Veure la guia - Sant Pere Claver

GUIA PER A L’ABORDATGE 

DELS TRASTORNS DEPRESSIUS 

EN L’ATENCIÓ PRIMÀRIA 

Institut Català de la Salut 

Servei d’Atenció Primària 

Esquerra de Barcelona

Grup de treball 

Jordi Amat, metge de família, EAP Carrer del Foc 

Gladys Bendahan, coordinadora de farmàcia del SAP Esquerra 

M. Carmen González, psiquiatra, CSMA Sants 

Rosario Hernández, metgessa de família, EAP Marina 

Esther Maroto, metgessa de família, EAP Sants 

Belén Medina, metgessa de família, EAP Poble Sec Les Hortes 

Yolanda Romero, metgessa de família, EAP Numància 

Santiago Surís, psiquiatre, CSMA Montjuïc 

Anna Terradas, psiquiatra, CSMA Montjuïc 

Eulàlia Torrent, metgessa de Família, EAP Poble Sec 

Elías Vainer, psiquiatre, CSMA Sants 

Coordinació 

Lluís Mauri, psiquiatre, Sant Pere Claver–Fundació Sanitària (lmauri@fhspereclaver.org) 

Primera edició: febrer de 2010 

© d’aquesta edició: Sant Pere Claver - Fundació Sanitària 

DL: B.7848-2010 

Disseny i maquetació: clic traç, sccl 

Impressió: el Tinter, arts gràfiques, edicions i produccions, s.a.l.

SUMARI 

3 Introducció 

9 Nivells de tractament 

10 Claus prioritàries per a la implementació del tractament 

12 Abordatge no farmacològic de la depressió lleu i moderada 

13 Abordatge farmacològic de la depressió: selecció d’antidepressius 

16 Fàrmacs antidepressius en indicacions especials 

18 Efectes secundaris més freqüents dels ISRS i el seu maneig 

19 Possibles interaccions dels antidepressius 

20 Pautes de retirada del tractament amb antidepressius 

21 Annexos 

30 Bibliografia

AGRAÏMENTS 

Per a la confecció d’aquesta guia, 

el grup de treball ha comptat amb 

un ajut econòmic dels fons destinats 

a l’ús racional del medicament de 

la Unió Consorci Formació (UCF).

INTRODUCCIÓ 

Els autors d’aquest document, professionals d’atenció primària i dels Centres de Salut 

Mental del Sector Sants-Montjuïc-Zona Franca de Barcelona, hem intentat elaborar una 

guia eminentment pràctica amb l’objectiu de facilitar el maneig del pacient amb depressió 

al personal sanitari i no sanitari que s’hi troba implicat en el nostre àmbit geogràfic d’actuació. 

D’aquesta manera, ens vam constituir com a grup de treball pluridisciplinar i vam emmarcar 

la nostra feina en el context de les preguntes i els dubtes que amb més freqüència condicionen 

la nostra feina quan ens plantegem l’abordatge dels pacients afectats d’aquest trastorn 

de salut mental. Així, ens vam interrogar sobre el moment en el qual havíem d’iniciar el tractament 

i la manera de fer-ho, vam replantejar-nos els recursos amb els quals comptàvem, 

on es trobaven, fins quin moment de l’evolució de les persones afectades per un trastorn 

depressiu els podíem utilitzar i, en fi, vam provar de fer un retrat de la situació en la qual 

ens trobàvem i definir com la podíem millorar. 

Conseqüents amb aquest plantejament inicial, durant uns quants mesos de treball en equip 

vam provar de crear un espai de debat teòric rigorós i fonamentat que no oblidés, en cap 

cas, la necessitat de tenir presents els elements que determinen la pràctica assistencial 

i, com ja s’ha dit, la necessitat de crear instruments que simplifiquin la feina dels agents 

del sistema en comptes de fer-la més complexa i burocratitzada. Calia que l’abordatge fos 

integral i, per tant, havia d’incloure tant les teràpies farmacològiques com les no farmacològiques 

sense oblidar que, pel que fa a aquestes darreres, havíem de tenir presents des dels 

recursos psicoterapèutics fins a d’altres més socials o comunitaris que, massa sovint, no 

eren contemplats ni tan sols coneguts per la majoria del personal sanitari del nostre Sector. 

Sense voler fugir de la voluntat de generar una eina pràctica per als professionals, no 

voldríem tampoc obviar certs determinants històrics que ens van portar a creure necessari 

involucrar-nos en un treball d’aquestes característiques. Així, ens agradaria deixar constància 

que la nostra ha estat una de les moltes iniciatives que, en el camp de la salut mental, 

alguns professionals s’han proposat davant d’un dèficit del que podríem acusar el sistema 

sanitari públic català. Cal, doncs, recordar que malgrat que ja fa dècades que s’inicià la 

reforma de l’atenció primària de salut i que el mateix concepte de “salut” ja ha deixat de fer 

diferències excloents entre el que és físic i el que és mental, segueix essent una assignatura 

pendent la reforma d’una xarxa especialitzada pel que fa als trastorns “psicosocials” que 

complementi d’una manera estructurada i amb visió de futur la porta d’entrada del sistema 

sanitari. És per aquest motiu que, en la recollida inicial de bibliografia, ens vam trobar amb 

tantes iniciatives que no distaven gaire de la nostra. I és per aquest motiu, també, pel qual 

hem mirat d’integrar en la nostra feina tot allò que d’altres companys ja havien treballat 

amb anterioritat. L’originalitat, doncs, d’aquesta guia no es trobaria tant en el que exposa 

sinó en l’”on” ho exposa, amb quina intenció ho fa i a quins professionals concrets s’adreça. 

Recordarem que pel que fa a la teràpia farmacològica hem treballat tenint molt presents 

les directrius quant a la utilització racional dels medicaments que sovint tenen el seu origen 

en les institucions vinculades als proveïdors públics del nostre sistema sanitari pel que fa 

a L’atenció primària i a la necessitat de consensuar aquestes directrius entre els diferents 

nivells assistencials independentment de la seva titularitat. Així, eficàcia, seguretat, experiència 

d’ús, perfil d’utilització actual i cost, han estat elements cabdals per a determinar 

i aconsellar quina prescripció farmacològica podia ser la més eficient i la més fàcilment 

compartida entre els professionals d’atenció primària i els de salut mental. També voldríem 

aclarir que, sense moure’ns de la prescripció farmacològica, hem evitat convertir aquesta 

guia en un manual d’instruccions sobre el que es pot i el que no es pot prescriure. Ben al 

contrari, en darrer terme la prescripció és el resultat d’una decisió individualitzada i no sempre 

generalitzable i, així, estem convençuts que al terapeuta se li ha de demanar suficiència 

pel que fa a coneixements i responsabilitat pel que fa a la praxi. 

Per concloure amb el sempre complex aspecte farmacològic en el context del nostre sistema 

públic de salut, voldríem recalcar que la síntesi realitzada pel que fa als medicaments 

aconsellats en el tractament de la depressió serà revisada i actualitzada periòdicament 

d’acord amb les evidències científiques que es vagin generant. En aquest sentit –i en qualsevol 

altre–, agrairem totes les aportacions que els professionals que utilitzeu aquest nou 

instrument tingueu l’amabilitat de comunicar-nos. 

3

GUIA PER A L’ABORDATGE DELS TRASTORNS DEPRESSIUS EN L’ATENCIÓ PRIMÀRIA 

4 

1. 

2. 

Primer pas: 

DETECTAR síndrome depressiva 

3. Alguns símptomes guia: 

3. 

4. - Tristesa, estat d’ànim depressiu 

4. 

- Pèrdua d’interessos 

5. - Trastorns de la gana/pes 

5. 

- Trastorns de la son 

6. - Fatiga, pèrdua d’energia 

6. 

- Desmotivació 

7. - Enlentiment o agitació psicomotrius 

7. 

- Dificultats per concentrar-se 

8. - Sentiments de culpa 

8. 

- Sentiments d’inutilitat 

- Pensaments de mort o suïcidi 

- Queixes somàtiques inespecífiques 

1. 

2. 

Segon pas: 

DESCARTAR depressió secundària a etiologia orgànica 

Malalties mèdiques que afecten l’estat d’ànim: 

- Malalties neurològiques degeneratives (Parkinson, etc.) 

- Patologia vascular cerebral (AVC, etc.) 

- Malalties metabòliques i endocrines (hipotiroidisme, etc.) 

- Malalties autoimmunes (lupus, etc.) 

- Infeccions (VIH, etc.) 

- Alguns càncers (pàncreas, etc.) 

Substàncies que afecten l’estat d’ànim: 

- Alcohol, al·lucinògens, amfetamines o derivats, fenilciclidina, cocaïna, 

inhalants, opiacis, sedants, hipnòtics, ansiolítics, reserpina, corticoides, 

esteroides anabolitzants, metalls pesats, insecticides, monòxid i diòxid 

de carboni...

1. 

2. 

3. 

4. 

5. 

6. 

7. 

8. 

Tercer pas: 

DIAGNOSTICAR tipus de depressió 

Criteris de depressió segons DSM-IV-TR: 

1.- Estat d’ànim depressiu 

2.- Disminució acusada de l’interès o el plaer en diverses àrees 

3.- Pèrdua significativa de gana o de pes 

4.- Insomni o hipersomnia 

5.- Agitació o enlentiment psicomotrius 

Trastorn adaptatiu: els símptomes apareixen com a resposta a un factor estressant identificable en els 3 mesos (DSM-IV-TR) 

o 1 mes (ICD-10) previs (i no es reuneixen criteris de depressió major) 

6.- Fatiga o pèrdua d’energia 

7.- Sentiments d’inutilitat o de culpa inapropiats 

8.- Disminució de la capacitat de pensar o concentrar-se 

9.- Pensaments recurrents de mort o de suïcidi 

DSM-IV-TR ICD-10 

∙ TA amb estat d’ànim depressiu 309.0 F43.20 

∙ TA mixt ansiós depressiu 309.28 F43.22 

Distímia: 3 o més símptomes (sempre present el criteri 1) durant al menys 2 anys, amb cap període > 2 mesos lliure de símptomes 300.40 F34.1 

Dol: reacció depressiva per la mort d’un ser estimat V62.82 Z63.4 

∙ Diagnosticar depressió major si dura > 2 mesos, o si hi ha una marcada alteració funcional 

Depressió major (DM): 5 o > símptomes un mínim 2 setmanes (sempre presents els criteris 1 i/o 2) 

∙ Lleu: amb poca repercussió en el funcionament social o laboral 296.21 F32.0 

∙ Moderada: > 6 símptomes de DM, de moderada intensitat, amb repercussió sobre el funcionament social i/o laboral 296.22 F32.1 

∙ Greu sense símptomes psicòtics: > 6 símptomes de DM, alguns d’ells de molta intensitat, amb molta repercussió sobre el funcionament social i/o 

laboral 

∙ Greu amb símptomes psicòtics: ídem, amb deliris o al·lucinacions. Els deliris poden ser congruents amb l’estat d’ànim 

(inutilitat, culpa, ruïna, càstig) o incongruents (persecució, control, inserció o difusió de pensament) 

296.23 F32.2 

296.24 F32.3 

Depressió major recurrent: 1 o més episodis de depressió major previs a l’episodi actual 296.3x F33.x 

Trastorn depressiu no especificat: incloure aquí el T. disfòric premenstrual, la depressió menor, o el T. depressiu breu recurrent 311.00 F32.9 

5


1. 

