informe de sostenibilitat ambiental pel pla d'ordenació urbanística ...

INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL PEL
PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE
LLIÇÀ D’AMUNT (VALLÈS ORIENTAL)
Març 2010
Promotor: Ajuntament de Lliçà d’Amunt

ISA pel POUM de Lliçà d’Amunt (Vallès Oriental) Memòria
LA LLENA ambiental 2/112

ISA pel POUM de Lliçà d’Amunt (Vallès Oriental) Memòria
1. Presentació...................................................................................................................... 6
1.1. Introducció ................................................................................................................. 6
1.2. Antecedents............................................................................................................... 6
1.3. Objectius del POUM .................................................................................................. 6
1.4. Marc legal i tramitació................................................................................................ 9
1.5. Objectius i abast previst de l’Informe de Sostenibilitat Ambiental ........................... 10
1.6. Objectius ambientals específics del planejament de Lliçà d’Amunt ........................ 11
1.7. Perfil ambiental del municipi .................................................................................... 13
1.8. Relació amb altres plans, programes i projectes..................................................... 14
1.9. Determinacions del planejament territorial: el PTMB............................................... 16
2. Descripció del medi ....................................................................................................... 20
2.1. Medi físic.................................................................................................................. 20
2.1.1. Situació i característiques generals ................................................................... 20
2.1.2. Climatologia ....................................................................................................... 20
2.1.3. Característiques geomorfològiques del terme ................................................... 21
2.1.4. Geologia i sòls ................................................................................................... 21
2.1.5. Medi atmosfèric ................................................................................................. 22
2.1.6. Hidrologia i hidrogeologia .................................................................................. 26
2.2. Biodiversitat i connectivitat ecològica ...................................................................... 30
2.2.1. Hàbitats i vegetació ........................................................................................... 30
2.2.2. Arbres i arbredes monumentals i d’interès en sòl no urbanitzable .................... 32
2.2.3. Fauna................................................................................................................. 33
2.2.4. Espais naturals i figures de protecció i/o gestió................................................. 33
2.2.5. Hàbitats d’interès comunitari ............................................................................. 34
2.2.6. Connectors ecològics ........................................................................................ 35
2.3. Medi socioeconòmic ................................................................................................ 38
2.3.1. Població ............................................................................................................. 38
2.3.2. Usos del sòl ....................................................................................................... 40
2.3.3. Ocupació de sòl ................................................................................................. 41
2.3.4. Habitatge ........................................................................................................... 45
2.3.5. Activitat econòmica............................................................................................ 46
2.3.6. Xarxa viària i mobilitat........................................................................................ 48
2.3.7. Abastament i sanejament .................................................................................. 50
2.3.8. Residus.............................................................................................................. 54
2.4. Patrimoni històrico- cultural ..................................................................................... 56
2.4.1. Patrimoni arqueològic i arquitectònic................................................................. 56
2.4.2. Camins històrics i ramaders .............................................................................. 58
2.5. Descripció dels aspectes i elements ambientalment rellevants. Riscos.................. 60
2.5.1. Risc d’inundació................................................................................................. 60
2.5.2. Risc d’incendi forestal........................................................................................ 63
2.5.3. Risc de transport de substàncies perilloses ...................................................... 64
2.5.4. Risc industrial .................................................................................................... 64
2.5.5. Risc geològic ..................................................................................................... 65
2.5.6. Altres.................................................................................................................. 68
3. Justificació de les alternatives ....................................................................................... 70
3.1 Introducció ................................................................................................................ 70
3.2. Alternatives de creixement residencial .................................................................... 70
3.3 Trama urbana i tipologies edificatòries ..................................................................... 72
3.4. Localització i magnitud dels creixements: proposta d’ordenació............................. 73
LA LLENA ambiental 3/112

ISA pel POUM de Lliçà d’Amunt (Vallès Oriental) Memòria
3.5. Necessitat de sòl industrial i terciari. Magnitud i localització dels creixements ....... 76
3.6. Factors infraestructurals limitants dels creixements ................................................ 79
4. Identificació, caracterització i avaluació d’impactes ...................................................... 84
4.1.Identificació d’aspectes susceptibles de produir impactes ....................................... 84
4.2. Identificació d’impactes ambientals derivats dels aspectes..................................... 85
4.3. Identificació d’impactes significatius ........................................................................ 87
4.4. Caracterització dels impactes significatius .............................................................. 89
4.5. Descripció dels impactes significatius ..................................................................... 92
4.5.1. Atmosfera .......................................................................................................... 92
4.5.2. Aigües................................................................................................................ 93
4.5.3. Sòls i usos ......................................................................................................... 93
4.5.4. Vegetació........................................................................................................... 94
4.5.5. Fauna................................................................................................................. 95
4.5.6. Paisatge............................................................................................................. 95
4.5.7. Socioeconomia .................................................................................................. 96
4.6. Avaluació dels impactes .......................................................................................... 97
4.7 Indicadors ............................................................................................................... 102
5. Adequació de l’ISA al document de referència............................................................ 103
6. Síntesi i avaluació global ............................................................................................. 109
PLÀNOLS ........................................................................................................................ 112
01. Encaix territorial
02. Emplaçament
03. Mapa de pendents
04. Model digital del terreny
05. Litologia dominant
06. Hàbitats d’interès comunitari
07. Xarxa hidràulica, hidrològica i inundabilitat
08. Figures de protecció
LA LLENA ambiental 4/112

ISA pel POUM de Lliçà d’Amunt (Vallès Oriental) Memòria
LA LLENA ambiental 5/112

ISA pel POUM de Lliçà d’Amunt (Vallès Oriental) Memòria
1. Presentació
1.1. Introducció
Aquest Informe de Sostenibilitat Ambiental (en endavant, ISA), es realitza per
avaluar les afeccions sobre el medi que potencialment poden derivar-se de
l’aprovació i desplegament del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (en endavant,
POUM) de Lliçà d’Amunt. El POUM es redacta i coordina a través del despatx
d’arquitectura i urbanisme CSA, Carracedo- Sotoca Arquitectes SCP de Barcelona.
L’ISA pretén prevenir els impactes dels creixements previstos i definir l’estratègia
envers el desenvolupament urbanístic sostenible del municipi en l’àmbit del seu
terme. Aquest ISA és part de la documentació necessària per a completar la
tramitació del POUM, atenent al mandat de l’art. 59 de la Llei 1/2005, d’Urbanisme
(en endavant, LUC), l’art. 70 del Reglament que el desenvolupa, Decret 305/2006,
de 18 de juliol, (en endavant, RLUC) i la Llei 6/2009 d’avaluació ambiental de plans
i programes. En resum, la redacció d’aquest ISA respon fonamentalment a l’esperit
de la nova llei d’Urbanisme que preveu la necessitat que l’exercici de les
competències urbanístiques ha de garantir l’objectiu del desenvolupament
urbanístic sostenible.
1.2. Antecedents
El municipi de Lliçà d’Amunt disposa de Pla General d’Ordenació Municipal, el qual
es va redactar per primera vegada a l’any 1976 i va ser modificat a l’any 1981, a fi
de reconèixer com a sòl urbà la realitat construïda del municipi, especialment el
fenomen de les urbanitzacions construïdes al marge de la legalitat urbanística. A
l’any 1991 es va produir una revisió i encara, a l’any 2002 es va realitzar un Text
refós amb publicació de data 16 de maig de 2002, a fi d’incorporar les figures de
planejament redactades amb posterioritat a la revisió i les situacions de dret
esdevingudes amb el desenvolupament del planejament vigent.
1.3. Objectius del POUM
El planejament urbanístic es defineix a partir de les opcions estructurals, de les directrius
i de la seva determinació en la classificació i qualificació del sòl i la normativa
corresponent.
OBJECTIUS
LA LLENA ambiental 6/112

ISA pel POUM de Lliçà d’Amunt (Vallès Oriental) Memòria
Els objectius segons la Memòria de la informació del document del POUM per a
l’aprovació inicial són els següents:
i. Adaptació al nou marc legal
Adaptació del planejament general municipal a la Llei d’urbanisme, el Reglament
(Decret 305/2006, de 18 de juliol), al Decret de Mesures urgents en matèria
urbanística (Decret Llei 1/2007, de 16 d’octubre) i a la Ley del Suelo (Ley 8/2007, de
28 de mayo), i la resta del marc legal i normatiu.
ii. Definició del model urbanístic municipal
a) Potenciació de la diversificació i l’equilibri entre els diversos sectors econòmics (usos
residencial, industrial, comercial, terciari i agrícola).
b) Potenciació del model urbanístic basat en un nucli urbà principal compacte i equipat, i
una sèrie de centralitats que permetin cohesionar i articular el territori.
iii. Integració del nou marc territorial
Aportació d’alternatives de traçat i disseny, i integració de les noves infraestructures
generals d’accés, comunicació i suport, sorgides de la lògica territorial
supramunicipal, en la ordenació del territori municipal (Ronda del Vallès, autopista de
l’Ametlla, variant de la carretera de Lliçà de Vall a Bigues i Riells, etc.).
iv. Ordenació del sòl no urbanitzable
a) Preservació dels sòls classificats com a no urbanitzables i integració dels objectius
paisatgístics derivats de la llei i normativa vigents en la matèria.
b) Protecció i regulació de les edificacions i dels usos i activitats en els nuclis rurals i els
masos existents.
c) Integració de les infraestructures d’accés i comunicació viària de connexió entre els
diferents nuclis urbans i urbanitzacions.
d) Regulació normativa actualitzada dels espais forestals i agrícoles.
v. Integració ambiental
Identificació i protecció dels espais connectors entre els espais naturals amb risc de
trencament, d’acord amb els estudis elaborats en la fase de diagnòstic urbanístic i
mediambiental. Creació d’itineraris verds, per a vianants i bicicletes al llarg i ample del
territori municipal, com alternativa de connexió entre nuclis urbans i espais rurals.
vi. Compleció i potenciació del centre urbà
a) Definició dels elements fonamentals i del caràcter de la xarxa viària de connexió i
suport de les activitats i integració de les rieres.
b) Definició de les densitats necessàries per a garantir la compacitat i la viabilitat del
LA LLENA ambiental 7/112

ISA pel POUM de Lliçà d’Amunt (Vallès Oriental) Memòria
comerç, de les activitats econòmiques i dels equipaments, i per assolir l’escala urbana
adequada a la seva funció de centre municipal principal.
c) Previsió de les reserves de sòl per als diferents usos, amb la superfície necessària
per a cobrir les necessitats pròpies de creixement residencial, activitats econòmiques
i equipaments i dotacions.
d) Millora de la mobilitat interna rodada i de vianants: itineraris rodats, de vianants i de
bicicletes.
e) Simplificació i millora de la gestió urbanística en el desenvolupament del POUM.
vii. Protecció del nucli històric
a) Manteniment i actualització de la política de protecció del nucli històric, d’acord amb
les propostes del planejament especial vigent.
b) Integració de les normes urbanístiques reguladores de les condicions de rehabilitació,
substitució, ampliació o reforma, d’acord amb les especials característiques urbanes.
c) Regulació dels paràmetres relatius a la relació amb l’espai públic i altres elements
definitoris del paisatge urbà.
d) Creació de la carta de colors.
viii. Millora de la oferta d’habitatge protegit i assequible
Avaluació de les necessitats d’habitatge protegit i assequible en les seves distintes
modalitats (protegit, concertat, concertat català, habitatges dotacionals públics en
règim de lloguer) destinat a la població resident, especialment joves en edat
d’emancipació i gent gran. Previsió i reserva de les necessitats de sòl corresponents
en els diferents àmbits municipals.
ix. Equipaments i espais lliures públics
a) Reserva dels espais necessaris per a satisfer les necessitats de sòl per a nous
equipaments comunitaris i dotacions locals, complementant o millorant la localització i
cohesió dels existents.
b) Definició dels nous eixos verds territorials i creació d’una xarxa estructurada de
places, jardins i espais lliures.
x. Preservació del patrimoni històric-arquitectònic
a) Inclusió del pre-catàleg de patrimoni històric-arquitectònic
b) Inclusió del pre-catàleg de masies i cases rurals.
c) Mesures de protecció del paisatge.
LA LLENA ambiental 8/112

ISA pel POUM de Lliçà d’Amunt (Vallès Oriental) Memòria
1.4. Marc legal i tramitació
D’acord amb els principis de sostenibilitat generalment acceptats i reconeguts en
multitud de tractats, declaracions i legislacions internacionals, i concretament en
l’art. 3 i 9 LUC, on es defineixen els principis generals de l’actuació urbanística,
s’estableix que l’exercici de les competències urbanístiques ha de garantir l’objectiu
del desenvolupament urbanístic sostenible. Aquest ISA s’ha realitzat d’acord amb
el conjunt de normativa amb incidència ambiental i més concretament, d’acord amb
l’observança de la LUC i el RLUC que regula específicament la figura d’avaluació
ambiental adequada al POUM , i més concretament la recent llei 6/2009, del 28
d'abril, d'avaluació ambiental de plans i programes, que alhora també compleix
amb les determinacions de la transposició a l’estat espanyol de la Directiva
2001/42/CE mitjançant la Ley 9/2006, de 28 d’abril, sobre evaluación de los efectos
de determinados planes y programas en el medio ambiente.
La documentació que ha d’aportar el promotor per a la tramitació ambiental del POUM
consta de tres documents tal com determina específicament el Decret 305/2006, en
els seus arts. 70, 100, 106 i 115:
1. L’Informe de Sostenibilitat Ambiental Preliminar (en endavant, ISAP) és el primer
document i es redacta en paral·lel a la redacció de l’avanç de pla. Constitueix la
primera fase en l’elaboració de la documentació ambiental per al planejament sotmès
a avaluació ambiental. Es redacta seguint les prescripcions indicades per l’art. 5 de la
Directiva 2001/42/CE relativa a l’avaluació dels efectes de determinats plans i
programes sobre el medi ambient, coneguda com l’Avaluació Ambiental Estratègica
(AAE) i la seva transposició a Catalunya mitjançant la recent llei 6/2009, del 28 d'abril,
d'avaluació ambiental de plans i programes, que alhora també compleix amb les
determinacions de la transposició a l’estat espanyol mitjançant la Ley 9/2006, de 28
d’abril, sobre evaluación de los efectos de determinados planes y programas en el
medio ambiente. Ensems, s’ajusta als continguts que estableix el RLUC. Amb el
lliurament de l’ISAP i l’Avanç de planejament, el DMAH a través de l’òrgan ambiental
corresponent, en aquest cas, la Oficina Tècnica d’Avaluació ambiental (en endavant,
OTAA) elabora el Document de Referència que aporta les esmenes, consideracions i
modificacions que s’hauran de tenir en compte en la següent fase.
2. El segon document és l’Informe de Sostenibilitat Ambiental (en endavant, ISA) i
s’elabora en paral·lel a la documentació del pla per a la seva aprovació inicial. Amplia
els continguts de l’ISAP amb les aportacions del Document de Referència i els
continguts que s’estableixen als apartats c), d), e) i f) de l’art. 70 del Decret 305/2006).
LA LLENA ambiental 9/112

ISA pel POUM de Lliçà d’Amunt (Vallès Oriental) Memòria
3. El tercer document és la Memòria Ambiental (en endavant, MA) posterior a
l’aprovació inicial i anterior a la aprovació provisional. Realitza una valoració de la
integració dels aspectes ambientals en el planejament. Contindrà un resum de la
tramitació i una síntesi de les mesures ambientals incorporades al planejament i junt a
una versió refosa de l’ISA es remet a l’òrgan ambiental, la OTAA perquè resolgui la
fermesa del document o la inclusió de nous aspectes. Amb la resolució que declara la
seva fermesa, l’ajuntament ja pot procedir a l’aprovació provisional.
1.5. Objectius i abast previst de l’Informe de Sostenibilitat Ambiental
El contingut de l’ISA en referir-se a un Pla Urbanístic remet fonamentalment als
requisits que es formulen en relació a la documentació ambiental de l’art. 70 RLUC.
Específicament, la seva estructura i contingut és la següent:
MEMÒRIA
• Presentació, objectius i marc legal [art. 70 a) 2-3]. Introducció, definició dels
objectius del pla i objectius ambientals, adaptació a normativa general i
sectorial.
• Descripció del pla [art. 70 c) 1]. Característiques del planejament que es
proposa quant a classificació de sòl, qualificació, etc.
• Descripció del medi [art. 70 a) 1]. Inventari ambiental i característiques del
medi físic, biòtic, perceptiu i socioeconòmic del municipi.
• Diagnosi ambiental del territori [art. 70 c) 2]. Anàlisi ambiental dels principals
vectors i aspectes relacionats amb el medi ambient al municipi, detecció
d’impactes actuals i potencials, àrees de risc, de protecció i conservació, etc.
• Avaluació de les alternatives [art. 70 b), 70 c) 2]. Descripció i anàlisi de les
alternatives i justificació de l’ordenació proposada per als diferents sectors de
creixement residencial i industrial.
• Identificació i avaluació dels impactes significatius [art. 70 d)]. Identificació dels
aspectes del pla amb un impacte significatiu potencial sobre l’entorn
• Criteris i mesures per al planejament urbanístic sostenible [art. 70 c) 3].
Expressió de les mesures ambientals d’aplicació directa i recomanacions i
condicionats que es proposen.
• Síntesi i avaluació global [art. 70 e-f)]. Ressenya dels objectius i criteris
ambientals i explicació justificada de l’avaluació global del pla.
PLÀNOLS D’INFORMACIÓ I ORDENACIÓ
LA LLENA ambiental 10/112

ISA pel POUM de Lliçà d’Amunt (Vallès Oriental) Memòria
1.6. Objectius ambientals específics del planejament de Lliçà d’Amunt
L’ISA haurà de considerar tots aquells àmbits o vectors ambientals sobre els quals
el planejament pot incidir, així com la incidència ambiental global del model
territorial resultant. Els requeriments ambientals que haurà d’atendre la redacció del
pla s’han de concretar en uns objectius específics referits als aspectes que
s’assenyalen, formulats de manera jerarquitzada segons llur grau d’importància
relativa, a fi que es diferenciïn amb claredat els més essencials. Concretament cal
referir-se als vectors següents:
Taula 1. Objectius ambientals específics del POUM de Lliçà d’Amunt.
Sostenibilitat global del model d’ordenació
Model d’ocupació i consum de sòl
- Millorar la morfologia urbana del nucli principal i concentrar-hi els creixements en continuïtat
amb aquest.
Tenir en compte les estratègies urbanes de creixement del Pla territorial metropolità per al
sistema d’assentaments.
Cercar una densitat d’habitatges mitjana, i minimitzar i racionalitzar el consum del sòl, per tal
d’aconseguir un desenvolupament urbanístic sostenible i contrarestar les dinàmiques
ambientals negatives provocades per la dispersió de la urbanització (elevada mobilitat, elevats
consums d’energia i aigua...).
- Realitzar una correcta gestió del sòl no urbanitzable.
Reconèixer els valors ambientals específics de cada indret en les fitxes del catàleg de masies i
cases rurals i la contribució que s’aportarà a la reconstrucció o rehabilitació de cada masia.
Tenir en compte les Directrius de contingut per al catàleg de masies i cases rurals segons les
quals no s’hauran de considerar recuperables les ruïnes ubicades en espais on els valor
ecològics o paisatgístics prevalen sobre la recuperació arquitectònica.
- Preservar i reconèixer la vialitat rural bàsica
Els camins rurals hauran de tenir les amplades especificades en l’article 2.2 del Decret
166/1998.
- Integrar els desenvolupaments urbanístics en la matriu física.
Tal com estableix el RLU no es permès d’alterar la classificació com a sòl no urbanitzable
d’aquells terrenys amb pendent superior al 20%. Addicionalment caldrà minimitzar l’edificació
dels creixements planificats en terrenys amb pendents per sobre del 20%.
- Adaptar l’oferta de creixement a les necessitats reals del municipi prèviament determinades
principalment d’acord a factors exògens i endògens.
- Apartar el sòl industrial del residencial i/o en tot cas, establir àrees tampó o pantalles de
separació
Mobilitat i eficiència energètica
- Ubicar els creixements en forma adossada al nucli principal de manera que es redueixi al
màxim possible la mobilitat obligada.
- Preveure espais cèntrics i equidistants per a les parades de transport públic i dimensionar els
vials per a una correcta maniobra.
Estructura i identitat del sòl no urbanitzat
- Mantenir com a ús preferent del sòl no urbanitzable els usos primaris i restringir-hi els usos
propis del sòl urbà (residencial, serveis, etc.)
- Zonificar el terme municipal en funció de les seves característiques geomorfològiques i d’usos i
establir les oportunes diferències de tractament.
Fragmentació territorial
- Ubicar els creixements residencials en continuïtat als espais urbans construïts.
- Incloure els connectors ecològics de l’estudi d’ERF-2001 com a espais lliures i sòl no
urbanitzable, amb la corresponent normativa específica.
Riscos naturals i tecnològics
- Establir una franja de seguretat inedificable a tots els efectes a les ribes del riu Tenes i la Riera
LA LLENA ambiental 11/112

ISA pel POUM de Lliçà d’Amunt (Vallès Oriental) Memòria
Seca.
Demostrar la compatibilitat dels creixements en relació a l’establert a la legislació sectorial per
aquest camp.
- Adoptar mesures per protegir l’espai fluvial de la riera Seca i del riu Tenes.
- Prendre mesures front al risc d’incendi forestal.
Garantir el compliment de les mesures establertes a la legislació sectorial tant per les
urbanitzacions existents com per als futurs creixements.
Cicle de l’aigua
Abastament
- Adequar el desenvolupament previst a la disponibilitat de recursos hídrics.
- Adoptar mesures per a l’estalvi i reutilització de l’aigua amb models urbanístics adequats (evitar
models centrats en parcel·les unifamiliars i l’ús de vegetació no autòctona) i un augment de la
densitat.
Sanejament
- Assegurar la depuració de la totalitat de les aigües residuals.
- Ampliar la capacitat de tractament i absorció de nutrients de l’EDAR de Santa Eulàlia de
Ronçana.
- Reduir el volum d’aigües brutes.
- Separació en alta de les aigües residuals de tot el nucli i justificar que el retorn de pluvials no
tindrà afeccions a tercers.
Ambient atmosfèric
Contaminació per substàncies especialment aquelles vinculades al canvi climàtic
- Prioritzar els trajectes peatonals dins el nucli i reduir la mobilitat interurbana.
Contaminació acústica
- Garantir el compliment dels nivells d’immissió establerts per la legislació i tenir en compte les
zones de sensibilitat acústica.
- Prioritzar els trajectes peatonals dins el nucli i reduir la mobilitat interurbana.
- Establir un tractament de vorera als passos de vianants a la normativa del POUM.
- Eliminar gradualment l’activitat industrial i el transport de mercaderies del nucli urbà.
Contaminació lluminosa
- Establir uns paràmetres màxims d’il·luminació i d’intrusió lumínica màxima als habitatges.
- Establir una alçada màxima dels fanals.
- Considerar les diferents zones de protecció enfront la contaminació lumínica establertes per la
legislació. Tractament diferenciat de les façanes que confronten amb Sòl no urbanitzable (Zona
E2: incloses en àmbits territorials que només admeten una brillantor reduïda).
Contaminació electromagnètica
- Preveure espais en els creixements industrials per a la ubicació de les estacions de telefonia
mòbil.
Gestió dels materials i dels residus
- Ubicar una àrea d’aportació (recollida selectiva) a menys de 75 metres de cada nou habitatge i
fer les reserves adients en els vials d’acord amb la Llei 6/1993.
- Implantar l’equipament i els sistemes de disseny urbà adients per a la reutilització i la recollida
selectiva dels residus
- Ordenar el desenvolupament de l’activitat constructiva amb l’objectiu de minimitzar els impactes
associats als materials utilitzats i fomentar-ne la durabilitat, la reutilització i el reciclatge.
Cal gestionar els residus d’enderroc, de la construcció i d’excavació que es generin en el
desenvolupament del pla en instal·lacions autoritzades per l’Agència de Residus de Catalunya i
d’acord amb la normativa vigent en aquesta matèria
Sostenibilitat i ecoeficiència en la urbanització i l’edificació
- Promoure el bioclimatisme i l’eficiència energètica en les edificacions.
- Recollir al POUM els criteris establerts pel Decret d'Ecoeficiència de 14 de febrer de 2006 i
vetllar pel seu compliment.
- Donar prioritat a tipologies d’habitatge intermèdies (arrenglerades, entre mitgeres, ...).
- Adoptar mesures de producció d’energia a partir de recursos renovables.
Biodiversitat territorial, permeabilitat ecològica i patrimoni natural en general
- Determinar les zones de major interès ecològic i establir una clau específica en la zonificació.
- Determinar els elements d’interès natural, geològic, etc. (fonts, arbres, ...).
- Determinar les àrees específiques d’interès natural, ecològic o connector i incloure-les en el
LA LLENA ambiental 12/112

ISA pel POUM de Lliçà d’Amunt (Vallès Oriental) Memòria
Sistema d’Espais lliures i el sòl no urbanitzable (hàbitats d’interès comunitari, zones de nidificació
d’aus protegides, zones humides associades als rius, etc.) i tenir en compte la seva protecció i
conservació.
Considerar també, la delimitació d’espais lliures de protecció especial del Pla territorial
metropolità.
Qualitat del paisatge
- Definició dels espais i ambients a protegir pel seu valor paisatgístic. Així mateix, promoure la
millora i recuperació d’espais i ambients d¡interès paisatgístic.
- Determinar punts del terme adients per a la instal·lació de miradors i establir un radi de
protecció paisatgística per a cadascun.
- Gestionar el paisatge per garantir-ne el manteniment regular i per dirigir i harmonitzar els
canvis.
Vetllar perquè les actuacions previstes es dissenyin en consonància amb el paisatge tenint en
compte la seva integració a l’entorn, les textures i els colors i l’alçada, que no hauria de
transgredir la visual paisatgística de la zona.
1.7. Perfil ambiental del municipi
En el POUM, cal especificar el perfil ambiental del municipi en relació amb el
planejament. Aquest perfil ha de ser formulat de manera que permeti, en una fase
posterior, comparar-lo amb el perfil anàleg resultant de l’ordenació plantejada pel
POUM, com a element bàsic de la seva avaluació ambiental. En aquest cas
s’incorporen indicadors quantitatius (sobre consum, estalvi i reutilització de
recursos, sòls transformats o protegits, prevenció o correcció de la contaminació,
etc.), que facilitaran la verificació posterior del compliment quant a la nova
ordenació resultant. Els anomenem indicadors de referència i es relacionen a la
taula següent abans del pla:
Taula 2. Indicadors que conformen el perfil ambiental del municipi.
Habitants per Ha de sòl urbà + urbanitzable (segons cens 2008. IDESCAT)
20 habitants/Ha
Ocupació sòl (densitat: habitatges/ Ha urbà residencial) 1
10,66 habitatges/Ha 10,67
Superfície de sòl no urbanitzable de protecció ambiental
0 Ha
Superfície, per usos dominants, de sòls urbans i urbanitzables situats en zones inundables i altres
zones de risc
1,55%
Consum d’aigua d’abastament per habitant
167 litres/ habitant/ any (2008)
Percentatge d’aigües residuals urbanes depurades i que compleixen els paràmetres de qualitat
legislativament establerts
99%
Volum d’aigua (residual i de pluja) reutilitzada en els sòls urbans, per habitant (equivalent a 25 m 2
de sostre residencial admès)
0%
Percentatge energètic de producció local en relació al consum total en el municipi (electricitat, gas
1 Per habitatges, dades IDESCAT 2001 (i dades d’habitatges acabats segons certificats finals
d’obra dels aparelladors entre 2002-2008 (811 habitatges); per sòl urbà, dades sòl urbà
residencial 2008.
LA LLENA ambiental 13/112

ISA pel POUM de Lliçà d’Amunt (Vallès Oriental) Memòria
natural, ...)
0%
Quantitat de tones de CO2 emeses a l’atmosfera per habitatge en l’àmbit objecte d’ordenació (a
18.000 kW de consum anual d’electricitat (kWh)) 2
8,9 TM/habitatge x 3398 habitatges principals i no principals (IDESCAT. 2001)= 30.342 Tm CO2/
habitatge i any
Persones exposades a nivells sonors superiors a 65 dB diürns i 55 dB nocturns
No hi ha dades (probablement sectors de Can Xicota, can Franquesa i Can oliveres
Percentatge de l’enllumenat públic adaptat a les condicions de la Llei 6/2001
--
Percentatge de la xarxa viària urbana adaptada per a la recollida selectiva de residus
100%
Percentatge de sòl d’ús majoritàriament industrial destinat al reciclatge i tractament dels residus
industrials
No existeixen indústries del reciclatge però hi ha dues deixalleries
Tipus d’hàbitats existents al municipi i superfície ocupada per cadascun
16 hàbitats diferents, on els majoritaris són les àrees urbanitzades amb importants claps de
vegetació i els minoritaris són les màquies (veure taula Hàbitats i vegetació).
1.8. Relació amb altres plans, programes i projectes
El POUM ha d’harmonitzar-se amb els plans territorials existents i futurs. Parlem,
entre altres, dels següents:
• Pla Territorial General de Catalunya
En establir les àrees homogènies segons el grau d’urbanització, el PTGC situa el
Vallès Oriental en el setè lloc del rànquing de comarques amb un més alt grau
d’urbanització: 262.513 habitants urbans en 15 ciutats, entre les que s’hi compta
Granollers, com a capital, i Lliçà d’Amunt.
El plànol d’estructura territorial del PTGC dibuixa el límit del sistema d’expansió i
articulació del sistema central metropolità entre Lliça d’Amunt i Santa Eulàlia de
Ronçana, assignant al primer el paper de sistema d'expansió i articulació metropolità
i al segon el de reequilibri metropolità.
El PTGC defineix els sistemes d’expansió i articulació del sistema central
metropolità, als que adscriu una part de Lliçà d'Amunt, com a territoris que han
suportat o suporten encara l'expansió urbanística del lloc central de la metròpoli que
tenen encara capacitat d'acollida però on es comença a veure’s afectada la qualitat
de vida. En definitiva, són llocs que compten amb una quantitat respectable de sòl
qualificat encara no exhaurit, però que un cop executat, en determinats casos, no
serà aconsellable que en disposin de més (el planejament urbanístic haurà de
valorar cada situació).
2 A partir del càlcul que disposa el web del DMAH (www.gencat.cat/mediamb/) segons una
estimació per famílies de tres membres al nombre d’habitatges principals i no principals que figura
a l’IDESCAT per a l’any 2001.
LA LLENA ambiental 14/112

