informe de sostenibilitat ambiental pel pla d'ordenació urbanística ...

ISA pel POUM de Lliçà d’Amunt (Vallès Oriental) Memòria
La resta de les formacions classificades com a hàbitats d’interès comunitari
corresponen a zones boscoses que es mantenen al municipi, especialment alzinar i
pinedes ubicats a la zona nord, actualment encaixats entre urbanitzacions i unes
poques parcel·les agrícoles. Tot i la important urbanització del municipi, resta una
superfície forestal important com a hàbitat d’interès comunitari, ocupant més del 30
% del terme.
2.2.6. Connectors ecològics
Actualment no es disposa de cap figura supramunicipal que determini, classifiqui i
delimiti els connectors ecològics del Vallès i la zona de Lliçà d’Amunt, de manera
que la seva definició per part del nou POUM es realitza a partir del treball de camp i
dels estudis previs de què es disposen com l’Ambientalització del PGOU de Lliçà
d’Amunt, realitzada per l’Estudi Ramon Folch (ERF) l’any 2001. Aquest informe
detecta tres grans corredors ecològics que transcorren pel municipi:
- Riu Tenes i la vall agrícola que es desenvolupa al seu voltant amb un eix N–S.
Aquesta zona fluvial i agrícola connecta la zona de la serralada Prelitoral, de
l’àrea de Centelles amb la serralada Litoral i la zona PEIN i Natura 2000 de la
Conreria, Sant Mateu i Céllecs. El manteniment de la zona agrícola ofereix
una important àrea d’alimentació per a moltes espècies, alhora que el
manteniment d’un bon estat fluvial permetria la supervivència de les espècies
pròpies del riu i facilitaria el transport d’aquelles que usen els cursos fluvials
com a punt de suport per desplaçar-se i obtenir aigua. Cal destacar que
aquest corredor es veu gairebé inutilitzat en l’àrea de Montmeló i Mollet del
Vallès, per l’alta densitat urbana i les infraestructures que el fragmenten.
- La riera Seca i el mosaic agroforestal entre Caldes- Serralada Prelitoral i
Gallecs- Serralada Litoral d’eix N-S. Aquest corredor permet la
intercomunicabilitat de Gallecs amb la serralada Prelitoral mitjançant el bosc
de Can Rovira, tot i la fragmentació a què el sotmet l’alta densitat
d’urbanitzacions. Aquest corredor és format per un mosaic agroforestal amb la
presència del curs fluvial de la riera Seca, que li confereix alta diversitat
d’ambients, facilitant la connexió i refugi d’espècies. Val a dir que, tot i la
presència de Gallecs al sud del connector, aquest es troba amb les mateixes
dificultats que l’anterior en la zona de Mollet del Vallès, on la connexió amb la
serralada Litoral i el PEIN de la Conreria- Sant Mateu- Céllecs es veu dificultat
per l’alta densitat d’infraestructures i zones urbanitzades. En aquest sentit, cal
LA LLENA ambiental 35/112