Quart pas: 

1. 

2. DECIDIR NIVELL DE TRACTAMENT (p. 11) 

2. 

6 

3. 

4. 

5. 

6. 

7. 

8. 

Tractament equip atenció primària (EAP): 

∙ Depressió major lleu 

∙ Trastorn adaptatiu 

∙ Distímia 

∙ Dol 

∙ Trastorns depressius no especificats 

Tractament EAP/interconsulta equip salut mental: 

∙ Depressió major moderada 

∙ Depressió major greu sense símptomes psicòtics 

∙ Depressió major resistent 

∙ Depressió major recurrent 

∙ Depressió major atípica 

∙ Distímia si es sospita trastorn de la personalitat 

∙ Trastorn adaptatiu que s’ha cronificat (>6 mesos) 

∙ Dol complicat 

Derivació al CSMA en primera instància: 

∙ Depressió greu amb símptomes psicòtics 

∙ Alt risc personal o social 

Derivació al CAS en primera instància: 

∙ Qualsevol trastorn depressiu associat a consum de tòxics 

Derivació a UCIES/hospitalització: 

∙ Risc autolític elevat 

∙ Inhibició extrema 

3. 

4. 

5. 

6. 

7. 

8. 

Cinquè pas: 

INICIAR TRACTAMENT 

Gran part dels trastorns adaptatius i molts casos de depressions lleus es resoldran 

sense medicació. La relació benefici /risc del tractament farmacològic en 

aquests casos és negativa EXCEPTE en cas de: 

∙ depressió moderada o severa prèvia 

∙ depressió lleu persistent malgrat les altres intervencions 

Cal valorar i actuar sobre els aspectes socials i familiars que solen envoltar 

aquests casos. 

Plantejar tractaments no farmacològics (p. 14): 

∙ Grups exercici físic 

∙ Grups relaxació 

∙ Grups de dol 

∙ Grups de cuidadors 

∙ Grups psicoeducatius d’ansietat i depressió 

∙ Counselling 

∙ Tècniques de resolució de problemes 

∙ Psicoteràpia de recolzament 

∙ Psicoteràpia focal (psicoanalítica o cognitivoconductual de Beck) 

∙ Suport social 

∙ Recursos de la comunitat 

Valorar maneig farmacològic en cas d’ansietat i insomni: 

∙ Ansietat: diazepam o Clorazepat dipotàssic per períodes limitats en el temps. 

∙ Insomni: explorar hàbits de la son i, havent recomanat mesures d’higiene 

del son si calen, plantejar l’administració d’ansiolítics/hipnòtics (lorazepam, 

lormetazepam) per períodes limitats en el temps.

1. 

2. 

3. 

4. 

5. 

6. 

7. 

8. 

Cinquè pas: 

INICIAR TRACTAMENT 

Tractaments farmacològics 

amb antidepressius: (p. 15-21) 

En depressions moderades i severes iniciar tractament 

farmacològic immediatament: 

Selecció de l’antidepressiu: 

1a 1a elecció: elecció: ISRS ISRS 2a elecció: 2a elecció: 

- ∙ Fluoxetina Fluoxetina ∙ Venlafaxina - Venlafaxina Retard 

- ∙ Citalopram Citalopram 

retard - AD tricíclics (ADT) 

- ∙ Sertralina Sertralina 

∙ AD - tricíclics Mirtazapina 

- ∙ Paroxetina 

Paroxetina 

(ADT) 

∙ Mirtazapina 

1. 

2. 

3. 

4. 

5. 

6. 

7. 

8. 

Sisè pas: 

INFORMAR el pacient; SEGUIMENT i AVALUACIÓ resposta. 

És important informar el pacient i la família que: 

∙ La demora en experimentar una millora, una vegada iniciat el tractament farmacològic, que 

gira al voltant de les 4-6 setmanes, i sobre els efectes adversos que poden aparèixer, especialment 

a l’inici del tractament. 

∙ La necessitat de prendre de manera continuada la medicació i durant un període llarg de 

temps, tot i que un es trobi millor. 

∙ El risc de síndrome de retirada/discontinuació si es deixa de prendre la medicació o redueix 

bruscament la dosi, especialment amb paroxetina i venlafaxina. 

∙ La medicació antidepressiva no genera tolerància ni dependència. 

∙ Prendre antidepressius no significa ser feble. 

∙ En ocasions el primer tractament no resulta efectiu i cal buscar una segona opció 

Avaluar el risc de suïcidi: 

∙ Preguntar sempre als pacients directament sobre si tenen ideació autolítica, i advertir-los a 

ells i als familiars o cuidadors que estiguin atents a canvis d’humor, negativitat i desesperança, 

especialment en períodes d’alt risc com a l’inici del tractament o quan hi ha canvis de 

medicació o increment de situacions de estrés, especialment en els menors de 30 anys. 

Freqüència de seguiment si no hi ha risc de suïcidi: 

∙ 2 setmanes des de l’inici del tractament. 

∙ Cada 2-4 setmanes durant els primers 3 mesos, reduint la freqüència si la resposta és bona. 

∙ Els pacients amb depressió lleu que no vulguin rebre cap tractament, o que poden recuperarse 

sense cap intervenció en opinió del metge d’AP, han de tenir programada una visita de 

seguiment, normalment al cap de 2 setmanes. 

7


1. 

Setè pas: 

1. 

2. AVALUAR EL TRACTAMENT FARMACOLÒGIC 

2. 

3. ∙ Sense resposta al cap de 4 setmanes: assegurar bon compliment i la dosi 3. 

8 

4. 4. 

5. increment de dosi fins la màxima dosi permesa (p. 15-17) 

5. 

6. ∙ Considerar el canvi a un altre antidepressiu del mateix o diferent mecanisme 6. 

7. 

8. 

presa. 

∙ Si la resposta a la dosis estàndard és inadequada i es tolera bé, considerar un 

d’acció, o remetre al equip de salut mental segons gravetat si no hi ha hagut 

resposta al cap d’un mes. En cas de resposta parcial, la decisió es pot posposar 

fins a les 6 setmanes. 

∙ Bona resposta a les 6 setmanes: mantenir el AD almenys durant 6 mesos 

més (o fins a 2 anys si hi ha episodis previs de DM moderada o greu). 

∙ En casos d’ineficàcia o de mala tolerància s’ha de canviar d’antidepressiu. 

SUBSTITUCIÓ DE LA MEDICACIÓ SI CAL PER MANCA DE RESPOSTA 

∙ Quan es substitueix un antidepressiu per un altre s’ha d’estar especialment 

alerta a la pauta de canvi, lenta i gradual, a les interaccions entre antidepressius, 

i especialment al risc d’aparició de símptomes de retirada o de síndrome 

serotoninèrgica (p. 12 i 13). 

∙ Quan es substitueixi un ISRS per un altre ISRS o per venlafaxina es retirarà 

l’ISRS i s’introduirà l’altre ISRS o la venlafaxina el dia següent, excepte si es 

substitueix fluoxetina, llavors caldrà esperar entre 4 i 7 dies atesa la seva 

llarga vida mitjana. 

∙ Quan es substitueixi un ISRS per un antidepressiu tricíclic o per mirtazapina, 

l’ISRS es retirarà a poc a poc, reduint la dosi, alhora que el nou antidepressiu 

s’introdueix de forma paulatina incrementant-ne la dosi. En el cas de la fluoxetina 

es pot retirar totalment sense anar reduint la dosi i introduir el tricíclic 

o la mirtazapina el dia següent en dosis molt baixes i molt a poc a poc. 

7. 

8. 

Vuitè pas: 

REDUIR I RETIRAR LA MEDICACIÓ (p. 22) 

∙ Informar el pacient sobre la possibilitat de símptomes de retirada. 

Solen ser lleus i autolimitats, però en ocasions poden ser severs 

(inestabilitat, nàusees, vòmits, parestèsies, ansietat, mal de cap), 

especialment si la retirada és brusca. 

∙ Recomanar els pacients de seguir les pautes establertes, particularment 

amb paroxetina i venlafaxina. 

∙ Reduir les dosis gradualment al llarg de 4 setmanes. Algunes 

persones requereixen més temps. La fluoxetina es pot fer en 

menys temps. 

∙ En cas de símptomes lleus de retirada, tranquil·litzar el pacient i 

monitoritzar els símptomes. 

∙ En cas de símptomes severs, reintroduir el fàrmac en la dosi 

anterior (o un altre antidepressiu de la mateixa família amb una 

vida mitjana més llarga) i fer-ne la retirada de forma més lenta i 

esglaonada monitoritzant els símptomes. 

∙ Informar el pacient que busqui assessorament del metge en cas 

d’experimentar aquests símptomes de forma important.

NIVELLS DE TRACTAMENT (*) 

Qui és el responsable 

de l’assistència? Quin és el focus? Quina intervenció està indicada? 

