Àrea de Participació Social
118
Pla Estratègic sobre Drogodependències i altres Trastorns Addictius
COORDINACIÓ
I PARTICIPACIÓ

117
Pla Estratègic sobre Drogodependències i altres Trastorns Addictius
COORDINACIÓ
I PARTICIPACIÓ
d’arribar a l’excel . lència en la gestió pública.
s’han de dirigir a mantindre i incrementar este creixement a fi
No obstant això, les línies d’acció prioritàries en este moment
mules de gestió aplicades.
solidació del sistema de finançament públic a través de noves fór-
per organitzacions, entitats i/o associacions, per mitjà de la con-
han permés l’estabilització dels programes i servicis gestionats
Les accions desenvolupades des de l’Àrea de Participació Social
blemes d’addiccions.
consum de drogues com en la reinserció de les persones amb pro-
continue exercint una tasca continuada tant en la prevenció del
• Propiciar les condicions necessàries perquè el voluntariat social
teniment.
mitjà de la implantació de diverses línies d’ajuda per al seu man-
• Consolidació i increment de les associacions d’autoajuda per
d’altres programes de prevenció.
organitzacions, entitats i/o associacions, a més del sosteniment
• Finançament de més de 160 centres i servicis gestionats per
Valenciana ha permés:
El sistema de concerts i subvencions establit per la Generalitat
VALORACIÓ RESULTATS
Resultats i valoració

integració social de la persona drogodependent
Voluntariat social: en les actuacions de prevenció, assistència i
les addiccions i dels seus familiars.
d’associacions d’autoajuda en benefici dels mateixos afectats en
Moviment associatiu: per al foment i desenvolupament
Comunitat Valenciana.
i gratuïta, de la prestació de servicis de drogodependències a la
Organitzacions i entitats: completen l’oferta pública, universal
tints nivells organitzatius:
millor coordinació amb els diferents agents socials organitzats en els dis-
que oferixen les noves tecnologies de la comunicació per a obtindre una
De la mateixa manera, és prioritari en este moment aprofitar els canals
una millor adequació a l’evolució de la societat”
ció de les polítiques públiques, en matèria de drogues, per tal d’obtindre
“Fomentar la presència de la iniciativa social en l’elaboració i formula-
Finalitat
i fomentar la participació activa i coordinada dels recursos disponibles.
blemàtica de les drogodependències, sensibilitzar el conjunt de la població
ciativa social, s’aconseguirà mobilitzar la nostra societat davant de la pro-
tots els seus vessants. Establint les mesures oportunes que motiven la ini-
de drogues, cal comptar amb la participació de la societat valenciana en
Per a l’adequat desenvolupament de les polítiques públiques en matèria
NIVELLS ORGANITZATIUS
PARTICIPACIÓ SOCIAL
116
Pla Estratègic sobre Drogodependències i altres Trastorns Addictius
COORDINACIÓ
I PARTICIPACIÓ

115
Pla Estratègic sobre Drogodependències i altres Trastorns Addictius
COORDINACIÓ
I PARTICIPACIÓ
països iberoamericans on es produïsca i es comercie amb drogues.
la cooperació internacional al desenvolupament, fonamentalment amb
i projectes de sensibilització social, formació i educació en l’àmbit de
• Promoure i impulsar projectes específics, accions singulars i activitats
dependències.
Promoure i impulsar la cooperació internacional en matèria de drogo-
Seguiment i coordinació de l’avaluació del Pla Estratègic.
glamentari segons les necessitats de cada moment.
• Actualització de la normativa específica i el seu desenvolupament re-
ment actual.
• Adaptar el decret d’acreditacions a les exigències detectades en el mo-
orgànica de la Direcció General de Drogodependències.
dències a la llei estatal sobre regulació de tabac i a la nova adscripció
• Adequació de la Llei de la Generalitat Valenciana sobre Drogodepen-
Adequació del marc normatiu sobre drogodependències.

2010.
• Potenciar les línies d’actuació prioritàries del Pla Estratègic 2006-
grames susceptibles de desenvolupament conjunt.
• Impuls per part del Comissionat del Consell d’aquelles accions i pro-
missions.
• Crear grups de treball per àrees d’actuació, dependents d’eixes co-
comissions.
• Establir reunions periòdiques, amb calendari preestablit, d’ambdós
optimitzar les actuacions que calga fer.
tegrat per coordinadors de les distintes conselleries per a agilitzar i
• Creació d’un Comité Adjunt a la Comissió Interdepartamental, in-
del Consell.
d’aconseguir una major operativitat, i adaptar-les a l’estructura actual
• Adequar l’estructura i les funcions d’ambdós comissions, a fi
de la Comissió Interdepartamental i de la Comissió Executiva.
cional de la Direcció General de Drogodependències, especialment
Impulsar el funcionament de l’organigrama de participació institu-
les actuacions i programes.
vincial, autonòmica i estatal), per al desenvolupament conjunt de
dinació amb tots els nivells de l’Administració pública (local, pro-
Potenciar des de la Direcció General de Drogodependències la coor-
públiques en esta comesa.
Aconseguir una major implicació de cada una de les administracions
Pla Estratègic 2006-2010: objectius específics i accions
Àrea de Coordinació Institucional
114
Pla Estratègic sobre Drogodependències i altres Trastorns Addictius
COORDINACIÓ
I PARTICIPACIÓ

113
Pla Estratègic sobre Drogodependències i altres Trastorns Addictius
COORDINACIÓ
I PARTICIPACIÓ
com a instrument bàsic de coordinació i participació social.
tècnics-coordinadors per impulsar l’actuació del Consell Assessor
per això seria recomanable establir un comité adjunt, compost per
millorar-se i han de fer-ho amb una actuació més àgil i operativa;
A la vista dels resultats obtinguts fins a este moment, estos poden
lloc amb una fluïdesa òptima.
de la Generalitat, ha dificultat que les convocatòries tingueren
com de la Comissió Executiva, per membres dels nivells més alts
La mateixa composició, tant de la Comissió Interdepartamental
Resultats i valoració
“Vertebració de les diferents administracions en la consecució d’un fi
comú dirigit a planificar les polítiques d’actuació en les diferents àrees
en el camp de les addiccions”
Internacional: fomentant els projectes de cooperació al desenvolupament
amb continguts específics en drogodependències.
Supraautonòmic i estatal: basat en la coordinació amb les diferents
comunitats autònomes i amb l’Estat.
Autonòmic: basat en la coordinació institucional entre departaments
i òrgans de la Generalitat, i d’esta amb les diferents administracions
locals, municipi, província i entitats supramunicipals.
Finalita
L’adequat desenvolupament d’un pla integral depén, en gran manera,
de la coordinació de les diferents administracions públiques que participen
en els diferents nivells:
VALORACIÓ
RESULTATS
NIVELLS
COORDINACIÓ INSTITUCIONAL

sentatives.
la iniciativa social i de les organitzacions sindicals més repre-
(Generalitat i entitats locals) i per representants d’entitats de
tiu, està compost per representants de l’Administració pública
• Consell Assessor: com a òrgan col . legiat de caràcter consul-
• Comissionat del Consell en matèria de Drogodependències:
és l’òrgan personal d’assessorament, coordinació i control
de les actuacions que en matèria de drogodependències es
desenvolupen a la Comunitat Valenciana, el càrrec recau en la
director/a general de Drogodependències.
• Comissió Executiva: la presidència de la qual recau en el
conseller de Sanitat i forma part d’esta un representant de
cada conselleria amb rang, almenys, de director general, el director
de l’Institut Valencià de la Joventut i tres representants
de l’Administració local. La seua funció principal consistix en
l’execució dels acords adoptats per la Comissió Interdepartamental.
Ressalten entre les seues funcions establir els criteris generals
per a la coordinació i gestió de la política sobre drogodependències,
establir les formes de col . laboració amb les institucions
i la societat i conéixer els plans, programes i projectes que, en
esta matèria, es desenvolupen a la Comunitat Valenciana.
• Comissió Interdepartamental: presidida pel president de la
Generalitat i composta pels titulars de les conselleries amb implicació
en matèria de drogodependències, així com pels presidents
de les tres diputacions provincials i actua com a secretari
el comissionat/comissionada del Consell en Matèria de Drogodependències.
Òrgans de
participació
social
Estructures Politico-administratives de Coordinació Institucional
Com a estructures de referència dins d’esta àrea es reconeixen:
112
Pla Estratègic sobre Drogodependències i altres Trastorns Addictius
COORDINACIÓ
I PARTICIPACIÓ

111
Pla Estratègic sobre Drogodependències i altres Trastorns Addictius
COORDINACIÓ
I PARTICIPACIÓ
“Planificar les polítiques que faciliten la viabilitat del principi
de coordinació institucional entre les distintes administracions
públiques i foment de la participació de la iniciativa social”
Finalitat
dels ciutadans i de les organitzacions civils.
mateixa manera, s’establix una política de suport ferm a la participació
institucional d’acord amb l’actualitat de les noves tecnologies. De la
recursos públics en matèria d’addicions, a través d’una coordinació
Des d’esta àrea, es pretén aconseguir una millor optimització dels
vertebrada.
Promoure la coordinació amb la iniciativa social, adequadament
Consell i les distintes administracions públiques.
Potenciar la coordinació institucional entre l’Administració del
participació social.
la col . laboració de la societat valenciana desenvolupant les polítiques de
de la gestió dels programes i servicis en matèria d’addiccions, i promou
COORDINACIÓ INSTITUCIONAL I PARTICIPACIÓ SOCIAL
OBJECTIUS Definix les actuacions de coordinació institucional per a la millora

Àrea de Coordinació
Institucional I
Participació Social
8

tes violents i emissió d’informes de suport juridicopenal.
personalitat de drogodependents relacionats amb la comissió de delic-
• Potenciar la figura de tècnics especialistes per a l’estudi i diagnòstic de
l’Estat
nals de l’Administració de justícia i cossos i forces de seguretat de
• Oferir formació en matèria de drogodependències als professio-
per a la millora de la coordinació interdepartamental.
• Establir els canals d’intercanvi d’informació amb els distints equips
en Comissaries
loració i Suport en Drogodependències i els programes d’Intervenció
• Potenciar la coordinació de la resta de recursos amb les unitats de Va-
València.
• Reobertura del Programa d’Intervenció en Comissaries a la ciutat de
en ciutats amb major densitat de població.
• Creació de noves unitats de Valoració i Suport en Drogodependències
• Ampliar la cobertura d’atenció
Pla Estratègic 2006-2010: objectius específics i accions
Unitats de Valoració i Suport en Drogodependències
Programes d’Intervenció en Comissaries
108
Pla Estratègic sobre Drogodependències i altres Trastorns Addictius VALORACIÓ I SUPORT

107
Pla Estratègic sobre Drogodependències i altres Trastorns Addictius
VALORACIÓ I SUPORT
diferents instàncies relacionades.
sionals i millorar els canals de comunicació i coordinació entre les
És, per tant, necessari, continuar reforçant la tasca d’estos profes-
drogodependències i dels mateixos usuaris i les seues famílies.
diccionals, dels professionals dels centres i servicis en matèria de
també es constituïxen en el punt de convergència dels òrgans juris-
juridicolegals relacionats amb el consum de substàncies, sinó que
amb una funció d’assessorament i informació sobre els problemes
Cal ressaltar que les dites unitats i programes no sols complixen
distints professionals que hi participen al llarg del procés.
no seria possible sense l’adequada formació i coordinació entre els
Drogodependències i dels Programes d’Intervenció en Comissaries
El correcte funcionament de les Unitats de Valoració i Suport en
VALORACIÓ UVAD I PIC

per ansietat i traumatismes, comprenen el 63% dels casos atesos.
Perfil per demandes: atenció per síndrome d’abstinència, trastorns
substàncies principals causants dels problemes judicials atesos.
Perfil d’usuaris per substàncies: heroïna, cocaïna i alcohol són les
guts amb problemes relacionats amb el consum de substàncies.
ria de València, i per tant, descens del nombre d’atencions a detin-
Tancament provisional del Programa d’Intervenció en Comissa-
ni, contra la salut i contra les persones.
Els principals delictes són els referits a delictes contra el patrimo-
i l’alcohol respectivament.
sat problemes amb la justícia són la cocaïna, l’heroïna, el cànnabis
Les principals substàncies d’abús i/o dependència que han cau-
te de dependència.
ja havien fet, almenys, un tractament previ per la substància objec-
Patró reincident de consum: al voltant del 60% dels usuaris atesos
seua posada en funcionament en 1997.
Augment progressiu del nombre d’atencions produïdes des de la
RESULTATS PIC
RESULTATS UVAD
Resultats i valoració
106
Pla Estratègic sobre Drogodependències i altres Trastorns Addictius VALORACIÓ I SUPORT

105
Pla Estratègic sobre Drogodependències i altres Trastorns Addictius
VALORACIÓ I SUPORT
síndrome d’abstinència del subjecte en el moment de la detenció.
• Valorar l’existència de dependència, el grau d’intoxicació o la
Addictives corresponent.
continuar el tractament normalitzat en la Unitat de Conductes
• Informar, orientar i, si és el cas, gestionar la incorporació per
problemes relacionats amb el consum de substàncies.
• Tractar o continuar el tractament dels detinguts que presenten
de tractament.
manteniment de la relació amb la família, gestió d’accés a centres
• Atenció sociosanitària: tramitació i gestió de prestacions socials,
• Informes de seguiment jurídic del cas.
informes elaborats.
• Informes pericials: possibilitat de declarar com a pèrit sobre els
sum de drogues, proposta del pla de tractament més adequat.
valoracions de síndrome d’abstinència, diagnòstic respecte al con-
• Informes de valoració: valoració psicològica i social del subjecte,
detingut depenent de la seua situació.
• Informació-orientació: sobre les possibilitats a què pot optar el
Entre les seues activitats principals destaquen:
PROGRAMES

de substàncies.
tingudes o amb problemes legals i/o judicials relacionats amb el consum
Els programes i activitats exercits van dirigits a totes aquelles persones de-
Marc d’actuació
activitat en 2000 en la província de València.
tres capitals de província de la nostra comunitat i s’ha iniciat la seua
programes s’ha circumscrit als centres de detenció provincial de les
Programes d’Intervenció en Comissaries: el desenvolupament d’estos
tres jutjats centrals de guàrdia.
nitat Valenciana, es van crear les unitats necessàries per a atendre els
en matèria de drogodependències en l’àmbit territorial de la Comu-
sell de la Generalitat Valenciana) com a centres i servicis d’actuació
Des de la tipificació d’este tipus d’unitats (Decret 47/1998, del Con-
munitat.
centrals de guàrdia de les tres capitals de província de la nostra co-
hi ha 4 unitats que duen a terme les seues activitats en els jutjats
Unitats de Valoració i Suport en Drogodependències: en l’actualitat
• En les comissaries a través dels Programes d’Intervenció en Comissaries.
godependències.
• En els jutjats de guàrdia: són les Unitats de Valoració i Suport en Dro-
àmbits:
formades per equips professionals multidisciplinaris per a actuar en dos
Des de 1997, a la Comunitat Valenciana s’han creat unitats específiques
104
Pla Estratègic sobre Drogodependències i altres Trastorns Addictius VALORACIÓ I SUPORT

