Batxillerat - Museu d'Història de Catalunya

Materials didàctics 24
Catalunya 1900-1939:
Poder i conflicte
al primer terç del segle XX
ITINERARI
BATXILLERAT

Catalunya 1900-1939. 1900-1939. Poder i conflicte al primer terç terç del del segle segle XX
Plànol del Museu
3
2
Planta 0
1. Atenció al públic
2. Botiga i llibreria
3. Taller de l’Historiador
4. Guarda-roba
E
H E
G
F
1
Planta 3
E. Vapor i nació
F. Els anys elèctrics
G. Desfeta i represa
H. Catalunya.cat
4
F
1
Planta 1
1. Exposicions temporals
2. Servei tècnic i administració
5
4
Planta 4
1. Cafeteria i restaurant
2. Espai obert
3. Auditori
4. Biblioteca
5. Aula 7
6. Terrassa
2
3
1
2
2
6
D
C
A
B
Planta 2
A. Les arrels
B. El naixement d’una nació
C. La mar nostra
D. A la perifèria de l’Imperi
Entrada
Sortides d’emergència
Ascensor
Lavabos
Informació
Escales
Telèfon
Guarda-roba
Circulació
M A T E R I A L S
D I D À C T I C S
BATXILLERAT
A
B

Catalunya 1900-1939. Poder i conflicte al primer primer terç del segle segle XX
Crèdits
Coordinació:
Griselda Aixelà i Francesc Cardona
Elaboració de la proposta didàctica
Andreu Vinyals
Fotografies:
Eloi Bonjoch, Ramon Manent, Pep Parer, Pepo Segura i MHC
Disseny gràfic:
Toni Zamora
© dels continguts: Museu d’Història de Catalunya
© de les fotografies: Els seus autors respectius
3
M A T E R I A L S
D I D À C T I C S
BATXILLERAT
La finalitat d’aquest material és fer una activitat educativa al museu. Més enllà d’aquest objectiu no és permesa la reproducció total o
parcial d’aquesta publicació amb qualsevol mitjà o tècnica, sense permís, previ i escrit, dels titulars dels drets d’autor.
Primera edició:
Barcelona, setembre de 2008

Catalunya 1900-1939. Poder i conflicte al primer terç del segle XX
0
Índex
1. Presentació del Museu d’Història de Catalunya. ..................................................................................................... pàg. 5
Índex
2. Presentació de l’Itinerari Catalunya 1900-1939: Poder i conflicte al primer terç del segle XX ..................................... pàg. 7
2.1 Unitats de treball ............................................................................................................................................. pàg. 7
2.2 Objectius didàctics .......................................................................................................................................... pàg. 7
2.3 Metodologia ................................................................................................................................................... pàg. 7
2.4 Continguts ..................................................................................................................................................... pàg. 8
3. Materials de treball
3.1 Activitat prèvia a la visita a l’MHC ................................................................................................................... pàg. 10
3.2 Activitat de descoberta de l’exposició permanent ............................................................................................... pàg. 16
3.3 Activitat 1: Catalanisme polític i autogovern ...................................................................................................... pàg. 20
3.4 Activitat 2: Lluita obrera i conflictivitat social .................................................................................................... pàg. 25
3.5 Activitat 3: La proclamació de la República a Catalunya. Els partits polítics (1931-36) ........................................... pàg. 27
3.6 Activitat 4. (a) La guerra a la reraguarda .......................................................................................................... pàg. 30
3.7 Activitat 4. (b) Al refugi! Bombardejos a la rereguarda ........................................................................................ pàg. 33
4. Materials de treball a l’aula
4.1 Activitats de síntesi: Visions d’una guerra........................................................................................................... pàg. 36
4.2 Activitats de síntesi: L’exili ............................................................................................................................... pàg. 41
4.3 Activitats de síntesi: La repressió. .................................................................................................................... pàg. 46
4
M A T E R I A L S
D I D À C T I C S
BATXILLERAT

Catalunya 1900-1939. Poder i conflicte al primer terç del segle XX
1
Presentació del Museu d’Història de Catalunya
El Museu d’Història de Catalunya està integrat per la seu de
Barcelona i per una xarxa d’equipaments museístics de temàtica
històrica distribuïts per tot el país. La seu de Barcelona està ubicada
al Port Vell, al barri de la Barceloneta, concretament a l’edifici
avui anomenat Palau de Mar que ocupa el sector sud dels antics
Dipòsits Generals de Comerç. L’edifici, construït per l’arquitecte i
enginyer Maurici Garran, és una magnífica mostra d’arquitectura
industrial del final del segle XIX.
El Museu d’Història de Catalunya té com a finalitat conservar,
exposar i difondre la història del nostre país, per a la qual cosa
disposa de diferents equipaments i porta a terme diverses iniciatives
arreu del territori català.
El Museu d’Història de Catalunya s’encarrega de gestionar els
monuments oberts al públic que són propietat de la Generalitat
de Catalunya, amb l’objectiu de millorar-ne les condicions de
manteniment, visita i divulgació cultural.
La distribució territorial per comarques és la següent:
- Comarques de Barcelona: Casa Museu Prat de la Riba (Castellterçol),
Casa Rafael Casanova (Moià), Castell de Claramunt
(La Pobla de Claramunt), Castell i Canònica de Sant Vicenç
de Cardona, Palau Moja (Barcelona), Torre de la Manresana
(els Prats de Rei).
- Comarques de Girona: Canònica de Santa Maria de Vilabertran
i Monestir de Sant Pere de Rodes.
- Comarques de Lleida: Convent de Sant Bartomeu de Bellpuig i
Seu Vella de Lleida.
- Comarques de Tarragona: Cartoixa d’Escaladei, Castell de Miravet,
Castell Monestir de Sant Miquel d’Escornalbou i Reial Monestir
de Santes Creus.
n Exposició permanent
El Museu recull una interpretació global i cronològica dels aspectes
més significatius de la història de Catalunya.
Està plantejat sobre la base de la comprensibilitat amb la intenció
de presentar una història instructiva i accessible a tothom. S’explica
per mitjà d’objectes i documents originals, recreacions històriques
i equipaments audiovisuals i informàtics.
Presentació del Museu d’Història de Catalunya
Està organitzat en vuit àmbits cronològics i temàtics:
A. Les arrels.
Comprèn la prehistòria, les colonitzacions, la romanització, el
Baix Imperi, els visigots i al-Andalus.
B. El naixement d’una nació.
Comprèn el món medieval dels segles IX, X, XI, XII i principi
del XIII, fins al regnat de Pere el Catòlic.
C. La mar nostra.
Comprèn els segles XIII, XIV, XV i el principi del XVI.
D. A la perifèria de l’Imperi.
Comprèn els segles XVI, XVII i el principi del XVIII, fins a la
Guerra de Successió i l’onze de setembre de 1714.
E. Vapor i nació.
Se centra en els segles XVIII, XIX i començament del XX. Posa
èmfasi en la industrialització del vapor i en la represa cultural i
política de Catalunya.
F. Els anys elèctrics.
Comprèn des del principi del segle XX fins a la fi de la Guerra
Civil espanyola.
G. Desfeta i represa.
Comprèn des de la fi de la Guerra Civil espanyola fins a la represa
democràtica i acaba amb les primeres eleccions al Parlament
de Catalunya, el 1980.
H. Catalunya.cat.
Un retrat de la Catalunya contemporània, 1980-2007
n Exposicions temporals
Un dels eixos vertebradors de l’actuació del Museu són les exposicions
temporals plantejades com a recuperació o reflexió de temes i
com a complement dels continguts. Per mitjà d’aquestes exposicions
es tracten aspectes que afecten el conjunt del territori. A la web del
Museu trobareu l’exposició en línia “Les presons de Franco”.
n Auditori
M A T E R I A L S
D I D À C T I C S
BATXILLERAT
Auditori de 81 places. S’utilitza per a conferències, cursos, presentacions,
etcètera. Disposa d’un complet equipament tècnic que el