ISA pel POUM de Lliçà d’Amunt (Vallès Oriental) Memòria
• Pla d’infraestructures del transport de Catalunya 2006-2026
Segons aquest pla es preveu que per la part nord del terme, entre la urbanització
Pineda Feu i el nucli de Lliçà d’Amunt, transcorri el controvertit Quart Cinturó el
qual, passaria per sota Can Artigues en un túnel i fragmentaria la principal massa
forestal del terme situada al nord-oest.
• Pla territorial parcial de l’àmbit metropolità de Barcelona (PTMB) 3 . Aprovat
inicialment (maig 2009).
• Pla director d’infraestructures 2001-2010 (PDI)
L’única previsió d’aquest pla amb una certa incidència sobre el municipi seria la
nova estació de RENFE a Granollers, que suposaria una millora del servei
ferroviari al context comarcal.
• Pla d’Espais d’Interès Natural (1992)
• Pla Sectorial d’Abastament d’Aigua a Catalunya (PSAAC).
• Programa de Sanejament d’aigües Residuals Urbanes de Catalunya, PSARU
2005 (aprovat el 6 de juny de 2006).
• Pla sectorial de cabals de manteniment de les conques internes de Catalunya.
• Delimitació de zones inundables per a la redacció de l'INUNCAT 2001
(actualització 2007, risc geomorfològic).
• Programa de gestió de residus municipals de Catalunya (PROGREMIC) (2007-
2012).
• Pla territorial sectorial d’equipaments comercials, PTSEC (2001, revisat el 2006).
• Pla director d’instal·lacions i equipaments esportius de Catalunya (2005).
• Pla de l’energia de Catalunya 2006-2015 (2005).
• Relació de Fitxes del Patrimoni Arquitectònic i arqueològic.
• Pla del transport de viatgers de Catalunya 2008-12.
• Pla de gestió de l’aigua de Catalunya (aprovat inicialment el desembre de 2009).
3 Apartat 1.10.
LA LLENA ambiental 15/112

ISA pel POUM de Lliçà d’Amunt (Vallès Oriental) Memòria
1.9. Determinacions del planejament territorial: el PTMB
El Pla Territorial General de Catalunya va establir l’any 1995 sis àmbits funcionals
per a la formulació dels plans territorials parcials (PTP), modificats per la Llei
24/2001, de 31 de desembre, motivada pel reconeixement de l’Alt Pirineu i Aran
com un nou àmbit funcional diferenciat. Com a resultat d’aquesta modificació, en
l’actualitat els àmbits de referència per a la formulació dels plans territorials parcials
són set, que en el cas de l’àmbit metropolità de Barcelona comprèn les comarques
de: Alt Penedès, Baix Llobregat, Barcelonès, Garraf, Maresme, Vallès Occidental i
Vallès Oriental.
Els PTP han de desplegar les determinacions del Pla territorial general i fer-ho amb
el major detall que permet la menor extensió del seu àmbit. El PTMB, aprovat
inicialment el 22 de maig de 2009 (publicació al DOCG de data 02/06/09), va
establir per a tot l’àmbit un increment màxim de 941.189 habitants entre 2006-2026
de manera que l’àmbit de les sis comarques passaria de 4.482.623 a 5.423.812
habitants, és a dir, un increment del 21% aproximadament (mentre que Catalunya
assoleix gairebé els 8.000.000 d’habitants).
En el cas del municipi de Lliçà d’Amunt, les implicacions del PTMB són similars a
les del PTGC, en el sentit que cal evitar la urbanització de les àrees de connexió
entre espais naturals i concentrar el creixement urbanístic a l’entorn dels nuclis
principals. Bona part de la superfície de Lliçà d’Amunt s’encabeix en l’illa
metropolitana “Granollers- Mollet”, a la que considera com a gran conjunt urbà
comarcal, i la resta del terme com a espai obert.
Concretament, el PTMB estableix per a Lliçà d’Amunt les següents estratègies i
determinacions:
Sistema d’assentaments urbans
Lliçà d’Amunt es situa prop en la segona corona metropolitana a poca distància d’una
de les principals polaritats territorials, Granollers. Compta amb diferents trames
urbanes desenvolupades: el nucli urbà propi de Lliçà i diverses urbanitzacions.
Considerant aquests aspectes, es destina una estratègia de creixement moderat per
al nucli urbà, es defineix la zona d’urbanitzacions com una àrea especialitzada
residencial a reestructurar (que pel nord arriba fins a Sant Feliu de Codines) i atribueix
una estratègia de manteniment del caràcter rural al nucli rural de Palaudàries i als
veïnats de Can Peret Manent i de la Serra i barri Ballestà. Així, en l’hipotètic escenari
LA LLENA ambiental 16/112

ISA pel POUM de Lliçà d’Amunt (Vallès Oriental) Memòria
de 2026, preveu un creixement d’entre 1.000-10.000 habitants, un increment
d’habitatges d’entre 0-1000, idèntic a la previsió d’increment de llocs de treball.
Finalment cal esmentar que, gairebé la tot el terme, correspon a una àrea de
polarització 4 , que la part oest forma part d’una altra d’aquestes àrees i que la banda
est, incloent el nucli històric, correspon a una àrea de desenvolupament nodal. 5 .
Figura 1. Estratègies urbanes a Lliçà d’Amunt.
Font: PTMB.
Sistema d’espais oberts
El terme de Lliçà s’emmarca en una de les planes del Vallès amb mosaic
agroforestal, molt transformat pels assentaments, infraestructures i fenòmens de
periurbanitat, però encara amb valors naturals socials i territorials de gran
importància. a la major part dels espais no urbanitzats del terme s’atribueix espais
de protecció especial pel seu interès natural i agrari però també certa extensió a
espais de protecció preventiva. Cal considerar que s’assenyala el riu de Tenes com
a corredor fluvial i que fa referència a la presència de dos connectors amenaçats
pel continus urbans que representen les urbanitzacions del sud-oest del terme.
4
S’hi estableix “la definició d’operacions urbanes mixtes i complexes, encaminades al
desenvolupament de processos de polarització urbana que dotin d’equipaments i centralitats les
àrees urbanes disperses i especialitzades en què s’insereixen”.
5
S’hi estableix “la definició d’operacions urbanes mixtes i complexes encaminades al
desenvolupament d’eixamples urbans que poden suposar creixements significatius sobre les
ciutats o àrees urbanes en què es plantegen, les quals ja tenen un nivell considerable de
capitalitat i centralitat territorial dins del sistema nodal metropolità i català”.
LA LLENA ambiental 17/112

ISA pel POUM de Lliçà d’Amunt (Vallès Oriental) Memòria
Figura 2. Sistema d’espais oberts a Lliçà d’Amunt.
Sistema d’infraestructures i mobilitat
Font: PTMB.
El PTMB preveu tres vies noves pel terme de Lliçà d’Amunt:
a) Una via estructurant primària, concretament la Ronda del Vallès, que permetrà
la unió entre l’autovia de Mataró (a l’alçada de la Roca del Vallès) amb
Terrassa travessant bona part del Vallès.
Figura 3. Actuacions a la xarxa viària a Lliçà d’Amunt.
Font: PTMB.
LA LLENA ambiental 18/112

ISA pel POUM de Lliçà d’Amunt (Vallès Oriental) Memòria
b) Una via estructurant suburbana consistent en una variant del nucli de Lliçà
d’Amunt per a la carretera BV-1602 que s’inclou en l’eix Castellar del Vallès-
Sentmenat- Caldes de Montbui- Lliçà d’Amunt- Canovelles.
c) Una via estructurant suburbana que correspon a una via integrada que partint
de la pròpia BV-1602 enllaça cap al nord-oest amb la C-1415-b (inclosa en l’eix
citat i de la qual se’n preveu la millora), ja en TM de Santa Eulàlia de Ronçana.
LA LLENA ambiental 19/112

ISA pel POUM de Lliçà d’Amunt (Vallès Oriental) Memòria
2. Descripció del medi
2.1. Medi físic
2.1.1. Situació i característiques generals
Lliçà d’Amunt és un municipi de 22 Km 2 situat a l'extrem occidental- central de la
comarca del Vallès Oriental, comarca situada a la Depressió pre-litoral i arrecerada
pels enlairaments que van de nord-est a sud-oest, formats pel Montseny, els
cingles de Bertí i la serra de Granera, i pels de la Serralada Litoral o Marina,
formada pel Montnegre, el Corredor, Céllecs i Sant Mateu.
El municipi limita al nord-oest (NO) amb el municipi de Caldes de Montbui, al nord
(N) amb Santa Eulàlia de Ronçana, al nord-est (NE) amb Canovelles, al sud-est
(SE) amb Granollers, al sud (S) amb Parets del Vallès i Lliçà de Vall i, finalment, al
sud-oest (SO) amb Palau de Plegamans, tots del Vallès Oriental. El marc territorial
de Lliçà d’Amunt es caracteritza per la proximitat a la àrea metropolitana de
Barcelona, les condicions de l’entorn físic i el medi natural del Vallès Oriental, amb
espais com el Parc Natural del Montseny, la serra del Corredor, el Montnegre, els
cingles de Bertí..., i la tant perceptible proximitat de la xarxa viària intercomarcal (C-
17, l’autovia de l’Ametlla, antiga N-152), de llarga distància (autopistes A-7 i A-17,
Barcelona- la Jonquera) i la xarxa de comunicació ferroviària de passatgers i
mercaderies, integrada per dues línies de RENFE (Barcelona- Portbou i l’Hospitalet
de Llobregat- Puigcerdà).
El terme consta del nucli de població principal, Lliçà d’Amunt com a cap de
municipi, i diverses urbanitzacions, fins a dotze, que constitueixen entitats singulars,
en concret: Ca l'Artigues, Ca l'Esteper, la Pineda del Vallès, Can Farell, Can Lledó,
Can Costa, Can Rovira, Can Salgot, Mas Bo, Palaudalba, Pineda Feu i el Pinar i
Can Xicota.
Taula 3. Característiques del municipi (2008).
Municipi Comarca Superfície Habitants Densitat Altitud nucli
Lliçà d’Amunt Vallès Oriental 22,3 km 2 14.215 637,4 hab./km 2 145 m
Font: IDESCAT (2008).
2.1.2. Climatologia
Lliçà d’Amunt s’emmarca dins la tipologia de clima mediterrani costaner central o de
plana prelitoral. La pluviositat és més aviat alta en relació a altres terres
mediterrànies (més de 600 mm/any) però també pateix la irregularitat pròpia
d’aquest àmbit. Durant els mesos de primavera i estiu l’evapotranspiració potencial
LA LLENA ambiental 20/112

ISA pel POUM de Lliçà d’Amunt (Vallès Oriental) Memòria
supera la precipitació, de manera que es produeixen períodes de dèficit hídric
important. Segons l’Atlas Climàtic de Catalunya, elaborat per l’Institut Cartogràfic de
Catalunya i l’índex d’humitat de Thornthwaite (índex hídric anual) del terme de Lliçà
d’Amunt l’assignen a una zona seca subhumida amb un dèficit hídric anual de 100
a 200 mm.
El règim de temperatures és suau, a l’entorn dels 15ºC de mitjana anual. La mitjana
tèrmica hivernal és d’uns 7ºC. La mitjana tèrmica estival es situa pels volts dels
20ºC. Durant els mesos de desembre i gener es dóna sovint el fenomen d’inversió
tèrmica i són freqüents les gelades i la formació de la boira baixa. L’any 2001 es
varen registrar 31 dies de gelada a l’estació meteorològica de Caldes de Montbui i
28 a l’estació meteorològica de Montmeló.
Segons les gràfiques presentades referents a les dades meteorològiques
registrades l’any 2001, el mes més plujós de l’any va ser el novembre i el menys
plujós el juny.
Les temperatures més altes s’assoleixen al mes d’agost i les temperatures més
baixes al febrer. En general s’observa una primavera i tardor plujoses i temperades,
un estiu calorós i sec i un hivern plujós i fred.
El vent predominant és el vent de l’est amb una velocitat mitjana d’1,6 m/s i són
freqüents els vents del nord-est i el sud-est. Els vents de llevant solen ser la causa
de les majors i més sobtades inestabilitats atmosfèriques.
2.1.3. Característiques geomorfològiques del terme
El municipi de Lliçà d’Amunt es localitza en plena depressió del Vallès- Penedès,
una fossa d’origen tectònic situada entre la Serralada Prelitoral al nord, i la
Serralada Litoral al sud. El relleu del municipi és suau, amb alçades compreses
entre els 135 i 246 m s.n.m., entre les quals no hi ha cap turó destacable.
El terme presenta dues zones geomorfològiques diferenciades: la zona oest, on es
situa el nucli de Lliçà d’Amunt, més planera ja que és la zona de plana al·luvial del
Tenes (1); i la zona central i est, on es troba una successió de valls i turons
alineades en sentit descendent nord-sud amb relleu més pronunciat, tot i que
arrodonit, ja que el subsòl està constituït pels materials terrígens d’edat neògena
(2), on es troben totes les urbanitzacions (Ca l’Estaper, Can Salgot, Ca l’Artigues,
etc.).
2.1.4. Geologia i sòls
Geologia
LA LLENA ambiental 21/112

ISA pel POUM de Lliçà d’Amunt (Vallès Oriental) Memòria
Lliçà d’Amunt es troba dominat per dues grans formacions geològiques, les argiles
de l’Aragonià superior, i les graves, sorres, llims i argiles que formen les terrasses
fluvials de les dues planes al·luvials al voltant del riu Tenes i la riera Seca.
Així, destaquen les argiles i gresos arcòsics de l’Aragonià superior- Vallesà (epígraf
NMa), que ocupen més del 80% del terme. Aquestes arcoses són fruit de la
meteorització, transport i sedimentació del granit de la Serralada Prelitoral, essent
formades per una matriu argilosa caolinítica. Presenten sovint intercalacions de
nivells conglomeràtics poc desenvolupats.
Per altra banda, tenen també força importància ocupant un total d’un 14% del
terme, les graves, sorres, llims i argiles de les terrasses fluvials al voltant del riu
Tenes i la riera Seca, ja siguin de l’Holocè com del Plistocè – Holocè basal
(epígrafs Qt1 i Qt2, respectivament), formades a partir de les aportacions i el
modelatge que els cursos fluvials.
Al municipi també es troben zones amb conglomerats que corresponen a zones de
canal incloses en sistemes de ventalls al·luvials procedents de la serralada
Prelitoral i d’edat Aragonià-Vallesià (epígraf NMcga), els quals s’enclaven en les
argiles de l’aragonià superior- vallesà, i zones amb argiles, gresos i conglomerats
de tonalitats rosades, d’ambient sedimentari continental, perideltaic i deltaic del
Serraval·lià- Vallesià.
Edafologia
Segons el mapa de sòls d’Europa publicat per la CEE (1985) a escala 1:1.000.000 i
d’acord amb els criteris de classificació de la FAO- UNESCO, a Lliçà d’Amunt li
correspon la unitat edàfica dels cambisòls amb uns horitzons B càlcics (BK-3cb,
BK-2cd i BK-3bc), que té com a sòls associats les rendzines, litosòls calcàrics,
feozems calcàrics i els regosòls calcàrics. Els sòls s’han constituït sobre un substrat
litològic de roques amb processos de descarbonatació. Es tracta, bàsicament, de
terra bruna meridional, inclosa dins els sòls de mediterrani subhumit. La naturalesa
dels sòls és bàsica o neutra a les serres, formades per materials pliocènics, mentre
que a les planes al·luvials, formades per argiles quaternàries, els sòls són àcids o
neutres.
2.1.5. Medi atmosfèric
2.1.5.a. Emissió i immissió de gasos i partícules
El municipi de Lliçà d’Amunt forma part e la Zona de Qualitat de l’Aire (ZQA) núm.
2, corresponent al “Vallès- Baix Llobregat”. Actualment, tot i que el municipi no
disposa de punt de mesurament de la Xarxa de Vigilància i Previsió de la
LA LLENA ambiental 22/112

ISA pel POUM de Lliçà d’Amunt (Vallès Oriental) Memòria
Contaminació (XVPCA) de la Generalitat de Catalunya n’hi ha dos de propers al
terme, en concret, a Santa Perpètua de Mogoda (c/ Onze de setembre/ Av. Girona)
que des de 2006 mesura PM10, SO2, NOx, O3 i dues a Granollers (C. F. Macià,
145, i C. J. Vinyoli-c/ J.V. Foix) que mesuren NOx, O3, CO, SO2, PM10.
Tanmateix, al municipi es donen emissions atmosfèriques a nivell local. Fins el
moment de redacció de l’Auditoria Ambiental (2003), a Lliçà d’Amunt hi havia dues
indústries, BIOKIT SA i BOSCH Sistemas de Frenado, incloses al Catàleg
d’Activitats Potencialment Contaminants de l’Atmosfera (CAPCA) en el grup A,
establert pel Decret 322/1987, de 23 de setembre, de desplegament de la Llei
22/1983, de 21 de novembre, de Protecció de l’Ambient Atmosfèric. Els seus valors
d’emissió estan dins els llindars establerts per la normativa vigent.
D’altra banda, Lliçà d’Amunt queda agrupat en el grup 3 (La Selva, Vallès
Occidental i Oriental) dels Mapes de Vulnerabilitat i Capacitat del Territori (MVCT),
una eina que permet avaluar la incidència dels contaminants emesos a l’atmosfera
en una zona determinada, un element de referència que ha de facilitar l’actuació
dels poders públics en matèria de planificació i ordenació del territori per preservar
i/o millorar la qualitat de l’aire.
Taula 4. Valors segons els mapes de Vulnerabilitat i Capacitat del Territori per al municipi (1995).
Paràmetre Capacitat Emissions
(tn/any)
Immissions micrograms/m 3
SO2 Alta

ISA pel POUM de Lliçà d’Amunt (Vallès Oriental) Memòria
urbanes; i baixa, en vermell (admet una percepció elevada del nivell de soroll), que
estableix les vores de carreteres i l’entorn de la C-17 que classifica com a zona de
soroll. En funció de la zona es determinen uns valors d’immissió i d’alarma.
Atès que es va publicar la nova normativa espanyola en la matèria, l’ajuntament no
va aprovar el mapa i va encarregar a l’empresa AVALUA una revisió del mateix,
harmonitzada ja amb el decret 176/2009 (Reglament de la Llei 16/2002). Aquest
mapa revisat és enllestit i ja disponible i pendent de ser aprovat pel ple en el
transcurs del mes d’abril o maig.
Font: ajuntament.
Figura 4. Mapa acústic del terme de Lliçà d’Amunt (març 2010).
2.1.5.c. Contaminació lumínica
En aquesta matèria cal tenir en compte la Llei 6/2001, de 31 de maig, d’ordenació
ambiental de l’enllumenament per a la protecció del medi nocturn. Aquesta, divideix
el territori en 4 zones.
LA LLENA ambiental 24/112

ISA pel POUM de Lliçà d’Amunt (Vallès Oriental) Memòria
Taula 5. Art. 5 de la Llei 6/2001 de 31 de maig.
Zona Descripció
Àrees incloses al PEIN o àmbits territorials que hagin d’ésser objecte d’una protecció
E1 especial, per raó de llurs característiques naturals o de llur valor astronòmic especial, en els
quals només es pot admetre una brillantor mínima
E2 Àrees incloses en àmbits territorials que admeten una brillantor reduïda
E3 Àrees incloses en àmbits territorials que admeten una brillantor mitjana
E4 Àrees incloses en àmbits territorials que admeten una brillantor alta
Font: DOGC.
En general, caldrà qualificar les zones urbanes residencials com a zona E3 (a
excepció de les façanes dels polígons adjacents al sòl no urbanitzable que es
consideraran amb tractament de zona E2) tot i respectant les limitacions i
prohibicions que aquesta llei estableix en el seu art. 6. La resta del terme, que
figura en el sòl no urbanitzable, li correspon el grau de protecció E1, en el cas del
sòl de protecció especial segons el PTMB i E2 pel que fa a la resta del sòl no
urbanitzable.
Figura 5. Zonificació segons el grau de protecció del medi nocturn al TM de Lliçà d’Amunt.
Font: elaboració pròpia a partir de dades del DMAH.
A fi d’adaptar les instal·lacions d’il·luminació exterior a les prescripcions de la Llei
6/2001, l’art. 12 del Decret 82/2005 d’ordenació ambiental de l’enllumenat per a la
protecció del medi nocturn, estableix la competència dels ajuntaments en formular
del Pla municipal d’adequació de la il·luminació exterior, i l’obligació de fer-ho abans
del 31 de desembre de 2007 (Disp. Tr. segona). En aquest sentit, el 2007
l’ajuntament ha realitzat una renovació completa de totes les lluminàries del poble,
LA LLENA ambiental 25/112

ISA pel POUM de Lliçà d’Amunt (Vallès Oriental) Memòria
de manera que gairebé la totalitat de l’enllumenat públic està amb VSAP i reflectors
que compleixen el límit d’emissió de flux a l'hemisferi superior. El marginal que
queda són parcs i places, principalment amb hal·logenurs i fluorescents, cap
VMercuri. Cal dir que també s’han substituït tots els quadres de control, incorporant
reductors de flux en capçalera en comptes del doble nivell instal·lats fins aleshores.
Finalment, cal fer esment que caldrà justificar futures ordenacions de l’enllumenat
en relació als dos textos normatius citats segons s’escaigui per cada una de les
zones.
2.1.6. Hidrologia i hidrogeologia
2.1.6.a. Hidrologia
Lliçà d’Amunt és troba ubicat a la part intermèdia de la conca hidrogràfica del
Besòs. La conca del Besòs, amb una superfície de 1038 Km², s’emmarca entre les
serralades Pre-litoral i Litoral, encara que la major part de la seva superfície es
desenvolupa dins de la depressió del Vallès. Els punts culminants de la divisòria
d’aigües són el Pla de la Calma (1350 m) i el Tagamanent (1055 m) al Montseny;
La Mola (1100 m) i el Montcau (1035 m) a Sant Llorenç de Munt; Tibidabo (512 m)
a Collserola i El Corredor (634 m).
La major part dels cursos de la Conca del Besòs neixen a la part meridional de la
serralada prelitoral configurant una xarxa de drenatge asimètrica, l’eix principal de
la qual està format pels cursos fluvials del Congost i Besòs, al que s’hi uneix pel
marge esquerre el Mogent i pel marge dret el Tenes, la Riera de Caldes i el Ripoll.
La longitud acumulada dels rius i rieres més importants de la conca és de 530 Km.
Dins del municipi es configuren dos subconques a l’entorn del riu Tenes i la Riera
Seca, ambdues afluents del Besòs. Entre els corrents d’aigua de menor ordre que
travessen el terme municipal també cal esmentar:
- Subconca del riu Tenes: el torrent de la Vall, el torrent de Can Bosc i el torrent del
Sot d’en Butifarra, torrent Mardans i el torrent Caganell.
- Subconca de la Riera Seca: el torrent de Can Paiaigua, el torrent de Can Cuscó,
el Torrent de les Valls i el torrent de Can Quaresma.
La xarxa hidrològica del municipi es caracteritza per un règim plenament
mediterrani, amb cabals irregulars fortament influenciats per les precipitacions i una
època d’absència parcial o total d’aigua durant l’estació seca. Els corrents principals
LA LLENA ambiental 26/112

ISA pel POUM de Lliçà d’Amunt (Vallès Oriental) Memòria
tenen una orientació nord- sud derivada del marc estructural de la zona i el conjunt
de cursos d’aigua formen una xarxa fluvial dendrítica amb corrents de primer,
segon i tercer ordre com a màxim.
No es disposen de dades d’aforament dels cabals de circulació i avinguda dels
cursos d’aigua en el municipi de Lliçà d’Amunt, ni de zones properes, tot i així,
s’estima que els cabals de circulació del riu Tenes solen ser d’1-2 m 3 /s. Durant les
estacions humides (primavera i tardor) les pluges torrencials provoquen avingudes
en les que el cabal pot augmentar fins a centenars de m 3 /s (octubre de 1994).
Existeix un Projecte bàsic de recuperació mediambiental de l’entorn fluvial del riu
Tenes elaborat pel Consorci per a la Defensa de la Conca del Besòs que fa una
proposta d’actuacions per a la recuperació mediambiental del riu Tenes des de la
seva capçalera fins al seu desguàs al riu Besòs. Aquest projecte es subdivideix en
6 projectes d’àmbit general i 14 projectes d’intervenció en l'espai fluvial del riu
Tenes. Així mateix, i en el marc l’esmentat Projecte, el Consorci, amb
cofinançament de l’Agència Catalana de l’Aigua, ha realitzat el treballs de
recuperació d’un antic meandre del riu Tenes a Lliçà d’Amunt en què s’ha recuperat
un espai inundable d’1 Ha d’extensió, eliminant espècies al·lòctones i amb
replantació d’espècies autòctones.
Foto 1. El riu Tenes al seu pas a les proximitats del poble abans de creuar cap el camí de Merlès.
Bona part de les seves aigües procedeixen de EDAR aigües amunt.
LA LLENA ambiental 27/112

ISA pel POUM de Lliçà d’Amunt (Vallès Oriental) Memòria
2.1.6.b. Hidrogeologia
Segons la zonació d’Àrees Hidrogeològiques de Catalunya del Servei Geològic de
Catalunya [1992], ens situem a la conca hidrogràfica del Besòs a la unitat
hidrogeològica número 304, corresponent a l’Àrea de la depressió del Vallès que se
circumscriu al sector hidrogeològic tercer, és a dir, en les anomenades àrees
litorals. L’aqüífer inclòs en aquesta massa d’aigua és l’anomenat Aqüífer al·luvial
del riu Tenes amb el codi 3041A14.
El terme s’assigna a tres unitats:
Aqüífer Neogen (I-30 i I-20): dipòsits detrítics miopliocens
Ocupa gairebé tot el terme i la major part de la depressió del Vallès entre les
Serralades Litoral i Pre-Litoral. Es tracta d’un aqüífer multicapa, format
predominantment per materials lutítics amb intercalacions de capes
conglomeràtiques i gresoses, poc compactes i cimentades, que pertanyen als
sistemes de ventalls al·luvials mio-pliocens. En conjunt és un aqüífer de baixa
permeabilitat, amb uns cabals instantanis que oscil·len entre 1 i 5 l/s. La unitat es
complementa amb alguna fracció de la unitat I-20 que correspon a dipòsits detrítics
quaternaris.
Aqüífer al·luvial quaternari (A-10): dipòsits al·luvials
Ocupa l’estreta franja a banda i banda del riu Tenes. S’estén invariablement per tot
el municipi al llarg dels cursos fluvials, ja que correspon als materials al·luvials
sedimentats pels rius i rieres en moments d’avingudes. Litològicament està format,
bàsicament, per graves i sorres poc consolidades, que han estat sedimentats
formant les terrasses fluvials adjacents als cursos actuals. Segons el Pla Director
dels espais fluvials de la Conca del Besòs, l’aqüífer al·luvial és un aqüífer lliure d’un
gruix variable entre 5 i 20 m, amb una transmissivitat de 1100 m2/dia, que es
recarrega a través del mateix riu. L’al·luvial més desenvolupat correspon als
dipòsits del marge esquerra del Tenes.
2.1.6.c. Directiva Marc de l’Aigua
A finals de 2000 va ser aprovada i publicada, per part de la Comissió i el Parlament
Europeu, l’anomenada Directiva Marc de l’Aigua (2000/60/CE) (DOCE, 2000) (en
endavant DMA) transposada a l’ordenament jurídic estatal, el text refós de la Llei
d’aigües 1/2001 de 20 de juliol, per l’art. 129 de la Llei 62/2003 de 30 de desembre,
de mesures fiscals, administratives i de l’ordre social (BOE núm.313, de 31 de
desembre de 2003). Aquesta normativa europea intenta donar un marc d’actuació
comuna sobre la gestió de l’aigua a tots els estats membres. L’aigua deixa de ser
LA LLENA ambiental 28/112

