Atles ocells nidificants Montseny - Institut Català d'Ornitologia

Figura 41. Localització del tallarol de casquet en el mostratge de camp (esquerra) i model d’abundància
(dreta). En aquest model l’escala de color mostra la probabilitat d’aparició de l’espècie, entre 0 (rosa clar) i 1
(vermell intens). AUC calibració: 0,750; AUC avaluació: 0,708.
Hàbitat
El tallarol de casquet a Catalunya durant l’època de nidificació mostra una preferència per
tots els ambients forestals excepte els de caràcter més alpí (avetosa i pi negre). D’aquesta
manera el podem trobar en qualsevol àrea arbrada amb o sense cobertura arbustiva:
bosquets prop de camps de conreu, jardins urbans i periurbans, fruiterars, horts amb
arbredes, boscos de ribera, etc. A les regions més seques acostuma a instal·lar-se a les zones
més tancades i humides, com torrents, barrancs, a prop de fonts, jardins, i generalment als
llocs on la vegetació és més densa i exuberant. Les majors densitats es donen als boscos
caducifolis de muntanya mitjana, seguit dels alzinars i suredes i les zones de mosaic en
muntanya mitjana. El rang altitudinal de l’espècie va des de la línia de costa fins als 2.000-
2.200 m, coincidint amb el límit altitudinal del bosc, si bé la seva franja altitudinal preferida
es situa entre els 400 i els 1.600 m, denotant la seva preferència pels ambients de muntanya
mitjana (Estrada et al. 2004).
El tallarol de casquet al Montseny ha estat localitzat en tota mena d’hàbitats forestals, si bé
amb diferencies entre ells. D’aquesta manera ha resultat molt més abundant en els boscos
caducifolis humits: fagedes, castenyedes i boscos de ribera i s’ha mostrat més escàs als
alzinars, suredes i rouredes seques.
Tallarol gros Sylvia borin
Distribució
El tallarol gros a Catalunya és un ocell estival de
distribució bàsicament montana. Per tant al nord del
país ocupa especialment la serrala.da Prepirinenca i els
sectors més baixos i humids del Pirineu (Pirineu
oriental, la Cerdanya i fons de vall i zones baixes o
mitges de la Vall d’Aran, l'Alta Ribagorça i els Pallars).
A la serralada Prelitoral, és especialment freqüent des
de les Guilleries fins al massís de Sant Llorenç i, més
al sud, a la serra de Prades i al Montsant. De forma
més limitada, també ocupa part de la plana dels
45