Atles ocells nidificants Montseny - Institut Català d'Ornitologia

empordanesa i cap de Creus, així com a les zones més elevades dels Pirineus. (Estrada et al.
2004).
Figura 30. Localització del pit-roig al mostratge de camp.
El pit-roig és una espècie molt abundant i
ben distribuïda pel Parc Natural del
Montseny (Figura 30). Segurament per això
els models MAXENT realitzats no han
donat cap resultat positiu, ja que, a l’escala
de l’estudi, no hi ha una combinació de
variables ambientals més favorable que un
altre. A una escala més local possiblement es
pogui determinar els factors que
condicionen l’abundància de l’espècie al
Montseny.
Hàbitat
El pit-roig és una espècie totalment dependent dels espais forestals, on viu sobretot associat
a sotaboscs ben constituïts. També nidifica en bosquets situats enmig de zones agrícoles o
jardins urbans, sempre i quan es trobin en zones més o menys plujoses. De fet la seva
abundància és especialment elevada en aquelles zones que es troben per sobre de la isohieta
dels 700 mm. D’aquesta manera les densitats més elevades es donen en boscos caducifolis,
pinedes muntanes, i boscos subalpins, seguit dels alzinars i suredes. És especialment
abundant entre els 600 m i els 2.000 m, i és fa més escàs per sota i per sobre d’aquest rang,
assolint la cota superior als 2.400 m (Estrada et al. 2004).
El pit-roig ocupa la pràctica totalitat dels hàbitats del Montseny, ja que aquest espai es troba
en el sector de Catalunya on, possiblement troba les condicions més optimes per la seva
cria tal i com es posava de manifrest a l’atles dels ocells nidificants de Catalunya 1999-2001
(Estrada et al. 2004).
Rossinyol Luscinia megarhynchos
Distribució
El rossinyol és una espècie estival a Catalunya que
es troba àmpliament distribuïda al llarg de tot el
territori, per bé que és absent de les zones més
elevades de la serralada pirinenca, del Cadí, del
massís del Montseny-Guilleries, dels ports de
Tortosa i dels secans estèpics del sud del Segrià,
així com del delta de l’Ebre i la ciutat de
Barcelona. Es mostra especiament abundant a les
grans planes i depressions com la plana de
l’Empordà, la plana de Lleida, la conca de Tremp,
la depressió del Vallès-Penedès o la conca de Vic
(Estrada et al. 2004).
33