informe de sostenibilitat ambiental pel pla d'ordenació urbanística ...

ISA pel POUM de Lliçà d’Amunt (Vallès Oriental) Memòria
supera la precipitació, de manera que es produeixen períodes de dèficit hídric
important. Segons l’Atlas Climàtic de Catalunya, elaborat per l’Institut Cartogràfic de
Catalunya i l’índex d’humitat de Thornthwaite (índex hídric anual) del terme de Lliçà
d’Amunt l’assignen a una zona seca subhumida amb un dèficit hídric anual de 100
a 200 mm.
El règim de temperatures és suau, a l’entorn dels 15ºC de mitjana anual. La mitjana
tèrmica hivernal és d’uns 7ºC. La mitjana tèrmica estival es situa pels volts dels
20ºC. Durant els mesos de desembre i gener es dóna sovint el fenomen d’inversió
tèrmica i són freqüents les gelades i la formació de la boira baixa. L’any 2001 es
varen registrar 31 dies de gelada a l’estació meteorològica de Caldes de Montbui i
28 a l’estació meteorològica de Montmeló.
Segons les gràfiques presentades referents a les dades meteorològiques
registrades l’any 2001, el mes més plujós de l’any va ser el novembre i el menys
plujós el juny.
Les temperatures més altes s’assoleixen al mes d’agost i les temperatures més
baixes al febrer. En general s’observa una primavera i tardor plujoses i temperades,
un estiu calorós i sec i un hivern plujós i fred.
El vent predominant és el vent de l’est amb una velocitat mitjana d’1,6 m/s i són
freqüents els vents del nord-est i el sud-est. Els vents de llevant solen ser la causa
de les majors i més sobtades inestabilitats atmosfèriques.
2.1.3. Característiques geomorfològiques del terme
El municipi de Lliçà d’Amunt es localitza en plena depressió del Vallès- Penedès,
una fossa d’origen tectònic situada entre la Serralada Prelitoral al nord, i la
Serralada Litoral al sud. El relleu del municipi és suau, amb alçades compreses
entre els 135 i 246 m s.n.m., entre les quals no hi ha cap turó destacable.
El terme presenta dues zones geomorfològiques diferenciades: la zona oest, on es
situa el nucli de Lliçà d’Amunt, més planera ja que és la zona de plana al·luvial del
Tenes (1); i la zona central i est, on es troba una successió de valls i turons
alineades en sentit descendent nord-sud amb relleu més pronunciat, tot i que
arrodonit, ja que el subsòl està constituït pels materials terrígens d’edat neògena
(2), on es troben totes les urbanitzacions (Ca l’Estaper, Can Salgot, Ca l’Artigues,
etc.).
2.1.4. Geologia i sòls
Geologia
LA LLENA ambiental 21/112