informe de sostenibilitat ambiental pel pla d'ordenació urbanística ...

informe de sostenibilitat ambiental pel pla d'ordenació urbanística ... informe de sostenibilitat ambiental pel pla d'ordenació urbanística ...

llicamunt.cat
from llicamunt.cat More from this publisher
23.04.2013 Views

ISA pel POUM de Lliçà d’Amunt (Vallès Oriental) Memòria d’aigües superficials del riu Tenes) fonamentalment adreçats al reg agrícola de superfícies extensives amb un volum superior a 1.000.000 m3. 2.3.7.b. Sanejament El manteniment de la xarxa de clavegueram i l’estat del col·lectors en baixa és realitzada per l’Ajuntament, ara bé, les competències de sanejament en alta, permisos d’abocament i control d’abocaments d’aigües residuals es van delegar en el Consorci per a la Defensa de la Conca del Riu Besòs (CDCRB), constituïda l’any 1988 i integrada per 50 municipis, Diputació de Barcelona, Entitat Metropolitana de Serveis Hidràulics i Tractament de Residus i Consell Comarcal del Vallès Oriental. Cal dir que pràcticament totes les urbanitzacions i nuclis estan connectats a algun sistema. La major part del municipi de Lliçà d’Amunt aboca les aigües residuals al sistema Montornès, EDAR situada en terme de Montornès del Vallès, al paratge del Pla de Can Buscarrons, que tracta les aigües de Montornès del Vallès, Parets del Vallès, Vilanova, Montmeló, Lliçà de Vall, Lliçà d'Amunt, Vallromanes i una vessant de Granollers i Mollet, així com les aigües residuals generades pels assentaments industrials que no disposen de depuració pròpia. La primera fase de la planta construïda l’any 1994, va ser per a tractar un cabal de 30.000 m³/dia amb tractament primari físic-químic. En la segona fase (1999) s’amplià a un procés biològic amb estabilització dels fangs mitjançant digestió anaeròbia. L'any 2005 es remodela la planta per a tractar un cabal de 40.000 m³/dia amb eliminació de nitrogen. La xarxa de col·lectors interceptors és de 60,59 Km de longitud que discorren paral·lelament a les lleres dels rius Besòs, Congost, Mogent, Tenes, riera Seca i riera de Vallromanes. Taula 31. Característiques tècniques de disseny de l’EDAR de Montornès. UTM X-Y 300276/ 4629113 Cabal diari 40.000 m 3 Cabal mig diari 1.666 m 3 DBO5 Entrada: 310 mg/l Sortida:

ISA pel POUM de Lliçà d’Amunt (Vallès Oriental) Memòria Besòs, poc desprès de la formació d’aquest amb la confluència del Congost i el Mogent i poc abans de la confluència amb el riu Tenes. Segons indica el Pla de gestió de l’Aigua del Districte Fluvial de Catalunya, aquest sistema té una previsió de reutilització d’un volum de 17.000 m3/dia pel 2015. Cal dir tanmateix que en terme de Lliçà d’Amunt s’hi ubica la EDAR Santa Eulàlia de Ronçana que forma part del sistema homònim i que tracta les aigües residuals del municipi i una part de l’Ametlla del Vallès, concretament les del vessant del torrent del Sorral així com de la urbanització Pineda Feu de Lliçà d'Amunt, amb una població total servida de 25.250 habitants equivalents. Per conduir aquestes aigües a la EDAR s’ha construït una xarxa de col·lectors d’una longitud de 13,93 Km, amb capacitat per traslladar el cabal màxim futur, generat per les poblacions servides. El procés d’aquesta EDAR és de tipus biològic i la línia d’aigua consta de bombeig d'entrada, tamisat de fins, dessorrador- desgreixador, reactor d'aeració prolongada i sortida de l’aigua, abocant-se al torrent anomenat de Can Ros (riu Tenes). La línia de fangs s’inicia a la purga del decantador, recirculació de fangs, espessidors i centrífugues per a la deshidratació dels fangs. Foto 4. EDAR de Santa Eulàlia de Ronçana, a l’extrem del terme adjacent amb el dit municipi. Taula 32. Característiques tècniques de disseny de l’EDAR de Santa Eulàlia de Ronçana. Cabal diari 550 m 3 Cabal mig diari 210 DBO5 Entrada: 300 mg/l Sortida:

ISA <strong>pel</strong> POUM <strong>de</strong> Lliçà d’Amunt (Vallès Oriental) Memòria<br />

d’aigües superficials <strong>de</strong>l riu Tenes) fonamentalment adreçats al reg agrícola <strong>de</strong><br />

superfícies extensives amb un volum superior a 1.000.000 m3.<br />

2.3.7.b. Sanejament<br />

El manteniment <strong>de</strong> la xarxa <strong>de</strong> clavegueram i l’estat <strong>de</strong>l col·lectors en baixa és<br />

realitzada per l’Ajuntament, ara bé, les competències <strong>de</strong> sanejament en alta,<br />

permisos d’abocament i control d’abocaments d’aigües residuals es van <strong>de</strong>legar en<br />

el Consorci per a la Defensa <strong>de</strong> la Conca <strong>de</strong>l Riu Besòs (CDCRB), constituïda l’any<br />

1988 i integrada per 50 municipis, Diputació <strong>de</strong> Barcelona, Entitat Metropolitana <strong>de</strong><br />

Serveis Hidràulics i Tractament <strong>de</strong> Residus i Consell Comarcal <strong>de</strong>l Vallès Oriental.<br />

Cal dir que pràcticament totes les urbanitzacions i nuclis estan connectats a algun<br />

sistema. La major part <strong>de</strong>l municipi <strong>de</strong> Lliçà d’Amunt aboca les aigües residuals al<br />

sistema Montornès, EDAR situada en terme <strong>de</strong> Montornès <strong>de</strong>l Vallès, al paratge <strong>de</strong>l<br />

Pla <strong>de</strong> Can Buscarrons, que tracta les aigües <strong>de</strong> Montornès <strong>de</strong>l Vallès, Parets <strong>de</strong>l<br />

Vallès, Vilanova, Montmeló, Lliçà <strong>de</strong> Vall, Lliçà d'Amunt, Vallromanes i una vessant<br />

<strong>de</strong> Granollers i Mollet, així com les aigües residuals genera<strong>de</strong>s <strong>pel</strong>s assentaments<br />

industrials que no disposen <strong>de</strong> <strong>de</strong>puració pròpia. La primera fase <strong>de</strong> la <strong>pla</strong>nta<br />

construïda l’any 1994, va ser per a tractar un cabal <strong>de</strong> 30.000 m³/dia amb<br />

tractament primari físic-químic. En la segona fase (1999) s’amplià a un procés<br />

biològic amb estabilització <strong>de</strong>ls fangs mitjançant digestió anaeròbia. L'any 2005 es<br />

remo<strong>de</strong>la la <strong>pla</strong>nta per a tractar un cabal <strong>de</strong> 40.000 m³/dia amb eliminació <strong>de</strong><br />

nitrogen. La xarxa <strong>de</strong> col·lectors interceptors és <strong>de</strong> 60,59 Km <strong>de</strong> longitud que<br />

discorren paral·lelament a les lleres <strong>de</strong>ls rius Besòs, Congost, Mogent, Tenes, riera<br />

Seca i riera <strong>de</strong> Vallromanes.<br />

Taula 31. Característiques tècniques <strong>de</strong> disseny <strong>de</strong> l’EDAR <strong>de</strong> Montornès.<br />

UTM X-Y 300276/ 4629113<br />

Cabal diari 40.000 m 3<br />

Cabal mig diari 1.666 m 3<br />

DBO5 Entrada: 310 mg/l Sortida:

Hooray! Your file is uploaded and ready to be published.

Saved successfully!

Ooh no, something went wrong!