ISA pel POUM de Lliçà d’Amunt (Vallès Oriental) Memòria
vista exclusivament com a recurs, i és contemplada com a element bàsic dels
ecosistemes hídrics i part fonamental per al sosteniment d’una bona qualitat
ambiental que, alhora, garanteix el recurs. En aquesta normativa els aspectes
biològics, i també els hidromorfològics, prenen rellevància en la diagnosi integrada
de la qualitat, juntament amb els ja tradicionalment usats indicadors fisicoquímics i
substàncies prioritàries o contaminats tòxics i persistents (alguns de nova inclusió).
El DMAH proposa la regulació de l’ús de l’aigua i dels espais associats a partir de la
capacitat que aquests tenen de suportar diferents tipus de pressions i impactes.
D’aquesta manera, es pretén promoure i garantir l’explotació i ús del medi de
manera responsable, racional i sostenible.
Segons el document IMPRESS de l’ACA, redactat dins el marc d’aplicació de la
Directiva Marc, s’observen els següents aspectes:
Taula 6. Caracterització de pressions i impactes de cursos fluvials que transcorren per Lliçà d’A.
Massa d’aigua superficial Estat Pressió total Impacte Risc d’incompliment
ecològic
total DMA
Riu Tenes des de l'EDAR de
Santa Eulàlia de Ronçana fins
a l'inici del tram endegat (*)
Mediocre Mitjana (1,81) Baix Baix
Riu Tenes des de l'inici del Dolent
tram endegat fins al Besòs,
inclosa la riera Seca
Alta (4,6) Elevat Elevat
(*) Nota: A l’extrem nord del terme s’inclou un petit tram de la massa d’aigua anterior donat que la
EDAR de Santa Eulàlia de Ronçana es troba al TM de Lliçà d’Amunt.
Font: Document IMPRESS, Agència Catalana de l’Aigua.
Taula 7. Caracterització de pressions i impactes de les masses d’aigua subterrànies a Lliçà
d’Amunt.
Massa d’aigua Impacte sobre Impacte sobre Vulnerabilitat Risc incompliment
subterrània
l’estat químic l’estat quantitatiu
DMA
16. Al·luvials del Vallès Sense dades* Baix Alta Sí
(*) Nota: Tot i no disposar d'una extensa base de dades es coneix l'impacte d'activitats industrials.
Font: Document IMPRESS, Agència Catalana de l’Aigua.
Aquesta massa d’aigua li correspon una vulnerabilitat alta donat que es poc
profunda i es troba connectada amb les aigües superficials.
Així, qualsevol actuació que pugui afectar als cursos d’aigua superficials i a les
masses d’aigua, haurà d’adoptar mesures per a millorar aquest nivell (i
especialment no empitjorar-lo), i així assolir el bon Estat Ecològic abans del 22 de
desembre de 2015. En tot cas, com a consideració general, cal que les actuacions
siguin compatibles amb els “Criteris d’intervenció en espais fluvials.” (Agència
Catalana de l’Aigua. Gener 2002).
LA LLENA ambiental 29/112

ISA pel POUM de Lliçà d’Amunt (Vallès Oriental) Memòria
Figura 6. Masses d’aigua subterrànies.
Font: Document IMPRESS, Agència Catalana de l’Aigua.
2.2. Biodiversitat i connectivitat ecològica
2.2.1. Hàbitats i vegetació
La vegetació potencial de Lliçà d’Amunt, tret de les ribes fluvials, correspon a l’alzinar
mediterrani litoral, però actualment aquesta espècie difícilment arriba a formar boscos
monoespecífics, i sovint constitueixen boscos mixtes amb els pins, amb diferents
graus de dominància d’una o altra espècie. Així, les espècies d’arbres predominants
al municipi són actualment el pi blanc (Pinus halepensis) i el pi pinyoner (Pinus pinea),
i les alzines, amb els boscos de pins assoleixen el 16% de la superfície del terme 6 .
Taula 8. Hàbitats de Catalunya presents al municipi de Lliçà d’Amunt.
Tipus d’hàbitat
Superfície
(ha)
% del
total
Boscos mixts d’alzina (Quercus ilex) i pins (Pinus spp.) 212,04 9,45
Boscos mixts d’alzina (Quercus ilex) i roures (Q. faginea, Q. x cerrioides, Q.
pubescens), de terra baixa i de l’estatge submontà
3,00 0,13
Conreus abandonats 55,22 2,46
Conreus herbacis extensius de secà 818,53 36,46
6 En base a Auditoria ambiental de Lliçà d’Amunt (Diputació de Barcelona), Agenda 21 de Lliçà
d’Amunt i Ambientalització del PGOU de Lliçà d’Amunt (ERF).
LA LLENA ambiental 30/112

ISA pel POUM de Lliçà d’Amunt (Vallès Oriental) Memòria
Tipus d’hàbitat
Fenassars (prats de Brachypodium phoenicoides), amb Euphorbia serrata,
Galium lucidum,... xeromesòfils, de sòls profunds de terra baixa i de la baixa
muntanya mediterrània
Llits i marges de rius, o vores d’embassaments, sense vegetació llenyosa
densa
Màquies amb barreja d’alzina (Quercus ilex) i roures (Quercus spp.), de les
terres mediterrànies
Superfície
(ha)
LA LLENA ambiental 31/112
% del
total
25,55 1,14
9,40 0,42
2,78 0,12
Pedreres, explotacions d’àrids i runam 5,02 0,22
Pinedes de pi blanc (Pinus halepensis) amb sotabosc de màquies o
garrigues
323,04 14,39
Pinedes de pi blanc (Pinus halepensis), amb sotabosc de brolles silicícoles,
de terra baixa
2,89 0,13
Pinedes de pi pinyer (Pinus pinea), sovint amb sotabosc de brolles o de
bosquines acidòfiles, de la terra baixa catalana
32,96 1,47
Plantacions de pollancres (Populus spp.), plàtans (Platanus x hispanica) i
altres planifolis de sòls humits
23,10 1,03
Prats sabanoides d’albellatge (Hyparrhenia hirta), de vessants solells de les
contrades marítimes
6,62 0,29
Àrees revegetades: mines a cel obert, pistes d’esquí, ... 2,97 0,13
Àrees urbanes i industrials, inclosa la vegetació ruderal associada 126,63 5,64
Àrees urbanitzades, amb claps importants de vegetació natural 595,18 26,51
TOTAL
Font: DMAH.
2.244,95 100
Cal fer notar que les tipologies d’hàbitats més esteses són aquelles humanitzades,
com els conreus de secà i les zones urbanes. Tot i que aquestes àrees tenen un grau
de naturalitat baix, disposen d’una vegetació i una fauna associada amb un cert valor.
En aquest sentit, en les zones agrícoles s’observa vegetació ruderal associada als
marges de camins i finques on es desenvolupen nombroses espècies herbàcies com
la malva (Malva sylvestris), les roselles (Papaver rhoeas),...
Altres espècies arbòries apareixen menys sovint, com el roure martinenc (Quercus
humilis), l’om (Ulmus minor) o l’avellaner (Corylus avellana). També es troben
exemplars seminaturalitzats o subespontanis de lledoner (Celtis australis), figuera
(Ficus carica), falsa acàcia (Robinia pseudoacacia), ailant (Ailanthus altissima), xiprer
(Cupressus sempervirens), entre d’altres.
Pel que fa a l’estrat arbustiu, les comunitats vegetals més característiques són els
matolls, les brolles, les garrigues i les bardisses amb garric (Quercus coccifera), i
càdec (Juniperus oxycedrus). Entre la vegetació herbàcia predominen les espècies
ruderals i nitròfiles, característiques d’ambients força antropitzats, com erms i marges
de camí.
Destaca la vegetació de ribera, grup en què cal esmentar els pollancres (Populus
nigra), àlbers (Populus alba), salzes (Salix alba), algun vern (Alnus glutinosa), oms
(Ulmus minor), freixes de fulla petita (Fraxinus angustifolia), bogues (Typha

ISA pel POUM de Lliçà d’Amunt (Vallès Oriental) Memòria
angustifolia), canyissos (Phragmites australis), joncs (Juncus sp.) i saücs (Sambucus
nigra). La vegetació de ribera està representada per plantacions de pollancres no
autòctons, com les carolines i els plataners.
A partir dels estudis realitzats pel Consorci per a la Defensa de la Conca del Besòs,
es valora que la qualitat del bosc de ribera es troba en estat acceptable, malgrat
l’existència de trams degradats. Aquesta valoració es fonamenta en:
- Pel que fa a l’avifauna, el grau de biodiversitat és relativament alt (unes 40
espècies paludícoles citades al tram mitjà del Tenes, de l’ordre del 50% de les
trobades a la conca del Besòs).
- En relació a la fauna macroinvertebrada i piscícola la situació no és tan favorable:
predominen les espècies tolerants a ambients poc o molt alterats i resistents a un
cert grau de contaminació (eutròfia inclosa). En el cas dels peixos aquesta
circumstància es concreta per la presència de poques espècies, i bàsicament
al·lòctones.
A continuació es presenta l’índex de qualitat de la vegetació que ens donen idea de
l’estat en que es troba el bosc de ribera (es distingeixen 5 classes).
Taula 9. Índex de l’estat ecològic de la vegetació.
Tram de riu Vegetació Estat del riu
Alt
Plantacions, comunitats d’espècies al·lòctones i herbeis higròfils
3
amb regeneració.
Baix
Plantacions, comunitats d’espècies al·lòctones i herbeis higròfils
3
amb regeneració.
Font: Estudi de la biodiversitat a la Conca del Besòs.
Al tram alt, al pas per Lliçà d’Amunt hi ha fragments de bosc de ribera i canyissars,
mentre que al tram baix és ocupat primordialment per plantacions i extensions de
bosc de ribera degradat, que té dificultats per a la seva regeneració a causa de
l’activitat de pastura.
2.2.2. Arbres i arbredes monumentals i d’interès en sòl no urbanitzable
Segons informació de la Subdirecció General de Boscos i Gestió de la Biodiversitat
(secció de Protecció i Foment de Fauna i Flora) del DMAH, al TM de Lliçà d’Amunt
no s’hi troba cap arbre o arbreda monumental o d’interès declarat per l'Ordre de 8
de febrer de 1990, segons la que es declaren arbres i arbredes monumentals i es
dóna publicitat a l'inventari dels arbres i les arbredes d’interès comarcal i local.
Cal dir tanmateix que es troben dispersos arreu del terme, altres arbres de certa
entitat, notorietat i valor paisatgístic i amb llur importància i singularitat, sovint a la
LA LLENA ambiental 32/112

ISA pel POUM de Lliçà d’Amunt (Vallès Oriental) Memòria
vora de les masies, com els plataners de Can Feu. En aquest sentit, es proposa
recollir els més notables en el Catàleg de béns del POUM.
2.2.3. Fauna
La transformació en els usos del sòl i, especialment, l’activitat agrícola condicionen
les espècies faunístiques que es poden localitzar en un indret determinat. Així, en
funció del tipus de vegetació i usos que es donin en el territori, es podrà trobar un
tipus de fauna diferenciat, donant lloc a una certa diversitat.
A grans trets, la fauna de Lliçà d’Amunt es troba associada a les grans masses
forestals, siguin pinedes o alzinars, zones urbanitzades –que representen un elevat
percentatge de la superfície del terme i on una gran part d’aquestes zones
urbanitzades són de baixa densitat, amb jardins i espais oberts–, zones agrícoles i
fluvials.
2.2.4. Espais naturals i figures de protecció i/o gestió
A Lliçà d’Amunt no s’hi troba cap espai del PEIN ni de la xarxa Natura 2000 ni cap
altre espai declarat on el seu ús i gestió es trobi enfocat en la conservació dels
valors naturals.
Cal destacar però, que segons un anunci del DMAH pel qual posava a informació
pública el Projecte de decret de modificació del Decret 328/1992, de 14 de
desembre, pel qual s’aprova el Pla d’espais d’interès natural va entrar en procés la
declaració com a espai del PEIN de Catalunya la zona de Gallecs, una part del qual
s’incloïa el terme de Lliçà d’Amunt. En aquesta primera versió, s’incloïa en l’espai a
protegir la zona ubicada entre les urbanitzacions de Can Rovira, Palaudalba i Can
Salgot, a l’extrem sud-oest del terme, uns terrenys on s’alternen aquestes
urbanitzacions amb planes agrícoles de secà i zones boscoses amb predomini de
pi blanc. Tanmateix en l’aprovació definitiva de la inclusió de l’espai al PEIN,
mitjançant el Decret 156/2009, de 20 d’octubre, de modificació del Decret
328/1992, de 14 de desembre, pel qual s’aprova el Pla d’espais d’interès natural,
consistent en la inclusió de l’espai de Gallecs, la banda de Lliçà d’Amunt no s’ha
inclòs.
L’espai de Gallecs està format per mosaic agroforestal on predominen conreus de
cereals i boscos d’alzines i pins, presència de roures a la part nord, com la zona
que es troba en el terme de Lliçà d’Amunt. L’altre gran grup de vegetació s’associa
als cursos fluvials, on es conserven restes de vegetació de ribera en trams de les
rieres de Caldes, Caganell, Marlans, Gallecs i Seca. Destaca per ser un dels únics
LA LLENA ambiental 33/112

ISA pel POUM de Lliçà d’Amunt (Vallès Oriental) Memòria
llocs del Vallès on s’han citat espècies estèpiques com sisó (Tetrax tetrax) i
calàndria (Melanocorhypha calandra).
Figura 7. Delimitació del EIN Gallecs en la modificació del PEIN aprovada definitivament.
Font: DMAH.
La proposta aprovada definitivament comprèn una superfície de 698,91 ha,
integrada per terrenys de sis municipis diferents dels quals Mollet del Vallès és el
que n’hi aporta més, amb més del 60%.
2.2.5. Hàbitats d’interès comunitari
Dins el TM es localitzen diverses comunitats vegetals classificades com a hàbitat
d’interès comunitari (HIC) segons la Directiva 97/62/CE entre les que destaquen les
Vernedes i altres boscos de ribera afins (Alno-Padion) (91E0) ubicades al voltant
del riu Tenes, a la zona nord del terme, allí on les plantacions de pollancres no han
desplaçat la vegetació de ribera natural.
Taula 10. Hàbitats d’Interès Comunitari dins del TM de Lliçà d’Amunt.
Codi Nom HIC
Superfície
(ha)
% respecte
municipi
92A0 Alberedes, salzedes i altres boscos de ribera 9,13 0,41
9340 Alzinars i carrascars 321,28 14,31
9540 Pinedes mediterrànies 351,75 15,67
91E0 Vernedes i altres boscos de ribera afins (Alno-Padion) 16,10 0,72
Total 698,26 31,10
Nota: en negreta, prioritaris.
Font: DMAH.
LA LLENA ambiental 34/112

ISA pel POUM de Lliçà d’Amunt (Vallès Oriental) Memòria
La resta de les formacions classificades com a hàbitats d’interès comunitari
corresponen a zones boscoses que es mantenen al municipi, especialment alzinar i
pinedes ubicats a la zona nord, actualment encaixats entre urbanitzacions i unes
poques parcel·les agrícoles. Tot i la important urbanització del municipi, resta una
superfície forestal important com a hàbitat d’interès comunitari, ocupant més del 30
% del terme.
2.2.6. Connectors ecològics
Actualment no es disposa de cap figura supramunicipal que determini, classifiqui i
delimiti els connectors ecològics del Vallès i la zona de Lliçà d’Amunt, de manera
que la seva definició per part del nou POUM es realitza a partir del treball de camp i
dels estudis previs de què es disposen com l’Ambientalització del PGOU de Lliçà
d’Amunt, realitzada per l’Estudi Ramon Folch (ERF) l’any 2001. Aquest informe
detecta tres grans corredors ecològics que transcorren pel municipi:
- Riu Tenes i la vall agrícola que es desenvolupa al seu voltant amb un eix N–S.
Aquesta zona fluvial i agrícola connecta la zona de la serralada Prelitoral, de
l’àrea de Centelles amb la serralada Litoral i la zona PEIN i Natura 2000 de la
Conreria, Sant Mateu i Céllecs. El manteniment de la zona agrícola ofereix
una important àrea d’alimentació per a moltes espècies, alhora que el
manteniment d’un bon estat fluvial permetria la supervivència de les espècies
pròpies del riu i facilitaria el transport d’aquelles que usen els cursos fluvials
com a punt de suport per desplaçar-se i obtenir aigua. Cal destacar que
aquest corredor es veu gairebé inutilitzat en l’àrea de Montmeló i Mollet del
Vallès, per l’alta densitat urbana i les infraestructures que el fragmenten.
- La riera Seca i el mosaic agroforestal entre Caldes- Serralada Prelitoral i
Gallecs- Serralada Litoral d’eix N-S. Aquest corredor permet la
intercomunicabilitat de Gallecs amb la serralada Prelitoral mitjançant el bosc
de Can Rovira, tot i la fragmentació a què el sotmet l’alta densitat
d’urbanitzacions. Aquest corredor és format per un mosaic agroforestal amb la
presència del curs fluvial de la riera Seca, que li confereix alta diversitat
d’ambients, facilitant la connexió i refugi d’espècies. Val a dir que, tot i la
presència de Gallecs al sud del connector, aquest es troba amb les mateixes
dificultats que l’anterior en la zona de Mollet del Vallès, on la connexió amb la
serralada Litoral i el PEIN de la Conreria- Sant Mateu- Céllecs es veu dificultat
per l’alta densitat d’infraestructures i zones urbanitzades. En aquest sentit, cal
LA LLENA ambiental 35/112

ISA pel POUM de Lliçà d’Amunt (Vallès Oriental) Memòria
destacar el coll d’ampolla que pateix el corredor entre les urbanitzacions de
can Rovira i can Roure i Palaudalba i can Lledó, on es donen dos
constriccions de l’espai no urbanitzat, essent dos punts febles en el corredor.
Figura 8. Proposta d’espais lliures del PTPRM en la fase d’aprovació inicial.
LA LLENA ambiental 36/112

ISA pel POUM de Lliçà d’Amunt (Vallès Oriental) Memòria
- Espai agrícola i forestal ubicat entre les urbanitzacions nord del municipi, per
sota de la carretera C-1415, i el nucli de Lliçà d’Amunt i la resta
d’urbanitzacions d’eix O-E. Aquesta zona preeminentment agrícola permet
unir els anteriors corredors i dóna continuïtat a la zona agrícola de Sabadell-
Sentmenat. Aquest corredor segueix en gran part el torrent de can Bosc o
riera de Merdans, el qual no pot ser considerat un connector N-S ja que en
entrar al terme de Lliçà de Vall transcorre per diverses urbanitzacions.
Foto 2. Plans per sota Cal Xicota, a l’entrada al municipi per Granollers.
LA LLENA ambiental 37/112

ISA pel POUM de Lliçà d’Amunt (Vallès Oriental) Memòria
2.3. Medi socioeconòmic
2.3.1. Població
Les dades demogràfiques corresponents al municipi de Lliçà d’Amunt, segons els
censos de població revelen un augment moderat, però continuat, de la població
censada, des d’inicis de segle fins al cens de 1981. A partir d’aquesta data es
produeix un important increment, que quasi dobla la població entre 1981 i 1991
(passant de 2.622 a 5.370 habitants) i, de nou, entre 1991 i 2001 (passant de 5.370
a 10.629 habitants). El creixement continua fins avui: a data de 2007, la població
registrada és de 13.491 habitants.
Podem doncs dividir el creixement demogràfic de Lliçà d’Amunt al llarg del segle
XX en dos períodes diferenciats: el primer amb una població estabilitzada entorn
del miler d’habitants, fins als anys seixanta; el segon, amb un creixement
inicialment moderat (1960-1981) i després accelerat (1981-2001), amb taxes
d’increment intercensals de 3,70 i 6,02 en 1960-1970 i 1970-1981, i de 10,48 i 9,12
en 1981-1991 i 1991-2001, respectivament.
Cal senyalar que estem parlant sempre de dades corresponents als habitants
censats, el que no inclou els habitants temporers o en segones residències, quan
aquests no han estat censats en tant que residents permanents.
Taula 11. Població censal i taxa d’increment intercensal mig de Lliçà d’Amunt.
Any 1900 1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1991 2001
Població 966 988 1.045 1.126 1.232 1.212 1.151 1.577 2.622 5.370 10.269
Increment 22 57 81 106 -20 -61 426 1.045 2.748 4.899
Taxa 0,23 0,58 0,78 0,94 -0,16 -0,50 3,70 6,02 10,48 9,12
Font: INE. Censos de población y vivienda.
L’evolució dels darrers anys, en els que es produeixen els augments de població
resident més significatius, presenta increments de entre 272 i 630 nous habitants
per any. Entre els anys 2000 i 2003 els increments són superiors als 600 habitants
anuals. Aquest ritme descendeix només lleugerament fins a 2007.
Taula 12. Evolució de la població 1998-2007.
Any Total Increment Taxa
1990 4.963 -- --
1991 5.417 454 9,15
1992 5.797 380 7,01
1993 6.427 630 10,87
1994 7.001 574 8,93
1995 7.273 272 3,89
1996 7.668 395 5,43
1998 8.530
1999 8.995 465 5,45
LA LLENA ambiental 38/112

ISA pel POUM de Lliçà d’Amunt (Vallès Oriental) Memòria
Any Total Increment Taxa
2000 9.595 600 6,67
2001 10.209 614 6,40
2002 10.821 612 5,99
2003 11.435 614 5,67
2004 12.009 574 5,02
2005 12.439 430 3,58
2006 12.938 499 4,01
2007 13.491 553 4,27
2008 13.809 318 2,36
2009 14.143 334 2,42
Nota: No consta el padró municipal de 1997.
Font: IDESCAT.
En resum, així doncs, la característica més destacada d’aquesta evolució és
l’augment continuat de la població resident, amb un episodi especialment
significatiu de creixement accelerat, que abasta els darrers decennis, i que es
degut en gran part a la conversió de segona a primera residència en les
urbanitzacions.
En aquest sentit cal tenir en compte les dades del moviment natural de la població,
que ens revelen la presència d’un creixement vegetatiu relativament escàs en
relació al creixement total experimentat al llarg dels darrers cinc anys. Així, quasi
tot el creixement recent es deu a l’arribada de nous residents i l’empadronament de
residents d’antigues segones residències.
Taula 13. Moviment natural de la població (2002-2006).
Any 2002 2006
Naixements 148 188
Defuncions 80 67
Creixement vegetatiu 68 121
Matrimonis 52 50
Taxa bruta de natalitat 13,3 14,2
Taxa bruta de mortalitat 7,2 5,1
Taxa bruta de nupcialitat 4,7 3,8
Font: INE. Caja España.
Aquestes dades permeten preestablir un model en el comportament de la evolució
de la població resident, que presumiblement mantindrà encara per un temps la
tendència a l’increment, en tant que encara resten molts habitatges de segona
residència i moltes parcel.les desocupades. També és necessari considerar amb
profunditat altres factors, com l’estructura interna de la població segons sexe i edat,
l’estructura segons categories socioeconòmiqes, l’evolució de la població amb
segona residència i demés elements com ara la piràmide d’edats: la que correspon
al padró municipal de 2007 mostra la importància del fragment de població situat
entre els 29 i 49 anys; la franja intermèdia, que correspon a l’edat madura (20-64
anys) suposa un 33,00% (homes) i un 31,30% (dones) de la població.
LA LLENA ambiental 39/112

ISA pel POUM de Lliçà d’Amunt (Vallès Oriental) Memòria
Així, es tracta d’una piràmide d’edats amb un important gruix en l’interval de
població madura (especialment de 29-49 anys), i un altre, encara que menor, en la
població infantil (especialment en els nens de fins a 9 anys), el que revela la forta
presència de nuclis familiars composats per parelles de mitja edat amb nens, que
confirma la tendència de creixement.
Font: Caja España.
2.3.2. Usos del sòl
Figura 9. Estructura de la població per sexe i edats (2007).
El municipi presenta tres zones diferenciades i deslligades entre si: zones amb
vegetació natural, formades majoritàriament per boscos de pins i alzines; àrees
agrícoles, la major superfície de les quals es situa a la vall del Tenes; i zones
urbanitzades.
Taula 14. Usos del sòl (2002).
Usos del sòl Superfície (ha) % del total
Formacions boscoses 576,72 25,69
Formacions arbustives i herbàcies 32,17 1,43
Llits i marges de rius sense vegetació llenyosa densa 9,40 0,42
Plantacions de pollancres, plàtans i altres planifolis de sòls humits 23,10 1,03
Conreus abandonats 55,22 2,46
Conreus herbacis de secà 818,53 36,46
Pedreres, explotacions d’àrids i runam 5,02 0,22
Àrees revegetades 2,97 0,13
Àrees urbanes i industrials, inclosa la vegetació ruderal associada 126,63 5,64
Àrees urbanitzades, amb claps importants de vegetació natural 595,18 26,51
TOTAL 2.244,95 100,00
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades del DMAH.
LA LLENA ambiental 40/112

ISA pel POUM de Lliçà d’Amunt (Vallès Oriental) Memòria
Cal destacar, la superfície que ocupen les zones urbanes del municipi, en total un
32,15%, la major part d’elles formades per urbanitzacions de baixa densitat i
disperses, escampant una gran taca urbanitzada de caràcter transformador.
Val a dir que els conreus de secà ocupen la major superfície, un 36%, agrupats
majoritàriament a la vall del riu Tenes i la banda central, tot i que també se’n troben
clapes entre els boscos i les urbanitzacions de l’extrem oest.
2.3.3. Ocupació de sòl
Igual que d’altres municipis de la vall del Tenes, en el decurs de la història, la
configuració orogràfica de la vall va determinar inicialment el model d’assentament de
la població, en forma de nuclis dispersos (masies) que, abans de l’eclosió
urbanitzadora, triaven bàsicament les planes aptes pels conreus.
En les darreres dècades, la dinàmica urbanística del municipi ha estat determinada
bàsicament per l’ocupació extensiva de sòls no urbanitzats al llarg dels anys 60 i 70.
El desenvolupament de les “urbanitzacions”, iniciat a mitjans dels anys seixanta, va
ocupar extensivament els terrenys menys aptes per al conreu. El model resultant
d’aquest procés es caracteritza per un alt grau d’ocupació, que s’estén de forma
intermitent, una baixa densitat de població i que requereix una important xarxa viària i
de serveis urbans. Representa un exemple paradigmàtic de l'impacte que provoca la
urbanització difosa.
Així, l’afecció física de les “urbanitzacions”, es va sumar a la xarxa de carreteres,
existents i en projecte, determinant l’extensió i forma de la superfície urbanitzada que
trobem actualment i que com hem dit anteriorment va reconèixer el planejament
vigent. L’extensió que ha arribat a tenir el sòl urbà, de 721,36 Ha sobre un total de
2.261,62 (el 31,9% del municipi) i l’absència de factors essencials per a generar una
estructura urbana amb un nivell de qualitat acceptable malgrat el temps transcorregut,
condicionen l’enfocament dels anàlisis territorials.
Com s’aprecia en el mapa d’usos del sòl, les urbanitzacions en el municipi s’estenen
per tot el ponent, formant un nexe de continuïtat amb els assentaments homònims
dels municipis veïns, especialment els de Palau de Plegamans a través dels quals es
connecten amb el sistema territorial de la Riera de Caldes.
La tendència a l’ocupació i colmatació progressiva del sòl en el conjunt de la regió
metropolitana –pel preu de l’habitatge, la dispersió en la localització dels llocs de
treball, la implantació de sistemes de transport que fomenten la mobilitat individual, . –
ha desencadenat un procés accelerat de creixement demogràfic en bona part de
LA LLENA ambiental 41/112

ISA pel POUM de Lliçà d’Amunt (Vallès Oriental) Memòria
municipis del Vallès Oriental que, des del punt de vista quantitatiu, varia en funció de
la concreta ubicació respecte la ciutat de Barcelona.
Concretament, a Lliçà d'Amunt, des de fa poc més de deu anys, es manifesta una
tendència a l’assentament de nous veïns que adopten la primera residència. Aquest
creixement s’ha recolzat per una banda en la via de la reconversió en residències
permanents d’antics “xalets” d’estiueig de les urbanitzacions i, per l'altre, en un procés
complementari de construcció de promocions immobiliàries, amb tendència a exhaurir
el potencial de sòl.
Així, els barris de les urbanitzacions apleguen, com més va, una proporció més alta
de la població. Així a l’any 1996, el nucli urbà representava el 25,1% de la població
total, mentre que a l’any 2008 representa el 18,4%. En resum, l’ocupació residencial
del municipi presenta els següents trets:
- L’ocupació residencial del sòl que observem actualment al municipi va ser definida
fonamentalment pel fenomen de les “urbanitzacions” dels anys 60 i 70.
- L’estructura del sòl residencial, en no comptar amb una jerarquització prèvia prou
potent, s’ha desenvolupat en gran nombre d’unitats, en general més petites que
les dels municipis veïns que ocupen posicions més cèntriques dins del sistema
metropolità.
- El nucli urbà ocupa aproximadament un 1% de la superfície municipal i compta, a
l’any 2008, amb el 18,4% de la població. El seu pes poblacional es redueix atès el
creixement de la resta de barris.
Taula 15. Distribució de la població per entitats singulars (2008).
Entitats Singulars Valors absoluts Valors en %
Nucli urbà 2.612 18,37
Ca l'Artigues 2.239 15,75
Ca l'Esteper 1.009 7,10
Pineda del Vallès, la 835 5,87
Can Farell 700 4,92
Can Lledó 321 2,26
Can Costa 140 0,98
Can Rovira 1.545 10,87
Can Salgot 2.055 14,46
Mas Bo 529 3,72
Palaudalba (1) 785 5,52
Pineda Feu i el Pinar (2) 636 4,47
Can Xicota 392 2,76
Veïnats (3) 417 2,93
Total 14.215 100
(1) Inclou Can Roure i Palaudalba.
(2) Inclou El Pinar, Pineda Feu i La Cruïlla.
LA LLENA ambiental 42/112

