el voluntariat com a resposta - Caritas Diocesana de Tarragona

CURS F.C.V.S.
PROGRAMA PER A L'ALUMNE
CURS BÀSIC AL VOLUNTARIAT: EL VOLUNTARIAT COM A
RESPOSTA
QUÈ ÉS EL VOLUNTARIAT.
TIPUS DE VOLUNTARIAT.
ÀMBITS DE VOLUNTARIAT SOCIAL.
FORMACIÓ DEL VOLUNTARI.
LES INSTITUCIONS PÚBLIQUES.
DRETS I DEURES DEL VOLUNTARI/A.
PERSONES VOLUNTÀRIES I PERSONAL REMUNERAT. LÍMITS.
CARACTERÍSTIQUES DEL VOLUNTARI/A.
VALORS EN EL VOLUNTARIAT.
NECESSITATS I MOTIVACIONS DE LES PERSONES AFECTADES I
DELS VOLUNTARIS/IES.
1

OBJECTIU DEL CURS
EL VOLUNTARIAT COM A RESPOSTA
L'objectiu del curs és sensibilitzar i motivar a les persones sobre el voluntariat social.
DEFINICIÓ DEL VOLUNTARIAT
La definició de voluntariat de la llei 25/91 de creació de l'Institut Català del Voluntariat
diu: "Voluntariat és el conjunt de persones que efectuen una prestació voluntària i lliure de
serveis cívics o socials, sense contraprestació econòmica, dins el marc d'una organització
estable i democràtica que comporti un compromís d'actuació a favor de la societat i de la
persona".
TIPUS DE VOLUNTARIAT
El voluntariat social
És el que treballa en l'àmbit dels serveis socials. És a dir, es dedica a aquelles persones
i famílies que tenen dificultats de desenvolupament i d'integració en la societat, manca
d'autonomia personal, disminucions físiques, psíquiques o sensorials, o problemes familiars o de
marginació social.
Altres tipus de voluntariat
Treballen en altres camps (esplais, activitats esportives, culturals, educatives, veïnals,
etc.), però amb persones sense dèficits específics.
ÀMBITS EN QUE TREBALLEN LES ENTITATS DE VOLUNTARIAT
Dintre de la societat hi ha moltes carències i situacions de precarietat que l’Administració
no dona abast per pal·liar. Les Entitats de Voluntariat fan de pont entre les Administracions i les
persones afectades i compten amb persones voluntàries que segueixen pensant que tothom
mereix una oportunitat per sortir-se'n.
Àmbits
Gent gran.
Salut.
Addiccions.
Presons.
Maltractaments.
Pobresa.
Discapacitats.
Immigració.
Infància en risc.
General.
Internacional.
2

FORMACIÓ DEL VOLUNTARI
El voluntari no s'improvisa, es fa. Darrera de voler-ho ser, ha d'haver una formació
general i una formació específica que possibiliti desenvolupar bé la seva tasca. El voluntari/a
necessita:
Formació bàsica de voluntariat (coneixement del voluntariat, la comunicació i treball en
equip).
Formació específica de l'entitat (conèixer la seva labor i l'entorn on ha d'actuar).
Formació de suport emocional (per créixer i ser un referent davant les persones que ajuda).
Formació personal (treure'n profit de les seves pròpies experiències).
EL VOLUNTARIAT I LES INSTITUCIONS PÚBLIQUES
Les Institucions Públiques són les que han de donar resposta a les necessitats de les
persones, però el Voluntariat actua de pont entre aquestes persones afectades i les institucions
perquè el voluntari/a és el que està en contacte físic amb els afectats i sap de primera mà les
necessitats i carències que tenen.
El voluntari contribueix a pal·liar, corregir o bandejar els orígens d'aquestes necessitats i
treballar perquè hi hagi una real conscienciació:
Promovent la consecució d'una societat més justa.
Involucrant als ciutadans afectats en la recerca de solucions.
Estimulant i motivant la solidaritat familiar, comunitària i internacional. (La manca de
solidaritat és la que engendra les injustícies socials, econòmiques o d'altra mena).
La necessitat del voluntariat social es fonamenta en les següents utilitats:
Des d'un punt de vista polític: Suposa pels ciutadans la presa de consciència dels
desajustaments socials i degradació ecològica.
Des d'una perspectiva econòmica: Ajuda a una reducció dels costos derivada de l'aportació
del voluntari, amb la possibilitat de poder dedicar una major quantitat pels pressupostos que
beneficien directament als grups amb més carències.
Des d'una perspectiva cultural: El voluntari implica una educació popular per a la solidaritat i
participació ciutadana i una articulació d'expansió personal i comunitària.
3

DRETS DEL VOLUNTARI/A
Obtenir informació de l'entitat en col·labora sobre el funcionament, les finalitats i les seves
activitats, suport en el desenvolupament de l'acció voluntària i mitjans per poder exercitar-la
convenientment.
Rebre la formació necessària per el desenvolupament de l'activitat.
Ser tractats sense cap tipus de discriminació i amb tot el respecte a la seva condició i
creences.
Gaudir d'acreditació suficient com a voluntari davant de tercers i obtenir certificació de la
seva participació en els programes.
Participar activament en la elaboració, planificació, execució i avaluació dels programes i
activitats on col·labori, amb el reconeixement social de la seva activitat.
Ser coherents dels riscos derivats de l'activitat que du a terme com a voluntari i dels danys
que, involuntàriament podria causar a tercers per raó de la seva activitat.
Rescabalar-se, si ho vol, de les despeses que li pugui ocasionar l'activitat voluntària.
Acordar lliurament les condicions de la seva acció voluntària i el compromís de les tasques
definides conjuntament, el temps i horari que hi podrà esmerçar i les responsabilitats
acceptades per cadascú.
DEURES DEL VOLUNTARI/A
Cooperar en la consecució dels objectius del programa on participi, pel compliment dels
compromisos adquirits dins de l'organització.
Realitzar l'activitat a que s'ha compromès amb responsabilitat, bona fe i gratuïtat, donant el
suport de manera activa a la seva entitat i respectant les normes internes de funcionament.
Observar les mesures de seguretat i higiene reglamentades i aquelles que siguin adoptades
per l'entitat.
Rebutjar qualsevol contraprestació econòmica o material que li pugui ser oferta pel
beneficiari o per tercers en virtut de la seva actuació.
Mantenir la confidencialitat, sense perjudici dels drets de la persona, de les informacions
rebudes i conegudes en el desenvolupament de la seva activitat, tant respecte als
beneficiaris, com a l'entitat.
En cas de renúncia, notificar-la amb antelació o continuar l'activitat fins que puguin adoptarse
les mesures necessàries per evitar perjudicis greus al servei.
PERSONES VOLUNTÀRIES I PERSONES ASSALARIADES
El fenomen del voluntariat s'ha anat estenent d'una manera impressionant. Moltes de les
entitats que fa anys van començar tímidament, donant una ajuda a un determinat col·lectiu amb
2 o no gaire més persones, s'han convertit en grans entitats, que necessiten un engranatge per
funcionar.
4