Catalunya 1900-1939. Poder i conflicte al primer terç del segle XX
converteix en un fòrum adequat per a presentacions multimèdia i
per a sessions que requereixen servei de traducció simultània.
n Biblioteca
La biblioteca Josep Benet, gestionada pel Centre d’Història Contemporània
de Catalunya, consta d’un fons bibliogràfic i documental
sobre la història de Catalunya, especialment important pel que fa
a història contemporània. Està incorporada al Catàleg col·lectiu
de biblioteques especialitzades de la Generalitat de Catalunya
(http://beg.gencat.net). És oberta a la consulta pública de dilluns
a divendres, de 10 a 15 hores, i els dimarts, dimecres i dijous
de 16 a 18 hores.
n Cafeteria
A la quarta planta hi ha la cafeteria i el restaurant La miranda del
museu, que disposa d’una terrassa amb vistes sobre la ciutat i el
port de Barcelona. Ofereix servei de cafeteria en l’horari del Museu
i servei de restaurant, al migdies amb menú i a la nit amb sopar
a la carta. És de lliure accés.
n Botiga i llibreria
La botiga del Museu, amb objectes de regal diversos i llibres d’història
de Catalunya, fa el mateix horari que el Museu, però amb ocasió
d’esdeveniments especials pot ampliar l’horari per oferir al públic un
servei més ampli. En el cas de presentacions de llibres, objectes o
marques, la botiga exerceix com a punt de venda i promoció.
n Servei educatiu del Museu
Un dels pilars del sistema d’acollida i de comunicació del Museu és
el Servei Educatiu, la funció del qual és generar, dissenyar i coordinar
els diferents programes i activitats educatius i d’acció cultural que el
Museu d’Història de Catalunya ofereix al públic que el visita.
El Servei Educatiu té la intenció de possibilitar el descobriment,
la investigació, l’experimentació, la sensibilització i el gaudi de la
història i del patrimoni cultural.
Treballa en col·laboració amb diferents professionals que aporten
la seva experiència i ofereixen noves maneres d’aproximar-se a la
història i a les ciències socials.
Les diferents activitats i recursos materials i de formació permanent
que utilitza són:
- Visites comentades i itineraris preparats per als diferents públics,
que acosten el visitant a l’exposició permanent i a les exposicions
temporals per oferir-li la possibilitat d’observar, dialogar,
participar i interpel·lar.
- Espectacles en forma de visites que conviden el visitant a descobrir
la història de manera lúdica amb l’objectiu d’estimular la
imaginació i crear un clima distès i participatiu.
- Visites taller, és a dir, espais per a l’experimentació, la investigació i
la reflexió a partir de l’ús de documents, objectes i altres materials
creats per poder aprofundir i complementar les exposicions.
Presentació del Museu d’Història de Catalunya
- Sessions d’història viscuda, que conviden els participants a
escoltar vivències i experiències viscudes de primera mà i que
ofereixen la possibilitat d’establir un diàleg obert.
- Diferents tipus de jocs –de pistes, de simulació, de rol– que
permeten als nens i als joves descobrir personatges i objectes
de la nostra història d’una manera participativa i divertida.
- Materials didàctics específics per als escolars, que tenen en
compte les diferents necessitats educatives del nivell tant pel
que fa als continguts com als procediments, els valors i les
actituds.
- Dossiers educatius: una eina de difusió de les exposicions i les
activitats pensada per a ús del professorat.
- Assessorament al professorat per donar-li informació sobre les
diferents activitats i materials oferts pel Servei Educatiu. L’atenció
als docents es fa tots els dimecres, en sessions de matí i tarda.
Cal trucar prèviament al Servei Educatiu, tel. 93 225 47 00.
- Els cursos de formació i els quaderns per al professorat són
eines per aprofundir en les exposicions i activitats del Museu.
- Les experiències pedagògiques en el patrimoni arquitectònic
conviden el visitant a descobrir els monuments de Catalunya i
a gaudir-ne.
n Ús dels materials didàctics
Aquest itinerari Catalunya 1900-1939: Poder i conflicte al primer
terç del segle XX, està destinat als docents i als estudiants de
batxillerat. Està format per: el Quadern per a l'alumnat on hi ha els
materials per treballar abans, durant i després de la visita al Museu.
Els alumnes només han de portar imprès el dia de la visita al
Museu els materials de treball “a fer en el museu”. I el Quadern
per al professorat, que inclou la programació de l’activitat, una
síntesi històrica, el Quadern de respostes i, finalment, els Materials
de treball a l’aula per completar el treball fet en l’MHC.
El Museu ofereix suport didàctic i material educatiu als centres
d’ensenyament i al professorat amb l’objectiu de planificar la
visita. L’accés al Museu es fa en grups de 25 a 30 alumnes com
a màxim, acompanyats sempre pel professor/a per ajudar-los i
orientar-los en les seves recerques i descobertes.
n Visites concertades
S’ofereix un servei d’educadors especialitzats per a la realització
d’aquest itinerari i també per als altres itineraris i tallers dissenyats
pel Servei Educatiu. Aquest servei s’ha de reservar amb antelació.
Les visites es poden concertar telefònicament trucant al Servei de
Concertació de Visites del Museu, tel. 93 225 42 44, i a l’adreça
electrònica mhcvisites.cultura@gencat.cat
El Museu confirma per escrit les dades de la reserva i tramet el
material didàctic corresponent a aquesta activitat.
n Pàgina web del Museu
Tota la informació actualitzada del Museu està disponible a la
web: www.mhcat.cat

Catalunya 1900-1939. Poder i conflicte al primer terç del segle XX
2
L’itinerari proposat amb el títol Catalunya 1900-1939: Poder i conflicte
al primer terç del segle XX constitueix la proposta didàctica
que el Museu d’Història de Catalunya ofereix als grups de batxillerat
per treballar la història contemporània en el període que va des del
tombant del segle XX fins al final de la guerra civil. Aquesta activitat
té una durada prevista en el Museu de dues hores.
En aquest document s’indiquen les unitats de treball, els objectius
didàctics, la metodologia i els continguts que cal desenvolupar
en cada activitat, amb la finalitat de fer un itinerari dins el Museu
que estimuli la recerca i l’aprenentatge.
2.1 Unitats de treball
1. De la fi de l’Imperi a l’inici de l’era elèctrica (1898-1929)
Unitat introductòria
2. Catalanisme, revolució i República
a) Catalanisme polític i autogovern.
b) Lluita obrera i conflictivitat social.
c) La proclamació de la República a Catalunya. Els partits
polítics (1931-36)
3. Guerra civil
a) El conflicte ideològic. Els fets de maig del 1937
b) Els bombardejos a la rereguarda
c) El final de la guerra: l’exili i la repressió
2.2 Objectius didàctics
- Reconèixer els fets més importants de Catalunya durant el
període 1900-1939.
- Recollir i analitzar informació històrica procedent de fonts diverses,
textuals, iconogràfiques, materials i orals, tant directes com
indirectes.
- Comprendre les motivacions que van empènyer diferents persones
a actuar de determinada manera durant la Restauració, la dictadura
de Primo de Rivera, la Segona República i la guerra civil.
- Contribuir al coneixement d’un període complex però cabdal per
comprendre els orígens de la Catalunya contemporània.
- Valorar les actituds i opcions polítiques democràtiques sorgides
durant la Segona República i oposar-les a la concepció totalitària
que imposà el franquisme.
Presentació de l’Itinerari Catalunya 1900-1939
Presentació de l’itinerari
“Catalunya 1900-1939: Poder i conflicte al primer terç del segle XX”
2.3 Metodologia
L’itinerari s’organitza seguint les etapes que marca el recorregut
del Museu en l’àmbit Els anys elèctrics 1900-1939. La visita
consisteix en una presentació oral, per part de l’educador, de les
principals característiques del període a treballar, d’una recerca
ràpida d’alguns elements clau del període i d’un conjunt d’activitats
elaborades pels alumnes en petits grups de treball, i s’acaba amb
la posada en comú de la recerca efectuada en el Museu.
Els diferents àmbits d’actuació són:
1. De la fi de l’Imperi a l’inici de l’era elèctrica (1898-1929):
una unitat introductòria que se situa a l’espai de l’electricitat i
que abasta des del desastre colonial del 1898 fins a l’Exposició
Internacional del 1929. És presentada per l’educador.
2. Catalanisme, revolució i República: una introducció oral per
part de l’educador i tres activitats interactives amb alumnes:
a) Catalanisme polític i autogovern
b) Lluita obrera i conflictivitat social
c) La República a Catalunya. Els partits polítics (1931-36)
3. Guerra civil: una introducció oral i dues activitats interactives
amb alumnes:
a) La guerra a la rereguarda. Els fets de maig del 1937
b) Els bombardejos a la rereguarda
4. Els inicis del règim franquista: una introducció oral i tres activitats
amb alumnes per ser realitzades a l’aula, després de la visita
a) El final de la guerra: l’exili i la repressió
S’ha elaborat una introducció històrica que exposa els temes
fonamentals de cada etapa i dóna elements per introduir, explicar
i exemplificar els materials que estan exposats al Museu. Serveix,
també, per donar un fil conductor coherent a tot l’itinerari.
A més de l’exposició oral, en determinats moments de l’itinerari,
l’educador proposa unes activitats als alumnes que cal fer a
partir de l’exposició i de les explicacions de l’educador. Aquest
n’és el vessant interactiu i el que li dóna el caire didàctic i participatiu.
Aquestes activitats consisteixen en el següent:
M A T E R I A L S
D I D À C T I C S
BATXILLERAT

