informe de sostenibilitat ambiental pel pla d'ordenació urbanística ...

ISA pel POUM de Lliçà d’Amunt (Vallès Oriental) Memòria
Cal destacar, la superfície que ocupen les zones urbanes del municipi, en total un
32,15%, la major part d’elles formades per urbanitzacions de baixa densitat i
disperses, escampant una gran taca urbanitzada de caràcter transformador.
Val a dir que els conreus de secà ocupen la major superfície, un 36%, agrupats
majoritàriament a la vall del riu Tenes i la banda central, tot i que també se’n troben
clapes entre els boscos i les urbanitzacions de l’extrem oest.
2.3.3. Ocupació de sòl
Igual que d’altres municipis de la vall del Tenes, en el decurs de la història, la
configuració orogràfica de la vall va determinar inicialment el model d’assentament de
la població, en forma de nuclis dispersos (masies) que, abans de l’eclosió
urbanitzadora, triaven bàsicament les planes aptes pels conreus.
En les darreres dècades, la dinàmica urbanística del municipi ha estat determinada
bàsicament per l’ocupació extensiva de sòls no urbanitzats al llarg dels anys 60 i 70.
El desenvolupament de les “urbanitzacions”, iniciat a mitjans dels anys seixanta, va
ocupar extensivament els terrenys menys aptes per al conreu. El model resultant
d’aquest procés es caracteritza per un alt grau d’ocupació, que s’estén de forma
intermitent, una baixa densitat de població i que requereix una important xarxa viària i
de serveis urbans. Representa un exemple paradigmàtic de l'impacte que provoca la
urbanització difosa.
Així, l’afecció física de les “urbanitzacions”, es va sumar a la xarxa de carreteres,
existents i en projecte, determinant l’extensió i forma de la superfície urbanitzada que
trobem actualment i que com hem dit anteriorment va reconèixer el planejament
vigent. L’extensió que ha arribat a tenir el sòl urbà, de 721,36 Ha sobre un total de
2.261,62 (el 31,9% del municipi) i l’absència de factors essencials per a generar una
estructura urbana amb un nivell de qualitat acceptable malgrat el temps transcorregut,
condicionen l’enfocament dels anàlisis territorials.
Com s’aprecia en el mapa d’usos del sòl, les urbanitzacions en el municipi s’estenen
per tot el ponent, formant un nexe de continuïtat amb els assentaments homònims
dels municipis veïns, especialment els de Palau de Plegamans a través dels quals es
connecten amb el sistema territorial de la Riera de Caldes.
La tendència a l’ocupació i colmatació progressiva del sòl en el conjunt de la regió
metropolitana –pel preu de l’habitatge, la dispersió en la localització dels llocs de
treball, la implantació de sistemes de transport que fomenten la mobilitat individual, . –
ha desencadenat un procés accelerat de creixement demogràfic en bona part de
LA LLENA ambiental 41/112