La contractació de persones ha completat la funció dels voluntaris. Amb el temps ha anat
creixent i s'han hagut de contractar més persones assalariades que poguessin gestionar tant la
part econòmica, la de personal i la de gestió, pròpiament dita. Això ha donat peu a la convivència
de Voluntaris i Tècnics.
És important conèixer els límits d'uns i altres. Per definició, límit és el punt fins on és
possible o lícit que arribi una cosa. Per tant, cada entitat necessita fer una profunda reflexió per
marcar en ambdós col·lectius on es troben aquests límits perquè es pugui du a terme la millor
actuació amb la col·laboració d'uns i altres.
L'opció per una bona entesa és trobar el punt just d'actuació, amb el màxim de respecte.
Només així s'aconsegueix una bona harmonia, una bona entesa i per tant, una bona feina.
SENTIMENT DEL VOLUNTARI/A
El voluntariat no és quelcom extern. Es porta a dintre. És un sentiment que impulsa a
donar perquè l'altre aconsegueixi una millor qualitat de vida.
CARACTERÍSTIQUES DEL VOLUNTARI SOCIAL
Sensibilitat social
La sensibilitat vers les dificultats dels altres és la que mou a la persona a fer-se
voluntari/a.
Tenir una actitud activa
Tenir una actitud activa vol dir moure's, fer.
Oferir el seu temps lliure
Temps per ajudar a altres persones amb situacions de precarietat.
Oferir la pròpia persona
Oferir la pròpia persona vol dir donar-se, oferir ajuda, orientació, consol, suport,
coneixements... és a dir a la persona en sí.
Assumir un compromís de treball
El compromís voluntari ha de ser seriós i decidit.
Actuar dintre d'una organització
eficaç.
Actuar dintre d'una entitat permet coordinar als membres per a que l'acció sigui més
5

No rebre cap remuneració econòmica
El voluntari/a es dona gratuïtament en el terreny econòmic, però podríem dir que sí que
rep una retribució, però és a nivell humà i la veritat és que és summament emotiva i satisfactòria,
fent que la seva labor valgui realment la pena.
ELS VALORS
El valor és quelcom que té vàlua. Formen part de la nostra identitat i afecten el
pensament, sentiments i comportament. Alguns dels valor que ha de tenir un voluntari/a són els
següents:
Respecte: És un sentiment de valoració cap els altres.
Tolerància: És acceptar les diferències entre les persones.
Compromís: És mantenir la paraula donada.
Generositat: És un gest de donació gratuïta als altres.
Esperança: És la capacitat de creure que quelcom es realitzarà.
Empatia: És la capacitat de posar-se en el lloc de l'altre.
Comprensió: És entendre la persona des d'ell.
Paciència: És esperar sense inquietud.
Prudència: És el sentit comú que porta a actuar adequadament.
Constància: És la força per fer quelcom sense desànim.
Amor: És el sentiment d'entrega a l'altre.
Responsabilitat: És la seriositat en el compliment de les tasques.
NECESSITATS I MOTIVACIONS
El psicòleg Abraham Maslow va desenvolupar dintre de la seva teoria de la motivació
una jerarquia de les necessitats que els homes busquen satisfer.
Aquestes necessitats ens venen representades en forma de la piràmide de Maslow:
Piràmide de Maslow
TRASCENDÈNCIA
AUTORREALITZACIÓ
RECONEIXEMENT
PERTENENÇA
SEGURETAT
NECESSITATS BÀSIQUES
6

La interpretació de la piràmide ens proporciona la clau de la seva teoria. Un ésser humà
tendeix a satisfer les seves necessitats primàries abans de pensar en altres.
Necessitats bàsiques
La preocupació que sent la persona per poder menjar, beure, salut, habitatge, no li
permet sentir altres necessitats si no té aquestes cobertes.
Seguretat
Pensem en el dia de demà i ens plantegem si podrem tirar endavant. Una feina, un
habitatge garantitzen d'alguna manera poder seguir cobrir les necessitats bàsiques.
Pertinença
Sempre busquem estar integrats dintre d'un grup semblant a nosaltres, bé sigui per
idees, per cultura, per afeccions...
Reconeixement
Tota persona necessita estimar i ser estimat. No hi ha cap dubte. A més ser valorat pel
que fem i pel que som ens motiva i ens fa més forts.
Autorealització
Té a veure amb el desenvolupament de les persones. És una necessitat instintiva en el
ser humà. Tots busquem desenvolupar al màxim les nostres habilitats i ser reconeguts per a
això. Volem demostrar i demostrar-nos constantment.
Transcendència
És la recerca del sentir-se bé amb un mateix i és una necessitat interior que ens impulsa
a buscar el nostre camí i la millora com a persones.
CONCLUSIÓ
Això ens porta a veure que tant les persones afectades, com els voluntaris/es tenim unes
determinades necessitats i motivacions i ens movem i actuem segons elles. Per tant, ja que tots
tenim les mateixes necessitats i/o motivacions, cal tenir present que no som tan diferents com
pot arribar a semblar.
7

