informe de sostenibilitat ambiental pel pla d'ordenació urbanística ...

More documents

Recommendations

Info

ISA pel POUM de Lliçà d’Amunt (Vallès Oriental) Memòria Així, es tracta d’una piràmide d’edats amb un important gruix en l’interval de població madura (especialment de 29-49 anys), i un altre, encara que menor, en la població infantil (especialment en els nens de fins a 9 anys), el que revela la forta presència de nuclis familiars composats per parelles de mitja edat amb nens, que confirma la tendència de creixement. Font: Caja España. 2.3.2. Usos del sòl Figura 9. Estructura de la població per sexe i edats (2007). El municipi presenta tres zones diferenciades i deslligades entre si: zones amb vegetació natural, formades majoritàriament per boscos de pins i alzines; àrees agrícoles, la major superfície de les quals es situa a la vall del Tenes; i zones urbanitzades. Taula 14. Usos del sòl (2002). Usos del sòl Superfície (ha) % del total Formacions boscoses 576,72 25,69 Formacions arbustives i herbàcies 32,17 1,43 Llits i marges de rius sense vegetació llenyosa densa 9,40 0,42 Plantacions de pollancres, plàtans i altres planifolis de sòls humits 23,10 1,03 Conreus abandonats 55,22 2,46 Conreus herbacis de secà 818,53 36,46 Pedreres, explotacions d’àrids i runam 5,02 0,22 Àrees revegetades 2,97 0,13 Àrees urbanes i industrials, inclosa la vegetació ruderal associada 126,63 5,64 Àrees urbanitzades, amb claps importants de vegetació natural 595,18 26,51 TOTAL 2.244,95 100,00 Font: Elaboració pròpia a partir de les dades del DMAH. LA LLENA ambiental 40/112
ISA pel POUM de Lliçà d’Amunt (Vallès Oriental) Memòria Cal destacar, la superfície que ocupen les zones urbanes del municipi, en total un 32,15%, la major part d’elles formades per urbanitzacions de baixa densitat i disperses, escampant una gran taca urbanitzada de caràcter transformador. Val a dir que els conreus de secà ocupen la major superfície, un 36%, agrupats majoritàriament a la vall del riu Tenes i la banda central, tot i que també se’n troben clapes entre els boscos i les urbanitzacions de l’extrem oest. 2.3.3. Ocupació de sòl Igual que d’altres municipis de la vall del Tenes, en el decurs de la història, la configuració orogràfica de la vall va determinar inicialment el model d’assentament de la població, en forma de nuclis dispersos (masies) que, abans de l’eclosió urbanitzadora, triaven bàsicament les planes aptes pels conreus. En les darreres dècades, la dinàmica urbanística del municipi ha estat determinada bàsicament per l’ocupació extensiva de sòls no urbanitzats al llarg dels anys 60 i 70. El desenvolupament de les “urbanitzacions”, iniciat a mitjans dels anys seixanta, va ocupar extensivament els terrenys menys aptes per al conreu. El model resultant d’aquest procés es caracteritza per un alt grau d’ocupació, que s’estén de forma intermitent, una baixa densitat de població i que requereix una important xarxa viària i de serveis urbans. Representa un exemple paradigmàtic de l'impacte que provoca la urbanització difosa. Així, l’afecció física de les “urbanitzacions”, es va sumar a la xarxa de carreteres, existents i en projecte, determinant l’extensió i forma de la superfície urbanitzada que trobem actualment i que com hem dit anteriorment va reconèixer el planejament vigent. L’extensió que ha arribat a tenir el sòl urbà, de 721,36 Ha sobre un total de 2.261,62 (el 31,9% del municipi) i l’absència de factors essencials per a generar una estructura urbana amb un nivell de qualitat acceptable malgrat el temps transcorregut, condicionen l’enfocament dels anàlisis territorials. Com s’aprecia en el mapa d’usos del sòl, les urbanitzacions en el municipi s’estenen per tot el ponent, formant un nexe de continuïtat amb els assentaments homònims dels municipis veïns, especialment els de Palau de Plegamans a través dels quals es connecten amb el sistema territorial de la Riera de Caldes. La tendència a l’ocupació i colmatació progressiva del sòl en el conjunt de la regió metropolitana –pel preu de l’habitatge, la dispersió en la localització dels llocs de treball, la implantació de sistemes de transport que fomenten la mobilitat individual, . – ha desencadenat un procés accelerat de creixement demogràfic en bona part de LA LLENA ambiental 41/112
Page 1 and 2: INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL
Page 3 and 4: ISA pel POUM de Lliçà d’Amunt (
Page 39: ISA pel POUM de Lliçà d’Amunt (
Page 91 and 92:
ISA pel POUM de Lliçà d’Amunt (
Page 93 and 94:
Page 95 and 96:
Page 97 and 98:
Page 99 and 100:
Page 101 and 102:
Page 103 and 104:
Page 105 and 106:
Page 107 and 108:
Page 109 and 110:
Page 111 and 112:
show all

informe de sostenibilitat ambiental pel pla d'ordenació urbanística ...

Create successful ePaper yourself

Delete template?

Save as template?