Número 21 - Fundació ADIS

Revista
de la Fundació
Distribució gratuïta | Febrer - Març 2009 - Núm. 21
HARMONIA PER A SIS VARIACIONS
TANZÀNIA, LA CRIDA D'AFRICA
CÀNCER: LLUM I ESPERANÇA
XAVI COSP. ARQUITECTURA INACABADA

AJUNTAMENT
BELLVER DE CERDANYA
CARNESTOLTES
DIJOUS 19
20.00h Cercavila i presa de l’Ajuntament.Sortida:Pl.del Portal
20. 30h Lectura del Pregó a càrrec de sa Majestat el Rei Carnestoltes des del balcó de
l’Ajuntament, música i balls tradicionals de “L’Espingueri”, el “Borricot”, el “Tio
Fresco”.
DISSABTE 21
17.00 h Gran rua de Carnestoltes pels carrers del poble amb música dels Grallers i
timbalers Gra de Palla, Grallers de Queixans, Grallers d’Alp i colla de Cantaires de
Bellver.
18.00 h Lectura delTestament del Carnestoltes i“ball delTio Fresco”. Seguidament
es procedirà a la crema del Rei Carnestoltes.
19.00 hAnimació infantil amb”Companyia Set de So”.Al poliesportiu municipal.
23.30 h Ball de nit amb el trio“Aura”.Al poliesportiu municipal.
Actes organitzats per la Comissió del Carnestoltes
PLAÇA MAJOR, 12
BELLVER DE CERDANYA
TEL. 973 510 016
WWW.BELLVER.ORG

Tanzània, la crida d´Àfrica
Pàg. 10
Verlioka
Pàg. 7
Harmonia per a sis variacions
Pàg. 12
S U M A R I
Som música
El monjo i la música
Aprenem de totes les cultures
Contes del món: Verlioka
L´osteoporosi
Tanzània, la crida d´Àfrica
Harmonia per a sis variacions
Biblioteca: música i llibres
Càncer: llum i esperança
L´esport paralímpic
GrandValira amb la Fundació ADIS
Xavi Cosp. Arquitectura inacabada
Agenda ADIS
4
5
6
7
8
10
12
15
16
18
19
20
22

4 Som música
E D I T O R I A L
Orfeu era un personatge de la mitologia grega que amb la seva música era
capaç d’amansir les feres, embadalir els homes i calmar els déus. Tal era el
poder de la seva lira i la seva veu.
El que els clàssics ja intuïen, la ciència moderna ho corrobora: la música té una
gran influència en els éssers vius. Diversos estudis científics constaten el seu
efecte en els animals: les vaques donen més llet escoltant música clàssica; i en
les plantes: la música als hivernacles fa germinar més ràpidament les llavors i
produeix vegetals de millor qualitat.
La música té també efecte sobre la salut de les persones. Avui dia es fa servir la
musicoteràpia en la salut mental: ansietat, depressió, autisme, hiperactivitat; en
geriatria, en malalties com el parkinson, l’alzheimer i en la demència senil; en
processos de recuperació d’infarts cerebrals; juntament amb exercicis de
relaxació en el tractament del dolor crònic, i en altres àmbits de la salut.
La música està present d’una manera constant en la nostra existència. Tothom
té una cançó de la seva vida o fins i tot una banda sonora d’aquells moments
importants o més significatius (enamorament, adéus, pel·lícules...). Melodies i
ritmes que generen estats d’ànim i que ens transporten a situacions viscudes.
Tots podem escoltar música però, ¿també podem crear música?
Deia Stockhausen, compositor del segle XX, que des que l’home existeix hi ha
hagut música, però que també els animals, els àtoms i les estrelles fan música.
La musica de fet és un so especial. El so es genera per un moviment vibratori
de partícules. És energia que es troba en l’Univers. La natura és plena de
música: el cant dels ocells, el so de l’aigua, el vent, els batecs dels nostre cor.
.
La música no és solament l’estructura formal que
s’aprèn a les escoles i conservatoris, és quelcom més.
La música és una mena de pols vital
Per explicar l’origen del Cosmos, la ciència moderna recorre a la teoria del Big
Bang, la gran explosió que dóna forma a l’Univers. La tradició del Ioga de l’Índia
explica que l’Univers es va originar a partir de OM, la vibració original de la qual
prové tota la creació. La matèria es crea a partir del so.
Música i so són ànimes bessones. La música no és solament l’estructura
formal que s’aprèn a les escoles i conservatoris, és quelcom més. La música és
una mena de pols vital. Tots els éssers, doncs, estem dotats per a la creació
musical. De fet, som música.
En les cultures tradicionals cantar i dansar formen part de la saviesa de tot el
poble i estan units als grans moments de la col·lectivitat i de l’individu : la caça, la
collita, els ritus d’iniciació, el contacte amb la divinitat, la mort. Podríem dir que la
música surt del més profund del nostre ser, d’una necessitat d’expressar
l’energia interior.
En el món civilitzat hem abandonat part dels hàbits tribals. Seguim tenint, però,
a l’abast el nostre cos com a font de creació de música, i sobretot tenim el més
gran instrument de tots: la nostra veu. La veu és una finestra del nostre món
interior. Cantar ens permet expressar-lo. Cantar ens ajuda a integrar cos, ment i
esperit.
Música culta, música popular, música moderna, música de la natura... Música.
Una gota d’aigua en el silenci.
La música és per a l’ànima el que la gimnàstica per al cos
Plató
Revista de la Fundació ADIS
Nº 21 Febrer - Març 2009
Publicació bimestral
Coordinador:
Jordi Segarra
Consell de Redacció:
Marina Barnola, Dolors Colls,
Nuria Contreras, Tere Contreras,
Montserrat Gómez, Alfonso Gregorio,
Marc Monés, Pilar Moriche,
Antonio Sánchez, Salvador Vigo.
Col·laboradors:
Efrem de Montellà, Glòria Varas,
Margarita Sánchez, Clara Istil.las,
Teresa Vila, Victor Amigó, Mª Àngels
Terrones, David Espel,Joan Ramon Peitx,
Ernest Altés, Jaume Brun.
Disseny:
Nuria Contreras, Tere Contreras.
Il.lustració portada:
Nuria Contreras, Tere Contreras.
Correcció:
Marina Barnola
Maquetació:
Revista Colors
Impremta:
Impremta Cadí S.L.
Redacció i Administració:
El Local de la Fundació ADIS
Coronel Molera, 9
Tel: 972880106
PUIGCERDÀ
Correu: adis@fundacioadis.org
Web: www.fundacioadis.org
Institucions col·laboradores:
Ajuntaments de:
Alp, Bellver, Bolvir, Fontanals,
Llívia i Puigcerdà
Dipòsit legal GI-1253-2005
Tirada: 2.500 exemplars