103
Pla Estratègic sobre Drogodependències i altres Trastorns Addictius
VALORACIÓ I SUPORT
social.
i faciliten l’adequat tractament i la consecució de la seua reinserció
adequada o, almenys, menys perjudicial per als mateixos pacients
permet aplicar les penes i/o mesures de seguretat de la manera més
• La correcta valoració de la dependència, en cada un dels pacients,
delictes relacionats amb la mateixa addicció.
sitats de cada un dels pacients, disminuïx de manera important els
• El tractament integral i individualitzat, segons les distintes neces-
addicció.
ginals i actes delictius amb l’única finalitat de mantindre la seua
• Moltes de les persones drogodependents realitzen activitats mar-
Algunes de les premisses bàsiques que han de guiar este model d’atenció
serien:
“Ajudar l’Administració de justícia i les persones amb problemes
judicials derivats de la seua conducta addictiva perquè l’aplicació de
les mesures de seguretat siguen les més adequades”
Finalitat
124/2001, del Consell de la Generalitat Valenciana).
al detingut drogodependent en comissaries i jutjats (art. 3, cap. II, Decret
de drogodependents amb problemes legals, incloent-hi l’atenció directa
port als òrgans jurisdiccionals i forces de l’orde públic, en la valoració
Integra aquells servicis que tenen com a funció l’assessorament i el su-
PRINCIPIS
PROGRAMES DE INTERVENCIÓ EN COMISSARIES (PIC)
UNITATS DE VALORACIÓ I SUPORT EN
DROGODEPENDÈNCIES (UVAD)

Àrea de Valoració i
Suport en
Drogodependències
7

usuaris de les Vivendes Tutelades.
• Adaptació de les qualificacions professionals a les necessitats dels
administracions.
• Mercats de treball tutelats (itineraris laborals) coordinats amb altres
sionals.
lades: redefinició de recursos segons les necessitats d’usuaris i profes-
• Programes que continguen nous perfils d’usuaris de Vivendes Tute-
gents
Adaptar els programes desenvolupats a les noves necessitats emer-
mes.
situació d’exclusió, com a factor d’accés a la incorporació de progra-
• Articular mesures per a l’accés d’aquells col . lectius vulnerables i en
Potenciar les places en Vivendes Tutelades existents
Pla Estratègic 2006-2010: objectius específics i accions
Àrea d’integració social: Vivendes Tutelades
100
Pla Estratègic sobre Drogodependències i altres Trastorns Addictius INTEGRACIÓ SOCIAL

99
Pla Estratègic sobre Drogodependències i altres Trastorns Addictius
INTEGRACIÓ SOCIAL
drà valorar en el present Pla Estratègic.
tics dels professionals serà un dels objectius prioritaris que cal-
tats a les necessitats dels usuaris i concordes amb els diagnòs-
De la mateixa manera, establir programes diversificats i adap-
queden fora del sistema.
grups de població amb una greu situació d’exclusió social que
ment, resulta d’enorme importància poder incorporar aquells
recursos tenen com a suport del circuit d’atenció en este mo-
Després de quedar de manifest la importància que este tipus de
tutelades.
fils majoritaris dels usuaris que es beneficien de les vivendes
Perfil per substàncies: heroïna, cocaïna i alcohol són els per-
les sol . licituds a causa de les necessitats actuals dels usuaris.
demanda existent, encara que hi ha, any rere any, un augment de
Bona cobertura d’este tipus de recursos, que assolix el 75% de la
Resultats i valoració
pèutiques.
Seguiment dels tractaments prescrits i de les orientacions tera-
Atenció familiar: aconseguir i reorientar el suport familiar.
socials i millora d’ocupació, temps lliure, etc.
ment de les normes i les tasques domèstiques, tallers d’habilitats
nal i de convivència, control per part de tutors per al manteni-
Atenció socioeducativa integral: tasques d’organització perso-
VALORACIÓ
RESULTATS
PROGRAMES

Les vivendes tutelades es dirigixen a drogodependents en procés d’inserció
social generalment que, encara que necessiten determinats suports externs
durant un període de temps, tinguen les capacitats necessàries i suficients
per a mantindre una convivència autònoma.
Tots els usuaris de les vivendes han d’estar atesos en altres recursos assistencials,
amb el seu diagnòstic, tractament i mesures de seguiment.
Són vivendes que funcionen com a suport social, dins del circuit d’atenció,
a una necessitat de vivenda, de relació, de control i adaptació a normes
establides per a la convivència i el desenvolupament personal.
Marc d’actuació
“Aconseguir el major grau d’autonomia personal i de convivència,
dins d’un ambient normalitzat situat preferentment en nuclis urbans”
Finalitat
Centres residencials de tipus convencional, sense funcions assistencials,
on es conviu de manera autosuficient i normalitzada, on els interns assumixen
funcions pròpies del seu manteniment (art. 3, cap. II, Decret
124/2001, del Consell de la Generalitat Valenciana).
VIVIENDES TUTELADES (VT)
98
Pla Estratègic sobre Drogodependències i altres Trastorns Addictius INTEGRACIÓ SOCIAL

97
Pla Estratègic sobre Drogodependències i altres Trastorns Addictius
INTEGRACIÓ SOCIAL
i els Centres de Dia, per a millorar-ne la gestió.
• Dissenyar vies d’informació interactiva entre els centres sol . licitants
Optimitzar la derivació dels pacients
• Dotar el circuit de nous itineraris terapèutics.
ció objecte d’atenció.
• Adequar els programes terapèutics a la demanda d’una nova pobla-
Adaptació dels programes terapèutics a les necessitats dels usuaris
demanda assistencial.
• Crear els Centres de Dia en els departaments de Salut amb major
da de places per a la realització d’este tipus de tractaments
Garantir que, en cada departament de Salut, hi haja l’oferta adequa-
Pla Estratègic 2006-2010: objectius específics i accions
Àrea d’integració social: Centres de Dia

tics de la unitats de Conductes Addictives i els centres de dia.
• Necessitat de millorar la coordinació entre els equips terapèu-
dels pacients.
• Adaptabilitat dels programes terapèutics a les necessitats reals
dos necessitats bàsiques:
Quant als objectius de qualitat assistencial l’avaluació planteja
accessibilitat.
en la distribució territorial dels centres, per a facilitar una millor
tres i places oferides i una línia de continuïtat, quant a la millora
fins al moment resulta satisfactòria, amb una bona dotació de cen-
Quant als objectius de cobertura assistencial, la valoració feta
mina l’adaptació dels programes terapèutics.
Increment de pacients amb diagnòstic de patologia dual, que deter-
recursos.
que comprenen quasi la meitat de les causes d’accés a este tipus de
Increment considerable de les sol . licituds de demanda per cocaïna
gran de pacients atesos en este tipus de recursos.
Augment del nombre de places existents i, per tant, un nombre més
VALORACIÓ
RESULTATS
Resultats i valoració
96
Pla Estratègic sobre Drogodependències i altres Trastorns Addictius INTEGRACIÓ SOCIAL

95
Pla Estratègic sobre Drogodependències i altres Trastorns Addictius
INTEGRACIÓ SOCIAL
• Àrea Judicial.
• Àrea d’Oci i Temps Lliure.
• Àrea de Relacions Socials.
• Àrea de Desenvolupament Personal.
• Àrea Familiar.
sociolaboral i seguiment laboral.
• Àrea Formativa Laboral: formació prelaboral, incorporació
Programes de reinserció:
• Seguiment de tractaments.
• Intervenció socioterapèutica grupal.
• Intervenció psicoterapèutica individualitzada.
Orientació i suport terapèutic:
lupades per altres recursos.
deshabituació i inserció social podran ser complementàries a les desenvo-
Les accions que des dels centres de dia es desenvolupen en matèria de
seu medi social.
un sector de drogodependents puga fer un tractament rehabilitador en el
la presència diària i continuada en estos dels seus usuaris, possibilitarà que
La mateixa organització i funcionament d’este tipus de centres, que exigix
Marc d’actuació
dència o un altre trastorn addictiu en la vida social”
participació i integració de les persones afectades per una drogodepen-
“Possibilitar les condicions personals i socials per a la convivència,
PROGRAMES
Finalitat

social (art. 3, cap. II, Decret 124/2001, del Consell de la Generalitat Va-
cients, per un temps determinat, per tal de facilitar la seua incorporació
formativa i ocupacional, i que promouen la participació activa dels pa-
deshabituació, rehabilitació i reinserció, per mitjà de teràpia psicològica,
Recursos en règim d’estada de dia, que duen a terme tractaments de
CENTRES DE DIA (CD)
Vivendes tutelades: en l’actualitat hi ha 27 vivendes tutelades acreditades,
pertanyents totes a distintes entitats sense ànim de lucre, de les
quals 18 estan integrades en la xarxa pública per mitjà d’un sistema de
concerts.
Centres de dia: actualment es disposa a la Comunitat Valenciana d’un
total de 25 centres de dia acreditats, dels quals 22 estan integrats en la
xarxa pública per mitjà d’un sistema de concerts o subvencions des de
l’any 2001.
Estos programes s’han dissenyat i executat a través dels dos recursos bàsics
que conformen l’àrea d’integració social:
malalt a esta.
Integració familiar: reestructuració familiar i adaptació del
ment al mercat de treball.
Integració sociolaboral: capacitar el subjecte per al seu acosta-
lenciana).
Des d’esta àrea es treballa per posar a disposició dels usuaris intervencions
i actuacions afavoridores de la normalització social i de la incorporació a
la vida ciutadana en ple dret, a través de programes dirigits a dos nuclis
bàsics d’actuació :
PROGRAMES
94
Pla Estratègic sobre Drogodependències i altres Trastorns Addictius INTEGRACIÓ SOCIAL

93
Pla Estratègic sobre Drogodependències i altres Trastorns Addictius
INTEGRACIÓ SOCIAL
Desenvolupament d’accions en l’entorn familiar i social de la
persona, com a complement als processos de reinserció sociolaboral.
Priorització de les accions dirigides a persones addictes en
fase de deshabituació de drogodependències o altres trastorns
addictius.
• Servicis socials.
• Servicis de protecció de la família.
• Programes de formació professional ocupacional.
• Mesures generals de foment d’ocupació, etc.
Inserció sociolaboral a través de recursos normalitzats dirigits
a la població general:
Totes les intervencions en este àmbit partiran del disseny conjunt
d’itineraris personalitzats que regulen les prioritats, objectius i ritmes de
cada persona, a partir d’una sèrie de principis bàsics que homogeneïtzen
les accions en este nivell.
L’àrea d’incorporació social tindrà com a usuaris tots aquells ciutadans
amb problemes de drogodependències o un altre tipus d’addiccions, que
estan en risc o que patixen situacions d’exclusió social.
“Afavorir el procés de rehabilitació i inserció/reinserció social de les
persones amb drogodependències o altres trastorns addictius en el
medi social i familiar des de criteris de normalització”
Finalitat
El circuit terapèutic iniciat pel malalt drogodependent, amb la fase de
desintoxicació i deshabituació haurà de disposar en tot moment de recursos
i programes que tinguen com a finalitat la integració social del drogodependent.
En este sentit, la intervenció social ha de produir-se durant tot
el procés de recuperació, i s’entendrà com una actuació transversal.
PRINCIPIS
INTEGRACIÓ SOCIAL

Àrea
d’Integració Social
6

89
Pla Estratègic sobre Drogodependències i altres Trastorns Addictius
E. REDUCCIÓ DANYS
gència adaptats a estos grups de població.
• Diversificació de programes amb oferta de tractaments de baixa exi-
macs d’eficàcia clínica demostrada.
cions d’alta exclusió social als programes amb agonistes o altres fàr-
Millorar l’accessibilitat a nous grups de població residual amb situa-
malitzats.
• Augment de la derivació d’usuaris als dispositius sociosanitaris nor-
• Increment de la captació d’usuaris.
centres de Trobada i Acollida
Millorar l’accessibilitat i adaptabilitat dels programes oferits des dels
sitius.
• Augment del nombre de programes desenvolupats des d’estos dispo-
• Augment del nombre de recursos segons les necessitats detectades.
derivació d’usuaris més desfavorits
Promoure la creació de centres de Trobada i Acollida per a afavorir la
Àrea d’evitació i reducció de danys: centres de Trobada i Acollida
Pla Estratègic 2006-2010: objectius específics i accions

que no han volgut abandonar el consum de substàncies.
cap al tractament normalitzat, igual que aquells altres addictes
tractament. Facilitar-los les necessitats primàries i orientar-los
ta mediàtica a dependents de drogues que mai no han estat en
i Acollida, s’ha aconseguit l’objectiu d’identificar i donar respos-
Amb l’experiència d’estos últims anys, en els centres de Trobada
des d’intervencions sanitàries d’infermeria.
les intervencions psicològiques, d’escolta i d’orientació, segui-
Destaquen les prestacions bàsiques (aliment i higiene), així com
ties de transmissió sexual.
atenció al grup de VIH-SIDA, VHB, VHC, tuberculosi i malal-
Augment del nombre de nous usuaris atesos, prestant especial
amb la creació del CEA d’Alacant l’any 2006.
Cobertura territorial ampliada a les tres capitals de províncies
VALORACIÓ
RESULTATS
Resultats i valoració
88
Pla Estratègic sobre Drogodependències i altres Trastorns Addictius E. REDUCCIÓ DANYS