Catalunya 1900-1939. Poder i conflicte al primer terç del segle XX
- Omplir buits d’esquemes i textos, graelles o taules estadístiques.
- El treball en grup es fa en petits grups d’alumnes.
- L’educador dóna un termini d’uns 15’ per realitzar l’activitat de
descoberta i d’uns 30’ per fer la recerca de l’activitat interactiva
específica.
- En acabar l’activitat de descoberta i la recerca en grup de l’activitat
específica, es duu a terme una posada en comú en què
es comenten els resultats amb tot el grup.
- L’itinerari 1900-1939 inclou una proposta d’activitats de síntesi
per elaborar en el centre educatiu. No es planteja com una
activitat de recapitulació del que s’ha fet en el Museu, sinó com
una activitat complementària d’aprofundiment d’alguns aspectes
tractats en el Museu i que es proposa fomentar la reflexió crítica
entre els alumnes. Permet completar la recerca realitzada durant
la visita i introduir-hi l’àmbit temàtic i cronològic següent: el
franquisme.
Es preveuen cinc moments de realització d’activitats interactives
en els subàmbits següents:
- Catalanisme, revolució i República:
• A l’espai escenogràfic de l’IEC
• A l’espai escenogràfic de la Setmana Tràgica
• Davant de l’escenografia del balcó de la Generalitat a la plaça
de Sant Jaume
- Guerra civil:
• A l’escenografia de la trinxera de la guerra civil
• A l’escenografia del refugi antiaeri
Aquestes activitats també tenen una part final de síntesi que cal
resoldre a l’aula. Això possibilita, als professors que ho vulguin,
treure més profit de la visita al Museu, perquè podran completar
–i ampliar, si escau– el treball en el centre educatiu.
2.4 Continguts
De procediments:
- Descripció d’elements històrics a partir de l’observació directa
d’objectes.
- Deducció de conclusions a partir de l’anàlisi d’objectes.
- Descripció d’elements històrics a partir d’informacions textuals
primàries i secundàries.
- Deducció de conclusions a partir de l’anàlisi d’informacions
textuals primàries i secundàries.
- Interpretació i anàlisi de fonts iconogràfiques.
- Interpretació i anàlisi de gràfics, mapes i taules estadístiques.
- Relació entre elements obtinguts de la interpretació i anàlisi de
fonts històriques de diferent tipologia.
De fets, conceptes i sistemes conceptuals:
- Catalunya 1900-1930. Conseqüències de la pèrdua de les
darreres colònies espanyoles, la segona revolució industrial a
Catalunya, l’aparició del catalanisme polític, la Setmana Tràgica
del 1909, la Mancomunitat de Catalunya, Catalunya en la Gran
Presentació de l’Itinerari Catalunya 1900-1939
Guerra i els moviments vaguístics del 1917, l’articulació del
moviment obrer i la violència patronal, la dictadura de Primo
de Rivera.
- Catalunya 1931-1936. Les eleccions del 12 d’abril de 1931, la
proclamació de la Segona República espanyola, el bienni progressista,
l’estatut d’autonomia de Catalunya, el Bienni Negre, el
6 d’octubre de 1934, les eleccions del febrer del 1936, el cop
d’estat militar del 18 de juliol de 1936.
- Catalunya 1936-1939. La guerra civil: la derrota de la insurrecció
militar, la revolució a la zona republicana, l’evolució del conflicte
bèl·lic, els fets de maig del 1937, la batalla de l’Ebre, la desfeta
republicana. La instauració del franquisme: les bases del règim
dictatorial, la repressió de la dissidència i l’exili republicà.
D’actituds, valors i normes:
- Sensibilització sobre els canvis en l’economia, la tecnologia i
la societat que fonamenten el desenvolupament de la segona
revolució industrial a Catalunya i que afavoreixen l’expansió
de l’electrificació i la modernització de la societat catalana del
començament del segle XX.
- Consciència de l’aparició del catalanisme polític com a factor de
modernització del sistema polític espanyol.
- Consciència de la situació política que va afavorir la instauració
de la Segona República.
- Consciència de l’època de llibertats democràtiques que s’obre
durant el període republicà, respecte de la situació de manca
de llibertats de la dictadura de Primo de Rivera.
- Sensibilització sobre el conflicte polític, social i ideològic que va
esclatar durant la guerra civil.
- Responsabilització sobre el caràcter autoritari, antidemocràtic i
uniformador del règim dictatorial que instaura el general Franco
després de la guerra civil.

Catalunya 1900-1939. Poder i conflicte al primer terç del segle XX
3
Materials de treball
9
M A T E R I A L S
D I D À C T I C S
BATXILLERAT

Catalunya 1900-1939. Poder i conflicte al primer terç del segle XX Materials de treball
3.1 Activitat prèvia a la visita al Museu d’Història de Catalunya per
conèixer l’itinerari: “Poder i conflicte al primer terç del segle XX”.
1.
LLOC DE REALITZACIÓ: A l’aula.
El període que visitaràs en el Museu, tot i ser limitat en el temps, és
extraordinàriament dens en esdeveniments. Constitueix, d’una banda,
una síntesi del segle XIX i, d’una altra, una bona panoràmica de la
complexitat dels fenòmens que confluiran en la primera meitat del
segle XX, no sols a l’Estat espanyol, sinó que inclouran bona part
d’Europa. A més, la derrota republicana en la guerra civil, que tanca
l’àmbit d’estudi de la visita, ens ofereix una primera aproximació
a la història de Catalunya sota el franquisme, és a dir, del règim
dictatorial que dominarà la vida social, política i econòmica del
Principat fins ben entrats els anys setanta del segle passat.
Per tal de poder situar els principals personatges, fets i esdeveniments que et trobaràs exposats al Museu, et plantegem que
completis la taula següent amb l’ajuda del professor i –si escau– del llibre de text.
Institució /
Personatge /
Esdeveniment
Què és /
Qui és? Àmbit
Enric Prat de la Riba Advocat i polític catalanista.
La seva obra cabdal,
La Nacionalitat Catalana,
sintetitza el catalanisme
del començament del
segle. Impulsa i dirigeix el
moviment de la Solidaritat
Catalana.
La Lliga Regionalista
10
Fets /
Institucions vinculades Cronologia
Polític i cultural. Fundador de l’IEC i de la
Mancomunitat, de la qual fou
president. Líder i fundador de
la Lliga Regionalista fins a la
seva mort, el 1917, a la seva
vila natal, Castellterçol.
M A T E R I A L S
D I D À C T I C S
BATXILLERAT
1901 - Funda la Lliga Regionalista.
1906 - Publica La Nacionalitat
Catalana.
1907 - Cofunda l’IEC.
1914 - President de la Mancomunitat.

Catalunya 1900-1939. Poder i conflicte al primer terç del segle XX Materials de treball
Activitat prèvia a la visita al Museu
Institució /
Personatge /
Esdeveniment
Alejandro Lerroux
L’ocupació militar
del “Cu-Cut”
L’Institut d’Estudis
Catalans
La Solidaritat
Catalana
La Setmana Tràgica
Què és /
Qui és? Àmbit
11
Fets /
Institucions vinculades Cronologia

Catalunya 1900-1939. Poder i conflicte al primer terç del segle XX Materials de treball
Activitat prèvia a la visita al Museu
Institució /
Personatge /
Esdeveniment
La CNT
La Mancomunitat de
Catalunya
La Dictadura de
Primo de Rivera
Salvador Seguí, “el
Noi del Sucre”
El 12 d’abril de
1931
Què és /
Qui és? Àmbit
12
Fets /
Institucions vinculades Cronologia

Catalunya 1900-1939. Poder i conflicte al primer terç del segle XX Materials de treball
Activitat prèvia a la visita al Museu
Institució /
Personatge /
Esdeveniment
Francesc Macià
El 6 d’octubre de
1934
El Front d’Esquerres
Francesc Cambó
La Llei
de Contractes de
Conreu
Què és /
Qui és? Àmbit
13
Fets /
Institucions vinculades Cronologia

Catalunya 1900-1939. Poder i conflicte al primer terç del segle XX Materials de treball
Activitat prèvia a la visita al Museu
Institució /
Personatge /
Esdeveniment
Lluís Companys
El 18 de juliol de
1936
El Comité Central de
Milícies Antifeixistes
Els Fets de maig del
1937
La batalla de l’Ebre
Què és /
Qui és? Àmbit
14
Fets /
Institucions vinculades Cronologia

Catalunya 1900-1939. Poder i conflicte al primer terç del segle XX Materials de treball
Activitat prèvia a la visita al Museu
Institució /
Personatge /
Esdeveniment
L’1 d’abril de 1939
L’exili republicà
Ley de responsabilidades
políticas
Què és /
Qui és? Àmbit
15
Fets /
Institucions vinculades Cronologia

