informe de sostenibilitat ambiental pel pla d'ordenació urbanística ...
informe de sostenibilitat ambiental pel pla d'ordenació urbanística ... informe de sostenibilitat ambiental pel pla d'ordenació urbanística ...
ISA pel POUM de Lliçà d’Amunt (Vallès Oriental) Memòria angustifolia), canyissos (Phragmites australis), joncs (Juncus sp.) i saücs (Sambucus nigra). La vegetació de ribera està representada per plantacions de pollancres no autòctons, com les carolines i els plataners. A partir dels estudis realitzats pel Consorci per a la Defensa de la Conca del Besòs, es valora que la qualitat del bosc de ribera es troba en estat acceptable, malgrat l’existència de trams degradats. Aquesta valoració es fonamenta en: - Pel que fa a l’avifauna, el grau de biodiversitat és relativament alt (unes 40 espècies paludícoles citades al tram mitjà del Tenes, de l’ordre del 50% de les trobades a la conca del Besòs). - En relació a la fauna macroinvertebrada i piscícola la situació no és tan favorable: predominen les espècies tolerants a ambients poc o molt alterats i resistents a un cert grau de contaminació (eutròfia inclosa). En el cas dels peixos aquesta circumstància es concreta per la presència de poques espècies, i bàsicament al·lòctones. A continuació es presenta l’índex de qualitat de la vegetació que ens donen idea de l’estat en que es troba el bosc de ribera (es distingeixen 5 classes). Taula 9. Índex de l’estat ecològic de la vegetació. Tram de riu Vegetació Estat del riu Alt Plantacions, comunitats d’espècies al·lòctones i herbeis higròfils 3 amb regeneració. Baix Plantacions, comunitats d’espècies al·lòctones i herbeis higròfils 3 amb regeneració. Font: Estudi de la biodiversitat a la Conca del Besòs. Al tram alt, al pas per Lliçà d’Amunt hi ha fragments de bosc de ribera i canyissars, mentre que al tram baix és ocupat primordialment per plantacions i extensions de bosc de ribera degradat, que té dificultats per a la seva regeneració a causa de l’activitat de pastura. 2.2.2. Arbres i arbredes monumentals i d’interès en sòl no urbanitzable Segons informació de la Subdirecció General de Boscos i Gestió de la Biodiversitat (secció de Protecció i Foment de Fauna i Flora) del DMAH, al TM de Lliçà d’Amunt no s’hi troba cap arbre o arbreda monumental o d’interès declarat per l'Ordre de 8 de febrer de 1990, segons la que es declaren arbres i arbredes monumentals i es dóna publicitat a l'inventari dels arbres i les arbredes d’interès comarcal i local. Cal dir tanmateix que es troben dispersos arreu del terme, altres arbres de certa entitat, notorietat i valor paisatgístic i amb llur importància i singularitat, sovint a la LA LLENA ambiental 32/112
ISA pel POUM de Lliçà d’Amunt (Vallès Oriental) Memòria vora de les masies, com els plataners de Can Feu. En aquest sentit, es proposa recollir els més notables en el Catàleg de béns del POUM. 2.2.3. Fauna La transformació en els usos del sòl i, especialment, l’activitat agrícola condicionen les espècies faunístiques que es poden localitzar en un indret determinat. Així, en funció del tipus de vegetació i usos que es donin en el territori, es podrà trobar un tipus de fauna diferenciat, donant lloc a una certa diversitat. A grans trets, la fauna de Lliçà d’Amunt es troba associada a les grans masses forestals, siguin pinedes o alzinars, zones urbanitzades –que representen un elevat percentatge de la superfície del terme i on una gran part d’aquestes zones urbanitzades són de baixa densitat, amb jardins i espais oberts–, zones agrícoles i fluvials. 