El monjo i la música
Músic de formació, i monjo de vocació, el G. Efrem ens
presenta, des de la seva experiència monàstica, la música
en l’àmbit de l’espiritualitat i de la comunicació amb Déu. I
és que, la vocació d’una vida dedicada a la recerca de Déu,
ha anat sempre lligada amb aquest mitjà d’expressió que és
la música, sovint qualificada com la més espiritual de totes
les arts.”
El monjo és aquell que busca Déu. I ho fa, principalment,
valent-se de l’escolta, una escolta atenta que ha de ser la
seva actitud fonamental. Així ho demostra el fet que Sant
Benet, pare dels monjos, sigui la primera paraula que escriu
en la seva Regla: «Escolta, fill, les prescripcions del mestre,
para-hi l’orella del cor...» [RB, Prol. 1]. Per poder captar la
Paraula que Déu li ha donat en la Sagrada Escriptura,
perquè el monjo en pugui escatir el seu sentit més profund,
perquè pugui discernir què és el que Déu li vol dir en el seu
avui i ara, cal que hi hagi una escolta amb atenció.
D’aquí neix l’estima del monjo per la paraula: la paraula el
porta a Déu, li obre el camí de la seva recerca. I per això la
llegeix, la medita, la reflexiona... Però aquest amor no
s’acaba aquí. L’escolta atenta, la meditació i la reflexió de la
paraula de Déu, porten el monjo a dialogar amb Ell, el
porten a la pregària. El monjo prega, dialoga amb Déu, i ho
fa amb la mateixa paraula que Ell li ha donat. Durant segles,
aquesta pregària s’ha materialitzat amb els cent cinquanta
poemes del llibre dels salms, aquell llibre de la Bíblia que ja
serví de pregària a tot el poble jueu, al mateix Jesús, i
posteriorment a tots els cristians que l’han seguit.
Essent tanta, doncs, la importància que el monjo dóna a la
paraula, no en té prou pronunciant-la: l’ha de cantar. Durant
segles, el monjo ha pregat cantant. Ha trobat en el cant la
millor manera de magnificar aquest seu diàleg amb Déu,
que du a terme amb la Seva pròpia paraula. Durant segles,
els monjos han buscat melodies que traduïssin en sons la
seva adhesió als misteris que celebra la litúrgia. D’aquí ve
la gran importància que Sant Benet dóna al cant en la seva
Regla. D’entrada diu que «els germans no han pas de llegir
o cantar tots per ordre, sinó aquells que puguin edificar els
oients» [RB XXXVIII, 12], com una demostració de la
voluntat que aquest servei a la comunitat es faci
seriosament, mostrant la importància que dóna al cant.
Efrem de Montellà
que, en la versió llatina de què disposava diu psallite
sapienter, salmegeu sàviament. L’adverbi llatí sapienter,
sàviament, ve de sapere, assaborir: qui assaboreix els
salms, la mateixa paraula de Déu, actua sàviament. I si a
més ho fa cantant, ho fa amb tots els sentits. El cant és la
demostració d’una actitud activa, en la qual s’escolta i
s’assaboreix allò que es diu. Cantant els salms, el monjo
adquireix el gust per a Déu.
A més, també empra el verb «cantar» quan parla de la
recitació dels salms. En l’organització de la pregària del
monjo, li demana que set vegades al dia deixi tot el que
estigui fent i vagi a pregar. I ho faci amb el cant del salteri,
els poemes del llibre dels salms. El text del salteri dibuixa un
camí que du a la felicitat, i recorda que el qui camina segons
el voler de Déu troba la felicitat al final del camí: l’autèntica
l-lustració: Efrem de Montellà
felicitat es troba en la lloança a Déu. Per això la pregària del
monjo és alhora lloança al Déu creador. En la pregària, el
monjo aparta la mirada dels seus problemes i dels del món En segon lloc, cita el salm 138,1: «us vull cantar a la
que l’envolta, i la dirigeix al Déu Creador per a lloar-lo. I ho presència dels àngels». I és aquí on ja obre una finestra al
vol fer amb la mateixa bellesa de la creació. Conscient de cel. El monjo, quan prega cantant el salms, ho fa com si fos
tot això, i de les paraules del mateix Jesús que diu que «on a la presència dels àngels. En la litúrgia ja pre-gusta allò
n’hi ha dos o tres de reunits en el meu nom, jo sóc allí enmig que viurà plenament en el cel, quan el Senyor el cridi de
d’ells» (Mt 18,20), el monjo se sap a la presència de Déu forma definitiva. Ja pot participar aquí a la terra d’aquella
quan és a la pregària. I en aquesta presència no hi vol estar lloança que viurà fora del temps. I ho fa com ho fan els
de qualsevol manera, sinó enmig de la bellesa expressada àngels, com ho fan aquells que ja contemplen el rostre de
en la litúrgia, en el cant, en les postures, en els ritus, en les Déu de forma immediata.
manifestacions plàstiques i artístiques.
És així com el monjo, cantant la paraula de Déu —és a dir,
Per explicar l’actitud que el monjo ha de tenir mentre amb la música—, trenca les barreres de l’espai i del temps, i
salmodia, mentre canta els salms, cita precisament dos expressa el seu anhel de veure i contemplar Déu, aquell a
versets dels mateixos salms. En primer lloc el salm 47,8 qui cerca de cor.
5
S E N S E B A R R E R E S

6 Aprenem de totes les cultures
E D U C A C I Ó
Al llarg dels darrers mesos, el conte ha estat el protagonista
a les classes de P4 del CEIP Alfons I. Personatges d’arreu del
món, paisatges llunyans i emocionants, aventures, etc han
envaït les aules, deixant rere seu, un missatge d’integració a
partir del coneixement mutu entre les persones.
La iniciativa, que té com a objectiu apropar les cultures
existents a la classe a través dels contes propis de cada nació,
va sorgir arrel d'una proposta de l’Andrea Estévez, la tècnica
d’immigració de l’Ajuntament de Puigcerdà, i va ser acollida
amb molta il·lusió pels dos cursos de P4. Donat que els contes
havien de ser narrats pels mateixos pares dels alumnes, el
primer que vam fer va ser una reunió amb aquests, que van
respondre d’una forma massiva i carregada d’emoció, per la
qual cosa de seguida va anar prenent forma la proposta i aviat
vam poder posar-nos en marxa.
Així, al llarg dels mesos de novembre i desembre, hem fet
viatjar la imaginació pels paisatges de Colòmbia, Perú,
Bolívia, Equador, Moldàvia, Rússia, Portugal, Argentina,
Camerun, Marroc i Catalunya. I hem après i ens hem divertit
amb les històries dels innumerables personatges que hem
acompanyat. La tortuga Manuelita, el gegant Verlioka… i
galls, bruixes, peixos i un gos, un ase, un tam-tam i també la
serp i el gripau ens han fet riure, ens han fet patir amb les
seves desventures i, sobretot, ens han ensenyat a conèixernos
els uns als altres.
La iniciativa té com a objectiu apropar les
cultures existents a la classe a través dels
contes propis de cada nació
Acompanyant el relat del conte, els narradors ens van anar
introduint els països: costums, tradicions, situació en el
mapa... tot amanit amb pastissets típics de cada país que ells
mateixos van portar i van fer, en molts casos, de forma
artesana. La il·lusió demostrada pels pares, -a banda d’una
creativitat excepcional i la gran acollida per part dels nens, que
esperaven els dies del conte amb candeletes-, ha fet
inoblidable aquesta experiència, que de ben segur ens haurà
canviat a tots una mica.
Els contes expressen la manera de sentir i pensar dels
pobles i, en aquest sentit, hem volgut contribuir al
coneixement de les diferents cultures, perquè pensem que
només a partir d’aquest coneixement es pot donar
l’aproximació tan necessària per fer créixer la nostra societat.
Una societat que, ara més que mai, ens necessita a tots,
cohesionats, per caminar endavant. Per tant, aprendre de la
interculturalitat i, d’aquesta manera, crear un món molt més ric
i plural, ha estat l’objectiu d’aquestes jornades, que no només
van dirigides als nens, sinó també als pares i mares, ja que
tindran l’oportunitat de trobar-se durant l’exposició dels
dibuixos sobre els contes fets pels seus fills.
Finalment, la iniciativa quedarà immortalitzada en un llibre
que contindrà un recull dels contes i d’alguns dels dibuixos fets
pels nens. En definitiva, una oportunitat per a descobrir que,
entre nosaltres, són més importants les semblances que les
diferències.
____________________________________
Margarita Sánchez, Gloria Varas i Clara Istil·las, mestres
d´Educació Infantil de l´Escola Alfons I de Puigcerdà.
Mestres d´Educació Infantil

Verlioka
Conte rus
Vet aquí que una vegada hi havia un avi i una àvia que Ja tenim la cabra darrere el ruc, el ruc darrere el mil
tenien dues nétes. Anaven a l’hort a collir pèsols i races, el mil races darrere l’oca i l’oca darrere l’avi, tots a
espantaven els moixons amb una branca: -Fugiu la recerca d’en Verlioka. I caminant caminant van trobar
moixons, no sigueu glotons!
De cop i volta va aparèixer en Verlioka, un gegant
la casa del gegant, s’hi van amagar tot esperant que
aquest arribés del bosc.
terrible, amb un sol ull, el nas ganxut i una barba De sobte va ressonar la porta. En Verlioka tornava
llarguíssima. Agafà les dues nenes i se les emportà... carregat de llenya. Aleshores l’oca va clacar: -Gegant
barrut, qui gemega ja ha rebut! El gegant va mirar cap
L’àvia, cansada d’esperar les nenes, va sortir a buscar- amunt ensenyant les dents; i l’oca, XOP!, se li va cagar a
les. Quan el gegant la va veure li digué cridant: -Què hi la boca. ECS! El gegant enfurismat va voler rentar-se
busques aquí, vellassa? Si tant t’agraden els pèsols, amb l’aigua de l’olla, però en aixecar la tapa, van sortir
amb tu en faré una bona truita! disparades les dents del mil races i NYAC!, li van
mossegar l’orella! Va voler escapar-se, però el ruc li va
L’àvia va intentar salvar les seves nétes, però penjada embolicar la cua entre les cames i PATAPLAF!, el va fer
del bigoti del gegant, acabà de cul a terra.
Quan l’avi va saber què havia passat, es va enfadar molt
caure de nassos. Va intentar aixecar-se, però I UN BE
NEGRE!, la cabra li va fer un cap nou.
i molt, va agafar el seu bastó de ferro i se’n va anar a Finalment l’avi amb el seu bastó de ferro l’acabà
buscar el gegant. Pel camí va trobar-se una oca d’estomacar. Li prengué les claus del calabós on tenia
escuada que va dir: -On vas avi? -Vaig a passar tancades les nenes i va tancar-hi a ell per sempre més.
comptes amb en Verlioka! -Doncs vinc amb tu. Des d’aquell dia van viure feliços menjant pèsols
casolans, i mai més no van pensar en brètols ni en
Camina que caminaràs, van trobar l’esquelet d’un gos
mil races que va dir: -On vas avi? -Vaig a passar
gegants.
comptes amb en Verlioka! -Doncs vinc amb tu. El ruc, el mil races, la cabra i l’oca es van rifar el bigoti i
la barba d’en Verlioka.
Camina que caminaràs, van trobar un ruc amb una cua
llaaarga, llaaarga, que va dir: -On vas avi? -Vaig a
I conte contat, conte acabat!
passar comptes amb en Verlioka! -Doncs vinc amb
tu.
_____________________________
Camina que caminaràs, van trobar-se una cabra amb Conte rus, recopilat per l’escriptor Alekandr Nikoalevich
una banya sí i l’altra no, que va dir: -On vas avi? –Vaig a
passar comptes amb en Verlioka! –Doncs vinc amb
tu.
Afanasiev.
Versió adaptada per Patacrúa, i editada el 2005 a
Pontevedra per OQO.
Il.lustració: Eva Sánchez
7
C O N T E S D E L M Ó N