CURS F.C.V.S.
PROGRAMA PER A L'ALUMNE
CURS BÀSIC DE VOLUNTARIAT – LES ACTITUDS
LES ACTITUDS I ELS SEUS COMPONENTS.
TIPUS D'ACTITUDS.
IDENTIFICAR I CANVIAR LES ACTITUDS.
APTITUDS I ACTITUDS DEL VOLUNTARI/A.
8

APTITUDS
LES ACTITUDS
Cal diferenciar entre aptitud i actitud. L'aptitud és la capacitat natural o adquirida. Són les
habilitats que tenim les persones.
APTITUDS D'UN VOLUNTARI
El perfil general d'un voluntari ha de tenir unes determinades característiques que el
defineixen. En general, un voluntari ha de ser:
Equilibrat.
Sensible.
Madur.
Formal
Respectuós.
Discret.
ACTITUDS
Les actituds són una predisposició a respondre d'una determinada forma favorable o
desfaborable cap a alguna cosa, persona o fer. Diriem que les actituds predisposen als
comportaments.
Les actituds les podriem considerar com el lligam existent entre el conèixement adquirit
(el que sóm) i l'acció que portem a terma (el comportament).
L'actitud que tenim en la vida està relacionada amb la visió que tenim del món que ens
envolta. És a dir que l'actitud dependrà de l'opinió que tinguem dels fets i no pas del fets en si.
CLASSIFICACIÓ
Les actituds són apreses i tenen 3 components bàsics:
Component cognitiu (el que es pensa – creences i opinions). Són les idees i la informació
que tenim gravada en la nostra ment sobre un determinat tema.
Component emocional (el que es sent – sentiment a favor o en contra). Són les reaccions
emocionals que es presenten davant d'una situació. És el component més característic de
les actituds.
9

Component conductual (el que es manifesta – el comportament). Són les reaccions o
tendències que ens porten a actuar o a comportar-nos d'una determinada manera. És el
comportament actiu de l'actitud.
Component cognitiu
Les actituds es basen en les creences que configuren la nostra realitat. Si jo tinc una
determinada creença, real o no, la meva actitud estarà vinculada a aquesta creença.
Per exemple, si jo crec que una cosa és molt interessant, la meva actitud serà molt
diferente de si jo crec que és avorrit.
Les nostres creences van fent el nostre marc de referència, que és únic i irrepetible en
cada persona. Posem etiquetes a les coses o a les situacions, depenent de com creiem que són.
Podriem distingir 3 categories:
1.- Opinions sobre la realitat exterior.
2.- Opinions sobre nosaltres mateixos.
3.- Escala de valors que ens permet decidir el què és important i el què no.
Component emocional
Les emocions estan relacionades amb les actituds d'una persona davant d'una situació,
cosa o persona.
Les emocions ens condicionen l'actitud. Per exemple: Si jo estic fent un voluntariat amb
el que em sento content, la meva actitud serà favorable i la meva conducta estarà d'acord amb
l'actitud. Si contrariament, estic enmoïnat, dubtós o enfadat, la meva actitud serà desfavorable i
l'actuación vinculada.
L'actitud dependrà dels sentiments que tingui respecta al que sigui.
Component conductual
La resposta que donem estarà relacionada amb l'actitud que tinguem. Si jo tinc una
actitud alegre, el meu comportament serà divertit. Si estic retraiguda, la meva conducta serà
asseptica i distant.
Una bona actitud sempre té un logro. Una mala actitud no. Si jo crec que soc bona en el
que faig, posaré el meu esfor´per aconseguir més fites. Si jo crec que no soc bona, no m'hi
esforçaré i no lograré gaire.
El nostre cos ens mostra clarament les nostres actituds. Si tenim una actitud
amenaçadora, tensem la musculatura i aguantem la respiració. Si tenim una actitud pacificadora,
ens relaxem i sonriem. Els pensaments ens delaten i per tant les persones no solament
reaccionem davant d'un comportament, també reaccionem davant d'una actitud.
10

Conclusió
Compte amb els teus pensament perquè es convertiran en actituds.
Compte amb les teves actituds perquè desenvoluparan emocions i accions.
Compte amb les teves emocions perquè es convertiran en pensaments i creences.
TIPUS D'ACTITUDS
Hi ha 2 tipus d'actituds:
Actituds de clausura: Són les que percebeixen les dificultats com amenaces. La persona
tanca la porta a les solucions, se enclaustra en el més dramàtic i només veu la dificultat.
Actituds d'apertura: Són les de les persones que veuen les dificultats com problemes a
resoldre, buscant la sortida més eficaç possible. Quan es troben en un dilema, no perden
molt de temps lamentant-se i en canvi es dediquen a buscar la sortida al problema.
CANVIAR LES ACTITUDS
L'actitud no és innamovible, tot al contrari, la podem canviar si nos ens agrada o no ens
funciona la que adoptem. De fet, aniriem molt millor si ens esforcèssim en canviar algunes de les
nostres actituds més arrelades. Quantes vegades una actitud tancada, negativa o simplement
contraria a l'objectiu al que volem arribar, ens priva d'estar bé, a gust, de ser feliços?.
S'ha de triar i decidir quines actituds ens resulten més convenients.
DIFICULTATS PEL CANVI
Tots tenim un component genètic difícil de modificar, però la personalitat es composa
també de conductes apreses i sobre aquestes si que es pot actuar.
Per molt que creiem ser d'una determinada manera, si donem un cop d'ull als últims anys
de la nostra vida, veurem com hem evolucionat i com hem hagut de canviat algunes actituds per
aconseguir-ho.
Per canviar les nostres actituds, els primer pas és canviar els nostres pensaments, la
qual cosa generarà un canvi també de les nostres emocions.
Si el que volem és començar canviant les nostres emocions, es pot també aconseguir un
canvi d'actitud, però segurament el canvi serà per poc temps i el canvi de comportament serà
just per aquella situació perquè el pensament tornarà a apareixer i l'actitud tornarà a quedar
supeditada a ell.
ACTITUD POSITIVA
Buscar el costat positiu de les coses ajuda a sentir-se millor perquè fa afluir sentiments
de benestar i proporciona força i energia per enfrentar-nos a situacions difícils. Fitxar-nos en les
coses bones de la vida és una actitud que ha de ser cultivada i treballada.
Un pensament positiu ens ajuda a gestionar les actituds perquè es basa en la convicció
11