Nivell 5: Hospitalització Risc autolític elevat; 

inhibició extrema 

Nivell 4:__.__x Centre Salut Mental Depressió greu amb 

símptomes psicòtics; alt 

risc social 

Nivell 3: Equip d’atenció primària/equip 

de suport a la 

primària del centre de 

salut mental 

Depressió moderada o 

greu sense símptomes 

psicòtics; DM resistent, 

recurrent o atípica 

Nivell 2:________________ Equip d’atenció primària Depressió lleu, dol, 

trastorns adaptatius, 

distímia 

_Nivell 1: Equip d’atenció primària Detecció descartar DM 

2a ús de substàncies o 

patologia mèdica 

Medicació; tractaments combinats; TEC 

Medicació; tractaments combinats; intervencions 

psicoterapèutiques complexes; grups terapèutics; 

suport social intens 

(*) Modificats de la NICE Clinical Guideline on Depression (amended), a http://www.nice.org.uk/nicemedia/pdf/CG23NICEguidelineamended.pdf 

Medicació; intervencions psicoterapèutiques breus; 

psicoteràpia focal (psicoanalítica o cognitiuconductual); 

grups terapèutics; suport social 

Seguiment i observació; exercici i relaxació; counselling 

o psicoteràpia de recolzament; recursos de la 

comunitat; grups psicoeducatius 

Diagnòstic i avaluació 

9


CLAUS PRIORITÀRIES PER A LA IMPLEMENTACIÓ DEL TRACTAMENT 

∙ Detecció de la depressió: cal dur-la a terme a l’AP, especialment en poblacions d’alt 

risc, com persones amb antecedents de depressió o amb patologia orgànica significativa 

que causi discapacitat. 

∙ Observació i seguiment: els pacients amb depressió lleu que no vulguin rebre cap 

tractament, o que poden recuperar-se sense cap intervenció en opinió del metge d’AP, 

han de tenir programada una visita de seguiment, normalment al cap de 2 setmanes. 

∙ Tractament de la depressió lleu: 

10 

- No es recomana l’ús d’AD com a tractament inicial de la depressió lleu, perquè 

la ràtio benefici-risc és baixa. Cal, però, considerar antecedents de tractaments 

previs si n’hi ha. 

- Intervencions no farmacològiques: en la depressió lleu es recomanen intervencions 

no farmacològiques com l’exercici i la relaxació, els grups psicoeducatius, el 

counselling o les intervencions psicoterapèutiques de recolzament, i fer servir els 

recursos de la comunitat. Cal valorar i actuar sobre els aspectes socials i familiars 

que solen envoltar aquests casos. 

- Aspectes de la relació metge-pacient que cal tenir en compte: 

- Comunicar una actitud de recolzament, d’escolta empàtica. 

- Identificar a què són reactius els símptomes, contextualitzar-los dins del marc 

relacional del pacient. 

- Donar elements informatius i psicoeducatius perquè el pacient es corresponsabilitzi 

de la seva situació. 

- Tractar de reforçar i potenciar els recursos i estratègies adaptatives del pacient, 

així com els mecanismes de suport de la família. 

- Evitar la medicalització/psiquiatrització del pacient. 

∙ Prescripció d’ISRS: quan per la intensitat de la depressió cal fer servir un AD, aquest 

hauria de ser preferiblement un ISRS, ja que aquests són preferibles als ADT perquè 

tenen la mateixa eficàcia amb menys afectes secundaris, la qual cosa millora el compliment. 

Considerar l’experiència anterior amb AD del propi pacient o de familiars en 

primer grau a l’hora d’escollir el fàrmac, i la tolerància, les interaccions i aspectes 

específics segons grups d’edat i patologies associades. En cas que es prescrigui una 

EFG, convé que el pacient demani sempre la del mateix laboratori. 

∙ Inici del tractament amb AD: Cal començar el tractament amb dosis baixes de l’AD 

escollit, i arribar a dosis terapèutiques en 7 a 10 dies. La resposta terapèutica sol 

donar-se entre les 2 i 6 setmanes. 

∙ Tolerància, dependència i abstinència: tots els pacients han de ser informats al 

iniciar un tractament amb AD que, malgrat són fàrmacs que no creen dependència ni 

tolerància, es poden presentar símptomes de discontinuïtat si es deixen de prendre 

abruptament, i que convé fer-ne la seva retirada esglaonadament (especialment amb 

paroxetina i venlafaxina). Els símptomes de retirada o discontinuació (inestabilitat, 

nàusees, vòmits, parestèsies, ansietat i cefalea) es presenten a les 24-72 hores després 

de la suspensió o reducció de la dosi, i solen ser lleus i autolimitats. 

Cal tenir en compte: 

- Síndrome serotoninèrgica: els ISRS poden, en alguns casos, associar-se a l’aparició 

de la síndrome serotoninèrgica, caracteritzada per nàusees, diarrees, dolor 

abdominal, tremolors, parestèsies, sudoració, mareig, trastorns de la son, fatiga, 

cefalea, confusió, agitació, irritabilitat, mioclònies, canvis de pressió arterial, i en 

casos greus, hipertèrmia, atàxia i delírium. En aquests casos és preferible suspendre 

el tractament i canviar a un AD d’una família diferent. Vigilar l’administració 

conjunta amb triptans, tramadol o triptòfan. 

- Hipomania: En alguns pacients, especialment els que tenen antecedents de trastorn 

bipolar o ciclotímic, cal tenir en compte que els AD poden produir viratges 

cap a la hipomania o la mania. És necessari fer una anamnesi acurada per valorar 

aquests d’antecedents, i cal retirar l’AD si apareix aquesta simptomatologia. En cas 

d’antecedents de trastorn bipolar, remetre al CSMA.

∙ Depressió moderada i severa: en aquests casos les intervencions més eficaces són 

les que combinen medicació amb intervencions psicoterapèutiques, breus o estructurades, 

individuals o grupals. Derivar el cas al equip de suport a la primària del CSMA. 

∙ Durada del tractament farmacològic: ha de ser d’almenys 6 mesos després de la 

remissió. Amb aquells pacients amb antecedents d’haver patit dos o més episodis 

depressius moderats o severs previs es recomana que la durada del tractament no 

sigui inferior a 2 anys. 

∙ Retirada dels antidepressius: s’ha de fer de forma esglaonada (lenta i gradual) per 

evitar la síndrome de discontinuïtat, generalment en unes 4 setmanes, depenent del 

fàrmac i del pacient. Alguns fàrmacs com la paroxetina o la venlafaxina requereixen 

temps de retirada més llargs, mentre que els antidepressius de vida mitjana més 

llarga, com la fluoxetina, es poden retirar amb períodes més curts. Si amb la retirada 

es produeixen símptomes de discontinuació, reintroduir el fàrmac en la dosi anterior i 

fer-ne la retirada de forma més lenta i esglaonada. 

∙ Depressió i ansietat: quan es presenten de forma comòrbida, cal tractar la depressió 

de forma prioritària. Quan apareix ansietat, inquietud o agitació en iniciar un tractament 

amb un ISRS, cal valorar la necessitat de canviar la pauta, reduir la dosi o 

utilitzar una benzodiazepina de forma associada durant 2 setmanes. 

∙ Avaluació del risc de suïcidi: preguntar sempre als pacients directament sobre si 

tenen ideació autolítica, i advertir-los a ells i als familiars o cuidadors que estiguin 

atents durant les 2 setmanes inicials del tractament amb un AD, perquè el risc d’actuació 

autolítica augmenta fins que aquest comença a ser eficaç (especialment en el 

grup de < de 30 anys). 

11


ABORDATGE NO FARMACOLÒGIC DE LA DEPRESSIÓ LLEU I MODERADA 

12 

Formació i supervisió 

dels professionals: 

Sessions CSMA, 

grups Balint (annex 1) 

Fer el diagnòstic 

el més acurat possible. 

Abordatge per prevenir 

o per tractar el trastorn 

depressiu: 

Recolzament i contenció. 

A partir d’aquí, segons 

l’evolució, podrem utilitzar 

els següents recursos: 

Recursos propis de l’atenció primària 

∙ Teràpies breus: counselling i tècniques de resolució de problemes (annex 2), teràpia cognitivoconductual de Beck (annex 3) 

∙ Grups psicoeducatius d’ansietat i depressió (annex 4) 

∙ Grups de cuidadors, grups de dol 

∙ Grups d’exercici físic, grups de relaxació 

∙ Grups d’atenció a la demanda (dirigits per professionals de l’equip de SM) 

∙ Lectures recomanades (annex 6) 

Recursos de la comunitat: (veure també una relació completa a l’annex 5) 

∙ Programa d’acompanyament a la gent gran amb problemes de mobilitat. Casal Concòrdia. C/Concòrdia 33, baixos. 

∙ Tel. 93 324 85 38; gentgrandelpoblesec@yahoo.es 

∙ Psicòlegs Sense Fronteres: atenció psicològica presencial o domiciliària a persones amb dificultat social. 

∙ Tel. 93 324 85 38; psicolegssensefronteres@yahoo.es 

∙ Grups de voluntariat per acompanyament 

∙ Grups de dones immigrants 

∙ Programa PIAD (Punt d’informació i atenció a la dona) 

∙ Programa ACTIVA’T. Esport i salut als parcs de Barcelona 

Centralitzats a: - Serveis Socials Poble Sec (Pl. Sortidor, 12. Tel. 93 443 43 11) 

- Serveis Socials Sants (Sants,79-83. Tel. 93 291 87 00) 

- Serveis Socials Zona Franca - La Marina (Forneria 19. Tel. 93 256 37 30) 

∙ Cursos i tallers organitzats per caixes d’estalvi: 

- Tel. Obra Social Fundació La Caixa: 902 22 30 40, www.laCaixa.es/ObraSocial. 

- Tel. Obra Social Caixa Catalunya: 902 40 09 73, www.fundaciocaixacatalunya.org. 

∙ Cursos i tallers de l’ajuntament. Oficina d’Atenció al Ciutadà C/Creu Coberta ,104 

Derivació a l’equip de suport de SM del CAP: intervencions psicoterapèutiques breus; psicoteràpia focal (psicoanalítica o cognitivoconductual); 

grups terapèutics. 

Derivació a CSMA/CSMIJ: intervencions psicoterapèutiques complexes; grups terapèutics; suport social. 

Derivació a altres recursos (vegeu l’annex 5): psiquiatria perinatal HCP (93 227 99 48); suport psicologia 

PASSIR (93 325 28 00); SAPPIR (Servei d’atenció psicològica per a immigrants i refugiats: 93 324 88 94); 

CAS de Toxicomanies de Sants (93 490 19 40).