8 L´osteoporosi
S A L U T
Teresa Vila
El terme “osteoporosi” fa referència a “os porós”, fràgil. diagnòstic d’osteoporosi. Determina la densitat mineral
Com a malaltia provoca que els ossos perdin massa òssia, òssia a fèmur i columna lumbar i a altres localitzacions. La
siguin menys resistents, i per tant augmenta el risc de radiologia és el mitjà diagnòstic bàsic de les fractures.
fractures, fins i tot sense traumatismes o amb traumatismes Clínicament es sospita en els casos de fractures per
lleus (fractures per fragilitat), essent la principal causa de fragilitat, si es descarten altres possibles causes. L’analítica
fractures en dones després de la menopausa i en les pot ajudar a descartar algunes causes d’osteoporosi.
persones d’edat avançada en general. És un important
problema de salut i la seva prevalença augmenta amb el
progressiu envelliment de la població, ja que va
estretament relacionada amb l’ edat. En el nostre entorn, La prevenció hauria de començar ja des de la jovenesa, ja
s’estima que afecta al voltant del 9% de dones de 50 a 59 que és durant l’etapa de creixement quan la massa òssia va
anys, augmentant al 39% en les de 60 a 69 anys i fins al augmentant fins arribar al punt màxim (“pic de massa
52% en les dones més grans de 70 anys. Es calcula que òssia”), al voltant dels 30 anys, incorporant l’activitat física
gairebé 1 de cada 2 dones de més de 50 anys patirà una habitual, procurant una dieta amb un consum adequat de
fractura relacionada amb l´osteoporosi. Els homes també la calci i evitant el tabac i el consum excessiu d’alcohol. En
pateixen, però en general en menys grau . general, es recomana:
L’osteoporosi progressa lentament al
llarg dels anys, sense donar
símptomes. Les fractures en són la
principal conseqüència
Quins símptomes dóna?
Un consum suficient de calci i vitamina D al llarg de tota la
vida és necessari per adquirir la màxima densitat de massa
òssia i mantenir la bona qualitat de l’os. S’aconsella una
ingesta diària de calci de 800 mg/dia dels 3 als 10 anys,
1.200 mg/dia durant l’adolescència i fins els 21 anys, i en
adults al voltant de 1000 mg/dia. A la dona, durant
l’embaràs i la lactància cal augmentar fins als 1.200 mg, i a
la menopausa a 1.500 mg/dia. La principal font de calci són
els productes làctics (llet, iogurt, formatge), i també el peix
blau, el marisc, els llegums, algunes verdures (bledes,
L’osteoporosi progressa lentament al llarg dels anys, espinacs, col, carxofes...) i els fruits secs. La llet o iogurt
sense donar símptomes. Les fractures en són la principal desnatats tenen la mateixa quantitat de calci que els
conseqüència . Les fractures de canell, les vertebrals i les sencers. Com a orientació: 1 litre de llet conté 1.000 mg de
de coll de fèmur (maluc) o de braç (húmer) són les més calci, 100 gr. de formatge semi uns 400 mg, i 1 iogurt 180
comunes. Si bé el dolor i la limitació de la mobilitat són els mg. La llet enriquida en calci pot ser una opció per facilitar
principals símptomes d’una fractura aguda, bona part de l’aport. La vitamina D s’adquireix a través del aliments
les fractures vertebrals (2/3 parts) es van produint (cereals, ous, peix) i també s’absorbeix a través de la pell,
lentament i poden ser asimptomàtiques. Aquestes fractures
poden provocar disminució d’estatura, dolor crònic,
deformitat vertebral i dificultats per realitzar les tasques
diàries. Qualsevol fractura, però especialment la fractura
de maluc, té un gran impacte a nivell sanitari per les seves
repercussions tant a nivell mèdic, com funcional
(discapacitat) i social.
Quins són els factors de risc més importants ?
1- L’edat: la disminució de massa òssia fisiològica, lligada
a l’edat, sol començar a partir dels 40-50 anys. La
deficiència d’estrògens provocada per la menopausa n’ és
un factor accelerador important. A partir dels 65 anys el risc
augmenta considerablement, sobretot en les dones.
2- Herència: tenir antecedents familiars de fractures per
fragilitat (especialment fractura de maluc de la mare),
n’augmenta el risc.
3- Presentar una menopausa precoç (abans dels 40
anys).
4- Ser molt prim (per sota de 57 kg), ja que es té menys
massa òssia.
5- Una alimentació baixa en calci.
6- El tabaquisme, la ingesta excessiva d’alcohol i cafè:
afavoreixen la pèrdua de massa òssia.
7- El sedentarisme, la immobilitat: també faciliten la
pèrdua de massa òssia.
8- Determinats medicaments i malalties que ho
predisposen.
Com es diagnostica?
La Densitometria òssia és l’exploració recomanada pel
Recomanacions per prevenir o retardar l’ osteoporosi
1- Seguir una alimentació variada que inclogui
aliments rics en calci i vitamina D.
Il.lustracions: Violeta Denou. El Teo està malalt

on es sintetitza a través de l’exposició solar. Una exposició
moderada al sol, la que resulta senzillament de passejar o
sortir a l’exterior una estoneta ja és suficient per la seva
síntesi.
2- Moderar el consum d’alcohol, de sal, no prendre
més de 2-3 cafès/dia i no fumar.
La prevenció hauria de començar ja
des de la jovenesa incorporant l’activitat
física habitual, procurant una dieta amb
un consum adequat de calci i evitant el
tabac i el consum excessiu d’alcohol
3- Practicar regularment exercici físic,
adaptat a l’edat i
a les circumstàncies de cada persona. L’exercici físic
estimula la formació i la fortalesa de l’os. Es recomana fer-lo
diàriament, o com a mínim 3-5 dies/setmana. Ajuda a
mantenir el pes, retarda i disminueix la pèrdua de la massa
òssia, reforça el to muscular i millora l’equilibri, disminueix
el risc a patir caigudes, a banda que millora la forma física i
ajuda a prevenir moltes altres malalties. Són especialment
beneficiosos els exercicis que es realitzen en càrrega, és a
dir, que han de suportar el propi pes de la persona, com
caminar, jòguing (córrer), aeròbic, ball, ... ja que l’estímul
mecànic sobre l’os fomenta la seva calcificació. Però també
ho són altres com la natació, la bici, ... milloren la força, la
coordinació i la flexibilitat.
En les persones que ja pateixen osteoporosi
l’exercici ha de ser suau i cal evitar els moviments bruscos i
la flexió anterior i la rotació forçades de la columna, pel risc
de fractures vertebrals. En aquest cas, el més
recomanable és la marxa (caminar), ja que en realitzar-la a
l’exterior, té el benefici afegit d’una exposició moderada al
sol que incrementarà la vitamina D del cos.
Es interessant també combinar exercicis que potenciïn
l’equilibri (per exemple ,el Tai-chi) i la força muscular.
Tractament de l’osteoporosi:
Les opcions terapèutiques de l’ osteoporosi han
augmentat considerablement en els darrers anys. Els
fàrmacs més importants son els bifosfonats, el raloxifé, la
hormonoteràpia substitutiva, el ranelat d’estronci, la
calcitonina, i els pèptids d’hormona paratiroide. És
important seguir les indicacions mèdiques pel que fa al
tipus, al seguiment i la duració del tractament. Si amb la
dieta habitual no s’aporta el calci suficient s’ha de recórrer
als suplements de calci i vitamina D.
Molt important és seguir les mesures no farmacològiques
abans esmentades que contribueixen a preservar i
augmentar la massa òssia, millorar l’equilibri i la massa
muscular i prevenir les caigudes.
La rehabilitació és fonamental per recobrar mobilitat i
controlar el dolor, especialment en les persones que han
patit una fractura.
I finalment, és molt important prevenir les fractures:
-Mantenint una correcta posició del cos, evitar moviments
forçats de columna (flexió anterior, rotació, aixecar pesos
de forma incorrecta...) que poden provocar fractures
vertebrals.
-Evitar caigudes: retirar o evitar els obstacles ambientals
que poden provocar-les, procurar els ajuts necessaris
(bastó, passamans, agafadors...), utilitzar un calçat
adequat, corregir els problemes de visió i d’audició, tenir
suficient il.luminació , i atenció amb els medicaments que
puguin provocar disminució de reflexos o somnolència.
“Ella”
Mai no és tard per recomençar, es repeteix Ella,
mentre passejant contempla el cel rogenc del
capvespre. Observa l’inquiet estol d’orenetes
dibuixant efímeres formes que esquincen la tebior de
l’aire. Especialment receptiva, capta pels seus sentits
sensacions infinites. I amb aquella complicitat interior
que li equilibra cos i ànima, anhels i realitats, es
projecta en el present i mira endavant. Sap que el seu
cos està canviant, el sent més fràgil, però al mateix
temps està segura del que vol. L’espera el repte de
cuidar-se, d’estimar-se ella mateixa i d’estimar els
altres. I amb pas ferm, comença una nova etapa que
l’ha de portar molt lluny. Amb els ulls oberts i un subtil
somriure als llavis, comença a somiar. I per primera
vegada en molt de temps, es sent segura dins el seu
cos, li agrada la dona que és, li agrada la dona que pot
començar a ser.
9
C U L T SU AR LEU ST