87
Pla Estratègic sobre Drogodependències i altres Trastorns Addictius
E. REDUCCIÓ DANYS
Detecció i derivació: de possibles complicacions orgàniques.
Tallers de menys riscos: tallers d’injecció segura, tallers de sexe
segur, tallers d’educació per a la salut, etc.
Realització d’atencions mínimes d’infermeria: cures, vacunacions
i seguiment de possibles complicacions orgàniques
Informació sobre recursos assistencials: tramitació de documentació
i assessorament de prestacions econòmiques, orientació
laboral, derivació a altres recursos socials i sanitaris, etc.
Distribució de preservatius: lots de sexe més segur.
Distribució i recollida de xeringues: lots d’injecció segura.
Cobertura de necessitats bàsiques: aliments, descans, higiene
personal, etc.
En tot cas, bé siga través d’unitats mòbils o en els mateixos centres de
Trobada i Acollida, les accions desenvolupades són:
Davant la necessitat que les mesures preventives arriben al màxim
nombre de consumidors de drogues, s’han desenvolupat intervencions
d’atenció sociosanitària a les zones marginals de tràfic i consum de drogues
a través d’equips mòbils.
Els centres de Trobada i Acollida es conceben com a “centres pont”
entre els pacients refractaris al tractament i els recursos assistencials normalitzats.
Marc d’actuació
“Oferir al drogodependent la cobertura de les seues necessitats més
bàsiques, incidint de manera especial en l’educació sanitària i en el suport
psicosocial, a fi de reconduir-lo a tractaments més normalitzats”
PROGRAMES
Finalitat

Aquells que, en règim d’internament temporal i/o ambulatori, plantegen
la seua intervenció en l’àmbit social, sanitari i terapèutic, des d’un model
de disminució de danys i riscos, prioritzant l’objectiu de minimitzar
els danys provocats per les conductes addictives (art. 3, cap. II, Decret
124/2001, del Consell de la Generalitat Valenciana).
CENTRES DE TROBADA I ACOLLIDA (CEA)
Els programes desenvolupats des dels diferents centres de Trobada i
Acollida poden dur-se a terme, bé des dels mateixos centres, o a través
d’unitats mòbils desplaçades a les zones de consum.
Centres de trobada i acollida: actualment la Comunitat Valenciana
disposa de 4 centres de Trobada i Acollida acreditats, els quals desenvolupen
la seua activitat en l’àmbit social, sanitari i terapèutic del
pacient des d’un model de disminució de danys i riscos, prioritzant
l’objectiu de minimitzar els danys provocats per les conductes addictives.
Estos programes es duen a terme des dels recursos/centres que es detallen
a continuació:
d’alta cronicitat o màxim risc sanitari.
o altres que hagen demostrat la seua eficàcia clínica en pacients
• Programes específics de tractament amb fàrmacs substitutius
• Programes de promoció de sexe més segur.
• Tallers de consum amb menys risc.
• Programes d’intercanvi i distribució de xeringues.
Programa d’intervenció en el medi
Els programes desenvolupats actualment a la Comunitat Valenciana són:
PRINCIPIS
86
Pla Estratègic sobre Drogodependències i altres Trastorns Addictius E. REDUCCIÓ DANYS

85
Pla Estratègic sobre Drogodependències i altres Trastorns Addictius
E. REDUCCIÓ DANYS
eliminats o, si és el cas, disminuïts o reduïts.
Molts dels riscos relacionats amb les drogues poden ser evitats o
mes “pont” cap als servicis sociosanitaris normalitzats.
Hi ha una població “oculta” de consumidors que requerix progra-
terme un tractament dirigit a l’abstinència.
No tots els dependents de drogues estan en condicions de dur a
Algunes de les premisses bàsiques que guien este model d’atenció són:
qualitat de vida dels usuaris”
rivades de la dependència de substàncies tòxiques i augmentar la
“Disminuir i evitar les conseqüències sociosanitàries adverses de-
Finalitat
una estratègia terapèutica més, dins de la cartera assistencial sanitària.
Els programes de Reducció i d’Evitació del Dany s’han d’entendre com
res preventives i assistencials.
s’ha configurat com una estratègia efectiva, acompanyada d’altres mesu-
de la dècada dels noranta, fins a l’actualitat, l’evitació i reducció de danys
Des de la seua posada en marxa a la Comunitat Valenciana, a finals
jurídic, normatiu i sociocultural en què es desenvolupen.
duir els danys derivats de la dependència a drogues, adaptades al context
Conjunt d’estratègies individuals i col . lectives destinades a evitar i re-
PRINCIPIS
EVITACIÓ I REDUCCIÓ DE DANYS

Àrea d’Evitació i
Reducció de Danys
5

• Derivar a circuits d’atenció amb itineraris terapèutics establits.
la Unitat de Deshabituació Residencial
Potenciar la utilització de recursos de tractament després de l’alta de
quen la integració sociolaboral dels usuaris.
• Programar la creació i el suport de recursos intermedis que afavoris-
del pacient
Crear noves modalitats d’atenció que afavorisquen la inserció social
tenció d’1 a 2 mesos).
• Reduir l’estada mitjana sense perjudici terapèutic (programes de con-
• Augmentar el nombre de places en els recursos ja disponibles.
• Programar el circuit d’atenció.
centre
Reduir el temps d’espera entre el termini de sol . licitud i l’entrada al
• Crear almenys una Unitat de Deshabituació Residencial.
Adequar l’oferta assistencial a les necessitats actuals de demanda
Pla Estratègic 2006-2010: objectius específics i accions
Àrea d’assistència: Unitats de Deshabituació Residencial
82
Pla Estratègic sobre Drogodependències i altres Trastorns Addictius ASSISTÈNCIA

81
Pla Estratègic sobre Drogodependències i altres Trastorns Addictius
ASSISTÈNCIA
dels pacients (temps d’estada, ajust del perfil d’usuaris, etc.).
• Adaptabilitat dels programes terapèutics a les necessitats actuals
tents.
• Augment del nombre de places disponibles en les unitats ja exis-
• Augment del nombre d’unitats.
d’atenció d’estos recursos, a través de:
manda. Resulta necessari, per tant, incrementar la capacitat
En els últims anys, hi ha dificultats per a atendre la creixent de-
accentuada.
més de l’augment d’expedients que descriuen una comorbiditat
sol . licituds de demanda per cocaïna (48.9%) i alcohol (16.2%), a
Increment considerable en els dos últims anys (2004-2005) de les
atesos en el període 2004-2005.
Insuficient augment del nombre de places i sosteniment dels casos
nibles.
sol . licituds de tractament és superior al nombre de places dispo-
Deshabituació Residencial i ingressos efectius: el nombre de
Desajust entre el nombre de sol . licituds de places en unitats de
Resultats i valoració
Formació educativa i intervenció sociolaboral.
Tractament psicològic.
Tractament medicosanitari.
VALORACIÓ
RESULTATS
PROGRAMES

• Fase d’inserció social.
• Fase de tractament i deshabituació.
• Fase d’acollida.
per objectius establits en tres fases ben diferenciades, a saber:
vell individual, grupal i familiar, amb una temporalització del tractament
tuació Residencial té com a característica fonamental la intervenció a ni-
El programa psicoterapèutic desenvolupat en les Unitats de Deshabi-
assegurant el seguiment del cas durant tot el procés de recuperació.
preveu la coordinació entre el recurs emissor i la unitat de deshabituació i
sitius, caldrà seguir els protocols de derivació establits per a este cas i es
En tot cas, i encara que es considerara oportú l’ingrés en estos dispo-
tic que diagnostica i valorant la situació mèdica i psicosocial del subjecte.
cades pels recursos de referència, basant-se en el criteri de l’equip terapèu-
Les Unitats de Deshabituació Residencial atendran les demandes indi-
Marc d’actuació
ració física i psicològica i facilitant la seua incorporació social”
“Abordar el tractament integral del drogodependent afavorint la recupe-
Finalitat
Consell de la Generalitat Valenciana).
i familiars del pacient ho requerixen (art. 3, cap. II, Decret 124/2001, del
mesos quan les indicacions terapèutiques i les condicions biopsicosocials
habituació, rehabilitació i reinserció per un període de temps de diversos
Centres que, en règim d’internament, duen a terme tractaments de des-
UNITATS DE DESHABITUACIÓ RESIDENCIAL (UDR)
80
Pla Estratègic sobre Drogodependències i altres Trastorns Addictius ASSISTÈNCIA

79
Pla Estratègic sobre Drogodependències i altres Trastorns Addictius
ASSISTÈNCIA
casos de comorbiditat.
• Concertar amb entitats acreditades programes d’intervenció sobre els
tjana.
a través d’unitats d’Atenció Hospitalària de desintoxicació i estada mi-
• Cobertura de la demanda assistencial dels malalts amb patologia dual
• Creació d’una altra unitat de Patologia Dual per atendre la demanda.
Millora de l’atenció als pacients amb comorbiditat psiquiàtrica
• Pacients amb motivació per al seguiment terapèutic.
• Pacients amb comorbiditat.
• Pacients amb criteri d’urgència immediata.
• Pacients amb criteri d’exclusió social.
d’intervencions, prioritzant en:
• Establir concerts amb entitats acreditades per augmentar el nombre
unitats de Medicina Interna dels hospitals.
• Facilitar els ingressos de desintoxicació per alcohol en les diferents
• Utilització de protocols que reduïsquen les estades d’ingrés mitjanes.
Millorar l’atenció
• Estandardització dels protocols de derivació.
ció General de Drogodependències.
• Assumpció de funcions de control, informació i derivació per la Direc-
Normalitzar la derivació a les unitats de Desintoxicació Hospitalària
Pla Estratègic 2006-2010: objectius específics i accions
Àrea d’assistència: unitats de Desintoxicació Hospitalària

De la mateixa manera, l’augment en el consum de drogues ha
propiciat en els últims anys un augment en les demandes de
desintoxicació i ha donat lloc a llistes d’espera que requerixen
l’augment del nombre de dispositius de desintoxicació i del nombre
de places disponibles.
sitat d’establir un control de les sol . licituds amb criteris clars de
priorització.
La diversificació de les demandes de desintoxicació per diferents
substàncies, així com les heterogènies circumstàncies personals,
familiars i socials que acompanyen l’usuari, plantegen la neces-
molt superior al de casos atesos.
sol . licituds de desintoxicació hospitalària és, en els últims anys,
Augment considerable de sol . licituds d’ingrés: el nombre de
cions anuals, en els 5 centres disponibles amb llits públics.
tre àmbit territorial: rang estable, entre les 700 i 800 desintoxica-
Estabilització del nombre de desintoxicacions produïdes al nos-
unitat de desintoxicació en matèria de drogodependències.
Augment del nombre de centres hospitalaris que disposen d’una
Resultats i valoració
• Valoració psicodiagnòstica.
• Explicació del procés de desintoxicació i participació activa de
les orientacions i indicacions respecte d’això.
• Emissió de l’informe d’alta.
Altres activitats:
• Desintoxicació segons substància/es.
• Tractament segons protocol i seguiment mèdic.
Activitats sanitàries:
VALORACIÓ
RESULTATS
PROGRAMES
78
Pla Estratègic sobre Drogodependències i altres Trastorns Addictius ASSISTÈNCIA

77
Pla Estratègic sobre Drogodependències i altres Trastorns Addictius
ASSISTÈNCIA
talària, on prima l’eficàcia de la intervenció amb l’objectiu terapèutic.
nades en els programes elaborats per les unitats de Desintoxicació Hospi-
Les distintes modalitats de desintoxicació hospitalària estan determi-
valoració mèdica i de la inclusió en un circuit d’atenció.
de la seua història clínica, de la gravetat del diagnòstic en el moment de la
subjecte, de la substància/es consumida/es, de la falta de suport familiar,
La seua indicació està determinada per les característiques del mateix
ció dels malalts drogodependents.
desintoxicació ambulatòria i el tractament de substitució, de la rehabilita-
La desintoxicació hospitalària és el pilar fonamental, juntament amb la
Marc d’actuació
peració del malalt drogodependent”
d’internament hospitalari per facilitar la continuïtat del procés de recu-
“Abordar la fase de desintoxicació de substàncies addictives en règim
Finalitat
Generalitat Valenciana).
cient ho requerixen (art. 3, cap. II, Decret 124/2001, del Consell de la
d’internament, quan les característiques biopsicosocials i familiars del pa-
Recursos hospitalaris que fan tractaments de desintoxicació en règim
UNITATS DE DESINTOXICACIÓ HOSPITALÀRIA (UDH)

• Accessibilitat del programa de tractament de substitució en tots els
departaments de Salut.
• Normalitzar este tractament des de les estructures farmacèutiques
adequades.
• Facilitar a la població drogodependent amb problemes de VIH el tractament
conjunt d’ambdós patologies (tractaments amb agonistes opiacis
i antiretrovirals).
• Revisió dels criteris d’actuació seguits per al desenvolupament de programes
de substitució.
• Crear i homogeneïtzar els criteris de perfil de baix, mitjà i d’alt llindar.
• Adaptar el programa de prescripció, dispensació i administració de
metadona al sistema d’informació sanitari (SIGED i ABUCASIS II).
Millorar la qualitat d’atenció als usuaris i el seguiment de tractaments
de manteniment amb agonistes opiacis
• Desenvolupament i implementació del programa PAIME (Programa
d’Atenció Integral del Metge Malalt).
Establir recursos d’atenció prioritzada a determinats col . lectius professionals
• Elaborar protocols d’actuació i derivació coordinats amb els diferents
recursos i institucions.
Millorar els canals de col . laboració amb els professionals de
l’assistència sanitària i social, i la resta de recursos, per a la detecció
precoç de les drogodependències
• Unificació de criteris per a establir els protocols d’actuació i derivació
entre els circuits d’atenció.
Millorar la qualitat del tractament
• Obertura de noves unitats de Conductes Addictives.
• Dotar amb més professionals les unitats amb major volum de treball.
Millorar la distribució de la demanda i reducció de les llistes
d’espera
Pla Estratègic 2006-2010: objectius específics i accions
Àrea d’assistència: unitats de Conductes Addictives
76
Pla Estratègic sobre Drogodependències i altres Trastorns Addictius ASSISTÈNCIA