2.2.4. Espais naturals i figures de protecció i/o gestió A Lliçà d’Amunt no s’hi troba cap espai del PEIN ni de la xarxa Natura 2000 ni cap altre espai declarat on el seu ús i gestió es trobi enfocat en la conservació dels valors naturals. Cal destacar però, que segons un anunci del DMAH pel qual posava a informació pública el Projecte de decret de modificació del Decret 328/1992, de 14 de desembre, pel qual s’aprova el Pla d’espais d’interès natural va entrar en procés la declaració com a espai del PEIN de Catalunya la zona de Gallecs, una part del qual s’incloïa el terme de Lliçà d’Amunt. En aquesta primera versió, s’incloïa en l’espai a protegir la zona ubicada entre les urbanitzacions de Can Rovira, Palaudalba i Can Salgot, a l’extrem sud-oest del terme, uns terrenys on s’alternen aquestes urbanitzacions amb planes agrícoles de secà i zones boscoses amb predomini de pi blanc. Tanmateix en l’aprovació definitiva de la inclusió de l’espai al PEIN, mitjançant el Decret 156/2009, de 20 d’octubre, de modificació del Decret 328/1992, de 14 de desembre, pel qual s’aprova el Pla d’espais d’interès natural, consistent en la inclusió de l’espai de Gallecs, la banda de Lliçà d’Amunt no s’ha inclòs. L’espai de Gallecs està format per mosaic agroforestal on predominen conreus de cereals i boscos d’alzines i pins, presència de roures a la part nord, com la zona que es troba en el terme de Lliçà d’Amunt. L’altre gran grup de vegetació s’associa als cursos fluvials, on es conserven restes de vegetació de ribera en trams de les rieres de Caldes, Caganell, Marlans, Gallecs i Seca. Destaca per ser un dels únics LA LLENA ambiental 33/112
- Page 1 and 2: INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL
- Page 3 and 4: ISA pel POUM de Lliçà d’Amunt (
- Page 5 and 6: ISA pel POUM de Lliçà d’Amunt (
- Page 7 and 8: ISA pel POUM de Lliçà d’Amunt (
- Page 9 and 10: ISA pel POUM de Lliçà d’Amunt (
- Page 11 and 12: ISA pel POUM de Lliçà d’Amunt (
- Page 13 and 14: ISA pel POUM de Lliçà d’Amunt (
- Page 15 and 16: ISA pel POUM de Lliçà d’Amunt (
- Page 17 and 18: ISA pel POUM de Lliçà d’Amunt (
- Page 19 and 20: ISA pel POUM de Lliçà d’Amunt (
- Page 21 and 22: ISA pel POUM de Lliçà d’Amunt (
- Page 23 and 24: ISA pel POUM de Lliçà d’Amunt (
- Page 25 and 26: ISA pel POUM de Lliçà d’Amunt (
- Page 27 and 28: ISA pel POUM de Lliçà d’Amunt (
- Page 29 and 30: ISA pel POUM de Lliçà d’Amunt (
- Page 31: ISA pel POUM de Lliçà d’Amunt (
- Page 35 and 36: ISA pel POUM de Lliçà d’Amunt (
- Page 37 and 38: ISA pel POUM de Lliçà d’Amunt (
- Page 39 and 40: ISA pel POUM de Lliçà d’Amunt (
- Page 41 and 42: ISA pel POUM de Lliçà d’Amunt (
- Page 43 and 44: ISA pel POUM de Lliçà d’Amunt (
- Page 45 and 46: ISA pel POUM de Lliçà d’Amunt (
- Page 47 and 48: ISA pel POUM de Lliçà d’Amunt (
- Page 49 and 50: ISA pel POUM de Lliçà d’Amunt (
- Page 51 and 52: ISA pel POUM de Lliçà d’Amunt (
- Page 53 and 54: ISA pel POUM de Lliçà d’Amunt (
- Page 55 and 56: ISA pel POUM de Lliçà d’Amunt (
- Page 57 and 58: ISA pel POUM de Lliçà d’Amunt (
- Page 59 and 60: ISA pel POUM de Lliçà d’Amunt (
- Page 61 and 62: ISA pel POUM de Lliçà d’Amunt (
- Page 63 and 64: ISA pel POUM de Lliçà d’Amunt (
- Page 65 and 66: ISA pel POUM de Lliçà d’Amunt (
- Page 67 and 68: ISA pel POUM de Lliçà d’Amunt (
- Page 69 and 70: ISA pel POUM de Lliçà d’Amunt (
- Page 71 and 72: ISA pel POUM de Lliçà d’Amunt (
- Page 73 and 74: ISA pel POUM de Lliçà d’Amunt (
- Page 75 and 76: ISA pel POUM de Lliçà d’Amunt (
- Page 77 and 78: ISA pel POUM de Lliçà d’Amunt (
- Page 79 and 80: ISA pel POUM de Lliçà d’Amunt (
- Page 81 and 82: ISA pel POUM de Lliçà d’Amunt (
ISA <strong>pel</strong> POUM <strong>de</strong> Lliçà d’Amunt (Vallès Oriental) Memòria<br />
vora <strong>de</strong> les masies, com els <strong>pla</strong>taners <strong>de</strong> Can Feu. En aquest sentit, es proposa<br />
