Atles ocells nidificants Montseny - Institut Català d'Ornitologia

Figura 26. Localització de la cuereta torrentera al mostratge de camp.
La cuereta torrentera ha estat
localitzada en diverses rieres i rius
del parc natural: riu Tordera,
Avencó, riera de Santa Fe, riera
d’Arbúcies, etc. (Figura 26). Les
dades no han permès modelitzar la
seva distribució però aquesta està
sens dubte molt lligada als cursos
fluvials del massís.
Hàbitat
La cuereta torrentera és una espècie que habita les rodalies dels cursos fluvials, entre els
quals prefereix les aigües corrents, permanents i de llit pedregós, tot i que també pot ser
present a prop de les aigües encalmades i als entorns fluvials d’espais agrícoles i urbans. És
especialment abundant als rius ràpids d’alta muntanya i també es presenta en grans rius
amb substrat rocallós. Escasseja als torrents de muntanya mitjana emplaçats enmig de
masses forestals denses, com és el cas del Montseny. Així mateix es mostra més abundant
en aigües netes, tot i que accepta un cert grau de pol·lució i desapareix dels rius quan la
vegetació herbàcia assoleix una forta presència dins la llera. És present des del nivell del
mar fins més amunt de 2.600 m i selecciona les altituds superiors als 1.400 m (Estrada et al.
2004).
La cuereta torrentera al Montseny s’ha trobat sempre en rieres i en altituds molt variables
que van dels 200 als 1.200 m. Sembla més freqüent als cursos d’aigua de la cona de la
Tordera defugint els més eixuts de la conca del Congost.
Cuereta blanca Motacilla alba
Distribució
A Catalunya la població nidificant de cuereta
blanca sembla eminentment sedentària i es troba
ben representada a tot el territori. La seva
abundància mostra una major continuïtat a la
meitat oriental del país, assolint les majors
densitats a les comarques de la Catalunya humida i
en amplis sectors del litoral i prelitoral central. És
relativament freqüent a les comarques
prepirinenques i a la major part de les valls del
Pirineu axial però es rarifica a la depressió de
l’Ebre, trobant-se absent d’amplis sectors de la
plana de Lleida i de gran part de les terres de l’Ebre (Estrada et al. 2004).
29