Catalunya 1900-1939. Poder i conflicte al primer terç del segle XX Materials de treball
3.2 Activitat de descoberta de l’exposició permanent.
1.
LLOC DE REALITZACIÓ: Al Museu.
LA LLIGA
provoca en la societat catalana
2.
3.
L’IEC
Aquesta primera activitat és perquè identifiquis els espais i les
escenografies de l’àmbit “Els anys elèctrics” i obtinguis una primera
visió de conjunt dels protagonistes dels fets polítics i socials de les
primeres dècades del segle XX.
LA RECUPERACIÓ DE LA CULTURA CATALANA
La Lliga Regionalista, fundada el 1901, representa el partit hegemònic del catalanisme conservador
fins al 1923.
- Sabries dir el nom, almenys, de dos dels seus dirigents?
- El diari La Veu de Catalunya exercia com a portaveu de la Lliga. L’assalt militar a la seva seu,
el 25 de novembre de 1905, conjuntament amb la del setmanari Cu-Cut, s’emmarca en la societat
espanyola enmig d’una , i
Quins són els tres pilars que justifiquen la fundació de l’Institut d’Estudis Catalans? Relaciona’ls
amb les seves tres seccions.
1. L’exigència científica a. Secció historicoarqueològica
2. La catalanitat b. Secció filològica
3. El rigor històric c. Secció científica
Les obres cabdals del filòleg Pompeu Fabra en el seu esforç per normativitzar la llengua catalana són la Gramàtica
catalana i el Diccionari general de la llengua catalana.
- Quin any les va publicar?
- Quina institució va encarregar la publicació de la Gramàtica?
16
M A T E R I A L S
D I D À C T I C S
BATXILLERAT

Catalunya 1900-1939. Poder i conflicte al primer terç del segle XX Materials de treball
Activitat de descoberta de l’exposició permanent
4.
5.
6.
7.
8.
ALEJANDRO LERROUX
LA SETMANA TRÀGICA
LA CNT
Durant els primers anys del segle XX, el popular “emperador del Paral·lel” tindrà una gran influència sobre el
moviment obrer. Però, de què l’acusen, exactament, la CNT i el moviment llibertari?
Fixa’t en la barricada que s’aixeca als carrers de Barcelona al juliol del 1909.
- Descriu les persones que són darrere de la barricada.
- Digues almenys un motiu que justifiqui l’esclat popular de la Setmana Tràgica
Acosta’t als plafons del moviment obrer i escolta el document d’àudio.
- Què diu la cançó que el moviment llibertari tindrà com a himne de combat?
- Com es diu el diari portaveu de la CNT, que publica en portada el “Programa polític immediat de la
CNT” durant la guerra civil?
EL “NOI DEL SUCRE” I EL PISTOLERISME
- Quin dia va ser assassinat el “Noi del Sucre”?
- Quin diari / quina revista publica la reconstrucció dels fets?
EL 14 D’ABRIL DE 1931 – F. MACIÀ
Escolta l’al·locució radiofònica del president Macià i contesta les preguntes següents:
- Què diu el primer paràgraf de la seva proclama històrica?
- A quines eleccions es refereix?
- Qui és el president provisional de la República espanyola?
17

Catalunya 1900-1939. Poder i conflicte al primer terç del segle XX Materials de treball
Activitat de descoberta de l’exposició permanent
9.
EL 6 D’OCTUBRE DE 1934
Quina imatge (fotografia) de la sala creus que simbolitza més la repressió a la proclamació de l’Estat Català el 6 d’octubre de
1934 i la suspensió de l’Estatut d’autonomia?
10. L’ESCLAT DE LA GUERRA CIVIL
Fixa’t en el quadre inspirat en la “Llibertat guiant el poble” de Delacroix.
- A quin dia fa referència?
- Què creus que simbolitza?
- Qui en són els protagonistes?
11. ELS BOMBARDEIGS A LA REREGUARDA
- Quina data has escollit i per què?
L’objectiu de bombardejar la població civil era causar la por, el desconcert i acabar amb la moral
de resistència. Acosta’t a la pantalla interactiva –Quan plovien bombes: els bombardeigs i la ciutat
de Barcelona durant la guerra civil–, busca l’opció “Recreacions amb 3D amb bombardeigs”,
escull una de les dates que apareixen a la pantalla i mira tota la pel·lícula dels fets. Contesta les
següents preguntes:
- T’imaginaves els bombardejos tal com ho has vist en aquesta recreació de 3D o te’ls imaginaves diferents?
- Quina impressió et causen aquests bombardejos?
- Com ho descriuries o explicaries a una altra persona?
- Et recorden a altres imatges més recents que hagis pogut veure per televisió?
18

Catalunya 1900-1939. Poder i conflicte al primer terç del segle XX Materials de treball
Activitat de descoberta de l’exposició permanent
12. L’EXILI
Observa el document videogràfic sobre els refugiats a França i sobre els camps de concentració
nazis.
- Digues el nom del fotògraf que va aconseguir treure una gran quantitat de fotografies del camp
nazi de Mauthausen.
- Quines condicions de vida es van trobar els refugiats catalans en arribar a França?
- Quin element identificatiu portaven els presoners catalans als camps nazis? Per què?
19

Catalunya 1900-1939. Poder i conflicte al primer terç del segle XX Materials de treball
3.3 Activitat 1. Catalanisme polític i autogovern
LLOC DE REALITZACIÓ: Espai (1) Espai IEC / Escultura Josep Clarà “Dona recolzada”
a) Completa l’esquema següent amb l’ajuda dels textos i del material exposat al Museu:
1.
LA LLIGA REGIONALISTA
- Es funda el . És hegemònica en el catalanisme polític fins l’any .
- La dirigeixen personatges com .
- Representa el primer partit polític modern de l’Estat, enfront dels partits principals de la Restauració: i
.
- Té molt d’èxit electoral perquè combina .
- Governa l’Ajuntament de Barcelona des de .
- L’obra cabdal de Prat de la Riba és i la publica l’any .
- Digues el nom d’alguns diaris publicats al començament de segle XX en llengua catalana:
2.
SOLIDARITAT CATALANA
- Es constitueix l’any .
- Representa:
Coneixeràs com es forma el catalanisme polític i va ocupant
espais de poder polític i social fins aconseguir la Mancomunitat
de Catalunya.
- L’havien afavorit:
/ /
• El 1905 .
• La Llei de , que sotmetia .
• La constitueixen els següents grups polítics.
· Catalanistes: .
20
M A T E R I A L S
D I D À C T I C S
BATXILLERAT

Catalunya 1900-1939. Poder i conflicte al primer terç del segle XX Materials de treball
Activitat 1. Catalanisme polític i autogovern
· Republicans: .
· Tradicionalistes: .
- La victòria electoral permet:
3.
L’INSTITUT D’ESTUDIS CATALANS
- Es funda l’any .
- Alguns dels seus fundadors són:
- S’estructura en tres seccions.
/ /
a) .
b) .
c) .
- Té com a objectius bàsics
- L’acadèmic Pompeu Fabra serà l’encarregat de la llengua catalana. Per aconseguir-ho
publicarà i .
- P. Fabra defineix el terme “nació” d’aquesta manera:
4.
LA MANCOMUNITAT DE CATALUNYA
- Es constitueix l’any a iniciativa de .
- Els seus presidents seran: .
- Malgrat ser “només” la unió de les quatre diputacions provincials de Catalunya, representa la primera institució d’autogovern
catalana d’ençà del .
- Malgrat el migrat pressupost, l’obra de govern aconsegueix importants fites. Se centra en els aspectes:
• Educació (exemples): .
• Cultura i acció social (exemples): .
• Infraestructures i modernització del país (exemples): .
21
.
.

Catalunya 1900-1939. Poder i conflicte al primer terç del segle XX Materials de treball
Activitat 1. Catalanisme polític i autogovern
- En l’àmbit de l’ensenyament professional, es funden institucions com .
- Es promou la modernització del camp català a través de .
- La Mancomunitat escampa la doctrina noucentista a través del lema “ ”
que pretén .
5.
LA DICTADURA DE PRIMO DE RIVERA
Busca el diari “La Gazeta de Madrid” del 19 de setembre de 1923. Reprodueix part del fragment inicial en què es justifica la intervenció
militar:
- Miguel Primo de Rivera arriba al poder l’any a través d’un quan era capità general
de l’exèrcit espanyol a Catalunya.
- Té el suport de .
- Es presenta amb els objectius de posar fi a:
- Malgrat presentar-se com a regenerador de la política espanyola, es caracteritzarà per la repressió:
- Situa Alfons Sala i Argemí com a president de la Mancomunitat, la buida de contingut i finalment la dissol l’any .
- Francesc Macià, antic coronel de l’exèrcit espanyol i líder del clandestí partit Estat Català, intenta provocar un aixecament
armat contra la dictadura entrant al Principat pels Pirineus. És l’anomenat , es produeix
l’any i aconsegueix ,
del qual és absolt, i .
22

Catalunya 1900-1939. Poder i conflicte al primer terç del segle XX Materials de treball
Activitat 1. Catalanisme polític i autogovern
b) Completa el quadre següent amb el suport dels textos i dels documents exposats al Museu:
La Lliga
Solidaritat Catalana
L’IEC
La Mancomunitat
Pompeu Fabra
Cronologia Protagonistes Fets / context
Fundada 1901. Prat de la Riba, Puig i Cadafalch,
Cambó...
23
Pèrdua de les darreres
colònies espanyoles.
Restauració de Cánovas
del Castillo.
Articulació del catalanisme
polític.
Conseqüències /
Transcendència
Primer partit polític
modern, oposat als principis
que regien la Restauració.