de que tot pot anar millor si hi posem una actitud també positiva. Ser pessimista amarga el
caràcter, dificulta les nostres relacions i ens mimba la confiança en nosaltres.
En el voluntariat tenir una actitud activa ens permet que el que oferim o diem, l'altra
persona ho pugui rebre com quelcom realitzable, la qual cosa el podrà motivar per lograr-ho.
ACTITUD EMPÀTICA
Hi ha una actitud que en el voluntariat és imprescindible, que és l'actitud empàtica.
L'empatia ve del grec “empatos” que vol dir sentiment i és la capacitat de posar-nos en el lloc de
l'altra persona.
Ser empàtic no no vol dir, però, que s'accepti el que diu o fa l'altra, però si que es
comprengui. I darrera de l'actitud empàtica, hi ha el comportament empàtic.
ACTITUDS
Les actituds que ha de tenir un voluntari són de caire: Personals, envers el Beneficiari,
envers els Companys i envers l'Entitat. Són les següents:
Personals
Sensibilitat social.
Dinamisme.
Entrega.
Actitud mental positiva.
Envers la persona Beneficiària del servei
Amabilitat, afecte i servicialitat.
Constància.
Puntualitat.
Discreció en la forma de vestir i actuar.
Discreció en el que s'escolta.
Respecte a opinions, constums, creences.
Envers els Companys
Envers l'Entitat
Companyerisme.
Esperit d'equip.
Afecte, comprensió i generositat.
Lleialtat.
Responsabilitat.
Formalitat.
Ordre.
Col.laboració.
Ajuda.
Bona relació amb els responsables.
No interferir en la seva tasca professional.
Acceptar les seves decisions.
Guardar el secret professional.
12

CURS F.C.V.S.
PROGRAMA PER A L'ALUMNE
CURS BÀSIC AL VOLUNTARIAT: ELS EQUIPS DE TREBALL
DIFERÈNCIES ENTRE GRUP I EQUIP DE TREBALL.
INICI I ETAPES D'UN EQUIP DE TREBALL.
ELS VALORS D'UN EQUIP DE TREBALL.
TIPUS D'EQUIPS DE TREBALL.
ROLS DINS DE L'EQUIP.
OBJECTIUS PERSONALS I GENERALS.
ESTRATÈGIES PER RESOLDRE UN PROBLEMA.
LA PRESA DE DECISIONS.
13

OBJECTIU
ELS EQUIPS DE TREBALL
És conèixer que són i com funcionen els equips de treball. Es centra la sessió en els
diferents àmbits de necessitat que existeixen.
DIFERÈNCIES ENTRE GRUPS DE TREBALL I EQUIPS DE TREBALL
Una de les característiques principals del voluntariat social és actuar dins d'una
associació. Aquesta, normalment, s'organitzarà en grups o equips de treball.
Però treballar en equip no s'ha de confondre en treballar amb un equip de treball. Són 2
conceptes que van de la mà, però que tenen diferents significats. Quina és doncs la diferència
entre equips de treball i grups de treball?.
Grup de treball
És un conjunt de persones que s'agrupen puntualment per realitzar una tasca
comú i que tenen similitud de:
Idees.
Valors,
Creences.
Necessitats socials.
Per tant, un conjunt de persones treballant plegats és un conjunt de persones, no un
equip de treball.
Equip de treball
És un conjunt de persones que s'agrupen per assolir una mateixa missió amb:
Objectiu comú.
Treball coordinat.
Participació de tots els seus membres.
Responsabilitat (tots són responsables de la consecució de l'objectiu).
Aquests equips de treball tenen les següents característiques que fan que funcionin:
* Es valoren les idees segons la seva idoneïtat per assolir els objectius.
* Preval l'opinió majoritària.
* Hi ha més motivació i satisfacció entre els seus membres.
14

INICI I ETAPES DE LA VIDA DE L'EQUIP
La vida d'un equip està condicionada principalment per 2 factors:
Les circumstàncies de la seva formació.
La relació que s'estableix entre els seus membres.
No és el mateix la formació d'un equip de diverses persones que es coneixen
prèviament, que impulsar la creació d'un equip amb persones sense cap mena de relació entre
elles.
Evidentment serà més llarg el procés d'integració dels seus membres en el segon cas.
Però sigui com sigui, el cert és que tots els equips recorren diverses etapes fins arribar a
consolidar-se com a tals:
1ª Etapa - L'infantesa
Inclusió i recerca de seguretat
És una fase individualitzada on cadascuna de les persones que integren l'equip està
preocupada. És molt bó potenciar que cada membre faci una ressenya de la seva biografia, tant
personal com professional, deixar que cada persona doni els elements més significatius del seu
jo a la resta dels membres, per propiciar el coneixement i l'aparició d'afinitats.
2ª Etapa - L'adolescència
Lluita i control
Un cop s'ha aconseguit cobrir la necessitat d'inclusió, els membres del grup busquen la
seva afirmació. És important que aquestes diferències no es converteixin en insalvables i
comportin una divisió. En tots els equips hi ha membres més dotats que altres. Allò important és
la complementarietat de les persones, ja que la veritable riquesa del grup està en la diversitat i la
diferenciació que cadascú aporta.
3ª Etapa - L'adultesa
Estructuració i afecte
Es consolida la participació i la sinceritat. En les etapes anteriors, els membres de l'equip
han après a conèixer-se i apreciar-se per les seves individualitats, tenen un llenguatge comú, un
codi verbal i no verbal propi.
15