ABORDATGE FARMACOLÒGIC DE LA DEPRESSIÓ: SELECCIÓ D’ANTIDEPRESSIUS 

ANTIDEPRESSIUS RECOMANATS 

Els ISRS són els recomanats com a 1a elecció per la seva eficàcia i seguretat. Les diferencies farmacocinètiques i d’efectes adversos poden orientar 

l’elecció per a casos concrets. Cal tenir en compte els antecedents de resposta prèvia , interaccions, edat i patologies asociades (p. 18-19). 

En cas que es prescrigui una EFG, convé que el pacient demani sempre a la farmàcia la del mateix laboratori. 

1a Elecció Principi 

actiu 

AD inhibidors 

de la recaptació de 

serotonina (ISRS) 

Fluoxetina 

Citalopram 

Paroxetina 

Sertralina 

Presentacions Maneig posològic Vida mitjana 

d’eliminació 

Fluoxetina EFG 

Càps. 20 mg; 

Sol. (20 mg/5ml) 

Citalopram EFG 

Compr. 10,20,30,40mg 

Paroxetina EFG 

Compr. 20 mg 

Sertralina EFG 

Compr. 50 i 100 mg. 

Sol. 20 mg/ml 

∙ Inici: 10-20 mg 

∙ Habitual: 20-40 mg 

∙ Màxima:80 mg 

∙ En gent gran: 20-40 mg 

∙ Interval: 24 h 

∙ IH: reduir dosi o a dies alterns 

∙ IR: no cal modificar 

∙ Inici: 10-20 mg 


∙ Màxima: 60 mg 


∙ Interval dosi: 24 h 

∙ IH: fins a 30 mg 

∙ IR: si greu, evitar 

∙ Inici: 10-20 mg 





∙ Amb menjar. 

∙ IH: reduir 

∙ IR: reduir 

∙ Inici: 25-50mg 



∙ En gent gran: igual 



∙ IR: no cal modificar 

4-6 dies 

Metabòlit:4-16 dies 

33-37 h 

15-22 h 

26h 

Observacions Evitar 

en cas de 

∙ És el que té menys efectes de retirada, ja que 

té una vida mitjana més llarga. 

∙ D’elecció en poc cumplidors. 

∙ És l’unic autoritzat per a menors de 18 anys. 

∙ Major incidència d’insomni, agitació, pèrdua 

de pes i rash. 

∙ Molt poques interaccions. Perfil neutre sobre 

agitació/sedació. 

∙ No interacciona amb l’alcohol. 

∙ D’elecció en casos de depressió associats 

amb ansietat/insomni pel seu perfil sedant. 

∙ Efectes de retirada més freqüents si no 

s’observen les pautes. 

∙ S’han reportat símptomes extrapiramidals (tot 

i que són rars). 

∙ Poques interaccions. No interacciona amb 

l’alcohol. 

∙ D’elecció en cardiòpates (IAM o angina 

inestable). 

∙ D’elecció en lactància. 

∙ Gent gran 

∙ Ansietat 

IH:insuficiència hepàtica 

IR: insuficiència renal 

Cost 

anual 

DDD 

51 € 

112 € 

∙ Embaràs 179 € 

Per a cada grup de fàrmacs, s’indiquen el principi actiu i les sigles EFG o bé, en cas que no n’hi hagi genèrics, les marques comercials que hi ha en el moment de la redacció del document. Ens excusem si totes les marques 

no han estat presents. 

Font: Fitxa tècnica https://sinaem4.agemed.es/consaem/fichasTecnicas.do?metodo=detalleForm 

103 € 

13


2a Elecció Principi 

actiu 

Inhibidors duals de la 

recaptació de serotonina 

i noradrenalina 

(ISRN) 

AD antagonistes 

dels receptors alfa2 

presinàptics (NaSSa) 

AD Tricíclics 

(Inhibidors no selectius 

de la recaptació 

noradrenalina i 

serotonina) 

Relacionat 

14 

Venlafaxina 

Retard 

Mirtazapina 

Clomipramina 

Imipramina 

Nortiptilina 

Presentacions Maneig posològic Vida mitjana 


Venlafaxina Retard EFG 

Compr. 75 i 150 mg 

Vandral® Retard, 

Dobupal® Retard 

Mirtazapina EFG 

Compr./flascó 15 i 30 mg 

i 45 mg 

Rexer® , Vastat®, 

Sol. 15 mg/ml 

Afloyan® 

Anafranil® 

comp. 10,25,75 mg 

Amp 25 mg/2 ml 

Tofranil® 

Dragees 10,25,50 mg 

Càps. 75 i 150 mg 

Norfenazin® Paxtibi® 


Trazodona Deprax® 100 mg 

∙ Inici: 75 mg 



∙ En gent gran: igual dosi però augment 

amb precaució. 

∙ Amb menjar 


∙ IH: reduir 50% 

∙ IR: reduir. si greu 50% 

∙ Inici: 15-30 mg 


∙ En anar a dormir 


∙ Gent gran: igual dosi però augment 

més gradual. 


∙ IH: controlar 

∙ IR: controlar 

∙ Inici: 25-75 mg/dia 

∙ Habitual: 100-250 mg/dia 

∙ Màxima: 250 mg/dia 

∙ En gent gran: Minima dosi 


∙ IH: precaució 

∙ IR: precaució 

5 h 

metabòlit 11 h 

20-40 h 

20-40 h 

Observacions Evitar en cas de Cost anual 

DDD 

∙ Pitjor tolerància que ISRS. 

∙ Major risc de síndrome de retirada. 

∙ Major risc de suïcidi i de toxicitat per sobredosi. 

∙ Monitoritzar la pressió arterial, especialment amb 

altes dosis, i signes de disfunció cardíaca. 

∙ La dosi de 300 mg ha de ser prescrita únicament 

sota supervisió d’especialista. 

∙ Sedació, mareig diürn, augment gana i pes. 

∙ D’elecció en tractaments combinats. 

∙ Valorar si predomini d’insomni i hiporèxia . 

∙ Alternativa si disfunció sexual rellevant. 

∙ Assessorar els pacients a informar de símptomes 

tals com febre, mal de coll, estomatitis, o 

altres signes d’infecció (descrites discràcies). 

∙ Cardiòpates 

∙ Hipertensos mal 

controlats 

Dones perimenopàusiques 

307 € EFG 

509 € altres 

260 € EFG 

433 € altres 




∙ En gent gran: 25 mg 


∙ IH: precaució 

∙ IR: no cal reduir 

10-20 h 

∙ En general en casos resistents als ISRS i 

venlafaxina, o en depressions amb simptomatologia 

malencònica. 

∙ Clomipramina és útil en TOC. 

∙ Monitoritzar efectes secundaris, anticolinèrgics, 

cardiovasculars, sedació i augment 

de pes. 

∙ Contraindicat en 

pacients d’elevat risc 

d’arritmies cardiaques i 

IM recent. 

∙ Si és possible, evitar si 

Insuficiència cardíaca. 

∙ Risc de produir 

70 € 


∙ Habitual: 75-100 mg/dia 

∙ Màxima:150 

∙ En gent gran: 30-50 mg/dia 

∙ Interval dosi: 6-8h 


∙ IR: reduir 

∙ Inici: 50-100 mg /dia 

∙ Hab: 100-300 mg/dia 

18-60 h 

bloqueig cardiac. 

∙ Major risc de toxicitat 

en sobredosis. 

∙ Evitar si prostatisme, 

glaucoma d’angle estret, 

o retenció urinària 

(trazodone te poc efecte 

anticolinèrgic) 

80 € 

∙ Màx: 600 mg/dia 

∙ En tractaments combinats, sobretot per tractar 

∙ Gent gran: 50-75 mg/dia 

∙ Interval dosi: 8h després de menjar o 

3-6 h 

l’insomni associat, especialment en pacients 

respiratoris. 

195 € 

monodosi nocturna 

∙ IH: ajustar dosi 

∙ IR: ajustar dosi 

∙ Atenció: sedació, hipotensió, priapisme. 

132 €

Els següents antidepressius de més recent comercialització, no s’han inclòs dins de la selecció de medicaments atesa la manca d’evidència de valor afegit en quant eficàcia 

i seguretat respecte a les altres opcions recomanades i el seu cost molt més elevat. No obstant, ens ha semblat oportú incloure la descripció a fí d’assegurar un bon ús en el 

cas que s’utilitzi com a alternativa en el maneig especialitzat en casos de depressió resistents a altres opcions terapèutiques o en situacions especials (p. 18). Els dictamens amb 

informació més detallada es poden trobar a: http://www.gencat.cat/ics/professionals/medicaments.htm 

Altres AD Principi actiu Presentacions Maneig posològic Vida mitjana 


Cipralex® 


Altres inhibidors de 

Esertia®, Entact® ∙ Habitual: 10 mg 

la recaptació 


de serotonina 

(ISRS) 

Escitalopram Compr. 5,10,15, 20 mg ∙ En gent gran: reduir 


30 h 

no seleccionats 

Gotes 20 mg/ml 1 gota ∙ IH: no passar de 15 mg 

= 1 mg 

∙ IR: si greu, evitar 

Inhibidors duals 


de serotonina i noradrenalina 

(ISRN) 

no seleccionats 

Inhibidors duals 


de dopamina i 

noradrenalina no 

seleccionats 

Duloxetina 

Bupropió 

(Hidroclorur) 

Xeristar® 

Cymbalta® 


Elontril® 


∙ Inici: 30-60 mg 

∙ Habitual: 60 mg 


∙ Gent gran: ajustar dosi 

∙ Interval dosi: 12-24 h 

∙ IH: si moderada, evitar 

∙ IR: si moderada, evitar 


∙ Habitual: 300 mg 


∙ Gent gran: menys dosi 

∙ Interval dosi: 24 h. Indispensable 

si dosi de 300mg 

∙ IH: si greu, evitar 

∙ IR: no superar 150 mg/dia 

8-17 h 

21 h 

Observacions Cost anual DDD 

∙ En depressió 

∙ Comparador: citalopram i altres ISRS. 

∙ En TAG 

∙ Comparador: paroxetina, alprazolam. 

∙ Depressió: 

∙ Comparador: ISRS, venlafaxina. 

∙ Dolor neuropàtic diabètic: 

∙ Comparador: no hi ha dades de comparadors directes. 

∙ La indicació de fibromiàlgia no està autoritzada a 

Espanya ni Europa. 

∙ Requereix controls periòdics de TA i vigilar transaminases. 

