Atles ocells nidificants Montseny - Institut Català d'Ornitologia

àrees de muntanya de la Catalunya central, les serralades de l’interior de Tarragona, la
serralada Litoral i Prelitoral i el sistema Ibèric. A les comarques litorals gironines és força
escassa amb l’excepció del cap de Creus. A la resta del país és pràcticament absent. Les
seves màximes abundàncies es donen al Pirineu axial i a les serres prepirinenques. Assoleix
abundàncies destacades a la Catalunya humida i a les serres de l’interior tarragoní, i és de
distribució força més localitzada a la resta de la seva àrea de cria (Estrada et al. 2004).
En aquest treball la cotxa fumada ha estat detectada en 4 localitats diferents del Montseny:
el sector culminal del turó de l’Home, el
Pla de la Calma, els voltants de la masia
del Vilar (municipi de El Brull) i els
voltants de la Vila (just al sud del poble
de Viladrau) (Figura 32). És molt
probable que sigui present en altres
masies del parc natural, per bé que
aquestes poden ser colonitzades només
de forna puntual en determinats anys i
desaparèixer posteriorment, tal com ha
passat recentment a la Casa Nova de
Sant Miquel (municipi d’Aiguafreda,
dades SOCC).
Figura 32. Localització de la cotxa fumada al mostratge de camp.
Hàbitat
És una espècie lligada a tota mena d’ambients rupícoles, i sembla que el principal factor que
explica la seva abundància és la disponibilitat d’enclavaments rocosos on fer-hi el niu.
També ocupa de forma secundària ambients urbans. A Catalunya ocupa des de tarteres
d’alta muntanya fins a afloraments rocosos en zones subalpines o espadats i barrancs de les
serres litorals. La majoria de la població cria al Pirineu, preferentment per sobre dels 2.000
m fins a 2.800 m, on té unes densitats mitjanes molt altes. Un altre hàbitat preferent per a
l’espècie són les zones boscoses subalpines, on es localitza en els sectors més aclarits i
rocosos (Estrada et al. 2004).
Els hàbitats on ha estat localitzat al Montseny són carenes exposades amb alt cobriment de
rocam, masies aïllades amb ocupació humana i àrees suburbanes de la periferia del parc.
Bitxac comú Saxicola torquatus
Distribució
Al nostre país a la temporada de nidificació el bitxac comú
es troba pràcticament arreu i només és absent o molt rar al
Pirineu occidental, delta de l’Ebre, plana de Lleida i del Baix
Camp, sectors molt forestals del nord-est del territori i
zones intensament urbanitzades. El gruix de la seva
població es concentra a l’àrea litoral i prelitoral, a la
Catalunya central i, en menor mesura, al Prepirineu. En
aquestes àrees hi destaquen tres nuclis de màxima
abundància: un a la zona del Berguedà i Osona, un altre a la
Conca de Barberà, Alt Camp i Penedès, i un tercer nucli a
35