10
C U LT U R E S
Tanzània: la crida d´Àfrica
Víctor Amigó
Oceans de sorra… illes d’aigua…, organització com per exemple SCI recrear aspectes tan diversos i
terres de pell rogenca, d’un bell torrat C a t a l u n y a ( S o c i e t a t C i v i l propers com ara...com es devia
encès. Horitzons d’un “sfumato” I n t e r n a c i o n a l ) q u e o f e r e i x produir originalment la formació dels
capritxós, de límits difícilment col·laboracions de camp de treball en diferents continents ( es pot
concebibles. Escarpats d´ones diferents països del món. En el meu contemplar part de la vall de Rift)…
polsegoses…rastres rectilinis perduts cas fou a la regió de Kilimanjaro, en el rememorar com devia ser la vida dels
en la infinitat; petjades d’activitats districte de Mwanga. La tasca n o s t r e s a v a n t p a s s a t s m é s
discontínues….cicatrius d’un record plantejada era la de docència, llunyans…S’ha dit en diferents
fet d’històries. Despertars d’ una c o n c r e t a m e n t e n s e n y a r ocasions que allí s’originà la vida dels
perllongada letàrgia, d’un instint idiomes(anglès, francès, castellà primers humans (Olduvai). Suposa
endormiscat. La crida d’Àfrica… segons el cas). Vam ser un total de 22 per altra part posar-se en contacte
aquella veu que mai s’hauria d’haver col·laboradors d’arreu del món. Una amb les evocadores i sorprenents
esborrat!
experiència que ens va permetre la històries d’exploradors tan reconeguts
possibilitat de tenir contacte amb la com ho fou l’escocès Dr Livingstone
Aquestes foren les primeres població local, i particularment a en les seves incursions en la cultura
paraules que vaig començar a escriure través de l’educació. I en l’educació ja africana…ofereix reflexionar sobre la
des de l’avió… Feia una estona, el mar sabem que és indispensable la relació. vivència del ser colonitzat i del com
mediterrani havia donat peu a les De manera que ens permetia parlar de se’n refà ( en el cas de Tanzània no té
primeres imatges en terres africanes. temes ben diversos, especialment la independència fins tot just a
Viatjar suposa una forma de perquè els alumnes que tenia eren de principis dels 60 )…i pensar com
conèixer. És una proposta que ens 12-15 anys. devien ser aquelles èpoques en les
quals l’esclavatge era una pràctica
habitual ( hi ha, per exemple, la
possibilitat de visitar el mercat
d’esclaus a la ciutat d´Stone town ,
capital de Zanzíbar ).
Com devien ser aquelles trobades
m u l t i c u l t u r a l s ( à r a b s , i n d i s ,
musulmans ) que varen produir-se per
exemple, en zones de la costa del
país com ara Tanga- Pangani?
demana ( en la mesura que sigui Tanzània, per altra part, és un país
possible) deixar-nos endur per realment ric. La seva gent acostuma a
l’experiència... viure-la ,tractant donar molta importància al primer
d’observar, i deixar (durant almenys contacte i a la salutació, per després
una bona estona!) que les idees poder mantenir una bona estona de
p r e c o n c e b u d e s i e l s t ò p i c s conversa. És important en aquest
i n t e r f e r e i x i n e l m í n i m sentit aprendre algunes paraules
possible…sobretot quan es tracta de bàsiques en swahili ( llengua oficial
realitats diferents a la nostra, com és el del país malgrat que també s’utilitza
cas. Viatjar finalment suposa amb certa freqüència l’anglès). La
interpel·lar-nos …no sols sobre els visita a Tanzània ofereix la possibilitat
costums o modes de viure de l’altre de gaudir a diferents nivells: ja sigui
…sinó sobretot dels propis. dels diversos parcs naturals (Arusha,
Tarangire,Maynara...) …d’estepes
D’acord amb aquesta manera inoblidables ( com el mític Serengeti
d’entendre un viatge …un tracta, en la on la vida salvatge es desplega amb
mesura del possible, no cenyir-se tot el seu esplendor)…o l’actual
únicament al que seria purament emplaçament “ oficial “ de la tribu
turístic, sinó també contemplar altres masai (Ngorongoro) …
possibilitats; és per aquest motiu que
el contacte amb població autòctona Però Tanzània ( que es refereix a la
semblava indispensable. unificació Tanganika + Zanzíbar )
En aquest sentit, a través d’una també ofereix la possibilitat de poder
I per acabar no podem oblidar
l’encant que ofereixen algunes de les
paradisíaques platges de Zanzíbar
…on el temps queda aturat…i
únicament queda trencat per l’arribada
de pescadors locals…mentre, i a certa
distància, resten els venedors a
l’espera de possibles compradors.
Tot just abans de marxar em vaig
trobar escrivint algunes de les
paraules que vénen a continuació:
Envoltats en filats d’or, protegint
escassament aquella minúscula
porció d’un món enorme, emergeix, no
obstant , l’amenaça i la vulnerabilitat.
Un no pot deixar de preguntar-se
quina realitat queda allí, fora de la qual
cal defensar-se com si es tractés de la
malària. Quin immens mur franqueja
aquells dos móns?, si ja no són més?
Unes distàncies cada cop majors …
semblarien quasi insalvables,
especialment quan les motivacions no
animen a la mínima coexistència.
Aspirem únicament que les
extensions protegides siguin majors, i
majors les seguretats.
Les pròpies defenses naturals s’han
convertit en una fràgil protecció, a
esquenes de tot un món.
Allí es camina …en aquella que
persisteix en anomenar-se era de la
globalització i de les constants i noves
tecnologies, allunyant-nos d’aquella
perspectiva original…vestint-nos dia
rere dia, de realitats inventades.

Tànzania en xifres
Nom oficial: Jamburi ya Muungano wa
Tanzania.
Forma de Govern: República.
Assemblea Nacional
Capital: Dodoma
Superfície: 942.799 Km²
Població total: 35.922.000h.
Densitat: 39 h/ Km²
Altitud màxima: Kilimanjaro 5.895 m.
Índex de desenvolupament: 0,400
(160è lloc)
Llengües: Swahili i anglès
Religió: Cristians, 44%; musulmans 37%
animistes,19%
Moneda: xíling tanzà = 100 cents
Per saber-ne més de la cooperació ambTanzània:
www.ongsci.org
11
C U LT U R E S