ISA pel POUM de Lliçà d’Amunt (Vallès Oriental) Memòria
(3) Inclou Can Peret Manent, veïnat de Palaudàries, veïnat de la Serra i Barri Ballestà,
Veïnat de Migdia (Can Franquesa, Les Oliveres i disseminats), Veïnat de Santa Justa,
Can Merlès, el Raval d'en Xicota.
Font: Agenda 21.
Foto 3. Panoràmica del nucli de Can Artigues amb assentaments en baixa densitat en zones de
pendent superior al 20%.
Taula 16. Superfícies de sòl actuals segons les NNSS en vigor.
Sòl Superfície (Ha) %
Urbà 721,36 32,35
Urbanitzable 137,07 6,15
No urbanitzable 1371,57 61,51
Total 2230 100,01
Font: Memòria de la informació.
Sòl urbà industrial
La zona industrial presenta una gran dispersió i en conjunt, ocupa una superfície de
98,61 ha, un 4,4% del terme. Es distingeixen 3 zones industrials en sòl urbà; així
com, 4 localitzacions individuals d’indústries, entre les que cal distingir-ne dues en
sòl urbà (Figueras i Agrovic) i dues en sòl no urbanitzable (Bosch i Biokit),
contemplades pel planejament vigent.
Taula 17. Localització actual del sòl industrial a Lliçà d’Amunt segons planejament vigent.
Localització Superfície (Ha) % % sobre el TM
Polígon Industrial Molí d'en Fonolleda (*) 23,67 24,03 1,05
Polígon Industrial Tenes 10,06 10,21 0,45
Zona Autovia l'Ametlla (C-17) 4,57 4,64 0,20
Figueras SL 1,97 2,00 0,09
Bosch 6,21 6,30 0,28
Biokit 2,03 2,06 0,09
Mango 50 50,76 2,23
Sòl d’ús industrial 98,51 100,00 4,39
(*) Agrupa: P.I. Molí d'en Fonolleda (16,89 ha), Expogrup (4,45) i zona carrer Indústria (2,33).
Font: pròpia, a partir d’informació de l’Ajuntament.
Sòl no urbanitzable
El Pla General d’Ordenació Municipal (PGOM) de 1991 va considerar una superfície
de 1.403,19 ha com a sòl no urbanitzable, el 62% de la superfície del municipi. En
aquesta classificació es van distingir les següents unitats:
LA LLENA ambiental 43/112

ISA pel POUM de Lliçà d’Amunt (Vallès Oriental) Memòria
Taula 18. Distribució del sòl no urbanitzable de Lliçà d’Amunt (2003).
Sòl No Urbanitzable i Sistemes Superfície (ha) (%)
Protecció agrícola. Subzona 17a 254,63 18,1
Protecció agrícola. Subzona 17b 347,21 24,7
Espai protegit. Subzona 18a 569,27 40,6
Espai protegit. Subzona 18b 90,06 6,4
Zona Protecció i Servitud 25,84 1,8
Zona Veïnats Rurals 10,87 0,8
Zona d’activitats en el Camp 19,13 1,4
Equipaments col·lectius 6,45 0,5
Sistema viari 79,73 5,7
Total 1403,19 100,0
Font: Agenda 21.
Una part important del sòl no urbanitzable pateix, directament o indirecta, una forta
pressió d’activitats periurbanes (benzineres, magatzems de materials a l’aire lliure,
etc.) sobretot a la vora de les vies de comunicació.
Les zones pròpiament agrícoles del municipi es concentren a les planes i terrasses
de la vall del riu Tenes i al sector del Torrent de Can Bosc, ocupant a les darreries
de la passada dècada una proporció rellevant de la superfície del terme. Els
conreus de secà són l’activitat fonamental, essent residuals el conreu de regadiu i
de fruiters en àrees i sempre properes al riu.
L’Ajuntament defineix els següents elements d’interès ecològic i naturalístic, que es
conformen a partir d’entorns agraris, forestals i fluvials:
- masses forestals de la vall de Palaudàries i torrent de Can Pa-i-aigua.
- Torrent de Can Bosc, a l'entorn del qual s’estructuren paisatges agrícoles de secà i
retalls de bosc.
- plana agrícola i fluvial del riu Tenes.
- entorn de la Bassa del "Pardaler" al Pla de la Torre.
En aquest context, el bosc d’aciculifolis, boscos mixtes de pins i alzines,
constitueixen el principal patrimoni natural del municipi junt a l’espai del riu Tenes.
El Bosc de Palaudàries, amb més de 200 Ha de superfície i situat en l'eix de
connexió Palaudàries- Gallecs, constitueix la principal massa forestal.
En el conjunt del municipi destaquen igualment com a espais lliures el Torrent de
Can Bosc i el Pla de la Torre, de característiques agroforestals i de plana agrícola,
respectivament, que actuen de nexe entre les masses boscoses de ponent i la vall
del riu Tenes.
Cal esmentar igualment els espais fragmentats a l'entorn de les conques menors de
torrents i rieres a la part de ponent del municipi, normalment qualificats com a
sistema d’espais lliures cedits per les urbanitzacions.
LA LLENA ambiental 44/112

ISA pel POUM de Lliçà d’Amunt (Vallès Oriental) Memòria
2.3.4. Habitatge
D’acord als darrers censos de població i habitatge, el nombre d’habitatges existents
al municipi de Lliçà d’Amunt l’any 2001 era de 5.820 habitatges, el que significa un
espectacular augment de 3.349 habitatges en el període 1981-2001, és a dir un
135,5% sobre el nombre d’habitatges comptabilitzat en l’any 1981.
D’aquests 5.820 habitatges, el 58,4%, és a dir, quasi dos terços, correspon a
habitatges principals (3.398) i el restant 41,6%, a no principals (2.422), entre els
quals 2.278 habitatges secundaris i 143 buits.
Pot observar-se l’augment progressiu d’habitatges principals entre 1981 i 2001 (que
passen de 701, el 1981, a 1.556 el 1991 i a 3.398 el 2001, amb un augment de
2.697), mentre que els secundaris en el mateix període augmenten en menor grau,
de 1.676 a 2.175 i a 2.278, amb un augment de 602 habitatges. Els habitatges
buits, per la seva banda, passen de 94 a 59 i a 143 en el període.
Taula 19. Nombre total d’habitatges (1981-2001).
Cens
Principals
Convencionals Secundaris
No principals
Buits Altres Total
Total
1981 701 1.676 94 0 1.770 2.471
1991 1.556 2.175 59 3 2.237 3.793
2001 3.398 2.278 143 1 2.422 5.820
1981-2001
Font: IDESCAT.
2.697 602 49 1 652 3.349
Aquestes xifres són indicatives de l’augment constant de la primera residència i de
l’estancament de la construcció d’habitatges no principals.
D’acord amb aquestes dades, l’índex NMO municipal a l’any 2001 (nivell
d’ocupació mitjà dels habitatges) seria aproximadament de 3,02 habitants per
habitatge (10.269 habitants per 3.398 habitatges principals).
Atenent ara als edificis destinats principalment a habitatge, sobre els 5.355 edificis
existents segons el cens d’habitatge de 2001, un 92,7% correspon a edificis
d’habitatges unifamiliars, i únicament es comptabilitzen 299 edificis d’habitatges
plurifamiliars i 92 d’altres usos. Aquesta dominància quasi absoluta dels edificis
unifamiliars, ha caracteritzat el municipi des de l’aparició de les primeres
urbanitzacions de segona residència.
En resum Lliçà d’Amunt és un municipi on predominen les edificacions destinades
a ús unifamiliar, amb independència de que algunes d’elles, especialment en el
nucli urbà, alberguin altres usos secundaris. Sobre el total de 5.820 habitatges,
tindríem 4.964 situats en edificis unifamiliars i els restants 856 habitatges en edificis
plurifamiliars. Per tant, la població que habita en aquesta darrera categoria
LA LLENA ambiental 45/112

ISA pel POUM de Lliçà d’Amunt (Vallès Oriental) Memòria
d’edificis suposa una ocupació promig de només 2,86 habitatges per edifici
plurifamiliar.
2.3.5. Activitat econòmica
Taula 20. Tipus d’edificis segons cens 2001.
Tipus d’edifici Nombre %
Edificis d’habitatges unifamiliars 4.964 92,70
Edificis d’habitatges plurifamiliars 299 5,58
Edificis d’altres usos 92 1,72
Total 5.355 100,00
Font: INE.
Lliçà d’Amunt havia estat tradicionalment un municipi agrícola. Aquest sector
encara hi és present, malgrat la davallada en els darrers decennis. El seu pes en el
conjunt de l’economia local és avui menor, especialment pel que fa a la superfície
conreada de regadiu i al nombre d’explotacions. Les dades disponibles, per al
període 1982-99 indiquen que la superfície de terres llaurades ha passat de les 748
hectàrees a l’any 1982, a 660 de l’any 1999. Per altre costat, s’observa una
disminució notable la superfície de terrenys forestals, en passar de 525 Ha en 1982
a només 184 Ha en 1999, per raó de la progressiva ocupació de sòl forestal per les
urbanitzacions de segona residència. En termes generals, la superfície de sòl
destinada a terres llaurades, terreny forestal, pastures permanents i altres no
edificats, ha passat d’un 59,6% al 1982 al 39,1% al 1999.
Taula 21. Superfície agrària (en Ha).
1982 1999
Terres llaurades 748 660
Terreny forestal 525 184
Pastures permanents 0 21
Altres 57 6
Total
Font: IDESCAT.
1.330 871
Taula 22. Sòl conreat (en Ha).
Superfície conreada 1982 1999
Secà 507 493
Regadiu 241 188
Total 748 681
Font: IDESCAT.
Taula 23. Dimensió de les explotacions (1982-1999).
ha
1982
nombre sup.
1989
nombre sup.
1999
nombre sup.
>1 5 3 14 6 6 3
1-2 26 32 26 32 10 14
2-5 56 172 58 170 13 39
LA LLENA ambiental 46/112

ISA pel POUM de Lliçà d’Amunt (Vallès Oriental) Memòria
5-10 29 199 27 180 15 94
10-20 14 189 16 210 5 62
20-50 6 190 4 127 5 147
50-100 3 251 3 232 3 193
100-200 2 295 2 250 1 110
>200 0 0 0 0 1 210
Total 141 1.331 150 1.207 59 872
Font: IDESCAT.
Pel que fa a les empreses radicades a Lliçà d’Amunt, se’n comptabilitzen 122
(2002). L’evolució del sector al llarg dels darrers anys s’ha mantingut estable amb
el manteniment al capdavant de les indústries de transformació de metalls, mobles i
química. La major part es localitzen als polígons del Molí d’en Fonolleda, Industrial
Tenes, Figueras Industrial, Linera i carrer de la Indústria. Tots ells s’ubiquen al
voltant del nucli urbà principal i hi ha una implantació incipient, el sector Mango, a
l’extrem sud-est del municipi, a la plana al·luvial del Tenes en sòls d’ús agrícola fins
a temps recent.
Taula 24. Establiments d’empreses industrials per branca d’activitat.
1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002
Energia i aigua 0 1 1 1 1 1 1 1 1
Química i metall 10 11 10 12 12 10 10 10 10
Transformació metalls 48 57 49 59 64 67 61 63 62
Productes alimentaris 7 6 6 5 5 4 5 6 4
Tèxtil i confecció 8 12 6 11 14 13 9 13 12
Edició i mobles 24 24 20 22 21 23 23 22 23
Indústria NCAA 9 9 7 8 10 10 10 10 10
Total
Font: IDESCAT.
106 120 99 118 127 128 119 125 122
Taula 25. Recintes industrials existents de Lliçà d’Amunt.
Nom Superfície (ha)
Molí d'en Fonolleda 17,00
Industrial Tenes 10,06
Figueras Industrial 1,95
Linera 1,25
Carrer de la Indústria 1,24
Total 31,50
Font: Ajuntament.
Quant al sector serveis, el sector és liderat per les empreses de transports i
comunicacions. Les de serveis personals també han experimentat un notable
augment entre 1994 i 2002, així com els serveis a l’empresa i les immobiliàries.
El total, que era de 185 empreses de serveis en 1994, ha augmentat a un total de
351 en 2002, el que és indicatiu d’una cert dinamisme econòmic.
LA LLENA ambiental 47/112

ISA pel POUM de Lliçà d’Amunt (Vallès Oriental) Memòria
Taula 26. Establiments d’empreses de serveis per branca d’activitat.
1994 2002
Comerç a l’engròs 30 36
Hostaleria 23 28
Transport i comunicacions 66 151
Mediació financera 3 6
Serveis a l’empresa 6 18
Serveis personals 39 69
Immobiliari i altres 18 43
Total 185 351
Font: IDESCAT.
2.3.6. Xarxa viària i mobilitat
Per capacitat i prestacions, el principal eix de comunicació que transcorre pel
municipi és l’autovia C-17, l’anomenat Eix del Congost, que uneix Barcelona amb
Vic, que circula de nord a sud a uns 1,6 km del nucli principal de Lliçà d’Amunt.
La resta de vies que circulen pel municipi són la carretera C-1415-b, de Granollers
a Caldes de Montbui; la C-59, passant per la urbanització la Pineda Feu i establint
un eix est- oest al nord del terme; la carretera CV-1602, de Lliçà de Vall a Bigues,
definint un eix nord- sud que transcorre pel nucli de Lliçà d’Amunt i la urbanització
Pineda Feu; i la carretera BV-1432, de Granollers a Lliçà d’Amunt.
Taula 27. Xarxa viària (2008).
Codi Carretera Titularitat Km totals pel TM
C-17 Eix del Congost, Barcelona- Vic Generalitat 1,5
C-1415b Granollers- Caldes de Montbui 3,8
CV-1602 Lliçà de Vall- Bigues Diputació de Barcelona 3,4
BV-1432 Granollers- Lliçà d’Amunt Diputació de Barcelona 2,3
Total 11
Font: pròpia.
Cal tenir en compte que el Pla d’infraestructures de Catalunya 2006-26 preveu que
pel terme passi el Quart Cinturó. En el projecte es preveu que transcorri per la part
nord del terme travessant en sentit E-O pel bosc de Can Torrent i en túnel, per sota
de la urbanització de can Artigues.
Transport públic
Lliçà d’Amunt disposa d’una única tipologia de transport públic, l’autobús, tot i que
disposa de línies intraurbanes i interurbanes, les quals doten d’una major
intercomunicabilitat entre els diferents barris de Lliçà i amb les poblacions veïnes,
principalment Granollers i Barcelona. El servei de bus urbà de Lliçà d’Amunt, en
servei des de 1999, disposa de 3 línies.
LA LLENA ambiental 48/112

ISA pel POUM de Lliçà d’Amunt (Vallès Oriental) Memòria
Taula 28. Línies d’autobusos urbans de Lliçà d’Amunt.
Font: Pla d’accessibilitat de Lliçà d’Amunt.
La línia LA-1 connecta el nucli de Lliçà d’Amunt amb una sèrie d’urbanitzacions
ubicades a la banda oest del terme: Ca l’Esterper, Can Salgot, Can Lledó, Mas Bo,
Can Roure, Can Rovira i Palaudàries.
La línia LA-2 connecta les urbanitzacions ubicades a la zona nord-oest amb el nucli
de Lliçà: El Pla, Pineda Feu, Can Farell, Ca l’Artigues, Can Costa i Pineda del
Vallès.
La línia LA-3 uneix Lliçà d’Amunt i el Pla amb Granollers i les parades de rodalies
de ferrocarril d’aquest municipi, donant cobertura a la vegada a les urbanitzacions
de Can Xicota i Raval Xicota.
Finalment, Lliçà també disposa de servei d’autobusos interurbans gestionat per la
companyia Sagalés, amb quatre línies de servei i 13 parades (distribuïdes entre el
nucli de Lliçà d’Amunt i les urbanitzacions de Can Farell, el Pinar i els Ravals de
Can Xicota), 7 de les quals compartides amb les línies d’autobusos urbans.
Taula 29. Línies d’autobusos interurbans de Lliçà d’Amunt.
Font: Pla d’accessibilitat de Lliçà d’Amunt.
Cal tenir en compte que el Pla Director de Mobilitat de la Regió Metropolitana de
Barcelona (agost 2008) preveu ampliar les expedicions diàries en les línies
d’autobusos interubans L-30, Ametlla del Vallès- Lliçà d’Amunt- Barcelona i L-206,
Granollers- Lliçà d’Amunt- Santa Eulàlia de Ronçana.
LA LLENA ambiental 49/112

ISA pel POUM de Lliçà d’Amunt (Vallès Oriental) Memòria
2.3.7. Abastament i sanejament
2.3.7.a. Abastament
El municipi s’adscriu al sistema Ter Llobregat que gestiona l’empresa pública
Aigües Ter-Llobregat (en endavant, ATLL), adscrita al DMAH. Aquest sistema,
responsable de l’abastament d’aigua en alta a la ciutat de Barcelona i vuit
comarques de l’entorn, és format per una trama d’instal·lacions de captació, plantes
de tractament d’aigua, dipòsits, estacions de bombament i xarxes de distribució que
permeten que l’aigua provinent dels rius Ter i Llobregat arribi als municipis amb
qualitat òptima per al consum. En concret, a aquest sector del Vallès l’aigua
procedeix del riu Ter i es capta a l’embassament del Pasteral, aigües avall dels
embassaments de Sau i Susqueda. Des d’aquesta captació arriba a la potent ETAP
del Ter, situada en termes de Llinars del Vallès, Cardedeu i la Roca del Vallès i
amb una capacitat de tractament de 8 m3/s i fins a 617.000 m3
d’emmagatzematge. Una vegada potabilitzada l’aigua és distribuïda, a través de la
xarxa, fins als punts de lliurament dels municipis que formen part de l’abastament
d’ATLL, com ara Lliçà d’Amunt. Un cop surt dels dipòsits de capçalera de cada
població, la responsabilitat de la distribució als domicilis és competència de cada
ajuntament. A Lliçà d’Amunt, aquest servei de distribució d’aigua es realitza
mitjançant una concessió a l’empresa SOREA i es cobreix la totalitat dels barris i
nuclis de població (excepte un petit sector a l’altra banda de la carretera C-17, can
Oliveres i can Franquesa) mitjançant una xarxa de distribució i impulsió de prop de
150 km de col.lectors.
Tanmateix, el municipi també compta amb diversos pous propis d’explotació local
que abans de l’entrada al sistema ATLL eren la font d’abastament principal i a partir
de l’ATLL i sobretot, a partir dels darrers 10 anys, van ser progressivament
abandonats fins a l’actualitat que representen no més d’un 5% del volum abastat.
Amb els cicles de sequera experimentats darrerament aquesta font d’abastament
alternativa ha estat recuperada en certs casos i en el futur podria continuar
recobrant importància. En tot cas, aquests pous formen part de la xarxa
d’abastament i són igualment arrendats i gestionats per SOREA i connectats a la
xarxa de distribució en baixa. Es tracta dels pous Parlader (el més important), Fèlix,
Puig, Escoles, Ca l’Estapé, Oliveres, Piscines, Roura, Ca l’Artigues i Pous Feu 1, 2,
3 i 4. El sistema de potabilització de les aigües que provenen dels pous és via
cloració.
Atesa la gran profusió de nuclis i la seva dispersió hi ha dipòsits en diversos punts.
El nucli principal –i altres nuclis- s’abasta del dipòsit del Ter (800 m3) i el del Puig
LA LLENA ambiental 50/112

ISA pel POUM de Lliçà d’Amunt (Vallès Oriental) Memòria
(450 m3) situats conjuntament a l’indret conegut com el Puig. Allà SOREA preveu
ubicar al llarg de 2010 un dipòsit de 2000-3000 m3 (segons es pugui disposar de
més o menys terrenys) que permetria incrementar la disponibilitat fins a 24 hores
de reserva. Actualment, en cas de fallada la disponibilitat és inferior a les 10 hores.
En aquests dipòsits també s’hi impulsen les aigües dels pous de Pineda Feu.
La resta de nuclis de població s’abasten d’altres dipòsits d’un volum que oscil.la,
excepte el de Can Salgot Nou i la zona vella (amb 5000 i 1000 m3) entre 50 i 800
m3: Can Salgot, Ca l’Estapé, Palaudalba, Can Feu, Can Farell, Can Cuscó Can
Lledó, Mas Bo, Ca l’Artigues (alt), Ca l’Artigues (baix), Regulador Pineda Feu,
Intermig Zona 1, Intermig Zona Vella, Capçalera Zona 1, Alt Zona Vella, Alt Zona 1.
A més de la cloració normal dels pous, es realitza un tractament de reforçament en
punts concrets de la xarxa, mitjançant hipoclorídic sòdic per a garantir el
manteniment de la potabilitat de l’aigua que prové d’ATLL, que ja ha estat
prèviament tractada en origen.
Taula 30. Cabal subministrat per Aigües Ter- Llobregat al municipi pel període 2000-07 (en m3).
2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007
716.379 744.615 826.984 1.108.105 1.030.198 1.248.480 1.096.006 1.143.197
Font: ATLL.
Nota: aquestes dades no comptabilitzen l’aigua procedent de pous efectivament subministrats en
baixa per SOREA.
L'any 2008 el consum d’aigua total es va situar en 879.811 m3 7 , que implica un
consum de 167 l/habitant/any, una quantitat certament moderada que s’explica
tanmateix pels efectes de la sequera de gran part de l'any que va suscitar la
prohibició d'omplir piscines, regar jardins, rentar cotxes,.. i en bona mesura per la
potent campanya de conscienciació de l'Ajuntament a partir del febrer de 2008:
mailing, publicitat, xerrades, aprovació d'una ordenança d’estalvi d’aigua, promoció
de la xerojardineria, campanya de canvi d'aforament per comptador i increment
considerable en les tarifes (amb canvi d’estructura tarifària inclosa).
Consum agrícola
Segons el Registre d’Aigües de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) a l’any 2003 hi
havia en el municipi 65 punts de captació d’aigua (63 d’aigües subterrànies i 2
7
No inclou pèrdues de la xarxa: segons la memòria d’explotació de 2007, el rendiment de la xarxa
estava al 72% que pot haver-se incrementat lleugerament amb la renovació de les xarxes de ca
l'Estapé i Pineda Feu i l’endegament d’una important campanya contra el frau.
LA LLENA ambiental 51/112

ISA pel POUM de Lliçà d’Amunt (Vallès Oriental) Memòria
d’aigües superficials del riu Tenes) fonamentalment adreçats al reg agrícola de
superfícies extensives amb un volum superior a 1.000.000 m3.
2.3.7.b. Sanejament
El manteniment de la xarxa de clavegueram i l’estat del col·lectors en baixa és
realitzada per l’Ajuntament, ara bé, les competències de sanejament en alta,
permisos d’abocament i control d’abocaments d’aigües residuals es van delegar en
el Consorci per a la Defensa de la Conca del Riu Besòs (CDCRB), constituïda l’any
1988 i integrada per 50 municipis, Diputació de Barcelona, Entitat Metropolitana de
Serveis Hidràulics i Tractament de Residus i Consell Comarcal del Vallès Oriental.
Cal dir que pràcticament totes les urbanitzacions i nuclis estan connectats a algun
sistema. La major part del municipi de Lliçà d’Amunt aboca les aigües residuals al
sistema Montornès, EDAR situada en terme de Montornès del Vallès, al paratge del
Pla de Can Buscarrons, que tracta les aigües de Montornès del Vallès, Parets del
Vallès, Vilanova, Montmeló, Lliçà de Vall, Lliçà d'Amunt, Vallromanes i una vessant
de Granollers i Mollet, així com les aigües residuals generades pels assentaments
industrials que no disposen de depuració pròpia. La primera fase de la planta
construïda l’any 1994, va ser per a tractar un cabal de 30.000 m³/dia amb
tractament primari físic-químic. En la segona fase (1999) s’amplià a un procés
biològic amb estabilització dels fangs mitjançant digestió anaeròbia. L'any 2005 es
remodela la planta per a tractar un cabal de 40.000 m³/dia amb eliminació de
nitrogen. La xarxa de col·lectors interceptors és de 60,59 Km de longitud que
discorren paral·lelament a les lleres dels rius Besòs, Congost, Mogent, Tenes, riera
Seca i riera de Vallromanes.
Taula 31. Característiques tècniques de disseny de l’EDAR de Montornès.
UTM X-Y 300276/ 4629113
Cabal diari 40.000 m 3
Cabal mig diari 1.666 m 3
DBO5 Entrada: 310 mg/l Sortida:

ISA pel POUM de Lliçà d’Amunt (Vallès Oriental) Memòria
Besòs, poc desprès de la formació d’aquest amb la confluència del Congost i el
Mogent i poc abans de la confluència amb el riu Tenes. Segons indica el Pla de
gestió de l’Aigua del Districte Fluvial de Catalunya, aquest sistema té una previsió
de reutilització d’un volum de 17.000 m3/dia pel 2015.
Cal dir tanmateix que en terme de Lliçà d’Amunt s’hi ubica la EDAR Santa Eulàlia
de Ronçana que forma part del sistema homònim i que tracta les aigües residuals
del municipi i una part de l’Ametlla del Vallès, concretament les del vessant del
torrent del Sorral així com de la urbanització Pineda Feu de Lliçà d'Amunt, amb una
població total servida de 25.250 habitants equivalents. Per conduir aquestes aigües
a la EDAR s’ha construït una xarxa de col·lectors d’una longitud de 13,93 Km, amb
capacitat per traslladar el cabal màxim futur, generat per les poblacions servides. El
procés d’aquesta EDAR és de tipus biològic i la línia d’aigua consta de bombeig
d'entrada, tamisat de fins, dessorrador- desgreixador, reactor d'aeració prolongada
i sortida de l’aigua, abocant-se al torrent anomenat de Can Ros (riu Tenes). La línia
de fangs s’inicia a la purga del decantador, recirculació de fangs, espessidors i
centrífugues per a la deshidratació dels fangs.
Foto 4. EDAR de Santa Eulàlia de Ronçana, a l’extrem del terme adjacent amb el dit municipi.
Taula 32. Característiques tècniques de disseny de l’EDAR de Santa Eulàlia de Ronçana.
Cabal diari 550 m 3
Cabal mig diari 210
DBO5 Entrada: 300 mg/l Sortida:

ISA pel POUM de Lliçà d’Amunt (Vallès Oriental) Memòria
2.3.8. Residus
El servei de recollida de residus al municipi de Lliçà d’Amunt es gestiona per part
de l’ajuntament que n’ha recuperat la concessió (fins al 2006 va ser gestionat pel
Consorci de Residus del Vallès Oriental). Actualment, s’aplica un model de
recollida selectiva en el que es van incrementar notablement el nombre de
contenidors de vidre, paper i envasos (fins a 301 àrees d’aportació en vorera), i es
va iniciar la recollida de la fracció orgànica separats en origen a:
- Domicilis
- Comerços i establiments de serveis adherits al sistema municipal
- Edificis públics
- Papereres
- Manteniment de parcs i jardins
- Neteja viària
Taula 33. Gestió de residus (2007).
Quantitat total recollida (tn) 9.310,29
Mitjana de producció diària (kg/dia) 25.510
Producció per càpita (kg/habitant/dia) 1,90
% Valorització 33,5
% Dipòsit (abocador) 66,5
Font: ajuntament.
Del nou model cal destacar dos aspectes (respecte 2006): s’ha duplicat la
valorització, que va ser del 17% i s’ha reduït 821 tn de residus. Tanmateix, queda
encara molt camí fins assolir els objectius fixats pel PROGREMIC 2007-2012 (48%
valorització global, 55% valorització de la fracció orgànica, 75% valorització de
vidre, 75% valorització de paper i cartró, 25% valorització d’envasos lleugers).
Foto 5. Àrea d’aportació en vorera amb les 5 fraccions, a can Artigues.
Paral·lelament, el material gestionat a l’abocador de Santa Maria de Palautordera
s’ha anat incrementant, fins al 2007 on fa una davallada motivada per l’inici de la
LA LLENA ambiental 54/112

ISA pel POUM de Lliçà d’Amunt (Vallès Oriental) Memòria
recollida de la FORM i l’augment de la recollida selectiva de paper, vidre i envasos.
Entre el dipòsit controlat i la planta de transferència del Consorci per a la Gestió
dels Residus del Vallès Oriental es van gestionar 6.216,17 Tn, de rebuig
procedents del municipi, a diferència de les 8.459,08 Tn de l’any anterior. Això
representa que el rebuig, en un any, respecte al total de residus va passar del 76%
al 57,6%. Per altra banda, la recollida de paper, envasos i vidre ha passat d’un
3,7% l’any 2006, a un 13,3% al 2007.
Font: ajuntament.
Figura 10. Evolució de la recollida selectiva 2004-2007.
Taula 34. Evolució dels percentatges de residus destinats a dipòsit i a valorització (2004-07).
Any % Rebuig % Valoritzat
2004 88,26 11,74
2007 66,86 33,14
Font: ajuntament.
Deixalleria
El municipi consta de dues deixalleries que acullen runes, restes vegetals,
voluminosos, envasos lleugers, tèxtil, piles, fluorescents, pneumàtics, frigorífics,
vidre, paper cartró, ferralla, bateries, productes especials, productes electrònics,
olis vegetals i olis minerals.
La deixalleria més antiga se situa al nucli de Lliçà d’Amunt i va ser construïda i és
gestionada pel Consorci de Residus del Vallès Oriental. La segona, més moderna i
còmoda (amb moll de descàrrega) és gestionada per l’Ajuntament i ha estat
recentment posada en servei i encara no disposa de dades. Tanmateix, fruit del fort
esforç municipal en aquest tema la deixalleria inicial durant l’any 2007 va gairebé
duplicar el nombre d’usuaris respecte l’anterior model de recollida. El fort
LA LLENA ambiental 55/112