Catalunya 1900-1939. Poder i conflicte al primer terç del segle XX Materials de treball
Activitat 1. Catalanisme polític i autogovern
El Noucentisme
Alejandro Lerroux
Dictadura de
Primo de Rivera
Complot de
Prats de Molló
Cronologia Protagonistes Fets / context
24
Conseqüències /
Transcendència

Catalunya 1900-1939. Poder i conflicte al primer terç del segle XX Materials de treball
3.4 Activitat 2. Lluita obrera i conflictivitat social
1.
2.
3.
LLOC DE REALITZACIÓ: Espai (2). Espai escenogràfic Setmana Tràgica
Estudiaràs com es forma el moviment obrer català a l’entorn de
la CNT. Són anys d’intensa conflictivitat laboral i social al carrer,
entre els sindicalistes de la CNT, les organitzacions patronals i les
forces d’ordre públic.
Estàs en l’espai escenogràfic de l’obrerisme (carrer de la Cadena) i la
Setmana Tràgica, situa’t just davant del grup que arrenca llambordes
per llençar-les sobre les forces d’ordre públic.
És l’esclat de la Setmana Tràgica, el mes de juliol del 1909. Fixa’t bé en els personatges que hi són representats amb una
Barcelona en flames al darrere. Què hi pots descriure?
En una Catalunya en ple procés de diversificació industrial, el moviment vaguístic que havia començat amb el fracàs de la
vaga del 1902 arriba amb força a l’estiu del 1909. Entremig, el moviment de la Solidaritat Catalana i la seva alternativa
obrera, Solidaritat Obrera (1907). Quina és, però, la causa immediata de l’aixecament de dones, nens i treballadors al juliol
del 1909?
Per què creus que l’anomenem Setmana Tràgica?
- Com acaba la insurrecció? Quines en són les víctimes?
- Com t’expliques que la societat catalana sigui tan anticlerical (van cremar 80 edificis religiosos)?
25
M A T E R I A L S
D I D À C T I C S
BATXILLERAT

Catalunya 1900-1939. Poder i conflicte al primer terç del segle XX Materials de treball
Activitat 2. Lluita obrera i conflictivitat social
4.
5.
6.
7.
Quin sindicat apareix com a conseqüència de la repressió de l’aixecament del juliol del 1909? Quina és la seva importància
històrica? Saps el nom d’algun dels seus dirigents?
Segons l’estadística de les jornades laborals perdudes que trobes a l’exposició, entre el 1910 i el 1923, quins van ser els
anys de més lluita sindical? A partir de quin fet ho podem constatar?
L’any 1923 és assassinat el líder més carismàtic de la CNT a mans dels pistolers de la patronal catalana. Busca la portada
del setmanari satíric “La Campana de Gràcia” i explica com es veu aquesta notícia en aquest mitjà. Amb quin sobrenom era
conegut Salvador Seguí?
La conflictivitat social no era patrimoni exclusiu de les grans ciutats industrials. També trobem conflictes socials al camp,
on el moviment rabassaire té un ampli ressò i que acaba esclatant durant la tramitació de la Llei de contractes de conreu,
en plena Segona República.
- Què és un “rabassaire”?
- Quan es funda el sindicat Unió de Rabassaires?
- Qui n’és un dels il·lustres fundadors?
- Quin és el seu ideari polític?
- Què provoca la tramitació de l’abans esmentada Llei de contractes de conreu durant la Segona República?
26

Catalunya 1900-1939. Poder i conflicte al primer terç del segle XX Materials de treball
3.5 Activitat 3. La proclamació de la República a Catalunya.
Els partits polítics (1931-36)
1.
2.
LLOC DE REALITZACIÓ: Espai (3): Espai de la República i balcó de la Diputació de Barcelona
Escolta amb cura l’al·locució de Macià (2’) proclamant República Catalana. Ets capaç de deduir el sentit polític de les seves
paraules?
- Quines persones constitueixen el primer govern català autònom de la Generalitat republicana provisional?
Observa el quadre amb els partits polítics del període republicà. Classifica els partits polítics catalans de la República segons
la seva ideologia.
Republicans
d’esquerra
Segueix les instruccions per recollir la informació necessària per
viure i entendre la proclamació i el desenvolupament de la República
a Catalunya.
Ets al balcó de la Diputació de Barcelona el 14 d’abril de 1931.
S’acaben de saber els resultats de les eleccions del passat 12
d’abril i el triomf de les forces republicanes és indiscutible. Francesc
Macià, líder del nou partit ERC, fundat pocs dies abans de
les eleccions, proclama la República Catalana des del Palau que
serà de la Generalitat davant d’una plaça de Sant Jaume plena de
gom a gom d’entusiastes ciutadans, il·lusionats amb el nou període
polític que s’obre.
Republicans
de centre
Republicans
de dreta Monàrquics Independentistes Comunistes Anarquistes
27
M A T E R I A L S
D I D À C T I C S
BATXILLERAT

Catalunya 1900-1939. Poder i conflicte al primer terç del segle XX Materials de treball
Activitat 3. La proclamació de la República a Catalunya.Els partits polítics (1931-36)
3.
4.
ELECCIONS
5.
Fixa’t en l’any d’aparició de cada partit polític. Com t’expliques que la major part d’ells siguin de creació tan recent?
- Quines ideologies són les que apareixen representades per més partits? A què creus que pot obeir aquest fet?
- Quins són els dos partits polítics que tenen més escons al Parlament, en les eleccions del 20 de novembre de 1932? Mantenen
les posicions en les eleccions legislatives del 1933 i el 1936?
Completa la fitxa dels partits polítics de les eleccions al Parlament del novembre del 1932 i de les legislatives (a Corts) del
novembre del 1933 i del febrer del 1936.
Parlament-
Nov. 32
Legislatives
Nov. 33
Legislatives
Feb. 36
Republicans
d’esquerra i
socialistes
PRDF (1)
UC (1)
PRA (4)
PCR (1)
USC (5)
PRDF (3)
UR (1)
AR (1)
USC (3)
PSOE (1)
UR (2)
PNRE (2)
PRE (3)
USC (4)
PSOE (1)
Republicans
de centre i de
dreta Monàrquics
UDC (1)
PRR (1)
ACR (5)
Tradicionalistes
(2)
Tradicionalistes
(1)
28
Independentistes
Comunistes Altres Total
PCP (1) POUM (1)
PCC (1)
Independents
(3)
Quines semblances i diferències ideològiques trobes respecte als partits que tenen representació parlamentària en el Parlament
de Catalunya actualment (2007): PSC-PSOE, CiU, ERC, IC-V, PPC, Ciutadans?
a) Hi són representats els mateixos partits i les mateixes ideologies que en els anys trenta?
b) Quines han desaparegut?
PARTITS
85
54
54

Catalunya 1900-1939. Poder i conflicte al primer terç del segle XX Materials de treball
Activitat 3. La proclamació de la República a Catalunya.Els partits polítics (1931-36)
c) N’hi ha de noves?
d) Per què creus que han desaparegut de la major part dels partits polítics actuals les referències a les ideologies dels anys
trenta (anarquisme, comunisme, monarquia, etc.)?
29

Catalunya 1900-1939. Poder i conflicte al primer terç del segle XX Materials de treball
3.6 Activitat 4. (a) La guerra a la rereguarda
LLOC DE REALITZACIÓ: Espai (4) – La trinxera de la guerra civil
Llegeix el text sobre el context polític i la situació bèl·lica durant
la primavera del 1937 (deu mesos després del cop d’Estat militar)
i sobre el rerefons internacional que envolta el conflicte (suport,
inhibició, aïllament...) dividit entre potències comunistes, dictadures
feixistes i democràcies parlamentàries.
Fem la revolució o guanyem la guerra?
- Els països europeus seguiran amb molt d’interès l’evolució de la
guerra civil. De fet, la situació europea estava marcada per tres
pols:
• Els estats democràtics (França, la Gran Bretanya...)
• Els estats feixistes (l’Alemanya de Hitler, la Itàlia de Mussolini, el
Portugal de Salazar)
• L’URSS comunista, amb Stalin al capdavant
- La guerra civil és escenari de les lluites ideològiques de l’Europa del
primer terç del segle XX: feixisme, comunisme estalinista, socialisme,
etc., com s’evidencia en dos fets:
• l’arribada de les Brigades Internacionals a lluitar contra el feixisme,
tres anys abans de la Segona Guerra Mundial
• la lluita al front i a la rereguarda entre els grans moviments polítics
i ideològics de l’època (anarquisme, comunisme, trotskisme...)
- Des del primer moment, els moviments llibertaris, com la CNT
i la FAI, van veure en la lluita al carrer contra el feixisme que
encarnava la insurrecció militar la possibilitat somiada de dur a
terme la revolució social que posés fi a l’antiga societat capitalista
i burgesa.
30
M A T E R I A L S
D I D À C T I C S
BATXILLERAT
- Altres moviments revolucionaris, de caire comunista, com el PSUC,
s’emmirallaven en l’URSS per a l’enderrocament de l’Estat burgès i la
constitució d’un veritable Estat comunista. Defensaven la necessitat
de concentrar els esforços a guanyar la guerra, per aconseguir –en
tot cas– després els seus objectius revolucionaris.
- Tot i això, el POUM, malgrat el seu arrenglerament comunista,
discrepava profundament del model autoritari que s’imposava a
l’URSS i propugnava un ampli moviment comunista revolucionari
que superés el marc dels Estats i s’imposés a Europa, primer,
per escampar-se posteriorment a tot el món. S’ha considerat el
POUM com a partit trotskista, pel fet de ser antiestalinista, tot i
ser crític, també, amb aquesta ideologia. El seu ideari defensava
la revolució obrera socialista de caire democràtic, la creació d’aliances
obreres en el camí per aconseguir un front revolucionari
obrer únic i el dret a l’autodeterminació dels pobles.
- La resta de forces polítiques, algunes d’elles amb ampli suport
parlamentari, com ERC –al govern en el moment del cop d’Estat–
o la Lliga, entre d’altres, que havien integrat el Front d’Esquerres
i Front Català de l’Ordre, tot just al febrer del 1936, queden del
tot superades i perden el control polític que el suport electoral els
hauria atorgat.