∙ Contraraindicat si HTA no controlada. 

∙ Pot donar acatísia. 

∙ Depressió: 

∙ Comparador: ISRS, venlafaxina. 

∙ Menor incidència de trastorns sexuals. No existeixen 

estudis comparatius amb mirtazapina. 

∙ Administrar pel matí (pot provocar insomni). 

∙ Risc de convulsions dosi depenent. 

312 € 

646 € 

660 € 

15


FÀRMACS ANTIDEPRESSIUS EN INDICACIONS ESPECIALS 

Bulímia nerviosa 

Càncer avançat 

Crisi de pànic 

Demència 

Depressió atípica 

Depressió postpart 

Diabetis mellitus 

Disfunció sexual 

Distímia 

Dolor crònic i neuropàtic 

Enolisme, abús de substàncies 

Epilèpsia (*) 

Fibromiàlgia 

Gestació 

Glaucoma, hiperplàsia prostàtica, restrenyiment 

crònic 

16 

1a OPCIÓ 2a OPCIÓ PRECAUCIONS 

∙ Fluoxetina 

∙ Sertralina 

∙ ISRS 

∙ Citalopram 


∙ ISRS (fluoxetina) 


∙ ISRS 


∙ ISRS 

∙ Amitriptilina 

∙ Derivació al CAS 




∙ Psicoteràpia 

∙ ISRS 


∙ Venlafaxina Retard 

∙ Imipramina 

∙ Mianserina 

∙ Trazodona 

∙ Nortriptilina 

∙ Derivació al CSMA 

∙ (canvi a un altre AD o a IMAO) 

∙ Derivació a Unitat Psiquiatria Perinatal 

∙ (Hospital Clínic/Casa Maternitat) 

∙ Bupropió 

∙ Escitalopram 

∙ Duloxetina 

∙ Trazodona 

∙ Monitoritzar nivells de fenitoïna 


∙ Duloxetina 

∙ Derivació a unitat específica 

∙ (Programa psiquiatria perinatal, p. 24 ) 

∙ Trazodona 

∙ Priapisme per trazodona. 

∙ El canvi a IMAO requereix 2 setmanes sense AD. 

∙ Reajustar les dosis d’ADO. 

∙ Increment de pes i hipoglucèmia per ADT. 

∙ Fluoxetina: interacciona amb ADO i insulina. 

∙ Augment de pes per mirtazapina. 

∙ Augment de TA per duloxetina. 

∙ Bupropió, paroxetina, maprotilina, amoxapina, escitalopram, mirtazapina. 


∙ Augment de TA per duloxetina. 

∙ AD tricíclics, paroxetina. 

(*) Els ISRS presenten poc risc d’induir convulsions, essent aquest risc dosidependent, i són una bona opció per tractar la depressió en pacients amb epilèpsia. No obstant això, la fluoxetina i la paroxetina (i en menor mesura, la 

sertralina) poden incrementar els nivells plasmàtics de fenitoïna i de carbamazepina per inhibició dels enzims hepàtics. Cal monitoritzar els nivells plasmàtics d’aquests fàrmacs i ajustar-ne les dosificacions quan es comença, es 

retira o es canvia la dosi d’un ISRS. El Citalopram és un inhibidor enzimàtic dèbil i té un potencial baix d’interaccions clínicament significatives.

HTA, problemes cardíacs 

IAM, angor inestable 

Ictus 

Insomni resistent 

Insuficiència hepàtica 

Insuficiència renal 

Malaltia de Parkinson 

Majors de 65 anys 

Menors de 18 anys 

Obesitat 

Perimenopàusia 

Predomini d’inhibició 

Predomini d’angoixa o inquietud 

Polimedicació 

Risc de sobredosi 

SIDA 

Trastorn d’ansietat generalitzat 

Trastorn obsessivocompulsiu 

1a OPCIÓ 2a OPCIÓ PRECAUCIONS 






∙ Trazodona 


∙ Trazodona (d’elecció si malaltia respiratòria greu concomitant) 

∙ ISRS 

∙ ISRS 

∙ ISRS 




∙ Psicoteràpia 



∙ ISRS 


∙ Paroxetina 



∙ ISRS 




∙ Fluvoxamina 

∙ Trazodona 

∙ Nortriptilina 




∙ Trazodona (si insomni) 





∙ Derivació al CSMIJ 

∙ (Fluoxetina) 



∙ Imipramina 





∙ Trazodona 





∙ Clomipramina 

∙ Venlafaxina (control TA). 

∙ ADT (control TA y ECG previ si FRCV). 

∙ Duloxetina (control TA y transaminases). 

∙ Priapisme por trazodona. 

∙ Evitar venlafaxina i duloxetina. 


∙ Hipotensió ortostàtica i priapisme per trazodona. 


∙ Utilitzar dosis baixes (50%). 

∙ Disminució de la dosi 50%. (Consultar dosificació). 

∙ ADT, paroxetina. 

∙ ADT, fluoxetina, paroxetina. 



∙ Utilitzar meitat de dosi. 

∙ Valorar risc de autolisi. 

∙ ADT, mirtazapina, paroxetina. 



∙ Fluoxetina. 

∙ ADT 

∙ Venlafaxina Retard. 

∙ Major risc de síndrome serotoninèrgic si s’associen 

retrovirals. 

∙ Seguiment en CSMA. 

17


EFECTES SECUNDARIS MÉS FREQÜENTS DELS ISRS I EL SEU MANEIG 

EFECTE ADVERS GRUPS DE RISC MANEIG 

Molèsties gastrointestinals 

(Són els més freqüents) 

Hemorràgia digestiva alta 

Hiponatrèmia 

Disfunció sexual 

Risc de suïcidi 

Síndrome serotoninèrgic 

Disminució del umbral convulsiu 

18 

∙ Pacients que prenen concomitantment: 

∙ anticoagulants orals, 

∙ fàrmacs que afecten a l’agregació plaquetària, 

∙ fàrmacs que augmenten el risc d’hemorràgia (AINES, àcid acetilsalicílic, 

antipsicòtics atípics, ADT) 

∙ Pacients amb antecedents de trastorns hemorràgics o estats que predisposin 

a l’hemorràgia. 

∙ Gent gran 

∙ Dones 

∙ Nivells baixos de sodi en plasma 

∙ Ús concomitant de diürètics 

∙ Pacients d’elevat risc 

∙ Menors de 30 anys 

∙ Pacients que prenen concomitantment: 

∙ Triptans, tramadol, triptòfan 

∙ Associació d’ISRS o ADT 

∙ Rasagilina, selegilina 

∙ Herba de sant Joan 

∙ Pacients epilèptics o pacients que prenen concomitantment: 

∙ Altres antidepressius (ISRS; ADT) 

∙ Neurolèptics 

∙ Tramadol 

∙ Bupropió 

∙ Iniciar amb una dosi menor fins a la tolerància de l’efecte advers. 

∙ Si és necessari l’ús d’AINE o altres fàrmacs que predisposin a l’hemorràgia: 

∙ Utilitzar els menys gastrolesius 

∙ Considerar la gastroprotecció 

∙ Monitoritzar els anticoagulants especialment a l’inici del tractament o en cavi de dosi 

∙ Monitoritzar els nivells de sodi 1-2 setmanes des de l’inici d’antidepressius. 

∙ Considerar hiponatrèmia en cas de letargia, confusió o convulsions. Determinar el sodi 

plasmàtic especialment en gent gran. 

∙ Canviar a mirtazapina. 

∙ Sildenafil 50-100 mg si no hi ha contraindicacions. 

∙ Monitoritzar signes d’alerta (acatisia, idees suïcides, ansietat, agitació) especialment 

des de l’inici de l’antidepressiu. 

∙ Precaució. 

∙ En cas de requerir una associació ISRS + mirtazapina evitar l’herba de sant Joan 

(hipèric). 

∙ Iniciar amb precaució en pacients amb historial d’atacs. 

∙ No administrar si epilèpsia inestable. 

∙ Els pacients amb epilèpsia controlada han de ser monitoritzats.

POSSIBLES INTERACCIONS DELS ANTIDEPRESSIUS 

Antidepressiu FÀRMAC AFEGIT RESULTAT DE LA INTERACCIÓ 

ADT 

ISRS 


Mirtazapina 

∙ ISRS, IMAO, AAS, antipsicòtics, anticonceptius orals, L-dopa, hormones tiroïdals, 

alcohol, cimetidina,antihistamínics, sedants, estrògens, valproic 

∙ Barbitúrics, carbamacepina, tabac, sucralfat 

∙ Anticoagulant orals 

∙ Efedrina, fenilefrina, fenilpropanolamina 

∙ Antihipertensius 

∙ IMAO, triptòfan (contraindicat) 

∙ Selegilina,IMAO B (contraindicat) 

∙ ADT (precaució) 

∙ Carbamazepina (precaució) 

∙ Haloperidol, valproat, fenitoina, benzodiacepines 

∙ Anticoagulants orals 

∙ IMAO, selegilina 

∙ Cimetidina 

∙ Haloperidol 

∙ Anticoagulant oral 

∙ IMAO, selegilina 

∙ Cimetidina 

∙ Alcohol 

Font: Guia Psicofarmacoterapèutica del Baix Llobregat Nord 

∙ Augment toxicitat d’ADT. 

∙ Disminució de l’efecte. 

∙ Augment de l’efecte anticoagulant. 

∙ Augment efecte vasopressor. 

∙ Disminució efecte antihipertensiu. 

∙ Síndrome serotoninèrgic. 

∙ Risc de crisi hipertensiva. 

∙ Augment toxicitat ADT. 

∙ Augment toxicitat carbamacepina. 

∙ Augment toxicitat fàrmac afegit. 



∙ Augment toxicitat venlafaxina. 

∙ Increment plasmàtic d’haloperidol. 



∙ Augment toxicitat mirtazapina. 

∙ Augment efecte sedació. 

19


PAUTES DE RETIRADA DEL TRACTAMENT AMB ANTIDEPRESSIUS 

Es mostren només les pautes de retirada dels AD d´ús més freqüent: 

TRACTAMENT ORIGEN 

20 mg/dia 

DOSI DE 

RETIRADA 

Fluoxetina 40 mg/dia 20 mg/dia 

Citalopram 

Paroxetina 

Sertralina 


20 

60 mg/dia 20 mg/dia 







50 mg/dia 

100 mg/dia 

150 mg/dia 

200 mg/dia 

50 mg/dia 

37.5 mg/dia 37.5 mg/dia 

75 mg/dia 37.5 mg/dia 


PAUTA DE RETIRADA 

∙ Es pot deixar de cop (altres antidepressius o dosiS més elevades de fluoxetina necessiten reduccions graduals de dosi a la retirada). 

