<strong>Catalunya</strong> 1900-1939. Po<strong>de</strong>r i conflicte al primer terç <strong>de</strong>l segle XX Activitats <strong>de</strong> síntesi: (a) Visions d’una guerra: els cartells <strong>de</strong> la guerra civil - El nostre cartell: Materials <strong>de</strong> treball a l’aula 40
<strong>Catalunya</strong> 1900-1939. Po<strong>de</strong>r i conflicte al primer terç <strong>de</strong>l segle XX 4.2 Activitats <strong>de</strong> síntesi: (b) L'exili LLOC DE REALITZACIÓ: A l’aula, <strong>de</strong>sprés <strong>de</strong> la visita Al <strong>Museu</strong> vas po<strong>de</strong>r veure el documental vi<strong>de</strong>ogràfic amb les imatges <strong>de</strong> la fugida <strong>de</strong> milers <strong>de</strong> refugiats cap a la <strong>Catalunya</strong> nord, al gener <strong>de</strong>l 1939. No tots eren soldats que s’escapaven <strong>de</strong> l’avenç inexorable <strong>de</strong> les tropes franquistes. Al costat <strong>de</strong>ls polítics republicans, centenars <strong>de</strong> ciutadans anònims travessaven la frontera per por <strong>de</strong> les represàlies <strong>de</strong>ls vencedors. La major part seran internats en camps <strong>de</strong> refugiats tot just entrar a França, on patiran tota mena <strong>de</strong> privacions. L’escriptor, historiador i polític Antoni Rovira i Virgili escriu, el dimarts 31 <strong>de</strong> gener <strong>de</strong> 1939, camí <strong>de</strong> l’exili: (...) En anar nosaltres a embocar el pont, aquest s’embussa per un excés <strong>de</strong> vehicles, gairebé tots militars que vénen en direcció contrària. L’aturada és força llarga i ens impacientem. De tant en tant guaitem el cel blau, que ens pot reservar el present <strong>de</strong>ls avions sinistres. Més llargues atura<strong>de</strong>s ens esperen en el dia d’avui. (...) veiem als dos costats nombrosos campaments <strong>de</strong> gent furtiva. L’àrea d’aquests campaments s’ha quintuplicat <strong>de</strong> pocs dies ençà. Agafa molts quilòmetres quadrats i conté <strong>de</strong>senes <strong>de</strong> milers <strong>de</strong> persones. Sota el bon sol, llargues rastelleres <strong>de</strong> roba estesa donen a l’indret un pintoresc aspecte. Damunt els camps encara molls i entre les pine<strong>de</strong>s es mou una multitud misteriosa en la qual predominen les dones i els infants. Allí on el terreny s’eleva i hi creixen els arbustos <strong>de</strong>l bosc baix, apareixen nombroses ten<strong>de</strong>s <strong>de</strong> campanya, si hom pot emprar aquesta expressió, fetes <strong>de</strong> brancatge i <strong>de</strong> flassa<strong>de</strong>s, llençols i cobrellits. (...) Ací l’embús és formidable: embús <strong>de</strong> cotxes, <strong>de</strong> camions i <strong>de</strong> gent. La frontera està oberta per tots dos costats, amb restriccions, però les formalitats <strong>de</strong> policia i <strong>de</strong> duana, tot i haver estat alleugeri<strong>de</strong>s, no permeten <strong>de</strong> passar via. Els carrers <strong>de</strong> la Jonquera són plens d’una gentada atapeïda, més resignada que impacient. Els dolors soferts acaben per donar una mena d’insensibilitat. (...) Van pujant carretera amunt corrues <strong>de</strong> gent que ja ha passat pels sedassos policíacs i duaners <strong>de</strong> la Jonquera, sobretot dones amb farcells al cap i a les mans i amb criatures agafa<strong>de</strong>s a les faldilles. Mares i fills porten a la faç <strong>de</strong>macrada i groga el senyal <strong>de</strong> les privacions; així i tot caminen amb un pas ràpid, amb un coratge alegre, amb una expressió d’esperança, com qui ja és a punt d’entrar a la terra promesa. Es veu, però, que no tothom passa amb facilitat la Materials <strong>de</strong> treball a l’aula 41 M A T E R I A L S D I D À C T I C S BATXILLERAT Refugiats republicans arribant al Pertús. Font: Studio Chauvin, Perpinyà. ratlla, puix que també per ací hi ha, a prop <strong>de</strong> la carretera, diversos campaments que han sofert la prova <strong>de</strong> l’aigua <strong>de</strong>l cel. (...) anem a entrar en el coll <strong>de</strong>l Portús. En aquest trajecte l’espectacle és profundament llastimós. A banda i banda <strong>de</strong> la carretera hi ha un doble rengle <strong>de</strong> cotxes i camions espatllats i sovint estimbats, maletes esbotza<strong>de</strong>s, matalassos i coixins i coixineres, peces <strong>de</strong> vestir, barrets, sabates i espar<strong>de</strong>nyes, tot <strong>de</strong>strossat i abandonat. És un espectacle <strong>de</strong> misèria, <strong>de</strong> brutícia, <strong>de</strong> catàstrofe. El paisatge, esquerp i d’estrets horitzons, contribueix a comunicar a l’ànima un sentiment <strong>de</strong> <strong>de</strong>solació.