Catalunya 1900-1939. Poder i conflicte al primer terç del segle XX Materials de treball
Activitat 4. (a) La guerra a la rereguarda
La guerra dins la guerra a la rereguarda:
els fets del maig del 1937
El mes de maig del 1937 tenen lloc a Barcelona i altres poblacions
de Catalunya enfrontaments armats entre les diverses organitzacions
antifeixistes de la rereguarda catalana. Els combats enfrontaren
dos bàndols: d’una banda, la CNT, la FAI i el POUM i, de l’altra,
el PSUC, ERC i el govern de la Generalitat. S’inicien a Barcelona
el 3 de maig quan la policia catalana, comandada pel comissari
d’ordre públic de la Generalitat, el comunista Rodríguez Salas,
intenta ocupar l’edifici de la Telefònica, controlat per un comitè obrer
anarcosindicalista. Com a conseqüència, l’endemà la ciutat s’omple
de barricades i els enfrontaments es generalitzen a Barcelona, però
també a Reus, Tarragona, Terrassa i Vic, entre d’altres.
Malgrat les crides a la normalitat dels partits polítics catalans, els
combats no s’aturen fins al 7 de maig, en què arriben 5.000 guàrdies
d’assalt enviats pel govern de la República, establert ja a València.
En funció d’aquesta informació:
1.
2.
Quins són els partits i les institucions que:
a) Defensen la urgència de centrar els esforços a guanyar la guerra?
b) Prioritzen fer la revolució al mateix temps que la guerra?
Què representen / simbolitzen els principals moviments revolucionaris catalans?
a) Què és el POUM? Quins suports interiors i internacionals creus que té?
31
Les conseqüències dels fets de maig tenen una gran transcendència
en el curs de la guerra civil. El govern de la Generalitat perd el control
de l’ordre públic i de la defensa, que tornen a mans del govern de
la República. La CNT i el POUM són acusats d’haver provocat els
enfrontaments i queden arraconats del panorama polític català. El
POUM, fins i tot, és il·legalitzat i el seu líder màxim, Andreu Nin,
mor assassinat. El PSUC (amb el suport del PCE a l’Estat), en canvi,
guanya quotes d’influència i poder fins al final de la guerra.
A escala estatal, Largo Caballero és substituït pel també socialista
Juan Negrín com a president d’un govern de la República ja clarament
sota influència comunista.

Catalunya 1900-1939. Poder i conflicte al primer terç del segle XX Materials de treball
Activitat 4. (a) La guerra a la rereguarda
3.
4.
b) Què representa el PSUC? Quins suports interiors i internacionals creus que pot tenir?
c) Quins suports interiors i internacionals pot tenir la CNT o la FAI?
Quina és la posició de la guàrdia d’assalt de la Generalitat, la policia republicana?
Quines conseqüències polítiques es deriven dels fets de maig del 1937?
32

Catalunya 1900-1939. Poder i conflicte al primer terç del segle XX Materials de treball
3.7 Activitat 4. (b) Al refugi! Bombardejos a la rereguarda
LLOC DE REALITZACIÓ: Espai refugi antiaeri
1. Ets davant d’un refugi antiaeri. Fixa’t en les recomanacions que hi ha penjades a la paret de l’entrada, Instruccions preventives
contra els gasos, dictades pel Consell de Sanitat de Guerra.
2.
10
Set.
AL REFUGI!
Durant la guerra civil, l’aviació esdevé, per primer cop, una arma de
destrucció massiva. Els avions de la Itàlia feixista, aliada de Franco,
ataquen sistemàticament les ciutats catalanes. Els atacs no se centren
solament en objectius militars o industrials, sinó que sovint els
bombardejos són indiscriminats i afecten la població civil. L’aviació
és una arma psicològica de primera magnitud; el seu objectiu és
sembrar el terror i la desmoralització a la rereguarda. La defensa
ciutadana s’organitza, arreu es construeixen refugis antiaeris i es
prenen tota mena de mesures preventives per minimitzar l’efecte
dels bombardejos.
a) Qui edita el cartell?
b) En quina llengua està editat?
c) Què és el que es recomana fer / no es recomana fer? Descriviu el cartell.
A partir de quin moment s’inicien els bombardejos a la rereguarda (i més concretament, a Barcelona)?
19
Oct.
12
Nov.
18
Des.
33
Gen.
23
Feb.
54
Març
55
Abr.
26
Maig
28
Juny
Gràfica: Nombre de bombardejos efectuats a Catalunya des de setembre de 1937 a novembre de 1938, extret de SOLE i SABATÉ, Josep Maria, dir.
“La Guerra Civil a Catalunya (1936-1939)”. V3. “Catalunya, centre neuràlgic de la guerra”. Barcelona: Edicions 62, 2004-2006, p.121.
33
36
Jul.
51
Ago.
28
Set.
36
Oct.
58
Nov.
M A T E R I A L S
D I D À C T I C S
BATXILLERAT

Catalunya 1900-1939. Poder i conflicte al primer terç del segle XX Materials de treball
Activitat 4. (b) Al refugi! Bombardejos a la rereguarda
3.
4.
5.
Quina és la situació del front de guerra en aquest moment?
Entra al refugi i mira el breu documental que mostra imatges dels bombardejos a la ciutat de Barcelona i contesta les preguntes
següents:
a) Com descriuries les imatges que hi veus?
b) Quina sensació et causen, al cap de setanta anys d’haver-se produït?
c) Creus que les imatges s’assemblen a cap conflicte armat actual? A quin/s?
Observa el mapa de les comarques víctimes dels bombardejos.
a) Identifica les comarques i ciutats més castigades per l’aviació franquista i cita algunes ciutats importants especialment
atacades.
b) Creus que totes tenen relació amb el front de guerra?
34

Catalunya 1900-1939. Poder i conflicte al primer terç del segle XX
4 Materials de treball a l’aula
Activitats de síntesi: Visions d’una guerra, l’exili i la repressió
35
M A T E R I A L S
D I D À C T I C S
BATXILLERAT

Catalunya 1900-1939. Poder i conflicte al primer terç del segle XX
4.1 Activitats de síntesi: (a) Visions d’una guerra:
els cartells de la guerra civil
LLOC DE REALITZACIÓ: A l’aula, després de la visita
1. Classifica els següents cartells republicans editats a Catalunya:
CARTELL
“En la guerra i en la pau, la propaganda és un instrument indispensable
per a la vida dels Estats. Vetlla pel seu decòrum, expandeix els
seus valors espirituals (...) No hi ha un Estat modern que no atorgui
una consideració de primer ordre a la missió de Propaganda. Més
ben dit: la importància d’un Estat es dedueix, sovint, per l’eficàcia
d’aquesta organització propagadora. (...) I si en la pau els serveis
de Propaganda d’un Estat són d’una alta força política, moral i
econòmica, en la guerra són consubstancials a la vida mateixa de
la lluita, i el que és més important, al seu èxit. Car la guerra, camp
obert a les passions, crea atmosferes complicades, àrees confuses,
complexos impensats i necessitats apremiants que cal destruir o
donar forma, segons convingui.”
Jaume Miravitlles, comissari de Propaganda de la Generalitat
en la presentació de l’exposició “7 mesos de guerra”, l’any 1937
(DA: La revolució del bon gust. Jaume Miravitlles i el Comissariat
de Propaganda de la Generalitat de Catalunya (1936-1939), Viena
Edicions, Barcelona, 2006, p. 34.)
Partit / Sindicat /
Entitat que l’edita.
Text que hi ha escrit
JEREC
“Les JEREC que es
troben a les trinxeres
lluitaran fins a la fi
en defensa de Catalunya”
Any: 1936
Front únic de dibuixants
UGT-CNT
Setmana de l’exèrcit
popular -VISCA
L’EXÈRCIT POPULAR
Any: 1936
Materials de treball a l’aula
Ideari de la institució /
Entitat /
Partit… Públic a què s’adreça
Joventuts d’ERC-
Estat Català, milícia
armada nacionalista.
Independentistes, si
ens fixem en els símbols.
Oficialment dissoltes
abans de la guerra
civil.
36
Població de Catalunya,
majoritàriament jove i
catalanista.
Elements simbòlics
utilitzats, colors...
Potent soldat
anònim que porta una
bandera estelada,
símbol dels independentistes
catalans.
Un gran cor vermell
destaca en el pit del
soldat.
M A T E R I A L S
D I D À C T I C S
BATXILLERAT
Missatge /
Objectiu /
Efecte que buscava
produir
Reclutar milicians per
als seus escamots
armats.

