informe de sostenibilitat ambiental pel pla d'ordenació urbanística ...

informe de sostenibilitat ambiental pel pla d'ordenació urbanística ... informe de sostenibilitat ambiental pel pla d'ordenació urbanística ...

llicamunt.cat
from llicamunt.cat More from this publisher
23.04.2013 Views

ISA pel POUM de Lliçà d’Amunt (Vallès Oriental) Memòria 2. Descripció del medi 2.1. Medi físic 2.1.1. Situació i característiques generals Lliçà d’Amunt és un municipi de 22 Km 2 situat a l'extrem occidental- central de la comarca del Vallès Oriental, comarca situada a la Depressió pre-litoral i arrecerada pels enlairaments que van de nord-est a sud-oest, formats pel Montseny, els cingles de Bertí i la serra de Granera, i pels de la Serralada Litoral o Marina, formada pel Montnegre, el Corredor, Céllecs i Sant Mateu. El municipi limita al nord-oest (NO) amb el municipi de Caldes de Montbui, al nord (N) amb Santa Eulàlia de Ronçana, al nord-est (NE) amb Canovelles, al sud-est (SE) amb Granollers, al sud (S) amb Parets del Vallès i Lliçà de Vall i, finalment, al sud-oest (SO) amb Palau de Plegamans, tots del Vallès Oriental. El marc territorial de Lliçà d’Amunt es caracteritza per la proximitat a la àrea metropolitana de Barcelona, les condicions de l’entorn físic i el medi natural del Vallès Oriental, amb espais com el Parc Natural del Montseny, la serra del Corredor, el Montnegre, els cingles de Bertí..., i la tant perceptible proximitat de la xarxa viària intercomarcal (C- 17, l’autovia de l’Ametlla, antiga N-152), de llarga distància (autopistes A-7 i A-17, Barcelona- la Jonquera) i la xarxa de comunicació ferroviària de passatgers i mercaderies, integrada per dues línies de RENFE (Barcelona- Portbou i l’Hospitalet de Llobregat- Puigcerdà). El terme consta del nucli de població principal, Lliçà d’Amunt com a cap de municipi, i diverses urbanitzacions, fins a dotze, que constitueixen entitats singulars, en concret: Ca l'Artigues, Ca l'Esteper, la Pineda del Vallès, Can Farell, Can Lledó, Can Costa, Can Rovira, Can Salgot, Mas Bo, Palaudalba, Pineda Feu i el Pinar i Can Xicota. Taula 3. Característiques del municipi (2008). Municipi Comarca Superfície Habitants Densitat Altitud nucli Lliçà d’Amunt Vallès Oriental 22,3 km 2 14.215 637,4 hab./km 2 145 m Font: IDESCAT (2008). 2.1.2. Climatologia Lliçà d’Amunt s’emmarca dins la tipologia de clima mediterrani costaner central o de plana prelitoral. La pluviositat és més aviat alta en relació a altres terres mediterrànies (més de 600 mm/any) però també pateix la irregularitat pròpia d’aquest àmbit. Durant els mesos de primavera i estiu l’evapotranspiració potencial LA LLENA ambiental 20/112

ISA pel POUM de Lliçà d’Amunt (Vallès Oriental) Memòria supera la precipitació, de manera que es produeixen períodes de dèficit hídric important. Segons l’Atlas Climàtic de Catalunya, elaborat per l’Institut Cartogràfic de Catalunya i l’índex d’humitat de Thornthwaite (índex hídric anual) del terme de Lliçà d’Amunt l’assignen a una zona seca subhumida amb un dèficit hídric anual de 100 a 200 mm. El règim de temperatures és suau, a l’entorn dels 15ºC de mitjana anual. La mitjana tèrmica hivernal és d’uns 7ºC. La mitjana tèrmica estival es situa pels volts dels 20ºC. Durant els mesos de desembre i gener es dóna sovint el fenomen d’inversió tèrmica i són freqüents les gelades i la formació de la boira baixa. L’any 2001 es varen registrar 31 dies de gelada a l’estació meteorològica de Caldes de Montbui i 28 a l’estació meteorològica de Montmeló. Segons les gràfiques presentades referents a les dades meteorològiques registrades l’any 2001, el mes més plujós de l’any va ser el novembre i el menys plujós el juny. Les temperatures més altes s’assoleixen al mes d’agost i les temperatures més baixes al febrer. En general s’observa una primavera i tardor plujoses i temperades, un estiu calorós i sec i un hivern plujós i fred. El vent predominant és el vent de l’est amb una velocitat mitjana d’1,6 m/s i són freqüents els vents del nord-est i el sud-est. Els vents de llevant solen ser la causa de les majors i més sobtades inestabilitats atmosfèriques. 2.1.3. Característiques geomorfològiques del terme El municipi de Lliçà d’Amunt es localitza en plena depressió del Vallès- Penedès, una fossa d’origen tectònic situada entre la Serralada Prelitoral al nord, i la Serralada Litoral al sud. El relleu del municipi és suau, amb alçades compreses entre els 135 i 246 m s.n.m., entre les quals no hi ha cap turó destacable. El terme presenta dues zones geomorfològiques diferenciades: la zona oest, on es situa el nucli de Lliçà d’Amunt, més planera ja que és la zona de plana al·luvial del Tenes (1); i la zona central i est, on es troba una successió de valls i turons alineades en sentit descendent nord-sud amb relleu més pronunciat, tot i que arrodonit, ja que el subsòl està constituït pels materials terrígens d’edat neògena (2), on es troben totes les urbanitzacions (Ca l’Estaper, Can Salgot, Ca l’Artigues, etc.). 2.1.4. Geologia i sòls Geologia LA LLENA ambiental 21/112

