Batxillerat - Museu d'Història de Catalunya

Catalunya 1900-1939. Poder i conflicte al primer terç del segle XX Materials de treball
3.6 Activitat 4. (a) La guerra a la rereguarda
LLOC DE REALITZACIÓ: Espai (4) – La trinxera de la guerra civil
Llegeix el text sobre el context polític i la situació bèl·lica durant
la primavera del 1937 (deu mesos després del cop d’Estat militar)
i sobre el rerefons internacional que envolta el conflicte (suport,
inhibició, aïllament...) dividit entre potències comunistes, dictadures
feixistes i democràcies parlamentàries.
Fem la revolució o guanyem la guerra?
- Els països europeus seguiran amb molt d’interès l’evolució de la
guerra civil. De fet, la situació europea estava marcada per tres
pols:
• Els estats democràtics (França, la Gran Bretanya...)
• Els estats feixistes (l’Alemanya de Hitler, la Itàlia de Mussolini, el
Portugal de Salazar)
• L’URSS comunista, amb Stalin al capdavant
- La guerra civil és escenari de les lluites ideològiques de l’Europa del
primer terç del segle XX: feixisme, comunisme estalinista, socialisme,
etc., com s’evidencia en dos fets:
• l’arribada de les Brigades Internacionals a lluitar contra el feixisme,
tres anys abans de la Segona Guerra Mundial
• la lluita al front i a la rereguarda entre els grans moviments polítics
i ideològics de l’època (anarquisme, comunisme, trotskisme...)
- Des del primer moment, els moviments llibertaris, com la CNT
i la FAI, van veure en la lluita al carrer contra el feixisme que
encarnava la insurrecció militar la possibilitat somiada de dur a
terme la revolució social que posés fi a l’antiga societat capitalista
i burgesa.
30
M A T E R I A L S
D I D À C T I C S
BATXILLERAT
- Altres moviments revolucionaris, de caire comunista, com el PSUC,
s’emmirallaven en l’URSS per a l’enderrocament de l’Estat burgès i la
constitució d’un veritable Estat comunista. Defensaven la necessitat
de concentrar els esforços a guanyar la guerra, per aconseguir –en
tot cas– després els seus objectius revolucionaris.
- Tot i això, el POUM, malgrat el seu arrenglerament comunista,
discrepava profundament del model autoritari que s’imposava a
l’URSS i propugnava un ampli moviment comunista revolucionari
que superés el marc dels Estats i s’imposés a Europa, primer,
per escampar-se posteriorment a tot el món. S’ha considerat el
POUM com a partit trotskista, pel fet de ser antiestalinista, tot i
ser crític, també, amb aquesta ideologia. El seu ideari defensava
la revolució obrera socialista de caire democràtic, la creació d’aliances
obreres en el camí per aconseguir un front revolucionari
obrer únic i el dret a l’autodeterminació dels pobles.
- La resta de forces polítiques, algunes d’elles amb ampli suport
parlamentari, com ERC –al govern en el moment del cop d’Estat–
o la Lliga, entre d’altres, que havien integrat el Front d’Esquerres
i Front Català de l’Ordre, tot just al febrer del 1936, queden del
tot superades i perden el control polític que el suport electoral els
hauria atorgat.