Batxillerat - Museu d'Història de Catalunya

More documents

Recommendations

Info

Catalunya 1900-1939. Poder i conflicte al primer terç del segle XX Materials de treball 3.6 Activitat 4. (a) La guerra a la rereguarda LLOC DE REALITZACIÓ: Espai (4) – La trinxera de la guerra civil Llegeix el text sobre el context polític i la situació bèl·lica durant la primavera del 1937 (deu mesos després del cop d’Estat militar) i sobre el rerefons internacional que envolta el conflicte (suport, inhibició, aïllament...) dividit entre potències comunistes, dictadures feixistes i democràcies parlamentàries. Fem la revolució o guanyem la guerra? - Els països europeus seguiran amb molt d’interès l’evolució de la guerra civil. De fet, la situació europea estava marcada per tres pols: • Els estats democràtics (França, la Gran Bretanya...) • Els estats feixistes (l’Alemanya de Hitler, la Itàlia de Mussolini, el Portugal de Salazar) • L’URSS comunista, amb Stalin al capdavant - La guerra civil és escenari de les lluites ideològiques de l’Europa del primer terç del segle XX: feixisme, comunisme estalinista, socialisme, etc., com s’evidencia en dos fets: • l’arribada de les Brigades Internacionals a lluitar contra el feixisme, tres anys abans de la Segona Guerra Mundial • la lluita al front i a la rereguarda entre els grans moviments polítics i ideològics de l’època (anarquisme, comunisme, trotskisme...) - Des del primer moment, els moviments llibertaris, com la CNT i la FAI, van veure en la lluita al carrer contra el feixisme que encarnava la insurrecció militar la possibilitat somiada de dur a terme la revolució social que posés fi a l’antiga societat capitalista i burgesa. 30 M A T E R I A L S D I D À C T I C S BATXILLERAT - Altres moviments revolucionaris, de caire comunista, com el PSUC, s’emmirallaven en l’URSS per a l’enderrocament de l’Estat burgès i la constitució d’un veritable Estat comunista. Defensaven la necessitat de concentrar els esforços a guanyar la guerra, per aconseguir –en tot cas– després els seus objectius revolucionaris. - Tot i això, el POUM, malgrat el seu arrenglerament comunista, discrepava profundament del model autoritari que s’imposava a l’URSS i propugnava un ampli moviment comunista revolucionari que superés el marc dels Estats i s’imposés a Europa, primer, per escampar-se posteriorment a tot el món. S’ha considerat el POUM com a partit trotskista, pel fet de ser antiestalinista, tot i ser crític, també, amb aquesta ideologia. El seu ideari defensava la revolució obrera socialista de caire democràtic, la creació d’aliances obreres en el camí per aconseguir un front revolucionari obrer únic i el dret a l’autodeterminació dels pobles. - La resta de forces polítiques, algunes d’elles amb ampli suport parlamentari, com ERC –al govern en el moment del cop d’Estat– o la Lliga, entre d’altres, que havien integrat el Front d’Esquerres i Front Català de l’Ordre, tot just al febrer del 1936, queden del tot superades i perden el control polític que el suport electoral els hauria atorgat.
Catalunya 1900-1939. Poder i conflicte al primer terç del segle XX Materials de treball Activitat 4. (a) La guerra a la rereguarda La guerra dins la guerra a la rereguarda: els fets del maig del 1937 El mes de maig del 1937 tenen lloc a Barcelona i altres poblacions de Catalunya enfrontaments armats entre les diverses organitzacions antifeixistes de la rereguarda catalana. Els combats enfrontaren dos bàndols: d’una banda, la CNT, la FAI i el POUM i, de l’altra, el PSUC, ERC i el govern de la Generalitat. S’inicien a Barcelona el 3 de maig quan la policia catalana, comandada pel comissari d’ordre públic de la Generalitat, el comunista Rodríguez Salas, intenta ocupar l’edifici de la Telefònica, controlat per un comitè obrer anarcosindicalista. Com a conseqüència, l’endemà la ciutat s’omple de barricades i els enfrontaments es generalitzen a Barcelona, però també a Reus, Tarragona, Terrassa i Vic, entre d’altres. Malgrat les crides a la normalitat dels partits polítics catalans, els combats no s’aturen fins al 7 de maig, en què arriben 5.000 guàrdies d’assalt enviats pel govern de la República, establert ja a València. En funció d’aquesta informació: 1. 2. Quins són els partits i les institucions que: a) Defensen la urgència de centrar els esforços a guanyar la guerra? b) Prioritzen fer la revolució al mateix temps que la guerra? Què representen / simbolitzen els principals moviments revolucionaris catalans? a) Què és el POUM? Quins suports interiors i internacionals creus que té? 31 Les conseqüències dels fets de maig tenen una gran transcendència en el curs de la guerra civil. El govern de la Generalitat perd el control de l’ordre públic i de la defensa, que tornen a mans del govern de la República. La CNT i el POUM són acusats d’haver provocat els enfrontaments i queden arraconats del panorama polític català. El POUM, fins i tot, és il·legalitzat i el seu líder màxim, Andreu Nin, mor assassinat. El PSUC (amb el suport del PCE a l’Estat), en canvi, guanya quotes d’influència i poder fins al final de la guerra. A escala estatal, Largo Caballero és substituït pel també socialista Juan Negrín com a president d’un govern de la República ja clarament sota influència comunista.
Page 1 and 2: Materials didàctics 24 Catalunya 1
Page 3 and 4: Catalunya 1900-1939. Poder i confli
Page 29: Catalunya 1900-1939. Poder i confli
Page 49: Materials didàctics 1. Itinerari b

Batxillerat - Museu d'Història de Catalunya

Create successful ePaper yourself

Delete template?

Save as template?