Catalunya 1900-1939. Poder i conflicte al primer terç del segle XX
Activitats de síntesi: (a) Visions d’una guerra: els cartells de la guerra civil
CARTELL
Partit / Sindicat /
Entitat que l’edita.
Text que hi ha escrit
PSU(C)
Homes forts, al front
Any: 1936
UGT
TREBALLADORS, ha
estat creat l’exèrcit
del poble! Tot per a
l’exèrcit regular que
serà l’exèrcit de la
victòria
Any: 1936
Entitat?
Les milícies us
necessiten!
Any: 1936
Entitat?
FRONT POPULAR!
FRONT DE VICTÒRIA
I DE LLIBERTAT!
Any: 1936
Federació Anarquista
Ibèrica (FAI)
LLIBERTAT!
FAI
Any: 1936
Materials de treball a l’aula
Ideari de la institució /
Entitat /
Partit… Públic a què s’adreça
37
Elements simbòlics
utilitzats, colors...
Missatge /
Objectiu /
Efecte que buscava
produir

Catalunya 1900-1939. Poder i conflicte al primer terç del segle XX
Activitats de síntesi: (a) Visions d’una guerra: els cartells de la guerra civil
CARTELL
Partit / Sindicat /
Entitat que l’edita.
Text que hi ha escrit
Comissariat de propaganda
de la Generalitat
de Catalunya
Aixafem el feixisme
Any: 1937
PSU(C)
LA CINQUENA
COLUMNA ÉS UN
PERILL
CAL DESTRUIR-LA!
Any: 1937
Comissariat de
Propaganda de la
Generalitat
CATALANS!
11 de SETEMBRE
1714-1938
Any: 1938
Materials de treball a l’aula
Ideari de la institució /
Entitat /
Partit… Públic a què s’adreça
38
Elements simbòlics
utilitzats, colors...
Missatge /
Objectiu /
Efecte que buscava
produir
2. Et proposem que facis l’esforç d’idear un cartell que expressi idees antifeixistes, a favor de la tolerància, etc. T’has d’adreçar
a un públic imaginari, tot i que saps que té certs ideals autoritaris. Cal que facis un recull de les passes que has seguit per
trobar la forma definitiva del teu propi cartell.
- Qui l’encarrega? Amb quina finalitat?
- A quina mena de públic va adreçat?

Catalunya 1900-1939. Poder i conflicte al primer terç del segle XX
Activitats de síntesi: (a) Visions d’una guerra: els cartells de la guerra civil
- Quina és la idea que volem transmetre?
- Quins elements simbòlics utilitzarem per reforçar el missatge?
Materials de treball a l’aula
- Quins elements textuals hi apareixeran? (pensem en un text breu, amb el màxim de contingut possible)
- Fem un esbós del nostre cartell
- Valorem el resultat final: grau d’acompliment dels objectius plantejats
39

Catalunya 1900-1939. Poder i conflicte al primer terç del segle XX
Activitats de síntesi: (a) Visions d’una guerra: els cartells de la guerra civil
- El nostre cartell:
Materials de treball a l’aula
40

Catalunya 1900-1939. Poder i conflicte al primer terç del segle XX
4.2 Activitats de síntesi: (b) L'exili
LLOC DE REALITZACIÓ: A l’aula, després de la visita
Al Museu vas poder veure el documental videogràfic amb les imatges
de la fugida de milers de refugiats cap a la Catalunya nord, al gener
del 1939. No tots eren soldats que s’escapaven de l’avenç inexorable
de les tropes franquistes. Al costat dels polítics republicans,
centenars de ciutadans anònims travessaven la frontera per por de
les represàlies dels vencedors. La major part seran internats en
camps de refugiats tot just entrar a França, on patiran tota mena
de privacions.
L’escriptor, historiador i polític Antoni Rovira i Virgili escriu, el
dimarts 31 de gener de 1939, camí de l’exili:
(...) En anar nosaltres a embocar el pont, aquest s’embussa per
un excés de vehicles, gairebé tots militars que vénen en direcció
contrària. L’aturada és força llarga i ens impacientem. De tant en
tant guaitem el cel blau, que ens pot reservar el present dels avions
sinistres. Més llargues aturades ens esperen en el dia d’avui. (...)
veiem als dos costats nombrosos campaments de gent furtiva. L’àrea
d’aquests campaments s’ha quintuplicat de pocs dies ençà. Agafa
molts quilòmetres quadrats i conté desenes de milers de persones.
Sota el bon sol, llargues rastelleres de roba estesa donen a l’indret
un pintoresc aspecte. Damunt els camps encara molls i entre les
pinedes es mou una multitud misteriosa en la qual predominen les
dones i els infants. Allí on el terreny s’eleva i hi creixen els arbustos
del bosc baix, apareixen nombroses tendes de campanya, si hom
pot emprar aquesta expressió, fetes de brancatge i de flassades,
llençols i cobrellits.
(...) Ací l’embús és formidable: embús de cotxes, de camions i de
gent. La frontera està oberta per tots dos costats, amb restriccions,
però les formalitats de policia i de duana, tot i haver estat
alleugerides, no permeten de passar via. Els carrers de la Jonquera
són plens d’una gentada atapeïda, més resignada que impacient.
Els dolors soferts acaben per donar una mena d’insensibilitat. (...)
Van pujant carretera amunt corrues de gent que ja ha passat pels
sedassos policíacs i duaners de la Jonquera, sobretot dones amb
farcells al cap i a les mans i amb criatures agafades a les faldilles.
Mares i fills porten a la faç demacrada i groga el senyal de les privacions;
així i tot caminen amb un pas ràpid, amb un coratge alegre,
amb una expressió d’esperança, com qui ja és a punt d’entrar a la
terra promesa. Es veu, però, que no tothom passa amb facilitat la
Materials de treball a l’aula
41
M A T E R I A L S
D I D À C T I C S
BATXILLERAT
Refugiats republicans arribant al Pertús. Font: Studio Chauvin,
Perpinyà.
ratlla, puix que també per ací hi ha, a prop de la carretera, diversos
campaments que han sofert la prova de l’aigua del cel. (...) anem
a entrar en el coll del Portús. En aquest trajecte l’espectacle és
profundament llastimós. A banda i banda de la carretera hi ha
un doble rengle de cotxes i camions espatllats i sovint estimbats,
maletes esbotzades, matalassos i coixins i coixineres, peces de
vestir, barrets, sabates i espardenyes, tot destrossat i abandonat.
És un espectacle de misèria, de brutícia, de catàstrofe. El paisatge,
esquerp i d’estrets horitzons, contribueix a comunicar a l’ànima un
sentiment de desolació.

Catalunya 1900-1939. Poder i conflicte al primer terç del segle XX
Activitats de síntesi: (b) L'exili
1.
2.
3.
Materials de treball a l’aula
A partir de la lectura del text de l’historiador i polític republicà Antoni Rovira i Virgili, que ho va viure en primera persona i ho
va deixar per escrit a Els darrers dies de la Catalunya republicana (publicat a Buenos Aires l’any 1940) descriu les condicions
materials i anímiques de les persones que fugen a l’exili.
Busca informació sobre l’exili a França i sobre la rebuda que van rebre de les autoritats franceses els refugiats republicans i
redacta’n un breu informe.
Amb la informació que has recollit, llegeix els perfils dels personatges imaginaris que se’t plantegen a continuació i contesta
raonadament les preguntes següents:
(1) Joan Garcia, 45 anys. Advocat. Casat i pare de tres fills. Catalanista d’esquerres i militant d’ERC des del 1931. Alcalde d’una
petita població de la Catalunya interior. Marxa sol i a peu, convençut que la seva família no serà represaliada. Al gener del 1939
passa la frontera. Aconsegueix embarcar-se en el vaixell Winnipeg rumb a Xile.
a) Què creus que va fer el 18 de juliol de 1936, en conèixer que s’havia produït un cop d’estat militar?
b) Com creus que va viure durant la guerra? Quines esperances hi diposita?
c) Per què creus que marxa / torna / emigra en acabar la guerra?
d) Com te l’imagines el 1949, al cap de deu anys de la fi de la guerra civil?
42