75
Pla Estratègic sobre Drogodependències i altres Trastorns Addictius
ASSISTÈNCIA
i millorar la seua coordinació amb la resta de recursos.
d’Unitats de Conductes Addictives, adaptar-les als nous consums
de drogodependències obliga a continuar ampliant el nombre
Fins i tot amb açò, el creixent volum assistencial en matèria
Salut.
l’assistència del pacient drogodependent en el Sistema Públic de
una millor distribució territorial i per això una millor cobertura de
ferents departaments de l’Agència Valenciana de Salut ha permés
L’ordenació territorial de dispositius esmentats a través de les di-
(31,2%), l’heroïna (13.9%), el tabac (11,3%) i el cànnabis (5,4%).
substàncies objecte de tractament són la cocaïna (32,1%), l’alcohol
Adaptació terapèutica a la demanda assistencial; les principals
des de 1998 (8.221 casos) fins a l’actualitat (12.712 casos).
Creixement de l’activitat assistencial: augment de casos notificats
locals.
les Unitats de Conductes Addictives dependents d’administracions
de Conductes Addictives: transferència a la Conselleria de Sanitat de
Normalització de la dependència funcional i orgànica de les Unitats
seua creació en 1997, fins a les 35 unitats operatives en 2006.
Augment del nombre d’Unitats de Conductes Addictives des de la
VALORACIÓ
RESULTATS
Resultats i valoració

ques en drogodependències (Àrea de Formació i Investigació).
• Participació en les activitats de formació i investigació específi-
• Investigació epidemiològica i clínica
Altres programes de prevenció, formació docent i investigació
partament de Salut i de la Direcció General de Drogodependències.
• Col . laboració amb les actuacions proposades des del mateix de-
tuació en matèria de drogodependències.
• Coordinació amb els recursos socials per a l’assessorament i ac-
per a l’assistència i la derivació de casos.
• Coordinació amb els recursos sanitaris del departament de Salut
Programa de coordinació amb els recursos assistencials i socials
• Derivació a un recurs d’Integració Social.
• Derivació a unitat de Patologia Dual.
• Derivació a unitat de Deshabituació Residencial.
• Derivació a unitat de Desintoxicació Hospitalària.
Programa d’atenció, derivació i seguiment
• Programes de tractaments amb agonistes opiacis
pèutic de les orientacions i de la medicació.
• Programa de seguiment individual i familiar, i de control tera-
• Programa de deshabituació.
• Programa de desintoxicació ambulatòria.
cients i dels seus familiars directes
Diagnòstic i tractament sanitari en règim ambulatori dels pa-
PROGRAMES
74
Pla Estratègic sobre Drogodependències i altres Trastorns Addictius ASSISTÈNCIA

73
Pla Estratègic sobre Drogodependències i altres Trastorns Addictius
ASSISTÈNCIA
la Conselleria de Sanitat):
Dins de les seues funcions destaquen (Orde de 7 de juliol de 1997, de
recursos quan es necessite una atenció més especialitzada.
godependents, així com de la derivació i el seguiment de l’usuari a altres
ma sanitari i les responsables del diagnòstic i tractament dels pacients dro-
Les Unitats de Conductes Addictives són la porta d’entrada en el siste-
Marc d’actuació
sistema sanitari públic”
qualsevol tipus de drogodependència o altre trastorn addictiu des del
“Garantir l’assistència sanitària integral a les persones afectades per
Finalitat
3, cap. II, Decret 124/2001, del Consell de la Generalitat Valenciana).
als malalts drogodependents o que patisquen altres trastorns addictius (art.
Centres de tractament ambulatori que exercixen activitats assistencials
UNIDADES DE CONDUCTAS ADICTIVAS (UCAS)

de concerts o subvencions.
des, i integrades en la xarxa pública, finançades per mitjà d’un sistema
En l’actualitat hi ha 7 Unitats de Deshabituació Residencial acredita-
habilitació i inserció social.
d’internament, fan un programa de tractament de deshabituació, re-
Unitats de Deshabituació Residencial: són recursos que, en règim
comorbiditat psiquiàtrica.
tractament de la desintoxicació dels pacients drogodependents amb
Comunitat Valencià disposa d’una Unitat de Patologia Dual per al
a subtipus específic de les Unitats de Desintoxicació Hospitalària, la
nitat Valenciana, amb disponibilitat d’estes en les tres províncies. Com
De caràcter públic, hi ha actualment 5 unitats acreditades a la Comu-
toxicació de determinades drogues.
cats per al tractament de les drogodependències en la fase de desin-
Unitats de Desintoxicació Hospitalària: recursos hospitalaris indi-
seua accessibilitat.
medicació ubicats en 32 ciutats distintes, a fi de facilitar al màxim la
En l’actualitat hi ha 49 punts on acudixen els pacients a rebre la seua
72
Pla Estratègic sobre Drogodependències i altres Trastorns Addictius ASSISTÈNCIA

71
Pla Estratègic sobre Drogodependències i altres Trastorns Addictius
ASSISTÈNCIA
medicació a fi de facilitar al màxim la seua accessibilitat.
• Punts d’administració: llocs on acudixen els pacients a rebre la seua
als diferents punts d’administració del fàrmac.
preparació d’este en les monodosis diàries individuals i la distribució
l’elaboració de la solució extemporània de clorhidrat de metadona, la
Es disposa de 3 laboratoris o centres, un per província, encarregats de
d’administració del fàrmac.
en les monodosis diàries individuals i la distribució als diferents punts
solució extemporània de clorhidrat de metadona, la preparació d’esta
• Centres elaboradors i dispensadors: encarregats de l’elaboració de la
penitenciaris i un hospital psiquiàtric.
tats per a la prescripció: 29 Unitats de Conductes Addictives, 4 centres
fàrmac des de l’atenció sanitària. Hi ha 34 equips terapèutics acredi-
• Centres prescriptors: sobre els quals recau la funció de prescriure el
mac i de l’usuari
pal . liar els efectes adversos sobre la salut i establir un control del fàr-
que facilita l’accessibilitat dels pacients i que, al mateix temps, permet
dència de l’heroïna. Amb això s’ha aconseguit una àmplia cobertura
l’administració de tractaments amb agonistes opiacis per a la depen-
dels noranta, es va desenvolupar una àmplia xarxa de centres per a
A la Comunitat Valenciana, durant la segona meitat de la dècada
parlar de tractament de manteniment amb metadona.
panya en general o a la Comunitat Valenciana en particular, equival a
Parlar de tractaments de manteniment amb agonistes opiacis, a Es-
Centres prescriptors, elaboradors-dispensadors i punts
d’administració de metadona.

qualsevol tipus de drogodependències o qualsevol altre trastorn addictiu.
recursos sanitaris i, per tant, l’atenció integral a les persones afectades per
tes Addictives i 5 Unitats d’Alcohologia, que faciliten l’accessibilitat als
En l’actualitat, la Comunitat Valenciana disposa de 30 Unitats de Conduc-
a l’alcohol.
l’assistència a pacients que presenten diagnòstics d’abús o dependència
com a subtipus específic d’Unitat de Conductes Addictives, dirigida a
objectives d’atenció. Per este motiu, es van crear les unitats d’Alcohologia,
l’assistència a un tipus d’addiccions concret, basant-se en les necessitats
Les Unitats de Conductes Addictives podran especialitzar-se en
addictius, en cada un dels departaments de l’Agència Valenciana de Sa-
per al tractament ambulatori de les drogodependències i altres trastorns
al malalt drogodependent. Constituïdes com a dispositius de referència
Unitats de Conductes Addictives: són els recursos d’assistència sanitària
mapa assistencial que té els recursos següents:
valenciana ha incrementat el seu volum i diversificació i ha configurat un
de 7 de juliol de 1997, de la Conselleria de Sanitat), la xarxa assistencial
Conductes Addictives) a través del mateix sistema sanitari públic (Orde
curs per al tractament específic de persones drogodependents (Unitat de
A partir d’este plantejament, i des que en 1998 es creara el primer re-
Interdisciplinarietat
Flexibilitat
Continuïtat terapèutica
Diversificació
Individualització
lut.
PRINCIPIS
70
Pla Estratègic sobre Drogodependències i altres Trastorns Addictius ASSISTÈNCIA

69
Pla Estratègic sobre Drogodependències i altres Trastorns Addictius
ASSISTÈNCIA
garantix l’assistència des dels principis bàsics de:
de manera integral el procés terapèutic del drogodependent, la qual cosa
La Comunitat Valenciana disposa d’una xarxa assistencial, que cobrix
l’àmbit de la Comunitat Valenciana”
per qualsevol tipus de drogodependència o altre trastorn addictiu en
“Millorar l’accessibilitat i l’atenció integral de les persones afectades
Finalitat
xarxa d’atenció.
reinserció), a través de l’acció coordinada de tots els recursos de la
tencial (diagnòstic, desintoxicació i deshabituació) i social (integració/
drogodependent siga un circuit continuat que assegure l’activitat assis-
Es considera la necessitat que el procés terapèutic que inicia el malalt
territoris i una millor contribució a l’eficàcia del sistema sanitari.
finançament capitatiu i, per tant, una correcció de les desigualtats entre
departaments de Salut constituïx el nou model de gestió que permet un
La integració de l’Atenció Primària i l’Especialitzada en cada un dels
sificació de l’oferta terapèutica.
creació de nous dispositius d’atenció, alhora que s’ha consolidat la diver-
l’augment del volum de l’activitat assistencial i, com a primera mesura, la
ment i l’existència de nous perfils d’usuaris drogodependents ha faciliat
L’evolució del fenomen de les drogodependències en constant incre-
ASSISTÈNCIA SANITÀRIA

Àrea d’Assistència
Sanitària
4

65
Pla Estratègic sobre Drogodependències i altres Trastorns Addictius
PREVENCIÓ
• Estudi, valoració i informe dels protocols d’avaluació desenvolupats.
• Elaboració de protocols de seguiment dels assistents.
Propiciar un sistema d’avaluació a mitjà termini
d’Alacant i Castelló.
Oferir el protocol de col . laboració amb les subdelegacions de Govern
en els programes de Garantia Social.
• Incorporar programes de prevenció selectiva en la formació de jóvens
d’implementar un programa de prevenció selectiva.
• Oferta als centres de protecció i/o reforma de menors la possibilitat
per a grups destinataris específics.
Promoure el desenvolupament de programes de prevenció selectiva
Pla Estratègic 2006-2010: objectius específics i accions
Àrea de prevenció: prevenció selectiva

dors sancionats.
a l’adaptabilitat del programa a les característiques dels consumi-
següent ha d’anar dirigit a la seua valoració i avaluació, així com
A partir de la continuïtat dels anys aplicant el programa, el pas
godependències i dels professionals que executen el programa.
part de la Delegació de Govern, de la Direcció General de Dro-
acceptació pels participants sancionats i un bon seguiment per
Substitució de Sancions Administratives presenta una bona
Des de la posada en funcionament, l’any 2003, el Programa de
pagar la sanció administrativa (78%).
• La majoria de les persones sancionades preferix fer el curs que
com a causa el consum i/o tinença de cànnabis (75%).
• La majoria de les sancions administratives imposades tenen
l’any 2005 (740 persones).
persones majors d’edat l’any 2004 (1.250 persones) amb descens
• Increment del nombre de sancions administratives imposades a
VALORACIÓ
RESULTATS
Resultats i valoració
64
Pla Estratègic sobre Drogodependències i altres Trastorns Addictius PREVENCIÓ

63
Pla Estratègic sobre Drogodependències i altres Trastorns Addictius
PREVENCIÓ
la utilització exclusiva de mesures sancionadores.
duració, que pretén aprofitar estratègies positives d’aprenentatge davant
multa. Si decidixen fer-ho així, són convocades a un curs de 6 hores de
litat de participar en una acció formativa alternativa al pagament de la
a aquelles persones que són sancionades administrativament la possibi-
intervenció se centra en el vessant social i educatiu, de manera que oferix
coordinat i dirigit des de la Direcció General de Drogodependències. La
formació sobre els riscos associats al consum de substàncies addictives,
i/o consum de drogues en llocs públics, es podrà substituir per un curs de
tució de Sancions Administratives. La sanció administrativa, per tinença
1/1992, sobre Seguretat Ciutadana, es du a terme un Programa de Substi-
l’11 de març de 2003, i atenent principalment els articles 25 i 29 de la Llei
ració firmat entre la Delegació del Govern i la Conselleria de Sanitat,
A la Comunitat Valenciana, com a resultat del Protocol de Col . labo-
Marc d’actuació
vulnerables”
responsables contra els consums de drogues en col . lectius i grups
“Reduir els factors de risc i fomentar actituds i comportaments
Finalitat
genètics i/o, els factors de risc ambientals.
demogràfic, els factors de risc psicosocials, els factors de risc biològics i
tificats basant-se en la presència de factors d’alt risc com són els de tipus
Conjunt d’accions de caràcter preventiu dirigides a grups de risc, iden-
PREVENCIÓ SELECTIVA

cursos).
professionals d’Atenció Primària (campanyes preventives, docència de
• Dissenyar accions preventives específiques que desenvoluparan els
yes de detecció precoç, etc.)
mentació d’accions preventives (programes de prevenció, campan-
Implicar els professionals sanitaris d’Atenció Primària en la imple-
munitària local.
perquè puguen col . laborar en el desenvolupament de la prevenció co-
• Facilitar la formació especialitzada de mediadors socials municipals
cipal
nitzacions socials en els programes de prevenció de caràcter muni-
Augmentar la implicació i participació de la ciutadania i les orga-
la Conselleria de Sanitat.
mes preventius municipals, comarcals o mancomunats, acreditats per
• Creació d’equips tècnics de suport per al desenvolupament de progra-
nicipis amb menys de 20.000 habitants.
municipals, comarcals o mancomunats de drogodependències en mu-
• Impulsar convenis de col . laboració per al desenvolupament de plans
local en municipis amb menys de 20.000 habitants
Desenvolupar programes de prevenció comunitària des de l’àmbit
62
Pla Estratègic sobre Drogodependències i altres Trastorns Addictius PREVENCIÓ

61
Pla Estratègic sobre Drogodependències i altres Trastorns Addictius
PREVENCIÓ
de quioscos de salut o tallers d’activitats puntuals.
(Internet), ús de telefonia mòbil i pantalles de discoteques, implantació
nils per a la difusió d’informació preventiva; consultoris interactius
• Utilització d’elements pròxims a la cultura i pràctiques socials juve-
jectiva sobre l’ús i/o abús de drogues
Millorar l’accés de la població més jove a la informació veraç i ob-
juvenil.
estereotips socials associats al consum, especialment entre la població
els riscos derivats de l’ús i/o abús de drogues i combatre els mites i
• Difusió de materials de sensibilització destinats a informar sobre
en els mitjans de comunicació autonòmics i locals.
• Impulsar campanyes de sensibilització social de caràcter continuat
tat, sobre el seu potencial com a agent promotor de salut.
Desenvolupar una consciència individual i col . lectiva en la comuni-
seu entorn municipal o local.
els programes de sensibilització adaptant-los a les circumstàncies del
• Les unitats de Prevenció Comunitària desenvoluparan i executaran
drogodependències i altres trastorns addictius.
Sensibilitzar l’opinió pública sobre la problemàtica associada a les
Pla Estratègic 2006-2010: objectius específics i accions
Àrea de prevenció: prevenció comunitària

