informe de sostenibilitat ambiental pel pla d'ordenació urbanística ...

ISA pel POUM de Lliçà d’Amunt (Vallès Oriental) Memòria
2.3.7. Abastament i sanejament
2.3.7.a. Abastament
El municipi s’adscriu al sistema Ter Llobregat que gestiona l’empresa pública
Aigües Ter-Llobregat (en endavant, ATLL), adscrita al DMAH. Aquest sistema,
responsable de l’abastament d’aigua en alta a la ciutat de Barcelona i vuit
comarques de l’entorn, és format per una trama d’instal·lacions de captació, plantes
de tractament d’aigua, dipòsits, estacions de bombament i xarxes de distribució que
permeten que l’aigua provinent dels rius Ter i Llobregat arribi als municipis amb
qualitat òptima per al consum. En concret, a aquest sector del Vallès l’aigua
procedeix del riu Ter i es capta a l’embassament del Pasteral, aigües avall dels
embassaments de Sau i Susqueda. Des d’aquesta captació arriba a la potent ETAP
del Ter, situada en termes de Llinars del Vallès, Cardedeu i la Roca del Vallès i
amb una capacitat de tractament de 8 m3/s i fins a 617.000 m3
d’emmagatzematge. Una vegada potabilitzada l’aigua és distribuïda, a través de la
xarxa, fins als punts de lliurament dels municipis que formen part de l’abastament
d’ATLL, com ara Lliçà d’Amunt. Un cop surt dels dipòsits de capçalera de cada
població, la responsabilitat de la distribució als domicilis és competència de cada
ajuntament. A Lliçà d’Amunt, aquest servei de distribució d’aigua es realitza
mitjançant una concessió a l’empresa SOREA i es cobreix la totalitat dels barris i
nuclis de població (excepte un petit sector a l’altra banda de la carretera C-17, can
Oliveres i can Franquesa) mitjançant una xarxa de distribució i impulsió de prop de
150 km de col.lectors.
Tanmateix, el municipi també compta amb diversos pous propis d’explotació local
que abans de l’entrada al sistema ATLL eren la font d’abastament principal i a partir
de l’ATLL i sobretot, a partir dels darrers 10 anys, van ser progressivament
abandonats fins a l’actualitat que representen no més d’un 5% del volum abastat.
Amb els cicles de sequera experimentats darrerament aquesta font d’abastament
alternativa ha estat recuperada en certs casos i en el futur podria continuar
recobrant importància. En tot cas, aquests pous formen part de la xarxa
d’abastament i són igualment arrendats i gestionats per SOREA i connectats a la
xarxa de distribució en baixa. Es tracta dels pous Parlader (el més important), Fèlix,
Puig, Escoles, Ca l’Estapé, Oliveres, Piscines, Roura, Ca l’Artigues i Pous Feu 1, 2,
3 i 4. El sistema de potabilització de les aigües que provenen dels pous és via
cloració.
Atesa la gran profusió de nuclis i la seva dispersió hi ha dipòsits en diversos punts.
El nucli principal –i altres nuclis- s’abasta del dipòsit del Ter (800 m3) i el del Puig
LA LLENA ambiental 50/112