informe de sostenibilitat ambiental pel pla d'ordenació urbanística ...

ISA pel POUM de Lliçà d’Amunt (Vallès Oriental) Memòria
2.1.6.b. Hidrogeologia
Segons la zonació d’Àrees Hidrogeològiques de Catalunya del Servei Geològic de
Catalunya [1992], ens situem a la conca hidrogràfica del Besòs a la unitat
hidrogeològica número 304, corresponent a l’Àrea de la depressió del Vallès que se
circumscriu al sector hidrogeològic tercer, és a dir, en les anomenades àrees
litorals. L’aqüífer inclòs en aquesta massa d’aigua és l’anomenat Aqüífer al·luvial
del riu Tenes amb el codi 3041A14.
El terme s’assigna a tres unitats:
Aqüífer Neogen (I-30 i I-20): dipòsits detrítics miopliocens
Ocupa gairebé tot el terme i la major part de la depressió del Vallès entre les
Serralades Litoral i Pre-Litoral. Es tracta d’un aqüífer multicapa, format
predominantment per materials lutítics amb intercalacions de capes
conglomeràtiques i gresoses, poc compactes i cimentades, que pertanyen als
sistemes de ventalls al·luvials mio-pliocens. En conjunt és un aqüífer de baixa
permeabilitat, amb uns cabals instantanis que oscil·len entre 1 i 5 l/s. La unitat es
complementa amb alguna fracció de la unitat I-20 que correspon a dipòsits detrítics
quaternaris.
Aqüífer al·luvial quaternari (A-10): dipòsits al·luvials
Ocupa l’estreta franja a banda i banda del riu Tenes. S’estén invariablement per tot
el municipi al llarg dels cursos fluvials, ja que correspon als materials al·luvials
sedimentats pels rius i rieres en moments d’avingudes. Litològicament està format,
bàsicament, per graves i sorres poc consolidades, que han estat sedimentats
formant les terrasses fluvials adjacents als cursos actuals. Segons el Pla Director
dels espais fluvials de la Conca del Besòs, l’aqüífer al·luvial és un aqüífer lliure d’un
gruix variable entre 5 i 20 m, amb una transmissivitat de 1100 m2/dia, que es
recarrega a través del mateix riu. L’al·luvial més desenvolupat correspon als
dipòsits del marge esquerra del Tenes.
2.1.6.c. Directiva Marc de l’Aigua
A finals de 2000 va ser aprovada i publicada, per part de la Comissió i el Parlament
Europeu, l’anomenada Directiva Marc de l’Aigua (2000/60/CE) (DOCE, 2000) (en
endavant DMA) transposada a l’ordenament jurídic estatal, el text refós de la Llei
d’aigües 1/2001 de 20 de juliol, per l’art. 129 de la Llei 62/2003 de 30 de desembre,
de mesures fiscals, administratives i de l’ordre social (BOE núm.313, de 31 de
desembre de 2003). Aquesta normativa europea intenta donar un marc d’actuació
comuna sobre la gestió de l’aigua a tots els estats membres. L’aigua deixa de ser
LA LLENA ambiental 28/112