Catalunya 1900-1939. Poder i conflicte al primer terç del segle XX
Activitats de síntesi: (b) L'exili
Materials de treball a l’aula
(2) Albert Pladevall, 36 anys. Teixidor. Casat i pare d’un fill. Secretari d’organització del PSUC d’una població mitjana de la costa
catalana. Ha combatut al front d’Aragó. En la desbandada final, aconsegueix arribar a França, però sense la seva dona i el seu
fill. Confinat en un camp de refugiats francès, s’allista a la legió estrangera francesa per combatre el feixisme i participa en la
Segona Guerra Mundial.
a) Què creus que va fer el 18 de juliol de 1936, en conèixer que s’havia produït un cop d’estat militar?
b) Com creus que va viure durant la guerra? Quines esperances hi diposita?
c) Per què creus que marxa / torna / emigra en acabar la guerra?
d) Com te l’imagines el 1949, al cap de deu anys de la fi de la guerra civil?
(3) Laura Bonmatí, 43 anys. Mestra d’escola. Soltera. Militant anarquista de la CNT des dels anys vint. Ha participat en molts moviments
vaguístics del primer terç del segle XX. Nascuda a l’Empordà, viu i treballa a Girona. Passa greus dificultats per arribar a
travessar la frontera francesa, a peu, a l’hivern del 1939. Col·labora activament amb la resistència francesa arran de l’ocupació
nazi de França.
a) Què creus que va fer el 18 de juliol de 1936, en conèixer que s’havia produït un cop d’estat militar?
b) Com creus que va viure durant la guerra? Quines esperances hi diposita?
c) Per què creus que marxa / torna / emigra en acabar la guerra?
43

Catalunya 1900-1939. Poder i conflicte al primer terç del segle XX
Activitats de síntesi: (b) L'exili
Materials de treball a l’aula
d) Com te l’imagines el 1949, al cap de deu anys de la fi de la guerra civil?
(4) Vicent Roig, 41 anys. Paleta. Casat i pare de dos fills. Nascut a València, va arribar a Barcelona per treballar en les obres de
l’Exposició Internacional del 1929. Sense militància política, ha treballat en diverses ocasions en obres de la Generalitat i de
l’Ajuntament de Barcelona, al costat de brigades d’obrers molt polititzats.
a) Què creus que va fer el 18 de juliol de 1936, en conèixer que s’havia produït un cop d’estat militar?
b) Com creus que va viure durant la guerra? Quines esperances hi diposita?
c) Per què creus que marxa / torna / emigra en acabar la guerra?
d) Com te l’imagines el 1949, al cap de deu anys de la fi de la guerra civil?
(5) Teresa Sala, 29 anys. Filla d’un fabricant tèxtil. Casada, sense fills. Va marxar, amb els seus pares, a la zona nacional de Burgos,
al juliol del 1936, després de la col·lectivització de la seva fàbrica. Torna amb la seva família durant la primavera del 1939 per
recuperar la seva empresa.
a) Què creus que va fer el 18 de juliol de 1936, en conèixer que s’havia produït un cop d’estat militar?
b) Com creus que va viure durant la guerra? Quines esperances hi diposita?
44

Catalunya 1900-1939. Poder i conflicte al primer terç del segle XX
Activitats de síntesi: (b) L'exili
c) Per què creus que marxa / torna / emigra en acabar la guerra?
Materials de treball a l’aula
d) Com te l’imagines el 1949, al cap de deu anys de la fi de la guerra civil?
(6) Antonio Sánchez, 39 anys. Mestre. Casat i pare de quatre fills. Nascut a Valladolid, arriba a Catalunya el mes de maig del 1939
per ocupar una de les vacants que hi han deixat els mestres catalans republicans després de la depuració franquista.
a) Què creus que va fer el 18 de juliol de 1936, en conèixer que s’havia produït un cop d’estat militar?
b) Com creus que va viure durant la guerra? Quines esperances hi diposita?
c) Per què creus que marxa / torna / emigra en acabar la guerra?
d) Com te l’imagines el 1949, al cap de deu anys de la fi de la guerra civil?
45

Catalunya 1900-1939. Poder i conflicte al primer terç del segle XX
4.3 Activitats de síntesi: (c) L’inici de la repressió
1. L’EXILI
LLOC 2. L’INICI DE REALITZACIÓ: DE LA REPRESSIÓ A l’aula, després de la visita
Materials de treball a l’aula
Et proposem que observis amb atenció els tres cartells que et reproduïm a continuació i que els comentis tot contestant les
preguntes que s’hi refereixen.
1.
Les xifres de la repressió, comptabilitzades pels historiadors Joan
Villarroya i Josep M. Solé i Sabaté, són esfereïdores. A partir de l’avenç
de les tropes franquistes, el nou règim feixista s’anava imposant a
sang i fetge, especialment en els indrets on trobava més resistència.
La violència legal, la repressió indiscriminada queda ràpidament legalitzada
per l’aparell franquista amb lleis com la de Responsabilidades
políticas del febrer del 1939 o la Ley de represión de la masonería
y el comunismo, del març del 1940. La persecució dels enemics
polítics republicans de qualsevol ideologia té caràcter retroactiu, és
a dir, que es poden jutjar legalment els actes duts a terme sota la
legalitat democràtica republicana.
Com vas poder escoltar al Museu en l’al·locució de Burgos, la guerra
acaba oficialment el dia 1 d’abril de 1939. La persecució de la
dissidència havia començat, però, molt abans a la zona nacional.
De fet, el conflicte armat haurà tingut també el seu vessant propagandístic.
Com hem vist abans, la propaganda que editaven les
institucions i els partits polítics adquireix una gran rellevància durant
tot el període republicà i, molt especialment, en el curs de la guerra
civil. Ens és molt difícil copsar la influència real que van tenir les
campanyes de propaganda política, però ens donen una informació
privilegiada sobre com veia el seu respectiu enemic cadascun dels
dos bàndols enfrontats.
Retrocedim a l’any 1936. Observa el cartell següent. L’editava el Ministeri de Propaganda del govern republicà amb el nom
“Los Nacionales” i té un marcat caràcter caricaturesc.
46
M A T E R I A L S
D I D À C T I C S
BATXILLERAT
Missa en una galeria de la presó de dones de Segòvia. 1954.
Maria Salvo.

Catalunya 1900-1939. Poder i conflicte al primer terç del segle XX
Activitats de síntesi: (c) L’inici de la repressió
2.
- Descriu-lo amb el màxim de detall.
Materials de treball a l’aula
- A qui es refereix “Los Nacionales”? Qui o què simbolitza cada personatge?
- Quina opinió personal et mereix?
Ara ja som al 1939. Comenta aquests dos cartells i relaciona’ls amb la ideologia del nou règim que s’instaura en acabar la
guerra civil, després de la desfeta republicana:
- Creus que donen pistes sobre la ideologia del nou règim autoritari? Descriu-les amb el màxim de detall.
47

Catalunya 1900-1939. Poder i conflicte al primer terç del segle XX
Activitats de síntesi: (c) L’inici de la repressió
- Quins valors oposen a les ideologies “escombrades”?
- Què creus que simbolitzen els personatges que hi apareixen?
- Quina opinió personal et mereixen?
Materials de treball a l’aula
48

Materials didàctics
1. Itinerari bàsic (Itinerari P)
2. Itinerari bàsic (Itinerari S)
3. Habitatge i vida quotidiana al llarg del temps (Itinerari P)
4. L’evolució de la tecnologia: del sílex al xip (Itinerari S) En format digital
5. Les nostres arrels: de la prehistòria al llegat àrab (Itinerari S)
6. El naixement i la consolidació d’una nació (Itinerari S)
7. La Catalunya moderna: segadors i bandolers (Itinerari S)
8. Obrers i poetes: la Catalunya del segle XIX (Itinerari S)
9. El nostre segle, el segle XX (Itinerari S)
10. Un itinerari per la història de Catalunya (Itinerari S)
11. Temps de castells (Itinerari P)
12. Els nostres amics, els antics (Itinerari P)
13. Laboratori de socials: taller del temps (Taller P)
14. Viure i morir a la Guerra Civil Espanyola 1936-1939 (Taller S/B)
15. Les fonts, matèria primera de la història (Itinerari S/B)
16. L’hàbit i l’espasa (Taller P)
17. L’hàbit i l’espasa (Taller S)
18. Una història amb molt de ritme (Taller P)
19. Una història amb molt de ritme (Taller S)
20. Catalunya i la dictadura franquista: 1940-1975 (Itinerari B i QP)
21. Prat de la Riba i la Mancomunitat de Catalunya (Itinerari S)
22. Ora et labora. Monestir Sant Pere de Rodes (Itinerari S)
23. Exili i repressió durant el franquisme (Taller S/B i QP)
24. Catalunya 1900-1939: Poder i conflicte al primer terç del segle XX (Itinerari B i QP) En format digital
(P) Primària
(S) Secundària
(B) Batxillerat
(QP) Quadern per al professorat
Museu d’Història de Catalunya
Plaça de Pau Vila, 3.
08003 Barcelona
Tel: 93 225 47 00
Fax: 93 225 47 58
Concertació de visites: 93 225 42 44 / mhcvisites.cultura@gencat.cat
Adreça electrònica: mhc.cultura@gencat.cat
Web: http://www.mhcat.cat