• Àmbit de la salut i l’educació: amb mecanismes de col . laboració
i accions formatives que impliquen els professionals dels
distints àmbits, amb l’objectiu d’afavorir la màxima participació
en la comunitat.
• Mitjans de comunicació: amb accions orientatives i formatives
dirigides als professionals dels mitjans de comunicació per
la seua funció de creadors d’opinió.
• Àmbit local: desenvolupament de plans municipals de drogodependències
on es descriguen les estratègies d’intervenció
comunitària.
Els municipis han de posar els recursos suficients per desenvolupar
estratègies globals que permeten una acció coordinada i coherent
amb la situació específica de cada municipi o barri, a fi de
modificar les condicions ambientals que faciliten l’ús de drogues.
En este sentit, constituïx una acció prioritària per al Pla Estratègic
aconseguir la coordinació necessària a nivell local per a la
implantació de programes de caràcter comunitari en:
El treball preventiu desenvolupat fins al moment a la Comunitat
Valenciana a través de les diferents accions comunitàries mostra
l’avanç aconseguit, a l’ubicar professionals d’unitats de Prevenció
Comunitària i altres professionals, de referència municipal, com
a coordinadors i promotors de l’acció preventiva. Ara bé, a més
de l’esforç pressupostari, és necessària la coordinació organitzativa
de la intervenció comunitària que convertix les accions en
programes.
Necessitat de coordinació amb les diferents administracions i entitats
implicades.
Dificultat en la valoració de l’abast dels programes.
Insuficiència del nombre de programes i recursos, atés l’ampli
abast que té l’àmbit comunitari.
VALORACIÓ
RESULTATS
60
Pla Estratègic sobre Drogodependències i altres Trastorns Addictius PREVENCIÓ

59
Pla Estratègic sobre Drogodependències i altres Trastorns Addictius
PREVENCIÓ
activitats preventives.
agents socials preventius que faciliten i milloren l’execució de les
• Programes de formació de mediadors socials: formació de nous
d’informació preventiva sobre col . lectius de difícil accés.
a les accions preventives mampreses, com a mecanisme de difusió
• Repartiment de material informatiu i divulgatiu: com a suport
produir un impacte persuasiu sobre el consum de drogues.
• Campanyes informatives i de conscienciació social: dirigides a
accions de caràcter aïllat centrades en:
programes integrals i continuats en este àmbit i ha donat lloc a mesures i
caldrà desenvolupar des del marc comunitari ha impedit l’aplicació de
La mateixa indefinició i l’escassa experiència en els programes que
Resultats i valoració

tots els agents preventius.
amb l’acció autonòmica i estatal, i potenciar la participació conjunta de
ran els programes comunitaris, establir els mecanismes de coordinació
l’acció preventiva a les peculiaritats del context local on es desenvolupa-
El marc municipal es configura com l’espai idoni des del qual adaptar
element imprescindible: la participació ciutadana.
ball diferent de l’escolar, familiar, laboral, etc., però sí que requerix un
A priori, la prevenció comunitària no ha d’implicar un àmbit de tre-
aprenga a enfrontar-se als problemes generats per l’abús de drogues.
comunitària, que persistisquen en el temps, perquè la societat valenciana
dècada ens permet promoure la implantació dels programes de prevenció
polítiques en matèria de prevenció. La nostra experiència en l’última
un element clau dels programes tècnics en la matèria, i de les mesures
La prevenció comunitària dels usos inadequats de drogues constituïx
Marc d’actuació
preventius de la comunitat”
que estimulen la sensibilització i formació conjunta de tots els agents
“Promoure la implantació de programes de prevenció a nivell local,
Finalitat
ciatiu, etc.).
d’intervenció preventiva en la comunitat (escolar, familiar, laboral, asso-
gues a través de la participació conjunta de tots els nuclis susceptibles
Conjunt de mesures destinades a previndre els usos inadequats de dro-
PREVENCIÓ COMUNITÀRIA
58
Pla Estratègic sobre Drogodependències i altres Trastorns Addictius PREVENCIÓ

57
Pla Estratègic sobre Drogodependències i altres Trastorns Addictius
PREVENCIÓ
creatives per a compartir amb els companys de treball i/o les famílies.
• Creació d’espais de formació conjunta dels progenitors i accions re-
programes de prevenció laboral.
• Incloure l’àmbit familiar com a objecte d’intervenció específic dels
desenvolupades en el context laboral
Fomentar la participació de la família en les activitats preventives
mes d’abús a les drogues.
ran els criteris d’actuació per a la identificació primerenca dels proble-
preses en matèria de polítiques i normativa que calga aplicar. Facilita-
Prevenció i Assistència a les Drogodependències assessoraran les em-
• Les Unitats de Prevenció Comunitària i la Fundació per a l’Estudi,
rals o a les mesures de les mateixes empreses
els programes i adaptant-los als plans de Prevenció de Riscos Labo-
de drogues en les empreses de la Comunitat Valenciana, facilitant
Afavorir la posada en marxa de programes de prevenció del consum
ral, quadres intermedis i delegats sindicals.
cionals i formació específica per a gabinets de seguretat i higiene labo-
de la Comunitat Valenciana: tallers de sensibilització, tallers motiva-
• Aplicació dels programes i materials de prevenció entre les empreses
dins de l’empresa
Dissenyar materials específics de prevenció del consum de drogues
Pla Estratègic 2006-2010: objectius específics i accions
Àrea de prevenció: prevenció laboral

i l’avaluació dels resultats obtinguts en este àmbit.
normativa vigent i fomentant l’aplicació continuada de programes
superiors, gabinets de salut laboral, etc.), facilitant l’aplicació de la
entre tots els actors implicats (treballadors, quadres intermedis i
l’elaboració de plans d’acció personalitzats partint del consens
Les propostes d’intervenció dins de les empreses han d’impulsar
motivacional perquè els treballadors abandonen el consum.
drogues. Es busquen noves alternatives a través de la intervenció
la posada en pràctica de programes permanents de prevenció de
Les accions mampreses han de trobar continuïtat en el disseny i
iguals segons sectors i empreses.
a la sensibilització d’empresaris i treballadors i han resultat des-
Els esforços fets fins al moment s’han dirigit, fonamentalment,
prevenció de les drogodependències.
presarial (empresaris, sindicats, gabinets de salut laboral…) en la
Dificultat per a implicar tot el personal de l’organització em-
laboral.
Escassos programes a nivell motivacional aplicats en l’àmbit
Poca aplicació d’intervenció terapèutica en l’àmbit laboral.
done resposta als problemes de consum.
perspectiva més de control de l’aplicació de la normativa, que
Aplicació d’accions sense continuïtat en el temps i des d’una
VALORACIÓ
RESULTATS
56
Pla Estratègic sobre Drogodependències i altres Trastorns Addictius PREVENCIÓ

55
Pla Estratègic sobre Drogodependències i altres Trastorns Addictius
PREVENCIÓ
intermedis i delegats sindicals.
• Formació específica per a gabinets de salut laboral, quadres
• Informació i sensibilització sobre el consum de l’alcohol.
• Cursos informatius sobre les conseqüències de l’ús del tabac.
laboral s’han centrat bàsicament en el desenvolupament de:
Les línies d’acció posades en marxa dins de l’àmbit de la prevenció
Resultats i valoració

preventives familiars i comunitàries.
desenvolupades en el medi laboral han de reforçar i incloure estratègies
dor, i viceversa. Esta relació constant obliga a considerar que les accions
fluïxen directament sobre l’àmbit personal, familiar i social del treballa-
condicions de treball que es generen en l’interior d’una organització in-
marge de la influència d’altres contextos. D’esta manera, l’ambient i les
boral, cal tindre en compte que es tracta d’un àmbit que no funciona al
Per al desenvolupament de programes de prevenció en el context la-
serà indispensable intervindre.
de risc, identificant aquells que són específics del treball i sobre els quals
en general, és a dir, incrementar els factors de protecció i disminuir els
teixes orientacions definides per als programes dirigits a la població
text de desenvolupament personal del treballador, ha de seguir les ma-
La prevenció del consum de drogues en el món laboral, com a con-
Marc d’actuació
dels treballadors i les seues famílies”
“Millorar els nivells de salut, seguretat laboral i qualitat de vida
Finalitat
abordar els problemes associats al consum de drogues.
nització o qualsevol altra institució, per a previndre conductes de risc i
Conjunt d’accions desenvolupades en l’interior d’una empresa, orga-
PREVENCIÓN LABORAL
54
Pla Estratègic sobre Drogodependències i altres Trastorns Addictius PREVENCIÓ

53
Pla Estratègic sobre Drogodependències i altres Trastorns Addictius
PREVENCIÓ
fortir la seua funció preventiva.
• Difusió de guies i materials formatius per a pares i mares, per a en-
venció de l’ús de drogues
Oferir a les famílies amb fills pautes bàsiques per a afavorir la pre-
addictives.
dificultats amb els fills/es en l’ús, consum i mal ús de substàncies
de suport, orientació o assessorament en la matèria, a famílies amb
• Prestar a través de la unitats de Prevenció Comunitària els servicis
pecialitzada
Assessorar i orientar les famílies que requerisquen una atenció es

• Identificació de casos d’inadaptació escolar.
grames familiars de prevenció selectiva.
• Potenciar a través de les unitats de Prevenció Comunitària els pro-
vulnerabilitat familiar
i els centres escolars per a detectar de manera precoç situacions de
Millorar la coordinació entre les unitats de Prevenció Comunitària
ral accions específiques que impliquen la família.
• Incloure en els programes de prevenció escolar, comunitària i labo-
família a través dels plans municipals de drogodependències
Dissenyar noves actuacions específiques de formació dirigides a la
matiu i audiovisual específic per a la família.
• Incloure dins dels programes de prevenció laboral, material infor-
preventives desenvolupades en l’àmbit laboral
Buscar fórmules de participació de la família a través de les accions
sual per fomentar la comunicació entre pares i fills.
• Incloure dins dels programes de prevenció escolar material audiovi-
venció escolar
Incrementar la participació de les famílies en els programes de pre-
Pla Estratègic 2006-2010: objectius específics i accions
Àrea de prevenció: prevenció familiar
52
Pla Estratègic sobre Drogodependències i altres Trastorns Addictius PREVENCIÓ

51
Pla Estratègic sobre Drogodependències i altres Trastorns Addictius
PREVENCIÓ
familiar (atenció i temps).
del coneixement de les demandes i necessitats concretes del nucli
família per recolzar i millorar la seua funció preventiva, a partir
• Analitzar noves formes d’aprenentatge i entrenament de la
través de noves accions des de l’àmbit laboral o el comunitari.
• Buscar formes d’accés per a la formació de pares i mares, a
socials. Per això, les línies de treball preventiu s’han de dirigir a:
de les famílies estan sotmeses a noves circumstàncies laborals i
Així i tot, cal tindre en compte que les estructures i els funcionaments
de mares i pares amb fills en edat escolar.
preventiva, en dirigir els programes de família a les associacions
Prevenció Comunitària van marcar un referent en la intervenció
En el desenvolupament de la prevenció familiar, les unitats de
VALORACIÓ

no es mostren adequats per a accedir a este àmbit.
• Els mitjans utilitzats per al desenvolupament d’estes activitats
a este àmbit.
• Escasses accions de formació amb continguts específics per
Accions Indirectes
situacions d’alt risc.
• Difícil accés a famílies multiproblemàtiques amb fills en
escassa la participació de mares i pares.
l’àmbit familiar pel seu mateix desenvolupament i ha sigut
• Les escoles per a pares s’han mostrat poc atractives per a
Escola per a Pares
des d’altres àmbits, fonamentalment l’escolar i el comunitari.
l’àmbit familiar a través dels programes de prevenció desenvolupats
• Accions indirectes: agruparia el conjunt d’actuacions dirigides a
així com temàtiques generals d’educació per a la salut.
s’aborden continguts específics de prevenció del consum de drogues,
a pares: programes psicoeducatius dirigits a pares i mares, on
• Accions directes a través de la posada en marxa d’escoles per
RESULTATS
50
Pla Estratègic sobre Drogodependències i altres Trastorns Addictius PREVENCIÓ

49
Pla Estratègic sobre Drogodependències i altres Trastorns Addictius
PREVENCIÓ
s’han desenvolupat fonamentalment en dos nivells:
Fins al moment, les accions preventives dirigides a l’àmbit familiar
Resultats i Valoració
fonamentalment l’escolar, pel seu caràcter coeducatiu.
estretament relacionats amb aquells desenvolupats des d’altres àmbits,
Els programes de prevenció dirigits a l’àmbit familiar han d’estar
dels nuclis familiars.
prevenció familiar, adaptades a les diferents necessitats i característiques
comporta la necessitat explícita de disposar d’un ventall d’accions de
de situacions familiars difícils d’enquadrar en una definició única. Això
La mateixa evolució de la societat ha donat lloc a una àmplia varietat
Marc d’Actuació
paper com a primers agents de salut que són”
habilitats educatives i de comunicació necessàries, atorgant-los el
la tasca preventiva al si de la família. Per a això cal fomentar les
“Facilitar als progenitors les eines i els recursos bàsics per a desenvolupar
Finalitat
desenvolupament educatiu, emocional, cognitiu i social.
mateix nucli familiar, entés este com el lloc on el xiquet/a inicia el seu
La prevenció familiar agrupa el conjunt d’actuacions dirigides al
PREVENCIÓ FAMILIAR

participants
accions de caràcter preventiu adequades a l’edat i situació dels jóvens
impartixen Batxillerat i Cicles Formatius la possibilitat de desenvolupar
• Les Unitats de Prevenció Comunitària oferiran als centres escolars que
i Cicles Formatius de grau mitjà i superior
Incorporar accions de prevenció selectiva en l’alumnat de Batxillerat
ONG, etc.
d’aprenentatge interactiu dins i fora de l’aula a través de servicis públics,
d’orientació i gabinets autoritzats, per a la posada en marxa d’activitats
• Es col . laborarà amb els servicis psicopedagògics escolars, departaments
Secundària Obligatòria
Potenciar les accions de prevenció dirigides a l’alumnat d’Educació
48
Pla Estratègic sobre Drogodependències i altres Trastorns Addictius PREVENCIÓ