4ª Etapa - La maduresa
Integració i treball
Un cop cobertes totes les necessitat socials i afectives, l'equip es troba en una disposició
d'iniciar la seva tasca. Però hem de tenir en compte que la maduresa d'un grup no és la suma de
les madureses individuals dels seus membres. La maduresa només s'aconsegueix desprès de
moltes intervencions entre les persones i d'haver superat totes les etapes descrites anteriorment.
ELS VALORS D'UN EQUIP DE TREBALL
Només amb una actitud i uns valor adequats entre assalariats i voluntaris es podrà
aconseguir que hi hagi una bona entesa per poder complir satisfactòriament la tasca i l'objectiu
encomanats. Els valors són aprenentatges que anem assumint al llarg de la nostra vida com
quelcom que ens importa i que tenim incorporat.
En qualsevol situació de la nostra vida els valors són els que ens impulsen a actuar
d'una forma o d'una altra. En una entitat de voluntariat i sobre tot en el treball en equips,
assalariats i voluntaris, és imprescindible comptar amb determinats valors que farà es generi
confiança i recolzament entre el seus membres. Podríem anomenar-ne 4 com a imprescindibles:
Dignitat: Respectar i apreciar als demés membres de l'equip.
Empatia: Intentar entendre als altres.
Tolerància: Generositat vers les diferències individuals.
Responsabilitat: Vers nosaltres mateixos i els altres.
TIPUS D'EQUIPS
Els equips poden ser:
Autocràtics (el líder supervisa i controla l'equip).
Democràtics (en els que les decisions són preses amb la intervenció de tots els membres.
No fa gaire que els equips de treball de les institucions de voluntariat eren sempre
democràtics i si sortia la figura del líder era de forma espontània, el líder natural. El líder natural
és aquell que surt perquè els membres de l'equip el veuen i l'accepten com a tal i confien en ell.
Actualment en les entitats de voluntariat el líder pot ser autocràtic, és a dir que pot ser una
persona assalariada la que porti l'equip. Però què és realment un líder?. El líder és la persona
que indueix, anima i procura la participació de tots els seus companys per aconseguir els
objectius de l'entitat, segons les necessitats i/o expectatives. Diríem que és la persona que
facilita que els processos es compleixin.
Lideratge i membres de l'equip
Puc i faig: Líder vàlid i equip col·laborador. S'aconsegueix l'objectiu.
No puc i faig. El líder no té la informació adequada, però té un equip col·laborador. Es poden
aconseguir objectius, però amb moltes dificultats.
No puc i no faig. El líder no té la informació adequada i l'equip no col·labora. És impossible
aconseguir l'objectiu.
Puc i no faig. Líder vàlid i equip no col·laborador. Molt difícil aconseguir l'objectiu.
16

Què s'espera del líder?
Ja que el líder ha de ser la persona en la que tots els membres es recolzin per
aconseguir avançar, ha de ser algú:
QUE ELS IMPULSI A ACTUAR.
QUE SIGUI BON COMUNICADOR.
QUE SÀPIGA FER FLUIR LA CONFIANÇA DE LA GENT.
ELS ROLS DINS DE L'EQUIP
En els equips de treball, en general, cada persona assumeix un rol segons és la seva
personalitat i el que vol aconseguir.
L'activista És inquiet, feiner, incansable, ple d'iniciatives i de vegades arriscat.
L'animador És optimista, comprensiu, té bon humor i és encoratjador.
El conciliador Fa d'intermediari entre les opinions i els temperaments oposats,
alleugera les tensions, reconcilia els desacords.
El contradictor Sempre porta la contraria, insisteix en defensar el que altres han rebutjat
i és l'opositor permanent.
L'estimulador Té una decidida actitud mental positiva, mira sempre el costat positiu de
les coses, incita a l'equip a fer més coses i millors.
L'hipercrític Tot ho discuteix i a tot hi troba defectes, ja siguin opinions, projectes o
actuacions, però poques vegades aporta alternatives vàlides.
El dominador Si no és el cap, intenta aconseguir un domini parcial manipulant als
companys que pot atraure’ls i soscavar el prestigi del cap.
L'indecís Sempre dubte, tant en el moment de decidir, com en el d'actuar, la qual
cosa fa que sigui inoperant i fàcil de manipular.
L'informal Té bona voluntat i li agra l'equip, però a l'hora de la feina tot sovint no
compareix.
L'intransigent No hi ha manera de fer-lo baixar del burro, de que faci concessions en
allò que discrepa dels altres.
L'obstructor Troba inconvenients a tot o, pitjor encara, hi posa obstacles.
L'organitzador Es plau planificant, organitzant, endreçant i té solucions per a quasi tot..
El seguidor passiu Accepta passivament les opinions i les iniciatives dels altres, segueix al
grup però sense entusiasme.
17

OBJECTIUS PERSONALS I GENERALS
L'objectiu final que es marca dintre d'un equip de treball ha de ser clar i assumible i per
això tots i cada un dels membres d'aquest equip tindran objectius personals destinats a
aconseguir aquest objectiu comú final encomanat. Si cadascun dels membres de l'equip no pot o
no s’ha entès a l'hora d'aconseguir el seu objectiu personal, serà molt difícil que s'identifiqui per
arribar a l'objectiu general.
ESTRATÈGIES PER RESOLDRE UN PROBLEMA
Quan sorgeix un problema o un entrebanc inesperat dintre d'un equip de treball, al igual
que passa amb els problemes personals, el primer és clarificar-se i entendre ben bé on radica el
problema. Seguidament és qüestió de trobar la manera i trobar la manera és trobar una
estratègia que ens permeti poder resoldre l'entrebanc i seguir amb la nostra tasca.
LA PRESA DE DECISIONS
Una de les missions d'un equip de treball és la de prendre decisions quan hi ha un
determinat tema que s'encalla. La manera d'actuar hauria de ser la següent:
Definició del problema
Reunió de tots els fets relacionats amb el problema.
Recerca de solucions.
Avaluació de les possibles solucions.
Elecció d'una solució.
La veritat és que és difícil treballar en equip però per aconseguir-ho els equips de treball
s'han d'atendre a unes normes:
CONCLUSIÓ
* Les decisions han de ser preses per consens.
* No s'ha de cedir només per la opinió dels altres.
* No és correcte votar per acordar quelcom.
* Els desacords han de ser resolts amb arguments sòlids.
* Un desacord no ha de ser mai una qüestió personal.
Poder entendre com es comporten les persones que composen el nostre equip de treball
i quines necessitats tenen, ens pot ajudar a que la nostre missió sigui més fàcil i a més a més es
converteixi en una oportunitat de creixement personal pel fet d'aconseguir fites per l'entitat en la
que col·laborem. La satisfacció pel fet de treballar representa per l'entitat poder caminar de
manera segura i eficaç.
18

