Atles ocells nidificants Montseny - Institut Català d'Ornitologia

proper a la plana d’Osona (municipis de El Brull i Seva). A part d’aquests dos nuclis
principals, se la pot trobar, de forma més puntual, en d’altres punts del parc (Figura 37).
Figura 37. Localització de la griva en el mostratge de camp (esquerra) i model d’abundància (dreta). En
aquest model l’escala de color mostra la probabilitat d’aparició de l’espècie, entre 0 (rosa clar) i 1 (vermell
intens). AUC calibració: 0,926; AUC avaluació: 0,834.
Hàbitat
La griva és sobretot una espècie pròpia de llindars forestals i boscos esclarissats. A més, li
agrada una gran varietat de plantacions d’arbres poc densos i amb presència d’àrees
herbàcies per alimentar-se, ja siguin conreus, pastures o prats. A Catalunya assoleix la
màxima abundància als boscos subalpins i a les zones de regadiu de les comarques de
Lleida, on es troba bàsicament en fruiterars. És absent o força escassa en zones
urbanitzades, garrigues i brolles mediterrànies i boscos continus i sol ocupar les rases
forestals i els boscos de ribera que travessen zones obertes. En algunes comarques del sud
de Tarragona habita conreus de secà amb oliveres, ametllers i vinyes. És, per tant, una
espècie que tolera una gran diversitat de situacions climàtiques, però relativament exigent
quant a l’estructura del seu hàbitat. Aquest ampli espectre climàtic fa que sigui possible
localitzar-la en qualsevol altitud, tot i que el gruix de la població es troba entre els 1.200 i
els 2.200 m (Estrada et al. 2004).
L’hàbitat preferent on ha estat localitzada la griva al Montseny ha estat l’ecotó entre els
boscos urosiberians i les formacions arbustives dels sectors culminals. De manera més
puntual se l’ha localitzat també en plantacions muntanes de coníferes del vessant
nordoriental i en els mosaics de boscos i conreus dels sectors perfièrics del parc natural,
especialment els del vessant nord llindants amb la comarca d’Osona.
Rossinyol bord Cettia cetti
Distribució
Durant l'època de cria a Catalunya el rossinyol bord
és una espècie àmpliament distribuïda que manca
només a gran part del Pirineu i Prepirineu, la plana
de Sant Jordi (Baix Ebre) i algun sector de les
comarques de la Segarra i l'Urgell. Assoleix les
màximes abundàncies a les planes costaneres o
41