12 Harmonia per a sis variacions
E S P A I S P E R V I U R E
Durant tota la nostra vida, fins i tot abans de néixer, la
música forma part del nostre entorn influenciant-nos
d’una manera o altra. Musicoteràpia, educació musical,
cançons de bressol, pregàries als déus, melodies per a
la dansa i el ball, composició musical i interpretació, la
veu, els silencis...
Les seves múltiples utilitats, funcions, estils i
possibilitats la fan infinita i inefable. Com diu Patrick
Süskind a ”El contrabaix”: “diria que quants més anys
faig i quan més aprofundeixo en l’autèntica essència de
la música, veig més clar que la música és un gran
enigma, un misteri, i que quant més se’n sap, menys
capaç s’és de dir quelcom definitiu respecte d’ella. “
Una homogeneïtat: el llenguatge universal de la
música. Una heterogeneïtat: les diverses formes de
viure-la i sentir-la. Això és el que trobareu en aquest
petit recorregut musical per sis estils, instruments i
formacions que conviuen en harmonia a la nostra
comarca tot i els contrastos. No hi són tots, però és que
la música... no té límits.
L’objectiu seria composar sense oblidar-me de
punxar (Jordi Bas)
Malgrat els seus inicis musicals clàssics, el Jordi de 28 anys
va optar (ja en fa uns onze) per un canvi de tendència arrel
de la seva època de discoteca, quan restava embadalit
observant els DJs. Progressiu, house, arembí, samplers,
versus, loop, scratch... són ara mots del seu vocabulari com
a disc jockey. Assegura amb fermesa que els seus estudis
clàssics li han estat de gran ajuda per a la seva actual
dedicació que considera tot un art.
Fotografia: Emili Giménez
Montserrat Gómez
bé diu el Jordi: “has de tenir molta capacitat d’improvisació,
tacte i sentit del ritme; has d’estudiar el públic, no pots ser
vergonyós”. El seu objectiu és poder-s’hi dedicar
professionalment, però “sempre i quan pensis en fer una
cançó, en composar” que és el que, segons ell, li ho
permetria.
Avui en dia encara troba gent coneguda que ignora aquesta
seva faceta actual. El tenen encasellat com aquell noi que
amb el seu pare tocava boleros, pasdobles i música
ballable amb el saxo i la bateria en diferents grups musicals.
Li agrada tot tipus de música, i pel que fa a DJs es decanta
per Bob Sinclar, Nano o Discontrol.
Una mescla “impossible”? “Jo no faria mai una sardana o un
rock amb house”.
Hem de continuar treballant perquè és molt
complicat (16th Solid Spread)
Així de clar ho tenen els quatre integrants del grup. I és que
segons diuen s’han endinsat en un món que “és una
guerra”. De moment, però, els resultats han donat fruit: han
signat amb un segell discogràfic i ja han gravat el seu primer
disc homònim. La crítica els avala.
Els puigcerdanesos Salva Bonada (baix), Albert Moya (veu
i guitarra), Albert Rosal (teclats) i Xavi Tomàs (bateria) fan
música indie i composen en anglès “per la melodia de la
veu, s’acobla molt bé amb la música. Tota la que hem
escoltat sempre ha estat en anglès i és amb el que ens
trobem més còmodes”.
Tot i tenir tots ells alguna noció musical es reconeixen
autodidactes i s’autodefineixen com a autocrítics i
democràtics, tot ho discuteixen i decideixen junts. Aquests
són, segurament, els secrets de la seva solidesa com a
grup. I que toquen de peus a terra.
Assidus a festivals i concursos i amb uns quants premis ja a
Resseguir les seves mans amb la mirada és tasca difícil. Es l’esquena, estan preparant el seu segon disc del qual ja
desplacen amb una rapidesa prodigiosa d’un plat a l’altre tenen cinc o sis peces. Mentre recorden anècdotes de les
mentre remenen per tota la taula de mescles. Alhora seves actuacions i viatges, captiva la barreja de serietat,
manipulen els processadors d’efectes, col·loquen els complicitat, bon humor, espontaneïtat i senzillesa amb què
auriculars com cal i busquen els CDs que cal punxar. Com s’expressen.

Per a ells dedicar-se a la música és una vàlvula és que es va constituir com a quintet però el mestre se’ls va
d’escapament d’una setmana laboral, un retrobar-se amb acabar afegint. La primera trobada va ser a Travesseres i
els amics, un entusiasme intern, una forma d’expressió allà han emplaçat el local d’assaig. Aquests tarotaires són:
tocant i composant que els omple, un contacte i una Ventura Altarriba (Bellver), Xavier Asensio (Bellver),
connexió amb el públic que els transforma just quan dalt Ramon Barnola (Travesseres), Joan Carcereny (Bellver),
d’un escenari toquen la primera nota. Cisco Turet (Martinet) i el mestre “Tito” Peláez (Arsèguel).
Excepte aquest darrer que és músic professional com a
L’acordió t’enganxa, com una màgia que no es gestor, organitzador, intèrpret i professor; la resta van
pot expressar amb paraules (Ai mare!)
entrar al món musical a través dels fills, dones i/o amics.
Des de la Batllia ens arriben les notes dels acordions
diatònics d’ Ai mare!: Liv Hallum, Mariona Juvé i Laura
Yàñez. De formació musical inicialment clàssica,
compaginen o han compaginat en algun moment aquest
instrument amb algun d’altre: flauta travessera, violí, piano,
gralla...
Tot i la seva joventut (entre 18 i 20 anys) a part de tocar
arreu on les conviden, continuen rebent classes d’acordió
per millorar; i alhora ja l’ensenyen als més novells. Àrdua
tasca tenint en compte que durant la setmana estan fora de
la comarca per qüestions d’estudis.
Són unes enamorades de l’acordió diatònic i de la música
tradicional. Un esquitx de brillantor als ulls se’ls escapa
quan amb els mots i els gestos transmeten llur passió per
aquest instrument i per les emocions que reben del públic.
Un públic entre el qual, molts cops, troben un padrí o
padrina amb records lligats a l’acordió. Un públic amb qui,
diuen, connecten d’una forma molt directa amb aquest tipus
de música.
Entre bromes i bon humor es defineixen com a grup
gastromusical perquè aprofiten per trobar-se ensems amb
les seves famílies i gaudir d’un bon àpat i una bona
conversa.
Segons diuen “ens ho agafem com un divertiment, una
excusa per trobar-nos”. El mestre, mentrestant, els burxa
insistentment perquè no practiquen a casa amb una certa
regularitat, la clau per a avançar i no cansar-se bufant la
canya. Creu que “s’han de tirar a la piscina, fer de convidats
okupes. Ens hem d’autoconvidar als pobles i si ens fan fora
marxem i si ens conviden a un vermut, collonut! És una
manera d’aprendre”.
Tot i només haver tocat a Travesseres, Montellà i alguna
cercavila, ja han sentit la “pell de gallina” en alguna ocasió
amb la tarota: “hi ha moments que pots estar tocant i sentir
el que realment vols transmetre als altres i notar que arriba,
pots sentir emoció”.
S’ha de treballar també la paciència (Josep
Castañé)
Per a Ai mare! la música té un poder sobre les persones i
els seus estats d’ànim. És una via de comunicació total amb
tothom, fins i tot entre elles, “de vegades quan toquem ens
entenem sense dir-nos res”, diuen.
Sorprèn la naturalitat amb què en Josep, d’onze anys,
agafa el seu violoncel per oferir una petita mostra del que
ara està assajant: “Allegro appassionato” de Camille Saint-
Saëns. Prepara l’arc, la resina, la pica... Concentrat, seriós i
Tenen clar el seu objectiu amb l’acordió: “que mai ho
perdem, que potser no serà l’únic que farem però que sigui
una cosa que ens acompanyi per tota la vida, com a afició,
amb un posat de ser força exigent amb si mateix construeix
la melodia sense treure els ulls de la partitura. Els dits
sembla que acaronin les cordes.
no volem que una cosa que ens agrada tant s’acabi
convertint en una obligació”.
Fa tres anys que viu a Pi. En arribar a la Cerdanya va
escollir el violoncel perquè “em va agradar el so. Sempre
havia volgut tocar un instrument de corda. Primer volia
Un instrument no gaire usual, amb un so
diferent i que es toca poc (Quintet de
Travesseres)
tocar el violí, però quan vaig anar a l’escola de música (on
ara cursa segon de grau mig) vaig sentir un violí i un cello. El
primer semblava un instrument i el cello una persona. El
vaig trobar més proper a mi” ,
explica amb total
espontaneïtat i desimboltura. “Quan el comences a tocar és
Així parlen de la tarota aquest quintet de sis integrants. I difícil, però quan ja portes molts anys tocant és més fàcil i
guanya so”.
13
E S P A I S P E R V I U R E