∙ Prendre 1 cp. al dia durant 30 dies, i retirar. 

Font: http://www.prodigy.nhs.uk/depression/view_whole_guidance 

∙ Prendre 2 cp. al dia durant 14 dies, seguir amb 1 cp. al dia durant 14 dies, i retirar. 

∙ Prendre 1 cp. al dia durant 14 dies, prendre 1 cp. en dies alterns, i retirar. 

∙ Prendre 3 cp. al dia durant 7 dies, 2 cp. al dia durant 7 dies, 1 cp. al dia durant 7 dies, prendre 1 cp. en dies alterns durant 7 dies, i retirar. 

∙ Prendre ½ cp. al dia durant 14 dies, prendre ½ cp. en dies alterns durant 14 dies, i retirar. 

∙ Prendre 1 cp. al dia durant 10 dies, prendre ½ cp. al dia durant 10 dies, prendre ½ cp. en dies alterns durant 10 dies, i retirar. 

∙ Prendre 1½ cp. al dia durant 7 dies, prendre 1 cp. al dia durant 7 dies, prendre ½ cp. al dia durant 7 dies, prendre ½ cp. en dies alterns durant 7 dies, i retirar. 

∙ Prendre 2 cp. al dia durant 7 dies, prendre 1½ cp. al dia durant 7 dies, prendre 1 cp. al dia durant 7 dies, prendre ½ cp. al dia durant 7 dies, prendre ½ cp. en 

dies alterns durant 7 dies, i retirar. 

∙ Prendre ½ cp. al dia durant 14 dies, prendre ½ cp. en dies alterns durant 14 dies, i retirar. 

∙ Prendre 1 cp. al dia durant 10 dies, prendre ½ cp. al dia durant 10 dies, prendre ½ cp. en dies alterns durant 10 dies, i retirar. 

∙ Prendre 2 cp. al dia durant 7 dies, prendre 1 cp. al dia durant 7 dies, prendre ½ cp. al dia durant 7 dies, prendre ½ cp. en dies alterns durant 7 dies, i retirar. 

∙ Prendre 3 cp. al dia durant 7 dies, prendre 2 cp. al dia durant 7 dies, prendre 1 cp. al dia durant 7 dies, prendre ½ cp. al dia durant 7 dies, prendre ½ cp. en dies 

alterns durant 7 dies, i retirar. 

∙ Prendre 1 cp. a la nit durant 14 nits, prendre 1 cp. en nits alternes durant 14 nits, i retirar. 

∙ Prendre 1 cp. al matí i 2 cp. a la nit durant 7 dies, prendre 1 cp. al matí i un a la nit durant 7 dies, prendre 1 cp. a la nit durant 7 nits, prendre 1 cp. en nits alternes 

durant 7 nits, i retirar. 

∙ Prendre 1 cp. al matí i un a la nit durant 10 dies, prendre 1 cp. per la nit durant 10 nits, prendre 1 cp. en nits alternes durant 10 nits, i retirar.

ANNEXOS 

21


22 

Annex 1: 

GRUPS BALINT 

La idea bàsica és tractar d’ajudar els professionals 

a entendre la relació metge-pacient des d’un 

punt de vista emocional. 

Els grups normalment consten de 8 a 10 professionals 

de la sanitat sota la supervisió d’un professional 

de la salut mental. En les sessions, que 

poden ser setmanals o quinzenals, es discuteixen 

casos que presenten els membres del grup. 

Annex 2: 

TÈCNIQUES DE COUNSELLING 

APLICABLES A L’AP 

Es poden definir com un conjunt d’habilitats emocionals, 

comunicatives i de motivació per al canvi 

que els professionals posem al servei dels usuaris 

per ajudar-los en els seus conflictes i a disminuir el 

seu malestar. 

Les tècniques del counselling tenen com a objectiu 

establir una aliança terapèutica amb el pacient, 

acceptar-lo, comprendre’l i empatitzar amb la seva 

situació, ajudant-lo a prendre les decisions pròpies, 

però mai donant consells, sinó respectant els seus 

valors i els seus recursos personals. 

Estarien indicades en qualsevol situació de malestar 

emocional, angoixes, depressions lleus, dols, somatitzacions, 

conflictes en general. També s’utilitzen 

cada vegada més en la seva faceta preventiva, on no 

ha aparegut cap alteració emocional i on es pretén 

que no aparegui (o amb molta menys intensitat). Per 

exemple, a l’espera de resultats en proves complementàries 

que podrien diagnosticar al pacient de 

malalties greus o cròniques. 

Preparació del pacient 

Al pacient se l’ha de preparar per afrontar els seus 

problemes de manera positiva, fer-li veure que intentar 

resoldre el seu conflicte és un repte. Si ho 

aconsegueix se sentirà bé i haurà guanyat en maduresa 

i seguretat. També li hem de demanar implicació 

i ganes de treballar. Nosaltres no li resoldrem 

el problema, només l’acompanyarem en el procés 

de canvi i li facilitarem habilitats i coneixements per 

poder-ho fer el millor possible. 

Tècniques de resolució de problemes 

Les tècniques de resolució de problemes (TRP) són 

una de les més utilitzades. Són tècniques senzilles, 

no especialitzades, basades en el sentit comú i en 

la psicologia cognitivoconductual. Se segueixen els 

passos següents: 

1. Identificar i delimitar un problema. Posar-li un 

“títol”. 

2. Prioritzar els objectius. 

3. Buscar alternatives coherents, beneficioses. 

4. Escollir-ne una, la millor possible, no la perfecta 

(que quasi mai no existeix). 

5. Concretar els passos a seguir. 

6. Identificar els obstacles i planificar com superar-los. 

7. Posar en marxa la decisió. 

8. Avaluar. 

Pautes de visites 

Molts autors suggereixen fer de 4 a 8 visites de 20 

minuts. En la nostra realitat actual és difícil disposar 

d’aquest temps a l’atenció primària. Per tant, quan 

tenim l’oportunitat d’iniciar una TRP ho fem de manera 

breu, intentant delimitar el problema en aquella 

visita, fer la preparació i citant el pacient en una setmana 

portant solucions. 

A partir d’aquí es pot anar avançant segons el treball 

i la implicació del pacient. Va bé recordar-los que “la 

salut és un dret, no una obligació”.

Annex 3: 

TERÀPIES COGNITIVES EN LA DEPRESSIÓ 

En la depressió major, el pensament del pacient es caracteritza 

per un estil negatiu, repetitiu, perseverant, i 

presenta dificultats per concentrar-se en estímuls externs 

gratificants o emprendre activitats mentals voluntàries. 

Apareixen errors en el processament de la informació 

coneguts com a distorsions cognitives. 

És possible aconseguir un canvi en l’estat d’ànim del 

pacient canviant els esmentats pensaments negatius. 

S’intenta corregir els seus pensaments negatius posant-los 

a prova i utilitzant referències positives. S’ajuda 

a enfocar problemes difícils descomponent-los en 

petits passos als quals s’anirà donant solució de forma 

gradual. 

Annex 4: 

GRUPS PSICOEDUCATIUS 

L’objectiu dels grups psicoeducatius és millorar els coneixements 

que tenen les persones afectades dels seus problemes 

de salut, augmentar la seva autonomia i la capacitat d’autocura, 

així com augmentar el desenvolupament d’estils de 

vida saludables i fer el seguiment adequat dels tractaments 

prescrits i recomanats pels professionals sanitaris. 

Diferents fases dels grups psicoeducatius: 

Primera fase: donar als usuaris els coneixements bàsics sobre 

el seu trastorn, millorant la identificació dels símptomes i 

dels pensaments característics. 

Segona fase: facilitar la presa de consciència i coneixement 

intern dels pensaments i símptomes, treballant diferents mètodes 

d’autoajuda i tècniques de relaxació. 

Tercera fase: més d’anàlisis, en aquest punt es proporcionen 

recursos cognitius i conductuals per millorar l’enfrontament 

a situacions crítiques. 

Quarta fase: modificació de la conducta i adopció d’estils de 

vida saludables. 

A totes les sessions de grup, l’usuari ha de disposar d’un 

temps per expressar les seves inquietuds, sentiments i experiències 

i poder manifestar els seus dubtes. L’objectiu és 

donar la possibilitat de compartir un espai de diàleg i rebre 

recolzament de la resta de components del grup i de les infermeres 

que el coordinen. 

23


24 

Annex 5: 

RECURSOS COMUNITARIS D’UTILITAT 

NOM DEL RECURS CONTACTE OBSERVACIONS 

AFOPA (Agrupació Aules de Formació 

Permanent per a la Gent Gran de Catalunya) 

C/ Casanova, 36, entl. 1a – 08011 Barcelona 

Tel. 93 453 57 74 

Amics de la Gent Gran C/ Grassot, 3, 1r – 08025 Barcelona 

Tel. 93 207 67 73 – Fax. 93 207 67 74 

amicsgentgran@terra.es 

www.amicsdelagentgran.org 

ARHOM (Programa d’atenció i reinserció 

per a homes maltractadors) 

Tel. 93 488 08 45 

Associació Alto al Mobbing Centre Cultural Santa Eulàlia 

C/ de Santa Eulàlia, 60 – 08907 L’Hospitalet de Llobregat 

Tel. 654 09 31 52 (cita prèvia) 

Tel. 699 76 63 65 

Assoc. Catalana de Fibromiàlgia (ACAF) C/ Riera Blanca, 1-3, 4a planta – Sants-Montjuïc 

Tel. 650 405 701 

Tel. 648 155 348 

Assoc. Dones Separades de Catalunya C/ Del Pi, 6, pral. – 08002 Barcelona 

Tel. 93 318 85 37 

Assoc. Espanyola contra el Càncer C/ Tavern, 33, entl. 3a – 08006 Barcelona 

Tel. 93 200 92 90 

Assoc. Mixta Separats de Catalunya Av. Paral·lel, 97 

Tel. 93 443 12 42 

http://www.amscat.net 

AVES, Espai Indra. Centre de Dol C/ Còrsega, 271 

Tel. 93 217 11 50 

www.aves-gamsl.org 

Avismon C/ Jocs Florals, 59 

Tel. 93 332 58 58 

Biblioteca Vapor Vell Passatge del Vapor Vell, s/n 

Tel. 93 409 72 31 

CAS (Centre d’Atenció i Seguiment 

de Toxicomanies) de Sants 

C/ Comtes de Bell-lloc, 138 

Tel. 93 490 19 40 / 93 490 18 20 

Cercle de conferències i activitats culturals dins l’àmbit universitari per a la 

gent gran. 

