informe de sostenibilitat ambiental pel pla d'ordenació urbanística ...

More documents

Recommendations

Info

ISA pel POUM de Lliçà d’Amunt (Vallès Oriental) Memòria 2.3.7. Abastament i sanejament 2.3.7.a. Abastament El municipi s’adscriu al sistema Ter Llobregat que gestiona l’empresa pública Aigües Ter-Llobregat (en endavant, ATLL), adscrita al DMAH. Aquest sistema, responsable de l’abastament d’aigua en alta a la ciutat de Barcelona i vuit comarques de l’entorn, és format per una trama d’instal·lacions de captació, plantes de tractament d’aigua, dipòsits, estacions de bombament i xarxes de distribució que permeten que l’aigua provinent dels rius Ter i Llobregat arribi als municipis amb qualitat òptima per al consum. En concret, a aquest sector del Vallès l’aigua procedeix del riu Ter i es capta a l’embassament del Pasteral, aigües avall dels embassaments de Sau i Susqueda. Des d’aquesta captació arriba a la potent ETAP del Ter, situada en termes de Llinars del Vallès, Cardedeu i la Roca del Vallès i amb una capacitat de tractament de 8 m3/s i fins a 617.000 m3 d’emmagatzematge. Una vegada potabilitzada l’aigua és distribuïda, a través de la xarxa, fins als punts de lliurament dels municipis que formen part de l’abastament d’ATLL, com ara Lliçà d’Amunt. Un cop surt dels dipòsits de capçalera de cada població, la responsabilitat de la distribució als domicilis és competència de cada ajuntament. A Lliçà d’Amunt, aquest servei de distribució d’aigua es realitza mitjançant una concessió a l’empresa SOREA i es cobreix la totalitat dels barris i nuclis de població (excepte un petit sector a l’altra banda de la carretera C-17, can Oliveres i can Franquesa) mitjançant una xarxa de distribució i impulsió de prop de 150 km de col.lectors. Tanmateix, el municipi també compta amb diversos pous propis d’explotació local que abans de l’entrada al sistema ATLL eren la font d’abastament principal i a partir de l’ATLL i sobretot, a partir dels darrers 10 anys, van ser progressivament abandonats fins a l’actualitat que representen no més d’un 5% del volum abastat. Amb els cicles de sequera experimentats darrerament aquesta font d’abastament alternativa ha estat recuperada en certs casos i en el futur podria continuar recobrant importància. En tot cas, aquests pous formen part de la xarxa d’abastament i són igualment arrendats i gestionats per SOREA i connectats a la xarxa de distribució en baixa. Es tracta dels pous Parlader (el més important), Fèlix, Puig, Escoles, Ca l’Estapé, Oliveres, Piscines, Roura, Ca l’Artigues i Pous Feu 1, 2, 3 i 4. El sistema de potabilització de les aigües que provenen dels pous és via cloració. Atesa la gran profusió de nuclis i la seva dispersió hi ha dipòsits en diversos punts. El nucli principal –i altres nuclis- s’abasta del dipòsit del Ter (800 m3) i el del Puig LA LLENA ambiental 50/112
ISA pel POUM de Lliçà d’Amunt (Vallès Oriental) Memòria (450 m3) situats conjuntament a l’indret conegut com el Puig. Allà SOREA preveu ubicar al llarg de 2010 un dipòsit de 2000-3000 m3 (segons es pugui disposar de més o menys terrenys) que permetria incrementar la disponibilitat fins a 24 hores de reserva. Actualment, en cas de fallada la disponibilitat és inferior a les 10 hores. En aquests dipòsits també s’hi impulsen les aigües dels pous de Pineda Feu. La resta de nuclis de població s’abasten d’altres dipòsits d’un volum que oscil.la, excepte el de Can Salgot Nou i la zona vella (amb 5000 i 1000 m3) entre 50 i 800 m3: Can Salgot, Ca l’Estapé, Palaudalba, Can Feu, Can Farell, Can Cuscó Can Lledó, Mas Bo, Ca l’Artigues (alt), Ca l’Artigues (baix), Regulador Pineda Feu, Intermig Zona 1, Intermig Zona Vella, Capçalera Zona 1, Alt Zona Vella, Alt Zona 1. A més de la cloració normal dels pous, es realitza un tractament de reforçament en punts concrets de la xarxa, mitjançant hipoclorídic sòdic per a garantir el manteniment de la potabilitat de l’aigua que prové d’ATLL, que ja ha estat prèviament tractada en origen. Taula 30. Cabal subministrat per Aigües Ter- Llobregat al municipi pel període 2000-07 (en m3). 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 716.379 744.615 826.984 1.108.105 1.030.198 1.248.480 1.096.006 1.143.197 Font: ATLL. Nota: aquestes dades no comptabilitzen l’aigua procedent de pous efectivament subministrats en baixa per SOREA. L'any 2008 el consum d’aigua total es va situar en 879.811 m3 7 , que implica un consum de 167 l/habitant/any, una quantitat certament moderada que s’explica tanmateix pels efectes de la sequera de gran part de l'any que va suscitar la prohibició d'omplir piscines, regar jardins, rentar cotxes,.. i en bona mesura per la potent campanya de conscienciació de l'Ajuntament a partir del febrer de 2008: mailing, publicitat, xerrades, aprovació d'una ordenança d’estalvi d’aigua, promoció de la xerojardineria, campanya de canvi d'aforament per comptador i increment considerable en les tarifes (amb canvi d’estructura tarifària inclosa). Consum agrícola Segons el Registre d’Aigües de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) a l’any 2003 hi havia en el municipi 65 punts de captació d’aigua (63 d’aigües subterrànies i 2 7 No inclou pèrdues de la xarxa: segons la memòria d’explotació de 2007, el rendiment de la xarxa estava al 72% que pot haver-se incrementat lleugerament amb la renovació de les xarxes de ca l'Estapé i Pineda Feu i l’endegament d’una important campanya contra el frau. LA LLENA ambiental 51/112
Page 1 and 2: INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL
Page 3 and 4: ISA pel POUM de Lliçà d’Amunt (
Page 49: ISA pel POUM de Lliçà d’Amunt (
Page 101 and 102:
ISA pel POUM de Lliçà d’Amunt (
Page 103 and 104:
Page 105 and 106:
Page 107 and 108:
Page 109 and 110:
Page 111 and 112:
show all

informe de sostenibilitat ambiental pel pla d'ordenació urbanística ...

You also want an ePaper? Increase the reach of your titles

Delete template?

Save as template?