14
E S P A I S P E R V I U R E
Entusiasta de la música clàssica, confessa que no escolta
cap altre tipus de música perquè no l’acaben de convèncer.
Té clar que un bon violoncel·lista pot ser molt bo i tocar el
cello sense cap errada, però sense sentiment. En canvi “un
músic bo hi posa sentiment i normalment sap tocar altres
instruments”.
Compagina els estudis de violoncel (prepara ja el salt al
conservatori de Terrassa) amb els de piano, música i
secundària. I forma part d’una orquestra amb components
d’edats entre els onze i quinze anys.
Pau Casals? “va ser el millor violoncel·lista, ja els
agradaria a molts ser com ell, a mi també”.
La portada
El piano és per a mi l’amistat que no em
defrauda mai (Laia Martín)
Per iniciativa pròpia i amb sis anys, la Laia va decidir
endinsar-se dins aquest màgic món de la música i del
piano. El camí no ha estat fàcil, però amb el sacrifici de la
seva família i del seu propi, ara que té 23 anys està a punt
d’acabar la llicenciatura de música al conservatori del
Liceu. I seguint els consells d’un professor de no consagrarse
únicament a aquest món, cursa la carrera d’humanitats.
Reconeix que ha renunciat a les coses que feia la gent de
la seva edat “però no com una cosa negativa, jo ho he
escollit així per poder fer el que m’agrada. He tingut molt
clar tota la vida que faria música”, explica.
El seu objectiu encara no l’ha decidit, “ja me’l trobaré, no
només està a les meves mans, jo vaig fent” , diu.
L’experiència d’altres companys li diu que és millor no
obcecar-se amb res per evitar el desencís. De moment és
intèrpret solista, estudia orgue, toca música de cambra,
imparteix classes i participa en concursos d’interpretació
dels quals ja n’ha guanyat dos.
Sentir-la i veure-la tocar el piano no deixa indiferent. Les
seves mans i dits, àgils recorren les tecles amb energia i
dolcesa, amb rapidesa i quietud. El seu cos i els braços
dansen al ritme de la melodia que arrenquen del piano. I és
que quan toca: “em sento jo, sóc jo”, confessa. No és
debades que al piano és a qui obre els seus sentiments,
pensaments i emocions. “ Em recompensa sempre perquè
em permet fer viva una partitura que sense la interpretació
no és encara música”.
Tere i Nuria Contreras Contreras, nascudes a Puigcerdà.
Especialitzades en disseny gràfic, imatge corporativa i disseny de pàgines
web.
Fa 8 anys van descobrir la seva passió pel disseny gràfic i l'art digital, des
de llavors les seves carreres professionals s'han encaminat a aprendre
més sobre l'àmbit de les noves tecnologies aplicades al disseny. Són
fermes defensores de l'art digital com a mitjà d'expressió.
Actualment s'estan preparant per a especialitzar-se en la creació de
curtmetratges i dibuixos animats per ordinador.
La portada d'aquest número està inspirada en les quatre estacions de
Vivaldi.
www.portalcerdanya.com
info@portalcerdanya.com

Música i llibres
Rubio, Albert.
Les cançons de les tres bessones
Cromosoma, TV3, 2007
Perquè tots els músics, i els no músics, han començat la seva història musical cantant cançons, i perquè no
hi ha nen ni nena a qui no encantin les Tres Bessones i les seves cançons. Per tot això i molt més no us
podeu perdre aquest llibre que fa venir ganes de cantar a xics i grans, s'acompanya d'un cd karaoke perquè
pugui practicar tota la família i, qui sap, potser a partir d'aquí se'ns descobrirà algun talent de la cançó.
Walcker, Yann.
Wolfgang Amadeus Mozart
Combel, 2006
Aquest llibre, adreçat als més petits i acompanyat de les il·lustracions de Charlotte Voake, explica com un
conte la vida de Mozart, un dels genis musicals més grans que han existit. Cada pàgina ens descriu una
etapa de la seva vida, l'associa amb una composició del mestre i encara hi afegeix un fragment musical per
escoltar (s'adjunta un cd). El llibre pertany a la col·lecció "Descobrim els músics" que té com a objectiu
acostar la vida i la música dels grans compositors als nens.
Abad, Federico.
¿Do re qué?: guía práctica de iniciación al lenguaje musical
Berenice, 2006
Si voleu iniciar-vos en el llenguatge musical aquest és el vostre llibre. Està organitzat en quatre grans
blocs: el so, el ritme, la melodia i l'harmonia. A partir d'aquí va desenvolupant els conceptes més
importants acompanyats d'exemples, esquemes i il·lustracions. Aquí trobareu tot allò que sempre havíeu
volgut saber de la música i que mai havíeu gosat preguntar. Respostes fàcils, senzilles i clares pensades
per a persones que no tenien coneixements musicals previs.
Isserlis, Steven.
Por qué Beethoven tiró el estofado
A Machado, 2008
El subtítol del llibre "... y muchas más historias acerca de las vidas de grandes compositores" ens ajuda, i
molt, a descobrir el seu contingut. L'autor, un dels violoncel·listes més reputats d'Anglaterra ha volgut
introduir el lector jove en el món de la música a partir d'anècdotes de les vides dels grans mestres.
D'aquesta manera, divertida i amena però sempre rigorosa, ens passegem per la història de la música
gairebé sense adonar-nos-en. Una bona opció que agradarà a tothom.
Barratier, Christophe.
Los chicos del coro
Cameo Media, 2005
Biblioteca Comtat de Cerdanya
Aquesta pel·lícula francesa estrenada l'any 2004 i protagonitzada per Gérard Jugnot, Jean-Baptiste
Maunier i François Berléand explora la transcendència de la música com la forma més gran d'expressió. A
partir de l'arribada d'un nou supervisor a una escola reformatori, Monsieur Mathieu, la vida dels nens
ingressats allà comença a canviar. Es crea un cor, els nens aprenen a cantar i mica en mica van
transformant els seus caràcters i la seva vida va omplint-se de futur i d'alegria. La banda sonora de la
pel·lícula va anar a càrrec del cor de veus blanques "Petits chanteurs de Saint-Marc", coneguts
internacionalment gràcies a aquest film.
15
L L I B R E S

16 Càncer: llum i esperança
S O C I E T A T
Joan Ramon Peitx
...estem parlant de càncer...i els que unes oportunitats normals. Has passat una nova vida, en aquest mateix món,
hem sofert un procés de càncer sabem a ser un altre ésser, que d’entrada que pot ser molt més plena i joiosa que
que és equivalent a un tsunami. Del només tens nom i no gens agradable, la d’abans de l’experiència del càncer.
que hi havia, no en queda res. tens un estigma, ets diferent, no ets
normal i això desferma molta por. A Tot dependrà en quines mans deixes
Tot es modifica i a vegades només partir del diagnòstic potser només hi el timó i el rumb de la teva vida. Tens
queda el terreny ferm, la base allisada ha una cosa clara: T’hi va la pell i no moltes opcions però es resumeixen
del teus valors, els altres aspectes serà fàcil. en: a) Delegar i donar les culpes al
com: l’organisme, les emocions, destí, la Providència, l’atzar, la
l’esperit, les creences, els amics, les Un altre punt de partida, encara que predestinació, etc. quedant-te
relacions amb la família, la feina, els es veu després d’un temps, és instal·lat en una posició subsidiària de
companys, etc., és a dir: tot és passat comprendre que el càncer és un l’acceptació sense lluita, la submissió
pel filtre de les noves percepcions i missatge, expressat en el cos, de al que vingui i de víctima (sense
pors, és un començar de nou, afegit a quelcom que ja venia desharmonitzat renunciar al dret a la protesta). b) Pots
la càrrega de tot el que portes entre d’abans. quedar-te en una mena d’estat
mans a la teva vida actual. superficial sense plantejar-te res ni
En tot cas, les actituds poden ser voler adonar-te del que passa. O
En realitat el que has canviat és el moltes i van des de l’extrem d’aprofitar c) Pots assumir el protagonisme de la
punt d’observació; ja no et veus com el fet com una excusa per dir “ja ho he teva vida, plantant cara, estant
un ser normal amb una vida normal, fet tot a la vida” i marxar, fins a l’altre disposat a la lluita i cercar llum i
amb uns problemes normals i amb extrem d’aprofitar la lliçó, per reeixir a esperança entre moltes altres coses
que et manquen.
Si és cert que tens mancances,
també ho és que et sobren moltes
coses. Et sobra la por de la mort, de les
seqüeles, de la soledat, del dolor, del
resultat incert, de la falta o esgotament
de les energies, de l’ esforç que
s’intueix enorme, de la incomprensió,
de la ignorància... També la culpa pel
dolor que causes als qui t’envolten, por
de ser un destorb per la seva
tranquil·litat, de com queda tot si no
te’n surts, la por de la foscor del futur,
de sortir de la comoditat d’allò conegut
i controlat de la teva vida, etc.
En el paquet hi ve afegit un bon tros
de temps per pensar mentre et fan
proves, t’operen, estàs convalescent,
et fan les sessions de químio o ràdio i
rehabilitació i t’esperes que passin els
anys de rigor perquè et diguin que tens
l’alta. Aquest temps és un arma de
doble tall: d’una banda et permet
meditar bé les decisions (per les quals
sovint et falta molta informació) i d’ una
altra et permet donar més voltes del
normal a les idees i t’acabes angoixant
i augmentant més el patiment.
El càncer, per tot això dit fins ara, ja
s’entén que és una ruptura extensa,
devastadora i profunda de la vida
d’una persona i genera un seguit de
necessitats noves i canviants a
mesura que s’avança pel procés de
curació.
L’inventari de necessitats inclou: La
informació sobre la malaltia, el
procés, els resultats, les seqüeles. La
comprensió de les emocions i
sentiments de culpa, marginació,
anormalitat, etc. L’acceptació de les
diferents etapes i complicacions que
es donen. Superar el dol per les
pèrdues de funcions, habilitats,
llibertat, amics, creences, etc.

