Atles ocells nidificants Montseny - Institut Català d'Ornitologia

Els hàbitats on ha estat localitzada al Montseny són les landes de bruguerola i alzinars
esclarissats amb afloraments rocossos.
Tallarol de garriga Sylvia cantillans
Distribució
El tallarol de garriga a Catalunya és una espècie
estival àmpliament distribuïda. Al centre i nord té
una distribució molt contínua i només és absent a
l'alta muntanya, la Catalunya humida i l'àrea de
regadiu de la depressió central. Al sud, més enllà
del Garraf i de les serres de Prades i Montsant,
l'espècie esdevé rara i localitzada. El mapa
d'abundàncies mostra la seva predilecció per les
comarques del centre-oest i, en especial, per la
franja situada entre la serra de Sant Gervàs i
Balaguer per l'oest i el centre del Berguedà i nord del Vallès Occidental per l'est. Fora
d'aquesta àrea, resta molt lligada a les carenes muntanyoses (Albera, cap de Creus,
Rocacorba, serralades litorals de Barcelona i Girona, serres interiors entre el sud-oest de
l'Anoia, l'Alt Camp i l'Alt Penedès i les serres del Montsant i Prades) (Estrada et al. 2004).
El tallarol de garriga és una espècie àmpliament distribuïda pel Parc Natural del Montseny.
Resulta abundant als vessants que es troben a tocar de les planes vallesana i de la Selva, així
com del pla de la Calma, turó del Samont i vessants sudoccidentals del Matagalls (Figura
45). En general, evita tant les zones més elevades del parc com els fons de vall.
Figura 45. Localització del tallarol de garriga en el mostratge de camp (esquerra) i model d’abundància
(dreta). En aquest model l’escala de color mostra la probabilitat d’aparició de l’espècie, entre 0 (rosa clar) i 1
(vermell intens). AUC calibració: 0,834; AUC avaluació: 0,777.
Hàbitat
El tallarol de garriga està molt lligat als ambients mediterranis i submediterranis secs i
càlids. Té preferència per les màquies arbrades i d'estructura heterogènia, on coexisteix una
densa coberta arbustiva amb una formació arbòria poc atapeïda. Trobem les seves majors
densitats en les màquies d'alzina o carrasca típiques del centre-oest del país i, en menor
mesura, en suredes i rouredes seques poc madures. D'altra banda, assoleix densitats
importants en gairebé qualsevol tipus de brolla no arbrada sempre que sigui densa i ben
desenvolupada (e.g. formacions altes de brucs, màquies de cirerer d'arboç). És poc sensible
49