Quota actual: 10,50 € al trimestre. 

Psicologia oncològica, suport a les famílies, tallers, xerrades i GAM. 

Quota 17 € al mes. 

Grups de dol. 

Privat . 

Borsa de treballadores auxiliars i treballadores familiars, voluntariat, activitats 

específiques. 

Atenció i seguiment de toxicomanies.


Casal de Gent Gran de Sants C/ Violant d’Hongria, 135 

Tel. 93 330 10 16 

Activitats d’oci, tallers, servei de perruqueria, etc. 

Casinet d’Hostafrancs C/ Rector Triadó, 53 – 08014 Barcelona 

Tel. 39 423 04 40 

Centre d’Amistat Mai Sol Tel. 902 10 14 93 

info@mai-sol.com 

www.mai-sol.com 

Centre Cívic Casa Elizalde C/ València, 302 

Tel. 93 488 05 90 

Centre Cívic Casa del Rellotge Passeig Zona Franca, 116 

Tel. 93 432 24 89 

Centre Cívic Casa Golferichs Gran Via, 491 

Tel. 93 323 77 90 

Centre Cívic Cotxeres de Sants C/ Sants, 79-83 

Tel. 93 291 87 01 

Centre Cívic El Sortidor Pl. El Sortidor, 12 

Tel. 93 443 43 11 

Fax. 93 441 28 37 

Centre Cívic Estació de Magòria Gran Via de les Corts Catalanes, 247 

Tel. 93 432 48 01 

Centre Cultural Floridablanca C/ Floridablanca, 53 

Tel. 93 289 36 91 (millor matins) 

Centre Labor C/ Balmes 25 

Tel. 93 317 93 00 

Centre de Serveis Socials de Poble Sec Pl. El Sortidor, 12 – 08004 Barcelona 

Tel. 93 443 43 11 

Fax. 93 441 28 37 

Centre de Serveis Socials de Sants C/ Sants, 79-81 – 08014 Barcelona 

Tel. 93 291 87 00 

Fax. 93 296 41 26 

Centre de Serveis Socials de Zona Franca C/ Forneria, 19 

Tel. 93 256 37 30 

Entitat privada que organitza activitats per a persones que volen conèixer 

gent, ja siguin sortides lúdiques, activitats per a gent separada amb nens 

petits, etc. 

Organitzen cursos trimestrals, xerrades, tallers i itineraris per la natura. 

Activitats, xerrades, tallers... 




Seu dels Serveis Socials de Zona i d’altres equipaments com el PIAD. 


Tractament psicològic i psiquiàtric durant 1 any (2 anys per anorèxia), per a 

estudiants de 3r ESO i fins a 27 anys. 

25


26 


Centre de Mediació Familiar de Catalunya Via Laietana, 4, 2a planta – 08003 Barcelona 

Tel. 93 567 44 84 

CIAJ Centre d’Informació 

i Assessorament per a Joves 

C/ Sant Oleguer, 6-8 

Tel. 93 442 29 39 

CLAM Contra l’Assetjament Moral (en el treball) Gran Via de Les Corts Catalanes, 837 

Edifici La Farinera 

Tel. 630 370 086 

Club Sant Jordi C/ Sants, 339-343 

Tel. 93 432 01 89 

CMAUS (Centre Municipal d’Urgències Socials) C/ Comerç, 44 – 08003 Barcelona 

Tel. 900 70 30 30 

CONEX 

Dept. Acció Social i Ciutadania 

(abans Benestar i Família) 

Passatge Tasso, 11 

Tel. 93 532 57 75 

C/ Tarragona, 141-147 

Equip Atenció a la Víctima Via Laietana, 4, 4t 

Tel. 900 12 18 84 

Escola de la Dona 

Espai Francesca Bonnemaison 

Fundació Oncolliga C/ Balmes, 309 

Tel. 93 240 58 88 

C/ Sant Pere més Baix, 7 – 08003 Barcelona 

Tel. 93 310 30 30 – Fax 93 268 35 19 

e.pdeladona.dir@diba.es 

www.diba.es 

Fundació Vicki Bernadet (abans FADA) C/ Fontanella, 20, 2n D 

Tel. 93 318 97 69 

Grup d’Acompanyament del Dol 

Ad Látere 

C/ Cardenal Vives i Tutó, 16 

Tel. 617 73 22 08 

Grupo Renacer Tel. 93 319 05 80 

www.renacer-barcelona.org 

Grup de Trobada de Dones Immigrants Centre Cívic El Sortidor 

Pl. El Sortidor, 12 

Tel. 93 324 85 38 

lupebravo@hotmail.com 

Mètode de resolució alternatiu a la via judicial mitjançant intervenció d’una 

tercera personal, experta i imparcial. 

GAM Mobbing 

Quota actual de soci: 40 € l’any. 

Fundació Caixa Catalunya 

Tallers i activitats per a persones a partir de 50 anys impartits per professionals 

voluntaris. 

25 € cada 4 anys, amb dret a 2 activitats l’any. 

Recursos formatius i laborals per a les dones. 

Atenció individual o familiars. Atenció grupal. 

Fundació per a la prevenció i tractament de l’abús sexual infantil. 

Grup de dol. Suport a familiars de malalts terminals. Gratuït. 

Grup de dol per a persones que han perdut un fill. 

Gratuït. 

Dissabte de 10:30 a 12:00 h.


ISAD Programa d’integració social 

i suport a les dones maltractades 

Tel. 93 487 24 37 

Itinere (Servei Prelaboral Centre JOIA) C/ Rector Triadó, 61-63 

Tel. 93 289 24 30 

Fax 93 425 14 49 

Itinere-joia@terra.es 

LARIS C/ Quevedo, 2 baixos – 08012 Barcelona 

Tel. 93 289 05 30 

www.abd-ong.org 

Línia d’Atenció a les Dones 

en Situació de Violència 

Ludopaties 

(Unitat Hospital Universitari de Bellvitge) 

Acompanyament per a la inserció laboral. 

Centre de tractament de la violència familiar, no només a la víctima. 

Tel. 900 100 120 Servei permanent, confidencial i gratuït. 

C/ Feixa Llarga, 2 – 08907 L’Hospitalet de Llobregat 

Tel. 93 260 79 88 

Fax 93 260 76 72 

Lliga Reumatològica Catalana – LLRC C/ Llibertat, 48, baixos – 08012 Barcelona 

Tel. 93 207 77 78 

llrc@arrakis.es 

Metàfora (Centre de Art-teràpia) C/ Pepín, 29 

Tel. 93 330 00 89 

PASSIR 

(Programa d’atenció a la salut sexual 

i reproductiva) 

CAP Numància: C/ Numància, 23, 3a planta. 

Tels. 93 322 70 61 / 93 439 34 21 

CAP Manso: C/ Manso, 19 

Tels. 93 325 28 00 / 93 423 08 13 

PIAD (Punt d’informació i atenció a la dona) Centre Cívic El Sortidor 

Pça. El Sortidor, 12 – 08004 Barcelona 

Tel. 93 443 43 11 

Poliesportiu Municipal de l’Espanya Industrial Parc de l’Espanya Industrial 

Tel. 93 426 10 70 

Psicòlegs Sense Fronteres Tel. 93 324 85 38 

psicolegssensefronteres@yahoo.es 

Programa d’acompanyament a la gent gran 

amb problemes de mobilitat 

Casal Concòrdia 

C/ Concòrdia 33, baixos 

Tel. 93 324 85 38 

gentgrandelpoblesec@yahoo.es 

Malalties reumàtiques: artritis, lupus, fibromiàlgia, artrosi, etc. Grups d’ajuda 

mútua específics per a pacients amb fibromiàlgia. Tallers de memòria, ioga... 

Quota de 3,50 € mensuals. 

Privat 

Centres d’atenció primària a la xarxa pública amb programa sanitari d’atenció 

a la salut sexual i reproductiva. 

Informació i orientació sobre recursos, participació en espais de trobada, 

relació i lleure, associacionisme femení.... 

Atenció psicològica presencial o domiciliària a persones amb dificultat social. 

27


28 


Programa de psiquiatria perinatal Hospital Clínic – Seu Maternitat 

C/ Sabino Arana, 1 

Edifici Maternitat, planta 1 (desp. 27-29) 

Tel. 93 227 99 48 – Fax: 93 227 56 05 

Tel. per a professionals: 629 634 553 

Punt d’Acompanyament Psicològic 

a Dones en Processos Judicials 

Centre Cívic El Sortidor 

Pl. El Sortidor, 12 – 08004 Barcelona 

Tel. 616 53 33 84 

Dimecres de 16 a 20 h (cal cita prèvia) 

Punt d’Informació Juvenil (El Punt) Parc de l’Espanya Industrial 

C/ Muntades, 5 

Tel. 93 291 42 54 

Punt Multimèdia de Sants-Montjuïc Casa del Mig – Parc de l’Espanya Industrial 

C/ Muntadas, 5 

Tel. 93 291 42 62 

SAHM-IRES (Servei d’Atenció a Homes Maltractadors) 

SESM-DI (Servei Especialitzat en Salut Mental 

per a Discapacitats) 

C/ Àlaba, 61, 1a planta 

Tel. 93 320 92 12 

C/ Creu dels Molers, 21– 08004 Barcelona 

Tel. 93 324 96 00 

Servei de Salut Laboral Pl. Lesseps, 1 – 08023 Barcelona 

Tel. 93 238 45 45 

Fax. 93 217 31 97 

Servei Voluntariat Sant Pere Claver Tel. 93 324 81 13 

voluntaris@fhspereclaver.org 

SOD Servei d’Orientació sobre Drogues C/ Enric Granados,116, 3er – 08008 Barcelona 

Tel. 93 237 87 56 

Informació i assistència a dones amb patologia psiquiàtrica durant l’embaràs 

i en el postpart. 