ISA pel POUM de Lliçà d’Amunt (Vallès Oriental) Memòria
creixement del nombre de visites, pot justificar-se per la bonificació d’un 15% de la
taxa de residus als usuaris habituals del servei.
Taula 35. Evolució de la quantitat de residus destinats a deixalleria i nombre d’usuaris (2004-07).
Any Volum (tn) Núm. d’usuaris
2004 1.005,2 7.399
2007 1.270,2 13.690
Font: ajuntament.
2.4. Patrimoni històrico- cultural
2.4.1. Patrimoni arqueològic i arquitectònic
L’Inventari del Patrimoni Cultural de Lliçà d’Amunt recull els diferents elements de
valor històric del municipi, essent la gran majoria patrimoni immoble (75%). Per
tipologies, la majoria són edificis i habitatges (57%), bàsicament masos, jaciments
(25%) i elements arquitectònics (18%), bàsicament edificis religiosos.
Jaciments arqueològics
La DG del Patrimoni Cultural del Departament de Cultura ha documentat un nombre
important de jaciments a la carta arqueològica que es recullen a l’inventari de
Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya.
Nom
Taula 36. Béns del patrimoni arqueològic.
Tipus de jaciment Cronologia
Can Farell Desconegut Ferro-Ibèric (-650/ -
50)
Can Xicota Desconegut Romà (-218/ 476)
Entre Sant Valerià i Sant
Pasqual (Palaudàries)
Desconegut Romà (-218/ 476)
Entre Sant Valerià i Can Salgot Desconegut Romà (-218/ 476)
Sant Valerià Desconegut Romà (-218 / 476)
Santa Justa Lloc d’habitació amb estructures Romà Alt Imperi
conservades, vil·la
Sitges de la Cruïlla Lloc o centre de producció i
explotació agrícola camp de sitges
Font: Departament de Cultura.
Patrimoni arquitectònic
(14/192)
Ferro-Ibèric (-650/ -
50)
Els béns existents a Lliçà d’Amunt, segons l’Inventari de béns integrants del patrimoni
civil català, són els següents:
LA LLENA ambiental 56/112

ISA pel POUM de Lliçà d’Amunt (Vallès Oriental) Memòria
Taula 37. Béns del patrimoni arquitectònic.
Nom Adreça Estil Època
Ca l’Artigues Obra popular,
Gòtic tardà
XVI–XIX
Església de Sant Julià Pl. de l’església Romànic, Gòtic
tardà
XI-XVI
Torre del Pla A 100 m de la ctra. de
Parets km 8
Obra popular XVIII-XIX
Can Carrera Zona del cementiri Obra popular XVII
Can Comes A 500 m km. 8, C-1415 Obra popular,
Gòtic tardà
XVII
Can Coscó Obra popular XVI-XVII
Can Pujal Obra popular XVII
Can Ros Obra popular XVI
Can Moncau En un disseminat, al cantó Obra popular, XVI
del terme
Gòtic tardà
Ca l’Orlau Barri de can Moncau Obra popular
Can Puig Barri de la Sagrera Obra popular XII
Capella de San Baldiri Barri de Sant Baldiri Obra popular XVIII
Ca l’Amell Gros Barri de Santa Justa Obra popular
Can Feu Barri del Rieral Obra popu., Gòtic XVI-XVIII
Can Palaudàries Palaudàries Obra popular,
Gòtic tardà
XV-XVI
Sant Esteve de Palaudàries Palaudàries Obra popular,
Gòtic tardà
XVI-XVIII
Ermita de Sant Valerià de Robers Camí de Caldes,
Palaudàries
Obra popular XVIII
Capella de Santa Justa i Santa A 100 m C-1415 km.8, prop Romànic XI-XII/ XVI
Rufina
de ca l’Amell Gros
Can Bosch Urbanització de Can Bosc Obra popular XVII
Can Lledó Km, 2, ctra. Parets- Bigues,
urbanització de can Lledó
Obra popular XVIII-XIX
Can Salgot
Font: Departament de Cultura.
Urbanització Salgot Obra popular
Foto 6. Església de Sant Julià al nucli principal de Lliçà d’Amunt.
LA LLENA ambiental 57/112

ISA pel POUM de Lliçà d’Amunt (Vallès Oriental) Memòria
2.4.2. Camins històrics i ramaders
En general es poden identificar tres xarxes de camins, que reflecteixen l’estructura
típica d’un sistema d’interrelacions entre nuclis en un àmbit agrari o, com és el cas
de Lliçà d’Amunt, urbanitzacions:
a) xarxa bàsica: comunica les urbanitzacions entre elles, amb el nucli de Lliçà i
amb les carreteres circumdants. Aquests camins es troben asfaltats per facilitar
el viatge als habitants d’aquestes urbanitzacions, establint la porta principal de
sortida i entrada a una gran part de les urbanitzacions, les quals no es troben a
peu de la xarxa de carreteres:
- Camí de Ca n’Artigues, el qual s’inicia al nucli de Lliçà, voreja la
urbanització de Ca n’Esteper, continua direcció nord-oest cap a Ca
n’Artigues i Can Farell, on finalitza.
- Camí de Ca n’Esteper, el qual s’inicia en el camí de Ca n’Artigues, donant
entrada a la urbanització de Ca n’Esteper.
- Camins de Palaudàries, els quals comuniquen les urbanitzacions de
Palaudalba, Can Lledó i Can Rovira entre elles i amb la carretera C-155, de
Sabadell a Granollers a l’alçada del polígon industrial Palaudàries, ja en
terme de Parets del Vallès, i també amb la C-143, de Caldes de Montbui a
Palau de Plegamans.
b) Xarxa secundària: se sobreposa sobre la xarxa bàsica per comunicar les
masies i les urbanitzacions entre si.
c) Senders: el municipi disposa de diversos senders excursionistes que circulen
pels principals punts d’interès arquitectònic i les principals zones agrícoles.
L’Ajuntament ha definit quatre rutes excursionistes: el Pla del Tenes (zona de
Montcau), Riu Tenes i Bassa del Pardalero, Sant Valerià i Palaudàries i Can
Bosc, Torrent d’en Bosc i cases de la Serra. Per altra banda, pel terme
municipal hi transcorren dos senders de Petit Recorregut (PR) i un sender de
Gran Recorregut (GR) convenientment senyalitzats:
- El PR-C32, Pla del Rieral, amb un recorregut de 12 km, que transcorren per
la vall del riu Tenes, i permeten visitar la Font de Can Cosconer, el bosc de
can Moncau, la bassa del Pardaler, la riera de can Sabater, la font de can
Comes, l’alzinar de Santa Justa, els plataners monumentals de can Feu i
unes alzines centenàries, situades en el municipi de Lliçà de Vall. Aquest
sender disposa de dues variants, el PR-C32-1, de Sant Baldiri, i el PR-C32-
LA LLENA ambiental 58/112

ISA pel POUM de Lliçà d’Amunt (Vallès Oriental) Memòria
2, de la riera. La major part transcorre pel municipi de Lliçà d’Amunt, tot i
que s’endinsa en terme de Lliçà de Vall.
- El PR-C34, Palaudàries, amb un recorregut de 15,5 km, els quals
ressegueixen turons, boscos i valls de la zona oest i permet visitar el torrent
de can Bosc i el bosc de Palaudàries. Com en l’anterior PR, la major part
del recorregut és al terme de Lliçà d’Amunt, tot i que s’endinsa en el de Lliçà
de Vall i Caldes de Montbui.
- El GR-97, de la Tordera al Llobregat: sender homologat per la Federació
d’Entitats Excursionistes de Catalunya el 2007 i creat per potenciar,
valoritzar i preservar els espais agraris i no urbanitzats que resten al Vallès i
Baix Llobregat. Per Lliçà d’Amunt circula per l’extrem oest del terme, en
direcció nord-sud, resseguint en alguns trams el límit de terme amb Caldes
de Montbui, des de les urbanitzacions de can Falguera i can Rovira fins a la
urbanització de can Farell, ja en terme veí de Caldes de Montbui.
Foto 7. Un dels senders de petit recorregut que travessen el terme.
LA LLENA ambiental 59/112

ISA pel POUM de Lliçà d’Amunt (Vallès Oriental) Memòria
2.5. Descripció dels aspectes i elements ambientalment rellevants. Riscos
Un dels objectius de l’anàlisi ambiental és la identificació de les àrees de risc. En
l’art. 10.3 RLUC, s’estableix que l’anàlisi ambiental preceptiu en la documentació i
tramitació d’un pla urbanístic ha de comportar la delimitació de les àrees de risc per
a la seguretat i el benestar de les persones, prèviament identificades per les
administracions sectorials competents.
La localitat disposa d’un parc de bombers proper, concretament a Granollers, a 3
km. En el camp de l’extinció d’incendis i en la prevenció i acarament d’altres riscos
sobre l’àmbit del terme i rodalies també actuen els parcs de Bombers de tota la
Regió d'Emergències Metropolitana Nord i en especial els més pròxims, Caldes de
Montbui i Mollet del Vallès. També cal esmentar l’existència de l’ADF L'Alzina que
actua sobre una superfície de 11.198 Ha (5.823 Ha de les quals forestals) dels
termes de Caldes de Montbui, Santa Eulàlia de Ronçana, Sentmenat, Lliçà de Vall i
Lliçà d’Amunt que hi comprèn 2198 Ha, de les quals 782 Ha forestals.
Des de l’any 2001 Lliçà compta amb una Associació de Voluntaris de Protecció
Civil, un grup de voluntaris que fan tasques de suport a la policia i de prevenció i
extinció d’incendis coordinats pel tècnic municipal de protecció civil, que és el
mateix tècnic de medi ambient.
Taula 38. Obligacions/recomanacions de planificació municipal per Lliçà d’Amunt.
Risc Pla Titular Afectació
Pla Bàsic d’Emergència Municipal Municipi Recomanat
Inundacions INUNCAT Generalitat Obligatori
Sísmic SISMICAT Generalitat Obligatori
Nevades NEUCAT Generalitat Recomanat
Incendis forestals INFOCAT Generalitat Obligatori
Transport mercaderies TRANSCAT Generalitat Obligatori
perilloses
Industrial Per a instal·lacions industrials afectes a
l'art. 9 RD 1254/99, Plans d'Emergència
Exterior
Font: Direcció General d’Emergències i Seguretat Civil i pròpia.
Nota: en negreta, plans que apareixen segons www.e112.cat.
2.5.1. Risc d’inundació
Generalitat Obligatori
Risc hidrològic
Segons la modelització hidràulica que l’ACA realitza per a la redacció de
l’INUNCAT en el nucli urbà i llurs immediacions existeix un risc hidrològic, és a dir,
una zona inundable dins el període de retorn dels 50, 100 i 500 anys a la zona
LA LLENA ambiental 60/112

ISA pel POUM de Lliçà d’Amunt (Vallès Oriental) Memòria
al.luvial i ribes del riu Tenes. El riu Tenes està delimitat en un sector (TMN01) que
serveix per detectar de forma detallada les incidències i punts crítics del curs fluvial.
Els principals afectats en cas d’inundació serien els residents de les zones urbanes
pròximes al curs del riu i en particular els recintes industrials i masies que se situen
per sota la cota on s’alça la major part del nucli tradicional. En cas d’avinguda
també ho serien els afectats per les conseqüències de la insuficient secció del pont
de la carretera BV-1432 i els guals de Can Comes i el camí vell de Granollers. Les
diferents rescloses que hi ha en el tram del riu Tenes, dificultarien encara més el
flux normal del curs fluvial.
Taula 39. Punts crítics en relació a la dinàmica hidràulica del Tenes al pas pel TM de Lliçà d’A.
Zona Crítica Observacions
Dimensions hidràuliques insuficients
Pont de la carretera BV-1432 Un dels tres ulls taponats per terres
Centre Urbà
Parc del Tenes
Capacitat hidràulica inferior a l'avinguda de 50 anys
El riu pot inundar ambdós marges per efecte del pont
Gran sobreelevació laminar de l’aigua per efecte del pont
Polígon industrial del Tenes Capacitat hidràulica inferior a l’avinguda de 50 a.
Zona Molí d’en Fonolleda, zona Inundació quan es desborda el Tenes aigües amunt del
esportiva
pont
Gual a l'alçada de Can Comes
Gual camí vell de Granollers
Font: elaboració a partir de l’INUNCAT i pla Director contra avingudes de la Conca del Besos
(ACA, 2001).
El Pla Director dels espais fluvials de la Conca del Besòs proposava un conjunt
d’actuacions a l’objecte de prevenir els efectes de les riuades.
Aquestes actuacions quant al municipi de Lliçà d’Amunt es resumeixen a continuació:
Planejament urbanístic
Al meandre que hi ha al nord de la carretera de Granollers (BV-1432), hi ha una zona
de servitud i protecció ampla que discorre pel marge esquerre del riu i és destinada a
reservar sòl per a una futura carretera. La seva construcció deixarà el meandre com
una illa entre la zona residencial que existeix al marge dret del riu i la carretera. A
més, afectarà la confluència amb el torrent de Can Sabater un indret on s’ha
referenciat un aqüeducte d’origen medieval.
Recomana la previsió de zones verdes que interrompin la continuïtat de polígons i els
barris de les urbanitzacions al llarg del riu Tenes.
En tot cas, en les zones de creixement no s’intercepta cap zona inundable excepte
una petita fracció a l’oest del SUD-10 i el mateix per al SUD-9, dins de la Q100 i Q500
LA LLENA ambiental 61/112

ISA pel POUM de Lliçà d’Amunt (Vallès Oriental) Memòria
que cal destinar a espai lliure –amb el benentès que no computa a efectes
d’estàndards urbanístics- o excloure. Cal dir que dins del sòl urbà no consolidat si que
queden dins de les diferents línies d’avinguda el PMU-1 i PMU-6, així com el PAU-1,
actualment en sòl urbà.
Actuacions en restauració d’hàbitats
Adequació com a espai de lleure del parc “La Pineda” (T11-T12). Millora de l’accés a
un petit espai de lleure que hi ha sota el polígon de Lliçà d’Amunt mitjançant una
passera i arreglar la secció, que té una mota que protegeix horts marginals. Eliminació
dels horts marginals.
Altres
Altrament, s’han definit altres propostes d’actuacions i projectes per millorar la qualitat
paisatgística del riu Tenes i la seva capacitat hidràulica que l’any 2000 es van
refondre en el Projecte Constructiu d’Endegament i Recuperació de la Ribera del Riu
Tenes, TM Lliça d’Amunt (Vallès Oriental). Clau: Jc-99489. A més, fruit de
l’atorgament de fons FEDER, l’Ajuntament ha redactat un projecte complementari i ha
endegat la restauració ambiental que ha consistit en:
- Arranjament de l’estructura forestal a les zones humides
- Eliminació de les franges de canyissar
- Plantació d’espècies de bosc de ribera adequades als condicionants hidràulics.
- Plantació a l’escullera projectada al tram final
- Trasplantament dels salzes blancs de la platja del parc de la Pineda
- Formació de barres fluvials transversals
- Arranjament de l’entorn de la font de Can Comes
- Construcció de miradors al parc de la Pineda
- Formació d’una escullera que facilita els pas de peixos a l’assut.
Risc geomorfològic
Segons l’INUNCAT des d’un punt de vista del risc geomorfològic, més enllà de
l’àrea mullada per inundabilitat, apareix una estreta zona de circulació preferent
d’aigües al llarg del torrent de Merdanç que tributa, sempre en terme de Lliçà, pel
marge esquerre del Tenes. Abans de la confluència d’aquest torrent amb el riu
Tenes, aquesta àrea mullada travessa just a la part alta o nord del nucli urbà
principal per darrere del tossal on s’alça l’església de Sant Julià de manera que cal
tenir en compte aquesta afecció en el dimensionament dels col.lectors de pluvials
en eventuals sectors de reompliment entre el nucli tradicional i la línia
LA LLENA ambiental 62/112

ISA pel POUM de Lliçà d’Amunt (Vallès Oriental) Memòria
d’inundabilitat que es dibuixa a la plana al.luvial del riu Tenes. Aquesta franja
mullada afecta una petita fracció al nord del SUD-8 i sengles petites fraccions de
sòl urbà no consolidat, en concret, del PAU-11 i PMU-1.
També apareix una petita i curta franja de risc geomorfològic al marge dret del riu
Tenes, al tram final del torrent de Can Sabaté, al nord-oest del raval de Can Xicota.
Aquest curs, procedent de Santa Eulàlia de Ronçana, no presenta implicacions
sobre el planejament per afectar una petita superfície situada en sòl agrícola.
2.5.2. Risc d’incendi forestal
Lliçà d’Amunt s’inclou com a municipi d’alt risc d’incendi forestal (2006), segons
l’annex del Decret 64/1995, de 7 de març, pel qual s’estableixen mesures de
prevenció d’incendis forestals. No en va apareix com a municipi amb perill molt alt
d’acord el mapa de perill bàsic d’incendis de Catalunya (INFOCAT. 2006) ateses
les considerables masses forestals com el bosc de Palaudàries, el Pinar de la
Riera, el Torrent d’en Botifarra, Can Puig, etc.
Al llarg de l’any 2007, els bombers van realitzar un total de 68 actuacions al
municipi, entre elles, accidents de trànsit (7), focs forestals (5), incendis de
vegetació urbana (2), incendis d’habitatges i indústries (6) i altres no vinculats a
focs forestals (48). En tot cas, les immediacions del nucli urbà s’inclouen en les
zones de baix risc i la vulnerabilitat del municipi és baixa o moderada. L’ADF
L'Alzina actua sobre tot el terme, del qual 782 Ha és terreny forestal. Al municipi
existeix un grup de voluntaris (Associació de voluntaris de Protecció Civil de Lliçà
d’Amunt) que s’integren i coordinen amb l’esmentada ADF.
En tot cas, les entitats locals situades en zones d’alt risc d’incendi forestal han de
disposar d’un pla de prevenció d’incendis forestals en els termes que estableix l’art.
40 de la Llei 6/1988, de 30 de març, forestal de Catalunya, el qual s’inclourà dins el
PAM, una vegada homologat. En aquest sentit, Lliçà d’Amunt té redactat i
homologat el PAM per incendis d’acord a aquesta obligació.
Cal considerar també el Decret 268/1996, de 23 de juliol, pel qual s’estableixen
mesures de tallada periòdica i selectiva de vegetació en la zona d’influència de les
línies aèries de conducció elèctrica per a la prevenció d’incendis forestals i la
seguretat de les instal·lacions. En aquest cas, la normativa procedeix allà on
transcorre la línia MAT 220 DER. PALAU que ho fa fonamentalment per zones
forestals.
LA LLENA ambiental 63/112

ISA pel POUM de Lliçà d’Amunt (Vallès Oriental) Memòria
A les proximitats del nucli urbà no és d’aplicació el Decret 241/1994 sobre
condicionants urbanístics i protecció contra incendis en els edificis, ja que no es
localitzen terrenys forestals (definits a l’art. 2 de la Llei 6/1988) immediats
significatius al voltant de la franja dels 500 m que l’envolta però si en canvi al
voltant de la major part de les urbanitzacions.
La protecció activa dels nous sectors passa per la instal·lació d’una xarxa d’hidrants
del tipus soterrat, amb material de fosa i connexió de 70 mm. La distància màxima
des de qualsevol punt fins a un hidrant serà inferior a 100 m.
2.5.3. Risc de transport de substàncies perilloses
L’anàlisi del flux del TRANSCAT posa de manifest que, per la carretera C-17
(abans N-152), que transcorre per l’est del nucli urbà de Lliçà d’Amunt, es registra
un flux alt (més de 150 camions/ dia estàndard 8 ). El TRANSCAT recomana que els
municipis amb risc important elaborin el PAM per gestionar el risc associat al
transport de mercaderies perilloses i per tant, el municipi té l’obligació d’elaborar el
corresponent Pla d’Actuació Municipal (PAM) per accidents en el transport de
mercaderies perilloses i per gestionar aquest risc. En cas de redactar-se el PAM cal
tenir en compte la vulnerabilitat de la població, molt propera a la carretera i a més
de les dades sobre el flux, un estudi senzill de la vulnerabilitat, que tingués en
compte els diferents tipus d’elements vulnerables (escoles, habitatges, dispensari
mèdic, ...) i la ubicació d’aquests respecte la C-17. Com a mínim, s’haurien de
considerar els elements vulnerables presents a una franja aproximada de 500 m.
2.5.4. Risc industrial
Pel que fa al risc industrial les empreses afectades per la normativa del RD
1254/1999, de 16 de juliol, de mesures de control dels riscos inherents als
accidents greus en què intervenen substàncies perilloses (BOE 172, de 20 de juliol
de 1999), han de facilitar a l’autoritat competent, en aquest cas la Direcció General
d’Emergències i Seguretat Ciutadana (DGESC), la informació necessària per a la
redacció del Pla d’Emergència Exterior (PEE) on preveu les accions a emprendre
en cas d’un accident amb repercussions sobre el medi.
8
El concepte de camions/dia estàndard és una simplificació de la realitat. Equival al nombre de
camions que poden passar per un punt, un dia qualsevol de l’any. Aquest valor numèric es calcula
a partir d’un conjunt de dades resultants de diferents sessions de control a determinats punts de
les vies estudiades.
LA LLENA ambiental 64/112

ISA pel POUM de Lliçà d’Amunt (Vallès Oriental) Memòria
Actualment, segons el PLASEQCAT (Pla d’Emergència Exterior del Sector Químic
de Catalunya) i el registre de la DGESC, a data de 2006, en un radi de 3 km al
municipi de Lliçà d’Amunt hi ha diverses instal·lacions industrials afectades per la
normativa sobre accidents majors. La majoria tenen activitat en el sector químic i
Lliça d’Amunt es troba en la zona d’alerta (risc d’afectació per núvol tòxic impulsat
pel vent) en el cas d’accident de categoria 3 tipus C. Concretament:
- Uquifa. Nº 142. Seveso, nivell baix. Lliçà de Vall.
- Reckitt Benkiser. Nº 136. Seveso, nivell alt. Granollers
- Goldsmith. Nº 128. Seveso, nivell alt. Granollers
- Brentagg Química. Nº 117. Seveso, nivell alt. Granollers
- Stahl Ibérica. Nº 140. Seveso, nivell baix. Parets del Vallès
- Derypol. Nº 123. Seveso, nivell baix. Les Franqueses del Vallès
- Laboratoris RTB. Nº 134. Seveso, nivell baix. Bigues i Riells
2.5.5. Risc geològic
Per avaluar els potencials riscos geològics en les zones de creixement de Lliçà
d’Amunt, al voltant del seu actual nucli urbà s’ha partit de les informacions editades
pel Consell Assessor pel Desenvolupament Sostenible (CADS) en el projecte
RISKCAT (2008), dins el marc del qual s’han editat els informes: El risc
d’esfondraments i subsidències a Catalunya (R. Copons, 2008) i El risc
d’esllavissades a Catalunya (R. Copons, 2008), de la metodologia emprada usualment
per l’Institut Geològic de Catalunya (IGC) i en base al treball de camp d’anàlisi i
prospecció del terreny.
Segons els mapes de susceptibilitat d’esfondraments i subsidències, Lliçà d’Amunt es
situa en una àrea de risc mitjà, que inclou aquelles àrees del terreny on afloren
formacions lutítiques potents. Es considera que, en aquests espais, l’extracció
desmesurada d’aigua subterrània pot comportar la formació d’esfondraments graduals
i subsidències.
LA LLENA ambiental 65/112

ISA pel POUM de Lliçà d’Amunt (Vallès Oriental) Memòria
Figura 11. Mapa de susceptibilitat per generar esfondraments i subsidències del terreny.
Font: CADS
Els sectors de creixement urbanístic de Lliçà d’Amunt es situen sobre terrenys que es
caracteritzen per estar formats majoritàriament per argiles i gresos (epígraf NMA) i
graves (epígrafs Qt1 i Qt2). Es pot concloure que coincideix en certa manera amb la
qualificació feta per l’informe. Cal tenir en compte, a més, que les extraccions d’aigües
subterrànies es troben limitades per les autoritzacions que l’ACA atorga, alhora que la
major part de les aigües utilitzades en la zona provenen de la xarxa d’abastament del
sistema Ter-Llobregat.
Pel que fa a les esllavissades, Lliçà d’Amunt es situa dins les àrees de risc baix, on
s’hi ha inclòs totes aquelles àrees muntanyoses amb un relleu suau i les depressions
amb un lleuger desnivell orogràfic i també en les de risc no detectat.
Figura 12. Mapa de susceptibilitat del terreny per generar esllavissades.
Font: CADS
LA LLENA ambiental 66/112

ISA pel POUM de Lliçà d’Amunt (Vallès Oriental) Memòria
Així, es pot considerar que les zones de creixement urbanístic de Lliçà d’Amunt es
situen en una àrea on les esllavissades hi són improbables i de poca rellevància.
L’altra vessant en la que es fa necessari avaluar el risc geològic és en relació a la
susceptibilitat de desenvolupament de moviments del sòl segons les unitats aflorants
al medi, la tipologia i el pendent. Aquest risc s’avalua mitjançant la següent taula-tipus
de l’Institut Geològic de Catalunya:
Figura 13. Matriu de relació de la susceptibilitat de moviments de terreny segons les unitats
aflorants, la tipologia de moviment i el pendent del terreny.
Font: IGC.
L’àmbit d’estudi, que inclou el sòl urbà i urbanitzable del municipi, es situa bàsicament
en una zona dominada per argiles (epígraf NMa) i materials al·luvials amb
predominança de ¡ graves (epígrafs Qt1 i Qt2). Pel que fa a pendents, s’hi donen
sectors de morfologia planera però d’altres de més pronunciats. Pel que fa a la
susceptibilitat, es pot ubicar l’àmbit d’estudi en la penúltima casella, de manera que el
límit d’increment de la perillositat es situa als 20º.
Taula 40. Susceptibilitat de moviments del terreny en els diferents sectors.
Sector Litologia predominant Pendent Susceptibilitat a moviments
SUD-1 Alternança al·luvials

ISA pel POUM de Lliçà d’Amunt (Vallès Oriental) Memòria
D’altra banda, al conjunt del terme, no s’ha tingut constància documental o oral que en
el passat s’hagin desenvolupat processos significatius de vessants, ni
d’esfondraments.
2.5.6. Altres
a. Risc sísmic
Han d’elaborar obligatòriament un Pla d’Actuació Municipal (PAM) els municipis
que presenten una intensitat sísmica igual o superior a VII en un període associat
de retorn de 500 anys, segons el mapa de perillositat sísmica elaborat per la
Generalitat de Catalunya i aquells on s’ha calculat que es superaria el llindar de
dany de referència en el parc d’edificis d’habitatge en cas que es produeixi el
màxim sisme esperat en l’esmentat període de 500 anys. En canvi, només es
recomana l’elaboració del PAM als municipis amb una intensitat sísmica prevista
entre VI-VII en un període de retorn de 500 anys segons el mapa de Perillositat
Sísmica. En aquest sentit, Lliçà d’Amunt presenta una intensitat sísmica de nivell
VII i per tant, té la recomanació de fer el PAM.
b. Risc de nevades
L’anàlisi de risc del NEUCAT considera com a factors més importants la
vulnerabilitat de la mobilitat, el nombre d’habitants, la població flotant i l’alçada del
municipi. Així, segons la normativa estan obligats a elaborar el PAM per nevades,
els municipis de més de 20.000 habitants o que es troben a una alçada superior
als 400 m. Lliçà d’Amunt es troba per sota d’aquest llindar. Ho recomana
especialment a aquells que, no concorrent els aspectes esmentats tenen un
nombre important de població flotant hivernal, tenen nuclis de població aïllats o
algun risc especial per nevades. Finalment, ho recomana de forma genèrica ja que
pot nevar arreu. Només en aquest darrer sentit, Lliçà d’Amunt té doncs la
recomanació de redactar el PAM específic per nevades, el NEUCAT.
Quan això tingui lloc, es consideraran potencialment afectats en cas de nevada,
els centres sanitaris i d’ensenyament, etc. En el cas de Lliçà d’Amunt ho seran les
escoles i el CAP, els Casals de Gent Gran i els edificis en mal estat, que
eventualment presentin risc d’enrunament. Finalment, els serveis que podrien
quedar afectats com a conseqüència de la nevada i originar més problemes serien
els serveis funeraris si com a conseqüència del gruix de neu, hi hagués dificultats
per accedir al cementiri i la retirada de deixalles en cas què la nevada dificultés
LA LLENA ambiental 68/112

ISA pel POUM de Lliçà d’Amunt (Vallès Oriental) Memòria
l’accés als contenidors i abocadors i es produís una sobreacumulació
d’escombreries.
c. Altres
La DGESC no ha identificat expressament cap altra àrea de risc per a la seguretat i
benestar de les persones dins l’àmbit del TM.
LA LLENA ambiental 69/112

ISA pel POUM de Lliçà d’Amunt (Vallès Oriental) Memòria
3. Justificació de les alternatives
3.1 Introducció
El POUM haurà de preveure un sèrie de sectors de creixement residencial i
industrial. En aquest cas, no ho farà només en forma de Sòl Urbanitzable delimitat
(SUB-d) o Sòl Urbanitzable no delimitat (SUB-nd), sinó pot ordenar i classificar
sectors de sòl urbà, els anomenats PAU (Polígons d’Actuació Urbana) o bé, els
Plans de Millora Urbana (PMU) que tot i disposar de planejament previ, són sectors
no consolidats o que falta completar. Aquests sectors a efectes de règim urbanístic
els considerem sòl urbà. El model de planejament del POUM que és en procés
d’aprovar-se plantejarà novetats en la classificació i qualificació de sòl. Per la seva
part, l’ISA no analitzarà els PAU i els PMU que eventualment poguessin proposarse
per a l’aprovació inicial, atès que no es tracta de sectors nous, sinó
d’intervencions sobre sòls urbans de facto, que incideixen en bona part sobre àrees
edificades i buits intersticials entre espais edificats que han estat subproducte dels
creixements dels darrers decennis. Tanmateix es dóna compte dels PMU i els PAU
amb indicació de la seua naturalesa de creixement (reompliment, eixample o
extensió) i també s’incorporen a l’hora de calcular els consums que derivaran dels
creixements en tant que factors limitants que necessàriament cal considerar.
Aquest ISA analitza les condicions de partida que han d’orientar les esmentades
previsions i d’acord al corresponent document de referència que ha elaborat el
DMAH mitjançant l’Oficina Tècnica d’Avaluació Ambiental (OTAA) que ha examinat
la proposta de l’Avanç.
Taula 41. Superfícies de sòl actuals segons les NNSS en vigor.
Sòl Superfície (Ha) %
Urbà 721,36 32,35
Urbanitzable 137,07 6,15
No urbanitzable 1371,57 61,51
Total 2230 100,01
Font: Memòria de la informació.
3.2. Alternatives de creixement residencial
A l’hora de definir nous creixements residencials en forma de sectors d’ordenació,
s’optarà per ordenar sectors periurbans annexes al nucli tradicional, zones que
ofereixin unes condicions clares de continuïtat de l’espai construït i que confrontin
amb un vial urbà. En general, cal buscar zones de morfologia planera, lliures de
riscos i pròximes al centre neuràlgic de la vila. Partint del respecte a les directrius
ambientals del planejament recollides a la LUC, on s’aposta explícitament pel
LA LLENA ambiental 70/112