47
Pla Estratègic sobre Drogodependències i altres Trastorns Addictius
PREVENCIÓ
les accions preventives desenvolupades en el marc escolar.
Prevenció Comunitària amb els professionals de la salut i l’educació, en
• Es potenciarà la labor de coordinació del professional de la unitat de
i maneig de situacions conflictives dins de l’aula.
CEFIRE, detecció precoç de consums, derivació a centres de referència
prevenció del consum de drogues, amb la col . laboració conjunta dels
d’Educació Infantil, Primària i Secundària cursos de formació sobre
• Les Unitats de Prevenció Comunitària oferiran al professorat
en les tasques de prevenció.
a través d’accions formatives precises, per capacitar-los i implicar-los
Augmentar el nombre de professionals docents formats en la matèria,
de valoració sobre els processos i resultats obtinguts.
d’activitats ben sistematitzades, la satisfacció del professorat i els criteris
• Revisar i validar programes de prevenció escolar, i assegurar la inclusió
d’implementar un programa de prevenció universal.
escolars d’Ensenyança Infantil, Primària i Secundària, la possibilitat
• Les Unitats de Prevenció Comunitària oferiran a la totalitat de centres
Primària i Secundària amb enfocaments actualitzats
educatius sobre drogues en els centres d’Ensenyança Infantil,
Millorar els nivells de desenvolupament i cobertura dels programes
Pla Estratègic 2006-2010: objectius específics i accions
Àrea de prevenció: prevenció escolar

l’individu, des del marc de l’educació per a la salut.
que promoguen la correcta formació biopsicosocial de
• De l’oferta de nous mecanismes d’aprenentatge preventiu,
• De la implicació del professorat en la tasca preventiva.
de l’alumnat i la seua qualitat.
• Del control sobre l’aprenentatge de continguts formatius
anys les actuacions se centraran en la millora:
escolars. Per això, continuant la tasca mampresa, en els pròxims
i ha creat els fonaments d’una cultura preventiva en els centres
ha aconseguit l’acceptació per part del professorat i de l’alumnat
i la implicació de la Conselleria de Cultura, Educació i Esport
treball dels professionals de les unitats de Prevenció Comunitària
La bona implantació dels programes de prevenció escolar amb el
VALORACIÓ
46
Pla Estratègic sobre Drogodependències i altres Trastorns Addictius PREVENCIÓ

45
Pla Estratègic sobre Drogodependències i altres Trastorns Addictius
PREVENCIÓ
Curs escolar 2004-2005
75,43% de la població escolar de la Comunitat Valenciana)
• Treballat per 149.604 alumnes de Secundària (cobertura del
80,36% dels centres escolars de la Comunitat Valenciana)
• Oferits i aplicats en 667 centres escolars (cobertura del
Curs escolar 2004-2005
quatre nivells de l’ESO.
material dirigit de manera individualitzada per a cada un dels
Órdago i Barbacana: programa de caràcter específic amb
del 32% de la població escolar de la Comunitat Valenciana)
• Treballat per 84.144 alumnes d’Infantil i Primària (cobertura
dels centres escolars de la Comunitat Valenciana)
• Oferits i aplicats en 578 centres escolars (cobertura del 36,4%
amb pares.
d’Educació Infantil i Primària, que inclou una guia de treball
Previndre per a Viure: programa de prevenció dirigit a alumnes
rial són:
Els programes majoritàriament aplicats al nostre àmbit territo-
RESULTATS
Resultats y Valoració

i assessoria de professionals de la prevenció.
proporcionada a l’etapa evolutiva de l’alumne, així com l’orientació
orienten les intervencions i asseguren l’adaptació de la informació
• El professorat haurà de disposar de materials preventius que
garantint una formació estable i continuada.
integrades en les activitats escolars i extraescolars del centre educatiu,
• El desenvolupament d’activitats serà dirigit pel professorat i
Valenciana).
legislació vigent (Decret 78/1999 d’1 de juny, del Consell de la Generalitat
Comunitat Valenciana hauran de reunir els requisits inclosos en la
• Els programes de prevenció escolar aplicats en l’àmbit de la
considerar que:
La posada en marxa i consolidació de l’acció preventiva escolar ha de
Marc d’Actuació
protecció davant dels riscos de l’ús i/o abús de distintes drogues”
hàbits saludables entre la població escolar, així com d’altres factors de
“Facilitar l’adquisició de coneixements, actituds, comportaments i
Finalitat
en el marc educatiu.
desenvolupades a través de programes de prevenció del consum de drogues
És el conjunt d’accions dirigides a cada un dels cicles escolars,
PREVENCIÓ ESCOLAR
44
Pla Estratègic sobre Drogodependències i altres Trastorns Addictius PREVENCIÓ

43
Pla Estratègic sobre Drogodependències i altres Trastorns Addictius
PREVENCIÓ
desenvolupada per les unitats de Prevenció Comunitària.
de prevenció familiar, laboral o comunitari, com a suport a la tasca
la Generalitat Valenciana, podran desenvolupar accions en matèria
degudament acreditats a l’empara del Decret 78/1999 del Consell de
la legislació vigent, i els programes preventius de les quals estiguen
les entitats sense ànim de lucre, legalment constituïdes d’acord amb
Organitzacions no Governamentals, Fundacions o Associacions:
Trastorns Addictius.
de Centres i Servicis d’Atenció i Prevenció de les Drogodependències i Altres
124/2001, del Consell de la Generalitat Valenciana, sobre Registre i Acreditació
es troben ubicades, i sota les directrius tècniques establides en el Decret
preventiva en conjunt, en coordinació amb les corporacions locals on
Comunitària com a referents per al desenvolupament de l’acció
En l’actualitat, la Comunitat Valenciana disposa d’Unitats de Prevenció
Valenciana amb més de 20.000 habitants.
altre susceptible d’intervenció preventiva, en municipis de la Comunitat
preventiu en l’àmbit escolar, familiar, laboral, comunitari, o en qualsevol
públic o privat encarregats de desenvolupar actuacions de caràcter
Unitats de Prevenció Comunitària: recursos especialitzats de caràcter

de les actuacions preventives:
d’una xarxa consolidada de recursos especialitzats per al desenvolupament
Continuïtat i Coordinació. En este sentit la Comunitat Valenciana disposa
consolidades que executen estes accions i que doten la prevenció de
independentment de l’àmbit o nivell més adequat, requerix estructures
Ara bé, la posada en marxa de qualsevol mesura preventiva,
adquirida.
que requeririen el tractament i la rehabilitació de la dependència
Prevenció Indicada: centrada en grups de consumidors d’alt risc
tenen un risc major de ser consumidors (grups de risc).
Prevenció Selectiva: s’orienta a aquells subgrups de població que
fi d’evitar factors de risc i potenciar factors de protecció.
Prevenció Universal: dirigida a la població en termes generals, a
població, es diferencien tres Nivells de Prevenció:
poden dirigir-se a la població en la seua totalitat o a determinats grups de
De la mateixa manera i, com que les diferents mesures preventives
NIVELLS
42
Pla Estratègic sobre Drogodependències i altres Trastorns Addictius PREVENCIÓ

41
Pla Estratègic sobre Drogodependències i altres Trastorns Addictius
PREVENCIÓ
Escolar: perquè es considera l’espai idoni per al desenvolupament
d’activitats i recursos, dirigits a implicar la comunitat escolar en el
conjunt (professors, alumnes i pares).
Familiar: perquè constituïx el context primari en què s’inicia
la socialització de l’individu i el seu desenvolupament social,
emocional i cognitiu.
Laboral: perquè constituïx una font important de desenvolupament
personal, amb enorme influència en la vida personal, familiar i
social de l’individu.
Comunitari: perquè és l’espai de trobada i participació
ciutadana.
cobrat major importància en els últims anys han sigut:
accions a les peculiaritats de cada un. En la pràctica, els àmbits que han
Àmbits d’Actuació poden ser múltiples i cal adequar els objectius i les
No obstant això, a l’hora de posar en marxa l’estratègia preventiva, els
mitjà i llarg termini”
i abusos de drogues, així com els danys causats per estes a curt,
“Desenvolupar les accions necessàries per evitar o reduir els usos
desenvolupaments, i es manté com a finalitat bàsica:
d’intervenció preventiva, tant en els seus dissenys com en els seus
La complexitat de la societat moderna ha determinat noves formes
preventiva del fenomen de les drogodependències.
nacionals i internacionals a l’hora de considerar prioritària la intervenció
Hi ha en l’actualitat un elevat consens entre professionals i organismes
ÀMBITS
PREVENCIÓ GENERAL

Àrea de
Prevenció
3

37
Pla Estratègic sobre Drogodependències i altres Trastorns Addictius
CARACTERITZACIÓ
Trastorns Addictius.
i Servicis d’Atenció i Prevenció de les Drogodependències i Altres
de 10 de juny, del Govern Valencià, sobre Registre i Acreditació de Centres
acreditats per a les seues funcions i fins d’acord amb el Decret 124/2001,
d’atenció als drogodependents disposa d’altres recursos degudament
A més dels recursos exposats en esta taula, la xarxa pública valenciana
Unitats de Valoració i Suport en
Drogodependències (UVAD).
Programa d’Intervenció en Comissaries
(PIC).
Centres de DIA (CD).
Vivendes Tutelades (VVTT).
Centres d’Elaboració i Dispensació de
Metadona.
Punts de Prescripció i Administració de
Metadona.
Centre de Trobada i Acollida (CEA).
Unitats de Conductes Addictives (UCA).
Unitats d’Alcohología (UA).
Unitat de Patologia Dual (PD).
Unitats de Desintoxicació Hospitalària
(UDH).
Unitats de Deshabituació Residencial
(UDR).
Unitats de Prevenció
Comunitària (UPC).
RECURSOS
2
4
22
18
4
49
3
7
30
5
1
5
62
Nre.
Valoració i Suport en
Drogodependències
Integració Social
Evitació i Reducció
de Danys
Assistència
Prevenció
ÀREA

Valenciana.
de les drogodependències i altres trastorns addictius de la Comunitat
dia complementen, per raó dels seus fins, la xarxa d’atenció i prevenció
contribuir en el passat a atendre i a canalitzar la demanda, i que hui en
associacions, d’alcohòlics rehabilitats i d’afectats per les drogues, que van
No obstant això, no volem deixar d’esmentar totes aquelles
a més dels 49 punts de prescripció i administració de metadona.
actualment per més de 160 centres, propis, concertats i/o subvencionats,
de centres i servicis en matèria de drogodependències està constituïda
Tal com es pot observar en la taula següent, la xarxa pública valenciana
36
Pla Estratègic sobre Drogodependències i altres Trastorns Addictius CARACTERITZACIÓ

35
Pla Estratègic sobre Drogodependències i altres Trastorns Addictius
CARACTERITZACIÓ
L’actitud de resposta a la problemàtica de les drogues a la Comunitat
Valenciana, per part d’afectats i professionals de la salut, va fer que
l’Administració, en primer lloc local i després autonòmica, marcara la
tradició en l’atenció i prevenció de les drogodependències, sent la nostra
comunitat pionera en la creació de la primera comunitat terapèutica i
el primer centre de dia d’Espanya, públic i amb atenció professional, a
través de la Diputació de València. Va ser el moviment associatiu, recolzat
per les indicacions dels professionals de la salut, el que definitivament
va instar els distints municipis a la creació de recursos ambulatoris i de
desintoxicació hospitalària per a l’atenció a drogodependents, ubicats en
distints municipis de les tres províncies.
Així es configura, hui en dia, la xarxa, i es cobrixen les seues necessitats
amb l’aprovació de la Llei 3/1997, ara Decret Legislatiu 1/2003, a
partir de la qual es van crear i es van definir les Unitats de Prevenció
Comunitària com a xarxa estructurada que té com a objecte reduir o
evitar l’ús i/o abús de drogues, així com els problemes associats a estes, a
més de promoure hàbits de vida saludable i una cultura de salut i de rebuig
al consum de drogues. Es va normalitzar l’assistència sanitària integrant
els recursos municipals en la xarxa d’assistència sanitària pública i creant
nous dispositius en els diferents departaments de Salut, a fi d’aconseguir la
major cobertura assistencial. La cartera de servicis assistencials sanitaris
es va completar amb la creació de noves Unitats de Desintoxicació
Hospitalària i unitats de Deshabituació Residencial, i l’especialització
de l’assistència sanitària amb les Unitats de Patologia Dual.
Així mateix, s’impulsen els programes d’inserció social (Centres
de dia i Vivendes Tutelades), que potencien la seua connexió amb els
programes d’assistència. A més, a causa de les necessitats d’un grup
específic de població usuària de drogues, es creen els centres de Trobada
i Acollida, que prioritzen l’objectiu de minimitzar els danys provocats
per la dependència a substàncies, les unitats de Valoració i Suport en
drogodependències, ubicades en els jutjats de guàrdia, per a l’assessorament
i suport als òrgans jurisdiccionals i forces d’orde públic, i els programes
d’Intervenció en Comissaries, per a l’atenció dels detinguts amb problemes
de drogodependències.

