Batxillerat - Museu d'Història de Catalunya

Catalunya 1900-1939. Poder i conflicte al primer terç del segle XX
4.2 Activitats de síntesi: (b) L'exili
LLOC DE REALITZACIÓ: A l’aula, després de la visita
Al Museu vas poder veure el documental videogràfic amb les imatges
de la fugida de milers de refugiats cap a la Catalunya nord, al gener
del 1939. No tots eren soldats que s’escapaven de l’avenç inexorable
de les tropes franquistes. Al costat dels polítics republicans,
centenars de ciutadans anònims travessaven la frontera per por de
les represàlies dels vencedors. La major part seran internats en
camps de refugiats tot just entrar a França, on patiran tota mena
de privacions.
L’escriptor, historiador i polític Antoni Rovira i Virgili escriu, el
dimarts 31 de gener de 1939, camí de l’exili:
(...) En anar nosaltres a embocar el pont, aquest s’embussa per
un excés de vehicles, gairebé tots militars que vénen en direcció
contrària. L’aturada és força llarga i ens impacientem. De tant en
tant guaitem el cel blau, que ens pot reservar el present dels avions
sinistres. Més llargues aturades ens esperen en el dia d’avui. (...)
veiem als dos costats nombrosos campaments de gent furtiva. L’àrea
d’aquests campaments s’ha quintuplicat de pocs dies ençà. Agafa
molts quilòmetres quadrats i conté desenes de milers de persones.
Sota el bon sol, llargues rastelleres de roba estesa donen a l’indret
un pintoresc aspecte. Damunt els camps encara molls i entre les
pinedes es mou una multitud misteriosa en la qual predominen les
dones i els infants. Allí on el terreny s’eleva i hi creixen els arbustos
del bosc baix, apareixen nombroses tendes de campanya, si hom
pot emprar aquesta expressió, fetes de brancatge i de flassades,
llençols i cobrellits.
(...) Ací l’embús és formidable: embús de cotxes, de camions i de
gent. La frontera està oberta per tots dos costats, amb restriccions,
però les formalitats de policia i de duana, tot i haver estat
alleugerides, no permeten de passar via. Els carrers de la Jonquera
són plens d’una gentada atapeïda, més resignada que impacient.
Els dolors soferts acaben per donar una mena d’insensibilitat. (...)
Van pujant carretera amunt corrues de gent que ja ha passat pels
sedassos policíacs i duaners de la Jonquera, sobretot dones amb
farcells al cap i a les mans i amb criatures agafades a les faldilles.
Mares i fills porten a la faç demacrada i groga el senyal de les privacions;
així i tot caminen amb un pas ràpid, amb un coratge alegre,
amb una expressió d’esperança, com qui ja és a punt d’entrar a la
terra promesa. Es veu, però, que no tothom passa amb facilitat la
Materials de treball a l’aula
41
M A T E R I A L S
D I D À C T I C S
BATXILLERAT
Refugiats republicans arribant al Pertús. Font: Studio Chauvin,
Perpinyà.
ratlla, puix que també per ací hi ha, a prop de la carretera, diversos
campaments que han sofert la prova de l’aigua del cel. (...) anem
a entrar en el coll del Portús. En aquest trajecte l’espectacle és
profundament llastimós. A banda i banda de la carretera hi ha
un doble rengle de cotxes i camions espatllats i sovint estimbats,
maletes esbotzades, matalassos i coixins i coixineres, peces de
vestir, barrets, sabates i espardenyes, tot destrossat i abandonat.
És un espectacle de misèria, de brutícia, de catàstrofe. El paisatge,
esquerp i d’estrets horitzons, contribueix a comunicar a l’ànima un
sentiment de desolació.