ISA pel POUM de Lliçà d’Amunt (Vallès Oriental) Memòria
creixement en continuïtat a l’espai construït, el POUM pot optar entre diferents
alternatives:
a) Restringir l’augment de sòl residencial nou i a canvi, promoure l’emplenat dels
buits intersticials actuals i transformar en usos residencials els altres usos
(magatzems, naus, patis, solars buits,...) que avui ocupen sòl urbà. Això
equivaldria a l’alternativa 0 i no requeriria pràcticament la redacció de
planejament.
b) Concentrar tot el creixement en nous sectors fruit de la transformació del sòl no
urbanitzable en les zones determinades com a aptes en zones contínues o
discontínues al nucli consolidat.
c) Opció intermèdia que permeti la cobertura dels buits de la trama preexistent, i
relligui les expansions al llarg de la xarxa viària bàsica i al mateix temps, que
ampliï l’oferta amb nous sectors residencials de densitats diverses (entre
mitgeres, aparellades, PB+1, PB+2, etc.) que permetin l’accés a l’habitatge als
diferents col·lectius demandants (joves del municipi, parelles urbanes, nova
immigració,...).
L’adopció exclusiva de la primera opció (reomplir els buits i rehabilitar) no resulta
del tot realista, ja que, a la pràctica, sovint costa d’incorporar al mercat residencial
els buits edificatoris existents en aquests nuclis (sovint els propietaris no els volen
vendre o en demanen un preu molt alt) i aquest fet genera una veritable distorsió en
l’oferta de sòl i habitatge que perjudica moltes parelles i joves del propi municipi. És
la paradoxa que comporta l’alternativa 0. De fet, és una alternativa que
ambientalment caldria tenir molt en compte perquè a penes implica consum de sòl,
però ensems impedeix regularitzar situacions de fet més o menys inadequades
urbanísticament. D’altra banda, centrar tot el creixement en la segona opció
(creixement concentrat als nous sectors) hipoteca l’acció urbanística municipal i no
permet afrontar el manteniment, la rehabilitació i valorització de l’espai construït i
del nucli existent i més emblemàtic. La tercera alternativa (reomplir els buits urbans
i ampliar l’oferta amb nous sectors) es considera adequada ja que integra tots els
elements esmentats, sense oblidar tant els factors ambientals com els socials. En
aquest sentit, cal maldar per situar els nous sectors proposats en continuïtat a
l’espai construït i que garanteixen la compacitat del nucli tot i la dificultat que això
comporta en un municipi tan complex per la dispersió de les urbanitzacions.
LA LLENA ambiental 71/112

ISA pel POUM de Lliçà d’Amunt (Vallès Oriental) Memòria
3.3 Trama urbana i tipologies edificatòries
Pel creixement poblacional previst per a Lliçà d’Amunt i per les característiques
pròpies del municipi, les densitat d’habitatges en els nous entramats urbans encara
que puntualment puguin variar, haurien d’oscil·lar entre els 25-45 habitatges/Ha,
unes densitats edificatòries mitjanes. Aquest és un model que, per l’ocupació de
territori, els usos de recursos derivats i implícits (aigua, energia,...) i les
característiques sociològiques que comporta es considera moderadament
sostenible. En tot cas, cal tenir en compte les característiques pròpies del municipi,
que es caracteritza per una densitat baixa a tot arreu excepte a la zona del nucli
urbà principal. Amb això intuïm que el nou planejament es pot situar en una densitat
diferent en unes zones respecte d’altres seguint la pauta que presenta l’actual
trama urbana. Per altra banda, tot i que els consums relatius (xarxes d’aigua,
trenats elèctrics, ...) generats a partir de densitats edificatòries a la baixa són més
elevats, s’ha de tenir en compte que els creixements han de presentar una relació
amb la trama construïda que es troba gairebé sempre per sota dels 25-30
habitatges/ Ha.
Foto 8. Imatge d’un tram de carrer típic de les urbanitzacions (C. de les Garrigues a can Artigues)
amb seccions estretes i voreres inferiors a 0,80 en tots els casos i amb un grau d’acabat deficient.
LA LLENA ambiental 72/112

ISA pel POUM de Lliçà d’Amunt (Vallès Oriental) Memòria
Foto 9. Local de l’associació de veïns de Can Rovira Nou, únic espai de centralitat d’aquest barri
que consta del local, una plaça i un espai de lleure pels infants.
Foto 10. Un carrer de la reduïda trama tradicional del nucli de Lliçà d’Amunt amb unes densitats
d’habitatges que tripliquen o quadrupliquen la densitat de les urbanitzacions de la resta del terme.
3.4. Localització i magnitud dels creixements: proposta d’ordenació
A l’hora de definir els sectors d’ordenació, s’ha optat per ordenar sectors urbans no
consolidats i la totalitat dels sectors periurbans annexes al nucli, que provenen de
l’anterior planejament. També s’han ordenat tres sectors d’extensió nous (Can
Cuscó, Via Parc i Can Magrana).
Ara com ara, l’opció de planejament s’orienta de la següent manera:
Respecte el planejament vigent, els creixements de sòl urbanitzable residencial
representen un 58% de la superfície total de sòl urbanitzable, de manera que hi ha
LA LLENA ambiental 73/112

ISA pel POUM de Lliçà d’Amunt (Vallès Oriental) Memòria
un increment del 73% de sòl urbanitzable residencial (SUD-3, SUD-5 i SUD-7) que
equival a unes 25 Ha noves. La resta de sectors, que representen el 42% de la
superfície de sòl urbanitzable residencial provenen de les NNSS.
La tipologia dels creixements en sòl urbanitzable és d’extensió en un 55% de la
superfície mentre que en el 45% restant es tracta de reompliment de buits o en
algun cas d’eixample (Can Pujal). Per tant, si excloem el que procedeix de les
NNSS i el que resulta de reompliment o eixample, el sòl que s’incorpora ex novo és
un 40% (SUD-3 i SUD-5), és a dir, 17,5 Ha.
El potencial de la proposta de planejament és de 2661 habitatges dels quals la
meitat (50,2%) se situa en sòl urbanitzable (SUD). Els sòls urbanitzables (SUD)
representen un 45% del sòl que es qualifica per a desenvolupar sòl residencial en
una o altra figura (SUD, PMU o PAU).
D’acord als 2661 habitatges previstos, el potencial de creixement poblacional del
POUM és de 7243 habitants, dels quals, 3636 habitants, és a dir, la meitat, ho faran
en sòl urbanitzable (SUD). L’altra meitat es poden encabir en els 5 PMU o els 13
PAU, que majoritàriament se situen en sòls urbans no consolidats. En el cas del
PMU, són tots de tipologia de reompliment o eixample mentre que en els PAU un
gens menyspreable 51% –en superfície i en nombre d’habitatges– són d’extensió
(per bé que, com s’ha dit, s’ubiquen sobre sòls de naturalesa ja urbana).
La densitat mitjana dels sectors urbanitzables és de 30 habitatges/Ha, essent la
forquilla de 19 a 42. Es tracta d’una densitat baixa- mitjana, per bé que, d’acord a
l’apartat 3.3, resulta adequada i, en tot cas, superior a la que predomina a la major
part de la trama urbana amb excepció del nucli tradicional.
Els sòls de creixement residencial ubicats en sòl urbanitzable de nova creació
(SUD-3, SUD-5 i SUD-7) s’ubiquen en sòls no exposats a riscos i en pendents
inferiors al 20%, no contenen tàxons rars o protegits, no se situen sobre zones amb
algun grau de protecció i no són exposats a molèsties d’origen antropogènic. El
SUD-3 i el SUD-7, qualifiquen zones forestals però les imputen a espais lliures i no
hi computen a efectes d’estàndards urbanístics.
Taula 42. Sectors de creixement residencial en sòl urbanitzable (SUD).
Codi Nom
Superfície
(Ha)
Edificabilitat Densitat Habitatges
Tipologia del
creixement
SUD-1 El Pinar 4,81 0,40 33 159 Reompliment de buits
SUD-2 Can Pujal 3,42 0,35 29 100 Eixample
SUD-3 Can Cuscó 7,86 0,44 34 267 Extensió
SUD-4 Peces de Gudanya 6,92 0,20 19 132 Extensió
LA LLENA ambiental 74/112

ISA pel POUM de Lliçà d’Amunt (Vallès Oriental) Memòria
SUD-5 Sector Via Parc 9,62 0,51 42 404 Extensió
SUD-6 Ca l’Artigues del Pla 3,54 0,39 32 113 Reompliment de buits
SUD-7 Can Magrana 8,04 0,24 20 161 Reompliment de buits
Total 44,21 -- -- 1336 --
Nota: en negreta, sectors de nova creació en relació al planejament vigent.
Font: Memòria del POUM.
Figura 14. Sòls urbanitzables residencials segons la proposta (1).
Figura 15. Sòls urbanitzables residencials segons la proposta (i 2).
LA LLENA ambiental 75/112

ISA pel POUM de Lliçà d’Amunt (Vallès Oriental) Memòria
Taula 43. Sectors de creixement residencial en sòl urbà no consolidat (PMU).
Codi Nom
Superfície
(Ha)
Tipologia del
Edificabilitat Densitat Habitatges
creixement
PMU-1 Gudanya Vell-centre 11,53 0,40 35 403 Reompliment de buits
PMU-2 Mas Bo 0,94 0,54 42 39 Reompliment de buits
PMU-3 Riera Seca 2,44 0,42 35 83 Reompliment de buits
PMU-4 Can Salgot 3,54 0,33 25 89 Reompliment de buits
PMU-5 Figueres 2,31 0,57 33 76 Eixample
PMU-7 Can Ballestà 6,58 0,09 5 33 SUD a NNSS. Zona
de masies
Total -- 27,34 -- -- 723 --
Font: Memòria del POUM.
Taula 44. Sectors de creixement residencial en sòl urbà no consolidat (PAU).
Codi Nom
Superfície
(Ha)
Tipologia del
Edificabilitat Densitat Habitatges
creixement
PAU-1 Can Grau 2,82 0,44 39 110 Extensió
PAU-2 Les Oliveres 8,15 0,44 13 105 Extensió
PAU-3 Can Franquesa 3,20 0,42 11 35 Reompliment de buits
PAU-4 Can Pujal 0,75 0,46 30 20 Reompliment de buits
PAU-5 Raval d’en Xicota 1,85 0,56 18 33 Eixample
PAU-6 Can Marlès 1,00 0,50 20 20 Reompliment de buits
PAU-7 Can Ribell 1,31 0,30 14 18 Reompliment de buits
PAU-9 Baronia de Montbui 1,93 0,56 35 68 Reompliment de buits
PAU-10 Barri de Can Bosc 2,08 0,32 30 62 Eixample
PAU-11 La Sagrera 2,37 0,39 39 92 Extensió
PAU-12 Anselm Clavé I 0,12 0,82 82 9 Reompliment de buits
PAU-13 Anselm Clavé II 0,30 0,73 71 21 Reompliment de buits
PAU-14 Anselm Clavé III 0,13 0,69 69 9 Reompliment de buits
Total -- 26,01 -- -- 602 --
Font: Memòria del POUM.
Taula 45. Sectors de creixement residencial en sòl urbanitzable (SUD) i urbà no consolidat (PMU i PAU).
Codi Tipologia del sòl Superfície (Ha) Superfície (%) Habitatges Percentatge d’habitatges
SUD Urbanitzable 44,21 45,3 1336 50,2
PMU Urbà no consolidat 27,34 28,0 723 27,2
PAU Urbà no consolidat 26,01 26,7 602 22,6
Total 97,56 100 2661 100
Font: Memòria del POUM.
3.5. Necessitat de sòl industrial i terciari. Magnitud i localització dels creixements
Tal com s’ha apuntava en l’apartat 2.3.5, avui l’economia de Lliçà d’Amunt gira al
voltant del sector terciari. Per potenciar la indústria i els serveis associats i potenciar
més aquests sectors i reduir la mobilitat obligada per raons de treball, el nou
planejament ha de preveure consolidar les àrees productives existents sense que
entrin en conflicte amb altres usos, valors i potencialitats territorials.
Pel que fa al requeriment de trobar nous emplaçaments per oferir sòl industrial, tan
per a les indústries actuals com per a les de nova implantació, es plantegen una sèrie
de condicionants i alternatives que cal desgranar. Prèviament al desglossament de
LA LLENA ambiental 76/112

ISA pel POUM de Lliçà d’Amunt (Vallès Oriental) Memòria
les alternatives, cal enumerar els condicionants fonamentals a tenir en compte per a
valorar la idoneïtat de les implantacions de sòl productiu:
a) Accessibilitat: l’àrea industrial ha de tenir resolts satisfactòriament els accessos
que han de resultar simples i de fàcil localització.
b) Economia i facilitat de connexió a xarxes bàsiques: resulta fonamental localitzar
les noves implantacions en zones on la connexió a les xarxes bàsiques
(electricitat, gas, abastament, sanejament, telèfon,...) sigui més senzilla i no
comporti noves ocupacions, així com optimitzar els cablejats i canonades
existents.
c) Prevenció dels impactes:
Fums, sorolls i olors: cal pensar en situar aquestes instal·lacions fora de la
direcció dominant dels vents en relació al nucli tradicional i la resta de sectors
residencials.
Afecció visual: cal integrar les noves instal·lacions en l’entorn i minimitzar
l’impacte paisatgístic tenint en compte la fragilitat de l’àmbit i la importància
d’aquest vector sobre el benestar i la salut mental de les persones.
Impactes sobre la coberta vegetal i la fauna: la destrucció de l’hàbitat pot tenir un
signe més o menys greu en funció del substrat, que en uns casos pot tenir un cert
valor i en d’altres, presentar ja signes de deteriorament o degradació.
d) Prevenció dels riscos: risc d’avingudes i inundabilitat, geomorfològic,
d’esllavissades, d’incendi, són aspectes clau que cal descartar abans de preveure
una implantació industrial.
Alternatives d’ubicació
El plantejament del pla d’emplaçament de sectors industrials parteix de la base que
és desitjable apartar determinada oferta industrial dels sectors residencials per a
minimitzar els efectes derivats dels sorolls, emissions, trànsit, molèsties, etc. La
moderada extensió dels espais aptes per a grans assentaments productius i el fort
component forestal es pot dir que circumscriu les possibilitats de creixement a una
part del terme, bàsicament la que se situa en proximitat a la carretera C-17 i llurs
accessos –al límit amb Granollers– i en un emplaçament aïllat al peu de la carretera
C-1415-b (Granollers- Caldes de Montbui).
LA LLENA ambiental 77/112

ISA pel POUM de Lliçà d’Amunt (Vallès Oriental) Memòria
Figura 16. Sòls urbanitzables industrials segons la proposta (1).
Figura 17. Sòls urbanitzables industrials segons la proposta (2).
Així, la superfície de creixement –un 78% del qual ja procedeix del planejament
vigent– es concentra sobretot en el SUD-8 (Can Moncau- Mango), un sector que
agrupa el 71% de la proposta de sòl productiu (93 Ha, de les quals 50 Ha ja són en
execució) i que ja arrenca d’una situació anterior al POUM, i en l’extensió d’un
emplaçament preexistent, el SUD-9 (Indústria Bosch) que representa el 14% de la
LA LLENA ambiental 78/112

ISA pel POUM de Lliçà d’Amunt (Vallès Oriental) Memòria
proposta (18 Ha). Cal dir que aquests creixements es produeixen en discontinu de
manera que s’utilitzen per aportar quantitats importants de sòl lliure i equipaments
(fruit de les cessions) bàsicament al voltant del nucli històric.
Taula 46. Sectors de creixement industrial.
Codi Nom Tipologia del sòl Edificabilitat Superfície
LA LLENA ambiental 79/112
(Ha)
Superfície
(%)
SUD-8 Can Moncau Urbanitzable 0,46 92,64 70,8
SUD-9 Indústria Bosch Urbanitzable 0,35 18,04 13,8
SUD-10 Molí d’en Comes Urbanitzable 0,20 10,00 7,6
PMU-6 Industrial Països Catalans Urbà no consolidat 0,32 4,32 3,3
PMU-8 Sector Majoralet Urbà no consolidat 0,24 1,16 0,9
PAU-8 Can Pedrals Urbà no consolidat 0,26 4,65 3,6
TOTAL -- 130,81 100
Nota: en negreta, sectors de nova creació en relació al planejament vigent.
Font: Memòria del POUM.
La resta d’emplaçaments industrials o terciaris són de petita magnitud i permeten
l’extensió de sectors preexistents (SUD-10 i PMU-8) o es basen en resoldre
disfuncions urbanístiques preexistents (PMU-6 i PAU-8).
Altrament, la localització industrial en aquesta zona del terme i quant als nous
emplaçaments, compleix força amb la valoració dels quatre aspectes considerats
(prevenció d’impactes, prevenció de riscos, connexió a les xarxes bàsiques, ....), en
haver empreses ja existents, comptar amb xarxes instal·lades, tenir un drenatge
senzill de les aigües residuals per la proximitat del riu, tenir la millor accessibilitat
possible i presentar un risc baix per inundabilitat amb excepció de dues petites
fraccions d’inundabilitat en els extrems oest del SUD-9 i SUD-10 que hauran de
destinar-se a espai lliure o ser excloses i una petita fracció al nord del SUD-8
afectada per risc geomorfològic. Aquests emplaçaments no li incrementen el trànsit
rodat al nucli i no s’hi constaten valors naturals i paisatgístics especialment rellevants
o hàbitats protegits.
3.6. Factors infraestructurals limitants dels creixements
Més enllà de la disponibilitat de sòl per a endegar tots els sectors que finalment
prosperin en funció de l’escenari de creixement demogràfic, és obligat fer previsions
en relació a elements de les xarxes bàsiques que el municipi ha de poder afrontar i
resoldre adequadament amb anterioritat al desenvolupament dels sectors.
Fonamentalment ens referim a:

ISA pel POUM de Lliçà d’Amunt (Vallès Oriental) Memòria
a) Abastament
Actualment el municipi s’abasteix d’aigua a partir del sistema Ter-Llobregat.
Concretament l’aigua que arriba al municipi prové de l’embassament del Pasteral,
ubicat al curs del riu Ter, aigües avall del pantà de Susqueda.
El manteniment de la xarxa de clavegueram i l’estat del col·lectors en baixa és
realitzada per l’Ajuntament, ara bé, les competències de sanejament en alta,
permisos d’abocament i control d’abocaments d’aigües residuals es van delegar en el
Consorci per a la Defensa de la Conca del Riu Besòs (CDCRB), constituïda l’any
1988. Cal dir que pràcticament totes les urbanitzacions i nuclis estan connectats a
sistema.
Figura 18. Sòl urbà i sòls urbanitzables segons tipologies segons la proposta.
Taula 47. Previsions de consum d’aigua en els nous sectors residencials.
Sectors Habitatges Habitants Consum (m3/dia) Consum (m3/any)
SUD 1.336 3.634 901,21 328.942,4
PMU 725 1.972 489,06 178.505,4
PAU 602 1.637 406,09 148.221,1
TOTAL 2.663 7.243 1.796,35 655.668,9
Nota: es consideren 2,72 habitants per cada habitatge i 248 l/hab./dia 9 .
Font: pròpia.
9 Conforme el consum domèstic en alta que especifica el Pla de gestió de l’aigua pel sistema Ter-
Llobregat.
LA LLENA ambiental 80/112

ISA pel POUM de Lliçà d’Amunt (Vallès Oriental) Memòria
Taula 48. Previsions de consum d’aigua en els nous sectors industrials i terciaris.
Sectors Superfície IEB Ha de sòl Consum Consum
(Ha) m2st/m2sòl industrial (m3/dia) (m3/any)
SUD-8 92,64 0,46 42,61 1.104,6 403.166,3
SUD-9 18,04 0,35 6,31 163,7 59.735,5
SUD-10 10,00 0,20 2,00 51,8 18.921,6
PMU-6 4,32 0,32 1,38 35,8 13.078,6
PMU-8 1,16 0,24 0,28 7,2 2.633,9
TOTAL 130,81 -- 52,59 1.363,1 497.535,9
Nota: es considera cabal continu de 0,3 l/s/Ha industrial /sòl ocupat (criteris estimatius Incasòl).
Font: pròpia.
Taula 49. Dotacions d’aigua de consum estimades per als nous sectors industrials i residencials.
Sector Consum (m3/dia) Consum (m3/any)
Residencial 1.794,3 654.930,2
Industrial 1.363,1 497.535,9
Total 3.157,4 1.152.466,1
Font: pròpia.
En tot cas, “el creixement urbanístic ha d’internalitzar el cost global de la disposició,
distribució i garantia del nou abastament previst derivat del seu desenvolupament,
doncs tant en Sòl Urbanitzable com en Sòl Urbà No Consolidat (tant per als polígons
industrials com per als residencials), les despeses relatives al finançament de les
noves infraestructures d’abastament o bé l’ampliació de les ja existents corresponen
als propietaris afectats per les noves actuacions urbanístiques, d’acord amb la
normativa urbanística relativa a les obres d’urbanització.
Els Ajuntaments, a través del planejament urbanístic, han de repercutir el cost global
de l’abastament d’aigua de les noves promocions urbanístiques, i no només pel que
fa a la xarxa de distribució, sinó afegint el cost global de la infraestructura
d’abastament que caldrà ampliar per donar servei a la demanda. No en va, la inversió
necessària en infraestructura d’abastament pot preveure’s per sobre d’uns 900
€/habitant. Així, caldria repercutir proporcionalment aquest cost als nous habitants de
les noves promocions urbanístiques”.
b) Sanejament
El municipi de Lliçà d’Amunt està connectat preferentment al sistema de sanejament
de Montornès del Vallès tot i que parcialment també es beneficia de l’EDAR ubicada a
l’extrem nord del terme que majoritàriament dóna servei al municipi de Sant Eulàlia de
Ronçana.
L'any 2005 es remodela la planta de Montornès del Vallès per a tractar un cabal de
40.000 m³/dia amb eliminació de nitrogen. La xarxa de col·lectors interceptors és de
60,59 Km de longitud que discorren paral·lelament a les lleres dels rius Besòs,
Congost, Mogent, Tenes, riera Seca i riera de Vallromanes. Pel que fa al volum
LA LLENA ambiental 81/112

ISA pel POUM de Lliçà d’Amunt (Vallès Oriental) Memòria
sanejat, cal considerar que s’intenta promoure en un cert grau la reutilització; en
aquest sentit, el Pla de gestió de l’aigua fa una previsió de reutilització per part del
sistema de Montornès de 17.000 m 3 anuals per al 2015 que, realment, és una
quantitat molt reduïda, que seria necessària per exemple, per irrigar 4-5 Ha de zona
enjardinada.
Taula 50. Volums de sanejament previstos en els nous sectors residencials.
Sectors Habitatges Habitants Sanejament (m 3 /dia) Sanejament (m 3 /any)
SUD 1.336 3.634 856,15 312.495,3
PMU 725 1.972 464,60 169.580,2
PAU 602 1.637 385,78 140.810,0
TOTAL 2.663 7.243 1.706,54 622.885,5
Nota: es considera el 95% del volum domèstic consumit.
Font: pròpia.
Cal fer èmfasi en què les despeses relatives al finançament de les noves
infraestructures de sanejament (o l’ampliació de les existents), en cas de ésser
necessàries, corresponen als propietaris afectats per la nova actuació urbanística. I
igualment, tant si l’EDAR i la resta d’infraestructures generals tenen capacitat suficient
com si no, segons el PSARU 2005, el promotor ha d’assumir els costos econòmics en
la part proporcional d’inversió per a totes les infraestructures del sistema de
sanejament.
No es calcula el volum d’aigua de sanejament per als sectors industrials perquè
conforme a la normativa, són els promotors els qui han de resoldre la depuració de
les aigües generades en aquest sectors.
c) Residus
L’increment en la generació de residus que representarà el desenvolupament
urbanístic ha de contemplar el període d’emmagatzematge que li resta a l’actual
dipòsit controlat de Santa Maria de Palautordera.
Taula 51. Previsions de generació de residus en els nous sectors residencials.
Sectors Habitatges Habitants Kg residu/dia Tones residu/any
SUD 1.336 3.634 5.305,5 1.936,5
PMU 725 1.972 2.879,1 1.050,9
PAU 602 1.637 878,9 320,8
TOTAL 2.663 7.243 9.063,5 3.308,2
Nota: es considera 1,46 kg/dia/hab. tal com indiquen les estadístiques de l’ARC per al 2008.
Font: pròpia.
Actualment, és l’ajuntament, integrat en el Consorci per a la Gestió de Residus del
Vallès Oriental, l’ens que gestiona la recollida de residus de les diferents fraccions,
incloent la de FORM implantada el 2007 que es gestiona a la planta de compostatge
LA LLENA ambiental 82/112

ISA pel POUM de Lliçà d’Amunt (Vallès Oriental) Memòria
ubicada a Granollers. No es calcula el volum de residus d’origen industrial perquè
conforme a la normativa, la seva gestió correspon a les indústries o establiments
productius.
d) Energia
Els nous sectors generaran una demanda energètica ja sigui en forma de captació
des de la xarxa elèctrica o des de la xarxa de gas natural, actualment implantada i
disponible a tots els sectors. El ciutadà és un dels principals consumidors d’energia,
cosa que es manifesta en les activitats quotidianes a casa seva (10% del consum
final d’energia) i en els seus desplaçaments per mobilitat obligada o no (18% del
consum final d’energia).
Taula 52. Consums elèctrics previstos en els nous sectors residencials.
Sectors Habitatges Habitants KW/any MW/any
SUD 1.336 3.634 25.437,4 25,44
PMU 725 1.972 13.804,0 13,80
PAU 602 1.637 4214,0 4,21
TOTAL 2.663 7.243 43.455,4 43,46
Nota: es considera 7,0 Kw/hab./any a partir d’indicacions INCASÒL.
Font: pròpia.
LA LLENA ambiental 83/112

ISA pel POUM de Lliçà d’Amunt (Vallès Oriental) Memòria
4. Identificació, caracterització i avaluació d’impactes
4.1.Identificació d’aspectes susceptibles de produir impactes
Per a la correcta identificació de les accions potencialment impactants causades
pel desenvolupament dels nous sectors, s’ha procedit a reconèixer de forma
sistemàtica els aspectes ambientals, és a dir, aquelles operacions o elements d’una
acció, comportament o activitat relacionades amb el medi ambient o que poden
interactuar amb aquest. Aquesta mecànica s’ha realitzat per a cadascuna de les
fases en què es pot descompondre la vida del projecte, en aquest cas, la figura de
planejament. Al final del procés, s’aconsegueix llistar ordenadament les accions i
elements que resulten rellevants ambientalment, és a dir, que a priori són capaces
de desencadenar efectes notables. Les fases en què es pot descompondre la vida
de la figura de planejament que s’analitza, el POUM, són les següents:
Fase d’estudis previs
Moment de realització de mostreigs de l’aptitud geològica dels terrenys,
determinació del nivell frèatic, aixecaments topogràfics, etc. que precedeixen l’inici
dels treballs d’adequació dels terrenys, i la reparcel·lació i urbanització dels sectors.
Fase d’execució o construcció
En aquesta fase té lloc els moviments de terra per a l’adequació dels terrenys, la
urbanització dels vials i les xarxes bàsiques (col·lectors, xarxa elèctrica i
enllumenat, ...), el condicionament de les parcel·les prèvia reparcel·lació i finalment
la construcció de les edificacions per a la seva destinació a habitatges, naus,
magatzems, etc. o els usos assignats en la normativa.
Fase d’explotació o funcionament
És el moment a partir del qual el sostre edificat a cada sector esdevé útil ja sigui
per a ús residencial o sigui per activitat econòmica. Els impactes ambientals en
aquesta fase són molt diferents de la fase anterior, fonamentalment perquè tenen
un efecte reiterat i dilatat en el temps.
Fase Accions o operacions
Estudis Treballs geotècnics qualitatius de sondeig i retirada de mostres prèvies
previs Abandonament de les finques i explotacions
Execució Trasllat rodat continuat de maquinària pesant
Retirada de materials del terreny i desbrossada
Replanteig del terreny, moviments de terres i condicionament d’accessos
Utilització d’equips energètics autònoms
Abassegament de materials d’obra, peces metàl·liques, cables, suports, etc.
Emmagatzematge d’estris i maquinària sobre el terreny
Construcció d’habitatges i naus industrials
LA LLENA ambiental 84/112