• Establix una organització d’atenció assistencial ambulatòria de les
addiccions d’acord amb la mateixa estructura del sistema sanitari
valencià, a través de la ubicació de les Unitats de Conductes Addictives
en cada departament de Salut.
• Instituïx les Unitats de Conductes Addictives com a porta de entrada
per a l’inici del procés terapèutic, i són les responsables de la derivació
i del seguiment de l’usuari a la resta de recursos existents.
La creació de les unitats de Conductes Addictives com a unitats de
suport als equips d’Atenció Primària (Orde de 7 de juliol de 1997, de la
Conselleria de Sanitat) va suposar la normalització de l’assistència i el
tractament de les dependències i altres trastorns addictius a la Comunitat
Valenciana.
Amb la creació de les unitats de Conductes Addictives es respecten les
característiques bàsiques que definix l’Agència Valenciana de Salut, com a
nou model de gestió de les necessitats assistencials d’esta població:
El nostre marc normatiu bàsic en matèria de drogodependències
establix entre els seus principis rectors la consideració, a tots els efectes,
de les drogodependències i altres trastorns addictius com a malalties
comunes i marca les mesures encaminades a normalitzar l’assistència
al drogodependent, i de qui patisca qualsevol altre trastorn addictiu, així
com, el seu dret a l’accés lliure i gratuït, a les prestacions i servicis de la
xarxa pública sanitària i de servicis socials.
Sobre la prestació dels servicis
En relació amb la percepció de risc del consum de substàncies, són les
dones les que perceben un major risc en el consum de drogues, tant legals
com il . legals, en una proporció significativament major que els hòmens.
Descendix la percepció de gravetat del risc, curiosament, en pujar el
nivell d’estudis, fet que cal tindre en compte i analitzar. Al contrari, són
les ames de casa les que perceben majors riscos per a totes les drogues.
Són molt poques les persones que consideren el tabac i l’alcohol com a
drogues (29% i 26,5%, respectivament); en canvi, reconeixen i anomenen
per l’orde següent el cànnabis (82,6%), la cocaïna (73,1%) i l’heroïna com
a les drogues més conegudes.
34
Pla Estratègic sobre Drogodependències i altres Trastorns Addictius CARACTERITZACIÓ

33
Pla Estratègic sobre Drogodependències i altres Trastorns Addictius
CARACTERITZACIÓ
Dels diferents resultats i de les seues respectives anàlisis per a les
principals drogues d’abús, cal concloure de manera inequívoca la
importància extrema que els valencians atorguen a la problemàtica i
els riscos que comporten els distints usos, consums i abusos de les dites
drogues. Entre els qui han consumit substàncies psicoactives, el 61%
d’estes van ser facilitades per amics o coneguts del barri, mentres que un
65% dels enquestats valencians ho van fer per diversió o plaer i es produïx
principalment en ambients festius o lúdics. A pesar de reconéixer les
dificultats que implica el consum de drogues, el 60% dels consumidors
pensen que podrien deixar el seu ús o consum “fàcilment”, mentres que
tan sols un 8,7% percep que els seria molt difícil o impossible abandonarho.
Finalment, cal apuntar que les variables de risc que poden portar a
consumir drogues als nostres jóvens són: conéixer els consumidors de
drogues, el fet que els pares consumisquen drogues, la disponibilitat de
les substàncies en els llocs de diversió i la disponibilitat econòmica del
consumidor per a adquirir-les, la insatisfacció escolar i laboral, les jornades
de treball prolongades i el cansament que estes comporten, la tensió i
l’angoixa durant este o les males relacions amb pares i familiars.
Cal destacar que des de la percepció col . lectiva hi ha una preocupació
evident per l’ús de l’alcohol entre els jóvens. A més, sabem que els jóvens
donen menys importància als riscos que per a la seua salut implica el
consum d’esta substància. Per això, no cal ni dir que esta forma de percebre
els usos de drogues pel col . lectiu juvenil ha d’anar acompanyada un seriós
replantejament de les actuacions preventives, sobretot en l’àmbit educatiu,
familiar i comunitari.
predefinida, però així i tot, les drogues són sempre motiu d’inquietud i
preocupació per a tota la població valenciana, i en particular per a
pares de família amb fills adolescents i jóvens o adults en camí d’assolir
la maduresa. A més, són altres estaments de la nostra societat els que
reclamen constantment una atenció prioritària en matèria d’addiccions:
com són els servicis socials, els centres educatius, els tribunals de justícia,
les institucions penitenciàries i els servicis sanitaris entre d’altres.

La percepció de la problemàtica de les drogues pels valencians depén de
la utilització d’uns o altres mètodes per al seu estudi o de les comparacions
establides, encara que sempre ha sigut un tema d’enorme preocupació. El
fet de prioritzar uns problemes socials sobre altres ja obeïx a una estratègia
Sobre la població
de tractament significatives ni per a consumidors d’al . lucinògens ni
d’amfetamines.
L’alcohol apareix com la droga de major consum problemàtic sobretot
en la població juvenil. És la droga que acompanya el tabac, la cocaïna,
el cannabis, la ludopatia, les benzodiazepines i les drogues de disseny. A
més, provoca el nombre més gran d’episodis d’urgències hospitalàries i
està estretament relacionada amb accidents de trànsit, violència domèstica
i maltractaments. Finalment, cal assenyalar que no hi ha demandes
A més, cal destacar que les admissions a tractament d’heroïna
descendixen, sense oblidar que és la responsable de 6.000 tractaments de
substitució o manteniment amb metadona a la Comunitat Valenciana,
encara que afortunadament cada vegada és més difícil trobar nous casos
de consumidors jóvens d’heroïna i sobretot per via intravenosa, que
causa tants problemes de salut. D’altra banda, augmenten els tractaments
derivats del consum de cocaïna, substància que apareix majoritàriament
en els episodis d’urgències hospitalàries i en les determinacions analítiques
en mort per reacció aguda. El cànnabis seguix la seua escalada a pesar
que els casos atesos són molt pocs sobre els probables, el seu estudi
evidencia que són molts els jóvens que tasten esta substància i molts els
qui afortunadament l’abandonen. Finalment, roman estable la incidència
d’abusadors de benzodiazepines i de jugadors patològics o ludòpates que
a més de patir la problemàtica irremeiablement, arruïnen la seua forma de
vida i la de les seues famílies.
mostren una línia desigual trencada en el temps, com si desaparegueren i
ressorgiren d’uns anys a altres. Una cosa diferent ocorre amb el tabac, que
per al 2002 va marcar la mateixa prevalença de 1996 i en què any rere any
s’incrementen les demandes de tractament.
32
Pla Estratègic sobre Drogodependències i altres Trastorns Addictius CARACTERITZACIÓ

31
Pla Estratègic sobre Drogodependències i altres Trastorns Addictius
CARACTERITZACIÓ
pacients tractats per consum d’heroïna, al . lucinògens i amfetamines. Per
la seua banda, apareix un augment de cocaïna i cànnabis, mentres que
l’abús de l’alcohol roman estable en els últims anys. Les drogues de disseny
Dels distints sistemes d’informació arbitrats per a l’estudi de les
drogodependències i altres trastorns addictius, es conclou que, en l’últim
lustre, hi ha un descens continu estimat per a la Comunitat Valenciana de
Sobre les substàncies
És un repte de la política del Consell afrontar amb garanties
l’atenció dels valencians, que patixen o sofrixen les conseqüències de
les drogodependències i altres trastorns addictius, com ja es feia en la
dècada anterior, innovant en les formes organitzatives i transformant en
el temps les estructures d’atenció que existixen hui en dia, a pesar de les
limitacions de la despesa pública. Tot amb l’objectiu de trobar la màxima
eficàcia i eficiència del sistema sanitari, públic i gratuït de la Comunitat
Valenciana.
La nostra realitat, en relació amb el Sistema Sanitari Públic, no és molt
diferent d’altres comunitats autònomes, amb desajustos entre les despeses
i ingressos produïts per una situació actual de demanda sanitària en
creixement permanent.
En la nostra comunitat, en els últims anys, hem crescut en població
fins a arribar als 4.700.000 persones. Este creixement s’unix a una major
utilització dels servicis de salut i a una demanda constant de tractament
per ús, consum o abús de substàncies addictives.
La política del Consell de la Generalitat Valenciana, a través de
la Direcció General de Drogodependències, integrada en l’Agència
Valenciana de Salut de la Conselleria de Sanitat, establix els criteris i els
principis per desenvolupar i disposar d’un Pla Estratègic com a marc comú
d’actuació.
SITUACIÓ ACTUAL

Caracterització
del problema
2

27
Pla Estratègic sobre Drogodependències i altres Trastorns Addictius
INTRODUCCIÓ
estratègiques que caldrà desenvolupar en el període 2006-2010.
la labor mampresa, el present Pla Estratègic establix les línies
i generals de l’anterior Pla Autonòmic i com a continuïtat de
• Objectius específics i accions: assumits els objectius globals
període 2006-2010.
en les accions futures que el Pla Estratègic ha d’abordar en el
Drogodependències i Altres Trastorns Addictius i les prioritats
de les accions valorades en l’anterior Pla Autonòmic sobre
• Resultats i valoració: inclou les conclusions i estimacions
desenvolupament de les accions previstes.
com aquells conceptes i continguts de rellevància especial per al
regixen cada una de les àrees d’intervenció assenyalades, així
• Marc d’actuació: definix els principis bàsics d’actuació que
cada una de les àrees d’intervenció del Pla Estratègic.
• Finalitat: on es definix l’objecte, motiu o propòsit perseguit en
en cada una de les àrees els continguts següents:
representació clara i comprensiva del fenomen de les addiccions, i aborda
El text redactat pretén traslladar a la societat valenciana una
• Àrea de Prevenció
• Àrea d’Assistència Sanitària
• Àrea d’Evitació i Reducció de Danys
• Àrea d’Integració Social
• Àrea de Valoració i Suport en Drogodependències
• Àrea de Coordinació Institucional i Participació Social
• Àrees transversals
o Sistemes d’informació i avaluació
o Formació
o Investigació
ESTRUCTURA GENERAL
ÀREES D’INTERVENCIÓ

Autonòmic, per a cada una de les àrees d’intervenció establides:
objectius globals i criteris bàsics d’actuació que s’incloïen en l’anterior Pla
l’adaptació i actualització de la normativa vigent fins a hui, així com els
El Pla Estratègic es definix en la seua estructura en set àrees, assumix
prioritàries que caldrà desenvolupar durant la seua vigència.
addictius, que oriente i definisca els objectius específics i les accions
d’actuació pràctic en matèria de drogodependències i altres trastorns
Amb el desenvolupament del Pla Estratègic, pretenem oferir un marc
Necessitat de disminuir la vulnerabilitat a totes les drogodependències
i altres trastorns addictius i pal . liar-ne les conseqüències
MISSIÓ
• Establiment de criteris d’eficàcia i eficiència, i avaluació
contínua dels resultats de les actuacions i programes.
• Consideració de la prevenció, assistència i integració dels
malalts com un procés unitari i continuat.
• Priorització de les estratègies preventives.
• Promoció dels hàbits saludables, rebuig del consum de drogues
i solidaritat amb els afectats.
• Responsabilitat pública, coordinació intersectorial i política
d’actuació.
• Consideració a tots els efectes de les drogodependències i altres
trastorns addictius com a malalties comunes, amb repercussions
en les esferes biològica, psicològica i social de la persona.
PRINCIPIS RECTORS
26
Pla Estratègic sobre Drogodependències i altres Trastorns Addictius INTRODUCCIÓ

25
Pla Estratègic sobre Drogodependències i altres Trastorns Addictius
INTRODUCCIÓ
actuació en el camp de les drogodependències i altres trastorns addictius:
i Altres Trastorns Addictius, com de la missió que ha de regir qualsevol
principis rectors del Pla Autonòmic Valencià sobre Drogodependències
La línia estratègica del present Pla està definida per l’assumpció tant dels
Sanitat d’assolir els seus objectius.
i l’experiència d’estos professionals i el compromís de la Conselleria de
el denominador comú de la seua participació i l’aportació del coneixement
endavant, Pla Estratègic), en què han intervingut més de 50 professionals, té
altres Trastorns Addictius 2006-2010, de la Comunitat Valenciana (d’ara
El desenvolupament del nou Pla Estratègic sobre Drogodependències i

esdeveniments que ens depara l’actualitat.
àrees d’actuació de la nostra realitat, a més de ser un camí obert als nous
alt grau de compliment i una estructura general que marca i limita les
en l’àmbit de les drogodependències. Una vegada conclòs, ens deixa un
va ser l’instrument de planificació i ordenació dels objectius i actuacions
Addictius, aprovat pel Govern Valencià, per l’Acord de 2 de febrer de 1999,
El Pla Autonòmic Valencià sobre Drogodependències i Altres Trastorns
Un model pràctic: el Pla Estratègic
en els principis de solidaritat, de col . laboració i tolerància.
Cultura basada en la participació, en el treball, en l’evidència científica, i
de tots i de cada un dels col . lectius de la nostra Comunitat Valenciana.
basada en la lluita constant contra les drogues i l’esforç desinteressat
sobretot afegir, al consens en les mesures ja definides, la nostra cultura
terapèutica d’assistència i l’impuls dels programes d’inserció social. Però
el desenvolupament de programes de prevenció, la millora de l’oferta
definitiva, la desestructuració personal. Per això, és d’immediata atenció
fracàs escolar, abandó familiar, absentisme laboral, exclusió social i en
substàncies addictives. Però, sobretot apareixen estretament vinculades al
quan s’inicien els jóvens en el consum d’alcohol, de cànnabis i d’altres
que són moltes les conseqüències negatives i els danys que esdevenen
en l’entorn social, en l’àmbit escolar, laboral, judicial i personal. Sabem
malalties, a més dels conflictes generats per les drogues en les famílies,
jóvens i per la incidència del VIH/SIDA, les hepatitis, la tuberculosi i altres
La situació actual és preocupant, sobretot pels nivells de consum dels nostres
24
Pla Estratègic sobre Drogodependències i altres Trastorns Addictius INTRODUCCIÓ

23
Pla Estratègic sobre Drogodependències i altres Trastorns Addictius
INTRODUCCIÓ
drogues, com apunten les dades d’incidència acumulada.
Hi ha en la nostra comunitat cent mil consumidors problemàtics de
preocupacions més importants i una amenaça per a la salut dels valencians.
Per a la població valenciana, el fenomen de la drogues és una de les
Una cultura basada en el treball de col . laboració
d’estos objectius.
amb la finalitat d’incloure en les seues disposicions el desenvolupament
consens social. Per això, el Govern Valencià va crear este marc normatiu
integració sociolaboral dels afectats, són els objectius prioritaris nascuts del
patixen les conseqüències de les drogodependències i, finalment, la
problema de les addiccions, el suport i l’orientació familiar per als qui
l’assistència sanitària pública, universal i gratuïta per als qui patixen el
La prevenció del consum de drogues, preferentment entre els més jóvens,
social de les persones afectades per les drogues.
accions encaminades a la prevenció, assistència, incorporació i protecció
Altres Trastorns Addictius, en el qual es regula el conjunt de mesures i
refós de la Llei de la Generalitat Valenciana sobre Drogodependències i
1/2003, del Consell de la Generalitat Valenciana, pel qual s’aprova el text
i atenció de les drogodependències està establit en el Decret Legislatiu
El disseny de les polítiques i programes d’actuació en matèria de prevenció
L’organització com a consens social