La companyia, el recolzament, la comprensió, el camí, té una importància cabdal i de ben segur que
Compartir i intercanviar experiències. El subministrament s’incorpora com un element més, que participa amb força, a
d’energia per mantenir la lluita. L’ànim, guia i suport per tot millorar els procés curatiu i la reinserció a la normalitat de la
el treball d’introspecció psíquic, emocional i espiritual a vida.
fer. La resposta a un nombre incalculable de preguntes ..estem parlant de...
que sorgeixen des del diagnòstic i que es renoven i
agreugen per la soledat enfront la nova vida que et dóna el
moment de l’alta. I moltes, moltes... moltes vegades una
espatlla on plorar sense ser jutjat. Etc. Meravellosa, entusiasta, entranyable i generosa iniciativa
d’unes dones joves que són les heroïnes de les seves vides i
Que enfront d’aquest ventall de necessitats, que no han els queda molt cor per ser les heroïnes de tantes altres
estat totes descrites i varien en cada persona, tinguis una persones que les necessitem. Una acció tan altruista i
llum de referència, una font de recursos a compartir, abnegada només pot rebre la participació de tothom en
l’esperança de no estar sol ni aïllat, una guia per fer el nou forma de soci benefactor i l’ajut, de tota mena, de totes les
disseny de la teva vida i una mà on agafar-te per continuar Entitats amb responsabilitat social.
L
'
À
L I G
A
Afavorir els Discapacitats
en la Integració Social
Fundació
La generositat de les persones fa possible aquest projecte!
Truca’ns i t’informarem:
972 88 01 06
Tu també hi pots col.laborar: Fes-te soci col.laborador
L’ÀLIGA, ACASC (Associació Ceretana d’Ajut i Suport
contra el Càncer)
Aquesta associació es crea fruit de la es duran a terme a la comarca de la
meditació d’uns malalts de càncer en Cerdanya. Per això comptem amb la
trobar-se davant la necessitat de: col·laboració de personal qualificat.
parlar, explicar, compartir, rebre US CONVIDEM A PARTICIPAR-HI !
informació i aceptar totes aquelles
realitats i sentiments provocats per la Pròximament, durant el mes de Març:
malaltia.
Per poder assolir els objectius,
destinats tant als pacients com als
seus familiars i amics, estem
preparant activitats com xerrades,
conferències, tallers i altres
esdeveniments lúdics i socials, que
PUNT D’INFORMACIÓ:
Local d’Entitats: C/ Major 50, baixos. Puigcerdà
Horari: 1r i 3r divendres de cada mes de 18 h a 20 h
Telèfons de contacte:
972880049 – 636992610 – 606897530 – 66144414
Fes donatius puntuals
Anuncia el teu establiment a la revista
C.C. Caja Madrid 2038 8962 75 6000031924
Inauguració amb l’assistència de les
autoritats i entitats de la comarca i
conferència inaugural a càrrec d’un oncòleg.
Taller: “Com ser protagonista de la teva vida”,
impartit pel nostre coach Joan Ramon Peitx.
FES-TE’N SOCI!
Quota anual: 40€
Per a ingressos i donatius :
Caixa de Girona
nº 2030 0071 51 3000020313
“El Local”, C/ Coronel Molera, 9 - 17520 Puigcerdà
adis@fundacioadis.org | www.fundacioadis.org
17
S O C I E T A T

18 Copa del Món d´esquí alpí
E S P O R T S
L´esport paralímpic
No són prou importants les nostres proeses esportives?
Marina Barnola
“La vida d’un campió no és estressant, Castelló de la Plana) i des de fa tres tracta, per tant, d’un triomf compartit.
només és sacrificada. Cal tenir les anys resideix a Escadarcs. Té 18 anys
coses clares, perseverància i passió i cursa 2n de Batxillerat a l’IES Pere En Gaby pateix una deficiència visual
pel que fas”. Així respon Gabriel Borrell de Puigcerdà. Obtenir aquest congènita, de manera que no esquia
Gorce, classificat en tercer lloc en la “bronze” en la modalitat d’eslàlom en sol. No pot. Necessita uns segons ulls,
Copa del Món d’esquí alpí per a els Campionats del Món Paralímpics els del seu guia. Esquia darrere el guia
persones amb discapacitat, celebrada d’enguany no ha estat fàcil per a en i es comuniquen a la perfecció, ja sigui
a l’estació de la Molina entre els dies Gaby. Representa la recompensa i a través d’un codi comú o bé amb un
12 i 15 del passat mes de gener. satisfacció pels anys de treball, petit aparell de foniatria anomenat
entrenament i lluita al costat de la seva laringòfon. És fonamental la confiança
Madrileny d’origen, ha viscut a Nyons mare i entrenadora, també dels altres i compenetració d’ambdós. Són dos
(sud-est de França), a Nules (prop de entrenadors i dels seus guies. Es en un: èxits i fracassos conjunts, un
duet totalment sincronitzat.
Gabriel Gorce i el seu guia, Aleix Suñé
En Gabriel s’introduí en el món de
l’esport als 9 anys a través de
l’atletisme i la natació. Fou l’any
següent, en una setmana blanca
escolar a Candanchú, que descobrí
les primeres sensacions, emocions i
pors en lliscar pendent avall, damunt
dels esquís. I de mica en mica l’esquí
alpí va anar quallant dins la seva vida,
tant que l’ha ajudat a fer-se gran en
tots els sentits... El considera el seu
segon treball. Els estudis, el primer.
Després ve tota la resta: amics,
música, guitarra, temps de lleure. El
seu rostre reflecteix molta alegria. Mira
sempre endavant i somriu. Somriu a la
vida. Té clar que en qualsevol àmbit “el
que ens diferencia a uns dels altres és
llançar-se o no, posar la mà al foc o
no”.
Felicitats Campió!
Més informació: www.esquiadaptado.com
David Espel
Cada vegada són més les persones discapacitades que es Des del punt de partida que va tenir lloc l’any 92, cada
dediquen a fer esport i també cada vegada són més els que vegada són més els mitjans de comunicació que volen
volen que es parli de les seves marques esportives i no tant donar cobertura a aquest tipus d’esdeveniments esportius.
de les seves mancances físiques o psíquiques. A nivell de l’estat espanyol i utilitzant internet com a
plataforma, els diaris Marca i el Mundo Deportivo s’estan
A la tercera i última conferència d’un cicle de tres dedicades convertint en dos punts de referència de l’esport paralímpic.
al món de l’esport paralímpic, Luis Leardy, cap de premsa
del CPE, va parlar de l’esport paralímpic i els mitjans de Tot i així, encara hi ha un llarg camí per recórrer. Per què no
comunicació. Una relació una mica conflictiva. interessen tant els esports paralímpics? Els experts es
decanten per dos tipus d’opinions: no interessa al gran
Va ser a partir dels Jocs Olímpics de Barcelona 92 quan es públic o no es presenta correctament. Aquest darrer motiu
van començar a retransmetre els Jocs Paralímpics en també té a veure amb les poques facilitats que donen
diferit. Per tant, podríem considerar aquest any i aquest alguns mitjans perquè els seus periodistes puguin treballar
esdeveniment com el començament d’un camí que al amb aquest tipus de notícies. Hi ha professionals del món
principi era pràcticament intransitable, però que amb el pas de la informació que aprofiten els seus dies de vacances
del temps s’ha anat fent més planer. personals per assistir a aquest tipus de competicions i ferne
una crònica posterior.
L’any 2000 a Sydney es van fer les primeres
retransmissions en directe, tot i que no van tenir massa èxit Esperem que d’aquí uns anys la portada del Mundo
d’audiència. Però la veritable revolució ha arribat aquest Deportivo, de l’As, del Marca,… sigui la copa que ha
estiu passat a Pequín: un equip d’uns 80 professionals s’ha guanyat un esportista discapacitat en una competició que
dedicat exclusivament a donar cobertura als Jocs no sigui uns Jocs Paralímpics i que molta gent compri el
Paralímpics. diari del dia perquè vol llegir la notícia. Serà possible això
algun dia? Per què no?