ISA pel POUM de Lliçà d’Amunt (Vallès Oriental) Memòria
Explotació
Presència i activitat d'operaris, promotors i tècnics
Presència dels edificis (habitatges, tallers, plantes i magatzems), vials, etc
Freqüentació i activitat de les persones
Activitat empresarial: prestació de serveis i elaboració i maneig de productes
Mobilitat de treballadors i mercaderies
Subministrament energètic als habitatges i empreses
Abandonament de les finques i explotacions agràries pròximes
4.2. Identificació d’impactes ambientals derivats dels aspectes
Una vegada hem localitzat tots els accions i operacions que poden afectar l’entorn
que es pretén preservar, haurem d’identificar els impactes ambientals, és a dir, les
conseqüències de diferent signe que comportarà en llurs diferents fases l'exercici
de l’activitat o obra sobre els quatre medis que el formen (físic, biòtic, perceptual i
medi socioeconòmic) i que potencialment poden suposar una alteració de llurs
característiques i/o qualitats de partida. A la vegada cada medi està constituït per
diversos vectors. En el nostre cas, el medi físic presenta quatre vectors: soroll, aire,
aigua i sòls; el medi biòtic és constituït per vegetació i fauna; el medi perceptual per
la intervisibilitat i la percepció; i el medi socioeconòmic ve caracteritzat per la
sostenibilitat en termes de residus, i la dinàmica de les relacions econòmiques
induïdes, és a dir, ocupació i rendes.
Fase prèvia o d’estudis previs
Medi Físic
Sorolls derivats dels vehicles.
Alteracions geomorfològiques sobre els terrenys mostrejats.
Medi Biòtic
Afectació sobre la vegetació pròxima en l’espai d’ocupació.
Molèsties sobre la fauna per la presència de veus i sorolls.
Medi Socioeconòmic
Oportunitats per a les empreses subministradores i de serveis de la zona.
Canvis en els usos del sòl.
Fase d’execució o construcció
Medi Físic
Sorolls i vibracions derivades de la maquinària i els equips d’energia.
Emissions atmosfèriques derivades de la maquinària i els equips d’energia.
Generació de pols.
Consum d’aigua en l’execució de l’obra civil.
Alteració geomorfològica del terreny.
LA LLENA ambiental 85/112

ISA pel POUM de Lliçà d’Amunt (Vallès Oriental) Memòria
Compactació de sòls per part de maquinària pesant, vehicles i persones.
Vessaments de líquids, olis, combustibles, etc. per part de la maquinària i
vehicles.
Medi Biòtic
Afeccions sobre la vegetació pròxima a les zones d’accés, abassegaments i
aparcament.
Eliminació de coberta vegetal a tots els àmbits de creixement.
Molèsties sobre la fauna per la presència de veus i sorolls.
Destrucció de l’hàbitat faunístic.
Atropellaments de fauna (invertebrats, amfibis, rèptils i mamífers).
Medi Perceptual
Afecció visual sobre el paisatge.
Proliferació d’impropis i deixalles.
Medi Socioeconòmic
Generació de residus d’obra (inerts).
Generació d’altres residus especials (llaunes buides de productes, ...) i no
especials (plàstics, cartrons, palets,...).
Oportunitats per a les empreses subministradores i de serveis de la zona.
Generació de treball i rendes.
Fase d’explotació o funcionament
Medi Físic
Sorolls derivats de la mobilitat habitual de vehicles i mercaderies.
Contaminació lumínica derivada de la il·luminació externa de vials i habitatges.
Emissions de llum d’usuaris o mercaderies que transiten en horari nocturn.
Emissions atmosfèriques derivades de la mobilitat de vehicles i mercaderies.
Consum d’aigua (usos sanitaris, enjardinament, indústries,...)
Generació d’aigües grises i negres.
Generació d’aigües d’escorrentia per la impermeabilització de sòl a gran escala.
Abocaments o vessaments d’aigües a la llera sense depurar.
Medi Biòtic
Molèsties sobre la fauna per la presència de veus i sorolls.
Medi Perceptual
Afecció sobre el paisatge per la presència d’elements nous.
Degradació i abandonament de camps i finques pròximes.
Proliferació d’impropis i deixalles en el sector i camps veïns.
LA LLENA ambiental 86/112

ISA pel POUM de Lliçà d’Amunt (Vallès Oriental) Memòria
Medi Socioeconòmic
Generació de Residus Municipals Ordinaris (fracció de rebuig i fraccions
reciclables) i residus comercials i industrials.
Generació de residus especials.
Increment de la població resident.
Oportunitats per a les empreses subministradores i de serveis de la zona.
4.3. Identificació d’impactes significatius
Tot seguit es presenta el resultat d’un procés sistemàtic realitzat per identificar els
possibles impactes a partir del creuament entre les operacions i elements
potencialment impactants que s’han aïllat i les diferents components o vectors en
què s’han dividit els medis potencialment afectables. En la taula posterior es pot
veure la matriu d’impactes obtinguda dels quals es remarquen en color aquells que,
des del punt de vista qualitatiu, es consideren significatius. Cal dir que, aquesta
etapa serveix només per identificar el màxim nombre d’impactes a priori. Per això,
en alguns casos són impactes menors o irrellevants que cal que siguin cribats en
una etapa posterior. L’objecte del creuament no és altre que discernir entre
impactes menors o poc significatius i els impactes significatius que més endavant
es qualificaran i seran avaluats.
LA LLENA ambiental 87/112

ISA pel POUM de Lliçà d’Amunt (Vallès Oriental) Memòria
Taula 53. Matriu d’identificació d’impactes.
FASES
PRÈVIA EXECUCIÓ O CONSTRUCCIÓ EXPLOTACIÓ O
FUNCIONAMENT
A. Treballs geotècnics i retirada
mostres
B. Abandonament
d'explotacions
C.Trasllat rodat continuat de
maquinària pes.
D. Retirada de materials i
desbrossada
E. Replanteig dels terrenys i
moviment terres
F. Emmagatzematge estris i
maquinària
G. Utilització d’equips
energètics autònoms
H. Abassegament de materials
d’obra, etc.
I. Urbanització (vials, xarxes,..)
i edificació
J. Presència i activitat
d'operaris, tècnics,.
K. Presència d’habitatges,
naus, instal·lacions
L. Presència i activitat de
persones i treballa.
M. Activitat empr.: prestació
serveis, maneig
N. Mobilitat de persones i
mercaderies
O. Subministrament energètic
1. Sorolls 1 1 1 1 1 1 2 1
2. Emissions de llum 2 1 1 2
Aire
3. Emissions atmosfèriques 2 1 1 2 2 1
4. Generació de pols 1 1 1 1
5. Consum d'aigua 1 1 1 2
Físic
Aigua
6. Generació d’aigües brutes
7. Generació d'aigües
d'escorrentia
2 2
1
1
1 2
8. Alteracions geomorfològiques 2 1
9. Compactació del terreny 1 1 1 1 1
Sòls 10. Canvis en l'ús del sòl 1 1 2
11. Vessaments de líquids, greixos,
olis,
2
1 1 2 2 2 2
Biòtic
Vegetació
Fauna
12. Eliminació de la coberta
13. Molèsties i/o atropellaments
2
2 1
1
1 1 1 1 2 1 1 2 1
Visual
Perceptual
Perceptiva
14. Afecció sobre el paisatge
15. Proliferació d’impropis i deixalles
1
2
1 1
2 1
1
2 1
1
2
2
2
Sostenibilit. 16. Generació de residus 2 1 1 2 1 2 1 1 2
Socioeconòmic
Ocupació i 17. Oportunitats per a empreses 1 1 1 2 1 1 1 1 1 1 1
rendes 18. Generació de llocs de treball 1 1 1 2
* Assignem 1, als impactes de 1 r ordre (materialització immediata o segura), i 2, als impactes de 2 n ordre (impacte potencial, no immediat o automàtic). En color, els
impactes significatius.
P. Abandonament de finques
pròximes

ISA pel POUM de Lliçà d’Amunt (Vallès Oriental) Memòria
4.4. Caracterització dels impactes significatius
Una vegada identificats els impactes ambientals significatius que pot generar el
projecte, tant positius com negatius, cal realitzar un procés d’anàlisi per cadascun
en funció de la forma com es presenta, la intensitat i el medi on es projecta. A partir
d’aquí es podrà ja avaluar el seu grau de compatibilitat així com la necessitat
d’establir mesures preventives, correctores i compensatòries i quan l’impacte sigui
irreversible o irrecuperable, altres mesures de caràcter compensatori.
Per a la caracterització prèvia a la avaluació dels impactes que hem considerat
significatius es prenen els criteris que es descriuen en l’Annex 1 del Reglamento
para la ejecución del RDL 1302/1986, de 28 de julio, de evaluación del impacto
ambiental aprovat pel RD 1131/1988 de 30 de septiembre, també recollits en el
Decret 114/1988 de 7 d’abril, d’avaluació d’impacte ambiental (DOGC nº1000 de 3-
6-1988) i el respectiu Reglament. Els criteris normatius són els següents 10 :
Efecte
Notable (A)
Quan la modificació dels factors ambientals pot produir alteracions o pèrdues sobre
els factors ambientals de manera parcial o limitada.
Mínim (A1)
Quan les repercussions es poden qualificar d’inapreciables.
Beneficiós (B)
Quan la interacció que s’ha establert es tradueix, després d’una anàlisi completa de
la situació, en un efecte positiu sobre el factor ambiental considerat.
Perjudicial (B1)
Quan es presenta un deteriorament del valor naturalístic, estètic- cultural,
paisatgístic, de productivitat ecològica , o un augment dels perjudicis derivats de la
contaminació, erosió i/o d’altres danys ambientals sobre l’estructura ecològica en
sentit ampli, de l’indret estudiat.
Immediatesa
Directe (C)
Aquell que incideix sobre d’un factor ambiental determinat a partir d’una primera
acció causant.
Indirecte (C1)
Aquell que es manifesta a través d’un seguit de relacions causa- efecte
encadenades, a partir de la primera acció causant.
10 Els conceptes exposats són excloents dintre d’un mateix grup però no entre grups diferents.
LA LLENA ambiental 89/112

ISA pel POUM de Lliçà d’Amunt (Vallès Oriental) Memòria
Acumulació
Simple (D)
Aquell que es manifesta individualment sobre els factors ambientals sense cap
incidència en els efectes d’altres agents d’impacte.
Acumulatiu (D1)
Aquell que en perllongar-se en el temps, agreuja progressivament els seus efectes
mentre es manté la causa que el provoca.
Sinèrgic (D2)
Quan l’efecte conjunt de l’acció de varis agents implica un increment dels efectes
respecte el que suposaria la seva actuació per separat.
Moment
A curt termini (E)
Quan l’efecte es manifesta dins del cicle anual.
A mig termini (E1)
Quan es manifesta abans dels cinc anys.
A llarg termini (E2)
Quan es pot manifestar després d’un període superior als cinc anys.
Persistència
Permanent (F)
Suposarà una alteració del medi de durada indefinida en el temps.
Temporal (F1)
Suposarà una alteració de durada limitada en el temps.
Reversibilitat
Reversible (G)
L’alteració produïda pot ser assimilada en el seu entorn a mig termini, mercès als
processos naturals de successió ecològica i els mecanismes d’autodepuració o
autogeneració propis del medi.
Irreversible (G1)
Suposaria la “dificultat extrema” o fins i tot l’impossibilitat de retornar a la situació
inicial. L’efecte no podrà ésser assimilat pel medi, en bases als processos naturals
de successió ecològica i autodepuració.
Possibilitat de correcció
Recuperable (H)
LA LLENA ambiental 90/112

ISA pel POUM de Lliçà d’Amunt (Vallès Oriental) Memòria
L’alteració que s’ha manifestat pot eliminar-se bé per l’acció natural o bé per l’acció
humana, mitjançant sistemes correctors o aplicacions específiques de tècniques
ambientals.
Irrecuperable (H1)
Quan l’alteració o pèrdua es impossible de reparar o de restaurar, tant per l’acció
natural com per la intervenció de l’home.
Freqüència de generació
Periòdic (I)
Aquell que es manifesta de manera intermitent en el temps, seguint una cadència
regular.
D’aparició irregular (I1)
Manifestat de manera imprevisible en el temps, les alteracions del qual s’han
d’avaluar en funció de la probabilitat d’aparició, sobretot pel que fa a totes aquelles
manifestacions que sense ésser contínues i/o periòdiques són notables.
Continu (J)
Aquell que es manifesta de forma ininterrompuda en el temps.
Discontinu (J1)
Aquell que es manifesta de manera intermitent en el temps, és a dir, a través
d’intervals.
Distribució
Localitzat (K)
Amb efectes circumscrits i concretables en un o varis perímetres determinables.
Dispers (K1)
Aquell amb efectes difosos sobre una àrea més àmplia i poc definida.
LA LLENA ambiental 91/112

ISA pel POUM de Lliçà d’Amunt (Vallès Oriental) Memòria
4.5. Descripció dels impactes significatius
4.5.1. Atmosfera
En fase d'explotació o funcionament les emissions poden ser més significatives
depenent de la tipologia d'activitats que s’acabi implantant en els sectors destinats
a ús industrial. Quant a emissions difuses, cal esmentar les procedents del parc
mòbil de vehicles (mobilitat de vehicles entrants i sortints, mobilitat interna de
carretilles, elevadors, trasllat de mercaderies a llargues distàncies, etc.) que
contribueixen a l’escalfament atmosfèric i l’efecte hivernacle, pluja àcida per
l’emissió de SO2 fonamentalment, un augment de l’ozó troposfèric i efectes sobre
els ecosistemes i la salut de les persones.
Taula 54. Contaminants significatius derivats de la mobilitat i combustió dels motors dels vehicles.
Substàncies contaminants SO2 NO2 CO COV PST Pb
Gasolina ● ● ● ● ●
Gasoil ● ● ● ●
Gasolina sense plom ● ● ● ●
Font: DMAH.
Durant la fase d'execució o construcció es poden generar gasos difusos en el
treball de la maquinària pesant i per part dels equips de generació autònoma que
requeriran determinades tasques. Això no exclou l'existència d'altres fonts
emissores i emissions de contaminants de forma menys important, com per
exemple, l’emissió de pols i partícules en el procés de càrrega/ descàrrega de
materials polsegosos, les emissions de la EDAR (generació de metà i altres
gasos),...
El desenvolupament dels nous sectors tindrà com a efecte un augment en els
nivells de soroll de la zona tant en la fase d’execució pel treball de la maquinària i la
presència d’operaris com en la fase d'explotació, per la presència de persones, la
mobilitat de vehicles, la freqüentació de persones vinculades a les diverses
instal·lacions i en bona mesura, pels propis processos industrials. Aquestes fonts
de soroll antropogèniques comportaran molèsties sobre la fauna pròxima i sobre la
població resident situada a menys distància.
Un altre impacte significatiu és la contaminació lumínica que afecta temporalment a
determinada fauna lligada al ritme natural diürn- nocturn (eriçons, rèptils, insectes,
...), malbarata energia i molesta als habitatges situats a menor distància per intrusió
lumínica. És derivada fonamentalment de la il·luminació dels vials i els focus
exteriors de les indústries, magatzems i tallers que es produirà en la fase de
LA LLENA ambiental 92/112

ISA pel POUM de Lliçà d’Amunt (Vallès Oriental) Memòria
funcionament i en molt menor grau, del trànsit de vehicles en hores nocturnes i
crepusculars.
La generació de pols es pot produir en un grau rellevant per part de la maquinària
pesant en la fase d'execució dels accessos, desbrossada, i sobretot en el
replanteig dels terrenys i moviments de terres en general.
4.5.2. Aigües
L’impacte més significatiu per a les aigües ve donat indubtablement pel consum
d'aigua i per l’evacuació d’aigües residuals que tindrà lloc en la fase d’explotació i
funcionament, sigui per les activitats productives que podrien requerir aigua en el
seu procés o sigui per la pròpia presència de nous residents, per aquest ordre
d’importància. L'impacte determinat pel consum d'aigua serà finalment determinat
segons si s'instal·len sistemes d’aprofitament i estalvi en habitatges i instal·lacions i
es minimitzen les fuites i disfuncions de la xarxa d’abastament.
Quant a la generació d’aigües negres i grises, l’existència d’una EDAR (sistema
Montornès) determina a priori la compatibilitat de l’impacte amb el
desenvolupament dels nous sectors. Cal comprovar doncs, la seva capacitat de
tractament en relació a la magnitud dels creixements previstos i en cas que es
cregui necessari, considerar una possible ampliació de l’EDAR o eventualment
mitjançant un redimensionament dels sectors existents que encara no compten
amb un règim separatiu.
Cal considerar en tot moment l'important augment que enregistrarà el cabal
d'aigües d'escorrentia per la massiva impermeabilització del terreny que
comportarà l’existència dels nous sectors i la construcció dels vials, voreres, etc.
L'evacuació d'aquest fort increment d'aigües sobrants ha de ser objecte de previsió
en el POUM i els Plans Parcials corresponents amb el benentès que la xarxa
d’evacuació ha de ser de caràcter separatiu en tots els casos.
4.5.3. Sòls i usos
La alteració de la geomorfologia i el canvi en els usos sobre l’espai perimetral
afectat per la urbanització dels diferents sectors previstos s’ha de considerar
l'impacte més rellevant del projecte per la seva irreversibilitat. A la reducció de sòl
agrícola disponible hi hem d'afegir un impacte lateral -que pot ser rellevant si no
s’implanten mesures- sobre les finques immediates als sectors i que pot acabar
desembocant en el seu abandonament. Això es deriva de la degradació de les
LA LLENA ambiental 93/112

ISA pel POUM de Lliçà d’Amunt (Vallès Oriental) Memòria
parcel·les agrícoles pròximes als nous àmbits per abocaments incontrolats,
freqüentació, fums, i molèsties de tot tipus i en definitiva, per les noves expectatives
de canvi de classificació urbanística que situen en un segon terme la seva vocació
econòmica fonamental basada en el conreu.
En qualsevol operació de desbrossada, replanteig, moviment de terres i posterior
urbanització, una de les conseqüències ve donada per la compactació del sòl que
hi provoca la circulació de maquinària pesant i vehicles diversos, fonamentalment
pels perjudicis sobre les condicions de creixement de la vegetació. En aquest cas,
és un impacte secundari perquè és irreversible i lateral al canvi d'ús que representa
l'impacte central.
S’ha de tenir en compte el risc de vessament de líquids (olis, combustible, greixos,
etc.) dels vehicles i maquinària que treballaran en la fase d’execució, sobretot en
les zones d’aparcament i abassegament. També hi ha un risc en aquest sentit, per
part dels equips autogeneradors que s’utilitzen en aquesta mateixa fase. Ja en fase
d’explotació aquest risc és poc rellevant per la condició dels sòls, en general,
pavimentats i asfaltats.
4.5.4. Vegetació
En la fase d’execució, els treballs de replanteig han de comportar necessàriament
l’eliminació de les comunitats vegetals mitjançant la desbrossada. En tots els
casos, es tracta de sòls agrícoles, fonamentalment conreus herbacis i cereals de
rec i de secà. En un cert grau, l’eliminació d’aquests sòls, òbviament afecten
vegetació subespontània i arbres dispersos als límits de les finques. Implica un
impacte irreversible ja que el canvi d'ús no preveu l'existència de vegetació
espontània o subespontània, més enllà de les mesures compensatòries com els
enjardinaments en espai lliures, vials o exteriors. L'abandonament de finques
pròximes per efecte de la construcció d’habitatges i edificacions pot induir canvis en
els predominis de les comunitats com s’ha apuntat, probablement amb una
substitució dels fruiters per conreus herbacis, farratges i cereals. Així mateix, en la
fase d'execució, l'aixecament de pols pot implicar una reducció de les funcions
metabòliques de les plantes i plantacions de l'entorn immediat on es produirà el
desenvolupament del sector.
LA LLENA ambiental 94/112

ISA pel POUM de Lliçà d’Amunt (Vallès Oriental) Memòria
4.5.5. Fauna
La fauna que habita la zona es veurà afectada per la urbanització dels sectors en
un triple sentit i per aquest ordre: a) per la desaparició física d'un hàbitat molt
beneficiós, ja que malgrat el que pugui semblar, els espais agrícoles, constitueixen
la base alimentària d'espècies presa que són claus en la xarxa tròfica, b) per les
molèsties que provocaran la presència i freqüentació de persones i maquinària que
acaben desplaçant la major part de vertebrats d’espais que tradicionalment els eren
propis, és a dir, els sectors a desenvolupar i un radi aproximat de 250 m; i c) pels
atropellaments que ocasionalment causaran els vehicles dels usuaris i visitants que
accedeixin en els àmbits sobretot en fase d'execució i construcció. Cal esmentar
l’atropellament com una de les primeres causes de mort en determinades espècies
de desplaçament lent (serps, llangardaixos, eriçons, etc.) i altres i sobretot en
determinades èpoques de l’any (temps de zel, fortes calors,...) i hores del dia, en
què els animals presenten comportaments erràtics o especialment confiats.
4.5.6. Paisatge
L’afecció visual resulta d’introduir en el medi visual un complex, conjunt o
instal·lació aliè al territori i la fesomia característica del nucli basada en una
estructura urbana compacta i circular. A la substancial barrera visual que li
infringeixen al paisatge les noves edificacions, naus, instal·lacions, etc.
especialment en les àrees industrials, s’hi afegeixen altres elements (tanques,
senyalitzacions, elements publicitaris, reixats elèctrics, etc.) igualment aliens i
potencialment visibles a una distància variable. Aquest impacte, globalment un dels
més significatius del pla en el seu conjunt, es pot reduir a través de condicionants
estètics, tècniques de mimetització i integració constructiva de les noves
edificacions (paraments, coberta, enjardinaments, etc).
L’altre impacte habitual en els projectes d’urbanització es deriva de la proliferació
d’impropis i deixalles (papers, plàstics, pots o llaunes, burilles de cigarreta, etc.) en
l’entorn i sobretot en les immediacions, és a dir, en les finques pròximes per l’acció
de dispersió del vent, etc. Es tracta d’un impacte dispers i reversible però difícil
d’eradicar per la falta de control i consciència d’una part important de personal i
proveïdors sobretot durant el transcurs de l’obra, en l'emmagatzematge de material
d'obra, estris, ..., i en menor grau, en la fase d’explotació i funcionament per la falta
de consciència o control d’una part de la ciutadania.
LA LLENA ambiental 95/112

ISA pel POUM de Lliçà d’Amunt (Vallès Oriental) Memòria
4.5.7. Socioeconomia
El desenvolupament de nous sectors per a ús residencial, industrial i de serveis,
comportarà la generació de residus de tipologia domèstica i comercial i també,
industrial. En el futur, l’excés de residus que es generaran en els nous àmbits
residencials i els que puguin generar les empreses que s’ubiquin en la zona
industrial, han d’adequar-se als diferents procediments de recollida.
En el cas dels nous residents, cal tenir en compte l’esforç suplementari que caldrà
dedicar a transmetre correctament la mecànica i necessitat de la recollida selectiva
de les diferents fraccions i l’ús de la deixalleria per a les fraccions no incloses a les
àrees d’aportació. En el cas de les indústries, comerços, serveis i tallers, cal
observar la llei de residus i la destinació que preveu per aquest tipus de residus en
origen, és a dir, contractar un gestor autoritzat o bé traslladar-los a una deixalleria
industrial de caràcter privat que admeti les diverses tipologies de residus (runa,
fusta, metall, vidre, bateries, fluorescents, embalatges, ...).
L’impacte sobre l’economia local que generarà el desenvolupament dels nous
sectors resulta positiu ja que, en un primer moment, es crearan requeriments i
noves necessitats que caldrà satisfer amb els recursos existents (empreses locals)
i per tant, generant oportunitats per a les empreses de la zona. En segon lloc, i
sobretot en la part que es destina a activitats econòmiques, el desenvolupament
dels sectors ha de generar un significatiu augment de llocs de treball. També cal dir
que en la fase d’execució i construcció, i especialment amb la presència de
persones, usuaris, operaris, clients, que tindrà lloc de manera regular en la fase
d’explotació, molts serveis a les persones, restauració, benzineres, serveis
financers, tallers, etc. incrementaran la seva facturació com a conseqüència de
l'increment de l’activitat. En tot cas, l'ajuntament augmentarà els seus ingressos
públics fruit de l'augment dels contribuents nets.
Cal dir també que el sostre edificat que esdevingui ús residencial vacant o de
segona residència a mig i llarg termini en l’entorn econòmic genera molts menys
rendiments que al principi per la qual cosa, és preferible afavorir sostre de
residència permanent que assegura una continuïtat del dinamisme en el temps.
LA LLENA ambiental 96/112

ISA pel POUM de Lliçà d’Amunt (Vallès Oriental) Memòria
4.6. Avaluació dels impactes
Després de la caracterització de l’impacte que vam considerar significatiu, té lloc
l’avaluació del grau de compatibilitat i la idoneïtat d’establir mesures preventives i
correctores. Segons la classificació establerta a la normativa qualifiquem l’impacte
ambiental de més a menys compatible d’acord a la terminologia següent:
Compatible (CO): aquell en què la seva recuperació es preveu immediata, un cop
finalitzada l’activitat que el motiva, i per la qual no es fa precís cap mesura
correctora o preventiva específica.
Moderat (M): aquell en què la recuperació no precisa de pràctiques correctores o
preventives intensives encara que si que precisa d’un cert temps per a la
recuperació definitiva, o per la assimilació pels sistemes naturals afectats.
Sever (S): aquell en què la recuperació pot precisar de mesures correctores o
preventives intensives i sovint complexes i requerint un llarg interval de temps per a
la recuperació definitiva o si més no, per a llur integració.
Crític (CR): quan es produeix una pèrdua permanent de la qualitat de les
condicions ambientals, sens possibilitat de recuperació, inclòs amb l’adopció de
mesures correctores o preventives.
LA LLENA ambiental 97/112

ISA pel POUM de Lliçà d’Amunt (Vallès Oriental) Memòria
Taula 55. Avaluació dels impactes ambientals durant les obres d'urbanització (FASE D'EXECUCIÓ I/O CONSTRUCCIÓ).
Medi Vector Descripció impacte Caracterització Avaluaci
ó
Físic
Biòtic
Mesures correctores Avaluació
amb
mesures
Aixecament de pols i partícules en A1, B1, C, D1, S Recs periòdics, limitació de la velocitat a 20 km/h CO
els moviments de terres
F1, G, I1, K1
Sorolls derivats de la presència A, B1, C, D1, S Compliment dels horaris, limitació de la velocitat a 20 km/h M
de persones i maquinària F1, J1, K1
Formació dels treballadors, senyalització, treballs de
Aire
maquinària pesant de maig a desembre
Fums provocats pel funcionament A1, B1, C, D1, M MTD i manteniment adequat dels equips CO
dels grups autogeneradors F1, J1, K1
Sorolls derivats del funcionament A, B1, C, F1, J1 M Observança dels valors guia d’emissió vigents i compliment CO
dels grups autogeneradors
dels horaris
Aigua
Consum d’aigua per a la
construcció de l'obra civil
A1, B1, C, F1, M
J1
Aprofitament de les aigües residuals depurades CO
Alteracions geomorfològiques per A, B1, C, D, E, CR Pla d’etapes, afitament del sòl afectat amb tanca, decapatge S
replanteig dels terrenys
G1, H1, K
previ de l’horitzó superficial per a restauracions o
enjardinaments
Compactació del terreny pel pas A, B1, C, D1, E, M Delimitació dels accessos i espai d’aparcament; no M
de maquinària pesant
H1, K1
sobrecàrrega dels vehicles de transport
Sòls
Vessaments d’olis, combustibles,
etc. pel pas de maquinària
A1, B1, C, D1, M
E, H, I1, K1
Manteniment periòdic de la maquinària, MTD CO
Vessaments d’olis, combustibles, A1, B1, C, D1, M Làmina protectora (plàstica, metàl·lica, ...) al sòl per evitar CO
etc. dels grups autogeneradors E, H, I1, K
infiltracions, manteniment periòdic dels equips
Vessaments de líquids, olis, greix, A, B1, C, D1, E, S Làmina protectora (plàstica, metàl·lica, ...) al sòl per evitar CO
de vehicles i màquines aparcats H, I1, K
infiltracions, delimitació de la zona d’aparcament,
Eliminació en els treballs de A, B1, C, D, H1, CR
manteniment periòdic dels vehicles
Mesures compensatòries: plantació d’arbres autòctons i en S
desbrossada i replanteig K
zones enjardinades, vials i giroles
Vegetació Afectació per aixecament de pols A1, B1, C, D1, M Limitació de la velocitat a 20 km/h, recs periòdics si s’escau CO
en camps i finques pròximes E, F1, G, H, I, J,
K1
Destrucció de l'hàbitat per A, B1, C, D2, E, S Treballs de maquinària pesant de maig a desembre; formació, M
Fauna l’execució de l’obra civil
G1, H1, K1
senyalització, mesures compensatòries: plantació arbres
autòctons en zones enjardinades, vials i giroles
Molèsties per la presència i A, B1, C1, D2, S Treballs de maquinària pesant de maig a desembre, formació M
activitat de personal i operaris F1, G, H, J, K1
dels treballadors i senyalització
LA LLENA ambiental 98/112

ISA pel POUM de Lliçà d’Amunt (Vallès Oriental) Memòria
Medi Vector Descripció impacte Caracterització Avaluaci Mesures correctores Avaluació
ó
amb
mesures
Atropellaments pel pas de A, B1, C, D, G1, S Limitació de la velocitat a 20 km/h; senyalització, tancament M
maquinària
H, I1
de l’obra
Perceptual Perceptiva
Proliferació d’impropis i deixalles A, B1, C, D1, G, M Formació dels treballadors i senyalització; habilitació de CO
Socio-
en l’execució de l’obra civil
Generació de residus en la
retirada de materials,
desbrossada
econòmic Sostenibilitat Generació de residus d’obra
(restes de formigó, obra, palets, .)
Ocupació i
rendes
H, I1, K1
A1, B1, C, D1,
F1, K
A1, B1, C, D1,
E1, F1, G, I, J,
K
contenidors per les diferents fraccions, tancament de l’obra
M Correcta gestió dels inerts (reciclatge a la pròpia obra o
abassegament per a obres futures)
S Habilitació de contenidors i emmagatzematge selectiu, trasllat
els residus a gestor autoritzat
Oportunitats per empreses locals
en treballs de moviments terres,...
A1, B, C, F1, K CO CO
Oportunitats per empreses locals
en treballs d’execució d’obra civil
A, B1, C, F1, K CO CO
Oportunitats per empreses locals A, B, C1, D2, CO CO
en manutenció personal i operaris F1, J, K1
Generació de llocs de treball en la A1, B, C, D1, CO CO
construcció de l'obra civil E1, F1, K
LA LLENA ambiental 99/112
CO
CO