Introducció
1

incorporat al present Acord com a annex.
Addictius 2006-2010, de la Comunitat Valenciana, el text del qual queda
Aprovar el Pla Estratègic sobre Drogodependències i altres Trastorns
ACORDA
de Sanitat, el Consell
Decret Legislatiu 1/2003, d’1 d’abril, del Consell, a proposta del conseller
la Llei sobre Drogodependències i Altres Trastorns Addictius, aprovat pel
En conseqüència, d’acord amb el que preveu l’article 31 del text refós de
pal . liar-ne les conseqüències.
tenint com a missió disminuir la vulnerabilitat a totes les addiccions i
actuacions en l’àmbit de l’atenció i prevenció de les drogodependències,
imprescindible per a la planificació i ordenació de recursos, objectius i
2006-2010, de la Comunitat Valenciana, es configura com a l’instrument
El Pla Estratègic sobre Drogodependències i altres Trastorns Addictius
marc comú d’actuació.
criteris i els principis per desenvolupar i disposar un pla estratègic com a
dependències, integrada en l’Agència Valenciana de Salut, establix els
La política del Consell, a través de la Direcció General de Drogo-
atenció de les drogodependències.
disseny de polítiques i programes d’actuació en matèria de prevenció i
dependència com per altres trastorns addictius. Així mateix, preveu el
afectades tant per l’ús i/o abús de substàncies que puguen generar
la prevenció, assistència, incorporació i protecció social de les persones
del seu àmbit territorial, un conjunt de mesures i accions encaminades a
les competències que estatutàriament corresponen a la Generalitat i dins
Altres Trastorns Addictius, té com a objecte establir i regular, en el marc de
pel qual es va aprovar el text refós de la Llei sobre Drogodependències i
D’una altra banda, el Decret Legislatiu 1/2003, d’1 d’abril, del Consell,
18
Pla Estratègic sobre Drogodependències i altres Trastorns Addictius

17
Pla Estratègic sobre Drogodependències i altres Trastorns Addictius
CERTIFIQUE: que el Consell, en la reunió del dia 12 de gener del
VIVENDA, SECRETARI DEL CONSELL PER SUBSTITUCIÓ,
ESTEBAN GONZÁLEZ PONS, CONSELLER DE TERRITORI I
ACORD
que ocorren en l’actualitat.
la nostra realitat, a més de ser un camí obert cap a les noves circumstàncies
donat lloc a una estructura general que marca i limita les àrees d’actuació de
Este Pla, el grau de compliment del qual ha sigut més que satisfactori, ha
l’àmbit de les drogodependències.
ser l’instrument de planificació i ordenació dels objectius i actuacions en
Addictius, aprovat per l’Acord de 2 de febrer de 1999, del Consell, va
El Pla Autonòmic Valencià sobre Drogodependències i Altres Trastorns
Acord:
2007, va adoptar el següent

Manuel Cervera Taulet
Conseller de Sanitat
L’any 2010, quan hàgem culminat el desplegament del pla, l’atenció de
les drogodependències en la nostra comunitat autònoma haurà aconseguit
el màxim nivell d’excel.lència. Un nivell que ens permetrà no només millorar
la nostra capacitat de resolució dels problemes d’addicció, sinó que també
ens ajudarà a minimitzar l’impacte social que les drogodependències
provoquen en la nostra societat.
El Pla estratègic sobre drogodependències i altres trastorns addictius 2006-
2010 arreplega, per tant, tota la nostra aposta de futur en matèria de
drogodependències. Serà una aposta per la qualitat assistencial, per la
innovació tecnològica, per la integració eficient dels recursos i per la col . laboració
interinstitucional més eficaç.
Estes iniciatives, juntament amb moltes altres, també han quedat
arreplegades en el pla estratègic que presentem en esta monografia. Eixes
propostes ens permetran crear una nova cultura organitzativa basada en
la participació, el treball, l’evidència científica i, també, en els principis de
solidaritat i tolerància.
També és la nostra intenció facilitar l’accés dels grups de població
amb situacions d’alta exclusió social als programes amb agonistes o
altres fàrmacs d’eficàcia clínica demostrada. Així mateix, adaptarem
els programes que hem desplegat en les vivendes tutelades a les noves
necessitats emergents.
Gràcies al Pla estratègic sobre drogodependències i altres trastorns addictius
2006-2010 millorarem l’accés de la població més jove a la informació sobre
l’ús i l’abús de les drogues. Potenciarem també els canals de col . laboració
entre els professionals de l’assistència sanitària i l’atenció social, a fi de
millorar la nostra capacitat per a detectar de forma precoç el consum de
drogues.
Però en la Conselleria de Sanitat no ens conformem amb el nivell
de qualitat aconseguit. La nostra intenció és continuar treballant en la
promoció de la salut de tots els valencians, i per a això hem dissenyat
noves estratègies com les que s’arrepleguen en estes pàgines.
drogodependent com un malalt i per tant atendre’l en unitats específiques
del Sistema sanitari públic.
14
Pla Estratègic sobre Drogodependències i altres Trastorns Addictius

13
Pla Estratègic sobre Drogodependències i altres Trastorns Addictius
El desenrotllament i la consolidació d’estos projectes han permés que
hui, la nostra Comunitat, pot puga presumir de ser l’única en tot l’Estat
que complix amb la “Estratègia nacional de drogues”, al considerar el
En el marc d’este pla també vam promoure altres mesures, com la
posada en funcionament d’un programa de prevenció escolar que hui
cobrix la totalitat de centres educatius de la nostra comunitat autònoma o
la creació de la Fundació per a l’Estudi, la Prevenció i l’Assistència de les
Drogodependències”.
Juntament amb estes normes, han anat veient la llum, en el temps, altres
propostes de caràcter polític, com el I Pla autonòmic sobre drogodependències
i altres trastorns addictius 1999-2002. Gràcies als objectius i postulats que
arreplegava, vam poder donar un impuls definitiva a la xarxa de centres,
servicis i unitats que la Generalitat havia dissenyat per a atendre les
drogodependències.
Estes normes van ajudar, en el seu moment, a crear un nou marc
normatiu que ens ha permés millorar la protecció social de les persones
afectades per l’ús o l’abús de substàncies que poden generar dependència.
Al mateix temps, van contribuir a reorganitzar els nostres recursos, de tal
forma que hui tenim una major capacitat de resposta.
Ha sigut un procés que cal qualificar com d’unitari i continuat en el
temps. Un procés que es va iniciar l’any 1997, amb la promulgació de la Llei
3/1997, de 16 de juny, de Drogodependències i Altres Trastorns Addictius.
Posteriorment, el Consell va intensificar el seu compromís institucional
amb la política de drogodependències, modificant esta llei a través del
Decret Legislatiu 1/2003, que va aprovar el Text Refós de la Llei.
Per a afrontar esta situació, al llarg de l’última dècada, totes les accions
promogudes des dels poders públiques s’han centrat en la prevenció del
consum, en l’assistència al drogodependent i a afavorir la seua reinserció
social posterior.
El Pla estratègic sobre drogodependències i altres trastorns addictius 2006-2010
és la resposta de la Generalitat a un dels problemes de salut que suscita més
preocupació en la nostra societat. Esta preocupació es deriva de l’elevada
incidència que el consum de drogues té tant sobre l’esfera biològica i
psicològica de l’individu, com sobre el seu entorn social.
Pròleg

President de la Generalitat
Francisco Camps Ortiz
poble valencià mereix.
de tots, perquè només entre tots podrem aconseguir el benestar que el
de les drogodependències el seu esforç diari i sol . licitar la col . laboració
Només em resta agrair a totes les persones que treballen en l’àmbit
benefici.
addiccions ocasionen, perquè és a ells a qui hem de facilitar el major
solidaritat amb els que patixen les greus conseqüències que les
En este nou repte que ens plantegem, no podem oblidar la nostra
contundència a este difícil problema.
diferents estaments de l’administració, necessaris per a respondre amb
coordinació òptima entre els professionals, el moviment associatiu i els
nous espais terapèutics, millorar la qualitat de l’atenció i propiciar una
demandes. Amb el desig de potenciar el que ens ha sigut útil, crear
continuat, amb la qualitat d’adaptabilitat als canvis socials i a les noves
2010, fruit de l’experiència de molts professionals i anys de treball
10
Pla Estratègic sobre Drogodependències i altres Trastorns Addictius

9
Pla Estratègic sobre Drogodependències i altres Trastorns Addictius
la nostra Comunitat. Amb esta filosofia naix el Pla Estratègic 2006-
els ciutadans donant un nou impuls en la lluita contra les drogues en
Per això, el Govern Valencià vol renovar el seu compromís amb
les intervencions a les necessitats detectades en cada moment.
fenomen ens obliga a romandre en alerta constant, a preveure i adaptar
molts els problemes resolts; no obstant això, la dinàmica canviant del
camí de lluita contra les addiccions, no hi ha dubte que han sigut
d’este difícil fenomen que suposen els trastorns addictius. En el nostre
com a atenció integral, ha sigut sempre l’eix central de l’abordatge
La prevenció, assistència, rehabilitació i integració social, entesa
problemàtica de les drogodependències en el nostre àmbit territorial.
de les administracions públiques davant de la necessària atenció de la
va suposar un fita en el camí de l’organització, l’agilitat i l’eficàcia
1/2003, del Consell de la Generalitat Valenciana. Este marc normatiu
Altres Trastorns Addictius, refosa posteriorment en el Decret Legislatiu
3/1997, de la Generalitat Valenciana, sobre Drogodependències i
Fa pràcticament una dècada el Govern Valencià va aprovar la Llei
Presentació

• Normativa d’àmbit estatal
• Normativa d’àmbit internacional
• Altra normativa valenciana d’interés
Trastorns Addictius
• Normativa valenciana en matèria de Drogodependències i Altres
12. Annex……………………………………………………………………........177
11. Pressupostos…………………………………………………………...…......173
10. Avaluació…………………………………………………………………......149
• Investigació
• Formació
• Sistemes d’informació i avaluació
9. Àrees transversals…………………………………………………………......119
• Participació social
• Coordinació institucional
8. Àrea de Coordinació Institucional i Participació Social………….....……109
d’Intervenció en Comissaries
• Unitats de Valoració i Suport en Drogodependències i programes
7. Àrea de Valoració i Suport en Drogodependències……………………......101
6
Pla Estratègic sobre Drogodependències i altres Trastorns Addictius

5
Pla Estratègic sobre Drogodependències i altres Trastorns Addictius
• Vivendes tutelades
• Centres de dia
6. Àrea d’Integració Social…………………………………………......………..91
• Centres de Trobada i Acollida
5. Àrea d’Evitació i Reducció de Danys……………………………........…….83
• Unitats de Deshabituació Residencial
• Unitats de Desintoxicació Hospitalària
• Unitats de Conductes Addictives
4. Àrea d’Assistència Sanitària…………………………………...……………...67
• Prevenció selectiva
• Prevenció comunitària
• Prevenció laboral
• Prevenció familiar
• Prevenció escolar
3. Àrea de Prevenció…………………………………....………………………...39
2. Caracterització del problema………………………....……………………….21
1. Introducció
Acord…………………………………………………………………..................17
Valencià sobre Drogodependències i altres Trastorns Addictius 2006 - 2010
ACORD de 12 de gener de 1999, del Consell, pel qual s’aprova el Pla Autonòmic
Pròleg…………………………………………………………………..................13
Presentació…………………………………………………………......………......9
ÍNDEX

Edita: Generalitat. Conselleria de Sanitat
© De la present edició: Generalitat, 2009
2ª Edició
ISBN: 978-84-482-5283-0
Depòsit legal: V-3318-2009
Imprimix: Imprenta Romeu, S.L.
GRUPS DE TREBALL:
Agos Felip, Santiago; Álvarez Pascual, M. Jesús; Antón Peinado, Julio; Blasco Guilart, José
Luis; Cano Gras, José Miguel; Cencillo Lorente, Javier; Clemente Corber Amparo; Concepción
Aramendia, Beatriz; Cortés Tomás, M. Teresa; De Juan García, Francisco José; Ferrer Cervera,
Ignacio; Forcada Chapa, Rafael; García González, Javier; Gavidia Catalá, Valentín; Hernández
Rel, Encarna; López Sánchez, Carmen; López Escamilla, Isabel; Lozano Martínez, Julia; Martí
Martí, Vicent; Martínez Raga, José; Martínez, Ximo; Miñarro López, Jose; Oliver Castelló,
Margarita; Pardo Cortés, Ana Pilar; Pérez Martínez, Ana; Robles Poniente, Ana; Sánchez
Guerrero, Mercedes; Sanchis Fortea, Manuel; Sancho Muñoz, Albert; Sanmartín Guerricabeytia,
José; Tomás Gradoli, Vicente; Valderrama Zurián, Juan Carlos; Valoria Martínez, Amadeo; Valls
Azorín, Rafael; Ventura Meneu, Irene; Zafrilla López, Isabel.
GRUP D’EXPERTS:
Bataller Vicent, Alfonso; Benages Martinez, Adolfo; Beneit Montesinos, José Vicente; Bueno
Cañigral, Francisco J; Climent Díaz, Benjamín; Cortés Tomás, M. Teresa; Diago Madrid, Moisés;
García del Castillo Rodríguez, José Antonio; García Pardo, José; Gómez Moyá, M. Josefa; Guerry
Sirera, Consuelo; Leal Cercos, Carmen; Sanz Marqués, Luis; Martín Moreno, José Maria ; Miñarro
López, José; Moreno Palanques, Rubén; Moreno Murcia, Juan José; Pascual Pastor, Francisco; Pérez
de los Cobos, José; Portilla Sogorb, Joaquín; Romero Gómez, Javier; Sánchez Marcos, Jesús; Sieres
Sala, Jaime; Torres Hernández, Miguel Ángel; Valles Testera, Aranzazu.
COORDINACIÓ I REDACCIÓ:
Aguilar Serrano, Julia; Algarra Eugenio, Salvador; Castellano Gómez, Miguel; Ibarra Huesa, Joaquín;
Mateu Aranda, M. Jesús; Samper Gras, Teresa; Tomás Dols, Sofía; Verdú Asensi, Francisco.
DIRECCIÓ:
Tomás Dols, Sofía.
PARTICIPANTS EN L’ELABORACIÓ DEL
PLA ESTRATÈGIC SOBRE DROGODEPENDÈNCIES
I ALTRES TRASTORNS ADDICTIUS 2006-2010
DE LA COMUNITAT VALENCIANA

2009
PLA ESTRATÈGIC
SOBRE DROGODEPENDÈNCIES
I ALTRES TRASTORNS ADDICTIUS
DE LA COMUNITAT VALENCIANA
2006-2010

PLA ESTRATÈGIC
SOBRE DROGODEPENDÈNCIES
I ALTRES TRASTORNS ADDICTIUS
EN LA COMUNITAT VALENCIANA
2006-2010