AUTOEVALUACIÓ DE LES HABILITATS EN EQUIP
El grau d’integració d'un equip depèn en gran mida de les seves habilitats interpersonals
i comunicatives. El propòsit d'aquest exercici és ajudar a diagnosticar-les.
Avalua les següents qüestions entre 1 i 7 punts segons la taula. Suma els punts
aconseguits en cada grup de preguntes. Identifica el teu potencial en cada destresa, segons la
taula que s'acompanya.
Puntua 1 = Rarament
Puntua 2 = Irregularment
Puntua 3 = Ocasionalment
Puntua 4 = Normalment
Puntua 5 = Freqüentment
Puntua 6 = Casi sempre
Puntua 7 = Sempre
TEST
1.- Estic disponible quan algú em vol parlar.
2.- Saludo a tothom de forma agradable i simpàtica.
3.- Utilitzo l'humor si puc quan es donen situacions tenses.
4.- Em preocupo de que el que dic arribi bé als altres.
5.- Estic obert a les opinions dels altres, inclús quan desafien el meu punt de vista.
6.- Miro a la cara de la persona amb la que interactuo i mantinc el contacte visual.
7. M'inclino cap a la persona que m'està parlant.
8.- Repeteixo amb altres paraules el que em diuen per assegurar-me que ho he entès bé.
9.-. Escolto els missatges que no es diuen amb paraules.
10.- Percebo el llenguatge corporal d'aquells amb els que interactuo (cara, veu, mirada...).
11.- Em sento còmode amb les diferències individuals.
12.- Respecto el dret a la privacitat.
13.- Demostro que entenc els problemes dels altres.
14.- Evito convertir els problemes personals dels altres en problemes laborals.
15.- M'agrada que les persones vegin que em preocupo per ells.
16.- Animo a que les altres persones expressin les seves idees o sentiments.
17.- Procuro ser accessible i crear un bon ambient.
18.- Abans de la reunió miro d'informar-me de les qüestions que es tractaran..
19.- Quan necessito saber quelcom, faig preguntes obertes.
20.- Comunico als altres que les seves idees, sentiments i percepcions són valuoses.
21.- Si veig coses positives dels altres, procuro dir-s’ho
22.- M'ofereixo per ajudar des d'una visió de millora, si és necessari.
23.- M'autoavaluo periòdicament per treballar millor.
24.- Valoro la asertivitat en les persones i contesto d'igual manera.
25.- Ajudo quan es produeix una situació violenta a causa d'un malentès.
19

EVALUACIÓ DE CADA DESTRESA INTERPERSONAL
DESTRESA QÜESTIONS
TOTAL
Desenvolupament de la comunicació Preguntes 1 a 5
Escoltar i atendre al que em diuen Preguntes 6 a 10
Sensibilitat a las necessitats dels altres Preguntes 11 a 15
Empatitzar i captar idees, sentiments i percepcions Preguntes 16 a 20
La teva implicació amb els altres Preguntes 21 a 25
POTENCIALS
Comprova els potencials obtinguts en cada grup de preguntes i pren nota de quina
destresa podries millorar:
De 5 a 10 punts Potencial molt baix
De 11 a 17 punts Potencial baix
De 18 a 25 punts Potencial mig
De 26 a 30 punts Potencial alt
De 31 a 35 punts Potencial molt alt
20

CURS F.C.V.S.
PROGRAMA PER A L'ALUMNE
CURS BÀSIC AL VOLUNTARIAT: LA COMUNICACIÓ
LA IMPORTÀNCIA DE LA COMUNICACIÓ.
PROCÉS, ESQUEMA I TRANSMISSIÓ D'UN MISSATGE.
COMUNICACIÓ EFECTIVA.
COMPONENTS DE LA COMUNICACIÓ.
TIPUS I PILAR DE LA COMUNICACIÓ.
LA COMUNICACIÓ EN EL VOLUNTARIAT.
21

OBJECTIU
LA COMUNICACIÓ
L'objectiu és apropar-nos a la comunicació com a mitjà per arribar millor a les persones,
tenint sempre en compte a la persona com a tal perquè el més important no és el que es diu,
sinó qui ho diu.
LA IMPORTÀNCIA DE LA COMUNICACIÓ
La paraula comunicació ve del llatí “COMMUNIS”, que vol dir “COMÚ”. Posar en comú.
Al llenguatge se li atribueixen entre 30.000 i 40.000 anys d'existència. L'home va començar
emetent sons, els va unir en un procés de guturació, va composar fonemes i els va connectar.
Així va poder donar significat a les imatges i idees que arribaven a la seva ment.
En totes les èpoques el ser humà ha tingut l'habilitat de comunicar-se per satisfer les
seves necessitats. Sense la comunicació la nostra espècie no sobreviuria. Desprès de la
supervivència, la comunicació és la més bàsica i vital necessitat dels essers humans. La
comunicació és una condició sine qua non de la existència humana. És una necessitat essencial
en l'ésser humà, una necessitat i un desig importants pel desenvolupament integral de la
persona.
ESTAR PRESENT EN L'ALTRE
El primer pas és fer present a la persona i posar-la en un plà diferenciat, donar-li la
importància com a persona i fer-li entendre que és especial i que volem tenir una bona
comunicació. Sense això és impossible tenir una comunicació de qualitat.
PROCÉS DE LA COMUNICACIÓ
És fer conèixer a l'altre els nostres coneixements o pensaments. És la transmissió
d'informació i enteniment mitjançant l'ús de símbols o codis verbals i no verbals. Perquè existeixi
comunicació hi ha d'haver:
Emissor: És la persona que desitja comunicar.
Receptor: És la persona a qui va dirigit el missatge. En un diàleg entre dos persones,
ambdues desenvolupen alternativament aquestes dues funcions.
Missatge: És la informació que es transmet.
Canal: És el conducte físic pel que circula el missatge (aire, telèfon, e-mail).
Codi: És la combinació de signes que donen significat al que es vol dir (paraules,
gestos).
22