ISA pel POUM de Lliçà d’Amunt (Vallès Oriental) Memòria
Taula 56. Avaluació dels impactes ambientals a partir del desplegament del projecte (FASE D'EXPLOTACIÓ I/O FUNCIONAMENT).
Medi Vector Descripció impacte Caracterització Avaluació Mesures correctores Avaluació
amb
Físic
Aire
Aigua
Fauna
Perceptual Visual
Sorolls provocat per la mobilitat
habitual de vehicles i
mercaderies
Contaminació lumínica dels
fanals dels vials i il·luminació
exterior dels edificis
Fums provocats per mobilitat de
vehicles i mercaderies
Consum d’aigua (usos sanitaris,
enjardinament, indústries,...)
Generació d’aigües residuals
dels nous residents, indústries,..
A, B1, C, D1, F,
J
A, B1, C, D1, F,
J, K1
A1, B1, C1, D1,
E1, J, K1
A1, B1, C, D1,
F, J1
A1, B1, C, D1,
F, J1, K1
S Pantalles acústiques a les vies ràpides, limitació de la
velocitat i senyalització, observança dels valors guia d’emissió
vigents, plantació d'arbres en zones enjardinades, vials i
giroles, carrers de sentit únic
CR Màxims d'il·luminació nocturn 2 lux en façanes a SNU,
sistema d'encesa nocturna mitjançant rellotges astronòmics,
làmpades de sodi (SAP), flux que depassi el pla paral·lel
horitzontal (FHS)< 1%, tancament pla, limitar alçades fanals
en sòl residencial
M Limitació de la velocitat i senyalització, carrers de sentit únic,
manteniment dels vehicles i pas de les inspeccions
periòdiques
S Ampliació de la capacitat d’abastament; Emmagatzematge i
reutilització de les aigües pluvials per a recs i neteja;
senyalització; WC amb cisternes de doble descàrrega;
difusors de baix consum
S Ampliació EDAR; xarxa separativa; sanitaris amb doble
descàrrega; difusors de baix consum a rentamans, formació
de ciutadans i treballadors, senyalització, MTD a les indústries
Excés d’aigües d’escorrentia per A, B1, C, D1, I1 M Manteniment de sòls permeables als espais lliures, xarxa CO
falta d’infiltració al sòl
separativa i dimensionament adequat dels col·lectors
Abocament puntuals d’aigües A, B1, C, D1, E, S Manteniment adequat i controls periòdics de l’EDAR i CO
residuals a la llera sense
depurar
G, H, I1, K1
col·lectors, ampliació EDAR
Molèsties per mobilitat, A, B1, C, D2, M Pantalla arbrada al perímetre visible en zones de contacte M
presència i activitat de residents E1, F, J, K1
entre sectors residencial i industrial, carrers de sentit únic,
i visitants
limitació de la velocitat, paviments sonoreductors,
Impacte extrínsec per la A, B1, C, D1, F, CR Pantalla arbrada a tot el perímetre visible de les zones de S
presència de noves edificacions i G1, H1, J, K
contacte entre sectors residencial i industrial. Mesures
infraestructures
compensatòries: plantació d’arbres autòctons en zones
enjardinades, vials i giroles, que aportin contrast cromàtic
entre estacions
LA LLENA ambiental 100/112
mesures
M
M
CO
CO
CO

ISA pel POUM de Lliçà d’Amunt (Vallès Oriental) Memòria
Medi Vector Descripció impacte Caracterització Avaluació Mesures correctores Avaluació
amb
Socioeconòmic
Perceptiva
Sostenibilitat
Impacte intrínsec per la
presència de noves edificacions i
infraestructures
Proliferació d’impropis i deixalles
per part del personal i visitants
Proliferació d’impropis i deixalles
en camps veïns
Generació de residus en els
nous habitatges i indústries
A, B1, C, D1, F,
G1, H1, J, K
A, B1, C, D1, G,
H, K1
A1, B1, C, D1,
F, G, H, K1
A, B1, D1, F, J,
K
Creixement demogràfic sobtat A, C, D1, E1, F,
G1, H, J, K1
Oportunitats per empreses
locals
Generació de llocs de treball
* En negreta, s'assenyalen les mesures correctores més importants.
A, B, C1, D2, F,
J, K1
A, B, C, D1, F,
J, K
S Criteris de tractament de façanes, prohibició de façanes en
totxana; carta de colors; Mesures compensatòries: plantació
d’arbres autòctons en zones enjardinades, vials i giroles
M Instal·lació de papereres i àrees d’aportació per a recollida
selectiva; formació de ciutadans i treballadors
M Foment de la continuïtat de les explotacions; formació de
ciutadans i treballadors; instal·lació de papereres i àrees
d’aportació per a recollida selectiva, delimitació estricta dels
LA LLENA ambiental 101/112
sectors
S Implantació del sistema porta a porta per a la recollida de
FORM, foment de la deixalleria i noves àrees d’aportació;
indústries: contractació d'un gestor de residus o deixalleria i
integració a la Borsa de Subproductes; preveure la reserva
d’espais en la xarxa viària d’acord a l’art. 43 de la Llei 6/1993
S Creixement urbanístic successiu per etapes (Pla d’Etapes), M
assignació d’usos mixtes (residencial i activitats) als nous
sectors
CO CO
CO CO
mesures
M
CO
CO
M

ISA pel POUM de Lliçà d’Amunt (Vallès Oriental) Memòria
4.7 Indicadors
En correspondència amb els objectius específics per al planejament de Lliçà d’Amunt, es
proposa que tant abans de començar a desenvolupar els nous sectors, com al final del
desenvolupament dels sectors o al moment de la revisió del POUM, els propis serveis
tècnics de l’ajuntament periòdicament (cada 10 anys, etc.) haurien d’efectuar una mesura
del perfil ambiental del municipi per avaluar l’evolució i la sostenibilitat del model
urbanístic ara adoptat. Es proposa una bateria d’indicadors:
Taula 57. Proposta d’indicadors de seguiment del model urbanístic.
Evolució dels principals vectors
ambientals
Ocupació sòl (habitants/ Ha sòl
urbà residencial + urbanitzable
residencial) 11
Ocupació sòl
(densitat: habitatges/ Ha urbà
residencial) 12
Ocupació sòl (percentatge
d’habitatge vacant i secundari) 13
Superfície del TM de protecció
ambiental (%) 14
Sòl urbà- urbanitzable sobre
hàbitats d’interès comunitari (HIC)
Sòl urbà- urbanitzable en zones>
20% pendent (%)
Ratio consum d’aigua
(l/hab./dia) 15
2010
Aprovació inicial
2020
POUM plenament
desplegat
20 24 28
10,67 14,0 17,0
2030
Revisió POUM
Hab. vac.: 2,46% Hab. vac.: 2% Hab. vac.: 2%
Hab. 2ari: 39,14% Hab. 2ari: 30% Hab. 2ari: 25%
0% 4% 6%
0% 0% 0%
1,55% 1,30% 1,00%
167 150 140
Aigües brutes depurades (%) >95 100 100
Aigües residuals/ pluvials
reutilitzades (%)
0 5% 10%
Gestió RSU (%resta*/%
valorització (**)
66,86 // 33,14 16 50 // 50 20 // 80
Superfície de prioritat invertida Veure Estudi Veure Estudi Veure Estudi
per a peatons/ bicicletes (% d’avaluació de d’avaluació de d’avaluació de
sistema viari)
mobilitat
mobilitat
mobilitat
generada generada
generada
(*) Rebuig; (**) Valorització per recollida selectiva: orgànica, paper, envasos, vidre.
Font: pròpia.
11 Dades IDESCAT 2008 (població) i memòria de l’ordenació (total Ha ocupades amb NNSS).
12 Per habitatges, dades IDESCAT 2001 (i dades d’habitatges acabats segons certificats finals
d’obra dels aparelladors entre 2002-2008 (811 habitatges); per sòl urbà, dades sòl urbà
residencial 2008.
13 Dades IDESCAT 2001.
14 Estimació quantitativa referent al sòl de protecció especial pel PTMB.
15 Dades del Consorci d’Aigües Ter- Llobregat per l’any 2008.
16 Dades corresponents a l’any 2007 (font: ARC).
LA LLENA ambiental 102/112

ISA pel POUM de Lliçà d’Amunt (Vallès Oriental) Memòria
5. Adequació de l’ISA al document de referència
L’Informe de Sostenibilitat Ambiental (ISA) es confecciona en base a l’Informe de
Sostenibilitat Ambiental Preliminar (ISAP) i tenint en compte el Document de Referència que
determina l’abast final del present document. En aquest sentit, i atès el Document de
Referència de data 26/05/09 emès per la OTAA de Barcelona, a continuació es verifica la
seva observança pel que fa al seu ap. 4 Abast i nivell de detall de l’ISA i 5 Valoració
ambiental dels objectius, criteris, de la justificació de les alternatives i de la proposta:
A. REQUERIMENTS AMBIENTALS SIGNIFICATIUS EN L’ÀMBIT DEL PLA
- L’ISA preliminar no inclou les obligacions normatives aplicables a cada un dels vectors
ambientals. També caldrà que l’ISA desenvolupi els objectius i criteris ambientals inclosos
en l’ISA preliminar.
L’apartat 1.6. d’objectius ambientals específics del planejament de Lliçà d’Amunt del present
document incorpora els objectius i criteris ambientals a què fa referència el punt 3r de
l’apartat dels requeriments ambientals significatius en l’àmbit del pla. Així, s’incorporen o
modifiquen els objectius citats a la taula de l’esmentat apartat pel que fa a model d’ocupació
i consum de sòl, cicle de l’aigua, biodiversitat, permeabilitat i connectivitat ecològica i
patrimoni natural, ambient atmosfèric, risc ambiental, gestió de materials i residus,
sostenibilitat i ecoeficiència i qualitat del paisatge.
- Amb l’objecte d’avaluar el seu compliment, caldrà incorporar els indicadors ambientals.
Aquest aspecte s’incorpora en l’apartat 4.7. d’indicadors ambientals.
* * *
El document de referència especifica uns nous criteris o matisacions dels existents quant a:
MODEL D’OCUPACIÓ DEL SÒL:
- Es recorda que en data 22 de maig de 2009, el conseller de Política Territorial i Obres
Públiques va aprovar inicialment el Pla Territorial Metropolità de Barcelona.
L’ISA incorpora l’apartat 1.10. on s’indiquen les previsions del PTMB que afecten a Lliçà
d’Amunt quant a sistema d’assentaments, sistema d’espais oberts i sistema
d’infraestructures i mobilitat.
- Cercar una densitat d’habitatges mitjana i minimitzar i racionalitzar el consum de sòl per
tal d’aconseguir un desenvolupament urbanístic sostenible (...)
LA LLENA ambiental 103/112

ISA pel POUM de Lliçà d’Amunt (Vallès Oriental) Memòria
En aquest sentit, tal com s’observa a l’apartat 4.7 d’indicadors es posa com a objectiu
rebaixar la densitat d’habitatges/ Ha i per això s’incrementa la densitat als sectors
residencials en base a l’òptim que s’estableix entre 30-35 habitatges/Ha.
- Es tindrà cura que les fitxes incloses al catàleg de masies i cases rurals (...)
En aquest sentit, s’elabora el catàleg de Masies que acompanya la documentació.
S’elabora d’acord a les prescripcions del DPTOP.
- Preservar i reconèixer la vialitat rural bàsica
En aquest sentit, s’integra en l’art. 80 (Delimitació i protecció del sistema viari) les
servituds dels camins rurals inclosos en la xarxa bàsica (6 metres, des de l’eix i 12
metres des de l’eix, per a la línia d’edificació) i resta de camins (3 metres des de l’eix),
d’acord a la dicció “els camins rurals hauran de tenir les amplades especificades en
l’article 2.2 del Decret 166/1998, de 8 de juliol, de regulació de l’accés motoritzat al medi
natural, de desplegament de la Llei 9/1995, de 27 de juliol, segons la seva tipologia d’ús
característica”.
- Cal integrar els desenvolupaments en la matriu física
En aquest sentit, dins del sòl urbanitzable no s’afecten sòls amb pendent major del 20%
o en tot cas, si es fa en algun cas, s’imputen als espais lliures del sector i no computen a
efectes d’estàndards urbanístics.
CICLE DE L’AIGUA
- Especificar les necessitats d’aigua del creixement urbà que preveu el planejament i
Justificar el grau de suficiència de l’actual infraestructura en alta, incloent balanç d’aigua,
amb els consums anuals i previstos.
Aquest aspecte s’inclou en l’apartat 3.6. (factors limitants del creixement) i s’adjunta
certificat de l’empresa gestora de l’abastament a la documentació del POUM.
- Analitzar la infraestructura actual de sanejament, justificació del grau de suficiència
d’aquesta envers el nou creixement planificat i previsions d’actuació.
L’anàlisi de la infraestructura actual es troba en l’apartat 2.3.7. d’abastament i
sanejament. Pel grau de suficiència per fer front els creixements s’adjunta certificat de
l’empresa gestora a la documentació del POUM.
- Definició de com es resoldrà la depuració d’aquestes aigües, i de com i on es retornaran
al medi. Justificar que el retorn de pluvials no originarà afeccions a tercers.
LA LLENA ambiental 104/112

ISA pel POUM de Lliçà d’Amunt (Vallès Oriental) Memòria
L’apartat 2.3.7. especifica on es retornen al medi les aigües depurades per part dels dos
sistemes que donen servei al municipi de Lliçà d’Amunt. Aquest retorn implica com a
conseqüència necessària la no afecció a tercers.
BIODIVERSITAT
- Cal integrar els desenvolupaments en la matriu física
En aquest sentit, no s’afecten hàbitats d’interès comunitari i s’inclouen els connectors
ecològics que estableix el PTM dins del sòl no urbanitzable.
AMBIENT ATMOSFÈRIC
- Cal prevenir la contaminació atmosfèrica, acústica i lumínica. Garantir el compliment de
la legislació sectorial pel que fa a aquests aspectes. Caldrà justificar l’ordenació en
relació amb el pressupostos sobre il·luminació segons a l’especificat al Decret 82/2005.
L’apartat 2.1.5. del present document aporta les corresponents especificacions pel que
fa a aquests aspectes. A més, respecte l’ISAP s’incorpora una figura en la que s’hi
aprecien les diferents àrees de protecció lumínica del terme i es fa referència a la
imminent aprovació del mapa acústic pel ple municipal la qual cosa podrà ja esmentar la
memòria ambiental.
RISC AMBIENTAL
- Adoptar mesures per protegir l’espai fluvial de la riera Seca i el riu Tenes.
En aquest sentit, la plana al.luvial del riu Tenes i la Riera Seca no sotmesa a processos
d’urbanització precedents s’inclouen com a connectors del PTPRM i així ho recull la
zonificació del sòl no urbanitzable i la normativa.
- Prevenir i minimitzar els riscos hidrològics associats a les inundacions. Demostrar la
compatibilitat dels creixements segons l’establert a la legislació sectorial i mitjançant
instruments de planificació en relació a la inundabilitat.
En aquest sentit, l’ISA incorpora l’apartat 2.5.1.
- Prendre mesures front el risc d’incendi. Garantir el compliment de la legislació sectorial
tant en els habitatges existents com en els creixements planificats.
En aquest sentit, l’ISA incorpora l’apartat 2.5.2.
GESTIÓ DE MATERIALS I RESIDUS
- Promoure la previsió d’espais que facilitin la previsió d’espais i instal·lacions que facilitin
la recollida selectiva dels residus. Implantar l’equipament i els sistemes de disseny urbà
LA LLENA ambiental 105/112

ISA pel POUM de Lliçà d’Amunt (Vallès Oriental) Memòria
adients per a la reutilització i la recollida selectiva dels residus. Cal preveure la reserva
d’espais en la xarxa viària d’acord amb l’art. 43 de la Llei 6/1993.
En aquest sentit, es preveuen objectius específics a la taula 1 i que es concreta en
mesures de la taula 56.
- Ordenar el desenvolupament de l’activitat constructiva amb l’objectiu de minimitzar els
impactes associats als materials utilitzats i fomentar-ne la durabilitat, la reutilització i el
reciclatge. Cal preveure una correcta gestió dels residus procedents d’enderrocs,
construccions o excavacions que es generin en el desenvolupament del pla en
instal·lacions autoritzades per l’Agència de Residus de Catalunya i d’acord amb la
normativa vigent.
En aquest sentit, l’apartat 4.6 del present document ja preveu mesures correctores pel
que fa a la generació de residus i es concreta en diferents punts de la taula 55. L’art. 37
de la normativa (Documentació i procediment administratiu per l'atorgament de
llicències) també preveu el procediment de gestió dels residus d’enderroc.
SOSTENIBILITAT I ECOEFICIÈNCIA
- Adoptar mesures per a la producció d’energia a partir de recursos renovables. Promoure
el bioclimatisme i l’eficiència energètica en les edificacions. Caldrà garantir el
compliment dels paràmetres d’ecoeficiència establerts per la legislació i pel Codi Tècnic
d’Edificació.
En aquest sentit, s’estableixen objectius específics (taula 1) i mesures correctores a
l’edificació (taula 56).
QUALITAT DEL PAISATGE
- Definició dels espais a protegir pel seu valor paisatgístic. Protegir, millorar i recuperar els
elements i els ambients paisatgístics d’interès.
En aquest sentit, s’estableixen objectius específics a la taula 1 i que es concreten en les
claus: Zona 22. Protecció especial que es divideix en 3 subzones:
o subzona 22a. Protecció especial paisatgística (I)
o Subzona 22b. Protecció especial paisatgística (II)
o Subzona 22c. Protecció especial forestal i natural.
- Gestionar el paisatge per garantir-ne el manteniment regular i per dirigir i harmonitzar
els canvis.
LA LLENA ambiental 106/112

ISA pel POUM de Lliçà d’Amunt (Vallès Oriental) Memòria
En aquest sentit, es concreten diferents mesures en la taula 56 i en els arts. 258 i 259
de la normativa.
B. JUSTIFICACIÓ AMBIENTAL DE L’ALTERNATIVA PROPOSADA
Caldrà valorar les necessitats de nou sòl tenint en compte no únicament els potencials
romanents amb l’actual normativa urbanística, sinó també les possibilitats de compactar o
densificar algunes de les trames residencials de baixa ocupació i densitat de parcel·la.
A l’hora de definir els sectors d’ordenació, s’ha optat per ordenar sectors urbans no
consolidats i la totalitat dels sectors periurbans annexes al nucli, que provenen de
l’anterior planejament. Només s’han ordenat tres sectors d’extensió nous (Can Cuscó
SUD-3, Via Parc SUD-5 i Can Magrana SUD-7) que equival a unes 25 Ha noves.
Tanmateix, si excloem el que procedeix de les NNSS i el sòl que resulta de reompliment
o eixample, el sòl que s’incorpora ex novo és un 40% (SUD-3 i SUD-5), és a dir, 17,5 Ha.
En resum, el potencial de la proposta de planejament és de 2661 habitatges dels quals la
meitat (50,2%) se situa en sòl urbanitzable (SUD). Els sòls urbanitzables (SUD)
representen un 45% del sòl que es qualifica per a desenvolupar sòl residencial en una o
altra figura (SUD, PMU o PAU).
Quant al sòl industrial, la superfície de creixement –un 78% del qual ja procedeix del
planejament vigent– es concentra en el SUD-8 (Can Moncau- Mango), un sector que
agrupa el 71% de la proposta de sòl productiu (93 Ha, de les quals 50 Ha ja són en
execució) i que ja arrenca d’una situació anterior al POUM; i en l’extensió d’un
emplaçament preexistent, el SUD-9 (Indústria Bosch) que representa el 14% de la
proposta (18 Ha). Cal dir que aquests creixements es produeixen en discontinu de
manera que s’utilitzen per aportar quantitats importants de sòl lliure i equipaments (fruit
de les cessions) bàsicament al voltant del nucli històric. La resta d’emplaçaments
industrials o terciaris són de petita magnitud i permeten l’extensió de sectors preexistents
(SUD-10 i PMU-8) o es basen en resoldre disfuncions urbanístiques preexistents (PMU-6
i PAU-8).
Es recorda que les diferents alternatives de delimitació han de ser contrastades amb els
objectius i criteris ambientals (els inclosos en l’ISA preliminar i en el present document), i en
aquest apartat caldrà justificar el compliment de l’alternativa menys impactant. A partir de
l’anàlisi realitzat en els apartats anteriors es justificarà l’assoliment de l’alternativa menys
impactant des del punt de vista del medi ambient.
L’alternativa de creixement de sòls residencials ubicats en sòl urbanitzable de nova
creació (SUD-3, SUD-5 i SUD-7) s’ubiquen en sòls no exposats a riscos i en pendents
LA LLENA ambiental 107/112

ISA pel POUM de Lliçà d’Amunt (Vallès Oriental) Memòria
inferiors al 20%, no contenen tàxons rars o protegits, no se situen sobre zones amb
algun grau de protecció i no són exposats a molèsties d’origen antropogènic. El SUD-3 i
el SUD-7, qualifiquen zones forestals però les imputen a espais lliures i no hi computen a
efectes d’estàndards urbanístics.
Quant a la localització industrial l’alternativa escollida compleix força amb la valoració
dels quatre aspectes considerats (prevenció d’impactes, prevenció de riscos, connexió a
les xarxes bàsiques, ....), en haver empreses ja existents, comptar amb xarxes
instal·lades, tenir un drenatge senzill de les aigües residuals per la proximitat del riu, tenir
la millor accessibilitat possible i presentar un risc baix per inundabilitat amb excepció de
dues petites fraccions d’inundabilitat en els extrems oest del SUD-9 i SUD-10 que hauran
de destinar-se a espai lliure o ser excloses i una petita fracció al nord del SUD-8 afectada
per risc geomorfològic. Aquests emplaçaments no li incrementen el trànsit rodat al nucli i
no s’hi constaten valors naturals i paisatgístics especialment rellevants o hàbitats
protegits.
LA LLENA ambiental 108/112

ISA pel POUM de Lliçà d’Amunt (Vallès Oriental) Memòria
6. Síntesi i avaluació global
A l’hora de definir els sectors d’ordenació, s’ha optat per ordenar sectors urbans no
consolidats i la totalitat dels sectors periurbans annexes al nucli, que provenen de
l’anterior planejament. Només s’han ordenat tres sectors d’extensió nous (Can Cuscó
SUD-3, Via Parc SUD-5 i Can Magrana SUD-7) que equival a unes 25 Ha noves.
Tanmateix, si excloem el que procedeix de les NNSS i el sòl que resulta de reompliment
o eixample, el sòl que s’incorpora ex novo és un 40% (SUD-3 i SUD-5) del proposat, és a
dir, 17,5 Ha. En resum, el potencial de la proposta de planejament és de 2661 habitatges
dels quals la meitat (50,2%) se situa en sòl urbanitzable (SUD). Els sòls urbanitzables
(SUD) representen un 45% del sòl que es qualifica per a desenvolupar sòl residencial en
una o altra figura (SUD, PMU o PAU). D’acord als 2661 habitatges previstos, el potencial
de creixement poblacional del POUM és de 7243 habitants, dels quals, 3636 habitants,
és a dir, la meitat, ho faran en sòl urbanitzable (SUD). L’altra meitat es poden encabir en
els 5 PMU o els 13 PAU, que majoritàriament se situen en sòls urbans no consolidats.
Els sòls de creixement residencial ubicats en sòl urbanitzable de nova creació (SUD-3,
SUD-5 i SUD-7) s’ubiquen en sòls no exposats a riscos i en pendents inferiors al 20%, no
contenen tàxons rars o protegits, no se situen sobre zones amb algun grau de protecció i
no són exposats a molèsties d’origen antropogènic. El SUD-3 i el SUD-7, qualifiquen
zones forestals però les imputen a espais lliures i no hi computen a efectes d’estàndards
urbanístics.
Pel que fa a la densitat de la trama urbana es considera adequada una relació entre 31-
45 habitatges/Ha ja que recull aspectes positius de les alternatives més extensives (51 habitatges/Ha) i amorteix els possibles efectes
perjudicials de cadascuna. En aquest sentit, la mitjana que es proposa al pla oscil.la al
voltant dels 30 habitatges/ Ha (entre 19 i 42). Es tracta d’una densitat baixa- mitjana, per
bé que, d’acord a l’apartat 3.3, resulta adequada i, en tot cas, superior a la que
predomina a la major part de la trama urbana amb excepció del nucli tradicional.
Quant als creixements industrials, en un 78% la superfície de creixement procedeix del
planejament vigent i es concentra sobretot en el SUD-8 (Can Moncau- Mango, 93 Ha, de
les quals 50 Ha ja són en execució) i que ja arrenca d’una situació anterior al POUM, i en
l’extensió d’un emplaçament preexistent, el SUD-9 (Indústria Bosch, 18 Ha). Cal dir que
aquests creixements es produeixen en discontinu de manera que s’utilitzen per aportar
quantitats importants de sòl lliure i equipaments (fruit de les cessions) bàsicament al
voltant del nucli històric. La resta d’emplaçaments industrials o terciaris són de petita
LA LLENA ambiental 109/112

ISA pel POUM de Lliçà d’Amunt (Vallès Oriental) Memòria
magnitud i permeten l’extensió de sectors preexistents (SUD-10 i PMU-8) o es basen en
resoldre disfuncions urbanístiques preexistents (PMU-6 i PAU-8). En tots els casos, les
localitzacions compleixen força amb la valoració dels aspectes ambientals considerats
(prevenció d’impactes, prevenció de riscos, connexió a les xarxes bàsiques, ....), en
haver empreses ja existents, comptar amb xarxes instal·lades, tenir un drenatge senzill
de les aigües residuals per la proximitat del riu, tenir la millor accessibilitat possible i
presentar un risc baix per inundabilitat amb excepció de dues petites fraccions
d’inundabilitat en els extrems oest del SUD-9 i SUD-10 que hauran de destinar-se a
espai lliure o ser excloses i una petita fracció al nord del SUD-8 afectada per risc
geomorfològic. Aquests emplaçaments no li incrementen el trànsit rodat al nucli i no s’hi
constaten valors naturals i paisatgístics especialment rellevants o hàbitats protegits.
Quant al sòl no urbanitzable resulta de vital importància el manteniment de la zona
agrícola de la vall del Tenes, la recuperació de les rieres i el manteniment dels espais
lliures existents entre les urbanitzacions.
Cal en tot cas considerar el creixement moderat que s’assigna al municipi el Pla
Territorial Parcial impulsa el Departament de Polítiques Territorials i Obres Públiques
(DPTOP), que tendeix a concentrar el creixement urbanístic als nuclis més dinàmics 17 .
L’activitat econòmica que segons el PTP, han de concentrar aquests punts, ha de
generar una demanda d’habitatge que va al darrere del creixement industrial i els serveis.
És des d’aquests punts de vista, que es justifica un augment del sòl urbanitzable per a ús
industrial de la magnitud proposada.
Per a tota la resta, considerant la situació actual en relació al planejament urbanístic del
municipi, les alternatives de creixement plantejades, els nous desenvolupaments, la
regulació d'usos i activitats, els condicionants i requeriments incorporats en la proposta
de nou planejament, es conclou que aquesta és adequada als principis de sostenibilitat
urbanístics sempre i quan s’apliquin efectivament en llur desplegament els criteris
d'ordenació i mesures reflectides en aquest document, que essencialment passen per
evitar expansions innecessàries de l’espai urbà, conservar l’estructura territorial,
paisatgística i funcional dels espais agrícoles, ordenar adequadament els teixits urbans i
periurbans, evitar impactes derivats d’una assignació d’usos inadequada, tendir cap a la
sostenibilitat en el planejament, és a dir, contemplar les necessitats de les generacions
futures i finalment, evitar l’augment dels costos d’urbanització als ciutadans per una falta
17 Els PTPP distribueixen el territori en una xarxa jerarquitzada nodal, que parteix de les polaritats
o nodes per establir un sistema de ciutats mitjanes.
LA LLENA ambiental 110/112

ISA pel POUM de Lliçà d’Amunt (Vallès Oriental) Memòria
de previsió de la demanda urbanística. En tot cas, els àmbits de creixement projectat no
estan compresos en cap figura de protecció que afecten o són pròximes al TM ni
amenacen tàxons amenaçats o rars. Tot plegat fa que funcionalment, el
desenvolupament dels sectors no tingui implicació rellevant sobre els sistemes naturals
de la zona.
Cal això si, valorar la posició dels factors limitants del creixement, és a dir, xarxes
bàsiques d’abastament, sanejament, gestió dels residus i potència elèctrica. En aquest
sentit, el municipi, i concretament en un primer estadi, no presenta problemes de
saturació del sòl i pot afrontar i resoldre adequadament la capacitat d’abastament d’aigua
però és obligat fer previsions en relació a i la xarxa de sanejament, que en el futur podria
presentar problemes estacionals. L’ISA efectua fan efectivament previsions de consums i
necessitats en aquest sentit.
Així doncs, el desplegament del POUM produirà un impacte entre moderat i compatible
segons s'observin els criteris d'ordenació resultants de l’apartat d’alternatives d’ordenació
i la justificació de l’alternativa proposada, i de la implementació de les mesures
ambientals i recomanacions previstes expressament i les corresponents normatives
sectorials.
Tècnics responsables de l’elaboració de l’ISA
Lliçà d’Amunt, març de 2010
Ramon Queralt Boldú Gemma Tolosa Giribet
Llicenciat en Ciències Ambientals Llicenciada en Ciències Ambientals
nº C.A. 00297 nº C.A. 00593
LA LLENA ambiental 111/112

ISA pel POUM de Lliçà d’Amunt (Vallès Oriental) Memòria
PLÀNOLS
LA LLENA ambiental 112/112