GrandValira amb la Fundació ADIS
Conducció de trineus
Tir amb arc
Guanyadora de la panera nadalenca
Pilar Moriche
Un any més hem gaudit de l’hospitalitat de GrandValira
Social. El cap de setmana del 17 i 18 de gener un grup de la
Fundació ADIS hem anat a Andorra, a El Tarter, on hem gaudit
d’allò més de la neu.
Agraïm a tots els monitors i voluntaris la seva dedicació. Una
imatge val més que mil paraules, aquí teniu una mostra de les
activitats de la jornada.
Quins cadells!
Foto de grup al Tarter
Un cop celebrat el sorteig de la Grossa de
Nadal vam lliurar la Panera nadalenca de la
Fundació ADIS a la persona que tenia el
número 0365. El premi va correspondre a la
Sra. Esther Picas.
Des d'aquí la nostra enhorabona a l'afortunada
i moltes gràcies a tots els qui hi heu col·laborat.
19
H E M E S T A T

20 Xavi Cosp. Arquitectura inacabada
P E R S O N E S
Ernest Altés
Intentar fer el retrat de persones que coneixes no és a fer realitat les seves idees. L'arquitectura a més té moltes
senzill. Sovint és molt més fàcil parlar d' algú amb qui no hi servituds que la tenallen: des de normatives
tens -o no hi has tingut- cap lligam afectiu, ja que agafes extremadament reguladores a exigències econòmiques, i
informació de la seva vida, l'endreces com et sembla, això fa que massa sovint un bon projecte i el resultat final
opines sense massa rigor i llestos. Si, a més,aquesta tinguin poc a veure. Tots aquests aspectes feien que el
persona -tal com era el Xavier Cosp - és polièdrica i per tant Xavi, que havia fet tota la seva obra a la Cerdanya, en uns
la seva personalitat té aspectes molt diversos, llavors es anys on la construcció va ser sotmesa a una gran pressió,
tracta d'una tasca molt complexa. acabés sense massa entusiasme per la seva feina.
El "Xavi", tal com ell volia que l'anomenéssim, va morir Vaig tenir el privilegi que em proposés de fer junts
sobtadament la tardor del 2006 amb poc més de cinquanta l'encàrrec que li féu l'any 2002 el llavors alcalde Joan
anys d'edat, o sigui que en molts aspectes el seu cicle Carretero i que consistia a transformar en espai públic un
estava a mig camí. Quan això passa, és inevitable quedar- solar erm i desendreçat del barri antic. Em refereixo a la que
te amb la sensació de no haver gaudit del tot els aspectes va acabar sent la Plaça Regne de Mallorca/Mirador de
de la vida que hi vares compartir. llevant. Va ser una gran experiència professional i personal
en què vaig aprendre moltes coses .El repte dels diversos
usos i necessitats que se’ns demanaven varen fer que el
desenvolupament del projecte fos apassionant, així com
ple de dificultats i alegries. Mai vaig agrair-li prou que em
permetés participar-hi.
El vaig conèixer quan portàvem els nostres respectius fills
petits a l'escola Alfons I de Puigcerdà. Érem dels pocs pares
entre tantes mares. Sempre estava una mica apartat, callat,
fumant i esperant que els nanos entressin a l'edifici. Va ser
en una conversa amb la seva muller- la Veli- que vaig saber
que era arquitecte i amb aquesta "excusa", (per la meva
professió m'hi relaciono sovint), vaig acostar-m'hi a parlar.
Com passa quasi sempre amb les persones reservades,
fins i tot tímides, quan aconsegueixes que et deixin
conèixer què hi ha darrere la façana, hi descobreixes tot un
món insospitat i així va ser, també, amb el Xavi.
La seva professió era l'eix de la seva vida, estimava
profundament l'arquitectura i això el feia, sovint, patir més
que no pas gaudir, ja que era extremadament exigent amb
tot el que envoltava el projecte, la realització i el procés fins
Vull fer una referència expressa, tenint en compte que
aquest escrit es publica en aquesta revista, de la sensibilitat
que tenia el Xavi amb el tema de les barreres
arquitectòniques i que anava molt més enllà de complir la
normativa vigent: era un assumpte de primer ordre en els
plantejaments inicials i haig de reconèixer que en aquest
aspecte, també, el seu rigor va ser una lliçó per a mi .
Entrar al pis on tenia el seu despatx del carrer Espanya
era una experiència especial: prestatges curulls de llibres -
d'arquitectura evidentment-, taules plenes de plànols,
regles, escaires, llapis, papers amb gargots i números,...
música de fons -sovint jazz-, ordinadors, alguna fotografia
familiar, resumint: es respirava un aire de creació i de
compromís amb la professió.
La seva professió era l'eix de la seva
v i d a , e s t i m a v a p r o f u n d a m e n t
l'arquitectura i això el feia, sovint, patir
més que no pas gaudir...
Una altra passió a què dedicava molt temps era la
fotografia, des de simplement retratar les variacions de la
llum i els colors segons les estacions i les hores del dia,a fer
un important fons documental de construccions
tradicionals cerdanes -un altre cop l'arquitectura!-. Parets
de pedra seca, porxades, badius, portals, barbacanes,
balcons, portes de fusta, detalls forjats, terres empedrats,
llosats, camins, corriols,... res li era indiferent i
s'autoimposava una mena de deure moral de captar per
retenir tot un patrimoni que estava desapareixent davant
dels nostres ulls i que, majoritàriament, no es valorava.
Secretament i callada això també el feia patir.
També és interessant recordar que al començament de la
transició democràtica es va vincular amb la política;
podríem dir que més per un sentiment de participació en la
millora de la societat que no pas per la política en si. Penso
que en el fons el Xavi era el que en diríem "un romàntic" i
que si bé aquestes persones són les que fan millorar el
món, són també les que més decepcions tenen.

Evidentment, però, no tot va tenir aquest aire més aviat I, finalment, el que per a mi és el símbol més clar de la
negatiu a la seva vida, ni de bon tros. Dels temps "qualitat" de la vida que una persona ha tingut: el record
d'infantesa amb els seus pares i dels d'estudiant tant al que deixa. El dia que va morir, sense saber com ni ben bé
col·legi alemany de Barcelona com a la facultat per què, es va anar reunint un grup d'amics al seu despatx,
d'Arquitectura en parlava entusiasmat, o de la primera feina molts "només" teníem el nexe comú de l'estimació pel Xavi
en un despatx a Ciutadella (Menorca) en tenia uns records i d'allà en va sortir el recordatori del seu traspàs on, al costat
extraordinaris, fins al punt de reconèixer que "si no estigués d'un preciós dibuix seu, fet uns mesos enrere, vàrem
enamorat de la Cerdanya "-com n'estava- " no m'importaria escriure:
viure-hi".
Record d´en Xavi
Xavier:
Com amic i company de professió, crec que seria injust
deixar de manifestar obertament que gràcies al teu esforç,
constància, fermesa, sensibilitat i enginy, ens has deixat
amb sàvia discreció un regust i un llegat de feina ben feta al
servei de la societat. Un atribut de cabdal importància en
aquesta meravellosa professió que compartim, però que
sovint oblidem o per la qual si més no, ens hem de barallar
durament, per no cedir a d’altres interessos contraposats al
bé comú.
És trist però, fer un reconeixement públic de la teva feina
quan no ets amb nosaltres per celebrar-ho. Malauradament
la història ens ho ha mostrat massa sovint.
La teva família s’ha vist abocada a conviure i patir amb una
vocació força absorbent que tot sovint ha pogut allunyar de
la llar la persona estimada, immersa tothora en el seu
pensament creatiu o bé en les complexes dissertacions
tècniques, artístiques, polítiques i socials, sol o en
companyia... però és que així és l’arquitecte de debò, el
que treballa i es preocupa per la seva feina pensant en la
societat.
Jaume Brun, de la introducció del llibre Xavier Cosp.
Arquitectura. Cerdanya. 2008
ENTRANYABLE/RIALLER
CERETÀ/HONEST
OBSERVADOR/CURIÓS
HUMÀ/SINGULAR
INQUIET/DIVERTIT
AMIC/INOBLIDABLE
COMPANY/IRREEMPLAÇABLE
Al cap d'uns dies, a la "seva" plaça va sonar música de
jazz i sentides paraules brollaren des del cor. Alguns diuen
que entre els blocs de pedra es varen sentir les seves
sorolloses riallades.
Ernest Altés, escultor.
Jaume Brun
21
P E R S O N E S

A G E N D A
PROGRAMA D’ACTIVITATS
Fundació ADIS
Obert a totes les edats
TALLER DE PUNT DE CREU
A càrrec de Conxita Calvet
Dissabte, 14 de febrer
De 17 h a 18,30 h
TALLER DE COSTURA
A càrrec de Mari Palacios
i Carmen Martínez
Dimecres, de 19 h a 21 h
Durada : 2 mesos
Comencem el 4 de febrer
Amb el suport de l'Ajuntament de
Puigcerdà
CURS PER A VOLUNTARIS:
AJUDAR O COMPARTIR
A càrrec de Maria Iglesias
Dilluns de 20 h a 22 h
4 sessions
Comencem el 2 de febrer
TALLER: EL COR DEL PALLASSO
A càrrec de l'actor Pedro Herreros
Dissabte 7 de febrer, tarda
i diumenge 8 de febrer, matí
PER INFORMACIÓ I
INSCRIPCIONS:
“El Local”, de la
Fundació ADIS
C/ Coronel Molera, 9
17520 Puigcerdà
Tel. 972 88 01 06
adis@fundacioadis.org
www.fundacioadis.org

XIV
FESTA
DEL TRINXAT
28 DE FEBRER 2009
Venda d’entrades a partir del dia 10 de Febrer al Patronat Municipal de Turisme
AJUNTAMENT DE PUIGCERDÀ