23.04.2013 Views

informe de sostenibilitat ambiental pel pla d'ordenació urbanística ...

informe de sostenibilitat ambiental pel pla d'ordenació urbanística ...

informe de sostenibilitat ambiental pel pla d'ordenació urbanística ...

SHOW MORE
SHOW LESS

Create successful ePaper yourself

Turn your PDF publications into a flip-book with our unique Google optimized e-Paper software.

ISA <strong>pel</strong> POUM <strong>de</strong> Lliçà d’Amunt (Vallès Oriental) Memòria<br />

<strong>de</strong> manera que gairebé la totalitat <strong>de</strong> l’enllumenat públic està amb VSAP i reflectors<br />

que compleixen el límit d’emissió <strong>de</strong> flux a l'hemisferi superior. El marginal que<br />

queda són parcs i <strong>pla</strong>ces, principalment amb hal·logenurs i fluorescents, cap<br />

VMercuri. Cal dir que també s’han substituït tots els quadres <strong>de</strong> control, incorporant<br />

reductors <strong>de</strong> flux en capçalera en comptes <strong>de</strong>l doble nivell instal·lats fins aleshores.<br />

Finalment, cal fer esment que caldrà justificar futures or<strong>de</strong>nacions <strong>de</strong> l’enllumenat<br />

en relació als dos textos normatius citats segons s’escaigui per cada una <strong>de</strong> les<br />

zones.<br />

2.1.6. Hidrologia i hidrogeologia<br />

2.1.6.a. Hidrologia<br />

Lliçà d’Amunt és troba ubicat a la part intermèdia <strong>de</strong> la conca hidrogràfica <strong>de</strong>l<br />

Besòs. La conca <strong>de</strong>l Besòs, amb una superfície <strong>de</strong> 1038 Km², s’emmarca entre les<br />

serrala<strong>de</strong>s Pre-litoral i Litoral, encara que la major part <strong>de</strong> la seva superfície es<br />

<strong>de</strong>senvolupa dins <strong>de</strong> la <strong>de</strong>pressió <strong>de</strong>l Vallès. Els punts culminants <strong>de</strong> la divisòria<br />

d’aigües són el Pla <strong>de</strong> la Calma (1350 m) i el Tagamanent (1055 m) al Montseny;<br />

La Mola (1100 m) i el Montcau (1035 m) a Sant Llorenç <strong>de</strong> Munt; Tibidabo (512 m)<br />

a Collserola i El Corredor (634 m).<br />

La major part <strong>de</strong>ls cursos <strong>de</strong> la Conca <strong>de</strong>l Besòs neixen a la part meridional <strong>de</strong> la<br />

serralada prelitoral configurant una xarxa <strong>de</strong> drenatge asimètrica, l’eix principal <strong>de</strong><br />

la qual està format <strong>pel</strong>s cursos fluvials <strong>de</strong>l Congost i Besòs, al que s’hi uneix <strong>pel</strong><br />

marge esquerre el Mogent i <strong>pel</strong> marge dret el Tenes, la Riera <strong>de</strong> Cal<strong>de</strong>s i el Ripoll.<br />

La longitud acumulada <strong>de</strong>ls rius i rieres més importants <strong>de</strong> la conca és <strong>de</strong> 530 Km.<br />

Dins <strong>de</strong>l municipi es configuren dos subconques a l’entorn <strong>de</strong>l riu Tenes i la Riera<br />

Seca, ambdues afluents <strong>de</strong>l Besòs. Entre els corrents d’aigua <strong>de</strong> menor ordre que<br />

travessen el terme municipal també cal esmentar:<br />

- Subconca <strong>de</strong>l riu Tenes: el torrent <strong>de</strong> la Vall, el torrent <strong>de</strong> Can Bosc i el torrent <strong>de</strong>l<br />

Sot d’en Butifarra, torrent Mardans i el torrent Caganell.<br />

- Subconca <strong>de</strong> la Riera Seca: el torrent <strong>de</strong> Can Paiaigua, el torrent <strong>de</strong> Can Cuscó,<br />

el Torrent <strong>de</strong> les Valls i el torrent <strong>de</strong> Can Quaresma.<br />

La xarxa hidrològica <strong>de</strong>l municipi es caracteritza per un règim plenament<br />

mediterrani, amb cabals irregulars fortament influenciats per les precipitacions i una<br />

època d’absència parcial o total d’aigua durant l’estació seca. Els corrents principals<br />

LA LLENA <strong>ambiental</strong> 26/112

Hooray! Your file is uploaded and ready to be published.

Saved successfully!

Ooh no, something went wrong!