ESQUEMA DE TRANSMISSIÓ
EMISSOR RECEPTOR
(Persona que envia el missatge) (Persona que rep el missatge)
MISSATGE CANAL CÒDIG
(Idea que es vol transmetre) (Conducte del missatge) (Paraules, gestos)
(Forma del missatge)
(aire, telèfon, e-mail)
Emissor – Codificació Missatge ---canal--- Receptor – Descodificació Missatge - Recepció
FUNCIONAMENT DE TRANSMISSIÓ DE MISSATGES
Des de l'emissor
1.- L'EMISSOR SAP: Té una informació o una idea i es planteja que ho vol comunicar.
2.- L'EMISSOR ELABORA: Elabora el que vol transmetre.
3.- L'EMISSOR CODIFICA : Converteix la informació o idea en llenguatge, gestos, veu,
mímica, postures corporals, que sigui comprensible pel receptor, en funció del que vol dir.
4.- L'EMISSOR EMET: Fa arribar el missatge pel canal que decideix (aire, telèfon, e-mail).
Des del receptor
1.- EL RECEPTOR REP: Escolta el missatge.
2.- EL RECEPTOR DESCODIFICA: Descodifica el missatge i entén en funció del que pensa
que l'altra vol dir.
3.- EL RECEPTOR ACCEPTA: Assumeix o rebutja el missatge.
4.- EL RECEPTOR INCORPORA: Treu conclusions encertades o incorrectes segons la seva
visió de món i experiències.
5.- EL RECEPTOR RETROALIMENTA: Reconeix el missatge i el retorna, tornant a iniciar-se el
procés.
LA COMUNICACIÓ EFECTIVA
Perquè la comunicació sigui efectiva ha de reunir les següents característiques:
El missatge arriba.
El receptor reacciona.
És bidireccional.
Té coherència verbal i no verbal.
Moment, paraules i actitud apropiades.
23

COMPONENTS DE LA COMUNICACIÓ
La comunicació verbal: Està basada en la paraula.
La comunicació no verbal: Està basada en els gestos.
La comunicació paraverbal: Està basada en la veu.
Comunicació Verbal
Atenció personal.
Contingut.
Preguntes.
Respostes.
Humor..
Comunicació no verbal
Els gestos.
La postura del cos.
El contacte físic.
La mirada.
L'expressió de la cara.
El somriure.
Comunicació paraverbal
To de veu alt o baix.
Entonació.
Timbre..
Fluïdesa o ritme..
Velocitat..
Claredat.
Temps.
Estil.
Silencis
COMUNICACIÓ VERBAL
S'ha de triar les paraules amb cura perquè a l'altre li sigui fàcil entendre i s'ha de
reformular per confirmar que s'està entenent.
La regla d'or és:
Utilitzar paraules senzilles.
Evitar paraules inútils.
Utilitzar verbs en estat actiu (no passiu).
24

COMUNICACIÓ NO VERBAL
Segons l'investigador Albert Mehrabian l’impacte d'un missatge és el 7% verbal, 39%
paraverbal i 55% no verbal. Afirma que en una conversa cara a cara el component verbal és d'un
35% i més del 65% no verbal.
COMUNICACIÓ PARAVERBAL
S'ha de tractar de modular la veu perquè resulti agradable a qui l'escolta. Ha de fluctuar
com si fos una melodia. La veu és la música de l'ànima.
TIPUS DE COMUNICACIÓ
Sempre ens estem comunicant, però ho fem en diferents situacions, amb diferents
persones i en diferents graus de dificultat, que de menor a més gran serien:
Donar o rebre informació
Diàlegs intranscendents.
Opinar.
Parlar d'un mateix.
Parlar d'un tercer.
L'altre parla d'ell.
Parlar dels sentiments de l'altre.
Parlar dels sentiments d'un.
Aquests tipus de comunicació van des del més superficial al més profund. Un bon
comunicador és aquell que sap arribar a l'altre en qualsevol tipus des d'on es parli. Per
aconseguir-ho, el primer pas és saber identificar les situacions.
PILARS DE LA COMUNICACIÓ
Hi ha uns pilars que s'han de tenir en compte per aconseguir una bona comunicació:
Empatia (capacitat de posar-se en el lloc de l'altre).
Asertivitat.(capacitat de dir el que es pensa i sent sense ferir).
Confiança en un mateix.(mostrar-se tal qual s'és).
Oportunitat (saber quan i a qui s'ha de dir les coses).
LA COMUNICACIÓ EN EL VOLUNTARIAT
La comunicació és important en tots els àmbits de la vida: el personal, social, laboral i
evidentment també en el voluntariat. Si no sabem comunicar-nos difícilment podrem arribar a la
persona afectada i entendrem quines són les seves carències i necessitats.
25

TRACTAMENT DELS DIFERENTS TIPUS DE COMUNICACIÓ
Tenir una escolta activa
Escoltar de forma activa és escoltar a l'altre des d'ell mateix, entenent no solament el
que ens diu, sinó també el perquè ens ho diu.
Fer costat
És entendre l'altra persona i estar allà comprenent com repercuteix en ell la situació que
explica. És buscar la veritat de l'altre i tenir-la en compte.
Saber rebre crítiques
Partint sovint de la base de que no ens està permés equivocar-nos, que hem d'evitar-ho
a tota costa. Quan algú critica alguna cosa que hem fet, ens sentim atacats. Si tinguéssim clar
que l'error d'aquell moment és un dels que ens toca fer, seria més fàcil que el veiéssim com un
fet que hem de corregir o agafar experiència per fer-ho d'una altra manera en el futur.
Parlar de sentiments
És difícil expressar i escolta quan ens expressen sentiments. Cal donar a la persona
l'espai necessari perquè pugui expressar allò que necessita. Si cal, es poden fer preguntes per
ajudar-lo a que segueixi parlant en la mateixa línia.
Només procurant d'entendre com són, pensen i reaccionen les altres persones tindrem
l'oportunitat d'obrir les portes a una bona comunicació.
26