Atenció, suport i assessorament psicològic a dones en processos judicials. 

Gratuït. 

Assessorament acadèmic. 

Atenció especialitzada en salut mental a persones 

amb discapacitats intel·lectuals (retard mental). 

S’accedeix mitjançant derivació del metge de capçalera. És un recurs per 

valorar malalties professionals, llocs tòxics, assetjament laboral, i veure 

clarament quina part és de l’empresa de forma objectiva. 

Assessorament i atenció a joves fins a 21 anys consumidors de drogues, i a 

les seves famílies. 

Tallers d’autoestima Es realitzen a alguns dels centres cívics de la zona. Vegeu també el taller 

d’eines per a dones del PIAD. 

TAMAIA – Assoc. Dones contra 

la Violència Familiar 

Gran Via de les Corts Catalanes, 549, 4t 2a 

Tels. 93 412 08 83 – 93 317 92 91 

Unitats de psicoteràpia psicoanalítica Sant Pere Claver – Fundació Sanitària 

Passeig Montjuïc, 18 – 08004 Barcelona 

Tel. 93 324 81 13 

Horari: Dilluns de 16:30 a 20:30 i dijous de 10:30 a 13:30. 

Psicoteràpia psicoanalítica focal i breu per a adults (UPPA) i per a infants i 

joves (UPPIJ).

Annex 6: 

LECTURES RECOMANADES 

Lectures recomanades per als pacients: 

1. L’ecologia emocional. Jaume Soler. Editorial Paidós. 

2. Sentirse bien. David D Burns. Editorial Paidós. 

3. La asertividad: expresión de una sana autoestima. Olga Castanyer. Editorial Desclée de Brouwer. 

4. Cuentos para pensar. Jorge Bucay. RBA Libros. 

5. Déjame que te cuente. Jorge Bucay. RBA Libros. 

6. Pensar bien, sentirse bien. Walter Riso. Editorial Grupo Norma. 

7. La inutilidad del sufrimiento. Mª Jesús Álava. Editorial La Esfera de los Libros. 

8. La enfermedad depresiva. Juan Rojo Moreno, Editorial Albatros. 

9. Guia per a familiars en dol (Sociedad Española de Cuidados Paliativos, SECPAL). Editorial Alfinlibros.com. 

Lectures recomanades per als professionals: 

1. En busca de soluciones. W. H. Hudson O’Hanlon. Editorial Paidós, 1990. 

2. Guía breve de terapia breve. B. Cade, W. H. O’Hanlon. Editorial Paidós, 2002. 

3. Técnicas cognitivas para el tratamiento del estrés. M. McKay, M. Davis, P. Fanning. Editorial Martínez Roca, 1995. 

4. El counselling: una tecnología para el bienestar del profesional. J. L. Bimbela. Anales Sis San Navarra, 2001. Vol. 24, supl. 2, p. 33-42. 

5. Ayudar de forma efectiva: counselling: técnicas de terapia y entrevista. B. F. Okun. Editorial Paidós, 2001. 

6. Teorías del counselling y psicoterapia. C. H. Patterson. Editorial Desclée de Brouwer, 1996. 

7. Psicoterapia interpersonal. E. Schramm. Editorial Masson, 1998. 

8. Terapia cognitiva de la depresión. A. T. Beck et al. Editorial Desclée de Brouwer, 1996. 

9. Introducción a la psicoterapia de apoyo. H. Pinsker. Editorial Desclée de Brouwer, 2004. 

10. Tratamiento psicológico de la depresión. J. Sevilla, C. Pastor. Editorial Publicaciones del Centro de Terapia de Conducta, 2005. 

29


BIBLIOGRAFIA 

30

BIBLIOGRAFIA DE LA GUIA 

∙ Agencia Española del Medicamento. Fitxa tècnica dels 

medicaments. Disponible a: https://sinaem4.agemed. 

es/consaem/fichasTecnicas.do?metodo=detalleForm 

∙ American Psychiatric Association. Manual Diagnóstico 

y Estadístico de los Trastornos Mentales, 4a Ed., texto 

revisado (DSM-IV-TR). Barcelona: Masson; 2003. 

∙ Beck A.T. et al. Terapia cognitiva de la depresión. 

Bilbao: Desclée de Brouwer;1996. 

∙ Burns, DD. Sentirse bien. Barcelona: Paidós;1990. 

∙ Carville S.F., Arendt-Nielsen S., Bliddal H. et al. EULAR 

Evidence-based Recommendations for the Management 

of Fibromyalgia Syndrome. Annals of the Rheumatic 

Diseases 2008; 67:536-541. 

∙ CEVIME. Nuevos datos de seguridad de antidepresivos. 

INFAC. 2007;15:1-8 (Accès el 22/5/2008) . 

Disponible a: http://www.osasun.ejgv.euskadi.net/ 

r52-478/es/contenidos/informacion/infac/es_1223/ 

adjuntos/infac_v15n2.pdf 

∙ Comitè de consens de Catalunya en terapèutica dels 

trastorns mentals. RTM-III: Recomanacions terapèutiques 

en els trastorns mentals, 3a Ed. Barcelona: Ars 

Médica; 2005. 

∙ Consenso de tratamiento de las depresiones. A: J. 

Vallejo, Coordinador. Tratamiento de la depresión en 

Atención Primaria. Barcelona: Ars Médica; 2005. 

∙ Duloxetina en la depressió i la neuropatia diabètica. 

Butlletí groc. Vol. 19, núm. 5 (oct-des 2006). 

∙ Evans, D.L. Guía para el médico. Depresión y trastornos 

bipolares. Madrid: Mc Graw-Hill / Interamericana 

de España; 2007. 

∙ Fluoxetina en el tratamiento de la depresión mayor 

en niños y adolescentes. Información terapéutica del 

SNS. Volumen 30, Nº 2/2006. 

∙ Grup de depressió dels capitatius del Vallès Oriental. 

Guia farmacoterapèutica per a l’abordatge dels trastorns 

de l’espectre depressiu en l’adult. En premsa. 

∙ Guia Psicofarmacoterapèutica del Baix Llobregat 

Nord. Servei d’Atenció Primària del Baix Llobregat 

Nord i Sagrat Cor – Serveis de Salut Mental, 2008. 

∙ Kirsch I, Deacon BJ, Huedo-Medina TB, Scoboria A, 

Moore TJ, Johnson BT. Initial severity and antidepressant 

benefits: a meta-analysis of data submitted 

to the Food and Drug Administration. PLoS Medicine 

2008; 5:45. 

∙ Manejo de los fármacos en el tratamiento de la depresión. 

Información Terapéutica del Sistema Nacional 

de Salud. Vol. 26, núm. 1/2002. 

∙ Mottram P, Wilson K, Strobl J. Antidepresivos para 

la depresión en el anciano (Revisión Cochrane traducida). 

En: La Biblioteca Cochrane Plus, número 

3, 2008. Oxford, Update Software Ltd. Disponible a: 

http://www.update-software.com. (Traducció de The 

Cochrane Library, Issue . Chichester, UK: John Wiley 

& Sons, Ltd.). 

∙ National Institute for Clinical Excellence. Clinical Guideline 

on Menagement of Depression in Primary and 

Secondary Care, 2004 (revisada en 2007). Disponible 

a: http://www.nice.org.uk/nicemedia/pdf/CG23NICEguidelineamended.pdf 

∙ National Institute for Clinical Excellence. Depression 

in Children and Young People: Identification and 

Management in Primary, Community and Secondary 

Care, 2005. Disponible a: http://www.nice.org.uk/pdf/ 

CG028NICEguideline.pdf 

∙ National Guideline Clearinghouse. Fibromyalgia Treatment 

Guideline. 2005. Disponible a: http://www. 

guideline.gov/summary/summary.aspx?doc_id=7352 

∙ New Zealand Guidelines Group. Identification of Common 

Mental Disorders and Management of Depression 

in Primary Care. 2008. Disponible a: http://www. 

nzgg.org.nz/guidelines/0152/Depression_Guideline. 

pdf 

∙ Organización Mundial de la Salud (OMS). Clasificación 

de los Trastornos Mentales y del Comportamiento, 

10a ed. (ICD-10). Madrid: Ed. Panamericana; 2000. 

∙ Orientación y tratamiento del anciano con demencia. 

Información Terapéutica del Sistema Nacional de 

Salud. Vol. 26- Nº 3-2002. 

∙ Neuralgia post-herpética. Información Terapéutica del 

Sistema Nacional de Salud. Vol. 27- Nº 3- 2003. 

∙ Porta J., Gómez-Batiste X., Tuca A. Control de síntomas 

en pacientes con cáncer avanzado y terminal. 

Madrid: Aran Ediciones; 2004. 

∙ Prodigy. Depression. Clinical Knowledge Summaries 

2005. Disponible a: http://www.cks.library.nhs.uk/ 

depression/view_whole_guidance i a http://www. 

prodigy.nhs.uk/depression/view_whole_guidance 

∙ Recomanacions SEMFYC. Grup de treball de Depressió, 

2001. 

31


∙ Rosich I., Arranz T. Selecció de medicaments en 

l’àmbit atenció Primària – Atenció Especialitzada: 

responsabilitat compartida. E-Farma nº 1, 2007. Es 

pot consultar a http://www10.gencat.net/catsalut/rsb/ 

farmacia/efarma/efarma_01.pdf 

∙ Salazar M., Peralta C., Pastor J. Tratado de Psicofarmacología. 

Madrid: Ed. Médica Panamericana, 2004. 

∙ Schramm E. Psicoterapia interpersonal. Barcelona: 

Masson; 1998. 

∙ Tratamiento de la enfermedad de Parkinson. Información 

Terapéutica del SNS. Vol.28, Nº 3/2004. 

∙ Tratamiento farmacológico de la fibromialgia. Información 

Terapéutica del SNS. Vol. 32, Nº 4/2008. 

∙ Tratamiento del insomnio. Información Terapéutica 

del Sistema Nacional de Salud. Vol. 32, Nº 4/2008. 

∙ Turner EH, Matthews AM, Linardatos E, Tell RA, Rosenthal 

R. Selective Publication of Antidepressant 

Trials and its Influence on Apparent Efficacy. N Engl J 

Med 2008; 358:252-60. 

32

Veure la guia - Sant Pere Claver

You also want an ePaper? Increase the reach of your titles

Delete template?

Save as template?