informe de sostenibilitat ambiental pel pla d'ordenació urbanística ...

ISA pel POUM de Lliçà d’Amunt (Vallès Oriental) Memòria
Taula 48. Previsions de consum d’aigua en els nous sectors industrials i terciaris.
Sectors Superfície IEB Ha de sòl Consum Consum
(Ha) m2st/m2sòl industrial (m3/dia) (m3/any)
SUD-8 92,64 0,46 42,61 1.104,6 403.166,3
SUD-9 18,04 0,35 6,31 163,7 59.735,5
SUD-10 10,00 0,20 2,00 51,8 18.921,6
PMU-6 4,32 0,32 1,38 35,8 13.078,6
PMU-8 1,16 0,24 0,28 7,2 2.633,9
TOTAL 130,81 -- 52,59 1.363,1 497.535,9
Nota: es considera cabal continu de 0,3 l/s/Ha industrial /sòl ocupat (criteris estimatius Incasòl).
Font: pròpia.
Taula 49. Dotacions d’aigua de consum estimades per als nous sectors industrials i residencials.
Sector Consum (m3/dia) Consum (m3/any)
Residencial 1.794,3 654.930,2
Industrial 1.363,1 497.535,9
Total 3.157,4 1.152.466,1
Font: pròpia.
En tot cas, “el creixement urbanístic ha d’internalitzar el cost global de la disposició,
distribució i garantia del nou abastament previst derivat del seu desenvolupament,
doncs tant en Sòl Urbanitzable com en Sòl Urbà No Consolidat (tant per als polígons
industrials com per als residencials), les despeses relatives al finançament de les
noves infraestructures d’abastament o bé l’ampliació de les ja existents corresponen
als propietaris afectats per les noves actuacions urbanístiques, d’acord amb la
normativa urbanística relativa a les obres d’urbanització.
Els Ajuntaments, a través del planejament urbanístic, han de repercutir el cost global
de l’abastament d’aigua de les noves promocions urbanístiques, i no només pel que
fa a la xarxa de distribució, sinó afegint el cost global de la infraestructura
d’abastament que caldrà ampliar per donar servei a la demanda. No en va, la inversió
necessària en infraestructura d’abastament pot preveure’s per sobre d’uns 900
€/habitant. Així, caldria repercutir proporcionalment aquest cost als nous habitants de
les noves promocions urbanístiques”.
b) Sanejament
El municipi de Lliçà d’Amunt està connectat preferentment al sistema de sanejament
de Montornès del Vallès tot i que parcialment també es beneficia de l’EDAR ubicada a
l’extrem nord del terme que majoritàriament dóna servei al municipi de Sant Eulàlia de
Ronçana.
L'any 2005 es remodela la planta de Montornès del Vallès per a tractar un cabal de
40.000 m³/dia amb eliminació de nitrogen. La xarxa de col·lectors interceptors és de
60,59 Km de longitud que discorren paral·lelament a les lleres dels rius Besòs,
Congost, Mogent, Tenes, riera Seca i riera de Vallromanes. Pel que fa al volum
LA LLENA ambiental 81/112