recollir els més notables en el Catàleg <strong>de</strong> béns <strong>de</strong>l POUM.<br />
2.2.3. Fauna<br />
La transformació en els usos <strong>de</strong>l sòl i, especialment, l’activitat agrícola condicionen<br />
les espècies faunístiques que es po<strong>de</strong>n localitzar en un indret <strong>de</strong>terminat. Així, en<br />
funció <strong>de</strong>l tipus <strong>de</strong> vegetació i usos que es donin en el territori, es podrà trobar un<br />
tipus <strong>de</strong> fauna diferenciat, donant lloc a una certa diversitat.<br />
A grans trets, la fauna <strong>de</strong> Lliçà d’Amunt es troba associada a les grans masses<br />
forestals, siguin pine<strong>de</strong>s o alzinars, zones urbanitza<strong>de</strong>s –que representen un elevat<br />
percentatge <strong>de</strong> la superfície <strong>de</strong>l terme i on una gran part d’aquestes zones<br />
urbanitza<strong>de</strong>s són <strong>de</strong> baixa <strong>de</strong>nsitat, amb jardins i espais oberts–, zones agrícoles i<br />
fluvials.<br />
2.2.4. Espais naturals i figures <strong>de</strong> protecció i/o gestió<br />
A Lliçà d’Amunt no s’hi troba cap espai <strong>de</strong>l PEIN ni <strong>de</strong> la xarxa Natura 2000 ni cap<br />
altre espai <strong>de</strong>clarat on el seu ús i gestió es trobi enfocat en la conservació <strong>de</strong>ls<br />
valors naturals.<br />
Cal <strong>de</strong>stacar però, que segons un anunci <strong>de</strong>l DMAH <strong>pel</strong> qual posava a informació<br />
pública el Projecte <strong>de</strong> <strong>de</strong>cret <strong>de</strong> modificació <strong>de</strong>l Decret 328/1992, <strong>de</strong> 14 <strong>de</strong><br />
<strong>de</strong>sembre, <strong>pel</strong> qual s’aprova el Pla d’espais d’interès natural va entrar en procés la<br />
<strong>de</strong>claració com a espai <strong>de</strong>l PEIN <strong>de</strong> Catalunya la zona <strong>de</strong> Gallecs, una part <strong>de</strong>l qual<br />
s’incloïa el terme <strong>de</strong> Lliçà d’Amunt. En aquesta primera versió, s’incloïa en l’espai a<br />
protegir la zona ubicada entre les urbanitzacions <strong>de</strong> Can Rovira, Palaudalba i Can<br />
Salgot, a l’extrem sud-oest <strong>de</strong>l terme, uns terrenys on s’alternen aquestes<br />
urbanitzacions amb <strong>pla</strong>nes agrícoles <strong>de</strong> secà i zones boscoses amb predomini <strong>de</strong><br />
pi blanc. Tanmateix en l’aprovació <strong>de</strong>finitiva <strong>de</strong> la inclusió <strong>de</strong> l’espai al PEIN,<br />
mitjançant el Decret 156/2009, <strong>de</strong> 20 d’octubre, <strong>de</strong> modificació <strong>de</strong>l Decret<br />
328/1992, <strong>de</strong> 14 <strong>de</strong> <strong>de</strong>sembre, <strong>pel</strong> qual s’aprova el Pla d’espais d’interès natural,<br />
consistent en la inclusió <strong>de</strong> l’espai <strong>de</strong> Gallecs, la banda <strong>de</strong> Lliçà d’Amunt no s’ha<br />
inclòs.<br />
L’espai <strong>de</strong> Gallecs està format per mosaic agroforestal on predominen conreus <strong>de</strong><br />
cereals i boscos d’alzines i pins, presència <strong>de</strong> roures a la part nord, com la zona<br />
que es troba en el terme <strong>de</strong> Lliçà d’Amunt. L’altre gran grup <strong>de</strong> vegetació s’associa<br />
als cursos fluvials, on es conserven restes <strong>de</strong> vegetació <strong>de</strong> ribera en trams <strong>de</strong> les<br />
rieres <strong>de</strong> Cal<strong>de</strong>s, Caganell, Marlans, Gallecs i Seca. Destaca per ser un <strong>de</strong>ls únics<br />
LA LLENA <strong>ambiental</strong> 33/112