Atles ocells nidificants Montseny - Institut Català d'Ornitologia
Atles ocells nidificants Montseny - Institut Català d'Ornitologia
Atles ocells nidificants Montseny - Institut Català d'Ornitologia
You also want an ePaper? Increase the reach of your titles
YUMPU automatically turns print PDFs into web optimized ePapers that Google loves.
Modelització estadística<br />
Amb l’objectiu de predir la distribució de les espècies en sectors no mostrejats es va<br />
realitzar una modelització estadística a partir de la mostra obtinguda. Aquesta modelització<br />
es va fer utilitzant el software MAXENT, el qual construeix models estadístics a partir de<br />
les relacions de màxima entropia entre les dades de presència d’una espècie i les variables<br />
ambientals disponibles per a la zona que es vol cartografiar (Phillips et al. 2006). En aquest<br />
estudi, la unitat de treball ha estat l’itinerari d’1 km (dues seccions consecutives de 500 m), i<br />
la seva referència geogràfica per a generar els models entre els <strong>ocells</strong> i les variables<br />
ambientals és el punt central de l’itinerari. Malgrat MAXENT treballa essencialment amb<br />
informació sobre la presència de l’espècie, i seguint les recomanacions dels seus autors, en<br />
el nostre cas, es va simular l’abundància de cada espècie afegint un nou registre per a cada<br />
individu detectat, amb un màxim de 25 registres per una mateixa espècie i lloc per tal<br />
d’evitar que els models estiguin excessivament afectats per observacions de grups<br />
nombrosos.<br />
A banda de requerir dades sobre la presència dels <strong>ocells</strong>, el desenvolupament dels models<br />
de nínxol ecològic depenen de la disponibilitat de dades ambientals adequades i de bona<br />
qualitat. Afortunadament, durant els darrers anys diferents institucions catalanes com la<br />
Generalitat de Catalunya, el Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF)<br />
o l’<strong>Institut</strong> Cartogràfic de Catalunya (ICC) han dut a terme un gran esforç dirigit a la<br />
generació de bases de dades digitals de gran qualitat, amb informació de tipus ambiental per<br />
tot el territori. En aquest treball s’ha utilitzat 48 d’aquestes variables (Taula 1).<br />
Coordenada X<br />
Coordenada Y<br />
Coníferes<br />
Caducifolis<br />
Alzinars<br />
Boscos de pinastre i altres coníferes exòtiques<br />
Caducifolis no rouredes (fagedes, freixenedes,<br />
castanyers, etc)<br />
Estat de desenvolupament mig del bosc<br />
Diversitat d’estats de desenvolupament mig per al<br />
bosc<br />
Zones humides<br />
Vinya<br />
Trama urbana<br />
Temperatura max de juliol<br />
Temperatura mitjana anual<br />
Temperatura mitjana de gener<br />
Sureda<br />
Suburbà<br />
Gradient de pendent<br />
Rocam<br />
Rius<br />
Precipitació total anual<br />
Precipitació estival<br />
Prats i herbassars<br />
Prats alpins<br />
Platges<br />
Pinassa<br />
Pi blanc<br />
Pendent<br />
Matollar<br />
Insolació<br />
Cereal<br />
Conreus herbacis de regadiu<br />
Geologia<br />
Conreus fruiters de secà<br />
Conreus fruiters de regadiu<br />
Esclerofil·les<br />
Diversitat usos de sòl<br />
Distància al mar<br />
Distància al bosc<br />
Distància a carreteres secundàries<br />
Distància a carreteres principals<br />
Distància a ciutats de més de 10.000 habitants<br />
Boix<br />
Avet i pi negre<br />
Gradient anual en l’activitat fotosintètica<br />
Activitat fotosintètica<br />
Nombre d’usos de sòl<br />
Altimetria<br />
Taula 1. Variables ambientals disponibles per generar els models de nínxol de l’<strong>Atles</strong> i els mapes d’índex<br />
d’abundància.<br />
Es van generar models per a aquelles espècies amb més de 10 registres i es van introduir en<br />
el model només aquelles variables que tinguessin un percentatge predictiu acceptable en<br />
funció dels resultats d’un model preliminar que contenia totes les variables predictores. En<br />
5
Change language