informe de sostenibilitat ambiental pel pla d'ordenació urbanística ...

ISA pel POUM de Lliçà d’Amunt (Vallès Oriental) Memòria
Tipus d’hàbitat
Fenassars (prats de Brachypodium phoenicoides), amb Euphorbia serrata,
Galium lucidum,... xeromesòfils, de sòls profunds de terra baixa i de la baixa
muntanya mediterrània
Llits i marges de rius, o vores d’embassaments, sense vegetació llenyosa
densa
Màquies amb barreja d’alzina (Quercus ilex) i roures (Quercus spp.), de les
terres mediterrànies
Superfície
(ha)
LA LLENA ambiental 31/112
% del
total
25,55 1,14
9,40 0,42
2,78 0,12
Pedreres, explotacions d’àrids i runam 5,02 0,22
Pinedes de pi blanc (Pinus halepensis) amb sotabosc de màquies o
garrigues
323,04 14,39
Pinedes de pi blanc (Pinus halepensis), amb sotabosc de brolles silicícoles,
de terra baixa
2,89 0,13
Pinedes de pi pinyer (Pinus pinea), sovint amb sotabosc de brolles o de
bosquines acidòfiles, de la terra baixa catalana
32,96 1,47
Plantacions de pollancres (Populus spp.), plàtans (Platanus x hispanica) i
altres planifolis de sòls humits
23,10 1,03
Prats sabanoides d’albellatge (Hyparrhenia hirta), de vessants solells de les
contrades marítimes
6,62 0,29
Àrees revegetades: mines a cel obert, pistes d’esquí, ... 2,97 0,13
Àrees urbanes i industrials, inclosa la vegetació ruderal associada 126,63 5,64
Àrees urbanitzades, amb claps importants de vegetació natural 595,18 26,51
TOTAL
Font: DMAH.
2.244,95 100
Cal fer notar que les tipologies d’hàbitats més esteses són aquelles humanitzades,
com els conreus de secà i les zones urbanes. Tot i que aquestes àrees tenen un grau
de naturalitat baix, disposen d’una vegetació i una fauna associada amb un cert valor.
En aquest sentit, en les zones agrícoles s’observa vegetació ruderal associada als
marges de camins i finques on es desenvolupen nombroses espècies herbàcies com
la malva (Malva sylvestris), les roselles (Papaver rhoeas),...
Altres espècies arbòries apareixen menys sovint, com el roure martinenc (Quercus
humilis), l’om (Ulmus minor) o l’avellaner (Corylus avellana). També es troben
exemplars seminaturalitzats o subespontanis de lledoner (Celtis australis), figuera
(Ficus carica), falsa acàcia (Robinia pseudoacacia), ailant (Ailanthus altissima), xiprer
(Cupressus sempervirens), entre d’altres.
Pel que fa a l’estrat arbustiu, les comunitats vegetals més característiques són els
matolls, les brolles, les garrigues i les bardisses amb garric (Quercus coccifera), i
càdec (Juniperus oxycedrus). Entre la vegetació herbàcia predominen les espècies
ruderals i nitròfiles, característiques d’ambients força antropitzats, com erms i marges
de camí.
Destaca la vegetació de ribera, grup en què cal esmentar els pollancres (Populus
nigra), àlbers (Populus alba), salzes (Salix alba), algun vern (Alnus glutinosa), oms
(Ulmus minor), freixes de fulla petita (Fraxinus angustifolia), bogues (Typha