ISA <strong>pel</strong> POUM <strong>de</strong> Lliçà d’Amunt (Vallès Oriental) Memòria<br />

supera la precipitació, <strong>de</strong> manera que es produeixen perío<strong>de</strong>s <strong>de</strong> dèficit hídric<br />

important. Segons l’Atlas Climàtic <strong>de</strong> Catalunya, elaborat per l’Institut Cartogràfic <strong>de</strong><br />

Catalunya i l’ín<strong>de</strong>x d’humitat <strong>de</strong> Thornthwaite (ín<strong>de</strong>x hídric anual) <strong>de</strong>l terme <strong>de</strong> Lliçà<br />

d’Amunt l’assignen a una zona seca subhumida amb un dèficit hídric anual <strong>de</strong> 100<br />

a 200 mm.<br />

El règim <strong>de</strong> temperatures és suau, a l’entorn <strong>de</strong>ls 15ºC <strong>de</strong> mitjana anual. La mitjana<br />

tèrmica hivernal és d’uns 7ºC. La mitjana tèrmica estival es situa <strong>pel</strong>s volts <strong>de</strong>ls<br />

20ºC. Durant els mesos <strong>de</strong> <strong>de</strong>sembre i gener es dóna sovint el fenomen d’inversió<br />

tèrmica i són freqüents les gela<strong>de</strong>s i la formació <strong>de</strong> la boira baixa. L’any 2001 es<br />

varen registrar 31 dies <strong>de</strong> gelada a l’estació meteorològica <strong>de</strong> Cal<strong>de</strong>s <strong>de</strong> Montbui i<br />

28 a l’estació meteorològica <strong>de</strong> Montmeló.<br />

Segons les gràfiques presenta<strong>de</strong>s referents a les da<strong>de</strong>s meteorològiques<br />

registra<strong>de</strong>s l’any 2001, el mes més plujós <strong>de</strong> l’any va ser el novembre i el menys<br />

plujós el juny.<br />

Les temperatures més altes s’assoleixen al mes d’agost i les temperatures més<br />

baixes al febrer. En general s’observa una primavera i tardor plujoses i tempera<strong>de</strong>s,<br />

un estiu calorós i sec i un hivern plujós i fred.<br />

El vent predominant és el vent <strong>de</strong> l’est amb una velocitat mitjana d’1,6 m/s i són<br />

freqüents els vents <strong>de</strong>l nord-est i el sud-est. Els vents <strong>de</strong> llevant solen ser la causa<br />

<strong>de</strong> les majors i més sobta<strong>de</strong>s inestabilitats atmosfèriques.<br />

2.1.3. Característiques geomorfològiques <strong>de</strong>l terme<br />

El municipi <strong>de</strong> Lliçà d’Amunt es localitza en plena <strong>de</strong>pressió <strong>de</strong>l Vallès- Penedès,<br />

una fossa d’origen tectònic situada entre la Serralada Prelitoral al nord, i la<br />

Serralada Litoral al sud. El relleu <strong>de</strong>l municipi és suau, amb alça<strong>de</strong>s compreses<br />

entre els 135 i 246 m s.n.m., entre les quals no hi ha cap turó <strong>de</strong>stacable.<br />

El terme presenta dues zones geomorfològiques diferencia<strong>de</strong>s: la zona oest, on es<br />

situa el nucli <strong>de</strong> Lliçà d’Amunt, més <strong>pla</strong>nera ja que és la zona <strong>de</strong> <strong>pla</strong>na al·luvial <strong>de</strong>l<br />

Tenes (1); i la zona central i est, on es troba una successió <strong>de</strong> valls i turons<br />

alinea<strong>de</strong>s en sentit <strong>de</strong>scen<strong>de</strong>nt nord-sud amb relleu més pronunciat, tot i que<br />

arrodonit, ja que el subsòl està constituït <strong>pel</strong>s materials terrígens d’edat neògena<br />

(2), on es troben totes les urbanitzacions (Ca l’Estaper, Can Salgot, Ca l’Artigues,<br />

etc.).<br />

2.1.4. Geologia i sòls<br />

Geologia<br />

LA LLENA <strong>ambiental</strong> 21/112

Hooray! Your file is uploaded and ready to be published.

Saved successfully!

Ooh no, something went wrong!