TEST PER ESBRINAR EL GRAU DE COMUNICACIÓ
La teva forma de comunicar-te és la teva carta de presentació en tota relació, ja sigui
d'amistat, parella, laboral o de voluntariat. Inclou tant la comunicació que fem de forma verbal
(llenguatge), com la no verbal (gestos i moviments corporals).
Respon a les preguntes, valorant del 1 al 4 per saber en quin estat es troba la teva forma
de comunicar-te amb els demés.
Puntuació
1 punt - No gens exacte.
2 punts - Lleugerament exacte.
3 punts - Generalment exacte.
4 punts - Molt exacte.
PREGUNTES PUNTUACIÓ
1.- Jo sé escoltar. Estic sempre atent i en actitud receptiva. ---
2.- Quan em trobo amb algú per 1ª vegada tracto de donar
una bona impressió. ---
3.- Quan parlo, ho faig oportunament i m'expresso de forma
correcte. Les meves paraules tenen un efecte notori sobre
els demés. ---
4.- Em trobo animat al parlar. El meu llenguatge corporal
és ric. ---
5.- Utilitzo la modulació i el volum de la veu per reforçar
el que dic. ---
6.- Quan participo en una conversa, sempre tracto de ser
amable. ---
7.- Les meves tècniques de comunicació interpersonal
són les claus del meu èxit. ---
8.- Comprenc la importància que té el domini del meu
missatge i sempre el practico. ---
9.- Interactuo bé amb la gent perquè entenc tots els
elements implicats en la conversa. ---
10.- Sempre tinc cura del que dic perquè sé que fins les
parets paren l'oïda. ---
11.- En molt poques ocasions parlo d'una informació o la
revelo si considero que pot ser delicada. ---
12.- Puc estar en silenci a propòsit, ja que tinc un excel·lent
control sobre cada una de les paraules que pronuncio.
27

PREGUNTES PUNTUACIÓ
13.- Tinc control sobre el que dic, inclús després de
beure algunes copes. ---
14.- Sempre em sento obligat a confessar-ho tot per
desfogar-me. ---
15.- Confio poc en els demés. ---
16.- Soc capaç de guardar un secret. ---
17.- Molt poques vegades em sento impulsat/da a
cometre una indiscreció. ---
18.- Crec que les filtracions d'informació en una
empresa són greus i negatives. ---
19.- Sovint, inconscientment, dono claus ocultes en
la conversa. ---
20.- Mai participo en altercats o discussions. ---
21.- El control que tinc sobre el que dic és quelcom
natural en mi. ---
22.- Sento que em comporto molt bé en la majoria
de les converses. ---
23.- No reacciono emocionalment quan em sento
atrapat o em provoquen. ---
24.- Entenc perfectament els meus sentiments més
profunds i sé perquè dic certes coses. ---
25.- Sé quan és millor restar en silenci. ---
26.- Em costa molta feina guardar per a mi la
informació important que se'm confia. ---
27.- Quasi mai utilitzo paraules malsonants en un
ambient social o laboral. ---
28.- Sé escoltar als altres, però sovint no estic
atent al que em diuen. ---
29.- Sé quan haig de deixar de parlar als demés. ---
30.- Soc molt hàbil quan es tracta de persuadir a
les persones de que entenguin el meu punt de
vista o de que facin el que jo vull. ---
31.- Malgrat que m'agradaria ser sincer, crec que
no podria sobreviure si dic sempre la veritat, així
que menteixo de tant en tant. ---
28

VALORACIÓ
Menys de 80 punts
Necessites fer un esforç per entendre millor als altres. Moltes vegades, saber comunicar
consisteix, sobre tot, en saber escoltar. Veuràs el molt que pots arriba a aprendre d'altres
persones i les escoltes atentament i et donaràs compte de quan dius quelcom que fa mal o quan
has parlat més del necessari. De vegades, tenir una sinceritat extrema no és la millor estratègia
per tenir una bona comunicació.
Més de 80 punts
Tens un gran poder sobre les teves paraules. Entens molt bé el que et diuen per
complex que sigui i no assumeixes riscos innecessaris a l'hora de parlar. De totes
maneres,hauries de tenir cura amb les mentides que utilitzes per quedar bé o per fer feliç al teu
interlocutor, ja que pot ser un arma perillosa perquè massa control pot arribar a donar una
sensació de distància o fins i tot de falsedat.
29

BIBLIOGRAFIA
“¿QUÉ ES SER VOLUNTARIO?”, Juan Ramón Calo.
“EL VOLUNTARIADO SOCIAL”, Victor Renes.
“LA FORMACIÓN DEL VOLUNTARIO”, Mª Elena Alfaro.
“BUENAS PRÁCTICAS EN LA GESTIÓN DEL VOLUNTARIADO”, Obra
Social La Caixa.
“LOS 10 MANDAMIENTOS PARA LA DIRECCIÓN DE PERSONAS”, Shimon
L.Dolan, Irene Martín i Eduardo Soto.
“FORME EL EQUIPO”, Steve Smith.
“TRABAJAR EN EQUIPO PARA TRIUNFAR”, Richard Y. Chang.
“LA COMUNICACIÓN NO VERBAL”, Flora Davis.
“CCOMUNICACIÓN EFICAZ”, Chris Argyris, Ralph G. Nichols, Leonard A.
Steven.
“EL LENGUAJE DEL CUERPO”, Julius Fast.
“LA COMUNICACIÓN MÁS ALLÁ DE LAS PALABRAS”, Marta Albadalejo.
“COMO DOMINAR LA COMUNICACIÓN VERBAL Y NO VERBAL”, Gloria
Hervas Fernández.
“15 HISTORIAS PARA COMPRENDER Y EXPRESAR”, Araceli López
Ramirez.
30